És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura.
Quin amic, tots inventarem més motius.
El matí de Tarragona Ràdio comença l'aventura de la vida,
com cada divendres a aquesta hora,
i en col·laboració, com sabeu,
amb les àrees de salut i ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona,
amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
L'aventura de la vida ja sabeu que és una aventura
que fa ja una dècada,
que s'està desenvolupant a les escoles de la ciutat de Tarragona,
a les escoles de primària.
Fa cinc anys, aquesta és la cinquena temporada,
que es reflecteix també en forma de programa de ràdio.
Avui tenim nois i noies de primària,
i tots van a l'escola, lògicament,
però no farem una aventura de la vida convencional,
podríem dir, recollint tot allò que es treballa dia a dia
a les aules a partir d'aquest programa.
Si no, us volem presentar a uns representants de la nostra ciutat,
són representants escollits legítimament
perquè portin a l'Ajuntament, l'administració més propera,
aquelles inquietuds dels nois i noies de la seva edat.
Són integrants del Consell Municipal d'Infants,
són aquí per explicar-nos com funciona aquest òrgan,
què és el que fan exactament,
quines són les seves opinions al voltant de l'eficàcia
que pot tenir un òrgan com aquest,
i per això ens acompanyen la Maria, el Quim, l'Òscar,
l'Àlex, Carlos, Ouzdan, Adrià, Eloi, Xavi i Ian.
Bon dia a tots i totes.
Dieu bon dia perquè, si no, potser es pensen que estic sola
i que faig veure que...
Hola, bon dia a tots, benvinguts.
I també els acompanyen els seus tutors de classe
que, la veritat, t'han donat el protagonisme,
els nois i noies avui en aquest programa
perquè puguin expressar tot allò que desitgin.
De veu adulta, el que sí ens agradaria
és saludar la Rosa Nevado.
Ella és tècnica d'ensenyament responsable
de la coordinació del Consell Municipal d'Infants de Tarragona.
Rosa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
És necessària, molt necessària la participació de la Rosa,
perquè probablement en l'àmbit escolar, en l'àmbit educatiu,
també en l'àmbit de l'administració municipal,
es conegui bé què és aquest organisme.
Però el públic en general, potser ens passa desapercebut.
És bo que tothom sàpiga que els nens i nenes de Tarragona
també estan representats a l'Ajuntament, no, Rosa?
Molt important, molt important, perquè fan una feina molt...
Treballen molt, se lo tomen molt seriosament,
se lo preparen molt bé cada vegada que han d'anar a l'Ajuntament.
El senyor Alcald és que està molt content
i la veritat és que es mereixen que la gent sàpiga
què estan fent aquesta feina.
Perquè això vindria a ser com l'equip de govern per en nens, o...?
Seria un òrgan petit, no?, en el sentit que el Consell Municipal d'Infants
està representant... El president és l'alcalde de Tarragona,
el senyor Josep Feliç Barresteros,
i estan representant tot el grup polític
i també hi ha una estructura igual que el plenari municipal.
O sigui que això és un òrgan consultiu,
és un òrgan que proposa millores a la ciutat
des d'un àmbit d'en nens petits.
Bé, petits no són tan petits, perquè són de 5 i 6ers,
i la veritat és que nosaltres diem petits una miqueta
per diferenciar els consellers de veritat, no?
Però ells són petits consellers perquè són nomenats consellers,
i veritablement són consellers.
Però no hi ha alcalde.
No.
Només conseller.
Us agradaria que hi hagués alcalde?
Una mica.
Una mica.
T'agradaria ser alcalde, tu?
Sí, m'agradaria,
perquè és com si manares una mica...
Per manar?
Sí, a la teva ciutat, més o menys.
Això de manar està guai, no?
Millor que en mani, en manar, no?
Sí.
Està molt bé.
Clar que sí.
I escolta una cosa,
es distribueixen també,
a l'hora de tractar qüestions,
que ara les abordarem perquè han treballat i força,
també es distribueixen les feines per àrees temàtiques,
és a dir, hi ha un grup de consellers
que es dediquen, jo què sé, a seguretat ciutadana,
que és una qüestió que els preocupa molt,
altres que s'ocupin, doncs, de cultura i lleure,
o diguem que tot ho treballen conjuntament,
perquè aquesta feina es fa a les escoles.
No, la veritat és que hem de dir
que el Consell Municipal d'Infants
se va constituir l'any passat
i en aquest moment estem en un procés
d'estructuració i d'estructurar una miqueta com ho fem.
En aquest moment, l'any passat,
es van començar a treballar temes molt generals,
van començar a agrupar els temes
en funció de les preocupacions que tenia
i, clar, aquest any van continuar treballant aquest tema,
però la idea és una miqueta que s'estructuri també
com agafen una miqueta l'estructura de l'Ajuntament, no?,
en el sentit de, per temàtiques,
perquè després és més fàcil demanar al tècnic municipal,
que l'any passat ja van participar
i estem molt contents,
demanar, perquè allò proposen temes i preocupacions,
però la veritat és que la realitat,
venen els tècnis i es presenten una miqueta la realitat, no?,
perquè ells després puguin dir, molt bé,
nosaltres tenim aquesta preocupació,
però després de veure quina realitat hi ha
i quins temes s'està fent a l'Ajuntament,
agafem un tema concret.
Aquest any encara no hem distribuït per temes
perquè estem una miqueta en fase de funcionament,
l'any passat es va constituir el plenari,
aquest any és el segon any,
i estem una miqueta anant incorporant temes nous,
però volem consolidar molt bé
per poder treballar tot el tema,
però sí que és una idea de treballar així,
per temàtiques i per àmbit d'estudació.
La dinàmica general és que es reuneixin
un cop al mes a l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona,
es reuneixen en sessions ordinàries, podríem dir,
van allà acompanyats amb monitors...
L'estructura una miqueta és,
una vegada que han sigut elegits,
van una vegada al mes,
abans ho feien a l'Ajuntament,
i ara ho estem fent a l'IMED,
que tenia l'Institut Municipal d'Educació,
que no donen un espai molt més dinàmic a l'hora de treballar.
Es reuneixen una vegada al mes,
són acompanyats per a les seves famílies,
per això les famílies són molt importants,
perquè aquest no és l'horari escolar,
sinó el que fora d'horari escolar,
i són les famílies que,
veritablement,
estan fent una aposta important,
venen i allí treballen durant totes sessions ordinàries,
en què comencen a treballar totes les àmbits,
que després,
posteriorment,
van al centre a informar el seu company,
a recollir més informació,
i anar a construir una miqueta tot aquest tema,
que després,
posteriorment,
s'hi treballen.
Són diferents escoles,
les que participen d'aquesta experiència?
Avui tenim representants de nens i nenes del Carme,
del Col·legi Joan Roig,
del Miracle i de Saavedra?
Sí,
no hi ha més.
Són els que hi ha avui,
o també hi ha més?
Avui estan,
com m'he dit,
del Miracle i de Carme,
de Joan Roig,
de Sant Pau,
Camp Clar,
Sagracó i Saavedra.
També hem de dir que participen,
Bona Vista,
que participen a Pràctiques,
que participen a Riu Clar,
que no han pogut venir,
perquè hi havia nens que tenien examen,
això per nosaltres és molt important com a consell,
però hi havia nens que tenien examen,
que tenien sortides i no han pogut venir,
però que són centres i formen part del consell.
Mirant tota aquesta feina,
perquè tenim aquí uns dossiers,
que Déu-n'hi-do,
hi ha una cosa que potser sembla evident,
però a la pràctica no ho estan.
Aquests nois i noies recullen inquietuds,
exerceixen allò,
la crítica,
critiquen allò que no els agrada a la ciutat,
però el millor de tot és que fan propostes per millorar.
Perquè, escolta, Rosa,
criticar per criticar.
No.
Això ho fan tots, eh?
Ara, critica i després fes propostes.
Ells fan propostes.
Sí, fan propostes.
Se treballa molt.
També penseu que al cinquè se comença a treballar,
la Fundació Casalamit,
és l'entitat que porta a través de la Natàlia aquest any.
Que també és aquí.
No sabeu com està aquest estudi,
però com que li donem tot el protagonisme als nens i nenes, no?
Sí, se treballa molt en dinàmiques al centre
i posteriorment se treballa molt, sobretot això, no?
El que no volem és que els nens se quedin
com que presenten coses que això no porta a terme.
Volem que sàpiga que el que presenta
es pot portar a terme
sempre i quan sigui una cosa que estigui raonada de tot això.
Per això fan propostes crítiques,
però també fan propostes de millora
dintre una miqueta de la realitat, no?
Sabem que es pot portar a terme.
Jo soc conscient que el protocol municipal
m'obligaria, a mi en particular,
a donar-vos un tractament, diguem-ne,
com a més formal,
però si m'ho permeteu, ens tractem de tu
i amb els noms que tenim, potser si no.
No cal que us faci un tractament de consellers,
per petits que sigueu.
Sembla bé aquesta familiaritat?
Vosaltres per què sou consellers?
Us han triat a dit o us han triat democràticament?
Qui m'ho explica?
A veure, qui m'ho vol explicar?
Quim, va.
Ens han triat els companys del col·le,
hem fet unes candidatures
i hem fet una votació com les que es fan
a l'alcalde i consellers normals.
Amb les urnes i tot plegat, no?
Sí.
I escolteu, a la candidatura,
què posàveu al vostre nom?
Explicàveu als electors el que faríeu o el que no faríeu?
O senzillament jo em presento a petit conseller,
si em voleu triar?
No, també ficàvem un petit dilema o alguna cosa perquè ens votessin.
Tu, per exemple, què vas posar?
No, no me'n recordo.
Algú se'n recorda?
La Maria, potser, se'n recorda.
A veure.
Bé, jo vaig ficar que tots som un.
Molt bé.
Algú més se'n recorda de com va fer la campanya?
El Carlos està pensant, està fent memòria.
Carlos, com vas fer la campanya?
No, no, no me'n recordo.
Televisió, premsa, ràdio, o no va caldre això?
No va caldre.
No va caldre.
I tu com vas veure els teus companys?
Amb ganes de participar?
Vau haver d'insistir una miqueta perquè votessin?
Sí, però els meus amics van votar a mi.
Els teus amics és normal, perquè et coneixien i deien
aquí tenim un bon conseller,
perquè ens hem d'arriscar amb un desconegut, això és normal.
Sí.
A veure, algú més vol parlar de com va anar la campanya?
L'Eloi, se'n recorda com va anar la campanya?
Vas arribar allà i diuen,
nois, companys, companyes, em presento a petit conseller, voteu-me.
Sí, més o menys.
Més o menys va ser així, directe?
Sí.
I com vas veure que reaccionaven els companys?
Tenien interès?
Sí, tenien interès en votar-me, perquè, bueno,
també tinc molts amics i això influent.
Sí, clar, té influència.
Ja heu anat al Saló de Plens de l'Ajuntament, no?
Sí.
Què tal?
Bé.
L'experiència de seure allà on seuen els regidors?
Com un alcalde, així.
Com un alcalde.
Em penso que tots, en el fons, voleu ser alcaldes, eh?
Jo aquí veig que algú apunta formes, eh, de ser alcalde.
No, de veritat, quan vau entrar al Saló de Plens,
us ho imanitxeu, ja anàveu així?
Si era la primera vegada que hi anàveu?
Xavi, va, quina va ser la impressió que vas tenir?
Doncs va ser impressionant, era molt gran i estaven tot l'alcalde i els regidors ahir i van donant torns de paraula.
Va ser una experiència interessant.
Vosaltres, abans d'aquesta experiència de ser petits regidors, em val dir que sou nois i noies de cinquè, sisè i de primària,
sabeu moltíssimes coses, però lògicament, i com nosaltres, n'heu d'aprendre moltes més,
sabíeu o sabeu exactament què fa un ajuntament en una ciutat?
I quina és la responsabilitat de l'alcalde, dels consellers?
A banda de manar, com deia l'Òscar, que això està bé, de manar, però no tot és manar, no?
Deuen treballar, a banda de manar, no s'aixiquen al matí i comencen a manar a tothom, a torni a dret.
Jo suposo que treballen i fan coses.
Sabeu què fan exactament, Àlex?
Potser li demanen a la gent que envin les seves crítiques o així,
i potser si estan d'acord comencen a preparar-ho o alguna cosa així.
És a dir, que intenten, en la mesura del possible, a vegades ho deuen aconseguir,
i a vegades no, saber quines són les inquietuds dels ciutadans, no?
Una mica el que feu vosaltres a classe, amb la participació dels vostres tutors,
saber què els preocupa als vostres companys.
I en general, ara entrarem en el que heu treballat, que està molt ben treballat a més a més,
però en general, en el dia a dia, què creieu que els preocupa o els importa als vostres companys de classe?
Imagineu-vos que la vostra classe és una petita ciutat.
I vosaltres els representeu.
Poc o molt us arribarà el que pensen i el que creuen.
Què creieu que preocupa els vostres companys?
Digues, Maria.
Doncs el tema de les drogues.
Les drogues els preocupa. En quin sentit els preocupen les drogues?
Doncs que se troben gent fent-ho i ho deixen pel terra.
És a dir, els preocupa el fet que hi hagi gent que es drogui, que prengui substàncies al carrer,
que deixi les restes allà, que vegin una mica la compra i venda, això els preocupa?
Sí, els preocupa.
Els fa por i els preocupa o només els preocupa?
Els preocupa més que por.
Més que por.
Àlex.
Que els de la classe, com tenim edat de, per exemple, anar a algun parc a jugar a futbol o així,
doncs també tenen una mica així de por de que es trobin algú i li demani droga o fumar o alguna cosa d'aquestes.
Alguns delinqüents que es poden trobar que els poden, clar.
Perquè això vosaltres teniu constància que passa.
Per tant, és una qüestió que els preocupa.
Què més pot preocupar als vostres companys?
Adrià?
O a tu mateix, perquè a banda de ser petit conseller, també ets un nen.
I també vas al parc a jugar, com deia l'Àlex, no?
Sí.
També els preocupa la seguretat al carrer,
que a vegades hi ha persones que trenquen el mobiliari urbà i...
I ho deixen tot fet una porqueria, no?
Fins i tot les papereres les trenquen i després tu has d'anar a llançar un paper, no trobes una paperera...
En fi, la seguretat al carrer, veig que va ser la primera proposta que vau portar al plenari, no?
Què és el que vau explicar?
Perquè ja heu parlat de la inseguretat, doncs, que estàs fent alguna cosa i pugui arribar algú i et pugui agredir,
el tema de les drogues...
Quan parlem de seguretat, la destrossa del mobiliari urbà, què és el que vau explicar?
Digues, Eloi.
Doncs, a part d'això de les drogues, també, que hi havia gent que deixava la brutícia al terra
i era molta brutícia i, per exemple, els amos dels gossos deixaven les caques al terra
i no les recollien, i llavors, clar, fan gúnia.
I escolteu una cosa, això, vosaltres ho heu detectat en determinats llocs de la ciutat o en general?
Perquè jo he vist aquí, per exemple, que, i a més coincideix amb la inquietud que tenen també els ciutadans adults,
vull dir, que és el tema del parc de la ciutat, ho poseu com un punt que us preocupa, no?,
que és un espai ben xulo, però que a vegades, doncs, no acabes d'anar-hi pels problemes que pot haver-hi.
Totes aquestes qüestions les centraríeu al parc de la ciutat o a la ciutat en general, en altres punts, també.
A veure, a qui m'ho explica, Carlos, per exemple, o Àlex, qui vulgui.
Jo diria que a la ciutat general, perquè els carrers quasi tots estan bruts i estan aixecats, o amb els cotxes no es pot passar.
Vosaltres creieu que la ciutat està una mica desendreçada?
Sí.
I quan ho vau comentar, l'alcalde o els consellers us van dir alguna cosa?
Van explicar coses així, que, per exemple, el Ramon i Cajal, això que solia un carril, que tinguem paciència...
A nosaltres també ens han dit això.
La resposta és la mateixa.
Perquè és el mercat, doncs, no sé.
I en quant a la seguretat, us van dir alguna cosa?
No, que estan fent, tancant els parcs i tot això.
Us heu fixat, sí, que aquí al parc de la ciutat l'estan tancant.
Clar, tancar els parcs és una de les solucions que vosaltres heu aportat, no?
Perquè, insistim, en aquesta idea no és només observar la realitat, criticar-la, però després fer propostes per millorar-la.
És aquesta la dinàmica que porteu en la línia de l'aventura de la vida.
Aprofito que està aquí la Marissa, que ens estem mirant amb una certa complicitat.
Jo aquí tinc una llista de coses que vosaltres vau proposar i que penseu que podria millorar aquesta situació als parcs.
Les teniu a mà, algú, i les podem comentar? Què us sembla?
A veure, per exemple, aquí qui vol intervenir...
A veure, els papers...
Tu mateix, Javi? No? No ho tens a mà? A veure, qui ho té a mà? I ho explica.
Era ficar tanques al costat del col·legi perquè surtin nens a l'escola, per exemple, a l'hora del pati o a l'hora de dinar?
Clar, perquè a vegades els nens surten de l'escola en aquell impàs que hi ha al menjador.
Tot i que hi ha un control, però a vegades passa això, no?
Perquè hem de parlar de la realitat de la vida. Escolta, no hem d'anar aquí sent políticament correctes.
I aleshores vosaltres diuen que posin tanques perquè ningú pugui sortir.
Sí.
Molt bé, aquesta és una proposta. Més propostes.
Com podríem millorar aquesta situació d'inseguretat?
Carlos, jo crec que tens una xuleta aquí o no?
Doncs vinga, home, si tens la xuleta i tot, endavant, animat.
Una de les solucions va ser més vigilància als parcs, que hi hagi més guàrdies,
que passin més a la policia per als parcs.
Però ja s'està veient que la policia va al parc central més a menut a donar volta a la gent.
És a dir, que heu vist que una miqueta més de vigilància hi ha en aquests moments.
Sí.
Potser no tota la que caldria, però que ha augmentat la vigilància.
Per tant, una de les propostes que heu fet sembla que l'han assumit com a pròpia l'equip de govern, no?
Sí.
Molt bé. Més propostes per millorar el benestar a l'hora d'anar als parcs de la ciutat?
Digues, digues, Quim.
Vam triar una que era posar càmeres nocturnes, però la vam treure perquè vam veure que les podien trencar o només tapar
i llavors ja no servirien per res. I vam triar la dels guàrdies.
Home, i voleu dir que hi camuflades? No sé, eh? Dic jo.
No.
Digues, digues, Javi.
Encara que fiquem càmeres no podríem fer res al moment.
Clar, l'únic és un cop fet el suposat delicte, sí que seria més fàcil identificar l'infractor, però no l'enxamparien, no? Vols dir, Javi?
Clar, aquesta és una cosa. Per tant, millor, vigilància. La de les càmeres van dir que no seria una mesura efectiva.
I què fem amb els gossos, no? I es vau proposar alguna cosa amb el tema dels gossos?
Perquè jo he vist que heu comentat, no sé si era l'Adrià o l'Eloi, no? Un de vosaltres, parlàveu que els gossos ho deixaven tot bastant malament.
En això també? Perquè jo he vist per aquí una proposta que fa referència als gossos.
Aquest any hem fet una altra proposta que és de posar dispensadors de bosses i llocs o zones als parcs per als gossos, amb terra especial o alguna cosa.
Veig aquí més papereres i aquí he vist una cosa que diu limitar l'edat d'utilització.
Algú m'ho pot explicar? Limitar l'edat d'utilització dels parcs, voleu dir?
Sí, avui sí.
Digues, Àlex.
Que, per exemple, no poden anar a major edat a un parc infantil i, per exemple, potser allà fa,
ho deixen tirar les drogues, els paquets de fumar, les botelles, i això és perillós.
Diguem-ne a la zona on hi ha els columpis i tot això, no vull dir passejar pel parc, lògicament, cadascú,
però l'utilització d'aquest tipus de coses, home, això és de sentit comú.
Us veig molt preocupats per les drogues.
És una cosa que us preocupa en particular?
Eh, nois? Sí, Carlos, us preocupa?
Sí, perquè al costat del meu col·legi,
uns robes d'instituts que fumen drogues al costat del nostre pati.
Sí, sí, digues, digues, Carlos.
Al darrere del parc Saavedra.
I comencen a insultar els nens, també, de vegades.
Una vegada fins i tot van tirar una rota morta.
Creen situacions que són molt incòmodes per vosaltres, que no voleu saber res d'això.
Sí.
Per cert que aprofito, aprofito per dir que l'Ajuntament disposa d'un servei d'informació sobre drogues.
És un telèfon que és absolutament confidencial.
És un telèfon que està obert als pares.
A vosaltres mateixos, si volguéssiu trucar, ningú dirà que heu trucat.
És confidencial, no us demanen ni el nom, absolutament res.
Pares, mestres, educadors, personal sanitari, tothom pot trucar a aquest telèfon,
que és el 977 24 44 14.
I ja sabeu que a cada aventura de la vida posem enfasi en aquest telèfon,
perquè és un servei públic.
I a més, confiem i ho sabem, que és una eina molt útil,
potser no tan coneguda com caldria.
Per això nosaltres ens hem proposat que aquest telèfon acabi a la nevera,
enganxat amb un imant a totes les cases.
El 977 24 44 14.
Cap dubte.
El Carlos un dia diu
és que a mi em preocupa això de les drogues,
entenc qui et dic al Carlos, però no cal que truquis,
ho poso com un exemple.
Doncs truques, 977 24 44 14,
t'atendrà una persona, no et preguntarà res,
només escoltarà l'inquietud que tens
i et donarà una resposta.
Què us sembla?
Coneixeu aquest telèfon?
Ja ens van avisar.
Us van avisar, no?
Doncs per això es tracta d'anar repetint-ho.
Algú més?
Tanquem el tema de drogues i passem a altres coses, us sembla?
Sí?
Perquè no només vau parlar d'inseguretat ciutadana,
em sembla que visquem aquí, jo què sé.
A veure, vau parlar...
Noi, és que, Rosa,
és que aquí t'ho juro que tinc uns dossiers i una quantitat de papers.
Mira, aquest tema està molt bé
i jo m'imagino que us hi sentiu molt i molt implicats.
La proposta segona eren activitats de lleure als caps de setmana.
No tenim prou oferta.
Els caps de setmana d'activitats de lleure aquí a Tarragona, creieu?
Maria?
Bé, que si tu vols anar a jugar algun cap de setmana a qualsevol lloc
i el trobes tancat i llavors vam fer aquesta proposta
perquè poguéssim anar, per exemple, a més llocs i a més centres.
per tant, d'entrada, un dels problemes que teniu és que si vols fer una activitat esportiva
no tens instal·lacions obertes.
Bé, esportiva o...
O de qualsevol tipus.
Molt bé.
Digues, Xavi.
Que ens van dir que els centres cívics s'obren de dilluns a divendres
i també van proposar que s'obrissin els caps de setmana i ara ja s'obren.
Home, doncs això és cert perquè a més era una qüestió que s'estava reivindicant
per part de molts col·lectius a la ciutat de Tarragona
que no s'obrissin els centres cívics del cap de setmana.
I ara ja sabeu, teniu constància que s'obren al cap de setmana.
Sí.
Vosaltres utilitzeu algun centre cívic de la ciutat?
Depèn molt d'on vius, eh?
Hi ha nois i noies que depèn de la zona de la ciutat on viuen
els utilitzen moltíssim i d'altres no.
Algú de vosaltres utilitza centres cívics?
I instal·lacions esportives de la ciutat, sí?
A veure, que no et veig el teu nom, perquè Ouzan, tu ho dic bé,
és que no sé si et dirà bé el nom, digues-ho tu, com et dius?
Ouzan.
Ouzan, m'he aproximat.
Tu utilitzes algun centre cívic?
Sí, el que està al camp Clar, que és nou, l'han fet nou.
I què fas allà, quines activitats fas?
Doncs hi ha moltes activitats i cada dilluns i dimarts hi ha alguna activitat.
I t'agrada anar-hi?
Sí.
I hi van molts nois i noies de la teva edat, no?
Sí.
Déu-n'hi-do, no, no, jo tinc entès que s'utilitza moltíssim aquest espai.
Centres cívics, instal·lacions esportives municipals, n'utilitzeu?
Sí.
Sí? Quines, per exemple?
Maria, tu mateixa.
Pues, per exemple, jo què sé, algunes pistes de tenis o de futbol.
Tu, Quim?
Jo?
No.
No, feu esport, vosaltres?
Sí.
Dic, feu esport o feu futbol?
Esport.
Esport en general. Tu, Àlex, fas esport i què fas?
Bàsquet.
Bàsquet. I ho fas al col·le, no? Segurament?
Sí.
Al col·le és on feu la majoria d'activitats esportives.
No?
Hi ha ni al col·le.
Tu no fas activitats esport ni a fora, no t'agrada l'esport.
Sí, sí que faig.
Sí que faig.
Però ho fas a fora de l'escola.
A veure, nois, esport, centres cívics, més activitats de lleure, què més vau proposar?
Què és el que trobeu a faltar a la ciutat?
Què vau explicar en el Consell?
Digues, Eloi.
Que també hi havia, a part d'activitats d'esport, també espais virtuals, com, per exemple, videoconsoles, ordinadors, per la gent que agrada més això que una altra cosa.
El tema del carril bici, em penso que també va sortir, no?
Sí.
No?
Sí.
Parlem del carril bici. Javi, què és el que vau proposar?
Vam proposar que es fessi un carril bici per Tarragona i ja en un dia de reunió del Consell va vindre el senyor Ramon Quadrat, gerent d'esport,
i ens va dir que també costaria una mica fer un carril bici perquè a Tarragona hi ha moltes pujades i baixades.
I també us va fer una mica de relació de tota l'oferta que té a la ciutat en matèria esportiva.
Sí.
Coneixíeu totes aquestes instal·lacions que us van explicar?
No.
Desconeixíeu l'existència?
Sí.
Per tant, a vegades no fem segons què perquè no sabem que existeix?
Sí.
Jo us ho pregunto, eh? Jo no constato res.
Què penseu? Digues, Maria.
Doncs que a vegades com que ja saps què hi ha i sempre vas amb aquella, doncs no saps què hi ha més.
Perquè com que ja vas amb aquella i aquella t'agrada, doncs...
Doncs ja no mires més, no?, de què has de trobar.
Hem parlat d'esport però hi ha més activitats de lleure que ara al cap de setmana.
No us sembla?
Sí.
Quines?
Quines activitats de cap de setmana? No cal que ho diem cridant, però ho diem.
Què?
Vosaltres què feu al cap de setmana? A veure, demà és dissabte, demà passat diumenge.
Expliqueu-me la vostra agenda. No cal entrar en intimitats ni coses personals. Allò que es pugui explicar.
Carlos, què faràs tu aquest cap de setmana?
Jo al cap de setmana em vaig amb un amic meu, sempre a jugar al meu col·legi perquè l'obren els caps de setmana.
I també a vegades em vaig al Parc Sant Rafael, aquí al costat, a jugar, a ping-pong o a futbol.
Molt bé. És important el que ha dit el Carlos perquè des de fa un quant temps hi ha centres educatius que obren portes perquè vosaltres i altres col·lectius de la ciutat puguin utilitzar les instal·lacions esportives.
Maria, què faràs aquest cap de setmana tu?
Jo vaig a jugar al tenis el dissabte i després a dinar.
Perquè jo és que em despisto una mica. A edat per sortir a les amigues estem a punt, no?
A mi no em deixen.
No et deixen, per això t'ho dic, estem a punt, que falta una miqueta encara, eh?
I vosaltres sortiu amb els amics? O algú surt a banda de amb els pares?
No dic de festa nocturna, nois.
Allò que dà, no sé, fer un tomet.
Aien, per exemple?
Sí, surto amb una amiga a donar un tom i quedo amb amics del col·le i de l'urbanització.
I què fer? On aneu a passejar?
Sí, a jugar a futbol, a les pistes.
I escolta, quan surts i fas aquesta vida de cap de setmana de lleure, trobes a faltar alguna cosa?
A la meva mare.
No, bueno, puntualment a la teva mare i diguem-ne, no a persones, però tant un tipus d'activitat.
Futbol i tenis, no sé.
Allò, jocs per practicar esport, en la zona on tu vius.
Eloi, què fem aquest cap de setmana? Anem de calçotada o què?
No.
Jo, el dissabte, vaig de les 11 del matí a les 5 de la tarda a Vela, dint-ho allà i tot, i després me'n vaig a casa i me quedo allà.
Trobes a faltar res? M'agradaria fer, però no ho tinc, ni puc arribar, ni...
No.
No, ja t'està bé com està la cosa.
I l'Adrià, què fa el cap de setmana?
Doncs el dissabte vaig a jugar a tenis i llavors quedo amb alguns amics i vaig per alguns llocs.
I et falta o et sobra res d'això que tens?
No.
Necessites alguna cosa més perquè el cap de setmana sigui bo?
No.
Molt bé.
Ozan, tu què fas el cap de setmana?
Jo al cap de setmana surto de vegades amb les meves amigues a donar un to.
I què feu? Passegeu?
Sí.
I necessiteu res a banda del carrer per passejar?
No.
No trobes a faltar res?
No.
Però si vols reunir-te vas al centre cívic, no?
Sí.
I si no amb les amigues o a casa d'algú, segurament.
Sí.
I que ja t'està bé.
El Carlos ja ens ha explicat, és molt esportiu.
L'Òscar, l'Òscar vol explicar.
Jo el dissabte quasi sempre entreno a rugby o si no faig partits.
I els diumenges me'n vaig amb la bici, els patins o amb l'eskate per el meu barri a jugar una mica amb els meus amics.
I que patines pel barri o te'n vas aquí al moll de costa?
No, jo pel meu barri perquè tenim, com és un recinte serrat, tenim com un pati i juguem.
Ah, ja jugueu tranquil·lament, que ni cotxes i no us molesta ningú.
I l'Àlex, què fa als caps de setmana o al temps de lleure?
Jo els dissabtes, no sé si aquest, però tenim partits de bàsquet, vaig a dinar a cara als meus avis, el diumenge també, però els altres avis el serraio i ja està, estudio els diumenges.
Quim?
Jo vaig a Bel amb l'Eloi i quasi el mateix, després vaig a casa i feia els deures.
Per tant, des del punt de vista aquest, el que heu de recollir són mancances o coses que trobin els vostres companys,
perquè vosaltres, diguem-ne personalment, trobeu que ja està bé el que hi ha.
Ho entenem així?
Sí.
I a mi m'interessa molt, ja sé que soc molt insistent, però, i no és un interès particular, perquè imagino que els oients que ens escolten també és...
Com us arriben les inquietuds dels vostres companys? Heu d'anar darrere dels companys de classe?
Que tinc reunió del Consell, a veure, tens algun tema que jo pugui tractar, pugui parlar? Heu d'anar darrere, Maria?
Bé, normalment sí, i el Consell ens fica com uns deures, diguéssim, i a vegades a la classe, quan estem tots, ho parlem, i llavors ho apuntem i ho portem al Consell.
Clar, és que és això el que us volia comentar. A classe, diguem-ne, i amb el vostre tutor o tutora, teniu un temps que dediqueu al Consell?
Bé...
Per exemple, això de dir-ho a classe, jo imagino que la tutora ha de contemplar aquest espai dins del que és l'horari, no?
Sí, si no hi ha horari, però a vegades, doncs, entre classe i classe, o en alguna classe que ja anem més avançats.
Molt bé. Osdan?
Sí, nosaltres, de vegades, si ens toquen al Consell el dimecres, nosaltres el divendres ho comentem, perquè per la tarda, com tenim doctoria, anem per classes i ho comentem.
I que participen?
Sí.
Sí. Tu recordes les últimes propostes que us han pogut fer?
No.
No, les deus tenir apuntades, eh? Apuntades per... Carlos, volies intervenir o m'ha semblat que aixecaves la mà? Doncs no, res.
Tu ja intervindràs més endavant. Quan és el proper Consell?
Estem preparant per el 28 d'abril, serà el proper plenari que es farà a l'Ajuntament.
Encara ens queden dues sessions ordinàries de treball per anar recullint totes les propostes i anar a elaborar una miqueta les tres propostes prioritàries que han de votar al plenari.
Per tant, faran aquestes reunions que queden i a l'abril un plenari. D'això que hem parlat ara, Seguretat Ciutadana, Esport, Lleure, de tot això se'n parlarà també en aquest plenari per mirar i contrastar si han millorat o s'han aplicat aquelles propostes?
L'estructura una miqueta és que temes intentem tancar-ho i si surten temes nous, doncs ho incorporem com un tema nou, perquè és una miqueta perquè no sigui sempre el mateix tema.
Aquest tema se tancarà, farem un seguiment continu, però sobretot obrint noves propostes d'obrir noves temes de la ciutat, de preocupacions que puguin tenir de la ciutat.
Rosa, deies que agraies molt a les famílies el fet que portessin els nens a les reunions i tot plegat.
Com ho veuen això les famílies del fet que els seus fills comencin a practicar aquest exercici democràtic de representar la resta de companys?
Al principi l'any passat estàvem una miqueta així com ho diuen, això serà només la foto, anar a l'alcard i com ho deia molta vegada l'Òscar, el vídeo, no?
Però jo crec que després que l'any passat van veure que anaven a presentar, van fer el primer plenari de Constitució,
posteriorment van fer el segon plenari, hi ha coses que s'estan fent a la ciutat, intentem col·laborar amb ells i que ells participin i que a tota la sessió en plenari els convidem i tot això.
Aquest plenari estàvem supercontents, l'alcard, el conseller Sanauges, tothom estàvem molt contents perquè estava el plenari ple de famílies i de gent del centre i tot això.
Això no significa que ja no ho veuen com una cosa aliena, sinó que saben que els seus fills estan participant en una cosa molt important de la ciutat
i sobretot jo crec que estan molt orgullosos perquè sempre venen i quan d'on sortirà i a quina hora han d'estar i estan pendents contínuament
i jo crec que s'ha d'agrair perquè les famílies són molt importants en aquest projecte, no?
Els polítics de la ciutat estan contents que existeixi aquest Consell, les famílies també, i vosaltres?
No val dir sí o no?
Esteu contents, Quim?
Sí, perquè així podem dir la nostra paraula i la dels companys i que ens facin una mica més de cas.
Teniu la sensació que les adults no us fan cas en general?
Digues, Maria.
Bueno, a vegades sí, però tu els dius una cosa i dius sí, sí, ja ho farem i no ho acaben fent.
Això també ho fem els pares a banda dels polítics, no?
Ja, ja, vota mia.
Voleu dedicar-vos a la política algú de vosaltres quan sèieu grans?
No.
Categòricament no?
No.
I per què?
A mi m'ha semblat com...
A veure, això m'he presentat al Consell perquè m'agrada, però tot això de la política, no sé...
Què et sembla?
Com una tonteria.
Poc seriós.
Sí.
que sempre diuen coses, però al final les que acaben fent.
És una opinió que té molta gent, clar que sí. Algú més vol explicar per què no es digues, Carlos? Per què no et vols dedicar a la política de gran?
Sí, perquè jo crec que és molt avorrit.
Per avorrit, no?
I hi ha molt de treball. Si aquí només tenim molt de treball, imagina't allà l'alcalde.
Jo crec, Carles, que a tu et faran un homenatge als polítics, perquè passen per un moment de descredit i que diguin, no, treballen molt, s'avorreixen molt, és a dir que és meritori això de la política sota el teu punt de vista, no?
Sí.
Algú més vol explicar per què no es vol dedicar a la política, ja que cap de vosaltres vol, Ian? No, no has aixecat la mà, és que t'apujaves la màniga del jersei, d'acord? Sí, l'Eloi no sap pujar a la màniga, sí que vol intervenir.
Doncs jo no vull ser polític perquè al final, si fas alguna cosa malament, t'acaben cridant com a molts polítics i a molts polítics els posen en temes de corrupció i...
Tens la sensació que facin el que facin sempre se'ls critica? Sí.
Heu sentit parlar bé d'algun polític alguna vegada? Mai.
No. Mai? No.
I creieu que tot ho fan malament? Algunes coses.
I altres? No tant.
Ho dic perquè ara com que esteu així en contacte, en Javi?
Jo tampoc vull ser polític perquè també seria molt treball i també els programes de la tele t'acabarien fent imitacions.
Clar, però tu saps que hi ha molts polítics que matarien perquè els imitessin a la tele?
No els molesta, tot el contrari, els encanta. Estan encantats de la vida que els imitin a la tele, perquè això també suposa popularitat.
I les noies, no volen dedicar-se a la política, tampoc?
La Òsa no la veig jo molt motivada per dedicar-se a la política, no?
No.
No, no t'atreu. No, gens.
No, només ho ha dit claríssimament. I tu, Maria?
No, perquè, no sé, també ho trobo una mica avorrit i prefereixo fer altres coses.
A veure, si la política fos més divertida, segurament sí que us atreviríeu, no?
Sabeu per què us ho pregunto? Ja hem de començar a acabar.
Us ho pregunto perquè, de fet, vosaltres, no sé si sou conscients, que esteu fent política.
Sí.
Sí, però què? Esteu fent política, nois i noies?
De la forma que fan el president o alguna cosa d'aquestes, que no tenen tanta feina.
Però la política no creieu que és això i no ens posarem ara transcendents, precisament?
Intentar millorar les coses, gestionar el nostre entorn, crear unes normes de convivència.
Quan diguem això, diguem lleis, que és el que fan els polítics, a vegades una de les seves feines.
Sou conscients que esteu fent política?
Sí.
Sí?
Reflexionem-hi, eh? Tots plegats.
Maria, aquí, Mòscar, Àlex, Carlos, Ousdan, Adrià, Eloi, Javi, Ayan, moltíssimes gràcies per venir.
Enhorabona per la feina que feu i estarem atents a la propera sessió plenària, d'acord?
Moltíssimes gràcies, bon dia.
Rosa, gràcies, eh?
Gràcies a tu.
T'aportem un parc de coseta del Consell que t'he donat la Maria.
Sí.
És un regal.
Ui!
A veure, a veure.
El Consell Municipal dels Infants, uns cartells magnífics que han fet amb unes carpetes.
Molt bé.
Escolta, aquests cartells, on els poseu?
Sí, els posem al centre.
Al centre educatius.
Que formen part, sí.
Home, tant de bo que fos un punt de referència, no?
Que els vostres companys, si tinguessin alguna inquietud, anessin directament a parlar amb vosaltres.
I aquest, i és un CD també, del Consell Municipal, que recull?
Sí, sí, sí.
Recull la sessió?
No, és el vídeo de Constitució del Consell, en què van apareixer tot, l'objectiu, una miqueta del Consell,
el plenari, van substituir tot, una miqueta parlar, i és una miqueta resum de la Constitució
i del que forma, i el que és el Consell, una miqueta per anar distribuint una miqueta el centre
i que sàpiguen el que estem fent.
Doncs mireu, aquest cartell el posaré aquí, a veure si se'ns encomana alguna cosa, d'acord?
Moltíssimes gràcies, bon cap de setmana.
Adeu-siau.