És una de les seccions, podríem dir, més veteranes del matí de Tarragona Ràdio,
aquesta col·laboració amb la Biblioteca Pública,
en la que ja sabeu parlem de molts aspectes que tenen a veure
amb la Biblioteca com a centre cultural i de difusió,
més enllà d'aquell espai que aglutina tot un fons audiovisual,
un fons de llibres, i sempre diem el mateix,
cada setmana podem parlar de novetats,
de coses que tinguin a veure amb la Biblioteca i no repetir-nos?
Doncs la veritat és que sí, i de fet avui Cristina Barbé ens proposa
parlar d'una qüestió que no hem abordat mai,
que és una qüestió, podríem dir, professional dels bibliotecaris,
però que també podem emprear als que som lectors.
Cristina Barbé, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui vens a explicar-nos alguns secrets dels que feu servir els bibliotecaris,
les bibliotecàries, eines en definitiva,
que feu servir per actualitzar, per endreçar el que són les bases de dades de llibres,
i que estan a l'abast de tothom, de fet, no?
Sí.
Us volíem avui parlar de la Bibliografia Selectiva de Novetats,
que és una eina de bibliografia que prepara el Departament de Cultura,
però que està accessible a internet.
Si qualsevol persona busca biblioteques, Departament de Cultura, Generalitat,
pot trobar aquesta bibliografia selectiva.
Són 53 pàgines, aviso,
però és un document en PDF que es pot fullejar.
I segurament seran d'interès per moltes persones,
perquè d'una manera ordenada,
com tenim a les biblioteques de treballar,
de presentar la informació amb una classificació decimal
que va del 0 al 9,
i cada xifra representa que és un gran grup de matèries.
Diguem-ne que cada número és un àrea temàtica.
Cada número és un àrea temàtica.
Totes les que comencen amb el número 0,
si t'hi fixes en els llibres que hi posem,
les xifres, uns codis,
són obres generals,
on hi entren fins ara enciclopèdies i diccionaris.
Les enciclopèdies en si és un número
que potser va una mica a la baixa,
aquest el 0,
perquè molta cosa la podem trobar per internet,
però les biblioteques ens haurem d'enllaçar
amb portals d'aquests
on podem trobar enciclopèdies.
Sota el número 1 hi va filosofia,
i llavors si fullegem aquesta bibliografia,
veus,
aquí tenim les novetats que acaben de sortir,
per ordre alfabètic,
d'aquesta temàtica de filosofia.
Ens diu autors, títols, editorials, anys,
i fins i tot el preu del llibre.
I això ho van actualitzant, esclar.
Sí, sí, aquesta bibliografia es venia fent ara cada 3 mesos,
ja era pública,
però és això,
no n'havíem parlat mai,
ho consideràvem molt un instrument intern,
i no té tant per què ser-ho,
perquè a vegades mestres que tenen un petit pressupost
per dotar la seva biblioteca escolar de fons,
necessiten saber quines són aquestes novetats.
I volen comprar l'últim.
I volen comprar l'últim, no?
Doncs hem dit 1, filosofia,
sota el número 2 inyiran religió i mitologia,
el 3 és un número molt ampli
perquè abarca totes les ciències,
abasta totes les ciències socials,
els números 5 i 6 són ciències pures
i ciències aplicades,
és on trobarem la medicina,
l'astronomia, la física, la biologia,
la botànica, la zoologia
i totes les ciències aplicades,
com les enginyeries.
Sota el número 7
hi trobem les belles arts i esports,
sota el número 8 la lingüística i la literatura,
i sota el número 9 la geografia,
la biografia i la història.
A més a més,
la novetat d'aquesta bibliografia
és que en total,
la corresponent al mes de febrer del 2010,
hi trobem 654 referències bibliogràfiques de llibres,
gravacions musicals i pel·lícules cinematogràfiques,
o sigui que ara incorporen 3 formats,
fins ara aquesta bibliografia només era de llibres
i ara passa a ser de diferents materials,
que tothom ja sap que també s'incorporen a les biblioteques
i tot és de l'any 2010,
per tant és novedós, novedós.
I a més dius que es va actualitzant
a mesura que van sortint novetats, no?
Abans era cada 3 mesos i ara ho passen a 2 mesos.
Tothom sap aquest allau de novetats que tenim amb tots els...
Clar, però està molt bé 2 mesos.
Sí, sí, sí.
O sigui, tens una referència.
Tens una referència al dia,
que per nosaltres és necessària.
Tu dius com ens informem.
Jo crec que l'eina principal
són els mitjans de comunicació
i la intuïció, el que vas agafant.
Tot això és molt important.
Però a l'hora de fer una col·lecció equilibrada,
a l'hora de poder demostrar
que la biblioteca ha adquirit d'una forma equilibrada
amb els seus pressupostos,
doncs sí que hem de posar ordre
i això és una eina molt important
que està a l'abast de tothom,
que es connecti a internet.
Clar, perquè dius,
intuïtivament nosaltres podem anar omplint
els prestatges amb la novetat.
Això, la nostra experiència,
que és la que provoca aquesta intuïció
de saber que aquest llibre tindrà una demanda,
els mitjans de comunicació,
però ja sabem que justament també
ho veig molt a factors molt comercials
i podria quedar una miqueta coix
aquell prestatge.
D'aquesta manera, jo m'imagino
que les fonts són les mateixes editorials
i aleshores no discriminen
una obra o una altra.
Les mateixes editorials proporcionen,
a nosaltres també,
proporcionen molt els seus catàlegs,
però com saps,
moltes editorials estan especialitzades
en uns temes determinats
i, per tant,
són una font d'informació molt important,
però des del Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya
es fa aquesta selecció
basant-se en tots aquests catàlegs
i totes aquestes informacions que arriben
i fan una tria
d'aquesta bibliografia selectiva,
ja en diuen, eh?
i qui dirigeix aquesta tria
és un tècnic del Departament de Cultura,
això es fa, és un treball com un col·lectiu,
però el que ho coordina des de fa ja
força anys és el Jordi Llobet.
Una persona preu experta.
Sí, sí, sí.
Doncs bé,
en la línia d'aquest document important
per saber quines són les novetats més importants...
Narrativa, poesia i tot aquest tipus també ho reflecteix.
Perquè hem parlat molt de ciències en general,
un to molt acadèmic,
però segurament també contempla altres...
Clar, el que potser necessita més ajuda
són precisament en el camp de la ciència i la tècnica,
que no pots estar al dia de tot,
de què és el més nou, no?,
que estigui treballant.
Però amb lingüística i literatura,
doncs, mira...
Tens aquí totes les referències,
que és un llistat llarguíssim.
Sí, clar.
Mira, un que acaba de...
Trobem tant peces clàssiques com...
Hi ha un predomini de reedicions de coses clàssiques,
perquè em surten.
Homer,
Poe,
Jan Potocchi,
el del manuscrit trobat a Saragossa,
s'acaba de traduir,
una edició nova traduïda del francès per l'Anna Casassa,
s'acaba de traduir al català,
que ja hi havia una edició dels anys 80,
en fa l'efecte.
Doncs ara acaba de sortir una edició.
I, per exemple,
amb literatura catalana,
em surt aquí el Quim Monzó,
Com triomfar la vida,
que ha acabat de publicar ara
per una edició del Julià Guillamont.
I el panorama crític de la literatura catalana,
el volum 6è,
és a dir que hi ha obres tant de novel·lística
com obres crítiques,
que són els que ens interessa també
per fer fons d'armari,
diguem-ne,
fons de la biblioteca.
Hi ha un apartat de còmic, també.
El còmic, com tu saps,
amb la gent jove i amb la no tan jove
es tira força.
I l'apartat de narrativa,
que mira, si vols veure...
Clar, si dius també que hi ha còmic,
ens dona a entendre que ho fa com tot.
L'Udegipto,
publicat per Edassa,
de Leon Arsenal,
el Paul Auster,
la darrera invisible,
Tomàs Bernat,
Relatos autobiogràficos,
del Raid Barberi,
Ara i sempre,
publicat per Minotauro.
O sigui que aquest...
No, ho recull tot, eh?
Ho recull tot.
Ho recull tot en català i en castellà, també.
Però no és l'única eina, aquesta.
No, no és l'única.
Aquesta, diguem-ne, que és la més...
La més complerta, potser?
La que és més del camp de la biblioteconomia,
diguem-ne,
perquè ja ho tens de dir...
Necessitem novetats d'història,
anem coixos, per exemple,
d'història d'algun país
i anem a mirar aquí
a veure què surt.
Clar, bastant pastes,
a més, són matèries
que l'actualització és fonamental,
per tant, a l'hora d'adquirir nous volums
cal que sigui el més recent,
que sigui publicat.
Adquirir els nous
i que moltes vegades va lligat
amb fer esporgada dels vells,
perquè un volum nou
que et posa la història d'un país
al dia, avui, a 2010,
doncs si en tenim un altre volum
que està actualitzat
dins l'any, per exemple, 85,
doncs vol dir que aquell volum...
Hi ha 15 anys d'informació
que ja no hi són.
A només 15 anys o 10 anys,
els llibres de geografia i història
que es van publicar fa 15 o 20 anys
realment no serveixen,
són inútils.
No serveixen,
perquè més aviat desinformen,
fins i tot,
perquè fins i tot hi ha fronteres
que ja no són les que marquen.
Per tant,
la nostra feina és
treure aquesta part del públic
que pot desinformar
de manera que l'usuari
trobi a les prestatgeries
informació al dia.
Després decidim
quins ens quedem
i quins no,
perquè els podem guardar
en dipòsit
per aquella persona
ja d'una manera informada
que vol contrastar altres fonts
i sabent que allò no està al dia.
Però la informació
que ha de tenir l'usuari
no especialitzat
és la informació al dia.
i això val un treball
de feina interna,
d'estar pendent
del contingut dels llibres.
I deies que aquest és el més complet
en el sentit
que abasta més materis,
però hi ha altres cercadors
més professional,
més especialitzat,
altres cercadors
que també són d'utilitat
per al gran públic.
Us volia parlar
del cercador Aureca,
que és un cercador nou,
també que posa la base
al Departament de Cultura
i de Mitjans de Comunicació,
que serveix per facilitar
l'accés als fons digitals
catalans.
És a dir,
podem trobar
a través d'aquest cercador
que és
http
dos punts
doble barra
eureca
amb C, eh?
No amb K,
eureca.
cultura.gencat.cat
i és un cercador
que funciona
d'una manera similar
a la Biblioteca Digital Europeana
i incorpora
automàticament
les dades
que identifiquen
un determinat document digital.
Són llibres,
en alguns casos,
digitalitzats,
per tant,
el lector se'ls pot descarregar.
De moment,
hi ha llibres,
fotografies,
mapes,
cartells.
De moment,
hi ha uns
170.000 objectes digitals
que formen part
de fons
d'institucions catalanes.
Després,
el que passa
en aquests tipus
de cercadors
és que es van incorporant
amb cercadors
més generals.
Però, diguem-ne,
que un primer pas
és la digitalització
d'aquests fons.
Hi ha cercadors,
hi ha fons
digitalitzats
d'endabast europeu,
un munt també,
vull dir que m'imagino
que al final
tots estaran una miqueta
en xarxa, no?
Sí, sí,
o sigui,
que es va en xarxa,
però, clar,
per en xarxa
cadascú des del seu...
Ha de fer la feina.
Des del seu lloc
ha de fer la feina.
Aquest és un projecte,
doncs,
de digitalització
de fons.
Després,
n'hi ha un altre
que és important.
Que és de fons
de les biblioteques,
de la xarxa
de biblioteques de Catalunya.
Biblioteques
i d'altres institucions,
perquè no tot
està en biblioteques.
Hi ha biblioteques,
hi ha institucions
que no són biblioteques,
com, bueno,
les cartoteques,
per exemple,
el tema
de les tesis
d'actuals en xarxa
també es pot trobar aquí.
I després,
hi ha un altre
gran projecte
que és el PaddyCat,
però aquest és un...
PaddyCat.
PaddyCat.
Aquí trobaríem
informació
també digital
en català,
però
que ja neix digital.
Perquè aquí
és un cercador,
aquí trobem documents
que es van digitalitzant.
I aquí ja
són documents
creats
en sistema digital,
que no han passat pel paper.
Aquests han passat pel paper.
Els que dius ara no.
No.
Clar.
llavors hi ha informació
que ja té
diferents orígens,
que ja neix digital
i qui s'hi ocupa
que això no es perdi,
no?
Això digital
està molt bé,
però té alguna cosa
de volàtil,
no?
Clar,
però fixa't que és curiós
que...
Des del PaddyCat
controlen
com guardar
i com actualitzar
aquesta informació digital.
És molt curiós
perquè fa no res
un parell de setmanes
sinó va xerrada
aquí al matí de Tarragona Ràdio
parlàvem amb el doctor
Josep Maria Comelles
perquè la Universitat
Rovira i Virgili
també estrenava
les primeres publicacions digitals
i ho feia amb treballs
sobre antropologia mèdica.
Aleshores,
aquests llibres,
si algú ho vol,
els vol demanar en paper,
i li fan a un preu raonable,
però neixen
en format digital.
Per tant,
entenem que aquest PaddyCat
aglutinaria
aquest tipus de publicacions.
Entenem que això
hauria d'anar a passar
al PaddyCat,
diguem-ne.
Segurament,
perquè aquí
i en aquests llibres
de l'URB
no intervé,
vull dir,
es descarrega gratuïtament,
el tema dels drets
està més que resolt legalment,
per tant,
cal pensar que aniria
al PaddyCat.
Ui, interessantíssim
això que estàs explicant.
Sí,
ens estem movent
amb diferents...
O sigui,
els esquemes
que fins ara teníem
ens estan movent,
però bé,
és feina nostra
també
resituar-nos
en aquest món
més globalitzat.
I és faular,
perquè amb el llibre digital
les biblioteques
també tard o d'hora
hauran de sistematitzar
també aquesta qüestió
del préstec,
segurament.
No és cosa nostra
parlar-ne,
però imagino
que és alguna cosa
que anirà arribant.
Que anirà arribant,
de moment.
De moment,
encara ens hem de resituar
amb tot aquest tema.
El PaddyCat aquest
molt de fons
no ho deu tenir,
comparat amb el
de digitalització de paper.
Avui no porto les dades,
perquè diguem-ne
que el tema
era més Eureka,
però no.
Si a posar la Biblioteca
de Catalunya
a fer aquesta gestió
i sí que s'hi trobem
ja bastants
milers de documents,
eh?
Sí, sí.
Interessantíssim.
Has parlat,
quan parlaves d'Eureka,
et dic perquè és un cercador
que al públic en general
li pot cridar
molt i molt l'atenció,
parlaves també
de cartells,
m'imagino aquells cartells
que hi ha
de determinades èpoques...
Això sí que és
una gran solució
per aquest material menor,
diguem-ne,
que tenim a vegades
a les institucions
que necessita
molt de suport
per ser conservat
d'una manera adequada,
necessites, doncs,
uns mobles adequats,
uns calaixos
que moltes vegades
costen d'arribar.
D'aquesta manera,
si està digitalitzat,
doncs bé,
es pot guardar enrotllat,
ocupar menys espai,
és a dir que és un guany
per donar,
per treure a la llum
molt de material
del considerat menor.
Ja veus,
l'hemeroteca municipal
l'altre dia també
donava a conèixer
que ha digitalitzat,
si no recordo malament,
190.000 pàgines
de diaris
des de finals del segle XIX
fins al començament del XX,
més de 46 capçaleres,
un pas més
a la digitalització,
però vosaltres
a la biblioteca
aquells llibres
que teniu guardats
a la càmera corafada,
també alguns d'ells
els heu digitalitzat
en el seu moment.
Sí,
molts ja han sortit
a la llum.
Són processos molt cars,
això de la digitalització.
Sí,
però es fan ja
a nivell
amb aquest tema
de la digitalització
dels fons antics,
dels manuscrits,
i va intervenir
el Ministeri de Cultura,
i es poden accedir
virtualment
a la major part d'ells
a través d'un web
que es diu
Biblioteca Virtual
del Patrimonio Bibliogràfico,
i on podran
no es poden
visualitzar
i descarregar
en la seva totalitat
a prop de 200 manuscrits
que es conserven
a la Biblioteca Publicà.
És a dir,
que això ja no és un projecte,
això ja està fet,
i bé,
n'hi ha alguns
que no s'ha pogut fer
degut al seu estat
de conservació,
aquests no,
però,
o alguns
que estaven
en procés
de restauració,
però la majoria
es troben,
i també hi ha
alguns incunyables,
però aquest seria
un segon pas,
la digitalització
dels incunables.
Però això ja està,
a través de la Biblioteca Virtual
del Patrimonio Bibliogràfico.
Déu-n'hi-do,
si hi ha coses,
eh, Cristina,
qui ho diria.
Anem a la Biblioteca
i està tot ple de llibres,
però després entres
a la xarxa
i és impressionant.
perquè la Biblioteca
com a centre,
com a conservadora,
diguem-ne,
perd,
potser,
diguem-ne,
o estem en un procés
que sembla
que hem de perdre pes,
com a edifici,
que conservem material,
però,
en canvi,
en guanyem
amb tot aquest,
ens afegim
a tots aquests espais
virtuals,
i la Biblioteca
guanya pes,
doncs,
amb altres aspectes,
com són el de la socialització,
que sembla que sigui
un paper que estem cridats a fer,
no?,
perquè ve molta gent
per fer altres usos
i noves funcions
a la Biblioteca.
És magnífico aquest catàleg,
que és una eina
molt professional,
però també la Cristina
avui ens ha posat,
ens ha donat la pista
d'aquests cercadors,
Eureka,
d'una banda,
la digitalització
de llibres,
de mapes,
de cartells,
i el Padicat,
ja,
doncs,
un cercador
de llibre,
de material digital,
en definitiva,
el qual tothom
pot tenir accés directe.
sense cap entrebanc.
Això ja és una realitat.
És una realitat
que ara,
jo la veritat és que,
malgrat que això s'anunciava
i que ja fa anys
que traginem amb això
d'internet i tot plegat,
a mi no em deixa de fascinar
que vols que et digui...
Ho trobo que és un miracle,
això sí o no?
Té aspecte de miracle.
Home,
el que sí que fa
que coses que durant anys
han estat,
com dius tu,
a la cambra cuirassada,
que de cop i volta
puguis accedir...
cop i volta
estant a la llum
amb un tres i no res,
no?
És fantàstic.
Sí, sí.
I escolta,
en el tema de socialitzar
i com a centre de cultura
a la biblioteca,
continueu amb l'activitat
relacionada amb els joves
que s'han d'examinar
d'accel·lectivitat
en guany, no?
En guany, sí, sí.
Aquest dimecres
rebrem 45 alumnes
que venen,
m'assembla,
del Col·legi Santa Teresa
i la lectura
que ells han vingut
perquè han triat,
deu ser lectura obligatòria
per ells,
són les rimes
i leiendes de Bèquer
i el comentarista
és Jordi Virallonga
que ha fet estudis
sobre Bèquer.
Aquesta activitat
està adreçada
a estudiants de batxillerat,
si hi ha algun professor
que vol venir
doncs també l'acceptarem,
però voguem dir
que els grups
ja estan tancats
i concertats,
se'ls fa,
el professor
el fa una classe
sobre aquest llibre
i després es passen
deu minuts
d'un audiovisual
que acostuma a ser
el que agrada més,
no?
Perquè doncs
hi ha imatge i so
i sempre és més distret.
Hi ha alguna activitat més
per aquesta setmana?
Divendres
hi haurà la taula
del Dia de la Llengua Materna
i posarem llibres
amb diferents llengües
que tenim a la biblioteca.
el racó del cinema
estarà dedicat
a la dieta mediterrània
i els clubs
de lectura juvenils
que faran
el dissabte
al dematí.
I em sembla
que hi ha
un taller,
una sessió
de Vallmanetes
el dimecres
a la tarda
a les 6.
contes i cançons
amb Rats
Sabrián
de 0 a 3 anys.
Això és importantíssim,
no els porteu més grans
perquè la veritat
és que l'activitat
no la aprofitaran.
Cristina Barber,
sempre valuosa
la seva visita
aquí al matí
de Tarragona Ràdio.
Moltíssimes gràcies.
Mira, m'ho he apuntat tot,
eh?
Quan acabi el programa
aquí a tafanejar
entre els fonts digitals
que teníem a l'abast
a través de l'Eureka
o al Padicat.
Gràcies, Cristina.
Molt bon dia.