Gràcies.
Joan Sareuges, Joan, molt bon dia.
Bon dia.
I el regidor del grup municipal del Partit Popular,
també a l'Ajuntament, Jordi Roca.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb els quatre comentarem aquesta actualitat política
tan densa dels últims dies, de les últimes hores.
Ahir, a aquesta hora, parlàvem dels efectes del decret en llei
aprovat pel govern Zapatero,
ho comentàvem amb periodistes,
i a la mateixa hora en què fèiem la tertúlia
coneixíem la rectificació per part del govern central
sobre la data en què, en fi,
els ajuntaments ja no podien demanar crèdits a llarg termini.
El govern central, l'estat, va rectificar a última hora
i va decidir ampliar el termini fins al 31 de desembre del 2010.
Això vol dir que tots els ajuntaments,
totes les administracions locals,
poden continuar demanant, sol·licitant crèdits
fins a finals d'aquest any.
El que sí que no es podrà fer serà de l'1 de gener del 2011
fins al 31 de desembre del 2011.
Recordaran també els soients que la decisió inicial que coneixíem el dilluns
va obligar a convocar moltíssims plens d'urgència,
com el de l'Ajuntament de Tarragona o el de la Diputació,
i això ha creat una certa confusió i un debat i polèmica política molt clara.
L'Albert Vallbé, que per exemple està a la Diputació i a l'Ajuntament,
i com a Convergència i Unió,
com valoreu tots els moviments dels dos darrers dies?
Procuraré ser moderat,
perquè realment estem fent un espectacle tremendo.
Un espectacle tremendo, diguem,
per nosaltres, pels espanyols i pels catalans,
i un espectacle tremendo per la resta dels països europeus.
El que no pot ser és que el govern,
una cosa tan sèria com el govern de l'Estat,
aprofitant que el dilluns de Pasqua és festa en molts llocs,
plantegi un regal de cada llei amb una vaca teolègica,
és a dir, amb un període d'entrar en vigor de 24 hores.
Això fa que hi hagi molts ajuntaments
que no tenien ni la possibilitat legal
de fer un plenari d'urgència,
un plenari que en si mateix,
per la seva...
aquesta parenteritat,
és a dir, de fer-ho en menys de 24 hores,
té un risc tremendo de nul·litat,
és a dir, les coses que es fan d'aquesta manera tan ràpida
i a més tractant-se de temes d'igenda pública,
que són temes certament complicats.
Doncs bé, que ens facin fer els gegants d'aquesta manera.
Bé, el més clar i el més evident
és que els propis ajuntaments socialistes
es queixaven de manera amarguíssima
d'aquesta joguesca del govern central,
del seu govern, del govern del PSOE,
de fer-ho en els gegants d'aquesta manera,
els pobres ajuntaments.
I llavors ja, el que és, per tornar-se a ximple,
és quan l'endemà se'n donen compte
que l'han pifiat d'una manera tremenda
i llavors diuen, no, ara no, escolti, miri,
no sé si ho van atribuir a l'equivocació
el que fora.
Diu, ara no, no, això no serà pel dia de demà,
sinó que ja serà pel 31 de desembre del 2010.
Clar, això, amb un tema tan sèrio,
sembla que se n'en fotin,
i perdoneu l'expressió, no?
Jo tinc una sensació de desemparament,
d'estar governat per principians,
que, francament, no m'ho podia esperar.
Jo tinc un gran respecte pel PSOE,
tinc un gran respecte.
Crec que és una interessantíssima alternança de poder.
Però, noi, últimament ens estan sorprenent
amb unes activitats que a mi me fa una mica de vergonya
anar per la vida pensant que em governen,
és l'urna, que em governen aquests senyors.
Em preocupa molt.
Josep, com ho veieu des d'iniciativa?
Jo crec que és una mostra més
de la manca de reflexió política
davant de la crisi que aquest govern fa.
Jo crec que s'ha de dir la veritat,
és a dir, els alcaldes han presionat,
el govern ha tirat enrere, com fa altres vegades,
i crec que demostra una mica
que amb el tema de la crisi va una mica al vaivent,
sense que una reflexió política seriosa.
Perdona, Josep, no va ser, doncs, un error?
Tu creus que va ser per les presions dels alcaldes
que el govern espanyol rectifica?
Sí, sí, sí, avui la Salgado ho ha dit.
El govern rectifica, no per un error,
perquè hi ha una pressió dels alcaldes
i el fan rectificar.
Llavors, jo crec que aquestes coses s'han de dir, primer tema.
Segon tema, és vergonyós la posició del PP al Senat.
Jo crec que no podem parlar d'educació política,
de democràcia, amb els crisi que ahir vam fer el Senat.
Jo crec que això també és un conjunt...
És a dir, en una situació de crisi,
jo crec que s'ha de dir a la gent la veritat,
el govern no ho fa bé,
no tenen alternatives,
la posició no en dona cap, tampoc.
Però el que és més lamentable i més greu per mi
és que el Senat, la camp del Senat,
la gent es dediqui a picar de peus,
cridar, en lloc de demostrar políticament.
Això fa que tot el treball que fan els mestres d'educació
als col·legis se'n vagin a morris.
Jordi, com ho veieu des del Partit Popular?
Bé, jo aquí al company li diria
que si el que li agrada és perseguir l'oposició
a Cuba i a Corea del Nord és l'esport nacional.
Però jo no sóc de Corea del Nord.
Jordi, tu respon a les crítiques que fan.
Que em digui vostè que el pitjor és el que passa al Senat.
El pitjor és el que passa als carrers.
Moment, a veure, va.
El tema del decret.
I que canviï la data d'entrada en vigor
que en principi era ahir dimarts
i ara és el 31 de desembre.
Com que...
Bé, jo no afegiré res a tot el que va passar dilluns.
Va ser una mica trist.
Sí que comentaré el que ha dit el company Vallver,
que ell està a la Diputació governant
i se li veia un somriure així una mica
perquè a la Diputació tenien els deures fets
i l'únic que van fer va ser aprovar
el que tenien preparat pel plenari de la setmana que ve
o de quan el tinguessin pensat.
Per això aquest somriure,
a diferència de molts que evidentment
se'ls ha posat de relleu
que no tenien els deures fets
i dilluns va ser un ai, ai, ai, ai,
que ens agafa el toro.
Aquí, amb aquesta crisi, s'està parlant de tots.
S'està parlant de pensions,
dels 2.500 euros, dels 400 euros,
però aquest no és el problema,
ni el que cobren els funcionaris,
ni el que cobren els no sé què,
ni les pensions,
el problema és que tenim 5 milions i mig d'aturats.
Això, o ens posem com bojos a crear ocupació,
o és que tota la resta al final és foc d'encenari.
No, o sigui, és que ara, a part,
si fas números diuen
ara pujarem els impostos als rics
i fas números, dius, si és que amb allò no sobrevivim ni dues setmanes,
perquè tens un munt de gent
que no troba feina,
gent desesperada,
ja saps que hi ha molta gent que no trobarà feina mai,
perquè tenen més problemes que els laborals,
però ara no,
i ara afecta tots els barris,
ara et reuneixes amb tothom de tots els barris
i tots et diuen el mateix.
Tots et diuen el mateix.
A veure, Joan.
Bé, jo crec que estem...
Aquí ha sortit la paraula crisi,
ha sortit, tothom ho ha dit,
i jo crec que estem perdent una mica la perspectiva,
és allò del bosc i dels arbres.
Resulta que els arbres no ens deixen veure el bosc.
Quin és el bosc?
El bosc és la crisi,
tothom hi estem d'acord, no?
I bé, la crisi què és?
Doncs com totes les coses en aquesta vida,
tenen causes i conseqüències.
Ara estem patint les conseqüències de la crisi.
Estem patint les conseqüències de la crisi.
Però ara és que hem d'anar a les causes.
Les causes de la crisi.
Les causes de la crisi és culpa del senyor Zapatero?
No ho sé.
Jo no soc expert, però no ho sé.
El senyor Zapatero avui té unes crítiques importants, etcètera.
Fa una setmana o una setmana i mitja
hi van haver una de les eleccions a Anglaterra.
El senyor Obram va perdre les eleccions.
és causa de la crisi,
el senyor Obram a causa de la crisi.
No.
La senyora Merkel fa tres setmanes
va tindre unes eleccions a Renània,
a Palatinat,
l'Ander més poblat,
les va perdre.
Les va perdre.
Les va perdre per la crisi.
La senyora Merkel és la responsable de la crisi.
El senyor Sarkozy fa un mes i mig
va tindre les administratives a França.
Les va perdre.
El senyor Sarkozy
és el responsable de la crisi.
A veure, aquí hi ha un tema més profund amb això de la crisi.
Els polítics,
perquè he parlat de polítics de dretes i d'esquerres,
el senyor Sarkozy,
la senyora Merkel,
el senyor Brown,
Zapatero, etcètera.
Els polítics no són els responsables.
estan d'alguna manera
intentant governar
les conseqüències d'aquesta crisi,
amb més o menys acerts
i amb més o menys renúncies.
La senyora Merkel acaba de dir
que allò que va prometre fa un any
de la baixada dels impostos no ho farà.
Ni ho farà.
El senyor Zapatero
va posar el xequebé fa no sé quant
i ho ha tret.
Aquí el problema de fons
és qui ha provocat aquesta crisi.
Fa aproximadament dos anys...
Això, perdona, Joan,
ens bordaria el debat...
Això justifica els canvis
de política econòmica.
Però és que els està fent tothom.
És a dir, per tant,
és justificable.
És a dir, només...
No és justificable.
A veure, jo dic que els està fent tothom.
Estic parlant de la senyora Merkel,
que fa un any va dir
baixar els impostos un 15%.
I ara diu, ni pensau.
El senyor Zapatero està dient...
Va dir, posarem el xequebébé,
el d'ho traurem.
Però això està fent tothom.
Per tant, aquí el que hem de parlar
és de la crisi,
no de les conseqüències de la crisi.
A veure, amb això estem d'acord, no?
Josep, tots, vinga.
Jo crec que hi ha dos elements.
Un tema és dir la crisi és d'acord,
qui l'ha provocat, això ho sabem, però...
No, és que no sabem qui l'ha provocat.
Home, jo crec que...
No, perquè és que me diuen que la crisi és...
És que l'ha provocat els mercats.
I quins són els mercats?
No, hi ha dos elements.
Jo crec que el que no pot fer...
O sigui, és dir, com t'enfrontes a la crisi?
Vull dir, el fet de dir al xec nadó,
els 400 euros, va haver gent que li vam dir
que això no s'havia de fer.
O sigui, durant aquests anys de bonança
de la roba immobiliària,
no hi ha hagut, per part del govern,
una previsió.
Fa dos anys el Zapatero ho negava.
Fa un any ho negava.
Jo crec que...
Fa tres mesos...
El fet d'haver acceptat el tema de la crisi
haurien col·locat en millor posició
veure quina situació.
I per altra part, jo crec que
les mesures que es prenen,
actualment,
n'hi hauria d'altres alternatives
que es podrien ser més positives.
I tercer, jo crec que el problema de la crisi
no es resol només amb l'atura.
Jo crec que el problema...
Vull dir que el problema de la crisi
no és de dir l'atur sol,
és més complex, jo crec, actualment.
A veure, Albert.
Hi ha alternatives a donar-lo.
A veure, jo...
Seré redundant.
Prego que facin intervencions breus.
Seré redundant, però clar,
és que aquí a Espanya, estimat Joan,
hem perdut el temps miserablement.
Perquè quan a França i a Alemanya
posaven remei,
el senyor Zapatero estava preocupat
amb la semàntica de l'assumpto,
perquè això era una desaceleració
i fins que no va admetre la paraula crisi
va passar un any.
Llavors, estic d'acord amb tu
amb el fet que la crisi
és una crisi mundial, ja no europea,
però el que sí que és cert
és que hi ha hagut països
com França i com Alemanya
que van començar a conjurar aquesta qüestió
i que ara ja estan realment rebrutant.
Aquí és rebrutant.
No, aquí estem a l'alçada de Grècia.
I adentro no ens donen el tractament grec,
no ens donen el tractament grec.
Home, hi ha molt més a tu d'Espanya
que a Grècia, estimat amic meu.
Vinga, doncs ja està.
Bé, bé, bé.
No, no, no, no.
Proporcionalment.
No fotis, Joan.
Llavors, jo el que dic és
el senyor Zapatero
ens ha fet perdre el temps miserablement.
El senyor Zapatero no ha tingut
el coratge polític de dir
senyors, realment Espanya
està en una crisi profunda
i comencem des del principi,
des de fa un any i mig,
a posar-hi remei
i ara no ens trobaríem
amb mesures pal·liatives
tan sangrans
i que d'alguna manera
afecten tantíssim
a la població d'aquest país
que ha perdut la confiança absoluta
en els polítics,
però especialment
en el senyor Zapatero.
Jordi.
Jo, aquí, la intervenció
del senyor Sanaujas
en realitat ens ha fet
un dibuix perfecte
del que és la política espanyola.
Ells només parlen
de les eleccions.
Les eleccions a Anglaterra,
les eleccions a Alemanya,
perquè l'únic que els importa
és guanyar les eleccions.
Per guanyar les eleccions
ells han de convèncer
un bon grapat
de les seves ovelles
que la crisi ve de fora.
Però és que el que ve de fora
és el rescat, senyor Sanaujas.
És que el que ve de fora
és el rescat.
És que són el senyor Obama
la senyora Merkel,
el senyor Sarkozy,
els que han posat aquí
els diners per tapar
els forats del Partit Socialista.
I el rescat ve de fora,
no ve la crisi.
La senyora Merkel,
quan per a Renània,
perd perquè ha agafat
els estalvis dels alemanys
que han treballat
durant 20 anys
i els ha portat a Grècia.
A veure, senyors,
els hi demà...
Perdoni, n'estic parlant,
n'estic parlant.
Un moment, a veure,
Jordi, acaba,
però baixem el terreny més local.
Un moment, a veure,
que tenen allà dins de les cases.
Parlem menys anys...
Un moment...
Han anat a salvar
els bancs alemanys
i punto.
A veure, Jordi, acaba.
Però els hi demano
que tornem de seguida
a un àmbit més local
i de com afecta
el que es va passar,
per exemple,
el dilluns al vespre
en el plenari municipal.
Jordi, acaba.
El problema és
si la teva prioritat
és guanyar les eleccions
o resoldre el problema
de la gent del carrer.
A veure, molt bé,
doncs parlem de totes maneres.
Tornem a l'àmbit més local.
Dilluns al vespre
hi ha un plenari.
S'aproven tota una sèrie
de crèdits
per salvar
les inversions
més importants.
Ara, això,
ja no calia fer-ho
amb tanta pressa
perquè tenim marge de temps
fins al 31 de desembre.
Unes mesures,
les aprovades dilluns,
per cert,
per unanimitat
de tots els partits polítics.
Tots van criticar
el decret de llei
del govern central,
però tots van donar suport
a l'iniciativa,
en aquest cas,
de l'equip de govern.
No, perdona.
L'equip de govern
el que va fer
va ser
seguir
el camí que va marcar
el senyor alcalde
de Sant Cugat
que se'm van donar
compte
que el tema
era marguí
i, com diu la llei,
acudieron al crèdit.
Però vull dir
que totes les operacions
de crèdit
van ser aprovades
per tots els partits.
Sí, home,
sí, sí,
però sí, d'acord.
Aleshores,
a partir d'aquí,
això vol dir
que s'han salvat
els mobles,
si em permeten
aquesta expressió,
i que, com a mínim,
tenim assegurades
aquestes inversions
i estarien d'acord
tots els partits
en que,
encara que es fes
a correcuit
el dilluns al vespre,
és una operació...
No, no,
no, estimat amic meu
perquè la Diputació
va tindre la sort
que, com que tenia
la feina ben feta,
tenia preparat
expedients,
però preparats
i fets,
perquè, clar,
el que no val...
Continuo,
i vam legalitzar,
per dir-ho d'alguna manera,
21 milions d'euros,
no?,
per ajuntaments,
etcètera.
L'Ajuntament de Tarragona
únicament va poder rescatar
6 milions d'euros
i amb 6 milions d'euros
poca coseta es fa.
El que passa
és que la campana,
la campana,
és dir,
aquesta marxa
enrederia vergonyant
del govern central,
ara, clar,
torna a obrir
la possibilitat
d'endeutar-se
i ara el que es produirà
i tinguem tots
una mica de compte
serà que hi haurà
una tendència
a l'empenyó tremenda.
És el que anava
a proposar-los
que parlem d'això,
perquè, clar,
si l'any que ve,
que a més serà
un any electoral,
per cert,
a nivell municipal,
no es podran fer
aquestes operacions de crèdit.
Joan,
com ho veieu
els socialistes
aquí a Tarragona?
Del que va passar
dilluns al vespre
i del que es pot fer
a partir d'ara,
tenint en compte
que hi ha aquesta pròrroga.
Bueno,
el dilluns al vespre
es van sabar
més de 6 milions,
a veure.
Sí, home,
a veure,
jo t'ho dic perquè,
per exemple,
hi havia els plans integrals,
plans de la part alta,
etcètera,
i això ja són
molt més que de 6 milions.
Sembla que 6 milions
era només l'operació
del mercat.
Aquesta sí que és verda.
Crec recordar, eh?
Això sí que és cert, eh?
Però tot el de més,
jo ara no sé
el que pujar,
però...
10 milions de euro.
10 milions.
Recordem que...
Mercat i...
Recordem,
Mercat,
Remodelació del Banc d'Espanya.
Remodelació d'Espanya,
els dos plans integrals.
Els dos plans integrals
i la comissaria
de la Guàrdia Urbana.
La Guàrdia Urbana.
Són bastant més, eh?
Vinga.
A partir d'ara,
doncs, bueno,
ja sabem que tenim
fins al dia 31 de desembre
d'aquest any
per prioritzar
el que podem demanar
perquè els ajuntaments,
com tothom,
té un tope d'endeutament.
En aquests moments
és el 110,
però pots arribar
fins al 120,
segons l'última normativa, no?
Per tant,
era qüestió de prioritzar
fins on arribem,
amb l'adultament.
El que està clar
és que no podrem passar
del 110 o del 120
si demanem el permís a diem i tal.
Per tant, bueno,
tindrem que prioritzar, no?
Jo el que sí que voldria dir
una cosa del senyor Vallbè.
Digues, Joan, digues.
Me diu,
és que la crisi i tal i qual
jo ho comparem amb Alemanya.
Bueno, és que aquí...
No, en Gràcia.
Sí, jo menys.
En Gràcia.
En Alemanya,
si us ha comparat amb tothom.
A veure, me diu...
No em torni a parlar de Gràcia, sisplau.
A veure,
una bombolla immobiliere
que era el 15%
del producte interior brut,
quan el reste d'Europa
era el 5%.
I la bombolla immobiliere,
recordo que el senyor Zapatero
va començar a governar el 2004,
fa, doncs, això...
Sí, però...
6 anys, va bé?
Fa 6 anys.
I la bombolla immobiliere
venia de molt abans.
De l'únic.
Lògicament,
comparamos amb França,
Alemanya, Anglaterra,
no, perquè aquestes bombolles
no hi eren.
No hi eren.
Aquestes bombolles
no els havia fet el senyor Zapatero.
En el tema com a sujuntament.
El Luigi,
el Luigi els havia fet
el jefe d'aquest senyor d'aquí,
no?
El senyor...
No, no, el Luigi.
El Luigi els hi demano.
El que passa és que
al senyor Zapatero
li ha tocat ballar
amb el més fe, eh?
Joan,
que ha sigut la crisi.
Joan,
Josep,
Josep Zapatero m'ajuda
i ens centrem a Tarragona.
Vinga,
ahir, a TV3,
les notícies,
ajuntaments endeutats,
Madrid,
València,
Tarragona,
mil i pico d'euros,
Barcelona,
400.
O sigui,
el nivell d'aduntament
és greu.
Segon tema,
nosaltres ja fa temps
que denunciem...
L'endeutament
de l'Ajuntament de Tarragona
és greu,
segons l'iniciativa.
És alt.
Segon.
És alt.
Segons,
nosaltres ja denunciem
tot el tema del mercat.
Nosaltres no estem gens d'acord
en gastar 30 milions
pel mercat.
És igual.
Ara dic tant del que hem dit.
No estem d'acord
perquè crec que
la pràctica pot demostrar
que si el mercat
es poleix una mica per dins,
s'arregla una mica
i es col·loca
el que hi ha dins,
el que hi ha fora dins,
seria un projecte positiu.
Demanem que el projecte del mercat
s'ensenyi
i aquest és un tema
que ens preocupa
i estem en total desacord
que s'hagin 30 milions
que no són necessaris
i amb el ple dir
a mi em sembla
que la culpa és del govern
l'error que he tingut
però a mi em sembla,
si diu la premsa veritat,
que agafar els últims 6 milions
en condicions
que marca la banca
i no nosaltres
també és un error.
No, no, no dic l'Ajuntament.
Vol dir que potser
no està la cosa preparada,
pot ser,
però a mi em sembla
si el que la premsa diu
que totem 6 milions
són massius del BBA
a marcar les condicions
i que són pitjors
que les que tenien abans
endeutant-nos en condicions negatives
em sembla gravíssim.
I torno a dir,
nosaltres reclamem
que el projecte del mercat
es fiqui a exposició pública
i que es torni a replantejar
que ens gastin 30 milions
que avui no són necessaris
en aquest moment.
I el mal còmic?
Jordi.
Us va agradar?
No hi vaig anar.
Encantador, encantador.
El tema de les operacions
de crèdit de dilluns.
El problema de la ciutat
fonamentalment
és que hem perdut 3 anys.
Vam perdre
els darrers dos
de l'última alcaldia
perquè era un govern
amb problemes
i hem perdut 3 anys.
També ens hem de plantejar...
En portem 5 de perduts?
Bàsicament, sí.
El que ens hem de plantejar
és dir
a qui deixem a càrrec
per arreglar aquesta situació.
Amb algú que l'únic
que faig exhibir
un odi bestial
amb una persona
que fa 6 anys
que no mana res?
Perquè, senyor Saneuix,
li recordo que a Maznara
es construïen 400.000
vivint habitatges de l'any
i amb el senyor Zapatero
700.000.
És a dir,
alguna cosa haurà de veure
el senyor Zapatero
amb tot el que està passant?
Sí,
durant els últims dos anys
el que va governar sí,
és cert.
No,
deixem acabar, sisplau.
Tres, tres.
Deixa'm acabar.
A veure,
que vostè és conseller d'Educació.
A veure.
És que alguna cosa
tenen a veure els socialistes
que porten 7 anys governant
a Catalunya,
6 anys governant a Espanya,
3 anys governant a la ciutat.
És que han de deixar
de treure espuma
per la boca,
senyor Saneuix.
Alguna culpa han de tenir.
I és que si no la tinguessin,
per què els vota la gent?
Si el senyor Zapatero
fos innocent de tot,
porta 6 anys
perquè no ha fet res.
si s'equivoquen,
si estan només obsessionats
amb guanyar les eleccions
i amb criminalitzar el PP
i amb criminalitzar
la Convergència i Unió
i amb pretòries
i amb no sé què,
no en sortirem.
A veure,
senyors contartulis,
senyors contartulis,
tornem a centrar-nos
en Tarragona,
ciutat i en Tarragona
de marcació.
Ho dic perquè
en aquest context de crisi
en què hem tingut
moltíssimes notícies
aquests últims dies,
arran de la compareixença
de Zapatero
ara fa un parell de setmanes
al Congrés,
recordem que la setmana passada
també va haver-hi
la compareixença del ministre
de Foment, José Blanco,
amb tot el que es deriva
del tema de les inversions.
Ahir,
en una entrevista
en aquests estudis
a l'alcalde,
per recordar que fa 3 anys
de les últimes eleccions,
vam estar parlant
de les inversions
de l'Estat a Tarragona.
Segons l'alcalde,
no perilla ni la A27,
perquè ja és un projecte
que està en marxa,
l'autovia de Montblanc,
ni perillen les obres
del corredor mediterrani
ni tampoc l'alta velocitat,
fer arribar l'alta velocitat
a la ciutat de Tarragona.
Els hi preocupa,
de totes maneres,
el ministre Blanco la setmana passada
pel que ens pugui afectar
a nosaltres?
Vinga, aquí comença, Joan.
Primer, els de casa,
que parlin els de casa.
De casa som tots, eh?
Bé, entén-me.
Amb inversions de l'Estat,
no, és que no ens podem oblidar
dels plans del FEI,
dels fons d'inversió local,
van ser 24 milions l'any passat,
el 2019 i aquests anys,
són 14,
vull dir, això ja...
I això és per la ciutat,
ciutat no,
ja per l'autovia i tal,
no els podem oblidar,
i són,
i això ni aquestes
els tenim a comptar
com a actius.
Aquestes ja estan,
alguns ja estan invertits,
els altres s'estan construït.
Per les inversions interurbanes?
Per les inversions interurbanes,
el ministre ja ha dit
que aquestes no es toquen,
les que estan començades
no es toquen,
tot el que està començant
no es toca,
això segueix endavant.
El que sí que...
El que té que començar
sofrirà un any de retard,
això és el que ha dit el ministre,
un any de retard.
Això què vol dir?
Que el 2011
doncs hi ha un any parat.
I tots els projectes,
grans projectes de futur,
sobretot en infraestructures ferroviàries
que s'han parlat en les últimes setmanes,
creuen que perillen?
A veure,
tot el que està en funcionament,
tot el que està en marxa
o licitat,
això ja ha tirat davant.
El que sí,
que el que no està licitat,
sofrirà un any de retard,
que és exactament el que ha dit el ministre.
I que em sembla correcte.
És que és així.
Però aleshores,
tot aquest mapa d'infraestructures ferroviàries
que s'ha dibuixat en les últimes setmanes,
arran de la jornada
que va haver-hi al Palau de Congressos,
tot això ara és fer volar coloms
amb la que està callent,
si em permeten aquesta expressió.
Jo crec que sí.
Jo crec que haurien de ser molt concrets.
Ho dic perquè la confiança...
El govern,
s'ha patit en les mesures,
no mereix confiança.
Aquest és un problema que és molt sèrio.
Perquè no pot ser que el govern
faci aquests plans que tu dius
que encara hi ha cartells
per quatre dies d'invés d'això
i ara ahir fer aquest d'aquest
perquè els ajuntaments
no han de més ser en crèdits.
Segon tema,
jo prioritzaria l'ecursió quotidiana.
Jo miraria el tema de Rodalies,
que és el que gasta més gent,
i el tema de la Renfe.
De l'estació de Renfe.
Sí, de l'estació de Renfe.
Ahir l'alcalde va dir
que aquests diners no parillen.
Que es concreti.
A mi em faria això
i revisaria el del mercat.
Com ho he dit,
jo el que faria ara
seria fer petits passos
per respondre als temes de la gent,
concrets,
aquests dos elements.
Deixaria l'AVE i l'altre
per més endavant.
Albert.
A veure,
diré una cosa
que em costarà disgustos.
El senyor Blanco
és l'únic ministre
del govern del PSOE
que m'escolto amb certa atenció.
Perquè va ser un home
que quan els controladors aèrits
van fer el RUC
va dir
aquestes os militaritzo
com a l'època de Carles del Castillo.
D'acord?
Vinga.
I llavors és un home
que ha parlat clar.
És un home que ha parlat clar.
I en aquest moment
el que necessita la ciutadania
és sentir algun responsable
que parli clar
i que ens anunciï
moments difícils.
I això
jo al senyor Blanco
li agraeixo.
I des del nostre punt de vista
tots hem de renunciar
a determinades coses?
No, no, no.
D'això re.
Perquè d'alguna manera
el senyor Blanco
no diu
que es deixin de fer coses
sinó que hi haurà
una posposició en el temps.
Vinga.
Jo això
si això és cert
i llavors
agravem
el que ha dit
el senyor Blanco
si això és cert
doncs bueno
ho entendrem
quan el tema
va malament
doncs hi ha que haver contenció.
Ara el que no em crec
ni en pintura
és el senyor Ballesteros
perquè el senyor Ballesteros
amb un reiterat
d'incompliment
de les seves promeses electorals
ens té acostumats
a dir blanc
i després el tema
es comportaix amb negre.
I el senyor Ballesteros
continua
amb la seva postura
de dir
que sí, que sí, que sí
que no hi haurà
cap tipus de problema
i no té la valentia
que el blanco
de dir
escoltau-me
això
això de moment no toca
que tothom ho sàpiga
i d'aquesta manera
jo crec que es pot llaurar
molt més recta.
És a dir
que jo em queixo
em queixo
que el senyor Ballesteros
no troba mai cap problema
però
ja hi ha una relació
de fets
que es va complar
de la seva campanya electoral
i que no es compleix.
En relació a això
que diu l'Albert Ballver
recordo que l'alcalde
ahir en aquesta entrevista
va afirmar
que les principals inversions
estan garantides
i que el 2012
es podrien iniciar
les obres
de la façana marítima
tot el que correspon
a la façana marítima
i aquest és un titular
que avui també apareix
al diari de Tarragona
i al diari El Punt.
Jordi.
La façana marítima
és la mateixa
que el 2007 va dir
que en 6 mesos
tindria el projecte?
És la mateixa façana marítima
on tenim una altra?
Deu ser.
Jo clar
és que al final
jo el que vull veure
és tallant cintes
perquè no
és que després de l'estiu
el 2011
el 2022
ens conformaríem
amb primeres pedres
una primera pedra
però és que
aquí jo
de debò
que jo em pensava
que les coses
no eren tan de futurible
i que ens faríem
un fart de veure
gent tallant cintes
però és que no
aquí només fem
que presentar
preprojectes
avantprojectes
que després a més
tenen 50 coses
que no acaben de funcionar
el propi govern municipal
que no
no s'aclarís entre ells
jo soc molt
escèptic.
Ja que hem entrat
i els he apuntat
això a la façana marítima
i el tema del tren
i el tema aquest
del mapa
de les infraestructures
amb allò del tramvia
de les rodalies
que ha sortit
que algú ha dit
que era prioritària
el tema del bypass
de l'alta velocitat
tot això
ho veuen ara
en perill?
Jo el primer
que li diria
al senyor Roca
és que
el senyor Ballesteros
mai va dir
que tindríem el projecte
i deu dir
que ho desencallaríem
i ara és que està desencallant
i ho va desencallant
sis mesos
exactament
sis mesos
no ho va desencallant
molt bé
i quan a primeres pedres
doncs bueno
jo fa no res
15 dies
vam estar
al senyor Ballesteros
el president de la Generalitat
i més gent que estàvem per allí
posant la primera pedra
de la Rambla
del riu Segre
d'acord?
Sí, sí
és que són
5 milions d'euros
si per 6 milions d'euros
vostè no hi entra
nosaltres sí
per 6 milions d'euros
aquí hi entrem
que vagin a veure-ho
sí, sí
estan obres
véssiu a veure que estan obres
totes estan obres
també hem posat la primera pedra
i vam acabar
amb l'última pedra
d'una llar d'infants
que aquí al costat
del senyor
primera pedra
vam dir
no ho diguis
ells ho han desattascat
un moment
ho han desattascat
jo els hi plantejava
el tema de les grans obres
de les grans infraestructures
de futur
jo crec que 5 milions
de la rambla del riu Segre
és una gran obra
però t'estan preguntant
obres d'infraestructura
el que deia
és infraestructura
estem parlant d'infraestructura
ell parlava d'una infraestructura
el carrer riu Segre
té un quilòmetre
té un quilòmetre de llarg
té un quilòmetre de llarg
un eix
la T11
amb la 340
això és una infraestructura
mira tu com vulguis
i hi ha una cosa
que a mi
Joan acaba
si us plau
per tant
per tant
a veure
jo crec que
això de dir
és que no saps res
jo ara no porto llistat
però simplement aquí
en un moment
n'he dit 4
n'he dit 4
és que el senyor
diu
és que ho han perdut
no ho han perdut
no ho han perdut
perquè s'han fet
moltíssimes coses
han gastat mil milions d'euros
senyor
alguna cosa
es poden fer
mil milions d'euros
ah val
reconeguem que no ho han perdut
ja comencem bé així
reconeguem que no ho han perdut
no ho han perdut
hem avançat
el que passa és que no m'ha avançat
a la millor
no m'ha avançat
pel lloc que volia el senyor Roca
que no sé per on volia
ara
el que està al nostre programa
això sí
el que vam prometre
el que hi havia al nostre programa
per qui sigui
a veure
Josep i Albert
la banda dreta de la tertúlia
tinc dues propostes concretes
jo demanaria a l'Ajuntament
que prioritzés
unitàriament
el tema
de l'estació
de Renfe de Tarragona
i el tema
de les rodalies
i de ser a qüestió
m'alegraria molt
que l'Ajuntament
es pogués aprovar
el POUM
sense fer crítiques
de fonamentalisme
perquè hi ha
la protecció civil
perquè quan vulguem
sí perquè l'alcalde
va anunciar
que aquesta setmana
s'acabarà
la pèrdua de temps
si per cas ha sigut aquesta
hi ha responsabilitat
per dues parts
no només per una
i quan vulguem
ho podem debatir
i m'alegria
que el POUM
s'aprovés
l'alcalde va dir ahir
que s'havien perdut
11 mesos
i que havia estat
un retard injustificat
i absurd
el de les negociacions
que va qualificar
de dures en protecció civil
ja que ha tret aquest tema
volen comentar alguna cosa
del tema POUM
i de les diferències
Generalitat-Ajuntament
o Albert
brevíssimament
m'agradaria recuperar
les manifestacions
triomfalistes
que va fer
el govern socialista
quan els va educar
a governar
que ells aprovaven
el pla general
amb un plis-plàs
mireu com estem
una, dos
aquí estem representades
totes les forces polítiques
diríem parlamentàries
de l'Ajuntament de Tarragona
falta Esquerra Republicana
falta Esquerra Republicana
però
per qui anava
amb un dia
al mes Tarragona
hi ha un article
del Ramon Maria Sanz
president Esquerra Republicana
de Catalunya
que es titula
la incapacitat de Zapatero
vull dir que
si faltava
algú més
en aquesta taula
per criticar
el govern de l'estat
Esquerra Republicana
a través dels mitjans
també s'hi apunta
tema POUM
algun comentari Albert?
home
que ja n'hi ha prou
que sembla mentida
que el POUM
que podia ser
un dels elements
dinamitzadors
de l'activitat
constructiva
a Tarragona
o com a mínim
urbanística
prou totxo
doncs evidentment
no s'està utilitzant
de la manera que voldrien
per qüestions
absolutament estúpides
com per exemple
que si el cinturó
verd
té que ser
més estret
vinga
que ens queden
dos minuts
Jordi
el tema tren
jo crec que s'està treballant bé
s'han fet
algunes coses interessants
tenim un conveni
entre les tres administracions
les tres socialistes
el tema mercaderies
crec que el tenim
força solucionat
i a més
és un tema important
hem de treure
les mercaderies
dels centres
de les ciutats
i aquí em sembla
que tots estem d'acord
tenim un petit problema
que hem de treballar
molt bé
amb el tema
de l'estació
que arreglaria
el tema Rodalies
és a dir
el que passa
que hem de ser
cap...
l'estació actual
l'estació
Tarragona
ha de tenir
una ciutat
una ciutat
com Tarragona
ha de tenir
una estació de tren
com la té
Lleida
Girona
Valladolid
o jo què sé
qualsevol ciutat
de la importància
de Tarragona
i aquí potser
sí que tindrem
una mica més
de problemes
amb el tema
de l'estació
però jo crec
que amb el tema
del tren
algunes coses
s'han fet bé
les han fet bé
a més
els governs socialistes
i crec que
si seguim treballant
per aquesta línia
podem tenir alguna cosa
evidentment
a 2020 i pico
a 2020 i pico
perquè aquestes coses
no es fan en 4 dies
no el 2012
no les toneladores
van a...
a veure
no és tan complicat
no
les de Rodalies
dic jo
que no és...
una cosa és arreglar
l'estació
accessibilitat
si treus mercaderies
Rodalies
a veure
Joan
que no m'han parlat
del POM
volen fer algun comentari
que acabem
jo crec que estem
en la recta final
del POM
recordo que aquest POM
va començar
l'any 2001
però s'han perdut 11 mesos
s'han perdut temps
és set
a veure
perdut
quan diem perdut
ho hem de posar
entre cometes
a veure
hi ha hagut
un dictamen
de protecció civil
i un dictamen
dels tècnics
de l'Ajuntament de Terracone
i fins que no hem casat
els dos dictaments
la veritat
és que no hi ha hagut solució
és cert que ara
estem en la recta final
d'una setmana o dos
com a molt
que hi haurà això
però recordo això
vull dir
el POM
estem parlant
del 2001
vam començar
el 2001
a veure
del 2001
al 2007
van 6 anys
i del 2007
al 2010
van 3
no és un tema
de que
és que no
és que vam arribar
i teníem que fer
vam arribar
i hem seguit fent
a veure si aquesta setmana
ja has de sencalla
totalment el tema
del POM
acabem així
amb aquesta referència
amb aquesta tertúlia política
avui amb Joan Seneuges
Albert Ballver
Jordi Roca
i Josep Sementa
a tots quatre
moltes gràcies
que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
bon dia