Matí de Tarragona Ràdio, matí de Sant Jordi, divendres 23 d'abril.
Avui és un matí, sens dubte, diferent i especial.
A partir de les 10 farem el programa en directe des de la Rambla,
davant del Teatre Metropol, però abans dedicarem l'estona habitual
del matí de Tarragona Ràdio a la Tertúlia,
a comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb tres convidats, l'arqueòleg municipal Joan Menchon.
Joan, molt bon dia.
Bon dia.
La professora de can i senadora terrenina Teresa Valls.
Teresa, bon dia.
Bon dia.
I el també professor i president de l'Associació de Veïns
de Sant Salvador, Manel Castanyo.
Manel, també bon dia.
Amb ells tres comentarem l'actualitat.
En fi, avui, abans de parlar d'algunes d'aquelles notícies
que poden provocar cert debat o certa polèmica,
avui a Sant Jordi viuen especial aquest dia.
Per cert, treballen, normal?
Sí.
Sí?
Sí, jo sí.
Sí, sí, sí.
Anem a la feina.
Sí, anem a la feina, que no vol dir el mateix que treballar.
Què vols dir, que es fa una mica...
És la broma que fem els funcionaris, no?
Al matí anem a la feina, al matí és quan no treballem
i a la tarda és quan no anem a la feina, però bueno, sí, treballem.
Però es treballa potser menys el dia Sant Jordi, en alguns àmbits segurament.
On vés amb més alegria?
És diferent, no? És un dia diferent.
És un dia elaborable, però és un dia especial,
perquè hi ha el tema, doncs, des que arribes al despatx
i et regalen una flor, o et regalen un llibre, o...
Aquesta tos, aquesta tirònica?
No, no, és un tema de constipat, perdoneu.
No es pot ser sarcàstic i després t'acostipàs.
I es veu una miqueta, i després a les tardes, doncs,
gairebé a buscar la canalla, la família, vas a la Rambla,
compres les flors, compres els llibres,
t'arregalen flors, t'arregalen llibres, veus els castells
i acabes, doncs, igual te'n vas a sopar amb la família
quan no ho havies preparat.
És un dia diferent.
En quan que acabeu en divendres, suposo que encara convidarà més,
perquè tens la perspectiva del cap de setmana per davant.
És un dia diferent.
Si no es treballés, no sé si tindria aquesta cosa.
Marxaria.
Que vol que sigui festa, però trobo que sigui elaborable
si té un encant.
En el món educatiu, avui que ens acompanyen dues persones
relacionades amb l'educació, canvia molt el dia?
Home, i tant.
En el tema de l'educació, moltíssim.
Avui a les escoles és un dia festiu.
És un dia festiu, és un dia de celebracions,
és un dia en què la lectura és la protagonista,
on la festivitat de Sant Jordi es viu d'una forma molt especial
i, de fet, és un dia molt, molt especial
per a les escoles i pel món educatiu.
A les escoles de música avui poca cosa.
No feu classe.
Bueno, sí, sí, que fem classe, però, clar...
No canteu.
El dia de Sant Jordi no canteu.
Bueno, és a dir, com una altra cosa, no?
La música és un dia dedicat a les lletres.
Clar, amb la perspectiva aquesta que les escoles fan,
anem a dir, mitja festa o una cosa diferent,
clar, a més a més divendres,
o sigui que potser serem quatre i al cabo avui,
però, bueno, nosaltres t'ho farem.
I avui viu amb vostè Sant Jordi a la Rambla, al carrer?
Sí.
Bé, nosaltres sí.
Bé, jo compagino, perquè, clar, tinc aquesta...
relació, aquesta vinculació amb el barri.
Nosaltres, al barri, tenim una llibreria, una sola llibreria.
N'havíem arribat a tenir tres, eh?
Això ha anat a menys.
I ara en tenim una, és papereria, llibreria,
i sí, sempre, tradicionalment, ha tret la taula al carrer,
ha fet la seva exposició de llibres,
i ambient.
I ambient a la zona de l'Avinguda de Sant Salvador,
davant de l'escola, hi ha les roses, hi ha la llibreria,
hi ha els veïns que van i venen.
I, per tant, jo hi vaig, però a la vegada també no em puc perdre a la Rambla.
A la Rambla s'hi ha d'anar.
S'hi ha d'anar.
Molt interessant això que comentava el Manel de la pèrdua de llibreries, eh?
De tres a una.
Aquest fenomen potser encara no ha arribat del tot a Tarragona,
que encara tenim una mica, en fi,
tota una sèrie de llibreries de tota la vida, tradicionals,
però, en fi, tindrem aviat el cor d'inglès
i podem tenir aviat altres grans superfícies
en què pot guanyar pes el tema del llibre.
Com ho veuen, això?
Joan.
Jo veig que al llarg termini hem anat perdent llibreries,
me'n recordo, de la mítica llibreria de les Guàrdies.
Sí, ara hi pensava, també.
De molts anys, però allò era un referent,
allò del doctor Culi, etcètera, etcètera.
A la persona que li agrada què és de comprar amb una llibreria,
vol anar a la llibreria, tenir un tracte,
comentar el tema, guardar amb aquell llibre,
dir no, aquella complicitat amb el venedor,
aquella relació que va més enllà del tracte mercantil
de comprar amb un magatzem.
I això penso que és importantíssim.
Hi ha gent que sí que comprarà amb una gran superfície,
comprarà amb un cor d'inglès, que tu has dit,
o amb un Eroski, o amb un Lidl,
perquè també venen llibres,
però quin percentatge és realment?
I què vendran els grans llibres mediàtics,
els llibres locals, els llibres,
potser per de formació professional,
que necessita un historiador,
que necessita un literat, un lletre ferit,
quan vagi a aquests qüestors,
el podrà demanar, ens veiem,
a la caixa de l'Eroski,
o del Caprabo,
demanant determinats llibres?
Veritat que no.
Anirem cap a l'especialització.
Per això és important tenir aquesta xarxa de llibreries,
però clar, el Manel comentava aquest exemple
del barri de Sant Salvador,
a nivell de tot Tarragona se n'ha perdut alguna,
com dieu.
Home, encara en tenim,
clar, de memòria estic recordant la Capona,
la llibreria de la Rambla,
i la llibreria 0,3 llibreries
d'aquelles de tota la vida.
La VIP també va perdre fa uns anys.
Però la VIP es va perdre, per exemple, no?
Alerta, hi ha una cosa,
ara permeteu-me ser dolent,
tenim 4, 5,
ara no vull dir el nombre de llibreries,
però quantes parades hi ha a la Rambla
venent llibres?
Perquè tothom és valent per fer un llibre,
o per perpetrar un llibre,
tothom és valent per vendre un llibre.
Aquí passa alguna cosa que...
Que m'haurien d'explicar, no?
De fet, amb el tema dels llibres
a les grans superfícies,
també hem de valorar una part positiva,
que és, hi ha un cert públic,
que si no tingués aquest abast,
aquests llibres,
allà, doncs bé, potser no llegirien,
malgrat que siguin llibres mediàtics,
llibres que, bueno, que no són,
diguem-ne, entre cometes,
d'aquesta qualitat literària
que tots plegats busquem molts cops en els llibres,
sinó aquests grans autors mediàtics,
els suecs, els americans, els anglesos, no?
I gent que, bueno, llegeix, eh?
I això és un pas i és positiu,
i crec que és una part important, no?
Són públics segurament molt diferents.
Molt diferents.
Clar, jo és que ara estava pensant,
perquè quan deia allò del Corte Inglés,
clar, l'any que ve tindrem el primer Sant Jordi
amb el Corte Inglés,
i, en fi, tenim les referències a altres ciutats,
la més propera és Barcelona,
en què, en fi,
grans superfícies comercials
com el Corte Inglés i moltes altres,
Déu-n'hi-do,
el peix i el protagonisme que tenen
en una dia de Sant Jordi,
i això, l'any que ve,
ho viurem per primera vegada aquí.
Clar, no, però això és el mateix efecte
del petit comerç,
vull dir, el Corte Inglés,
amb una llibreria,
encara que sigui un comerç una mica especial,
com un altre tipus de botigues,
vull dir, el peix gros es menja el petit,
desgraciadament,
o per sort, o no ho sé,
o està fet així, això.
El que passa és que,
en el cas de les llibreries,
el tracte aquest directe
que tu tens en el llibreter
i que li preguntes
i que li dius
i que si vull regalar aquell llibre,
si en compro aquest,
si en compro l'altre,
i si et per tu,
no és cert, això és cert.
Això, amb una gran superfície,
no la tens,
però no la tens en la llibreria
ni quan s'ha volgut
d'altre tipus de venda,
de tipus de coses que es venen.
Per tant,
és un efecte més
del desembarco,
així entre cometes,
d'aquestes grans superfícies
en les ciutats.
Però hi ha un altre gran desembarcament,
que és l'e-book,
el llibre electrònic.
Aquest és un tema
que avui se n'ha de parlar.
Avui és el primer Sant Jordi
ja amb l'e-book.
Amb l'e-book.
Per tu, creus que té
recorregut
per davant?
Jo crec que sí.
Que s'acabarà implantant...
Aquesta setmana
ho li preguntava
amb els editors aquí,
deien que s'acabarà implantant,
però de manera progressiva
i segurament encara una mica lenta.
Evidentment.
Jo crec que serà així,
d'una forma progressiva,
una mica lenta.
i, de fet,
els que ens agrada remenar
a tocar full
i veure que el llibre
és aquella cosa
que molts cops
al darrere d'un llibre
hi ha situacions personals,
sentimentals,
que passen de tenir.
Jo crec que això...
A veure,
continuarem bastant
sota aquesta...
Aquesta pastilla
amb la música.
Amb la música
és el mateix.
Clar, però és que això...
Però bé,
jo crec que són dues coses
que conviuran
i són compatibles,
evidentment.
Tu, Joan, també ho creus?
i això és bo.
Sí.
Aviam,
hi ha un tema clar.
El llibre té una màgia,
té una cosa
que és palpable,
és tangible,
el tens a les mans
i el pots llegir
a qualsevol lloc
i a qualsevol moment.
L'ebook també.
Però, sí,
ahir,
sí,
perquè l'ebook també.
Una pantalla petitona.
No,
és diferent,
però,
la gent jove,
tothom consulta internet coses.
Vull dir,
la gent no va...
L'altre dia
estava amb la presentació
aquesta de la Tàrrec
que avui,
que vaig estar i tal,
i precisament
una de les coses
que es deia
és que, clar,
la gent jove
que estava en un treball
no sé què,
pam,
van a la Wikipèdia,
vull dir,
directament.
No,
va a l'enciclopèdia
que tenen a casa seva
dels seus pares,
no sé què,
no?
Els que fem una miqueta
de vegades,
quan ens ho permet el temps
i la família
les obligacions
una miqueta
de recerca històrica,
entrar al Google
o entrar als servidors
de les grans biblioteques
del món
i baixar-se un PDF
d'un llibre
de fa 150 anys,
jo a la nit
em vaig a passejar
per la biblioteca
del Congrés dels Estats Units
i hi ha coses publicades
de fa 150 anys
que t'aniries d'anar a Barcelona
o a Madrid
i allà
te les baixes en PDF.
Clar,
són coses molt antigues,
però
a nivell de publicació científica,
a nivell de moltes publicacions,
escolta'm,
el PDF s'està imposant
d'una manera
i és bo.
Sí,
la informació
està a la base de tothom,
per tant...
És accés ràpid,
el tens en el moment,
és això,
estàs a casa
a les 10,
a les 12 de la nit.
Com ens podem imaginar
el Sant Jordi
d'aquí 20 o 30 anys?
Oi,
no sé...
Sense paradetes,
sense...
sense paradetes
a la Rambla.
Com era fa 20 o 30 anys?
Com era la ràdio
fa 20 o 30 anys?
Tu t'ho evolucionaves.
Escolta, Joan,
però el Sant Jordi
de fa 20 o 30 anys
era molt diferent
al d'ara,
creus?
Ara que has posat
aquest exemple...
Clar,
la ràdio seria una altra cosa,
la ràdio
i molts altres elements
de la Rambla.
Hi havia tantes parades,
hi havia tot aquest ambient,
hi havia aquest allau
de publicacions mediàtiques,
no pediàtiques,
hi havia aquesta implantació
del català...
No.
Cert.
Sí,
sí,
evoluciona tot.
Això no és signes dels temps.
És el destí.
No podem anar al contra.
No s'hi pot anar al contra.
És molt difícil.
Vostès són dels que compren
llibres per Sant Jordi
o són dels que prefereixen
comprar al llarg de tot l'any
i per Sant Jordi
s'estalvien les aglomeracions?
No, jo sí.
Jo sí.
Jo hi vaig,
hi vaig i remeno el llibre
per mi,
per la Roser,
que és la meva dona,
pel meu fill
i tots tres anem
i després ens intercanviem
els llibres
i ho faig,
sí, sí.
Sí, jo sí.
Jo sí,
durant tot l'any
compro, és clar,
però vull dir que un dia així,
sí, m'agrada anar a la Rambla,
remenar
i més o menys
vaig amb una idea
del que vull comprar,
després potser la canvio
quan sóc allà
o sempre acabes
amb moltes més coses
de les que tenies
una previsió,
però sí, sí.
No.
Ja m'ho imaginava,
que el Joan seria
dels que...
del col·lectiu
anti-Sant Jordi
en aquest sentit, eh?
No, no, no,
el sentit anti-Sant Jordi.
M'agrada anar a la Rambla,
m'agrada passejar,
no m'agrada les aglomeracions
i no m'agrada
l'obligació
d'haver de comprar un dia
el llibre de Sant Jordi.
En conseqüència,
si vaig i hi ha un llibre
que m'interessa,
aprofito.
Però,
i si he d'anar cap a casa
sense el llibre,
per mi,
no el compro.
Que n'has de comprar
per regalar
per la família
flors, etcètera, etcètera.
Sí, ara hi ha una cosa
que he de protestar.
Els homes sempre hem de regalar flors,
però no ens enregalen mai.
O almenys a mi.
Això que avui...
Jo no hi entès mai,
però això passa amb la música,
tu fas un concert
i quan acabes
t'ha de regalar
un ram de flors.
les senyores.
I els senyors no.
Jo penso,
però és que no els agraden
les flors, els senyors.
No sé.
És curiós, sí, és veritat.
Jo sempre m'he queixat.
Mira i el Sant Maranc, pobre, no?
Escolta'm, no pot ser això.
No, no,
jo trobo que les flors
els senyors també
ens regalo
i me'n regalen.
Les flors tradicionals, no?
Ho dic,
perquè ahir ens explicaven
algunes floristes
que fins i tot
hi ha flors i roses
del Barça aquest any.
Són de les tradicionals
o els agraden de color aines?
No, no, vermell.
Amb l'espiga,
amb l'espiga i allà, sí, sí, evidentment.
Què creuen que suposa Sant Jordi
pel sentiment
d'un país com Catalunya?
O què representa per vostès
des d'aquest punt de vista
més enllà de la flor,
de la rosa i del llibre?
Bueno, és un senyal d'identitat,
és una cosa més,
una festa més que tenim.
Però és una més, Teresa?
O és una diferència especial?
Bé, és una mica diferent
perquè s'hi barregen moltes coses
més que el llibre.
però és una festa més.
Vull dir, jo penso que la gent
de fora d'aquí
que arriba aquí
veu una diada
a Tarragona o a Barcelona,
és igual,
s'ha de sorprendre una mica
de...
Jo tinc amics,
com tots fora de Catalunya,
ells hi dius
bon Sant Jordi
i et diuen
ah, sí, vale,
és Sant Jordi, sí,
però com que...
Bueno, el dia del llibre,
bueno, el dia del llibre,
però no passa d'aquí, no?
En canvi, aquí és molt més que això.
Per tant,
a mi m'agrada.
M'agrada el dia de Sant Jordi.
No, és això,
jo crec que hi ha dues dates,
dues festes claus
i significatives a Catalunya,
que és la diada
i Sant Jordi.
I perquè són dos jornades
d'identitat, eh,
en els quals ens sentim,
doncs, bueno,
d'aquí, no?
Però alhora el Sant Jordi
trobo que és més de...
Bueno, arriba més al carrer,
és més popular.
La diada és més institucional
o més política, no?
És més política,
però té aquest valor
de que tothom se'n va...
I a més a més té aquest plus
lligat a la lectura,
lligat a la cultura.
I això ens fa,
ens fa que som un poble
que ens agrada la cultura
i ens agrada la lectura
i ens agrada llegir, no?
I fem una festa del llibre.
I la diada de l'11 de setembre,
d'alguna manera,
tot país té la seva festa nacional.
Sí, l'anava a dir, sí.
I nosaltres ens identifiquem, no?
Amb aquest tema cultural
i amb el tema del llibre.
Jo crec que aquesta és una diferència,
si jo important,
que cal...
Bueno, això.
Joan.
Que potser ara ho estava pensant.
Potser, en el fons,
a la llarga,
si no canvien les coses,
potser ens quedarem més amb Sant Jordi
que amb l'11 de setembre,
perquè l'aspecte aquest institucional
o massa polititzat en el mal sentit,
i ens en recordem
dels últims 11 de setembre
amb el sidral
que es va muntar
amb el tema del concert de la Noa
i tot això,
potser la gent
tenim l'11 de setembre.
Més nostre,
més de casa,
més familiar,
ocupem el carrer
amb voluntat,
i en canvi,
l'11 de setembre
aprofitem per fer un pont
i passar alguna cosa, eh?
Ja estic d'acord amb tu.
Sí, però bueno,
s'ha de ser una mica
obert de mires, no?
Jo recordo
un dels primers 11 de setembre
que es va fer així
una mica diferent,
que va venir a cantar
la Bàrbara Hendricks
al Cant dels Ocells
i va haver-hi gent
que es va esgarrifar
que una senyora
americana, negra,
no sé què,
venia aquí a cantar
al Cant dels Ocells,
quan aquí tenim tants bons cantants,
bueno,
és que a mi
m'afecta més directament.
Això és política de Campaneret
que no porten lloc.
Però, però,
jo trobo fantàstic
que una senyora americana
vingui a cantar
al Cant dels Ocells,
molt ben cantat,
a més a més, no?
Però veig gent,
i per tant,
penso que aquest aire
una mica diferent
de l'11 de setembre,
una mica més obert,
no tan,
no tan tancat,
a mi personalment
m'agrada.
Sí,
això està clar.
Ara,
el plantejament aquest
de que per què veuen de fora,
m'ho explicava l'altre dia
una mica,
que van anar
fa un cert temps
en un dels concerts
dels cors de l'exècid rus
i van sortir
després
amb una bandera russa
i una bandera catalana
i van cantar els segadors
de manera impecable.
Clar,
el Palau de la Música,
dret.
Clar.
Són coses que...
Que m'incassionen,
sí, sí.
I que demostren
que el país
està obert,
està en el mapa amunt.
Mira'm fora.
En fi,
tenim el dia de Sant Jordi
per davant,
tenim moltes hores
encara per gaudir,
a més,
tindrem un dia de Sant Jordi
típica des del punt
de vista meteorològic
amb aquella inseguretat
de la primavera.
Hi ha anys que ha fet
bastant de sol
però també sempre ha pogut
caure algun xàfag
a l'última tarda.
Toca.
Aquest divendres de moment
tenim força núvols
i ja veurem
com evoluciona el temps.
En fi,
al marge de Sant Jordi
que serà l'autèntic protagonista
de tota la programació
del dia
a Terraona Ràdio,
els hi proposo comentar
alguns temes d'actualitat.
Avui tenim algunes notícies
ni alguna que fins i tot
jo diria que sorprenent
o curiosa.
Avui estem explicant
i ho expliquen també
els mitjans de premsa
que els professors
i els alumnes
del complex educatiu
han denunciat
que des del mes de setembre
no tenen aigua potable
en les instal·lacions
de l'antiga laboral.
L'aigua de les aixetes
supera puntualment
els nivells de nitrat.
El Departament d'Educació
de la Generalitat
ha dit que s'han fet
ja algunes millores
i que no hi ha problema
de seguretat
pel que fa a la salut
si es pren aquesta aigua.
Però no em diran
que no és una mica
sorprenent, Teresa.
Tu que poses aquesta cara
que no et veuen els ullets
però que jo l'explico.
No, perquè clar
si s'han fet
algun tipus d'arranjaments
al començament de curs
és que no s'han fet prou.
No s'han d'acabar d'arreglar.
Si està malament
doncs ho arreglin
i ja està.
Suposo que és tan senzill.
Em sembla que
pel que heu sentit
l'aigua que és bona
és la que va als menjadors
o a la cuina
o no sé què
i després l'altre
pel que sembla
no.
Doncs tu
que s'acabi d'arreglar.
Està clar que si allà
hi ha una població
i a més a més estudiant
perquè hi ha gent jove
que clar
si per beure un cot d'aigua
has d'anar sempre
com una ampolla d'aigua
doncs.
Home, a l'antiga laboral
ja 3.000 persones
ens sembla
gairebé entre professors
i alumnes.
Per això mateix
trobo que s'ha d'arreglar
que s'arregli i està.
Jo casualment treballo allí.
I què?
Ens ho confirmes
que l'aigua de les...
Sí, nosaltres vam rebre
una nota de gerència
a principis de curs
dient que no féssim ús
de l'aigua d'aixeta
perquè hi havia
altes nivells
bueno, altes nivells
no, nivells
de nitrats
i per tant
no era pel consum humà.
cert.
I nosaltres vam rebre
una notificació.
Malgrat això
sempre hem begut
aigua de garrafa
i aigua de font
d'aquestes elèctriques
amb la...
Això és així.
Però això
diguem-li que és
aquella punteta
de l'iceberg
que d'alguna manera
amaga
dins del complex educatiu
que és
bé, és l'antiga
universitat laboral
ja sabeu
que això ve de l'any 56
etc.
I ha estat deixat
una mica de la mà de Déu.
El pressupost
amb la qual...
Ens hem oblidat
tots plegats
de l'antiga laboral?
Jo crec que sí.
Entre centres...
La ciutat,
les institucions...
Jo crec que sí.
Jo entenc que
conec,
evidentment,
estic treballant allà
i tinc molt bona relació
amb el gerent
i fa
alguns grans esforços
perquè amb el pressupost
que té
arribar allà
on pot arribar.
Per tant,
jo crec que des de la gerència
del complex
es fa
tot el que es pot fer
i més.
Crec que això
transcendeix
la gerència
i transcendeix
la pròpia...
Bueno,
qui paga,
qui té el finançament
del complex educatiu
és el departament d'educació.
i si veu
els jardins
que estaven...
I a més a més
jo vaig estudiar allà.
Vull dir que conec
la història
del complex educatiu
des de molt jove
on els camps
estaven ben cuidats,
les instal·lacions molt bé...
Doncs bueno,
ha baixat...
Tot això s'ha anat degradant.
Tot això s'ha anat degradant moltíssim.
Ara veus que, bé,
és molt maco,
molt gran,
però dona aquella sensació
de que no s'arriba
on s'havia d'arribar.
Mentre parlo del Manel
estic recordant, per exemple,
que clar,
fins i tot hi ha unes instal·lacions
absolutament desaprofitades
com el teatre, no?
Sí, és un teatre molt gran.
Un teatre molt gran.
Tenim allà una sala immensa,
però clar,
el fet que estigui apartada
de la ciutat...
Bueno,
no està més apartat
que segons què.
Vull dir,
és més a prop anar
des d'aquí un de sua mare
a la laboral
que anar a Sant Salvador.
Es fan activitats, eh?
Sí.
Però en general
està desaprofitat.
Són activitats
vinculades al món de l'educació.
Fan una trobada a Can Coral,
un fòrum de treballs
de recerca a batxillerat,
activitats que fan
amb entitats veïnals,
o sigui que se'n fan
d'activitats,
però és desaprofitat
des del punt de vista
d'això d'activitats
culturals de ciutat
que es podrien aprofitar
per la gran aforament
que té el teatre.
Estem parlant d'un teatre
que hi caben
quasi 3.000 persones, eh?
També s'ha d'arreglar.
També està d'arreglar.
Potser no tant.
Potser uns 2.000, així.
També s'ha d'arreglar.
Està en la mateixa tònica.
El que passa és que
durant molt de temps
suposo que ha estat allò
que el cil laboral
continuava,
si no continuava,
si es tirava a terra,
si no...
Es va parlar
durant molts anys
aquest debat.
I suposo que encara
s'arrastra una mica
aquesta cosa, no?
Joan, com ho veus?
Tot un signe,
això de que no hi hagi
aigua potable,
un senyal de...
Malament, no?
Perquè a més,
estem al segle XXI,
ara m'ha vingut
el record d'infància
quan jo estudiava
al Saavedra
o al Sant Pau,
doncs que
havíem d'anar
en Cantimplora
perquè l'aigua
sortia salada, no?
No ens en recorda ningú,
ja deixa.
I no ens en recordem.
i ara jo vaig a buscar
els nens al Sant Pau
i hi ha la font
al miss del pati
i dius, ostres,
nantros,
no ens deixaven veure aigua
perquè ens agafaven cagarrines.
Avui estàs en pla
en Rememper, eh?
Sí, m'estic fent vell.
Sí, sí.
Recordant com era
el Sant Jordi
de fa 30 anys,
recordant com era
l'aigua
de fa 30
de les escoles.
M'estic fent...
Ara, hi ha una cosa
que amb aquesta aigua
que ve de la General
o ve de Pou...
No, el tema
és que és aquest,
que com que la laboral
quan es va fent
només estava la laboral
i no hi havia més
que era Pou.
Aquest és el problema.
Que no és el subministrament general
sinó aquest problema
no hi seria.
És que l'aigua de la laboral
és d'un Pou.
El que passa és que
amb el que comentava el Manel
és el debat
de si val la pena
recuperar o no
recuperem l'antiga laboral.
I aquí parlo com a ciutat, eh?
Aquí hi ha un tema...
Val la pena
perquè fa uns anys
va venir un debat
sobre de traslladar
l'antiga laboral
pel risc de l'empresa química.
Clar, hi ha tota una sèrie
d'instal·lacions
de centres educatius
que en alguns casos
a més són referència
en tema de cicles formatius
o formació professional
i clar...
Inclús d'una inclusió especial.
Inclús d'una inclusió especial.
Què hem de fer?
Què creuen que hem de fer?
Un ensenyament de nivell
que és important
i penso que l'elaboral
ha tingut
i té un paper molt important
a Tarragona.
Això ho hem d'assumir.
Ara, siguem realistes.
Està, com bé has dit,
en un espai
del terme de Tarragona
envoltat
per un polígon petroquímic
i després
per l'expansió natural
del port de Tarragona.
Ah.
Tu sèries partidari
de plantejar-se
a mitjà o llarg termini
el canvi d'ubicació?
Però...
Mantenint el concepte, eh?
No ho sé,
perquè després
un espai
amb aquelles dimensions,
amb verd,
amb uns equipaments...
No ho trobarem.
No ho trobarem.
On podem tenir això
dintre del terme de Tarragona?
No ho trobarem.
Jo crec
que s'ha de mantenir
i per això
aquest darrer comentari
que esteu fent,
perquè és un pulmó,
és un espai verd,
és un espai digne,
que ben arrenjat,
ben acondicionat,
té unes possibilitats
increïbles de cara
a la ciutat de Tarragona.
El que passa és que ha estat
desvinculat de la Tarragona
pel seu passat,
una mica així,
doncs, bueno,
allò de...
Això venia del franquisme,
també ha hagut aquesta...
Escolta'm,
jo vaig néixer en temps
en Franco.
Sí, sí.
No, no, no.
No, no, no.
És que menys que estem aquí.
Ho vull dir,
sí, sí, sí.
Però mai ha estat de veritat
una qüestió de Tarragona
a la ciutat.
Però tu poses per damunt
per salvar l'espai
encara que sigui envoltat
de la química i del cor.
I tant,
és un pulmó,
és un espai aprofitant.
Quantes zones verdes tenim?
No en tenim tants de llocs,
no ens podem despreciar.
Quantes zones de Pineda
a peu de mar
i amb aiguamolls,
perquè ja haurien d'haver aiguamolls.
Hi ha aiguamolls.
Hi ha aiguamolls.
En tenim.
Escolta'm, alerta.
Doncs fa de fer-me aposta
i d'una vegada per totes arreglar-ho
i que pugui fer de tot
i si està mal comunicat,
comunicar-ho bé.
I els espais buits que hi ha
i que n'hi ha,
doncs escolta'm,
arreglem-los
i donem serveis,
altres serveis
que no siguin estrictament educatius
de l'àmbit social,
de l'àmbit cultural.
També es poden fer coses
al complex educatiu.
Farem l'absurd de tallar els pins
i fer-los de ferro
com a la Pineda, no?
No, però per exemple,
hi ha una línia d'autobusos
que només funcionen amb unes hores determinades
quan hi ha classe.
Això és un entrebanc
per arribar-hi, segons qui.
Doncs la primera cosa que s'ha de fer
és facilitar l'accés, no?
Doncs aquesta línia d'autobusos
hauria de funcionar segurament
si s'hi fessin activitats.
Clar, si no s'hi ferra el cap de setmana
no té sentit.
Però si realment...
I seria una manera de facilitar
que la gent puguis anar al teatre,
que la gent puguis anar a la Pineda,
que la gent...
Passejar, no ho sé.
Obrir el complex educatiu a la ciutat.
Obrir-lo,
perquè també és com a complicat entrar.
Vull dir, era...
Llavors, si s'obre d'una vegada
i si es fa una aposta
perquè allò...
A més a més que no tenim...
O sigui, hi ha un teatre fet
que senzillament s'hauria d'arreglar una mica.
Una mica bastant, però bueno.
Que es fan coses i funcionen.
I a més hi ha un grup de teatre
a dintre del complex educatiu
que fa molts anys
ha de fer el grup de teatre Lluís Vives
que fa coses excel·lents, no?
Sí, però això,
si el teatre es té en bones condicions,
moltes coses que es fan al Metropol
que està supersaturat.
I ara el final de Tarragona, no sé què.
Però hi hauria un tercer teatre.
Potser hauria sortit rendible
el del mal Covid a l'elaborat.
No sé.
Però...
És més gran, és més gran.
Llavors, clar,
vull dir, trobo que si fem l'aposta
que allà hi ha uns centres educatius,
que allà hi ha no sé què...
Ostres, doncs vinga, ja.
Sí, sí, sí.
En fi, potser aquesta notícia
de l'aigua potable
obre aquest debat ciutadà
perquè, en fi, recordo que fa anys
que no en parlem d'aquesta situació
quan sí que fa...
Ara no recordaré el temps,
però sí que va haver-hi un moment
determinat en què la ciutat,
sobretot a través de l'Ajuntament
i dels partits polítics,
van debatre la necessitat o no
de traslladar l'espai
per tot allò que comentàvem
del risc del polígon petroquímic.
En fi, avui tenim aquesta notícia
en l'àmbit de l'ensenyament.
També podem comentar una notícia,
una certa polèmica o debat.
Ahir vam tenir la tertúlia molt polèmica.
Parlant de sanitat,
la Teresa diu que sí,
la va sentir.
Parlant sobre el tema
de les inversions sanitàries.
Tot això perquè dimecres
va venir la consellera de Sanitat
de la Generalitat, Marina Geli,
va continuar reformant l'aposta
per les inversions
que s'estan fent a Joan XXIII.
Va recordar un altre cop
que ara a l'estiu
s'inaugurarà el nou servei d'urgències
que després s'han de fer
més inversions.
Però hi ha darrere fons
un cert debat
perquè de manera paral·lela
arreu s'estan acabant
les obres del nou hospital Sant Joan.
Hi ha un cert debat darrere fons
sobre si hagués estat millor
haver apostat en el seu moment
per fer un nou hospital Joan XXIII
perquè ja té més de 40 anys de vida
i no anar fent aquestes tasques
de rehabilitació de les plantes
o dels serveis mèdics.
Alguns partits a més polítics
a l'oposició diuen
que és que ens estan marginant
amb inversions sanitàries
i s'està fent una aposta per Reus.
Què?
Manel, què et sembla?
Jo em sembla que davant
de situacions d'aquest tipus
els partits fan el seu paper
i entren en aquest joc.
I jo els hi pregunto,
vostès com a ciutadans
se senten una mica discriminats?
No, de vincular ràpidament
un tema de millores
d'unes instal·lacions
amb la capitalitat.
Jo trobo una borrada això
sincerament com a ciutadà.
El que sí que entenc
és que ja estem una mica
hem de pensar
en que la despesa pública
no només és
enderrocar i fer coses noves
sinó en aquella altra cultura
de la rehabilitació
del manteniment
i això significa
que després tens
molts menys despeses
perquè tens el personal
tens el manteniment.
Jo crec que s'ha d'apostar
per la rehabilitació
i la millora.
Ara, quan no hi ha més remei
s'ha d'enderrocar
i fer coses noves.
L'hospital evidentment
té 40 anys
però si és rehabilitable
que segur que ho és
doncs fem-ho
i no fem una gran despesa
farònica
de despesa pública.
Quan estem parlant
precisament del PP
qui es està parlant
de no fer
grans despesa pública
amb la seva política
anticrisi
i ara estiguen
que la fem
per un tema
de capitalitat
que se'ls hi veu
el lleutor.
Sí, és que aquí
es barrejant també
aquest tema
de la capitalitat.
Teresa, què et sembla?
No, res, que últimament
quan s'ha volgut la història
que surt
es vincula amb això
de la capitalitat
i a mi això ja em cansa
aquest debat
perquè esclar
que vull que Tarragona
sigui capital
esclar que vull que tirem endavant
vull dir-me
l'aniria.
Jo no vull que sigui capital
Tarragona
ja és capital
però quan s'ha volgut història
es vincula amb això
i trobo que ja
tinc una sensació
d'agutament
de parlar de tot això.
Evidentment
jo
suposo que un tipus
de reformes
com aquestes
jo no soc especialista
en això
però m'imagino
que es planifiquen
amb molt de temps
i això
que s'està passant ara
està planificat
des de jo què sé quan
i l'Hospital de Reus
deu estar pensat
no sé, fa 20 anys o 10
o no sé quants.
És anterior la polèmica
totes aquestes planificacions
entenc jo
de l'Hospital de Reus
Sí, sí, no
clar, les planificacions
eren de fa temps
ara coincidèn
pensades per ser més capital
o menys una o una altra
però aquí en el fons
hi ha un tema
com bé
hem comentat
o hem comentat
hi ha un tema econòmic
de
què val més
construir de nou
o rehabilitar
i després
quines necessitats
té Tarragona
en aquest moment
i a mig termini
i ho sento
però
quan s'entra'm al debat polític
de capital o no capital
jo inverteixo
tu inverteixes
tu estàs al govern
i estic a l'oposició
no anem enlloc
i això ho han de dir
els tècnics
i això hi ha de tot
però vostès com a ciutadans
se senten ben
servits
entre cometes
a nivell sanitari
el tema que és
que la paret
estigui pintada
o no pintada
jo prefereixo
que estigui pintada
i net i polític
maca
jo he estat hospitalitzat
allà
i he estat molt a gust
amb habitacions noves
és un 23
sí
ara
a mi el que em preocupa
és que tinguin d'haver
llistes d'espera
i que tinguin d'haver
temes d'aquests
que s'estan uns mesos
perquè t'operin
ara
les urgències
jo tinc claríssim
si jo tinc un problema
o he de
o he de portar la família
per un tema d'urgències
me'n vaig a les urgències
públiques
tinc claríssim
fa molt de temps
urgències de jo en 23
per tant
o el que sigui
però les que estan gestionades
són les que estan fent grans
vull dir les que estan fent noves
les obres que estan fent ara
jo en 23
són les urgències
i parlar a la privada
i després quan hi hagi problemes
me'n vine amb una ambulància
o amb un helicòpter
o la pública
me'n vaig directament
a la pública
que per això pago impostos
Teresa
tu també te sens
ben servida
com a possible pacient
doncs
sortosament
no ho he sigut
però familiarment
sí que m'ha tocat
estar-hi per diferents coses
i ens hem sentit
molt ben servits
i jo m'hi diràs concretament
i penso que
tenim un hospital
que té tots
no sé si tots els serveis
però quasi
i la gent que està allà
penso que
està treballant molt bé
evidentment
si tu vas a urgències
estan sempre saturades
vull dir
perquè tothom
fem cap a urgències
però això és una altra cosa
aquest seria un altre debat
però les urgències
és justament
el que s'està fent nou
per tant
suposo que ja
ja deu estar ben pensat
això
jo confio
que estigui ben pensat
Manel
i tu que s'ha avançat
s'ha utilitzat l'adjectiu faraoni
que et referies per exemple
a l'hospital Sant Joan de Reus
o altres obres
és la impressió que tinc
quan arribes allà
i veus aquella cosa
i dius
ostres
quan passes allà al costat
s'han gastat
ara bé
per això segurament
hi ha aquesta sensació
o aquest redafons polític
és que estan fent allà la gran obra
és aquella percepció
però clar
no tinc les dades
per poder analitzar
en petit comitè
amics meus metges
ja veurem com ho podran omplir
com ho podran equipar
i com ho podran mantenir
alerta
però de fet també és cert
que a l'hospital de Sant Joan de Reus
jo he hagut d'anar
també per un tema de malaltia
de la meva senyora
i hem anat
hem estat molt ben atès
des del punt de vista mèdic
però clar
com a serveis
i com a espais
allò és infumable
així de clar
s'havia de fer un hospital
que cal fer un hospital
amb aquestes dimensions
i tal
és això
és el que comentaves tu
no ho sé
potser
ens hem passat
de pas
aquí el que caldrà fer
plantejar-se
i de fet ja està plantejat
és fer
el trasllat de l'hospital de Santa Tecla
fer un nou hospital
com es va plantejar
i es va sortir
a la llum pública
que podria anar a la zona del Llorito
que en aquest cas
l'hospital de Santa Tecla
sí que ha quedat molt enxubat
allà a la Rambla Vella
i també necessitaria espais
però en fi
la polèmica
els sona molt
de política
com moltes coses
els últims mesos
no parlarem
del Tribunal Constitucional
ni de la sentència
de l'Estatut
entre altres coses
perquè s'enxegava la tertúlia
també podríem parlar
de les consultes
sobre la independència
que hi ha
convocades per dimensi
en diferents localitats
de la demarcació
avui el que toca a Sant Jordi
com que ja dèiem
a la tertúlia
que avui és una festa
d'aquella cívica
en què la ciutat surt
al carrer
els ciutadans surten al carrer
del que es tracta
de gaudir
de la rosa
del llibre
i de l'ambient propi
d'una festa
com aquesta
així que els agraeixo
especialment
que hagin destinat
una estoneta
del seu dia de Sant Jordi
a venir a la ràdio
i a compartir
aquesta estona
de tertúlia
Teresa Valls
Joan Menchon
Manel Castanyo
a tots tres
moltes gràcies
bona dia de Sant Jordi
igualment
que vagi molt bé
i fins la propera
bon dia
bon dia