Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La idea és que el cinema documental va fer un canvi!
Fins demà!
Rau!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Youées
Fins demà!
producció. Hi ha molta producció
de documentals. I, de fet, hi ha molta vida
s'ha celebrat el Docs Barcelona
i amb pel·lícules extraordinàries.
Però que entrin a les sales comercials, que va ser
el gran què del documental. Ara mateix tenen
tres documentals, bueno, no, quatre documentals
en cartellera. Molt bé. Dos
estrenes, una que
la podrem tornar a veure, que és
la de Garbo a l'Espia.
Hi ha una apreciació, i si això ho preguntes
jo penso que molta gent pensarà com tu.
És la sensació, eh? Per això t'ho pregunto, perquè
no sé si és una sensació personal. En realitat,
el que jo crec que passa, és
subjectiu, és que molta
de la matèria prima del documental
acaben sent carta
tant de la web com de la televisió.
Clar, a més, com que el finançament
és difícil, moltes televisions
donen suport econòmic i a vegades
no passen pels circuits de les sales comercials.
Sí, i la pregunta moltes vegades és si les sales
comercials són els jocs idonis
per veure els documentals.
Potser es ha de reinventar el negoci. Jo aquí
vull parlar ja del segle XXI,
que estan demanant pista perquè els documentalistes
doncs cada vegada és una escola
que està pujant amb més força
i a més són unes mirades molt interessants.
I a veure, parlar de Carles Balaguer, si vols,
jo diria que és un clàssic,
que quan va fer la
Casita Blanca, que parlava una mica del tema
dels positius, estava bastant bé.
Era un documental molt interessant
en què en seu moment també
descobria aquesta història secreta.
I penso que veure
les opinions contraposades
de l'Eduardo Mendoza,
de Luis Permañé,
el gran cronista de Barcelona,
el Francisco González de Ledesma,
tota aquesta mirada
de la novela negra.
Estàs parlen de noms,
d'autors i persones
que tenen molta credibilitat
quan expressen la seva opinió.
És que en aquesta visió polièdrica
és on radica
la força del documental.
Jo penso que és
encertat
tindre aquesta visió.
Juanjo.
Jo és que, retomando el tema,
crec que tienen un grave problema
de los documentals,
sobre todo los que se hacen por aquí,
que de entrada
el dueño del cine
lo tiene que ver muy arriesgado
porque igual es inutilizar
una sala,
que van a ir tres personas
o así.
Y luego que resulta
que vas a ver
un documental al cine
que te cuesta
siete euros y pico
y luego resulta
que National Geographic
o cualquier otra,
en un episodio
semanal
que ponen en la tele,
te hace un documental
espectacular
y con mil veces más de medios.
Comercialmente lo veo muy difícil.
No por eso no digo
que no sea interesante
ni que...
Has apuntat dues coses
que més estan en sintonia
amb l'actualitat.
Apostes arriscades
de propietaris de sales.
En un moment
que amb tota la llei del cinema
estan culpabilitzades
entre cometa
a vegades
a una part del sector
i a una altra part del sector
que aposta
per iniciatives
com la que s'ha anunciat
aquesta setmana
o Cine les Gavarres
tindrà una sala
amb versions originals.
Sí, sí.
El otto y medio.
O sigui,
l'otto y medio
un homenatge a Fellini.
Amb la que està caient
la veritat
és que és una gran notícia
per la ciutat de Tarragona.
I amb el col·lectiu Ariadna
que em sembla
que són les que estan darreres.
Jo la veritat
és que et convido aquí
i t'ho dic ara directament
i en l'antena
que estaria bé
fer una reunió
no sé si tripartita
entre els propietaris
del col·lectiu Ariadna
perquè realment
és una iniciativa
que jo crec
que es tindria
que muntar
una mena
de debat
o en contra
més enllà
dels divendres
perquè és una cosa
que a mi
em va agradar molt
i fins i tot
et he de dir
que em va emocionar
sense arribar
a capar oxís.
Però vaig pensar
que era una iniciativa
molt encertada
de risc
com diu el Juanjo
perquè realment
jo penso que
Ocine està fent una aposta
jo penso que valenta.
A veure,
cada vegada
hi ha més gent
que queremos ver
las películas
en versión original.
Sí, però encara
no comparteix
que sigui una cosa
rentable
a curt termini
a mig termini
segur que sí
perquè és el que tu dius
cada cop hi ha més gent
que vol el cinema
en versió original.
Cuando ha habido
algún estreno bueno
bueno, bueno
muy importante
yo procuro ir
si hay versión original
procuro ir
porque hay menos gente
pero aún así
hay muchísima gente.
No, no pedí això.
Pel que fa al preu
de les entrades
és una curiositat
que he llegit avui
als diaris
7 euros
i mig deies
que...
Bueno, ara no me acuerdo.
D'acord.
Sabeu
on el cinema
és més car
de tot el món?
Doncs...
A Tokio
una entrada de cinema
costa 14,33 euros.
Ostres.
14 huracos
en el cinema
a Tokio
i el lloc
on l'entrada
al cinema
és més, més, més
més econòmic
és a Managua
1,99 euros.
Curiós, no?
Sí, sí, sí.
¿Y qué me dices
de tener que coger el coche
para ir a ver el cine?
¿A Tokio?
No, no, aquí.
Aquí, aquí.
Aquí, porque en Tokio
cogeran el metro
e irán andando.
Sí, pero...
pero aquí tenemos que coger
el coche
y eso hay que sumarlo
al precio, eh?
Sí.
Sí, pero no igualarás
als 14,33 de Tokio.
Déu n'hi do.
A ver...
No, no, y si se contabiliza
el tiempo que se pierde
en ir en dinero,
pues no sé.
Aquest és el tema.
Era només una curiositat,
Banjo.
No, lo que estoy diciendo
es que ya se está oyendo mucho
por Tarragona.
Sí.
Que como puede ser
que no tengamos un cine en la ciudad.
Ja, ja, ja.
Bueno, hi ha moviments,
però bueno, no parlarem d'aquest tema.
Parlarem, en tot cas,
de la pel·lícula Carbo L'Espia,
que és la pel·lícula
que han apostat
per començar aquest cicle.
Molt ràpidament,
va guanyar l'Òscar...
Bueno, l'Òscar...
No, el Goya.
El Goya.
El Goya, el millor documental.
No, però el cine pintor...
És un premi.
És un premi.
El que he de dir,
més enllà dels premis,
és que Edmond Rock,
persona la que conec
de fa molts anys
i una de les persones
més enamorades del cinema
que conec
des de l'època
dels principis
del Festival de Sitges
quan jo començava a anar,
ell ja hi era
i són contemporanis,
doncs Edmond
ha fet una aposta valenta
per una biografia,
tornem a parlar,
històrica,
d'un personatge
que es mereix
un llarg metratge.
Però ho ha fet.
Ho ha fet amb retalls
de pel·lícules,
demostrant aquest amor
que té per al cinema
i una història
que tothom
que ha anat a veure
aquest documental,
s'oblida
de que estava veient
un documental
i ha entrat dintre
de la ficció
i la realitat
amb tota la emoció
que porta el CTA.
Doncs ja en podem gaudir
aquesta setmana.
Aviam,
aquest divendres
s'estrenen pel·lícules
magnífiques,
algunes d'elles,
però jo ho sento,
em té al cor,
han robat
un realitzador romanès
al radó,
Mijaila Onú,
perquè és que vaig veure
fa molts anys
una pel·lícula
que es deia
El tren de la vida,
que és que recordo
com de les pel·lícules
més brillants
dels últims anys
i resulta que aquest senyor
ens estrena
aquest cap de setmana
una pel·lícula
que es titula
El Concierto.
Cuidado con el equilibrio,
el fagot,
suave,
suave.
Andrés y Mirovich,
Filipov,
lo suyo es limpiado.
Le tengo terminantemente prohibido
asistir a los ensayos
de la orquesta.
¿Quieres que sublantemos
al bolso hoy?
Nosotros iremos en su lugar.
El Châtelet es mi sueño.
Llevamos 30 años sin tocar,
somos unos infelices.
¿Volverías a ser manager
de una orquesta?
Iván Gabrilov del KGM,
te has vuelto loco.
Habla francés mejor que Molière.
Me gustaría conversar,
cordial man,
con monsieur Di Plessis.
¿Puede usted penetrarme,
si buple?
Ah, señor Gabrilov,
¡qué alegría!
Así pues,
¿nuestro concierto cree
que será posible?
Solo nos quedan tres días
y no tenemos percusión
ni contrabajos.
Si es preciso,
haré los contrabajos
con la boca.
Y lo más importante,
¿quién será el solista?
Quiero que sea
Annarilla K.
¿Con qué orquesta?
El bolso.
¿Y has dicho que no?
Ese hombre es una leyenda.
¿Y los autobuses?
Paciencia, paciencia,
soy un verdadero profesional.
André Filipov
a María Jaquiel.
Dobríbé.
Le doy un beso ardientemente.
El famoso temperament eslabo,
¿verdad?
Es una pel·lícula
d'aquelles que jo crec
que no ens decebrà
i que demostra
una vegada més
que una persona
o un realitzador,
un artista o un creador
pot ser crític,
pot ser compromès
sense caure
en la demagògia
ni caure
en el catastrofisme.
Es pot fer crítica,
però així,
com la fa aquest home.
Tu coneixes
el tren de la vida,
Juanjo?
Doncs és una pel·lícula...
Tens deures,
mira,
ara te'ls posaré per escriure.
Tens deures.
És que és una pel·lícula
poc coneguda
que la vam poder veure
precisament en...
En algun circuit
de Cineclub
d'aquí de Tarragona,
s'ha vist.
Sí, sí, fa ja bastant temps
i que va ser tot un descobriment.
Però la trobareu en DVD, eh?
No, no,
i és una pel·lícula
absolutament reconeguda
perquè parlava precisament
de la mort
de bones tribulacions
d'un grup de jueus
que en un moment donat
per poder fugir
tenien que transformar-se
ells mateixos
en nazis.
I organitzen un convoi
carregat de jueus
i ells mateixos
fan de nazis
per poder-se camuflar.
És extraordinària.
En un sentit de l'humor...
Extraordinària.
I precisament a mi
m'agrada
perquè torna una altra vegada
la simulació
en un fet
no sé si verídic o no
però sí parla
d'una orquestra real
que en un moment...
Que ara està represaliada
i es veu que porta
molt de temps
sense actuar
i que aquest amor
que tenen per la música
els fa pensar
en una idea
absolutament berlanguiana
que és això
de sorprenentar
directament al Bolsoi
i anar-se a actuar
al Chatanet a França
i bueno,
el que hem sentit
una miqueta en el.
Jo penso que és una pel·lícula
que s'ha de recomanar
ja
perquè és comèdia
des d'un director
guionista
intel·ligent
i que en totes
les seves pel·lícules
ha sabut captar
l'ànima humana
i la il·lusió.
No, no,
i tira cap a aquesta crítica
a l'antiga Unió Soviètica
però no se'n lliuren
aquests grans magnats
del patroli
i del gas
i de les grans fortunes
neoliberalistes
de Rússia.
ho posa tot allà dins
i fa una pel·lícula
realment divertida.
I els amants de Tchaikovsky
tenen un final
no a la vista
però es parla
que aquest epílog
a música de Tchaikovsky
és del millor
que s'ha filmat
en el cinema.
A mi me gustan mucho
las películas
que cogen
una profesión
o algo
i lo miman mucho
te lo explican mucho
al espectador
como las películas
de cocina
o la entrecopas
que nos...
Funerarias S.A.
l'heu vista?
Sí, sí.
Doncs ve a ser el mateix
amb el negoci
de la funerària.
Bueno,
y ahora que dice esto
una de funerarias
que es lo que estoy diciendo
de mimar la profesión
y explicarla
en la de despedidas
que ganó el Oscar
el año pasado.
Magnífica.
En los que han
a la mejor película extranjera
y yo creo que
ha de ser la mejor película
absoluta.
Perdona,
l'heu posat
la Filmoteca
de la Generalitat
fa un parell de setmanes
aquí a Tarragona
a la de despedidas.
Es va poder veure
un divendres,
no sé si el passat
o l'altre.
Sí, sí.
És una película
que da mucha pereza
verla,
¿no?
Porque dices
de funerarias
y tal.
Pero yo,
de verdad,
y ya sabéis
que a mí me gusta
Zombis,
Conan,
tal,
pero esta creo
que es una de mis
películas preferidas
y de las mejores
películas que he visto
en mi vida.
Doncs ya veurás
el tren de la vida
quan facis els deures
i ens ho explicaràs.
Parlaremos.
Una altra de les películas
que s'estrena
també diuen
els experts,
els entesos,
que cinematogràficament
és una pel·lícula
absolutament mediocra
i tiranà dolenta,
però que el missatge
i el que s'explica
realment val la pena
tenir-la en compte.
Eres una modelo
a la que todo el mundo adora.
Bien,
háblame
de cómo te descubrieron.
Del desierto
a la gran ciudad
de la desesperación
a la esperanza.
Una noche,
¿vale?
Tranquila,
es mi hermana.
Tu hermana
puede quedarse
solo una noche.
Mama.
De la oscuridad
Siempre estoy buscando
caras nuevas.
Coja mi tarjeta,
por favor.
a la luz.
¿Por qué quieres ser modelo?
Ser modelo mejor que ser...
Aquesta pel·lícula
pel tipus d'argument
i d'història
imagino que tindrà
molts espectadors,
però vaja,
és el que deien,
des del punt de vista
cinematogràfic
tampoc no la posen gaire bé,
no?
No,
però està parlant
de l'avlació
i d'un cas verídic
des del punt de vista
de Waris diria
que es va convertir
en una important
top model
i que va patir l'avlació.
És un tema
que evidentment
tots nosaltres
estem conscienciats
i que probablement
per això mateix
jo trobo
que és una història
que tindria
que veure
però vaja,
argumentalment
com que no em diu res.
Jo penso que no és aquí
on s'hauria de veure
aquesta pel·lícula
sinó s'hauria de veure
més enllà.
És allò com
quan es convoca
una conferència
per parlar
del medi ambient
s'omple
però tots els que van
estan convençuts ja.
Els que anirem
a veure aquesta pel·lícula
estem absolutament
en contra
d'aquesta pràctica.
És el que tu dius,
probablement s'hauria
de projectar
determinacions.
He voltat una miqueta
per això
perquè és un biopic
carregat de bones intencions
i les bones intencions
no fan bon cinema.
Jo és que no confio
en aquest tipus de cine.
T'ho has dit moltes vegades.
Puede ser
i segur que és
que molts directors
ho hagin
per compromís
i tal.
Però a mi
ganar diner
a costa
de la desgracia
de los demà
no me lo trago.
Normalment no me lo trago.
Puede ser
que este el director
estigui molt concienciat
i sufra molt
i volia explicar-lo
però no me lo trago.
I m'he encontrat
aquesta setmana
amb diverses coses
que no vull dir
de què van
però utilitzar
les malalties
i tal
per ganar concursos
o ganar dinero
no me va.
Sí, però doncs
és una pràctica
sobretot a les televisions
ja saps tu
disurtadament
força habitual.
Más de vegades.
Pàjaros de papel
també tenim estrena
española
aquesta setmana.
Has vuelto.
¿Tú què crees?
¿Y este hijo
que te has echado?
Quizá pueda montar
una nueva rutina
con este niño.
no saben nada de amor
menos habrán de amistad.
Emilio Aragón
Cinema Espanyol
grans actors
pel que veiem.
Sí, Luis Omar
Immanuel Arias
la Carmen Machi
grans actors
i actrius
no hi ha dubte
però.
A veure,
jo aquesta pel·lícula
no l'he vista
i em costa
fer una crítica
directament.
Home, és que sense veure-la
és...
Més que res
perquè és molt fàcil
d'anar directament
i pensar
amb Emilio Aragón
i tal.
Jo penso que...
Ara, toque Emilio Aragón
de coseta
adolcurada
i una mica
ensucradeta
sí que jo he sentit
i he llegit
sobretot.
Sí, és el que m'ha arribat
també.
És el que m'ha arribat
i aquí seria el punt
en tot cas.
De totes maneres
una cosa
darrere d'aquesta pel·lícula
per la gent
que vulgui anar a veure
parla d'alguna cosa
que de la seva família
coneix.
Tot l'entorn
de la família Aragón
tot el seu passat
el coneixement
de lo que és
una mica la història
dels còmics
dels còmics de la legua
els còmics del...
Vol parlar una miqueta
de la mort també
del Music Hall.
Aquí hi ha un risc.
D'entrada t'ha d'interessar
el tema.
Sí, sí.
A mi particularment
com que el tema
tampoc no m'ha tirat gaire.
Bueno, jo tinc una pel·lícula
que per mi és la referència
absolutament.
El viaja a ninguna parte.
El viaja a ninguna parte.
Però per què?
Perquè té la mala llet
el símptoma aquest
d'agafar les coses
no amb les bones intencions.
El concierto,
el tren de la vida,
tot això.
Correcte.
I aquí està el tema.
¿Tú qué, Juanjo?
Bueno, en este caso...
A ver, no,
no la pienso ver.
Yo tampoco.
Pero en este caso
pues al director
me lo creo.
Está contando un poco
su vida,
conoce el tema,
le hará ilusión y tal.
Sí, eso seguro.
Bueno, por qué no,
pero no la pienso ver.
¿A tú te agradaría
fer una pel·lí
sobre la teva vida?
Hombre, hay cosillas...
¿Te interés la teva vida?
No, la vida...
¿Un biopic de Juanjo?
No, mi vida en general no,
pero hay momentos muy interesantes
sobre todo con otras personas
que sí que se podría, claro.
Como la literatura.
Cap a una otra
queden un perill d'estrenes
molt potents,
molt potents.
Una és
Medides extraordinàries.
El corazón
es lo que amenaza
de verdad
la vida de los dos niños.
¿Cuánto tiempo nos queda?
Ojalá tuviéramos una medicación
para tratar la enfermedad de Pompey,
pero no la tenemos.
Lo siento.
¿El doctor Stonehill?
Sí.
Soy John Crowley.
Todos los investigadores
le consideran un genio
a punto de dar
un gran paso científico.
No estoy a punto de nada.
¿Cuánto costaría
demostrar su teoría?
Le prometí
que reuniríamos 500.
¿Solo eso?
Mil.
¿Son 500
o son mil?
500 mil.
¿Estás completamente loco?
Por lo visto, sí.
Supongo que cualquier profesional
puede ayudarme
a conseguir capital de riesgo
para financiar...
diuen que no es
una pel·lícula extraordinària
pel que fa a la història,
però clar,
tenir el capdavant
a Harrison Ford
doncs sempre
li dona un doble atractiu,
no?
Jo el primer problema
el vaig tindre ja directament
amb el pòster,
que és bastant horrorós,
tot a sé què dir.
I de fet,
una vegada vist el tràiler,
que ho estem sentint
en aquest moment,
doncs em sembla
que està molt lluny
d'aquella pel·lícula,
tremenda pel·lícula,
que era
l'Aceite de Lorenzo.
Sí,
aquesta era
amb Nick Nolte.
Amb el Nick Nolte,
la Susan Sarandon.
Una pel·lícula
a Peter Usinov.
Molt anguixosa,
molt bona,
sí senyor.
La tornada a revisar
i per mi no ha perdut
parla de la seva eficàcia.
És el que deia el Juanjo,
són pel·lículas
que a vegades
tracten temes humans.
Aquí parla de malaltia
però no es veia
que manipulés ningú
ni fes re dolent.
No,
en realidad,
jo crec que el director
en esa pel·lícula
el que se centraba
era en el esforzo
de los padres.
De los padres,
no en el victimisme
de la persona afectada.
Lo fascinante
de esa pel·lícula
era com els pares
investigaban
i el director
te explicava
en cada moment
que estaban investigando
i que estaban descobriendo.
I tu has dit
una cosa molt clara,
posava la hipocresia
dels grups familiars
en una pel·lícula arriscada
i que a la vegada
va ser molt criticada
per certs polítics.
Són pel·lícules mirall
que diem a vegades,
que ens posen
les nostres pròpies contradiccions
davant de la pantalla.
Llavors jo crec,
i a veure,
parlem des del punt de vista
de la intuïció
de veure molt cinema
i tal
i que ens podem equivocar,
doncs la barreja
Brendan Fraser,
Harrison Ford
l'ha trobat
una mica forçada.
El que he vist
no m'ha...
Bueno,
i els trailers
normalment solen agafar
el més punyant
de les pel·lícules,
doncs no emocionava.
Jo és una pel·lícula
que no és que tingui ganes
de veure-la,
ara n'hi ha a veure,
però que penso
que no serà
aquesta pel·lícula extraordinària
que tothom volia veure
el Harrison Ford.
Hi ha una altra estrena,
Distrito Protegido.
Matt Damon,
doncs es veu
que en aquesta pel·lícula
descobreix
que no hi ha armes
de destrucció massiva
a l'Iraq.
I jo em pregunto,
no podien fer...
No podien haver fet
aquesta pel·lícula
uns quants anys enrere,
al que ens haguéssim estalviat.
Aquí el jefe Miller.
Tengo algo que creo
que puede interesarle.
Martin Brown,
de la CIA.
Roy Miller.
¿Qué ha pasado?
Esta mañana
me he encontrado
cara a cara
con la J de Trebones.
¡Vamos, vamos!
¡Vamos, arriba!
Asaltamos la casa.
Él estaba dentro.
¿Y luego qué?
Han llegado unos tíos
de las fuerzas especiales
y se lo han llevado.
Esto viene de más arriba
de tu gente, ¿vale?
Creía que estábamos
en el mismo bando.
Es algo más complicado
que eso.
Clark Poundstone,
inteligencia especial
del Pentágono.
La unidad de Poundstone
anda buscando algo.
Debemos averiguar
de qué se trata.
¿Y cómo llegará esta él?
Yo no.
Usted.
De totes les pel·lícules
que s'estrenen
vas llegint crítiques
i opinions
ja de tot,
però tant a la del Concierto
però aquesta,
fins i tot
els crítics més exigents
i més destructius
i em permeteu l'expressió,
la posen molt bé
aquesta pel·lícula.
Té una raó de ser,
és que està el Paul Gringart
que a més
és un director
de culte,
és el director
d'una pel·lícula
que jo la tinc
com de capçalera
que és
Domingo Sangriento
i és un director
que sap estreure
or de vegades
traves molt febles.
Va fer també
una versió
de l'Únit 93
precisament
dista des del punt de vista
de les Torres Bessones
des de l'avió
que està molt bé
i que recupera
una miqueta
una cosa
que va fer molt bé
que era
al principi
de la saga
del Barn.
Tenim el Matt Damon
una altra vegada
però no fa
del Jason.
De fet jo
al veure el pòster
dic
onda
continuació
del Mito de Burr
del Mito de Burr
sí, sí
és el que penses.
En otro sitio
pero el mismo
presange
no, no.
Paul Gringart
és el director
de la segunda
i la tercera
part de Burr
que són espectaculares
sobretot
la tercera
és brutal
i és un director
bueno
en acción
jo crec que
és el millor
que he vist.
I precisament
aquesta pel·lícula
diuen que
més que fixar-se
i tu deies molt bé
de la trama
és fosca
però la conclusió
més aviat
és el que tu has dit
no n'hi ha armes
aquí hi ha un muntatge
tothom sabia
que no n'hi havia armes
menys un
i en aquesta pel·lícula
el que hem de valorar
sobretot
és que és una pel·lícula
d'acció
densa
trepidant
i que d'entrada
és una recomanació
molt punyent
i escolta
del que vam fer
la setmana passada
sabem que Juanjo
ha estat viatjant
no sé si ha vist
alguna cosa
de la setmana passada
però sí que ens farà
una recomanació
d'aquí una estona
sí
sí
una recomanació
però d'altra cosa
has vist alguna cosa David?
jo tindria que parlar
de la pel·lícula
que bueno
que vaig disfrutar
que era
la pel·lícula
de los hombres
que miraven fijament
a les cabres
la vas anar a veure
i al final no
explica'ns
explica als oients
i servidores
si val la pena
doncs jo penso que sí
a banda de que
no eres la pel·lícula rodona
que jo m'esperava
potser
el que sí té
de veritat
és que té gags
molt molt divertits
i tot és com una mena
de
bueno
realment
si està bastant
fets verídics
el cas és que és tan hilarant
que dius
que la realitat
superava la ficció
que me deixia una pel·lícula
en aquest cas
no és una pel·lícula rodona
és una pel·lícula
que pot desequilibrar
més d'un que vagi a veure
doncs
una pel·lícula
bueno
amb el títol
és difícil pensar
que és una pel·lícula seriosa
però no és una pel·lícula
belicista
és una pel·lícula histriònica
en la que els actors
doncs la veritat
el que dèiem
ja sugeria
els trailers
s'ho han passat
d'allò més bé
molt bé
he passat una bona estona
i
no és res més que això
doncs
a vegades
els hombres que miraven fijament
de les cabres
si una pel·lícula
ens ofereix això
una bona estona
escolta
què més podem demanar
jo quiero recomendar
antes de recomendar la música
recomendar un DVD
que ha salido a la venta
la semana pasada
o así
es un documental
de Peter Jackson
es la verdadera historia
del cine
en inglés
es
Forgotten Silver
no sé
bueno
lo podrán encontrar en inglés
o
es un documental
que hizo
había una serie
en Nueva Zelanda
que cada semana
o cada mes
era un mini drama
de una obra
sobre algún personaje
un drama
inventado
lo que sea
y entonces
Peter Jackson
decidió hacer
un drama
pero darle forma
de documental
o sea
en realidad
es un personaje inventado
pero la historia
está contada
como si fuera un documental
y va
del personaje
que él se ha inventado
Peter Jackson
nos dice
que él en realidad
es el que
prácticamente inventó
el cine
el color
las máquinas
antes de que
Lumiere
y todo esto
y entonces
bueno
es una película
muy interesante
en su momento
él no dijo
que era mentira
y la lió
bastante
los museos
diciéndole
que querían
las máquinas
de ese hombre
para que
habían reservado
es una idea
fantástica
que hay un documental
verídic
de a partir
de una historia
de ficción
sí
la recomiendo
encarecidamente
y es del 97
el título en castellà
es
la verdadera historia
del cine
y dius que ya está
en DVD
sí
yo estaba en el corte inglés
la vi
y me quedé alucinado
porque era una película
que había visto en la tele
hace más de 10 años
pues mira
la tenemos en cuenta
y entre una cosa
y una otra
si anemos a quedar
a casa
mirando el DVD
aquest cap de setmana
y hay muchísima música
arreu de las comarcas
nos lo explicará
Josep Suñé
después de la una
pero volem recomanar
en particular
un concert
que es fará
a Salouda
d'aquesta banda
que en Benzo
que ya pot
comenzar a sonar
de fons
que es una banda
potent
coneguda
de Juanjo
els hi va a fer
el videoclip
n'hem parlat
alguna vegada
sí
he hecho varios videoclips
para ellos
se llaman Lilith
es rock
lo canta una chica
han sido teloneros
de los más grandes
han sido teloneros
de lo último
que fueron
es teloneros
de ACDC
en Madrid-Barcelona
han sido teloneros
de Brian Adams
de Deep Purple
de Bob Dylan
que hi ha un nivel
y los vamos a tener
en Salou
en el Calea
gratis
o sea
entrada al libro
y gratis
además
se puede ir
a ver el concierto
y luego
que está justo
delante de Flashback
que la gente
se pasa a Flashback
que es más discotequero
y tal
yo veo
un buen plan
ir a verlo
y es demá dissabte
hoy
hoy a las 11
a las 11 de la noche
entonces ya lo sabía
acabemos con la música
de Lilith
y además
la gente que se pasa a Flashback
o lo que sea
los viernes está bastante vacío
y tiene que aprovechar
es que
faremos difusión
al Serra y Servidora
no sortim
que no tenemos edad
pero este concert
no está malamente
lo recomiendo
de verdad
y vosotros podéis venir
bueno
quien quiera
gratis
también
a ver si pagaremos
nosotros
y la resta
de la mano
aquí
tenemos que poner
Twitter
y el Facebook
en marcha
de verdad que
le gusta
a todo tipo de gente
tiene niños
fans
que le siguen
por toda España
va a hacer gira
por toda España
gente
entre comillas
puretas
que también le siguen
está muy bien
yo he sentit el dios
que me agrada
bueno
escoltemos una miqueta
más
una buena manera
para desistir
un muy cap de semana
Juanjo Ferrer
y David Serra
y agradecerlos
como siempre
a esta estoneta
que se presten
cada divendres
gracias nois
un cap de semana
un buen cinema
me llero
cada mañana
te cantaré
lo que sentí
lo que callas
estaba estando contigo
y te hablaré
de lo que te amé
ahora te callas
que este es mi juicio
te encontraré
en el olvido
te encontraré
en el olvido
de lo que le maté
vamos a ver
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.