.
Matí de divendres, el primer matí del mes d'octubre.
Temps per comentar l'actualitat durant la propera mitja hora llarga
amb quatre convidats.
Avui amb el matemàtic i creador de la xarxa Tineta, Manel Sant Romà.
Manel, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el vicepresident de la cooperativa obrera,
Àngel Conesa.
Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
El vicepresident de la candidatura a Tarragona 2017, Pere Valls, bon dia.
Bon dia.
I la periodista, companya del diari de Tarragona, Raquel Sants, Raquel, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb els quatre convidats ens repassarem l'actualitat.
Avui tenim una notícia destacadíssima.
Avui no cal, en fi, pensar gaire a l'hora de comentar l'actualitat local de la jornada.
Passa per la candidatura a Tarragona 2016, que no ha pogut superar la primera prova.
Ahir, en fi, compareixia davant d'un jurat format per 13 persones.
Era una de les últimes 15 ciutats de l'estat espanyol que compareixien davant d'aquest jurat.
Tot això s'ha anat fent al llarg de la setmana per ordre alfabètic.
Tarragona era de les últimes i ahir mateix a la tarda es donava a conèixer el veredicte.
Tarragona no ha pogut superar aquesta prova, per tant no podrà ser la capital europea de la cultura.
De les 15 ciutats espanyoles, 6 han superat la prova, que són Burgos, Segovia, Donosti, Saragossa, Les Palmes i Còrdoba.
Aquestes són les 6 ciutats.
Han quedat 9 descartades, entre les quals hi ha Tarragona.
Raquel, començo per tu.
Periodista, què et sembla?
Lògic, lògic, totalment.
Jo crec que tothom era plenament conscient que Tarragona no podia assumir aquesta capitalitat
i més tenint en compte com estem a nivell d'infraestructures culturals a la ciutat
i jo crec que això ha de ser un toc d'atenció pels nostres responsables
per determinar que potser falten més inversions
i potser falta concretar aquestes inversions
i que si ens hem de presentar candidatures d'aquestes característiques
potser primer hem de fer la feina i després plantejar-nos, presentar-nos aquest tipus de candidatures
per tant jo crec que no sorprèn a ningú la notícia
i que en tot cas ens l'hem de prendre com això, com un toc d'atenció.
Vinga, més opinions.
Pere.
Bé, la feina feta no ha de caure allò a la paperera, no?
Jo sé que la feina que s'ha fet ha de servir per continuar.
Jo crec que s'ha fet una feina, bueno, és evident que doncs faltaven coses
però això en falten en molts àmbits
i a vegades si no tens una excusa grossa hi ha coses que costen molt d'arribar.
Si les coses, si ara la feina que s'ha fet segueix treballant
vull dir, a veure, això en Tarragona en sortirà endavant.
El que no podem ara és allò, arrasgar-nos les vestidures
i començar a disparar aquestes coses perquè en definitiva
si no et presentes, doncs evidentment aquí no haguessis arribat
i de tots els que s'han presentat només en quedarà una.
i hi ha hagut ciutats molt més ben posicionades d'aquestes que té a Tarragona
que també han caigut, no?
Sant Ander i no sé què alguna més
o Màlaga, no?
Que també doncs eren ciutats que a priori semblaven
que tenien molts números per passar aquest tall
i tampoc l'han passat.
Jo no sé què deuen pensar allà, no?
Perquè no els estem escoltant.
Però, vaja, jo, des del que et sap breu i una ferràbia i no sé què
però s'ha de tirar endavant i que al capdavall la feina feta ha de servir
com a llegat i que si abans no hi havia res i tot això,
doncs tot això que hi ha.
Àngel o Imanel.
Bé, jo sense conèixer massa una mica els intríngolis del tema
tant de la preparació del tema com de quins criteris es fan per la selecció,
el que sí que és evident és que la ciutat vull estar vivint
immersa en una, diríem, en una discussió sobre el tema cultural de la ciutat.
Jo em penso que aquest és un pas que és donar a peu, d'alguna manera,
a veure les coses que fem malament, que segur que són moltes
i també una mica aquelles que d'alguna més s'han engegat
amb motiu de presentar la candidatura.
Jo crec que és un, com has dit la Sara, un toc d'atenció
però jo diria que no ha de caure en el desànim
sinó que això ha de servir d'insentit de dir
escolta'm, conya, a veure si d'una vegada aquesta ciutat pot tirar endavant.
Jo penso que hi ha suficients elements a nivell de gent
que es mou en l'ambient cultural
i que les institucions d'alguna manera en aquest sentit
potser no han de liderar tant aquests projectes
sinó donar-los suport d'alguna manera.
Com que no es pot disparar, començaré a disparar.
Això és el que penso jo.
No, clar, a veure, potser avui és aviat
però demà no serà, alguna vegada s'ha de disparar, no?
Primer que tot, això no és cap notícia.
La notícia és que un nen mossegui un gos.
Que un gos mossegui un nen no és una notícia.
Això, això, vamos.
Si hi ha algú que s'ho cregués, que passaríem,
no s'ha estudiat.
I quan no s'estudia se suspèn.
I el que no valen, estimat,
és que el del costat també és suspès.
A veure, quan el meu fill venia amb un suspès
i deia que l'altre és suspès, passa a estudiar.
A mi que s'entendent el suspèn i m'és igual.
Jo sé que aquí no s'ha estudiat.
Aquí s'han fet les coses molt malament.
A veure, jo conec l'única persona que s'ho creia,
que tiraven davant, que currava, tal,
el Joan Caballé i els dos o tres tècnics que curraven.
Però l'Ajuntament, ni l'anterior ni aquest s'ho cregut.
O sigui, ni l'alcalde Nadal ni l'alcalde Ballesteros són creguts, això.
No fotem conyes, home.
Vull dir que, a veure, són responsables polítics.
És que aquí tot és buenisme i tot és meravellós.
No, no.
I quan l'alcalde surt ahir i diu,
bueno, potser no és el dia de disparar,
ja dispararà en dilluns.
Però quan l'alcalde diu,
ha sigut meravellós.
No, no, ha sigut meravellós, no.
Ha sigut un fracàs.
Però un fracàs anunciat.
Ha sigut un fracàs anunciat.
Perquè no s'ha cregut.
Que la ciutat no s'hagi cregut,
a veure, potser el que haurem de fer ara és dir,
bueno, a partir d'ara,
aquestes coses que no les faci l'Ajuntament
ja les farà la ciutat.
Però, en tot cas,
si l'Ajuntament tenia la responsabilitat
de tirar endavant,
ho hem fet tot el malament que ens ha tingut.
Per tant, suspens, zero patatero.
I si hem de tornar al setembre,
que algú estudi...
És que potser tampoc no s'ha involucrat gaire la ciutat,
no, perquè vèiem ciutats com Córdova,
o vèiem ciutats en què realment
hi havia un suport ciutadà.
Jo crec que si tu,
fora de les quatre persones potser més implicades,
els haguessis preguntat a la ciutadania
què en penseu de la capitalitat 2016,
la gent hauria dit,
i això què és, no?
Però això per què?
En canvi, la gent sap dels Jocs Mediterranis.
Per què?
Perquè si estan posant recursos...
Perquè és la aposta.
Però si estan posant recursos...
Els Jocs Mediterranis aniran o no aniran,
però si estan posant recursos...
Sí, sembla que hi ha un projecte
amb el que sí creu
i un altre amb el que no,
no passa res.
Aquí no s'ha posat cap recurs.
No es pot anar amb un examen
sense haver estudiat els temes.
És que no s'ha estudiat.
El que passa és que per mi el perillós d'això
és que caiguem una mica en el ridícul.
No, no, si és claríssim.
Què vols dir en el ridícul?
Què vols dir?
Cauna en el ridícul?
Si realment,
jo no conec tant el tema,
però vosaltres que sembla que coneixeu millor
el tema a fons i tal,
vull dir,
se sabia de segur
que hi havia aquest risc de dir que no,
potser hi havia el moment de dir
escolta, aquest és un projecte poc treballat,
deixem-ho i el farem una altra vegada.
No et presentis a l'examen.
Exacte.
Ho dic en aquest sentit.
A mi el que em preocupava és aquesta sensació.
Però recordem, perdona, Àngel,
que s'estava treballant des del 2004.
Aquest és un projecte que neix a l'Ajuntament el 2004
amb la unanimitat de totes les forces polítiques
i que, a part, suposo que era també difícil,
en fi, sis anys després,
dir, en fi,
ni ens presentem aquest examen, no?
M'imagino, eh?
Vull dir, que no és un projecte
des del qual s'estava treballant.
Però el tema de decepció és important,
de cara a la ciutadania...
No, vull dir, no ho sé.
Jo no crec que hi hagi decepció, eh?
Perquè és el que diu el Manel.
No, que la gent ja sabia
que no hi havia opcions.
Per tant, jo no crec que ningú s'hagia emportat cap desengany,
sinó que ens ho hem de mirar
des d'un punt de vista crític
i en clau positiva,
de dir què ens falta,
què necessitem.
Aquí va haver un examen
que ens van presentar,
que era el de Mismundo,
perquè, com que érem bastant guapos,
que era el del patrimoni.
No vam estudiar gaire.
Però, com que la xica era guapeta,
va sortir.
Ja ens venia adonat, això.
No s'havia de corregir gaire.
Perquè, cony, presentes Tarragona.
Jo a vegades s'hi vam presentar.
Bueno, vale.
Per la primera no ens vam maquillar.
però a la segona et maquilles
i, clar, portes a la gent aquí,
dius, cony, Tarragona,
cony, el romà no coneixia més desconeguda.
Quina xica...
Perdona, eh, Raquel,
per la...
Jo també la trobo molt guapa, Tarragona.
Però quina xica més guapa?
Cony, i la segona,
et maquilles i ja està,
però sense estudiar.
Aquí s'havia d'estudiar.
Aquí no volia ser guapo.
Aquí s'havia d'estudiar.
I no has estudiat.
Suspèn.
Aquest era l'acudit d'ahir del mestre Tarragona.
Però potser consideren,
pel que comenten,
potser és que han faltat recursos.
Era una qüestió de recursos,
era una qüestió d'implicació...
d'implicació ciutadana,
perquè és veritat que hi havia altres ciutats
o hi ha altres ciutats
que han fet un gran escarafall
en els últims anys.
Que hi ha els balcons i...
Exacte, molta promoció.
Creuen que és això?
Què passa?
Perquè si el projecte també s'havia preparat bé aquí.
Des del no coneixement...
Bueno, coneixem poc,
jo parlo més per mi, no?
Jo em penso que
hi ha coses que
s'han de fer sempre amb discreció,
que és quan funcionen,
i hi ha coses que, evidentment,
has d'implicar ja la gent,
perquè si no...
Hi ha dos vessants aquí, no?
Algú que s'ha fet amb discreció,
ja ho sabrem si ens ho expliquen
o algun dia se sap.
Com que és amb discreció no ho sabem gaire.
No ho sabem,
i llavors ja no ho seria.
I si no s'ha fet,
sembla que hagués sigut amb discreció.
Bueno, no ho sabem, no ho sabem.
Però sí que és veritat
que la gent del sector, sobretot,
que són els primers implicats,
els que haurien de tirar del carro.
Jo l'altre dia parlava a la meva germana
i li vaig dir
que la gent del sector
són els que han de tirar del carro.
Si esperes que t'ho facin els de fora,
els de fora faran una altra cosa,
perquè cadascú, diguem-ne,
fa o entén o parla del que sap.
I si això no passa, doncs, clar.
Ara, jo tampoc tan negatiu...
Sí, negatiu en el sentit
que et sap greu,
que això no...
Ja ens explicaran
i potser d'aquí a unes setmanes,
quan tinguem algun document
o algun escrit o alguna cosa,
podem opinar una mica més, no?
Però el que jo tampoc...
Vull dir, jo no estic d'acord amb llenya.
allò en canya al món,
perquè és que això és el més fàcil, també.
És veritat que hi havia ciutats
que tots sabíem que estaven per davant.
És veritat.
Això, vaja, no cal enganyar-nos.
Però tampoc hem d'estar ara aquí
allò disparant...
Ho dic de debò, eh?
Disparant a tot el que es belluga.
Però les ciutats favorites creuen, eh?
El coneixement més o menys profund del tema.
Era per un currículum, entre cometes, cultural?
És a dir, ciutats que tenen moltes...
Al darrere tenen moltes més hores de...
d'equipaments...
Són projectes, són projectes.
Ara em ve el cap Donosti, per exemple.
Vull dir, clar, competir a nivell cultural amb Donosti
és que és una mica allò...
Però no es tracta d'això,
perquè el Donosti és l'estudiant de matrícula.
Però tu pots ser d'aprovat.
Vull dir, no ens comparem, no ens comparem.
Hem passat sis.
Parlem del que s'ha fet.
No s'ha fet res.
Parlem amb el Joan Cavallé, home,
no s'hi queim hipòcrates.
Jo, sincerament...
D'aquí una estoneta, l'entrevistarem en directe.
El que passa és que el Joan Cavallé
s'hi juga a la menjadora,
pobret, vull dir, en el bon sentit,
i no dirà la veritat.
Però ha estat sol, home, ha estat sol.
Ha estat sol.
No siguin hipòcrates, cony, que ja són prou grans.
I de projecte cultural,
quan un pensa en Tarragona,
segurament una de les parts més criticades de la ciutat
és la falta d'equipaments culturals
i d'aposta cultural.
Vull dir, pensem...
Tenim un teatre metropol petit onet,
tenim un camp de mar petit onet,
una plaça, Tarra Quarenta plaça, que ho digui bé,
amb capacitat per 6.000 persones.
Vull dir que a nivell de capacitat
en quant a equipaments culturals,
doncs, home, estem una miqueta justets.
Potser la feina, en lloc de promocionar i aspirar...
Escolta'm, fem la feina de base.
Però pregunteu als que van anar a l'examen,
que van anar a l'examen,
o van estar presents a les preguntes,
que hi ha polítics de l'oposició,
suposo que ho aprofitaran, no?
Pregunteu-los i que els van preguntar.
Ja veuràs com a les preguntes,
hi havia més d'una pregunta que no sabien contestar.
és que no s'havien fet la feina.
Pregunteu, pregunteu a l'oposició,
no pregunteu al Joan que s'hi juga el sou.
Pregunteu als polítics de l'oposició
que, home, es troben una mica de sucre.
Eh, i dit això, val també per ells,
perquè ells van ser els primers que no...
El Nadal va ser el primer que no s'ho va creure, eh?
No, no, és que aquí ara...
Però bueno, que cada pal aguanta sobre la...
Exacte, però al Nadal li ha passat a la història.
No, no, i al Nadal hi ha el que hi ha...
També pot haver el tema de l'oportunitat, de vegades.
No vull dir que hi hagi 15 ciutats,
que obtin el tema, vull dir, no ho sé, vull dir...
Això serà cada vegada.
Cada vegada, i potser d'aquí un temps...
Sí, perquè recordem que ara això de les capitals culturals
funcionen que a cada estat li correspon un any.
A l'estat espanyol li correspon el 2016,
com a Polònia, són els dos estats europeus,
i clar, s'havien presentat...
De fet, crec que s'havien presentat 16,
i de les quals una última hora, suposo que va descartar
la candidatura i no hi va anar
a l'examen de Madrid.
Què anaves a dir, perdona, Pere?
No, ja no ho sé.
No se'n recorda.
Però jo els preguntava si era una qüestió
de currículum cultural, entre cometes,
que potser no hem pogut competir amb altres ciutats,
o també una qüestió dels diners que hi hem abocat
al projecte de la candidatura.
Ja tot plegat, perquè si tu esperes tenir no sé què
per demanar no sé què,
potser no ho podràs demanar mai.
I si en canvi s'ho fas...
Si tu vols fer coses i no ho tens,
a vegades, si tu presentes un projecte
que a més a més inclou allò,
és possible que ho puguis fer.
Això són visions de les coses.
Aquí vam començar tenint una universitat
sense tindre edificis.
En canvi, la vam fer i ara la tenim.
Si haguéssim esperat tenir...
I ara no és per posar un exemple
que potser no sé si és massa bo,
però si haguéssim esperat tenir els edificis
per demanar a la universitat,
potser encara no la tindrem.
Hem d'anar tant.
Ja que parles d'edificis i equipaments,
creu encara que el tall aquest,
la frenada de la candidatura,
pot suposar una frenada en equipaments?
Jo crec que no.
No hauria de...
Això s'ha de vigilar.
Però jo crec que no hauria de fer-ho,
entre altres coses,
perquè hi ha coses que s'estan fent.
Home, jo la frenada d'equipaments
crec que ve motivada
perquè no hi ha ni un duro a l'Ajuntament.
Això és un altre tema.
Vull dir, aquest és el problema.
Ni un euro parlem en propietat.
Perquè recordem que tenim el complex de la tabacalera
com a projecte estrella.
S'estan fent coses.
Però, clar.
Amb un ritme.
Però no en aquest Ajuntament,
i no és una crítica a l'Ajuntament de Tarragona,
sinó que estem en una conjuntura
en què realment es fa molt difícil pensar
en que determinats equipaments,
macroequipaments,
com per exemple el de la tabacalera,
puguin tirar endavant
i puguin ser una realitat immediata.
De tota manera,
a banda de les inversions,
posem un exemple allò,
una ciutat que durant no sé quants anys,
30 anys,
no ha sigut capaç de posar-se d'acord
per un projecte,
per un bombonet com és la Sabinosa,
i que no és una qüestió d'inversions.
Posar-se d'acord a què farem?
Ja veurem.
Ja veurem quan ho paguem, no?
Però Diputació,
és que no són tants actors, eh?
Diputació, Ajuntament i Societat Civil,
posar-nos d'acord.
I no ens han posat d'acord?
Home, per favor.
A veure, jo crec que sí que realment
en aquest moment hi pot haver una situació de risc,
no provocada pel desànim,
sinó per dir, bueno,
qui ja hem arribat aquí,
ens han dit que no,
però bueno, ja està, no?
I aquest sí que crec que és una situació de risc.
És a dir, hi ha un programa d'equipaments culturals
que jo no sé quins seguiments s'han de fer,
perquè evidentment no hi ha diners,
però que evidentment pots tenir la temptació
i la mateixa manera que diem
doncs no farem carreteres,
doncs ja no fem res més, no?
Vull dir, això ho anem deixant de costat
i ho anem deixant de l'endornat, no?
Però això depèn molt del sector.
Qui hi ha d'Espanya?
És la gent de la cultura.
Aquest seria un altre tema,
però el plantejament cultural de terror.
És que nosaltres estirarem per una altra banda.
Ja, ja, però vull dir que aquest seria un altre plantejament.
I els metges volen que es faci un hospital nou, entén-me, no?
Però és que tots tenim la tendència una mica
a aquesta protecció de l'administració
cap a tots els temes.
I evidentment que s'ha d'estirar, no?
Jo, com tu dius, jo crec que de manera estratègica
jo crec que l'administració ja ha donat el que havia de donar
i si aquesta societat, i no parlo només de Tarragona,
parlo de Catalunya i en general d'Espanya,
si aquesta societat no se'n dona compte
que el que no faci ella no l'hi farà a ningú,
anem malament.
Perquè les...
Vull dir, jo crec que ha passat a l'època,
després, sobretot aquí a Catalunya i a Espanya,
la democràcia, que esperàvem els poders públics i tal.
Dóna el que dóna.
I a més, dintre dels poders públics
hi ha amagats molts incompetents
per la natura i els poders públics
i el que no faci la societat civil
no ho farà ningú.
I per tant, si no ens mentalitzem amb això,
anem malament.
Si esperem que ens vingui de dalt,
i més en una situació d'aquesta
en què hi ha pocs diners,
però n'hi ha molts menys a les arques públiques
que a les arques privades.
Per tant, o busquem la iniciativa...
Si ens tornem a presentar,
que sigui de baix a dalt.
Si és de dalt a baix, ja veiem...
Jo crec que de l'administració hem d'esperar facilitats.
No, que no em prengui.
És molt, eh?
I a Tarragona és molt, eh?
I facilitat en les tramitacions,
facilitat en determinants aspectes.
En el plat positiu de la balança,
que també n'hi ha, no?
La feina feta no ha de caure,
però a més a més ha de servir.
Primera, per si mai es torna a presentar,
que hi ha un dosia allà, no?
Hi ha un expedient on sigui.
I sabem les preguntes de l'examen.
Sabrem una mica per on va.
I després, evidentment,
sempre el primer té el risc,
que és el cor a la porta.
I això, doncs, bueno, no saps què trobaràs, no?
Ara, perdona,
els que, si mai això es torna a proposar,
no pateixis que els errors,
que segur que n'hi ha hagut,
o els errors, o les coses...
Mencances.
Dígale'l convolvisó.
Allò que s'hagués hagut de fer d'una manera
i s'ha fet d'una altra,
doncs això ja,
per aquí no ens enganxaran,
diguem-ho així, no?
Què passa?
Si ho fa l'Ajuntament...
Ai.
Bé, ja ho veurem d'aquí un temps.
El que sí està clar...
No, no, perdona, no canvia.
Haurà canviat els responsables polítics,
però no l'Ajuntament.
El que sí està clar
és que si la gent d'això ho vol,
doncs quan torni a tocar a Espanya,
doncs s'ha de treballar,
perquè això deu tocar cada set o vuit anys o deu,
no ho sé com deu,
perquè això deu anar voltant, no?
Doncs llavors s'ha de treballar
i segur que estarem més ben posicionats.
Això ho podem estar segur.
Ara, si el que fem és tirar enrere,
deixeu-ho estar i no sé què,
llavors, evidentment,
no hem llançat els diners.
Deixa'm comentar alguns aspectes en relació a això
i tampoc no vull comprometre especialment
en aquest tema el Pere Valls,
que ell representa avui també la candidatura 2017,
però el fet que hi hagi hagut dues candidatures
i que n'hi hagi dues candidatures
ha pogut perjudicar a l'hora de repartir esforços, Raquel?
Sens dubte, no?
Quan tens els esforços dividits en dos llocs
i no en un,
doncs sempre fa que potser l'atenció
se centri més en un aspecte
o que com a mínim hagis de dividir la teva tensió.
Llavors, jo crec que,
a diferència de 2016-2017,
sí és una aposta per Tarragona,
on, com deia el Manuel,
s'hi han destinat més recursos
i bé, no passa res, eh?
S'ha cregut més
i esperem que tenir més sort el 2017
que no pas amb el tema del 2016,
però lògicament, vull dir,
sempre que hi ha dos pols d'interès,
quan divideixes,
doncs sempre n'hi ha un que surt per vent.
I potser era massa per una ciutat com Tarragona?
Sí, el que passa és que, com bé deies tu,
és una cosa que ja et venia adonada,
venia del 2004
i a veure qui és el guapo també que diu
ara, no, no, mira, jo passo, no?
Vull dir que això també s'ha de dir,
s'ha de tenir en compte,
perquè també molts haguéssim criticat de dir
escolta, ja hi havia un procés iniciat
i ara s'ha deixat estar
i s'ha deixat perdre la feina que hi havia feta.
Bueno, és complicat, és complicat
i, bueno, per això també estan els polítics, no?
No, jo el que he notat és que
en una candidatura hi ha hagut molta implicació,
que és el que discutíem abans, no?
Vull dir, per part també de les forces, diríem,
dels esportistes o la gent implicada, no?
Inclús per les ciutats d'Itàlia,
en canvi en aquesta altra, no sé per què, vull dir,
una mica en la línia del que deia Manel, vull dir,
he anat a caure amb dues o tres persones
que són els que ho han mogut, no?
Vull dir, això és veritat.
Manel, tu creus que això,
a l'haver-hi dues candidatures s'està...
No, jo crec que et pots presentar,
vull dir, si tens força et pots presentar dos exàmens alhora,
el que passa és que tu has de, vull dir,
has de currar i en el de l'altre s'està treballant,
és evident que s'està treballant,
altra cosa és que es podrà aconseguir, no?
Però jo crec que són dos exemples molt clars,
en un s'està treballant,
s'hi estan posant recursos i amb l'altre no s'hi han posat recursos.
Jo crec que els polítics han de...
O sigui, si no, no t'hi dediquis.
A veure, dius, és molt fàcil criticar.
No, no, perdona, jo no m'hi dedico
perquè segurament tampoc ho sabria fer,
però no t'hi dediquis.
I els polítics han de prendre decisions.
I una decisió pot ser dir, escolteu, ara no toca,
però aquest buenisme de no, tot va,
el venga, va, presentem-se i a més,
si t'ho donen, fantàstic,
i si no t'ho donen també fantàstic.
No, no, no, no.
A veure, no.
Alcalde Ballesteros,
les declaracions d'ahir són de zapaterismo,
de ha, ha, ha, tot va bé, tot va bé, no, no, no.
Molt malament.
Vull dir, molt malament.
I jo crec que les coses podien haver aconseguit les dues,
cap d'elles, però les coses s'han de fer bé
i aquesta s'ha fet malament.
Espera, algun comentari?
Encara que ja sé que tu estàs implicat en l'altra part.
No sé si queda gairebé.
Però tu creus que això, el fet de dues candidatures,
era massa per...
Jo el que et puc dir és que l'Ajuntament
hi ha destinat els mateixos diners en una que en una altra.
Ei!
Tu dic així de clar.
Els diners públics, els mateixos en una que en una altra.
Punt número un.
Aleshores han estat més recursos privats.
Privats, molt més.
Patrocint.
A l'Ajuntament és una petita part, bastant petita.
És a dir, que la diferència vindria pels patrociners privats.
Clar.
Això que deies de la societat civil.
Sí, és veritat.
Però els diners públics, els mateixos.
Mira els pressupostos i mira tot, els diners mateixos.
Aleshores això ens portaria també a un debat
en el sentit que l'esport crida més l'atenció que la cultura.
Això és una altra cosa.
Home, això per descomptat...
I que per això hauríeu trobat també més fàcilment recursos.
Jo em penso que avui, i perdoneu, vull ser molt prudent.
Prudent i vull estar al costat de la gent del 2016.
Vull dir que així de clar, i no perquè em toca,
sinó perquè ho crec, les dues coses.
I això s'ha anat així.
Llavors, a mi, de debò que ahir quan ho vaig sentir,
em va saber molt de greu, perquè m'he pensat.
Llàstima, perquè era, doncs bueno, una...
inclús un podia esperar a l'altre, si vas a mirar, no?
I s'hagués pogut arribar fins al final.
Per exemple, el 2010, arribarem fins al final.
Si ens dona o no, ja ho veurem, eh?
També aquí les coses...
La primera vegada arribar i allò i ve ser el santo,
això, doncs bueno, a vegades passa i moltes vegades no passa.
Però bueno, llavors, a partir d'aquí, és el que jo deia.
Si el dosier, si la feina feta està ben feta,
allò serveix amb un altre ritme, amb una altra manera,
amb el que tu vulguis.
Però si tu m'ho dius, adonés deu ser comprobable,
jo no dubto que els diners dels pressupostos són els mateixos.
Però els diners públics en aquest país,
perdó, els diners privats en aquest país, lamentablement,
encara es aconsegueixen a base que l'alcalde va veure no sé qui
i l'alcalde va veure no sé qua.
Bueno, jo no soc partidat de l'alcalde dels altres.
Aquí de filàntrops, en aquest país, no n'hi ha gaire, lamentablement.
Hi ha empreses...
Tens raó.
Hi ha empreses que tenen una bossa i la posen en un lloc amb l'altre.
Tens tota la raó.
Això també és esport públic, eh?
Però jo també vull dir que els diners dels ciutadans directes...
I qui va buscar els patrocinadors és molt important.
Sí, esclar.
Si no, no, bueno, qui els va buscar i també...
I qui posen cada costo.
Per exemple, ara jo improviso, eh?
En la candidatura de 2016, no ho sé exactament, eh?
S'ha implicat, què sé jo, per exemple, en Oriol Grau?
S'ha implicat, per exemple, en Buenafuente, que és d'aquí?
S'ha implicat aquesta gent?
Però si no s'ha implicat, ho hauria de preguntar per què, també.
No, no, no, perquè ningú els ha demanat.
I en canvi sí que algú els ha demanat a Dau, no sé, ara impreviso, eh?
A Dau, a Repsol o tal, que posin, no sé, tu saps els calés on venen?
Que posin calés per l'altra candidatura.
I aquest algú es diu alcalde de Tarragona.
No, només.
Digue-li Nadal, digue-li Ballesteros.
No, només.
No, només.
Digue-li ministre, digue-li conseller, digue-li el que sigui.
Però ve de dalt, eh? No ve de baix.
No fotem conyes.
Ara, que hi ha 100.000 euros a cada lloc?
Sí, m'ho crec, però...
És veritat, és veritat.
Ah, no.
I amb una diferència, que també s'ha de dir, i perdoneu, és l'única cosa que té de diferent,
els operaris, els treballadors de la candidatura 2016 són funcionaris i els treballadors del 2017 no ho són,
amb la qual cosa els diners que cobren aquesta gent no surten directament de l'Ajuntament.
També diem-ho això, perquè ningú es pensi, és així, no és ni bon ni dolent, és així això, no?
Ho dic perquè les coses on siguin.
En fi, això del 2016 donarà molt que parlar, avui l'alcalde de fet ha convocat una reda de premsa
i va fer les primeres declaracions, per cert que encalent les declaracions que va fer a Terraona Ràdio
parlava d'excepció, però també fins i tot qüestionen una mica els criteris del jurat, no?
Molt sorpresos pels criteris del jurat, però clar, això és molt difícil.
Descuses de mal estudiant, el professor metinemania, l'examen...
Havia una pregunta en l'examen que no hi va en el temari.
Només els anava a preguntar, perquè creuen que el tema de Catalunya i el català
ha pogut tenir alguna cosa a veure?
Espero que no.
Seria molt fort, no?
Seria molt fort, però sincerament crec que la cosa no va...
O que és un...
Ho dic perquè aquest era un dels puntals de la candidatura a Terra Unida,
que representava el conjunt de Catalunya.
Crec que és una excusa que tant de bo no sigui així i dubto molt que sigui així.
Vinga, doncs parlem de la Terra Quarenta plaça, que és un dels elements que sortia a la candidatura a Terraona 2016.
Aquesta ja la tenim en marxa, és un equipament, en fi, que pot ser cultural, esportiu o castellà,
que és el que toca el proper diumenge.
Aquí l'Àngel, el Manel, que són castellers en actiu, són els tècnics de la tertúlia avui.
I la Raquel, que és la nostra comentarista.
Què? Com ho veieu, això del concurs?
Jo estic preocupat.
Per què?
Per qüestions logístiques.
Jo els hi anava a preguntar pel tema de les entrades.
Estic preocupat. A veure, les entrades...
Vull dir, a part de la venda de les entrades, que Caixa Laietana no ha estat a l'alçada, i això és públic,
no sé quants diners va posar, però en tot cas es van vendre l'ànima al dimoni,
perquè per el resultat que van donar, si et vens l'ànima al dimoni,
almenys xampany i pastes fins a l'últim moment.
Però si et vens l'ànima al dimoni i resulta que no et dona entrades...
Però jo, quan vaig veure les entrades l'altre dia, em vaig esgarrifar.
perquè les entrades són de tòmbola.
El paper d'entrada...
Una fotocòpia, vaja.
Exacte. El paper d'entrada són de tòmbola.
El qual vol dir que avui en dia, amb els mitjans tècnics que hi ha...
No vull dir res perquè si alguno se li acudit...
Si alguno se li acudit, que no se li acudit.
Per tant, problema en les grades.
Però és que aquest problema en les grades d'una pressió tremenda,
que ja anirà cap baix.
Anirà cap baix.
Les colles estan repartint, a banda de les entrades que els tocava,
que les han repartit totes, estan repartint samarretes,
però d'una forma descarada i camises velles.
Per tant, jo veig...
Em temo. Espero que no passi.
Però i aleshores això haurà estat un error de l'organització?
Sí, clar.
No?
Vinga, Raquel.
Jo crec que l'error és de l'Ajuntament d'entrada.
Ah, bueno.
No, no.
Per què, de l'Ajuntament?
Doncs perquè l'Ajuntament ha agafat un certamen
que té un cost econòmic important per a la ciutat,
que és un element de referència a la ciutat cada dos anys,
i ha agafat i ha donat l'organització del concurs
a un grupet, a un grup de gent,
que fa dos anys ho va fer, ho va organitzar.
No tinc absolutament cap crítica per a aquesta gent,
al contrari, vull dir,
se'ls ha d'aplaudir per la feina que han fet desinteressadament,
però no crec que un certamen d'aquestes característiques
l'hagi d'organitzar un grup aliar a l'Ajuntament.
Crec que és un esdeveniment prou important,
com perquè l'Ajuntament no delegui d'aquesta manera,
no se'n renti les mans i agafi el toro per les banyes,
mira, ja que parlem de places de toros,
i se'n responsabilitzi,
sigui amb estructura municipal, sigui d'una altra manera.
Però amb una estructura més professional, vol dir?
Sí, evidentment.
Perquè no cobren, entre altres coses.
No, no cobren aquest grup organitzador.
Jo crec que s'ha de dir.
Vull dir, hi ha la sort que hi ha hagut un grup de gent
que ha organitzat,
però jo crec que és responsabilitat municipal
i crec que l'esdeveniment requereix
d'una estructura professionalitzada,
tal com hem vist, per exemple,
amb el tema de la venda a les entrades,
i necessitem algú que es responsabilitzi
quan les coses van malament,
perquè ara què responsabilitzem?
Un comitè que ho fa desinteressadament,
a qui només li podem donar gràcies,
o responsabilitzem a l'Ajuntament,
que al final és qui organitza?
Àngel.
A veure, jo volia fer diverses qüestions,
és a dir, el problema és...
Hi ha més gent que va veure el concurs de Castells,
ara que fa dos anys, per exemple,
perquè sí, ja s'ha reduït l'espai de la plaça,
però jo crec que el problema...
Amb mil entrades, eh?
El problema no crec que sigui bàsicament aquest,
sinó que s'ha fet el boom aquest
que tothom hi vol anar.
Llavors, aquí és la base de la qüestió,
és a dir, el concurs de Castells
es pot fer allí,
perquè aquest plantejarà un altre tema,
és la pressió que s'està rebent,
jo pel que sento,
de dir que aquí ja no es pot fer,
millor que es faci en un altre lloc,
i quan dieu en un altre lloc val dir Barcelona.
De fet, l'alcalde de Vilafranca,
a la seva pàgina Facebook,
deia o que no es faci,
ell donaria superar als castellers de Vilafranca,
o que es faci a Barcelona,
si Tarragona no pot assumir
un esdeveniment d'aquestes característiques.
Estem parlant de...
Però Àngel, aleshores què faríem?
On cau la responsabilitat?
Per què s'ha creat tot aquest mal ambient?
Al voltant d'això de les entrades,
el recinte de la capacitat?
A veure, jo, a banda dels temes
que l'he apuntat tant a Matel com a la Raquel,
jo crec que és un problema que això s'ha disparat,
és a dir, el concurs de Castell
s'hauria de fer un 4 colles o un 5 colles avui en dia,
o no sé com,
perquè vull dir, això té...
S'ha de repensar, s'ha de repensar, però ja...
El problema és que l'hem de...
O sigui, a mi em preocupa perquè
jo i molta altra gent de Tarragona
som capaços de repensar-lo el dilluns.
El problema és que el diumenge
hi ha d'haver el concurs,
i em preocupa que no prenguem mal.
Hi pot haver molt...
Em preocupa que no prenguem mal.
No els castellers,
que sempre mire't per fotre una rotada,
sinó que el concurs no prengui mal el diumenge.
Perquè si no pren mal el diumenge
el repensarem el dilluns
i el farem a Tarragona
amb noves formats i tal.
Però és que aquesta se'ns ha escapat de les mans.
Se'ns ha escapat de les mans.
Ja hi ha menys colles ara que abans?
Sí, en aquesta edició hi ha 4 menys que...
Però moltes més que fa uns quants anys.
Oficialment, oficialment, hi haurà.
Hi ha un altre factor fonamental,
que és la televisió.
I a més, per més inri,
aquest diumenge el retransmeten en directe.
Per tant, ai Déu meu,
Santa Tecla gloriosa,
patrona dels castellers,
acompanya'ns el diumenge,
no per fer bones construccions,
que espero que sí,
sinó perquè l'organització no salti pels aires.
Pot ser que el de menys siguin els castells.
Això és el que...
Jo crec que sentia l'alcalde l'altre dia
que ens venia el tema del concurs
com una final de la Champions
i que havíem d'estar molt contents
perquè les entrades s'havien esgotat en 15 minuts.
Dius, home, si no em poses cap a la venda,
també serà un èxit perquè duraran 0 minuts.
Això per començar.
Però, a veure,
si això era una final de la Champions,
ens ho haurien d'haver dit.
Ens ho haurien d'haver explicat.
Raquel, saps una cosa?
No hi ha Mossos d'Esquadra.
Doncs mira, no ho volia saber,
no ho volia saber, això.
Hi ha Mossos...
A mi m'ha dit gent de l'organització
que no està previst que hi hagi Mossos d'Esquadra.
Clar, si parles d'una final de la Champions,
dius, no, anirà la Guàrdia Urbana.
Home, i amb la diferència
que a la final de la Champions,
al terreny de joc,
aquí salten 11 jugadors,
que és els que hi ha a la banqueta.
I aquí pot saltar tothom.
Ah, exacte.
I aquí pot saltar tothom.
I jo sé que l'organització
s'ha posat en contacte més o menys amb les colles
per fer un càlcul estimat
de veure si la capacitat de la sorra
és la suficient.
Però, clar, a partir...
El president de la meva colla
els va dir un número
que jo l'altre dia li vaig...
Quin número els has dit?
Més o menys.
I només parlant amb mi va dir...
És veritat.
Ostres, potser són pocs.
M'he quedat cura amb un factor de dos.
Clar, és que...
És a dir, la colla jove,
el número que va dir
es va equivocar amb un 100%.
Doncs imagina't.
Vilafranca va vendre 2.000 entrades l'any passat.
Aquest any només no ha pogut vendre 300.
Saps el que farà Vilafranca, no?
S'han canviat les camises últimament.
Totes les camises velles n'aniran,
el n'aniran.
O sigui, Vilafranca fotrà 1.500 camises a la plaça.
Home, i a les colles,
suposo que totes les colles,
l'increment de gent que ha anat als assajos aquests dies, vull dir...
Ah, no, o gent...
Però això, a veure,
més enllà del que estem dient de si hi haurà Mossos o no,
vull dir que els castellers,
diem-li, també fan trampa, doncs, no?
No, no, no.
No, no, no.
Estàs dient que hi haurà més castellers que castellers?
No, perquè per Sant Fèlix, per exemple...
No, no, perdona, no sé.
Aquí estàs explicant?
Perdona, jo ho he entès així.
Potser ho he entès malament.
Però, espera, el problema...
Que de flop i volta hi haurà 500 camises més que no sé quina colla.
Però, espera, el problema torna a ser de capacitat.
Aquestes 500 persones que aniran amb la camisa
si hi haguessin tingut entrades i hi haguessin anat 200, segurament.
Però és que la plaça de Toros,
heu parlat que hi haurà 1.000 entrades menys que fa dos anys.
Sí.
Però aleshores què fem?
Canviar el recinte?
Pensar de cara a dos anys canviar el recinte?
No, no, jo crec que d'entrada s'ha d'explicar millor, val?
O sigui, has d'explicar millor
que això del fenomen casteller ha generat un boom.
I després crec que l'error més gran
és repartir 3.000 entrades,
la meitat de la capacitat de les entrades entre les colles.
I ara m'explicaré.
Perquè estem convertint això
en una funció de final de curs
en què venen els parents i familiars.
Els pares, venen els pares.
I això no pot ser.
I no pots donar la responsabilitat a les colles
d'haver de repartir les entrades.
Perquè si jo soc d'una colla castellera
i em ve un casteller
que sua la camisa, que ve els assajos,
que treballa
i em ve demanar entrades per la seva família,
jo no li diré que no
i donaré aquestes entrades a algú que no li vis mai el pèl
per més aficionat que sigui.
I després no oblidem,
s'han repartit entrades per tot Catalunya,
però el concurs es paga amb impostos de Tarragona.
Ho deixem aquí.
La Raquel Sanz la podran escoltar diumenge
a partir de les 10 del matí
durant unes quantes hores
amb tot un equip de professionals
al concurs de Tarragona Ràdio.
Raquel, Àngel, Manel i Pere,
gràcies a tots quatre per compartir la tertúlia.
Que vagi bé el concurs de diumenge.
Esperem.
A celebrar-ho i a veure qui guanya.
Gràcies.
Adéu.
Adéu-siau.