Aquesta sintonia és més que familiar
i estem encantats cada dijous a aturar-nos
en aquesta aspiració ciutadana
i ens encanta definir-ho així.
És la candidatura Tarragona 2016,
candidatura a Capital de la Cultura Europea,
que a més es materialitzarà a partir de demà
en un dels punts de la ciutat de Tarragona
més emblemàtics com és la Rambla Nova.
Ens acompanya com cada setmana Teresa León.
Ella és tècnica de l'oficina de la candidatura.
Teresa, molt bon dia.
Bon dia.
I avui saludem Joan Cavallet.
De fet, ell és coordinador de la candidatura,
però avui ve més en qualitat d'escriptor.
Joan, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Perquè ja fa temps, i havíem parlat alguna vegada
i ens va sorprendre molt,
hi ha una vinculació d'autors fins i tot clàssics,
internacionals, mundials, podríem dir,
que en la seva obra fan referència
o mantenen una vinculació amb la ciutat de Tarragona.
I aquest també és un patrimoni
i és una informació que cal presentar al món
a cara a decidir que Tarragona sigui capital
de la cultura europea.
Sí. A veure, suposo que del que es tracta,
i de fet l'exposició una mica segueix aquesta línia,
és d'explicitar, de fer veure
que Tarragona ha estat dos mil anys
formant part d'Europa
i formant-hi part culturalment
amb intercanvis continuos
i aquests intercanvis s'han produït
en l'àmbit de les arts plàstiques,
de les arts visuals, en l'àmbit del cinema,
en l'àmbit de la literatura.
I la meva especialitat, per dir-ho d'alguna manera,
és aquesta, la literària,
a la qual he dedicat alguns treballs,
entre ells dos llibres.
Un dels llibres, l'últim, magnífic.
Jo, a més, he tingut la fortuna
i tinc la sort d'haver-lo vist i haver-lo llegit
i la veritat és que et sorprèn
el catàleg de noms i d'obres
que fan referència a Tarragona.
Demà en parlarem àmpliament
al matí de Tarragona Ràdio
d'aquesta exposició
que s'inaugura demà a la Rambla Nova
i també el proper dimecres
farem un programa especial
justament des d'aquest escenari.
El que sí que podem és avançar
als oients abans d'entrar
en el territori literari
que l'exposició s'inaugura demà
i que estarà uns quants dies
a disposició dels ciutadans.
Bé, l'exposició la tindrem
amb un emvelat
a l'últim tram de la Rambla
i llavors la tindrem oberta
gairebé, bueno, gairebé un mes,
de fet des del 9 d'abril,
que és demà, fins al 2 de maig.
Llavors, allà trobareu
una sèrie de persones
que estaran a disposició
dels visitants,
tindré alguns ordinadors
on podreu visitar el nou web
i adherir-vos-hi en directe
i veure tot el contingut
que creiem que s'implica molt bé
tot el que és el projecte
de la candidatura.
Com sempre, aquest amplíssim
i actiu cos de voluntaris
tindran un protagonisme especial
en aquesta exposició, oi?
Sí, és clar,
perquè sempre ens han donat
suport i ja hi estaran
per fer les adhesions en directe
o per acompanyar
o per simplement ajudar
a les preguntes que tinguin
o el que vulguin.
Podrem contemplar, doncs,
amb bona part d'aquests arguments
que s'han de presentar
abans de l'11 de juliol,
si no va xerrada,
i que testifiquen o justifiquen
que Tarragona té les qualitats
per ser capital de la cultura europea.
Patrimoni material, però immaterial.
I d'aquest patrimoni immaterial
és el que parlaríem avui, no, Joan?
Exacte.
La literatura gairebé sempre
és patrimoni immaterial.
I no vol dir que no doni diners,
que també.
Hi ha el llibre, no?
El llibre com a objecte,
com a peça bibliogràfica,
és també de gran interès.
I precisament en això
hi ha una part de tradició
patrimonial important,
que és...
Tarragona és una ciutat
amb molta tradició
d'arts gràfiques,
d'impremta.
De fet,
una de les coses
que es posen a l'exposició,
en aquest itinerari
per tots aquests
dos mil anys d'història,
és la primera impremta
instal·lada a Tarragona,
que va ser
d'una impressió alemany.
I fa molt?
Sí.
Va ser el 1486.
Doncs no vam trigar molt
des de l'invent de Gutenberg
fins que es va arribar a Tarragona,
no, la primera impremta?
I després, bé,
això és molt curiós
perquè entre els primers impressors
hi ha aquesta fluctuació europea,
no?
Els impressors
que s'instal·len a Tarragona
al segle XV
són alemanys,
Spindler i Rosenbach,
i després,
quan hi ha el moment
probablement
de més auge
de la impremta de Tarragona,
que és l'època
en què hi ha l'arcabisme
Antoni Agustí,
per exemple,
o l'arquibisbe Cervantes de Gaeta
també,
en aquest moment
s'instal·len també
impressors importants
com Felip Meig,
que és holandès.
Per tant,
hi ha
aquest intercanvi,
aquesta fluctuació
cultural
d'Europa cap a Tarragona
i de Tarragona cap a Europa.
I com fan
cap a aquests grans noms
de la literatura
a Tarragona?
Vull dir,
quan esmenten
o Tarragona
o Tarragona
és algun element
de la seva poesia,
de la seva línia argumental
en les seves obres,
és perquè venen aquí,
és perquè tenen notícies,
que es val...
M'imagino que de tot
n'hi ha, no?
Hi ha de tot,
efectivament.
normalment,
clar,
des del present,
des del present,
et preguntes
com és que
aquests grans escriptors,
Tirso de Molina
o
Honoré de Balzac
o Pío Baroja
o no sé qui,
o Papini,
per exemple,
s'han interessat
per Tarragona.
Les causes
són molt diverses.
Des del present,
de vegades,
ens costa
d'entendre-ho
entre altres coses
perquè
no ens acabem de veure.
en el món.
No ens acabem de veure,
des de Tarragona,
tenim una consciència
de petitesa.
I és col·lectiva,
més a més,
aquesta consciència.
I no ens acabem
de valorar suficientment.
Clar,
els tarragonenses,
que ho hem de dir així,
de l'època romana,
tenien una visió
molt diferent.
Eren la capital
de la península
en un determinat moment.
Entre poc i massa,
Joan,
segur que hi ha un terme mig,
no?
Sí, sí,
però
hi ha una valoració
molt més important
de Tarragona
en aquell moment,
però també
durant l'edat mitjana,
que no pas avui.
I avui,
de vegades,
ens costa veure això.
Però les causes
que t'ho preguntava
són molt diverses.
De vegades,
és un fet.
Hi ha un fet històric,
que ara estem més o menys
en el període
de celebració,
encara no ha començat
el moment fort,
que és la Guerra
del Francesc.
El setge
que va patir
a Tarragona,
que va ser un setge
impressionant,
que va acabar
l'any 1811
amb l'assalt
a Tarragona
i després,
quan els franceses
van abandonar a Tarragona
amb l'incendi
de la ciutat
el 1813.
Això va ser un fet
molt important
en la història
de la ciutat,
perquè va ser
gairebé
un abans i un després,
és a dir,
la ciutat
va estar
devastada
i va tenir
una gran
transcendència
literària,
fins al punt
que Balzac
escriu una novel·la
ambientada a Tarragona
per això.
Allò,
d'una banda,
va motivar molta literatura bèl·lica.
Per exemple,
el Mariscal Suchet
dedica
moltes pàgines
a parlar
del setge
de Tarragona.
Com es titula
la novel·la
de Balzac
i aquesta ambientada
a Tarragona?
Els Maganà,
que és el cognom.
És el cognom
dels protagonistes
perquè són
amb això
volia dir
marranos
perquè
eren
una família
gitana
d'origen
italià
i
és la manera
que va tenir
de connotar-los
Balzac.
Es diu així.
Encara que
la traducció,
quan es va fer
la traducció
anglesa,
que es va fer
poc després,
en anglesa
es titula
Juana
perquè
aquesta novel·la
en realitat
és com una mena
de Carmen
de Merimé
però
ambientada
a la guerra
del francès
efectivament
i a Tarragona
en lloc
d'Andalusia.
S'identifica
el territori
quan llegeixes
aquesta novel·la?
A veure,
Balzac no hi va ser
a Tarragona,
per tant,
coneixia Tarragona
de manera indirecta
a través de la literatura
bèlica,
a través de les memòries
i dels escrits
que havien fet
els militars.
Aleshores,
no hi ha
una descripció
com sí que hi ha
en altres escriptors
detallada
del tipus
del portal
de Sant Antoni,
per exemple,
o les muralles
o la plaça
de no sé què.
No,
no hi és això.
És una
visió
molt més
indirecta.
Molt més indirecta.
I és
si la descripció
de la sal
que està basada
en les memòries
com deia
i que a més a més
té una
voluntat política
exclupatòria
dels francesos.
És a dir,
jo crec
que Balzac
que era
un gran
enamorat
de Napoleó
i per tant
defensor
de les seves
accions bèl·liques
per tot Europa,
el que vol
és
demostrar
que la culpa
de les víctimes
que hi va haver aquí
no va ser dels francesos
sinó que va ser dels italians
que eren els aliats.
És a dir,
l'assalt
va ser
de l'invasor
però qui va cometre
les malvestats
segons Balzac
van ser
els italians.
que eren més exaltats
en canvi
els francesos
els perdona.
És la cosa aquella
de la provocació
com que m'han provocat.
I aquesta
és
la
justificació
de
per què
Balzac
escriu aquesta novel·la
a través
d'una novel·la
d'amor
perquè en realitat
és una història d'amor
treure
culpes
als seus
idolatrats
guerrers.
Estàs parlant
de molta literatura
bèl·lica
aleshores
dona el segle XIX
justament
coincidint
amb aquesta ocupació
i el setge
de Tarragona.
Allà és on trobem
més producció literària
que fa referència
a la ciutat
perquè abans
esmentaves
Tirso de Molina
penso
per què?
Perquè
Don Juan
també va estar aquí
per exemple?
Sí.
Ah,
ja veus?
Sí,
sí, però
en aquest cas
m'ho he preguntat
per què
Tarragona
no?
Perquè
la història
de Don Juan
era sevillà
Aleshores
la dramatització
de les seves aventures
clàssica
començant
pel burlador
de Sevilla
de Tirso de Molina
comença
a Nàpols
i allà
Don Juan
ha anat pel món
ha anat fent
de les seves
les seves
seduccions
i totes aquestes històries
ha anat pel món
però
quan aquesta història
la posem en teatre
la fem començar
en un moment determinat
de la seva carrera
que
per determinades raons
de Nàpols
decideix tornar
a Sevilla
i en aquest
trajecte
en Baixell
naufraga
i naufragant
arriba
a la platja
de Tarragona
Quina gràcia, no?
Això
això es manté
en algunes versions
posteriors
és a dir
de Don Juan
n'hi ha
50.000 versions
progressivament
va perdent
en les versions
posteriors
va perdent
la identitat
de la platja
i quan arribem
a la versió
de Molière
ja es parla
de la platja
però ja no hi ha
no diu
platja de Tarragona
la versió de Molière
ja és
la de Tirso
és platja de Tarragona
sí
no tan sols
és la platja de Tarragona
sinó que els personatges
ho diuen
hi ha dues escenes
dos fragments
en què
els personatges
parlen d'això
i són dues escenes
bucòliques
és a dir
el Don Juan
quan arriba aquí
es troba
unes pescadores
també
producte de seducció
segurament
sí
i aleshores
evidentment
les intenta seduir
però
aquella escena
és
més aviat
aboca
la literatura
pastoril
que estava
tan en boga
i
hi ha una escena
de seducció
novament
a la platja
de Tarragona
que és una platja
que probablement
era
més o menys
jo no dic que Tirso
hi hagués estat
que no ho sé
a Tarragona
però
més o menys
devia ser coneguda
la situació
perquè parla
a identificar
la ciutat
parla d'allà dalt
és a dir
que no estem parlant
d'una platja
en què la ciutat
està a peu de mar
per entendre'n
sinó que està situada
en un lloc
en un lloc alt
tenim en compte
que aquí a la ciutat
tenim la mà trencada
a fer reconstruccions històriques
calla que no fem
una reconstrucció
del naufragi
de Don Joan
i les pescadores
aquí a la platja
del Miracle
per exemple
ves a saber
sí
bé
la platja
dona per molt
la platja
de Tarragona
ha estat
literaturitzada
des dels
antics lletins
fins a l'actualitat
i per tant
donaria per fer
Dons Joans
i altres
hi ha més referències
Dons literàries
cap a la línia costanera
a la platja
al mar
és molt important
de fet
el que podríem considerar
el primer text
literari
és un poema
és un poema
que es diu
que coneixem
com el perible
d'Avia
o l'hora marítima
també
d'Avia
que és un autor
lletí
però
aquesta obra
en realitat
està basada
és una versió
d'un text anterior
grec
del segle IV
abans de Crist
i
és un itinerari
per tota la costa
de la península ibèrica
i passa per Tarragona
i per tant
descriu
descriu
com veu
la costa
és a dir
que el primer text
que fa referència
a la nostra ciutat
seria ja
un text
que parla
de la platja
si parléssim
d'autors catalans
jo recordo
que amb el Joan
vam parlar
una vegada
de les odes
a Tarragona
i també
és l'inventari
d'autors
que han fet
odes
exaltant
la ciutat de Tarragona
i tot plegat
això probablement
seria un altre capítol
parlar d'autors catalans
diguem-ne
que el que li dona
aquest toc de singularitat
pel desconegut
segurament
és el fet
que siguin
autors universals
i que siguin autors
d'altres èpoques
n'hem esmentat
uns quants
en podríem esmentar-ne més
sí
evidentment
hi ha autors
de diferents literatures
i el problema
que tenim
o que puc tenir jo
és la limitació lingüística
que ens fa
desconeixer
probablement moltes coses
jo he anat llegint
i he començat
evidentment
pel més immediat
per literatura catalana
vas anant llegint
vas llegint
literatura espanyola
altres literatures
la literatura francesa
hi tinc un accés fàcil
però altres literatures
ja comencen a ser
més escasses
jo suposo
que algun dia
tinc l'esperança
que algun dia
algú trobarà
no jo
però algú trobarà
que hi ha un viatger
rus
del segle XVIII
que va passar
per Tarragona
i que va donar
una visió
de la ciutat
o un novel·lista
polonès
del segle XIX
que va fer
una novel·la
ambientada
a Tarragona
això de moment
no ha passat encara
però sí que vas anar
trobant coses
per exemple
una de les
darreres coses
que vaig localitzar
que ara recordo
va ser
un llibre de contes
de Giovanni Papini
que és un dels grans
autors italians
del segle XX
que
té un conte
que està ambientat
a la ciutat de Tarragona
i que a més a més
en aquest cas
fa una valoració
molt
positiva
de la ciutat
una valoració
molt bonica
molt poètica
de la ciutat
no crec que conegués
la ciutat
tampoc
sinó que la devia conèixer
a través
de la seva
cultura
i la seva tradició
cristiana
i és a través
d'aquest
punt
que hi entra
en connexió
en canvi
per exemple
un autor
Pio Baroja
que va escriure
també una novel·la
ambientada
a la ciutat
que es diu
Les Fúries
si no hi havia estat
la coneixia molt bé
perquè em fa una descripció
detalladíssima
és difícil saber
si va ser-hi o no
sí
has d'haver
resseguit la seva biografia
i cosa que jo no he fet
en aquest cas
hi ha casos
que sí que ho sabem
per exemple
hi ha un autor francès
que es diu
David Matà
que és actual
que sé
que hi ha estat
a Tarragona
perquè el conec
i m'ho he explicat
és un autor francès
que és periodista
escriu a la premsa
ara ja és gran
escrivia
a la Monda
i
té una sèrie
de novel·les publicades
i una de les novel·les
es diu Tàrraco
precisament
i parla
d'una recerca
d'un personatge
a Tarragona
és a dir
hi ha uns personatges
que tornen a Tarragona
buscant un altre personatge
i això els fa
conèixer la ciutat
i la ciutat
que coneixen
és aquesta ciutat
moderna
en què hi ha
unes fàbriques
indústries
químiques
amb unes imatges
nocturnes
fantasmagòriques
etcètera
i la Tarragona
del patrimoni
ell hi ha estat
a Tarragona
moltes vegades
perquè em va explicar
que estiueix
aquí
a Salou
i per tant
per això
va conèixer Tarragona
i doncs
se l'estima molt
aquesta ciutat
i la va voler
traslladar
a la novel·la
Escolta
Joan Cervantes
Camí de Barcelona
no va fer cap aturadeta
per aquí
no?
no tenim constància?
No
no no
i Cervantes
el que passa
és que
precisament
a Tarragona
es va publicar
el famós
quixot apòcrif
clar
per això
com que
això va molestar
molt a Cervantes
doncs
ell
va escriure
va precipitar
la segona part
seva
per aquest fet
i en el pròleg
de la segona part
es queixa
i Tarragona
hi surt
en aquest sentit
en tints negatius
per tant
que surt també
surt
ni que sigui el pròleg
no només aquí
sinó en algunes altres obres
jo
si no recordo malament
el pròleg
a l'edició
de
dels Entremesos
em penso
ara no ho recordo bé
també
fa referència
una referència
diguem-ne
crítica
enfadada
aquest fet
que s'havia produït
home
devia conèixer
perquè era un guerrer
per tant un viatger
tots aquests escriptors
que tenien aquesta vessant
viatgera
i es movien per mar
lògicament
devien ancorar
molts ports
i ni que fos
que els sonés
el nom de Tarragona
com altres ports
de la Mediterrània
segurament
a veure
cal aclarir
que en aquell moment
i això
allà sembla
el que deia
al començament
Tarragona
no era coneguda
d'oïdes
Tarragona
era una ciutat important
Tarragona era una ciutat important
en aquell moment
i figurava
entre les ciutats
de les quals es parlava
en el món
de la cultura
o sigui que
tota aquesta gent
Lope, Calderón
Cervantes
etcètera
Tirso de Molina
coneixien perfectament
què era Tarragona
encara que no hi haguessin estat
Baltasar Gracián
va treballar
a la Universitat
de Tarragona
que dius
ara també
i el vam tenir treballant
i tot
és a dir que
vam tenir de resident
instal·lat
a la Universitat
punt
i escolta
tenim algun testimoni
d'algun autor
anglosaxó
independentment
de l'època
sí
sí
sí
n'hi ha bastants
jo n'he trobat bastants
el que em va fer més gràcia
per la singularitat
és un autor
de novel·la negra
que
es diu
Peter Cheney
que va escriure un conte
que es diu
El rei de Tarragona
i
bé
està
ambientada
a Londres
i a Tarragona
és un conte
que explica
el cas
d'una
d'una persona
que estava
un noi
malaurat
pobre
que estava molt malalt
tuberculós
i que en un moment determinat
una dona caritativa
per voler-lo ajudar
el porta
el seu metge
el metge d'ella
i
el metge li diu
això només té una solució
vostè
ha d'anar a viure a Tarragona
i
a la Sabinosa
envia
el sanatori
de tuberculosos
no
no
això era abans
exacte
sí
ve a viure a Tarragona
es posa a treballar
el port
en el negoci
del vi
del comerç
del vi
es fa ric
es comparteixen
el rei de Tarragona
aquest personatge
escolta
sí sí
aquesta és la història
d'aquest conte
aquesta conversa
l'hem de continuar
l'hem de deixar aquí
però l'hem de continuar
perquè realment
una cosa ens porta a l'altra
el rei de Tarragona
aquests llibres
ens queden només 30 segons
es poden trobar
aquests llibres
és una mica complicat
alguns d'ells
la majoria són complicats
de la majoria
no n'hi ha traducció
ni catalana
ni castellana
de la majoria
dels que he esmentat
és a dir
que es troben
en la versió original
avui per sort
és més fàcil
perquè el comerç
per internet
és
sí no
ja ho entendrem
Joan Cavallet
Teresa León
un plaer de veritat
i fins la propera setmana
gràcies
bon dia
gràcies a vosaltres