Comença el matí de Tarragona Ràdio,
aquest temps que dediquem també a aquesta temporada
a donar suport a aquesta aspiració ciutadana.
Esperem que sigui així,
que Tarragona sigui la capital de la cultura europea
l'any 2016.
Per això, cada setmana apostem en aquesta temporada
justament a fer una mena d'inventari, entre cometes,
de tots aquells patrimonis en plural que tenim a la ciutat.
Del patrimoni romà anirem parlant, esclar,
però probablement sigui dels aspectes culturals
més coneguts de Tarragona i la seva àrea d'influència.
Per tant, ja sabeu que aprofitant que s'està elaborant
el projecte que s'ha de presentar per opositar
a ser capital de la cultura europea,
el que fem cada setmana és fer una mirada breu
perquè el temps no permet que sigui més llarga
algun d'aquests grans valors que tenim.
Teresa León, molt bon dia.
Bon dia.
Tècnica de l'oficina del patrimoni,
ja sabeu que cada setmana ens acompanya
i també es posa en contacte amb persones
que estan més que autoritzades
a parlar d'aquests aspectes culturals.
Al llarg d'aquesta temporada hem parlat del modernisme,
Tarragona, l'art paleocristià,
que a més hem parlat de moltes coses.
Hem parlat del port,
hem parlat de tot el que és l'època paleocrista.
Ah, ja ho has dit, sí, perdona.
No ho sé, fem una repassada.
Hem parlat de moltes coses i en parlarem de més,
perquè ens queda gastronomia, patrimoni roma,
ens queden escriptors,
ens queda un munt de coses
i avui és un plaer.
En aquests programes, i disculpa,
hem descobert coses que no teníem ni idea.
I a mi em sap greu pel nostre convidat,
però jo diria que bona part de la gent
no té ni idea que existeix una cosa
que es diu abrics de l'apotecari.
Au del Carbonet, molt bon dia.
Bon dia.
Jo sí que conec què és l'abrics de l'apotecari.
Tu sí, perquè tu i els teus alumnes ho vau descobrir.
Efectivament.
Concretament me'n recordo,
una cosa molt curiós,
trobar pintures rupestres
en la que és l'àrea municipal de Girona.
Perquè, curiosament, l'abric de l'apotecari
està, que és el municipi, perdó, de Tarragona,
com que és el gironí.
Està en el municipi de Tarragona.
Les pintures per ser precioses
que, disbordadament,
els incendis que van haver-hi
fa set o vuit anys
van estar a punt de fer-les perdre
per l'escalfament de la roca.
Són les pintures d'aquestes d'art llevantí.
Sabeu que l'art llevantí és patrimoni de la humanitat?
Sí, és el 98, no?
I després, com va ser patrimoni de la humanitat
de la pròpia ciutat de Tarragona
i esperem que sigui Tarragona escollida.
De fet, dels cinc patrimonis de la humanitat
que tenim a Catalunya,
tres els tenim a les comarques de Tarragona,
perquè també tenim el conjunt de Poblet,
a banda de l'Eix Transversal del Mediterrani,
les pintures rupestres,
i el conjunt de Tarraco.
Ho he descobrit l'altre dia
i em vaig sentir molt orgullós de pensar...
Això em fa pensar molt, també, curiosament,
en Bataporka, quan treballo,
que també en aquell àrea
té tres patrimonis de la humanitat.
Escolta, una cosa.
Parlarem del contingut,
de la importància i transcendència,
però també és bonic,
tenint en compte que estem parlant
de Tarragona
i té un gran patrimoni,
que és el de la gent que treballa en recerca
i aquí hem de parlar...
No parlarem de l'IPES avui,
que anem parlant molt
i volem aprofitar aquest espai
per parlar d'això,
però, de fet,
és important també donar a conèixer
que aquest espai,
que és patrimoni mundial,
el descobreix.
Un professor,
amb els seus alumnes,
fent una assignatura,
fent un treball de camp,
en definitiva.
Doncs sí, normalment,
i penso que l'educació
hauria d'activar la consciència
de les persones
i el treball de camp,
que és de conèixer el teu territori,
on ets,
pot ser la primera forma de curiositat
que porta després
a plantejaments científics i acadèmics.
L'altre dia, precisament,
parlant d'això,
amb el Jorge Wagensberg,
en un programa,
em van preguntar
què era
o què podia portar
una persona
a ser científic.
i jo vaig contestar
que la curiositat
i la redundància.
I la curiositat
i la redundància
s'han d'aplicar.
És a dir,
si no fas que una persona
desperti la seva curiositat,
no hi haurà redundància,
perquè no hi haurà mètode
perquè no li interessarà
el que fa.
I amb els meus alumnes,
quan van arribar aquí,
el primer que van fer
va ser portar-los
continuament al camp,
perquè és el camp
on hi ha les coses.
Què hi ha exactament
a les abrics de l'apotecària?
Les abrics de l'apotecària
és una formació
que hi ha
a la zona del Callà,
perquè la gent
més o menys
s'ubiqui,
i hi ha
una sèrie
de pintores rupestres.
Pintores rupestres
d'uns 5.000,
6.000 anys d'antiguetat,
hi ha curiositat,
hi ha
de naturalistes,
hi ha un cèrbol,
una cèrbola
preciosa,
pintada en vermell,
una sèrie de...
Hi ha una cosa molt curiosa,
que són quatre barres
que per això
l'identificació...
Ja existia a Catalunya.
Ja existia.
No són pas les úniques
que hi ha,
però és molt curiós,
són normalment fetes
sempre amb els quatre dits,
així.
Hi ha
un petit caçador
gravat
que està caçant
amb un llaç
un conill,
i hi ha una sèrie
de símbols.
Forma part
d'aquest ampli conjunt
que tenim
d'art rupestre
que es desenvolupa
entre els 6.000
i els 9.000 anys
en aquesta zona
i que va
des d'aquí Montblanc
fins pràcticament
a Baix Alacant.
Generalment,
aquests tipus
de jaciments
estan investigats,
estan documentats,
localitzats,
però no són jaciments
que estiguin...
En general parlo,
hi ha de tot
oberts al públic,
que passen
desaperceburs
i fins i tot
alguns
no es poden visitar
per diferents raons.
Sempre el problema
que tenim
és un problema
d'educació.
Hem parlat abans
de coneixement científic,
d'acadèmia,
però jo penso
que la tasca
més important
una vegada
a una persona
quan li despertes
la curiositat
és educar-ho.
Educar-ho
no amb valor,
sinó amb consciència
de què té
el seu territori,
de qui és
i de què fa.
Llavors,
per exemple,
això estaria molt bé
que la gent
pogués disfrutar
d'això,
però curiosament
en la nostra societat
en aquests segments
de gent
sempre hi ha gent
que va amb un abric
i el primer que fa
és intentar arrencar
o emportar-ho
o emullar-ho,
etcètera.
Per tant,
aquí hi ha un problema
d'educació.
I curiosament,
es parlava
de la protecció
que es va declarar
patrimoni
de l'humanitat
que per cert
que quan es va declarar
van pujar-hi
amb un metjà
de comunicació
de Tarragona
i mig metro de neu
van fer el reportatge
que va sortir
a primera pàgina
i va ser...
Jo sempre he parlat
de...
El coneixement científic
ha d'estar lligat
a l'educació
i a la consciència
de la nostra espècie
sobre què és
el nostre patrimoni.
El patrimoni
la gent es pensa
que és
el romans
o el pretori
o el d'això
o l'amfiteatre
i no és això.
I ho vinculem
amb riquesa material
generalment.
És això.
quan van fer
aquí a Tarragona
que també em van encarregar
que fes
la ciutat educadora
vaig fer un discurs
per intentar explicar
que el patrimoni
el que ens ha de fer servir
és la importància
que té
els humans
quan vivim
en un territori
i no
el que és material
del territori.
El material
només
és una expressió
de la cultura
del coneixement
de l'educació
que hi ha hagut
en un temps determinat
de les guerres
de les banalitats
però també
dels pensaments
de la gent
que ha viscut
en aquest territori.
I què va aportar
el coneixement
en aquest moment
de la humanitat
al descobriment
d'aquest conjunt victòric?
Va aportar
aquesta extrema riquesa
que té
perquè no són les úniques
se n'han trobat
o que hi ha altres
han demostrat
que hi ha hagut
que els humans
que vivien aquí
que eren
recolectors
que eren caçadors
que eren ramaders
etcètera
tenien
el territori
absolutament
codificat
i que aquest territori
codificat
es prometia saber
a aquests grups
quin era el seu espai
l'espai on vivien
o sigui
això ha estat
sempre molt curiós
passa amb les fites
quan arriben els humans
i si vas enrere
passa
i arriba
en els animals
que pigen
per marcar el territori
i amb les seves olors
poder delimitar
a on és el seu grup
i això és curiós
que és aquesta barreja
sempre d'atologia
de cultura
i de psicologia
que els humans
han desenvolupat
gràcies
a la nostra conducta adaptativa
Des del punt de vista
cronològic
on ens situem
allò
entre els 5.000
o els 8.000 anys
Per tant
diferents hiaciments
de diferents tipus
ara el que preguntaré
és allò per dir
no només
et posa un zero
sinó que te'n vas
de classe directament
ja t'aviso
és a dir
dius
la boella
Montblanc
l'abric de la potagària
del Catllà
quines relacions
establim
tiempo y espacio
molt bé
farà una part
de com s'ocupa
un territori
per exemple
quan parlem
que Tarragona
pot ser
una ciutat
de la cultura
i té moltes raons
perquè si la cultura
és com
els humans
pensem
i deixem
les nostres petges
Tarragona
podem recórrer-la
des d'un milió d'anys
pràcticament
i entorrompudament
fins ara
passant
per les civilitzacions
més importants
passant per una sèrie
d'elements universals
perquè estem parlant
en el cas més conegut
per descomptat
dels romans
però és que
el jaciment de la boella
que té
un milió d'anys
és extraordinari
dels caçadors
recol·lectors
però també
l'entorn
aquest
de Tarragona
tenim
els neandertals
els polítics superior
el neolític
vull dir que
tenim
una representació
en aquest espai
d'una llarga
dinàmica temporal
de més d'un milió d'anys
d'evolució
i els jaciments
aquests
són
petges
de com els humans
espècies diferents
perquè aquests
no són les nostres espècies
de fa un milió d'anys
veuen el territori
com exploten els ecosistemes
i com s'adapten
en aquests territoris
als romans
els agradava molt
fer urbanitzar
fer muralles
protegir-se
fer anfiteatres
teatres i tal
els neandertics
feien cabanes
feien les cabanes
el cantó dels rius
de les fonts
per viure
els de la boella
eren caçadors
que els agradava menjar
grans animals
com els mamuts
etc
és una representació
de com els humans
ens adaptem
i transformem
el territori
des dels que no tenien
capacitat
per fer grans
urbanitzacions
estructures romanes
fins als que
curiosament
han començat
a pensar
que el territori
per fer el més humà
es tenia que urbanitzar
a banda que estigui
catalogat
d'etat
encara és motiu
d'investigació
per part dels científics
aquest abric
o està ja diguem
esgotada
la informació
que pot donar
l'abric
com s'ha de fer
una vegada
descobert
es va passar
la informació
a la Generalitat
que hi ha un servei
de documentació
i aquest va passar
a integrar
i formar part
d'aquest servei
de documentació
es va publicar
una petita cosa
està conegut
i se suposa
que quan es faig
quins estudis
s'estan fent ara
precisament
el Vinyes
el Ramon
que va tornar
de Mèxic
que és el que està fent
a l'Institut
porta col·lega meu
porta tots aquests temes
doncs això s'integrarà
dins d'aquests projectes
que estem fent
d'organització
de la informació
i publicació sistemàtica
de tots aquests indrets
Ramon Vinyes
un conegut també
d'aquest programa
sovint ha vingut
a parlar de Rupestre
de les seves magnífiques
i gegantines pintures mexicanes
i també
d'aquest patrimoni
que hi ha Montblanc
que ara comentàvem
també de Rupestre
que per cert
fa poc
el nostre institut
van firmar
amb l'Ajuntament
de Montblanc
que nosaltres manarem
l'única
instal·lació important
a Catalunya
de Rupestre
estructurada
que és el CIER
de Montblanc
farem una gestió
integrada
a la nostra propria
institució
perquè la gent
se n'adoni
de l'extraordinària
potència
que té això
jo me'n recordo
que en el seu moment
quan es presentava
la candidatura
per ser patrimoni
dels humans
del patrimoni
de la humanitat
i s'ha presentat
a Tarragona
i s'ha presentat
les pintures
de l'arc
allà van dir
i tot plegat
vaig veure
que no se'n feia a casa
i vaig dir
amb el propi alcalde
li vaig dir
escolta
que sou patrimoni
de l'humanitat
doncs no es va entendre
molt bé
com que era tot difuminat
eren pintures
rupestres
que també
és un patrimoni
nostre
i és un gran
desconegut
per ser aquestes pintures
de Montblanc
seran visitables
o estàs treballant
amb això?
Montblanc
i el CIAR
que és un centre
que es va fer
molt important
ja fa 5 o 6 anys
i es va inaugurar
i és un centre
que ha tingut visites
però jo penso
que s'ha promocionat
poc
el que volem fer nosaltres
és que el propi centre
aquest espècie de museu
que un recull d'això
es potenciï
això està lligat també
als estudis que estem fent
que el Ramon està fent
amb el seu equip
i descobertes contínues
o prioritzades
en les últimes
que s'han fet
i que forma part
d'aquest intent
de fer convergir
el coneixement científic
i la recerca
amb les visites
etc.
Jo espero que
en el CIAR
molt temps
aconseguim
que milers de persones
s'interessin
per les pintures
i des d'aquí
els crido
que visitin
aquests centres
que estan aquí
que existeixen
Ara pensava
el tema
de les pintures rupestres
la rupestra
que a priori
sembla que no li hagi
d'interessar
al gran públic
és tema
de difusió
i de forma
perquè altamira
qui no ha anat
altamira
és que no és ningú
i podries tenir
probablement
n'hi ha jaciments
no dic que iguals
ni molt menys
però que et poden aportar
allò que necessites
que no siguin tan coneguts
pots anar-los a veure
sense fer cues
ni llistes d'espera
per tant
no és tant
que desperti
o no desperti
interès
aquell espai
sinó la manera
de com s'està promocionant
l'imaginari col·lectiu
que juga molt
en aquestes coses
no?
jo sincerament penso
que és responsabilitat
de tots
perquè forma part
d'aquest gran projecte
que és que els humans
fem una consciència
de qui som
de les administracions
però també
els científics
que ser capaços
d'aquest tipus
de patrimonis
que estan més
allargats
espaialment
altamira és obvi
ser capaços
de transmetre
aquest coneixement
que parlava abans
que són
coneixements
que eduquen
els humans
a saber com som
a mi
encara se'm posa
la pell de gallina
quan recordo
que em vaig trobar
mirant
em trobo
amb l'arquer
i amb el
un regal
un regal
que et van donar
així sense espaiador
clar
ja m'havia trobat
altres pintores rupestres
però em va fer
molta gràcia
que fossin
aquí a Tarragona
i que fos
producte d'aquestes
sortides
que fèiem
aquestes pintores
les vaig trobar jo
sí
personalment
directament
que també fa molt
d'anys igual
l'equip és l'equip
però curiosament
aquestes vaig trobar jo
i aquests alumnes
formen part ara
alguns d'ells
de l'IPES
segur
que comentàvem
quan veníem aquí
segur
alumnes avantatjats
a més a més
quan veníem aquí
de camí amb la Venesa
que treballa a mi
i li deia
curiosament
en el meu equip
nosaltres
som un equip
de cantera
sobre el 60-70%
de l'estructura
del meu equip
són alumnes meus
exalumnes
com també ho és la Iolanda
o jo mateixa
jo encara me'n recordo
quan pujaven al terrat
de la facultat
si algú han de fer
sopars d'exalumnes
escolta no hi cabrem
i ara que fa temps
que l'ocupació científica
i de recerca
m'ocupa més
l'IPES
que no faig classes
però aquí també va bé
els micròfons
per dir-ho
moltes ganes
de deixar la direcció
d'aquest centre
per tornar a donar classes
i per tornar a estar
amb les persones
amb la gent
sobretot amb els més joves
per poder compartir
i transmetre la passió
ja fa un quant temps
que tens ganes
de tornar a les aules
ho has dit
diverses vegades
queda aquests 4 anys
perquè hem d'acabar
les obres
de l'institut
i llavors
jo penso
que hagui
a comprar-te
aquests 9-10 anys
de direcció
jo que vull estar
amb la gent
amb la base
jo soc un home de base
sempre he hagut de dirigir coses
perquè m'ha tocat
però
la meva realitat
és estar amb les persones
interaccionar amb ells
automotivats
i generar
aquesta educació
ciutadana
que forma part
d'aquesta consciència
d'espècie
que sempre dic
i aquí jo penso
que la ciència
i el coneixement
hi pot fer molt
i la formació
és una part del patrimoni
i un valor
que segurament
també caldria apostar
que ara presentar
la candidatura
no es pot tocar
no es pot veure
però és alguna cosa
que s'ha d'anar desprenent
sí, sent dubte
l'IFES
és un dels puntals
tu que ets un home viatjat
i que a més et caracteritza
per dir el que penses
cosa que està molt bé
per això t'ho pregunto
si sabés que em faries una falca
no t'ho preguntaria
Tarragona capital de la cultura
2016
ja et dic tu
que em pots comparar
tu creus que
com ho veus
i a més és així
i jo estic en moltes capitals
perquè
estic en Càceres
des d'estat
perquè m'estic portant 10 anys
treballant
els primers pobladors
per descomptat
també estic a Burgos
perquè
no coneixem el museu de l'evolució
i com és obvi
estic a Tarragona
perquè Tarragona
també és la meva pàtria
no parlo de fer una porra
sinó
tu creus que té possibilitats
i jo penso que té possibilitats
d'estar en el grup
dels finalistes
a partir d'aquí
les coses són molt difícils
s'ha de ser realista
no es poden somiar truites
si es fan les coses bé
que s'estan fent
es treballa
es movem
tenim possibilitats
d'estar en aquest grup
de ciutats escollides
i que bueno
i llavors a partir d'aquí
com que no soc profeta
ni tinc la bola de vidre
no puc fer res més
a tot ja són conviccions
i així no té cap tractament científic
una part d'aquest patrimoni
el que dèiem és la ciutadania
i a vegades ho diem
en aquest espai
és la segona temporada
la temporada passada
aquest espai
2016 el vam dedicar
justament a conèixer
el parer d'entitats
persones
associacions
de tots els àmbits
en guany
el que fem
és posar l'accent
en el patrimoni
però hi ha com una mena
d'insistència
i m'ho permeto dir-ho
des de l'oficina
de la candidatura
és que no sigui un projecte
de caràcter institucional
sinó ciutadà
i en aquests moments costa una mica
moure la ciutadania
que sigui una aspiració ciutadana
i no pas
és a dir que
les institucions
facin el que és el paper institucional
de burocràcia
però que fos alguna cosa
que entusiasmes
a la ciutadania
que li posés
hi ha una
i hem de pensar
que en l'evolució
i ara l'estem visquent
aquesta gran crisi sistèmica
el que està passant
és gravíssim
que fa molt temps
quan explicant
i fent pedagogia
és una crisi
en l'evolució
no és una crisi econòmica
ni política
ni social
a més a més
fa que tot això
es carregui
i es dirigeixi
contra els polítics
i per descomptat
que tenen
una part de responsabilitat
perquè són les persones
que s'han escollit
democràticament
perquè dirigeixin
i administrin
però aquesta crisi
és tan gran
que es passarà
per sobre
de tot això
és aquí
on l'espècie
ha de treure
aquesta capacitat
de ciutadania
de reforçar
projectes socials
i que no es transformin
en projectes burocràtics
d'interessos
de corrupció
d'elements
que fan
que es despullin
aquests projectes
del que haurien de ser
que haurien de ser
projectes
que portessin
a la ciutat
que s'escoll
que els ciutadans
siguin
d'una barriada
siguin del centre
siguin del serrallo
estessin tots
integrats
en aquest propi procés
i això
només es pot fer
des de les xarxes reals
que són
les organitzacions
que hi ha
en el propi
no les de prestigi
només
que aquí hi ha l'elitisme
aquest famós
és clar
només farem
està molt bé
que s'utilitzi
el prestigi
però no
per generar
elits
com una eina
segurament
com una eina
per conscienciar
la gent
que el prestigi
és molt bo
quan és seriós
i quan es fa
des de la base
o sigui
quan es treballa
que no és cap
entelequia
el prestigi
com a entelequia
ens pot portar
a situacions
caòtiques
a la pròpia humanitat
i això és el que ens ha passat
moltes vegades
quan parlem
de representació
quan parlem
d'administració
quan parlem
de direcció
parlem de persones
que han de treballar
per l'interès
de l'espècie
de les persones
i no
que treballin
pel seu propi interès
aquesta per mi
és la gran confusió
que pot existir
quan aquests projectes
es personalitzen
jo penso
que això no s'ha de fer
sota cap circumstància
les persones estem
al servei
que les coses
vagin bé
i la mateixa història
de l'evolució
ja ens demostra
que les societats
necessiten sentir
que pertanyen
alguna cosa
col·lectivament
per tant
aquestes versions
modernes
segurament
s'assemblen molt
altres versions
de la prehistòria
en què la tribu
tenia aquest concepte
de tribu
la tribu
ha de sentir
que fa part
d'un conjunt
però
no ha de pensar
que el seu conjunt
o el seu subconjunt
és el més important
això és el xauvinisme
això és els nacionalismes
mal entesos
que ha de pensar
la tribu
que ha de tenir consciència
de defensar
el seu
perquè el seu
pot contribuir
a la diversitat
i no
ser millor
que els altres
i aquest
és la verdadera
penso
essència evolutiva
que ha de tenir
la consciència
en la transformació
de les persones
aquí ho deixem
però per la tirania
del rellot
ja no per una altra cosa
perquè déu-n'hi-do
per cert que jo
ara aquí mateix
i com que t'acompanya
la Vanessa
vull arrencar-te
el compromís
que vinguis a parlar
del teu nou llibre
el sexe social
vindré
vindràs a parlar-ne
perquè també
forma part
d'aquestes qüestions
importants
importantíssimes
que són
la cohesió social
i la vida
i que moltes vegades
són tractades
de forma implícita
o explícita
però són tractades
d'una certa
amb una visió
antropològica
i objectiva
és el nou llibre
d'Udal Carbonet
després diu que farà
un de bolets
ja en parlarem
quan arribi el dia
ja el tens fet
el de bolets també
està fet
i vols fer classes
però escolta
com que et condeix el temps
és fantàstic
no hi ha més
que si treballes
el cap de setmana
que és quan tens temps
de poder treballar
treballar un rato
el cap de setmana
treballar
penseu
per divertir-se
està molt bé
això és fantàstic
quan toca avorrir-se
també ens avorrirem
però sempre buscar
aquesta part més lúdica
Eudald
fins la propera trobada
que espero que sigui aviat
amb el llibre
sempre llibre
sense llibre
sempre és un plaer
Eudald Carbonell
moltíssimes gràcies
a vosaltres
adeu-siau
bon dia
Teresa León
la propera setmana
tornem a fer una mirada
al patrimoni
ja ho veurem
ja ho veurem
alguna novetat
la gent que continua
aderint-se
en tindrem
novetats
perquè estem preparant
una de grossa
però que encara no puc
ho sento
però sí
que la tindrem
que continuïn fent adhesions
a l'oficina
a través d'internet
sí
perquè és el que deia
i el que deia molt bé
l'Udal
Tarragona 2016
és una oportunitat
i com a tal
hem d'aprofitar
perquè tenim tot aquest patrimoni
material i immaterial
que l'hem de fer
donar a conèixer
i no perquè siguem
millors i pitjors
sinó perquè són diferents
i llavors això
penso que la Tarragona
és una gran desconeguda
ara per ara
doncs aprofitem-ho en un moment
les notícies
després continuo al matí
fins ara
Gràcies
Gràcies