Is there a place for me, somewhere to stay?
Sometimes it seems to be so far away.
The end of the night will bring some joys.
Avui és dijous, ja ho sabeu, dijous de corpus.
Per cert, no oblideu comprar les coques amb cireres.
I aquesta sintonia normalment l'escoltem els dilluns en el temps de Caixa Fòrum.
Ho hem canviat i estava més que justificat
perquè aquest migdia, fa un parell d'horetes,
s'ha presentat la nova exposició que tenim al Caixa Fòrum Tarragona.
Ha vingut la seva comissària, lògicament,
i era una oportunitat magnífica per donar quatre pistes als oients,
perquè a partir d'aquest vespre ja la podeu visitar.
Carles Marqués, molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui és dijous, però fem l'espai de Caixa Fòrum.
Cap problema, decidim fer un acte surrealista i subversiu
i canviar la setmana i avui és dilluns.
Quin personatge que ara passejarà per les sales de Caixa Fòrum aquests dies.
La seva dimensió més popular, i això ens ho podrà respondre,
i a més molt bé, que és la comissària de l'exposició, Montse Aguer.
Molt bon dia, Montse.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
A més, és directora del Centre d'Estudis de l'Iniens de la Fundació Gala Salvador Dalí.
Una exposició que, un dels adjectius que me'n comentaves abans de començar,
diu, molt divertida, perquè el muntatge, és clar, és la vessant més popular,
més divertida, més esbojarrada, si és que no ho eren totes, de Dalí segurament, no?
Sí, sí, hi ha aquesta part del Dalí més excèntric, exòtic, surrealista,
però també es veu obra de Dalí, i també veiem l'altre Dalí, no?
Hi ha articles que Dalí escriu a les revistes d'avantguarda catalanes,
com L'amic de les Arts, o revistes surrealistes,
com El surrealisme al servei de la revolució,
i on veiem articles de fons.
Vull dir, que en aquesta exposició podem veure la doble vessant de Dalí,
predomina la popular i la més propera, però també hi ha l'altra.
Clar, Dalí, i això tots ho sabem, has devingut una icona,
perquè és un personatge que segurament tothom sap qui és Dalí,
probablement no tothom coneix la seva obra, ni les seves característiques,
ni el podria ubicar en un corrent artístic determinat,
però qui era Dalí, els seus bigotis,
i aquesta vessant tan excèntrica,
Dalí es deixava estimar moltíssim amb els mitjans de comunicació,
i m'imagino que s'aprofitaven els mitjans de Dalí i Dalí dels mitjans, segurament, no?
Exacte, exacte.
Hi ha l'exposició a part de revistes, hi ha obres originals,
i també hi ha alguna carta, algun document,
on es veu molt bé que volien que Dalí fes un determinat anunci,
per exemple, a Bogue o a Town Country,
pel que representava Dalí.
Dalí, però Dalí alhora, com tu molt bé deies,
sabia que sense els mitjans de comunicació no podria arribar a la cultura de masses,
que era el que ell volia.
De fet, ell és dels primers a trencar les fronteres entre alta i baixa cultura.
Diu, perquè ell ara ha de ser elitista,
jo em puc acostar a tothom, que era el que volia.
i això ho va desenvolupant sempre,
però sobretot l'època americana del 40 al 48 esclata,
i ja fa anuncis, escenografies per baller, per teatre,
treballa amb hit coach, es diversifica totalment.
Clar, en un artista o personatge, personatge artista que és Dalí,
perquè són amb dues coses, pots veure...
Solen tenir una evolució, diguem-ne, natural, no?
Doncs comences a fer una cosa.
Ell no.
Ell, en un mateix període de la seva vida,
podia estar anunciant unes mitges
i escrivint un article molt profund i de gran transcendència.
Probablement això és el que sobta,
és que no tenia complexes.
No, no tenia cap.
Ni perjudicis.
No, cap.
Ell era un gran admirador del Renaixement italià,
de Miquel Àngel, de Leonardo, i deia,
si Miquel Àngel va dissenyar els vestits de la Guàrdia,
diu, perquè jo no puc fer anunciar un perfum o unes mitges,
i sí, sí, com dius, sense cap complexa.
Crida l'atenció, esmentaves clar,
l'exposició està basada per àmbits temàtics, cronològics,
com està muntada?
A partir d'aquí fem una mirada, fem una visita,
no virtual, sinó radiofònica, si et sembla.
Sí, sí.
L'exposició, com el catàleg,
està plantejada com si fos una revista.
Llavors entrem per les portades o cobertes,
i hi ha tres tipus de portada.
La que ell dissenya, on apareix ell, amb totes les actituds,
i on apareix la seva obra.
Llavors passem a articles, articles que ell escriu,
il·lustra, articles d'altres que ell il·lustra,
i després passem a una secció on hi ha anuncis.
Hi ha anuncis, per exemple, destacaria per la quantitat,
els que va fer per unes mitxes, mitxes Brian's,
que són, jo diria, divertits.
I després hi ha un moment culminant,
que és l'any 45 i 47,
on ell edita, dirigeix, escriu, tot.
És el responsable total d'una revista que és Dali News.
Fa el seu propi diari.
Fa el seu propi diari.
Hi ha dos números molt interessants.
Es posa al nivell de Truman, de Dali,
de Picasso, de Marshall.
És molt, molt interessant.
I després passaríem al moment on la revista o la premsa
li serveix de suport per crear obra.
Per exemple, agafa una fulla d'un diari i diu,
ah, mira, entre els espais en blanc veig una figura
i crea un Dali.
O, a través de la imatge d'una revista,
en crea una de diferent.
Això li interessava molt Dali,
Dali, l'òptica, la doble imatge.
I, finalment, hi ha uns collage,
que és obra de Dali,
on en la seva obra apareix un retall de revista, de diari.
I acabem l'exposició amb tires còmiques
que, volem dir, Dali ha arribat a la popularitat màxima
des del moment que ets protagonista d'un còmic,
ell o la seva obra,
que sobretot a l'època americana,
però també d'altres,
hi ha codits d'ell o del seu rellot gestor.
D'ell i de la seva obra, doncs, no?
Exacte, d'ell i de la seva obra.
Els seus bigotis, molt caricaturitzats, no?
Els bigotis, exacte, molt caricaturitzats.
Sí, sí.
L'època en què la presència de Dali a les publicacions
ha esmentat alguna, no sé,
Bogue, Harsper, a França també,
però l'època on va estar més present
va ser una dècada aproximadament,
que va viure a Amèrica.
Sí, del 40 al 48.
Però ja abans, l'any 36,
havia estat portada del Time.
I era el primer espanyol
que mai havia estat portada del Time.
Ja veus.
del seu mèri perquè, clar,
en aquells moments,
ell era considerat el representant màxim del surrealisme,
que a Beriton no li perdonava, no?
Però era considerat els americans,
per ells, els americans,
el surrealisme era Dali.
A veure, és curiós aquest canvi.
Clar, sempre esperem que tothom sigui molt,
diguem-ne, molt lineal en la seva evolució.
A començament, als anys 20,
com comentaves,
ocupa portades de revistes.
les noves tendències artístiques
prenen les revistes realment
com a manifestos artístics,
i ell és aquí on debuten els papers, no?
Exacte, sí.
Perquè ell ja l'any 28,
amb Montanyà i Gas,
creen el Manifest Groc,
que és un manifest antiartístic català.
i jo crec que has destacat un punt,
per mi, molt important amb Dali,
que és que s'avança el seu temps.
Ell és capaç de prever...
Hi ha actituds d'artistes contemporanis
que Dali ja les havia previst o les havia obert, no?
I en aquest sentit,
ell anava a la Factory d'Andy Warhol,
i Andy Warhol el considerava un dels seus referents.
A França també va fer feina?
I a França va fer molta feina.
Ell va fer una portada de Minotaur,
com l'havia fet Picasso i els grans.
havia escrit
i el surrealisme al servei de la revolució,
callers d'art,
a França i de tot un referent.
Però és curiós,
perquè la imatge d'aquesta època surrealista
és un Dali provocador,
però molt més intel·lectual i seriós
que no la que veiem als Estats Units en general.
Home, llegint i mirant una miqueta el catàleg,
perquè l'exposició encara no l'hem vista,
ja avui l'anirem a veure,
però sí que et dóna la imatge clara utilitzar aquest adjectiu.
Quan parles de Dali és molt arriscat.
però se li veu bastant més frívol,
si és que no ho havia estat sempre,
però en aquesta etapa americana,
que no pas a l'anterior quan està aquí.
Potser l'entorn intel·lectual del país en aquella època
també li impedia ser tan popular, entre cometes.
Sí, sí.
De totes maneres, Dali sempre ens enganya,
perquè ell provoca i s'acosta al gran públic,
però jo diria que és un dels pintors
amb uns coneixements tècnics profuns.
i de fet a l'època americana,
que és la més popular,
si ho volem dir així,
ell escriu els 50 secrets màgics per pintar,
que és un tractat de pintura tipus
als renaixentistes.
Vull dir que sempre hi ha aquest doble Dali.
el que passa és que tots ens quedem amb aquesta imatge
més propera de Dali,
perquè tampoc tenim temps d'aprofundir en tots els artistes,
n'hi ha mils.
Però hi ha un altre Dali profund que a l'exposició també és present.
A tot és imatge,
però també val la pena que ens aturem els textos, no?
Sí, exacte.
Descobrirem aquest Dali que esmentaves.
Exacte, i hi ha el Manoscrit,
també hi ha el Manoscrit,
la primera pàgina d'un projecte de revista
que no hi ha quessis,
on parla del seu mètode paranoico-crític,
d'interpretació de la realitat...
Quin personatge!
A l'estat espanyol i a la dècada dels 80
tinc entès que va col·laborar amb El País i l'ABC?
Sí, sí.
I també surt a l'exposició aquesta col·laboració?
També surt, i a La Vanguardia també,
el Noticira va col·laborar molt,
però els últims articles sí,
van ser per l'ABC, La Vanguardia i El País.
Articles escrits, aquí no sense il·lustracions,
perquè també va fer d'il·lustrador, no?
També va fer d'il·lustrador molt, molt, moltíssim.
Potser la pregunta que tenia que haver fet Montse
és què no va fer Dalí, eh?
Amb les revistes i els diaris, segurament.
No, això té rollo, no sé què és el que no va fer.
Va fer pràcticament de tot.
Dins del que és aquesta exposició,
i seguint la dinàmica i la feina habitual
de Caixa Fòrum, visites guiades,
ens anireu orientant,
perquè clar que podem anar solets a veure-la,
i és prou atractiva, però a vegades aquesta mirada experta
ens dóna moltes pistes.
Sí, sembla que en podíem parlar dilluns vinent.
Molt bé, doncs sí que ho podríem fer.
El que sí ens pot comentar la Montse,
que aquesta exposició ha visitat altres ciutats
de l'estat espanyol, amb una gran acollida,
i que ha sorprès molt, no?
Tinc entès.
Sí, sí, ha sorprès molt.
Mira, aquesta exposició neix a Púbol,
el castell de Púbol,
és un dels tres centres del Trianglada Alineà,
i allà es va presentar en molt petit format,
perquè és un espai molt petit.
Llavors d'aquí vam parlar amb la Fundació La Caixa,
perquè sense ells la veritat que no hagués estat possible
fer-la en gran format i presentar-la d'aquesta manera,
i llavors ha estat a Palma, de Mallorca,
a la casa natal de Picasso, Màlaga, i ara aquí.
I molt ben acollida, molt ben acollida pel públic,
per la premsa, pels estudiants.
Jo aniria a tots els estudiants,
perquè la veritat que molts estudiants l'han visitada,
i pel que ens han comentat els hi ha encantat.
Jo crec que també és el públic de futur, no?
Probablement el descobreixin a dalt, no?
Sí, molts el descobreixen,
perquè clar, nosaltres el tenim vist, no?
Però hi ha generacions ara ja que no tant, eh?
És curiós, perquè a més, ara ja no sé,
però fins fa poc una de les típiques sortides escolars,
ja fos a l'ESO o al batxillerat,
era justament anar a visitar el Museu Dalí a Figueres,
i això, doncs, alguns deuen tenir aquest referèndum
o d'anar amb la família o amb l'escola,
però probablement Dalí per ell sigui allò que es pot veure
al Museu Dalí de Figueres, no?
Sí, sí, no, no, és curiós, però ara ho hem notat, eh?
Un gent jove te diu, ah, Dalí, hi ha algun...
Però sí, sí, es va perdent aquest referent del personatge,
que nosaltres el tenim tan clar.
De fet, com parles de Dalí per nosaltres,
jo crec que veus abans el personatge que l'obra, no?
Sí, la veritat és que sí, eh?
La generació de joves, no?
Veuen primer l'obra i després el personatge.
Això a vegades és injust, que es vegi abans el personatge,
que l'obra, no?
També, ja estic d'acord.
Però, escolta, és que era molt exhibicionista, eh?
S'ho va guanyar a pols, eh?
Totalment, no, no, totalment.
Però jo crec que ara començaran noves lectores de Dalí
i potser una mica més objectives.
Però ell les va provocar, eh?
Totes les lectores que hi ha hagut, sí, sí.
240 peces en total?
Hi ha 243, sí, sí.
I quines obres originals?
Quina posaries a la paret de casa teva,
de totes aquestes a l'exposició, Montse?
Home, més d'una.
Jo és que amb Dalí no sóc objectiva,
llavors no ho sé, més d'una.
Amb una no tindries prou.
No, amb una no en tindria prou.
Doncs ho deixem aquí.
Montse Aguer, directora del Centre d'Estudis d'Alineans
de la Fundació Gala Salvador Nandali,
comissària d'aquesta exposició,
que a partir d'aquest vespre a les 8 ja podeu visitar
el Caixa Fòrum Tarragona.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
Fins la propera.