Comencem ja la tertúlia en aquest matí de dimecres.
Avui, tertúlia amb convidats a marcat perfil polític.
Quatre convidats que ens ajudaran a comentar les notícies
més destacades de la jornada i de la setmana.
Ens acompanya el regidor del grup municipal socialista,
que és tinent d'alcalde de Mobilitat i Seguretat, Carles Castillo.
Carles, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya la regidora del grup municipal de Convergència
i Unió, Maribel Rubió. Molt bon dia.
Bon dia.
La també regidora, en aquest cas,
el grup municipal del Partit Popular Juditeres.
Bon dia.
Bon dia.
I el president local d'Esquerra Republicana a la ciutat de Tarragona,
Ramon Maria Sanz.
Ramon, també bon dia.
Hola, bon dia.
Amb ells quatre comentarem l'actualitat, les notícies.
Una actualitat que, com deia, ahir, a aquesta hora,
en el temps de la tertúlia, ve marcada, molt marcada,
per qüestions econòmiques.
En fi, per les mesures que totes les administracions
estan anunciant aquests dies per reduir el dèficit.
I també, econòmicament parlant, aquesta setmana,
és notícia el vistiplau definitiu a la fusió de Caixa Tarragona
amb Caixa Catalunya.
i amb Caixa Manresa.
Però des del punt de vista de política municipal,
sens dubte que les retallades anunciades en matèria econòmica
estan protagonitzant l'actualitat de les últimes hores
i dels últims dies.
Després dels anuncis fets la setmana passada
pel president del govern espanyol,
José Luis Rodríguez Zapatero, al Congrés dels Diputats.
Totes les administracions, gairebé en forma de cascada de cadena,
han anat anunciant rebaixes.
Per exemple, ahir l'alcalde de Tarragona anunciava que el sou dels regidors
i els carres electes de l'Ajuntament es rebaixerà com a mínim un 10%,
que s'assignarà de manera immediata un decret i que ja es començarà a aplicar el mes de juny.
Així que avui que tenim precisament regidors o persones vinculades al món de la política local
els hi pregunto si aquesta és una mesura adequada, encertada, necessària i suficient.
Carles.
Bé, jo crec que és una manera de donar exemple,
perquè realment no s'aconsegueix altra cosa més que donar exemple.
I jo entenc que si es demana aquest esforç als funcionaris,
i aquest esforç ja l'està fent de facto la gent de peu,
doncs què menys que també nosaltres donem exemple i fem això.
Per tant, es tracta només d'un gest simbòlic?
Jo entenc que sí, perquè el que s'aconsegueix d'estalvi de diners jo crec que és molt poc.
Per tant, jo crec que és una mesura simbòlica, però jo crec que necessària.
Maribel.
De fet, jo crec que és una mesura que no està...
Bé, segueix la línia de les mesures de Zapatero.
I ho dic per següent.
Jo crec que no és el mateix que se li rebaixi un 10% o un 15% o el que sigui
al sou a una persona que cobra 1.000-1.200 euros
que a una persona que cobra 2.000 o 3.000.
Aleshores, considero que de la mateixa manera
que s'han estat fins ara donant una sèrie d'ajudes
sense comptar les rendes de cada un qui les percebia,
ara s'hauria de fer una retallada en funció de les rendes de cada un.
És a dir, el lògic seria que el percentatge fos amb un escalat.
Progressiu.
Exacte.
I les persones que tenen una renda de tant, tingués a l'any...
Jo tinc entès que aquesta és la idea del Zapatero, però bueno.
Ah, però el Ballesteros no.
Jo tinc entès que aquesta és la idea del...
Per això no, precisament no...
En aquest cas no va a la línia del Zapatero,
sinó que el que ha decidit l'alcalde de la ciutat és donar exemple.
Jo crec... Entenc, eh?
Tinc entès perquè encara no tenim la concreció
que les mesures del Zapatero, i perdona que t'hagin interromput,
són escalonades.
És a dir, és un 5% de mitjana.
De mitjana.
Això significa que hi haurà gent que tindrà un 10%
i hi haurà altres persones que no tindran cap baixada.
Però aquí t'acord que jo sàpiga no serà així.
No, no, aquí, però aquí estem parlant de polítics i dels càrrecs.
A veure, més opinions.
Continuo pensant el mateix, eh?
Perquè tots els polítics no cobren el mateix.
És a dir, que no hauria de ser la mateixa reducció,
igual per tothom.
Jo crec que no.
Judit.
Bé, des del Partit Popular nosaltres,
com no podia ser d'altra manera,
estem a favor d'aquestes mesures.
Pràcticament per...
Els nostres càrrecs som els que hem de donar exemple d'austeritat.
Avisem des del Partit Popular
perquè estarem molt atents al pla d'austeritat
que hauria d'anunciar el senyor Ballesteros,
cosa que fins ara no ha fet,
pel tema de despeses de representació,
viatges, dinars, etcètera, etcètera.
Amb això se'n va molts diners a l'Ajuntament
i d'això n'hi ha parlat.
Per tant, nosaltres hi avisem
que estarem molt atents amb aquesta qüestió.
Entenem que aquestes mesures han arribat tard i mal,
com les del senyor Zapatero,
i perquè les ha anunciat el senyor Zapatero,
el senyor Ballesteros ha posat en marxa.
Si no, no hagués estat així.
I el senyor Zapatero s'ha posat en marxa
perquè ha rebot un avís de la Unió Europea
via el senyor Obama.
Per tant, nosaltres assumim aquestes mesures
i esperem el decret aquest a veure com es va desenvolupar.
Ramon.
Bé, per començar,
a mi tant em fa que hagi donat l'ordre
i que hagi deixat de donar l'ordre.
A tu sí, però molts espanyols i catalans no.
Deixa'm parlar, no?
Jo que tu facis un poti-poti
d'Obama i comunitats europees i això
ho trobo perfecte,
perquè és la línia del Partit Popular i ja està.
Però ara sap jo el que fa la meva exposició.
Per fi reconeixem que estem en crisi.
Això ja és molt important.
Déu-n'hi-do.
És importantíssim això.
Ja ha costat, eh?
Reconèixer que estem en crisi és molt important.
Però és que no ho han de reconèixer només els polítics,
sinó que ho han de reconèixer tots aquells
que tenen capacitat econòmica d'aquest país.
D'acord?
Llavors, el que ens hem de plantejar és
quin model d'estat volem.
Perquè quan parlem d'administracions,
no hem d'olvidar que tenim l'administració de l'estat espanyol,
tenim l'administració de la Generalitat de Catalunya
i tenim els ajuntaments.
Tot això, si rep un,
en cadena van rebent els altres.
Perquè si nosaltres aquí a Tarragona
hem de reduir despeses
i ens hem de posar les piles
perquè econòmicament ho tenim fotut,
és perquè de l'estat espanyol
no arriben els diners que han d'arribar.
I també ens passa amb la Generalitat de Catalunya.
Però a banda d'això,
també tenim consells comarcals.
I a banda d'això,
també tenim diputacions.
I bageries.
I bageries, que encara no les tenim.
Però en principi les bageries
són per treure les diputacions.
Estàs reconeixent que hi ha masses institucions?
Què?
Estàs reconeixent que hi ha masses institucions?
I tant, clar.
Sí, però aquest no seria el debat ara.
No, és que és important.
Estic reconeixent que hi ha masses institucions
i estic parlant de model d'estat.
i si parlem de model d'estat,
doncs potser que ens replantegem
si tots aquests òrgans són necessaris
i si tots aquests òrgans
poden ser compatibles o incompatibles
amb una Constitució espanyola
o amb un futur estatut de Catalunya.
D'acord?
Com a futur, no?
Present.
O present estatut de Catalunya.
El futur de l'estatut no sabrem com quedarà.
Ho tinc molt d'això.
El present sí.
En un altre sentit,
estic totalment d'acord amb la Maribel Rubio,
no té sentit a un funcionari milaurista,
perquè n'hi ha molts,
tenir que rebaixar el sou.
Jo ho trobo de mal gust.
Això ho trobo de mal gust.
Però crec que el replantejament és
quin model d'estat volem.
i és molt important, això.
De totes maneres,
és que aquest dia s'està parlant molt,
sobretot dels sous,
dels sous dels consellers,
dels sous dels ministres,
dels sous dels regidors i dels alcaldes.
Una institució municipal,
una administració municipal
com l'Ajuntament de Tarragona,
quines altres mesures creuen que pot prendre,
si és que creuen que les administracions
més properes als ciutadans,
que estem parlant dels ajuntaments,
poden prendre mesures de restricció de despeses?
És a dir,
s'ha d'impulsar una política molt restrictiva
de despeses, creuen,
des d'un Ajuntament com el de Tarragona?
Permeteu-me.
Llavors, hi ha una altra cosa
de consciència i de gestió
de cada regidor,
cada conseller i cada persona
que és responsable,
ja no sols del govern,
sinó de la mateixa oposició.
I això ho hem de tenir en compte.
És a dir, jo gestiono una àrea,
tant si estic a l'oposició
com si estic al govern.
Tinc una sèrie de responsabilitats.
Llavors, dintre d'aquesta gestió,
jo he de pensar
què puc retallar
o què puc deixar de retallar.
Això pot ser.
Això pot ser.
Però si és a l'oposició
no gestionem diners.
A veure, jo entenc que, per exemple,
el senyor Carles Castillo...
No el fiscalitzem només.
A veure.
No, no.
No, clar,
és que no gestionem diners,
no podem reduir res
perquè no gestionem diners nosaltres.
Però hi ha partides pressupostàries
que també...
No, nosaltres no...
Aquí no pintem res.
Sí, sí.
A veure, anem...
A veure, Carles.
Jo, i ara no vull entrar allò en demagògia,
però jo sé de viatges
que també ha anat l'oposició.
Vull dir, jo, segurament
tot això ens ho hem de replantejar.
Però, Carles,
els viatges que han anat l'oposició
estan regalats per l'agència de viatges.
Igual els viatges que han anat
els senyors del govern.
No ho sé, no t'ho discutiré
perquè no t'ho poso en dubte.
Jo sí que ho sé.
No t'ho poso en dubte.
Jo sí que ho sé.
No ho sé.
Perquè ja m'he preocupat jo
d'enterar-me si era així.
Però, en tot cas, Judit...
A veure, s'han de rebaixar partides
de departaments?
De fa 3 anys,
d'ara a fa 3 anys
s'ha reduït fins un 70%,
per exemple,
a despesa en viatges.
Jo crec que ja s'està fent
aquesta reducció de la despesa
i s'està fent per nassos.
Perquè no hi ha altres.
És a dir, perquè els ingressos
s'han reduït.
Per tant, de facto,
tenim una administració
bastant austera a l'Ajuntament.
El que passa és que és el que diu el Ramon Maria.
Hi ha uns mínims de serveis
i una mínima qualitat en els serveis
que jo crec que no podem abaixar.
Segurament també hem de fer la reflexió
de com hem estat vivint els últims anys.
És a dir,
quins missatges hem anat llançant a la ciutadania
i quin nivell de serveis
hem posat damunt de la taula.
Perquè segurament era un nivell de serveis
que ara ens adonem
que no podem mantenir.
I segurament hem estat vivint
com si fóssim suïssa
o com pensant-nos que érem Alemanya
i no ho érem, ni ho som.
Ara, després de la famosa bombolla immobiliària,
ens hem adonat que teníem
una part del PIB que no era real,
que era una bombolla, que era falsa.
Això, quan ha esclatat,
ens ha posat damunt de la taula,
ens ha posat damunt, davant dels ulls,
la situació real que tenim.
I és aquesta.
Jo crec que, de facto, sincerament,
segurament hi ha coses a discutir
o hi ha rebaixes a discutir
que es poden aplicar en altres llocs.
Però jo crec que, de facto,
aquest Ajuntament i en general,
segurament tots els ajuntaments,
com deia el Ramon Maria,
per la pròpia situació real
que tenen d'ingressos
o de manca d'ingressos,
doncs hem d'aplicar pressupostos austers.
A veure, Maribel,
s'han d'aplicar rebaixes en alguns apartaments?
S'han d'aplicar rebaixes
i, a més, s'ha de buscar...
Però, per exemple, posem exemples concrets.
A veure, nosaltres fa uns mesos,
ara no recordo quants,
vam presentar una proposta
amb la que, comptant així molt per sobre,
reduïm gairebé dos milions i mig d'euros
del pressupost de l'Ajuntament.
No m'ho crec, perdona,
però no m'ho crec.
Nosaltres ho vam fer sobre paper.
Doncs dieu-ho,
perquè a mi em fa molta gràcia
aquest discurs de la dreta de rebaixar
i després rebaixem impostos,
incrementem serveis,
jo això, dos més dos, no són cinc,
com són quatre.
Escolta'm una cosa.
Nosaltres això ho vam portar a plenari
i això se'ns va tirar enrere.
És a dir, nosaltres també ho vam fer públic.
Inclús recordo
que el nostre portaveu, el Joan Aregio,
va donar detalls
de quines despeses es podia rebaixar.
D'acord?
No es va aprovar?
Perfecte, no passa res.
Arrel de tot això,
va sortir el govern
dient que prendria una sèrie de mesures.
Reduir paper,
no enviar les nòmines en paper.
Jo entenc que hi ha moltes nòmines a l'Ajuntament,
però aquesta és una despesa petita.
Per tant,
jo sí que considero
que hi ha moltes despeses
en el pressupost superflues
que es poden retallar.
Què et direu?
Per exemple,
tota la publicitat,
tot això fora.
A la que hi vaig jo.
Tot això fora.
És a dir,
en aquests moments,
escolta'm una cosa,
en aquests moments,
exacte,
revistes i revistetes,
fulletons,
escolta,
l'altre dia el grup municipal
ens va arribar.
Ja estem en una demagòria.
Tu saps la quantitat de coses
que ens arriben duplicades, Carles?
No, no, no.
Pel Departament de Cultura,
pel Departament de...
A veure,
l'altre dia el grup municipal
ens va arribar
un fulletó del Teatre Metropol
amb la programació del Metropol,
que ens sembla molt bé que ens arribi,
però és que ens va arribar
un a cada regidor
i en cada sobre.
És a dir,
vuit sobres
amb vuit fulletons.
Doncs nosaltres considerem
que amb un que arribi al grup
n'hi ha prou.
Nosaltres ja ens parlarem
entre nosaltres
quina programació del Metropol.
Despeses petites com aquestes
n'hi ha moltes
que no ens n'adonem
i que s'han de reduir.
Aleshores,
caldria,
com bé ha dit abans,
em sembla el Ramon Maria,
que cada un dels regidors
agafi la seva àrea,
miri què s'està fent
a fons
i miri derroït
tot el que es pot.
Trobo perfecte, Maribel.
Sí o no?
És a dir,
si tots els grups municipals
es conformen
en rebre
només un sobre,
és el més fàcil que hi ha.
Amb una informació
tenim prou.
Què passa després?
Què passa després?
Que també pot arribar a passar això.
A mi no m'ho han dit.
A mi no m'ho han fet.
No, no, no, disculpa.
L'organització interna de cada grup
és l'organització interna.
Per correu electrònic.
Ho trobo perfecte
i més fàcil m'ho poses.
Si ens podem estalviar al sobre
i podem fer un correu electrònic,
és perfecte.
Per suposit.
És una mesura que es pot prendre.
De debò fos tan fàcil
que quan has de comunicar-te
amb un altre regidor
ho poguessis fer
via correu electrònic.
Cap problema.
Però com que això no pot ser
perquè ha de ser una carta
per registre,
perquè si no aquesta carta
si ja és per registre
la meitat de les vegades
no fa ni cas,
quan és per correu electrònic,
molt menys.
També has de contar
que la pròpia administració
comporta una sèrie.
Cert.
D'acord?
Sí, però hi ha coses que no cal.
A veure,
s'ha posat un exemple concret.
A veure, Judit.
No, no, és que precisament jo...
Però més coses concretes?
No, és que jo, precisament...
Però de reduir només la publicitat...
El pressupost del 2010
que hi ha hagut partides pressupostàries
que s'han reduït,
però hi ha hagut partides pressupostàries
que s'han incrementat considerablement.
I una d'elles és precisament
la de l'àrea de la societat de la informació.
Però jo és que crec que esteu confonant...
I en definitiva,
és el que jo deia,
en definitiva,
això és propaganda institucional.
Jo crec que esteu confonant...
I a més ho feu voluntàriament
i per si m'ho permeteu,
amb tot el que hi hagi...
Això és una qüestió de noves tecnologies, no?
Amb tota la mala fe del món.
Inclou tot.
Comunicació, participació i ciutat de la informació.
A veure, és que no parlim tots alhora.
Carles.
Jo crec que esteu confonant
i ho feu a posta, naturalment,
perquè heu de fer exercir la vostra postura.
Per a veure com l'hem rebeixat
la partida de cultura.
Tranquil·la, Judit.
Només acabo i ja està.
Sí, sí, sí, no, és que estava parlant jo.
Jo crec que esteu confonant
publicitat i propaganda amb informació.
I ho feu a posta.
He parlat de l'àrea, no confonguis tot.
L'àrea Societat de l'Àrea.
Però la informació es pot donar de moltes maneres,
no cal gastar.
Però t'ho dic, us ho dic,
perquè el Ramon està també al Consell d'Administració de l'AMT,
per exemple.
Hi ha una partida que és publicitat.
Aquesta partida de publicitat
no és per l'or i glòria
ni del president ni del gerent.
És informació ciutadana.
Canvis d'horaris d'autobusos, per exemple.
Canvis d'horaris,
canvi d'ubicació de parades,
canvi d'ubicació de la casseta
on es compraven els tiquets,
és informació ciutadana.
I si no fas una cosa d'aquestes,
és que se't llancen els usuaris al damunt.
Disculpeu-me una cosa.
Això és un exemple claríssim.
M'estiu parlant d'informació...
Això és un exemple claríssim.
Pràcticament necessària.
És a dir,
si hi ha un canvi d'horaris
amb un autobús s'ha de comunicar.
Pràcticament necessària.
Ara bé,
a mi disculpeu-me,
però totes aquestes revistes
que ens arriben a casa
van agloriant
les accions del senyor Ballesteros
a Tarragona
i del seu equip de govern,
disculpeu-me.
Com més quantes, eh?
Com més quantes, eh?
Digue'm nom,
digue'm nom de revistes.
Mira, d'entrada,
a Tarragona Municipal.
I quina més?
I cap més.
Perquè l'altre és el Partit Socialista.
Maribel, sigueu-me una mica clas.
M'estàs dient quantes revistes
i només me'n pots dir una.
Bueno,
doncs digues que només Tarragona...
Escolta'm una cosa.
Vols suprimir Tarragona Municipal?
Escolta,
jo he parlat de petites coses.
Proposes suprimir el Tarragona Municipal?
No, no,
jo no estic proposant res.
Ah, no, no, no.
Això és una cosa...
Parlem una mica en propietat, Maribel.
M'estàs dient
tantes i tantes revistes
que arriben a casa.
I no més...
Me n'has dit una.
Doncs ja no són tantes.
Parlem de revistes.
Parlem de fulletons.
Parlem de moltes coses.
Quin fulleton m'estàs dient, doncs?
Fulletons que es fan per cultura,
fulletons que es fan...
Ah, perdona,
i els fulletons de cultura
és propaganda per benagloriar
el govern municipal?
És informació.
És a dir,
si el Metropol fa una programació...
Hi ha informació necessària
i informació que no ho és.
Si el Metropol...
I que no se la mira ningú més.
Si el Metropol fa una programació,
aquesta programació s'ha de fer
saber als ciutadans.
Tant de bo,
tant de bo,
tots els ciutadans
tinguéssim el nostre ordinador,
estiguéssim conetats a internet
i poguéssim rebre tot això
per correu electrònic.
Però hi ha molts ciutadans
que escolten la ràdio...
No és el cas.
Hi ha molts ciutadans que...
Hi ha molta gent gran
que ho rep a casa,
que s'ho mira,
que s'ho praia els dies
que vol anar-hi.
Jo crec que això,
de moment,
ha de ser així.
I Déu-n'hi-do,
les partides que ja s'han rebaixat
en aquest sentit.
Però fixa't en el que acabes de dir.
Rebo un munt de revistes a casa.
Només me n'has dit una.
Que, a més a més,
s'ha canviat el format,
molt més ecològic,
molt més econòmic,
molt més didàctic,
que no pas el que es feia abans.
I és una revista
que s'ha rebut sempre.
Sempre s'ha rebut aquesta revista.
Però si no hem tingut
aquesta situació econòmica.
Sempre estem parlant...
Sisplau, Maribel,
parlem una mica en propietat.
I si parlem de rebaixar,
diguem, fes concrets,
però m'estàs dit un munt de revistes
quan només m'he dit una, Maribel.
Des del Partit Popular
hi ha repetides vegades
quan s'ha parlat de plat,
d'austeritat,
s'ha proposat...
No em pregunteu ara
quines conselleries.
Però potser sí seria
una possibilitat
el reduir conselleries
unificant-les.
Per exemple,
nosaltres sempre hem dit
que no entenem
com hi pot haver
una empresa municipal,
un organisme com
l'Empresa Municipal
de Mitjans de Comunicació
i una àrea
de la Societat d'Informació
de l'Ajuntament
que s'assolapen
amb moltíssimes qüestions.
Per tant,
aquesta sènia
també és una manera
de reduir
la despesa
que tenen aquestes...
Com?
Traient?
No, no, no.
Unificant.
Unificant.
Unificant.
Unificant és que cadascú...
Sí, sí, no,
és que unificant
perquè a mi em consta
que hi ha moltes coses
que s'assolapen molt.
No, unificar-sumar no.
S'ha d'aprofitar
l'estructura
que es té
i si cal ampliar-la,
ampliar-la,
però no duplicar estructures.
Per segons quines coses.
El que s'està fent
és complementar,
precisament és el mateix.
Home, doncs Déu-n'hi-do.
Següent proposta, Judit.
No, no, jo he dit...
No em preguntar...
Ah, ja està.
No, no, no, ja està.
Les propostes
ja es faran formalment.
A veure.
Que potser s'hauria d'estir
a la reducció de conselleries
codificant.
Ricard, no les ho fer les propostes.
A veure, un moment, un moment.
Jo l'he fet algunes.
L'he fet algunes.
N'hem fet algunes.
Quines propostes, Maribel?
A veure.
Jo t'he dit
que les propostes
ja es faran formalment.
Ja es faran.
Jo els hi preguno.
Nosaltres ja n'hem fet algunes.
Diguem-les.
No faig propostes,
però faig preguntes.
No te les saps.
Senyors i senyores
contartulis.
Maribel i Ramon Marió.
Un moment.
Un moment.
Han parlat molt
de publicitat,
d'informació,
de revistes
o de propaganda
en funció dels nostres contartulis.
Jo els hi pregunto.
L'Ajuntament hauria de reduir
partides
d'alguns serveis determinats?
Per exemple,
ens hem de plantejar
reduir qüestions relacionades
amb educació,
amb serveis socials,
amb neteja,
amb urbanisme,
amb seguretat.
Amb neteja, no,
amb seguretat,
amb transport públic.
Pregunto.
Pues diguin-ho.
Hem d'arribar a aquest...
D'on podem retallar?
Home,
és que jo ara mateix
no te puc dir una...
Jo no us vull posar
ara en un problema
de no saber...
Però el tema...
Estem en una tertúlia
que estem parlant
de la reducció del 10% del sou
i tu m'estàs preguntant
ara que et digui
quina partida pressupostària
de l'àrea de no sé què
s'hauria de reduir.
Però és que crec que no...
Això s'hauria d'estudiar molt bé.
Crec sincerament
que no coneixeu el pressupost
i que no us n'adoneu
jo això ho entenc.
Però no us n'adoneu
que els pressupostos
ja estan suficientment
austers
i suficientment quadrats
perquè la situació
dels ajuntaments
com deia el Ramon Maria
i estic absolutament d'acord
és la que és.
I els ajuntaments
estem al borde del col·lapso.
D'això no som tots conscients.
Si aquesta situació
es manté un parell d'anys més
segurament els ajuntaments
entren en col·lapse.
Ja ho sé.
Aquesta és una reflexió
que hem de fer.
Per tant, de facto,
havent-sir reduït els ingressos
que és la primera vegada
a la història de la democràcia
crec que es redueixen
els ingressos
d'un any cap a l'altre.
Per tant,
quan nosaltres estàvem
a l'oposició
i Convergència
i el Partit Popular
governàveu
teníeu igual
10 milions d'euros
més d'un any a l'altre.
Aquesta era la situació d'abans
i la situació d'ara...
No, no, deixa'm acabar.
Disculpa, no ens ploris,
perquè nosaltres
no hem tingut mai ajudes
com les del Plan Zapatero.
No ploris ara per això.
El que no podeu fer
és,
com fa el Partit Popular
i com fa el senyor Rajoy,
parlar d'austeritat
sense mai concretar,
criticar quan es prenen mesures
com les que s'han pres
que són molt dures
per tothom
i quan entres
a les propostes
del Partit Popular
i parlo ja ni mell espanyol
resulta que es t'estalvien
amb les propostes
111 milions d'euros.
Escolta'm,
per a este viatge
no hace falta esas alforjas,
sincerament.
O som seriosos
i ens adonem
que la situació
és lo suficientment dura
pels ciutadans
i per a les administracions
públiques
més properes als ciutadans
o, si us plau,
millor no fem demagogia.
Quan aquí el responsable
únic
és el senyor Zapatero
de tot el...
Podríem parlar,
si vols,
podríem parlar de com
es va onflar
la bombolla immobiliària
en el seu moment.
Maribel.
Jo penso que hi ha
moltes maneres
de reduir despeses
no només a l'Ajuntament
sinó en genèric.
Aleshores,
totes aquestes reduccions
s'han de fer
en noms i cognoms,
certament.
I aquesta és una tasca
que jo crec,
i a més el nostre
portant veus
ho ha demanat així,
convocar una Junta
de portant veus
perquè entre tots
es pugui agafar el pressupost...
No s'aconseguirà reduir
ni un cèntim més.
I jo ho dic
perquè conec
el meu pressupost,
el pressupost
de les meves conselleries.
I us asseguro
que més auster
no pot ser,
perquè més auster
seria irresponsable.
Aquesta és la situació,
crec,
a totes les àrees
de l'Ajuntament actualment.
Per tant,
no fem demagogia.
El que hem de fer
és anar tots a una.
El que hem de fer
és fer com fa França,
com fa Portugal.
Aquest és l'exemple
de democràcia
i aquest és l'exemple
del que ha de fer
de l'oposició responsable.
El Ramon Maria,
a principi de la tertúlia,
ha dit
per fi reconeixem
que hi ha crisi.
Jo crec que aquesta crisi
està damunt nostra
des de gairebé
fa dos anys i mig,
una cosa així.
Les oposicions
actuen per a la responsabilitat.
Vols que digui
quan va començar la crisi?
No, no, no.
No digui
quan va començar la crisi.
La qüestió és que estem en crisi.
No, no, no, perdona,
però ho has de saber.
Que estic d'acord amb tu.
Hem de saber
d'on venim també.
Doncs venim, per exemple,
dels ingressos
de les polsboles
que tenien els ajuntaments
per una fabricació
fictícia
d'un estat
on tot es podia vendre
i tot es podia comprar
a uns preus desorbitats.
Escolta, Ramon Maria,
no que la Generalitat
s'hauria pogut estalviar
alguna ambaixada per allà,
per exemple?
Ui, a veure,
senyores, senyores...
Molt bé,
molt bé,
molt bé,
molt bé,
molt bé,
molt bé,
molt bé,
molt bé,
molt bé,
molt bé,
despeça,
despeça,
ja teníem crisi,
ja teníem crisi,
hi ha moltes maneres
de reduir despreta.
Ramon,
senyores i senyors
que han de dir,
la teva ignorància
és molt sopina,
perquè saps el volum
de negoci
que pot arribar
a generar una ambaixada
per Catalunya?
No el saps.
A veure...
Doncs ja ens entenem.
O sigui,
l'Alguer
és un volum
de negoci
increïble,
l'Alguer.
El Joan Elias
que el teniu allà
fa un volum
de negoci
que és incontrolable.
Permetim tornar
a l'àmbit
més local,
més municipal.
Són partidaris,
per exemple,
de rebaixar
els sous
als funcionaris
i el personal laboral
de l'Ajuntament?
Sí o no?
A veure,
jo no soc partidària,
per favor.
Evidentment que no.
Personalment.
Ara,
com a política,
doncs si són les mesures
que s'estan anunciant
i s'han d'aplicar,
doncs si no hi ha més remei,
doncs s'ha de fer.
S'apliquen.
A veure.
Maribel,
sí?
Inicialment,
la situació que tenim
és molt complexa.
Ara bé,
jo no estic d'acord
que es rebaixi a tothom
el mateix.
Jo crec que s'ha de rebaixar
escalonadament.
En funció de...
I si a més...
No,
perdona,
Carlos,
jo estem parlant
de l'Ajuntament.
Els hi pregunto
pels funcionaris,
pels treballadors
de l'Ajuntament.
Comprendràs que
com a socialista
estem absolutament d'acord.
És que la rebaixa
ha de ser escalonada,
naturalment.
Com és l'impost de la renda?
No,
doncs a veure si el senyor Ballester
es agafa i diu
en funció del que cobra cada un
es rebaixarà cada un.
Estàs barrejant,
Maribel,
perquè està parlant ara
dels funcionaris.
És que l'Ajuntament
no s'ha de ser funcionaris.
Però és que l'Ajuntament
estem parlant dels
alts funcionaris.
És un petit matís
molt important
perquè els alts funcionaris
cobren el quàdruple,
segurament,
que qualsevol funcionari
mitja.
Segurament aquests senyors
s'ha de rebaixar més del 10%.
D'als funcionaris
i de polítics.
S'han de rebaixar
els sous dels funcionaris
municipals?
A mi no m'agrada,
però crec que són
imprescindibles
aquestes mesurades.
Ara bé,
amb un matís,
que es facin
sempre escalonadament.
Lògicament,
el que cobra 1.000 euros
o el que cobra 1.200 euros
com a auxiliar administratiu,
no se li pot rebaixar
un 10%.
És que està claríssim.
Ramon.
Ha de ser escalonadament.
No se li pot rebaixar
a una persona
que cobra 1.000 euros.
Tots coincidint.
Amb això estaríem d'acord,
doncs.
Ja és de calaix.
I, per tant,
s'ha d'aplicar també
a totes les administracions,
inclús a la municipal.
És molt possible
que aquesta persona
que cobra 1.000 euros
i estigui pagant
600 euros de lloguer...
Com l'has de rebaixar?
No se li pot rebaixar.
Aquest senyor acabarà
dient,
doncs, escolta,
és que és de calaix, això.
Això és una domopietat tremenda.
Creuen que s'han de reduir
algun tipus d'inversions?
Ja no parlo del pressupost
a les diferents àrees
que han estat aquí comentant.
Cuidado.
Ho dic perquè, per exemple,
a nivell de l'Estat
i a nivell de la Generalitat,
el Consell de Castells
ahir anunciava
una retallada important
d'inversions al govern.
El ministre Blanco
a nivell de l'Estat
i el propi president Zapatero
ja han dit que hi haurà
un alentiment
de moltes inversions.
Les de l'Ajuntament,
evidentment,
són d'un volum més petit,
més reduït,
però també hi ha inversions,
hi ha un capítol d'inversions.
Creuen que s'han de reduir?
A veure, inversió és negoci,
inversió és feia.
D'acord?
I hem d'anar molt al tant
amb aquestes coses.
Quin tipus d'inversió reduïm,
quin tipus d'inversió alentim
i quin tipus d'inversió
són intocables.
Quines són intocables?
Aquelles que puguin generar negoci
i aquelles que puguin generar treball.
I aquelles que ja s'han començat.
Ja, ja, per descomptat.
I el que ja ha començat,
Carles.
No, no, totalment d'acord.
Totalment d'acord.
Segurament és obligatori
rebaixar una mica
per aconseguir posar-ho
les altres coses,
però cuidado,
cuidado perquè la inversió
crea ocupació,
crea treball
i per tant és economia també.
Judit,
estem d'acord?
Sí, sí.
Sí, sí, estaríem d'acord?
Maribel?
Absolutament d'acord.
A Tarragona només ens falta això,
que es rebaixin inversions.
Hem aconseguit arribar
a un parell de coses
que estem d'acord
els quatre partits.
Jo crec que estem molt d'acord,
en general.
El que passa és que ho diem
de maneres diferents.
El que passa és que jo,
a nivell nacional,
que ara no recordo exactament
la denominació,
però ara en alguna cosa així com
ajudes per les senyores
de no sé on,
per aprendre a fer baixelles
de no sé quantos.
A veure,
aquí són petites partides
de 200.000,
300.000,
150.000,
que se'n valen molts diners.
I aleshores, clar,
jo entenc que s'ha d'ajudar
exteriorment,
però també entenc
que primer ens hem de mirar
a casa nostra.
I aquest és un exercici
que jo crec que en els darrers anys
no sé si s'ha fet correctament.
És a dir,
primer mirem a casa nostra,
veiem el que necessitem
a casa nostra
i després ja en parlarem
de si queda alguna cosa.
A veure,
ampliem el fòrum una mica,
el territori.
Deixi'm parlar un moment,
és que ens queden
sis minuts de tertúlia.
En fi,
a nivell general de l'Estat,
les mesures anunciades
fa una setmana
per Zapatero,
que demà aniran
al Consell d'Administració
i s'aprovaran
en decret llei.
La protesta dels funcionaris,
el tema de la congelació
de les pensions,
tot i que després
s'han fet
tota una sèrie
de matitzacions,
les ajudes
a la llei de la dependència.
Com ho valoren,
tot això?
Home,
el de les ajudes
a la llei de la dependència
és un escàndol.
A mi,
disculpeu-me,
però clar,
ara es trobarà molta gent
que jo no sé si al final
això acabarà pagant-se
retroactivament o no,
però molta gent
que ha fet la inversió
en el que sigui,
en comprar
els menesters necessaris
perquè tenia un mal a la casa,
que potser aquesta persona
per desgràcia
ja s'ha mort,
que hi ha una sèrie de diners
que s'han de rebre,
que jo espero que els rebin,
això d'entrada.
Aleshores,
una altra cosa,
quan una persona té
una necessitat,
la té en aquell moment,
si s'ha d'esperar
un any,
dos anys,
sis mesos
a rebre l'ajuda,
perquè està trigant moltíssim,
la veritat és que
aquella persona
no l'ajuda gaire.
Aleshores,
això jo crec que s'ha d'agilitzar
i a mi em sembla
una mica forta
aquesta mesura.
Carles.
Naturalment,
estic d'acord.
Si jo pogués escollir...
Els socialistes,
com justifiqueu
aquesta retallada?
O com l'argumenteu?
Segurament que és imprescindible,
però no seré jo
qui defensi
una retallada
de cap despesa social.
És a dir,
jo crec que les despeses socials
no s'han de tocar
en absolut.
Jo crec que és el mínim
intocable.
I si a mi em preguntes,
doncs jo escolliria abans
retallar dràsticament
despesa militar
o despesa d'altres llocs
que tocar en absolut
la despesa social.
És que el més greu
són els pensionistes
i la llei de la dependència.
Si m'ho demanés
una argumentació,
no soc capaç de fer-ho.
Nosaltres des de...
Bueno, des de fa idees
ja hem dit
que totes les retallades
haurien de recaure
sobre el govern del Zapatero
i no sobre els espanyols,
com està fent.
Entenem...
Què vol dir això?
És que m'encanten
les frases buides
de contingut de la veritat espanyola.
T'ho pregunto per curiositat,
perquè a mi...
Per curiositat.
No vol dir...
Segueix en una frase
juntar a Crisi
ajuntar en nom del Zapatero.
Home, estem parlant
de pensions o no?
Estem parlant de pensions?
Quin contingut té aquesta frase?
Sí.
De què està parlant?
Digueu-ho d'on,
digueu-ho d'on,
perquè les...
T'ho repeteixo,
les propostes...
Les propostes
que en gran diluqüència
ja heu compositat...
El senyor Zapatero
castiga els espanyols
congelant les pensions
amb la pujada de l'IVA
que s'aplicarà
a finals d'aquest mes
que ningú parla d'això ja.
Les propostes del senyor Rajoy
amb tanta gran diluqüència
aquelles propostes
d'austeritat
del senyor Rajoy
comporten
111 milions d'euros
de retallada
de la despesa.
111 tristos milions d'euros.
Ja em diràs...
Sí, en tema de subvencions també.
...que fan els espanyols
amb 111 milions d'euros.
Però, Judit,
el Partit Popular...
Tu has quantificat
els fes els números
perquè estàs allà.
Judit, el Partit Popular
considera injustificables
les retallades
anuncies per Zapatero.
Injustificables.
Però si s'ha de reduir
el dèficit
teòricament,
com ho fem?
No, vale.
Nosaltres hauríem proposat
altres mesures, evidentment.
Però les que són
són les que són.
No sabem quines.
A qui afecten els espanyols?
El govern Zapatero?
Queda igual.
Ramon.
Bueno, hi ha una cosa
que està clara,
ho dic per entrar
en aquestes frases
i tan filosòfiques,
està clar
que les mesures
que pugui prendre
el govern espanyol
afecten els espanyols.
Mal aniria
que afectessin els frances
o els portuguesos.
Amb això,
doncs,
estem totalment d'acord.
tres pilars bàsics.
Sanitat.
Quin què?
Que simple.
A veure,
no se me'n vagin.
Ramon.
Sí, és així.
Deu ser que soc home
i d'Esquerra Republicana.
Parlem d'Espanya.
Deu ser això.
Deu ser que soc home
i d'Esquerra Republicana.
Parlar d'Espanya.
Molt bé,
no m'agrada gens
parlar de l'Estat espanyol
perquè, entre altres coses,
si tinguéssim un finançament adequat
i no haguéssim de prendre
de l'Estat espanyol,
doncs ho tindríem tot
molt més fàcil.
A veure,
Ramon,
les retallades
són justificables.
Tres coses bàsiques.
Sanitat,
justícia
i ensenyament.
Els pilars de tot estat.
I això no s'ha de tocar per res.
I la seguretat,
si m'ho permets.
Entre dintre justícia.
Doncs mira,
el govern de la Sata
es podria establir molt
en sanitat, per exemple.
Sanitat,
justícia.
Sí,
sí, sí, sí.
Si el rei has pagat la factura.
Mira,
ens haguéssim de estar bé
amb un pico.
Sí, senyora.
Té tota la roda del món.
Visc a la república.
Tu has parlat del rei, eh?
A veure.
Soc simple.
Maribel.
Coses que es poden, Ramon.
Que es poden resoldre.
Simple el comentari que has fet,
no tu.
Però jo,
jo,
Jo,
Jo,
Jo,
Jo,
Jo,
Jo,
Jo,
Jo,
Jo,
Jo,
el que penso que certament,
si hi ha un moment com el que tenim ara,
s'ha d'estudiar,
que s'ha de retallar,
el que també penso que,
d'entrada,
s'ha anat el més fàcil,
el més fàcil,
eh?
Jo crec que no s'ha meditat.
I que potser s'hauria d'haver estudiat
una miqueta més
d'on també es podia retallar
i potser aquesta mesura
haver-la adoptat
o una mica més suau
o una mica més tard.
Jo crec que s'ha anat,
d'entrada,
el més fàcil,
vinga,
què fem?
Vinga,
els funcionaris,
els treballadors,
fora,
vinga.
I d'aquí ja ens estalviem,
quan?
I quan ens falten ara?
Quatre milions?
Però vinga,
i ara d'on els traiem?
Jo ho sento.
I allò,
l'alternativa,
bé.
Jo crec que s'ha treballat d'aquesta manera.
No crec que a ningú,
ni al Zapatero mateix,
li hagi estat fàcil
proposar aquestes mesures.
Però jo crec que no s'ha aprofundit
exactament,
no s'ha aprofundit realment
amb el problema.
Jo crec que no són mesures meditades
i que són unes mesures d'urgència.
Bueno,
és la meva opinió.
Ja està,
crec que no s'ha aprofundit,
tal com es mereix,
el tema.
Jo crec que hi ha poc marge
i jo crec que és una...
Sí, clar,
hi ha poc marge,
clar que sí,
perquè ens venim dormint
en los laureles
i fa bastant temps.
Hi ha poc marge
de tertúlia.
Arriben malament i tard.
Mirin el rellotge,
arribem al punt horari de les 10,
així que s'acaba la tertúlia.
Segur que podríem avui continuar
molta estona.
Avui s'ha fet molt ràpida
i molt accelerada.
Sí,
i a més,
bàsicament només hem parlat d'un tema
que és la crisi,
l'impacte de la crisi,
les mesures,
com s'apliquen a nivell general
de l'estat
i a nivell local de Tarragona.
En fi,
hem convertit la tertúlia
amb Judit Heres,
Maribel Rubió,
Ramon Maria Sánchez
i Carles Castillo.
Els quatre,
moltes gràcies,
que vagi molt bé
i fins la propera tertúlia.
Adéu.