Obrim, com cada dilluns, aquest temps
que dediquem a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Ja sabeu, un centre cultural de referència a la nostra ciutat.
Cal estar al dia no només de les novetats
que s'incorporen als prestatges, que en són unes quantes,
sinó també els canvis d'horaris i activitats
que organitzen sovint amb altres entitats de Tarragona,
com ara el Museu del Port de la Ciutat.
De tot plegat, en parlem avui amb Esteve Massalles.
Molt bon dia, Esteve.
Hola, molt bon dia.
Si ve l'Esteve, ja sabeu que en matèria de llibres
parlem fonamentalment de publicacions locals.
Sí, així és.
Ens has portat quatre avui, però en tot cas,
et sembla que comencem parlant dels canvis
amb el nou horari d'estiu, ja els recordarem al final, si cal,
perquè això és important, eh?
De saber quan hem d'anar a tornar als llibres,
quan està obert, quan està tancat.
A veure, l'horari, a partir de quan comença el nou?
A partir de l'1 de juliol.
1 de juliol.
És a dir, dijous que ve.
Molt bé, doncs explica'ns ara com va aquest horari nou.
I segueix fins al dia 13 de setembre.
Molt bé.
El 13 de setembre hi haurà l'horari d'hivern, diguéssim,
que també tindrà canvis respecte del que fem ara,
però bé, ja els anunciarem en el seu moment.
Pel que fa a l'horari d'estiu,
és a dir, els mesos de juliol, agost
i els 13 primers dies de setembre,
doncs és els dimarts, dimecres, dijous i divendres
obert de 9 a 3 als matins.
Això vol dir que el dilluns al matí està tancat.
I obriu a la tarda?
Aleshores, a la tarda s'obre el dilluns de 3 a 8
i després s'obre el dijous de 3 a 8.
Molt bé.
Per tant, el dijous, diguéssim, està obert de 9 a 8 de la tarda.
De 9 del matí a 8 de la tarda.
Dijous.
Dijous.
Dissabte és tancat.
Dissabte és tancat, divendres a la tarda tancat,
dissabte tancat, diumenge i dilluns al matí tancat.
Doncs ho anirem recordant, en tot cas, cap al final de l'espai.
El que també cal recordar són aquestes activitats que us dèiem.
Ja sabeu que des de fa un quant temps
al Museu del Port de la Ciutat i la Biblioteca Pública de Tarragona
col·laboren.
La veritat és que els resultats d'aquesta col·laboració
ens ha deixat moments brillants
perquè al llarg, jo diria, dos temporades, potser.
Aquesta és la segona.
Imagina't, hem parlat de pirates, de fars, de tot plegat.
I també, en aquesta ocasió, heu organitzat una activitat
que junta l'escenari natural del port.
El far de la banya, vull dir l'esplanada que hi ha a sota.
I després, doncs, és una activitat
que compta amb la col·laboració de l'Associació d'Escriptors
del Camp de Tarragona
i el tema, si l'any passat van ser els fars,
en guany, doncs, és el mar, la mar.
Aleshores, doncs, són sis escriptors d'aquí,
de les nostres comarques,
doncs, de què llegiran un seguit, doncs, de textos
sobre el mar.
Això es farà el divendres, dia 2,
a les 10 del vespre.
Els autors, doncs, són Jordi Folk,
Cinta Molet, Josep Grau,
Conchita Jiménez,
Josep Ignasi Rebés
i Gòria Ganga.
A més, llegiran textos propis, no?
Textos propis, sí.
Aquesta de mi dius, home, bonic que llegeixin
textos aliens, no?, d'altres autors,
però que a sobre siguin ells mateixos que llegeixin
els seus textos.
Sí, els seus propis textos sobre el mar, no?
L'any passat va ser, doncs, textos d'altra gent
sobre els fars
i en guany, doncs, és textos
propis sobre, doncs,
el mar.
Entre poesia i poesia,
doncs, hi haurà també
un quartet
que, doncs,
tocarà, doncs,
una música clàssica.
Una activitat ben bonica
i com que ja sabeu que diuen
no se li poden posar portes al mar,
és entrada lliure.
És entrada lliure, sí.
A les 10 del vespre...
Comencem cap a les 9,
anem tirant cap al far,
tranquil·lament passejant, eh?
I aleshores seiem tranquil·lament.
I la veritat és que
és una experiència formidable.
L'any passat,
quan es va fer
la lectura dels fars,
es va crear un ambient
realment màgic,
perquè, a més,
hi feia una nit meravellosa.
Ni poca ni molta gent.
Jo diria que la justeta, no?
Allò perquè fos
un ambient tranquil, relaxat,
i aquesta nova sessió,
aquesta nova col·laboració,
promet moltíssim.
El 2 de juliol.
El 2 de juliol.
Sent-ho trencar l'irisme,
però en cas...
Trinca, trinca.
En cas que plogués,
l'activitat es faria
en el Museu del Port de Tarragona.
Sí, perquè al far no hi cabem, eh?
Al far una mica apretadet,
sí que estaríem.
Home, doncs,
plogui o no plogui,
aquesta activitat es tirarà endavant.
Recordeu,
el 2 de juliol,
ja anirem fent memòria.
I ara parlem de llibres.
Un que s'ha presentat recentment,
la passada setmana.
Aquí al matí de Tarragona,
ràdio,
em van fer referència,
i a més,
amb alguns dels seus protagonistes,
a alguns dels fundadors més actius
del Club de Joves.
Un llibre que ja el teniu a la biblioteca?
Sí, ja el tenim.
Es va presentar
i es va, doncs,
ja distribuir el dilluns passat,
justament.
El llibre, doncs,
és d'en Salvador Rovira i Gómez,
i el títol és
El Club de Joves,
1965-1976,
el ressorgiment de la cultura catalana
i catalanista de Tarragona.
És un llibre que l'autor...
Te l'agafo un momentet.
Ja vull veure una cosa.
L'autor,
no és una persona
que es dediqui a la història contemporània,
ell fa història moderna,
és a dir,
fins, diguéssim,
fins al segle XIX,
però, doncs,
com que va ser membre
del Club de Joves,
doncs,
va ser un encàrrec
que, doncs,
se li va fer amb ell.
És un llibre
que té dues parts,
una primera part
de contextualització
de com era la Tarragona
dels anys 60
i mitats dels 70,
i després, doncs,
la història,
una mica petita
de, doncs,
la fundació
d'aquest Club
de Joves,
sota els...
sota la protecció
de l'Arcabisbat,
perquè això és una cosa
que, doncs,
no se sap massa,
però, doncs,
sí, sí,
va ser...
la Constitució
va ser amb el cardenal
Arriba i Castro,
doncs,
fent els honors
de la signatura
i, doncs, bé,
és una manera, doncs,
de recuperar
una història propera.
Hi ha un important
apèndix fotogràfic,
un llistat
de totes les persones...
Estava mirant,
ara la fotografia,
realment és deliciós,
el llibre, eh?,
perquè es veu aquí, doncs,
actuacions musicals,
obres de teatre,
moments, allò,
socials,
en el bar,
programes de teatre,
de concerts de música,
de tot el que es feia,
no?,
en el si d'aquest club.
I que va marcar, doncs,
una fita, no?,
vull dir, després,
doncs, va entrar,
doncs,
va tenir, doncs,
sis o set o vuit anys,
doncs,
de pujada
i, doncs,
després, doncs,
va entrar una mica en crisi
per manca de relleu
generacional
en els dirigents
i, doncs, bé,
va entrar, doncs,
en una altra època,
en la transició.
Això, pràcticament,
es va acabar
en la transició, no?
De fet,
una de les coses
que destacaven tant
a l'autor Salvador Rovira
com a algun dels integrants
d'aquest club de joves
que ens van acompanyar
és una mica
l'habilitat
que van tenir
per colar,
en època
dels últims anys
del franquisme,
algunes activitats
o algunes coses
que, potser,
doncs,
al règim no li agradava
i van tenir molta habilitat
d'anar-les colant, no?
Van saber molt
mantenir aquest equilibri,
de no haver de renunciar
a determinades coses
i van ser molt hàbils, no?
Era l'habilitat,
bàsicament,
ja dic,
que aquest club
va sortir
sota la protecció
de l'església
amb iniciativa
i qui anava
al capdavant
era Josep Gil Ribas,
mossèn Gil.
Bé,
doncs,
és l'habilitat
i l'empenta
de, doncs,
de en Josep,
de mossèn Gil,
de l'Àngel Conesa,
del Jaume Guillemet,
de tantes altres persones,
doncs,
que surten
en aquest llibre.
Tots sabem que això
de la cultura catalana
i més catalanista
en aquella època
no era una cosa
que es pogués mostrar
així obertament
i van tenir, doncs,
aquesta virtut, no?,
de conrear-la
en un període històric
que he conegut de tots.
Més llibres,
ui,
aquest també és conegut de tots,
però a mesura
que va passar el temps
que van sortint
més publicacions,
més llibres,
en aquestes cases,
estem parlant
de la batalla de l'Ebre.
Sí,
en aquest cas
és temàtic,
és un llibre
que ho aborda
des d'un punt de vista temàtic
i en concret
sobre la guerra aèria,
no?
Els dos autors
són David Gesalí Barrera
i David Íñiga de Gràcia.
Aquest, doncs,
en David Íñiga de Gràcia
ha estat autor
d'altres llibres,
un d'ells és
El vesper de la Gloriosa
i Les foses del Vinyana.
És una historiadora, doncs,
del Baix Penedès
i en aquest cas,
doncs,
ha fet una incursió,
valgui la paraula,
en el que va significar
la guerra aèria
a la batalla de l'Ebre.
És important
perquè va ser, doncs,
en aquells moments
va ser el moment
en què
les tècniques, doncs,
de lluita aèria,
els avenços tecnològics,
doncs,
es van posar
moltes vegades a prova.
Van haver grans
enfrontaments aèris
que van ser
només superats
després, posteriorment,
per la batalla d'Anglaterra
a la Segona Guerra Mundial, no?
Doncs l'antecedent
és el que
la batalla aèria
a la batalla de l'Ebre.
És un llibre
fet a Barcelona
des d'enguany
i de la col·lecció
Polemos.
Sembla una font
inesgotable, no?
Sí, sí.
La guerra civil
perquè...
És una cosa que...
No, els llibres
es repeteixen
unes d'altres.
Són nous estudis,
noves línies de recerca
i cadascun d'ells
d'acord
que sí que bona part
del seu contingut
són coses sabudes
però en el marquen
de les coses sabudes
es van aportant
noves dades
és sorprenent, eh?
Sí, sí.
Aquesta cosa, doncs, ja he dit
temàtica
fa poc també es va
una altra línia temàtica
és l'assistència sanitària
per exemple
hospitals de sang
i tota l'assistència
alguna vegada
ara han començat
doncs a parlar
doncs de les fortificacions
del tipus de fortificació
que hi ha
n'hi ha estudiosos
que es dediquen
en concret
a estudiar
doncs les del nostre litoral
hi ha estudis
doncs sé que estan avançats
i doncs veurem
i els publicaran
i doncs bé
doncs sí, sí
és una font
i no només
diguéssim
com a investigació
històrica
o recerca
documental
i així
sinó també
com a element
de ficció
com a
com a suscitador
de ficció
l'últim premi
Pini-Soler
doncs
tornem
una altra vegada
a la batalla
de l'Ebre
de la macrohistòria
aquella de fa dues dècades
ara ja cada cop més
cap a la microhistòria
cap a àrees temàtiques
de tot el que va suposar
la Guerra Civil
i les conseqüències
i és realment
el que dius
vull dir
sorprenent
que no para
és una cosa
que no
cel
moltes línies de recerca
i escolta
i perquè no estan els papers
de Salamanga
tots a l'abast
així de manera senzilla
que si no imaginen
més coses que sortirien
continuem parlant
amb publicacions
de caràcter local
que ja estan a la biblioteca
pública de Tarragona
aquesta parla dels músics
dels músics
sí
és un llibre
d'en Jordi Morani
Clanchet
que és un erudit
un investigador
d'aquí de Tarragona
que has publicat
tota la vida
s'ha dedicat
aquest home
a fer investigació
sobre temes relacionats
amb la ciutat
sí
sobretot
doncs
publicacions pròpies
i publicacions
en els opuscles
de Mena Santa
el diari de Tarragona
etcètera
i el llibre aquest
que presenta
és Músics de Tarragona
55 apunts biogràfics
de músics
tarragonins
sembla una mica
que s'apunta
amb aquesta
amb aquesta
última
ara parlàvem
d'àrees temàtiques
doncs també
s'ha obert
una àrea temàtica
de cara
a les biografies
doncs
sabeu de què
han sortit
les biografies
de Tarragona
també portats
per Salvador
és el que anava a dir
que el Salvador
que també va venir a parlar
era una mena de
hui's hu
tarragoní
i que a més
està obert
que es van incorporant
i el projecte
és fer-ne més
és fer-ne més
i després
doncs
en aquest cas
s'ha especialitzat
en
d'això
només
en músics
55
apunts biogràfics
de músics
tarragonins
de totes les èpoques
en principi
del 19
del 19
vull dir
anteriors
crec que no n'hi ha
que no n'hi ha cap altre
que no n'hi ha
jo crec que no
que no
i de té una forma així
com de biografia
de cadascun
és a dir
en forma de fitxa
podíem dir
és un llibre molt de consulta
molt de consulta
un llibre de referència
en el qual
doncs trobaràs
el que se sap
de forma a fer feent
d'aquell senyor
és a dir
on va néixer
quan va morir
les obres
etc
molt bé
i un quart llibre
un quart llibre
que és un llibre
que ha sortit
doncs fa ben poc
i que és un molt bon llibre
són doncs
gairebé 600 pàgines
és de Pere Udi Ferrer
Cooperativistes
anarquistes
i capellans
al Priorat
1910
1923
és el premi
Jaume Ardèbol i Cabré
dels Jocs Florals
de Torrosi al Priorat
del 2009
i doncs
Baixa s'ha publicat
fa cosa
d'un mes i mig
és un llibre
doncs que parteix
doncs
a la crisi
de la filoxera
al Priorat
i doncs
fa una anàlisi
doncs molt
purmenoritzada
i molt micro
microanàlisi
tan econòmica
com i social
de la situació
del Priorat
en aquells anys
estudia com
el cooperativisme
era una
alternativa
en aquesta situació
i com
d'alguna manera
també es va
es van
establir
dues
línies
doncs
enfrontades
no
per una banda
doncs un sentiment
doncs de tipus
llibertari
i per altra banda
doncs la
Federación de
Associaciones
de l'Arcabisbat
en el qual
doncs també
ells van participar
i també
volien
volien doncs
tenir un suport
un suport
de tipus
popular
és a dir
una tendència
més
conservadora
i una
doncs de més
de molt més
radical
però fixa't que
com deies abans
quan parlàvem
d'aquest llibre
sobre els bombardejos
de la batalla
de l'Ebre
aquest període
i aquest espai geogràfic
també ha provocat
l'interès de molts autors
en la ficció
hi ha moltes novel·les
que situen els fets
si no només
al Priorat
però sí
les zones de la vinya
les conseqüències
de la filoxera
hi ha novel·les
narracions
molt interessants
en aquest període
i en aquest context
bé
la primera
de sobre la filoxera
és que el conflit
ha donat molt d'acord
al món de la literatura
no
és clar
és que és precisament això
sempre diuen
que la literatura
no es fa amb bons sentiments
es fa amb una altra cosa
sí, sí, sí
és veritat
vull dir
perdons
en aquest cas
en aquest cas
això no és literatura
és un estudi
és un estudi històric
a més a més
de molt
molt aprofundit
és una bona història
una història local
que troba
les relacions
que hi ha
entre el general
i el particular
o el singular
territorialment
i doncs bé
Pere Udí
és un historiador
més a més
de falset
lligat
al que es fa
allà a la comarca
és
em sembla
que va participar
en el llibre
d'autori
Oren Sanz
l'omnibus
de la mort
doncs també
ell
hi va
fer les seves aportacions
i doncs bé
jo penso que és un bon
un molt bon llibre
d'història local
a veure
a través de
de les publicacions
que ens porta
l'Esteve
quan parla
de publicacions locals
a banda de veure
i comprovar
com es van incorporant
a la biblioteca
de Tarragona
també ens permet
una miqueta
copsar el bon estat
de salut
de les publicacions locals
perquè amb la periodicitat
que ve
sempre ens portes
nous llibres
de molta qualitat
a més a més
línies de recerca
molt interessants
per tant jo diria
que malgrat la crisi
es continua apostant
molt per la recerca local
no?
Sí
Aquesta perspectiva
amplia la tens
perquè clar
tots els llibres
que van sortint
en aquest sentit
passen per les teves mans
Sí
la història local
malgrat tot
doncs continua
i continua
a haver-hi gent
que doncs
hi fa apostes
editorials
editorials
doncs
privades
indudablement
també hi ha
el suport públic
hi ha en els centres
d'estudi
vull dir que
que continuen
no és una situació
així diguéssim
la millor
l'òptima
però vaja
va aguantant
i va aguantant
amb dignitat
va aguantant
amb moltíssima qualitat
Esteve Massalles
moltíssimes gràcies
recordar als oients
que a partir de l'1 de juliol
canvi a l'horari de la biblioteca
dilluns al matí
no hi ha neu
que es descansa setmanal
dilluns a la tarda sí
de dijous a divendres
i dissabtes tancat
i dijous a la tarda
també està obert
moltíssimes gràcies
i bon estiu
igualment
adeu-siau
adeu-siau