Sintonia de tertúlia en aquest matí de dimecres, matí de Tarragona Ràdio,
temps per comentar l'actualitat de la jornada, com és habitual cada dia a aquesta hora.
Avui amb tres convidades, la periodista i professora de la Universitat, Nani Rodríguez.
Nani, bon dia.
Bon dia, bona hora.
La botiguera Carme Pedrol, bon dia, Carme.
Bon dia.
I la professora de Can i Senadora, Tarragona Teresa Valls, bon dia, Teresa.
Bon dia a tothom.
Amb elles 3, avui comentarem l'actualitat de la jornada, una actualitat marcada clarament per la campanya electoral
i per aquest cara a cara frustrat ahir a la nit a última hora entre Artur Mas i José Montilla.
Se n'havia parlat moltíssim en les últimes 48 hores i finalment la Junta Electoral Central,
a quarts de 10 de la nit, va decidir prohibir aquest cara a cara que a quarts d'11 havien de fer davant de les càmeres de TV3
Artur Mas i José Montilla com a líders de les dues formacions polítiques més votades d'aquest país.
Un cara a cara que no s'ha fet mai a Catalunya, frustrat finalment.
Nani, què et sembla la decisió?
Entens? L'aproves? La de la Junta Electoral et sembla incorrecta?
Em sembla moltes coses, però bé, sí, sí, per resumir.
A veure, jo crec que aquest no és un país que es vota el president, es vota un parlament
i em sembla que és important que tots els partits hi siguin representats i em sembla que tots han de tenir dret,
sobretot si és una televisió pública, a dir la seva. Això per una banda.
Per una altra banda, crec que donades les circumstàncies i tal com està el Parcal,
és important qualsevol acció que es faci, sobretot amb mitjans de comunicació,
per fomentar la vidilla electoral, la participació, que la gent es mulli
i un debat cara a cara hauria suposat que molta gent que potser ni s'ha mirat els debats de sis
se'ls hagués mirat i molt probablement hagués remogut les consciències
o la voluntat d'aquelles persones que pensen que tots són iguals i que ells es quedaran a casa.
És a dir, no m'agrada que l'hagin prohibit i una cosa que em va sobtar,
que segur que és demagogia, segur que és absurd, però ho dic perquè em va sobtar,
la Junta Electoral a Madrid ha de decidir si aquí fem un debat cara a cara
entre els dos candidats més votats, em sona malament, fa mala olor.
Segur que és així, segur que la llei ho diu i tots estem sota el paraigües de la llei,
però no em va agradar la sensació, és a dir, no m'agrada,
tampoc trobo que sigui per rasgar-se les vestidures,
trobo que no m'agrada que l'hagin prohibit.
Recordo simplement que la Junta Electoral a més ho va prohibir per una qüestió de procediment,
perquè alega que la llei diu que un cara a cara d'aquestes característiques,
d'un debat d'aquestes característiques, s'ha d'anunciar en cinc dies d'antelació.
Teresa, a tu què et sembla?
Bé, jo, primer sorpresa, perquè jo pensava que avui parlaríem del debat,
o sigui, quan vaig sentir, mira, i vaig dimecres, doncs parlarem del debat, no?
Ja estem parlant del debat.
Ja, però parlem del no debat.
Primer, que la notícia sigui el no debat, doncs, bueno, és una notícia estranya.
Després, una mica el que deia la nana, és a dir, a mi em sorprèn que la Junta Electoral des de Madrid
hagi de decidir què fem i què deixem de fer aquí,
i si això és molt important o és poc important per la vida d'aquest país.
Després, perquè penso que era una única oportunitat, una cosa que no s'havia fet mai,
que els dos, ja ho sé que no es vota el president, sinó que es vota el Parlament,
però que les dues persones que tenen més possibilitats de poder ser presidents de Catalunya
tinguessin aquest cara a cara, i que això, a tot un munt de gent que es diu que l'abstenció serà molt gran
i totes aquestes històries, doncs, possiblement, algú hagués reaccionat
i haguéssim pogut confrontar les seves diferències i tot,
i que això em sap greu perquè hem perdut una oportunitat de tenir molta més informació
d'enriquiment, sí, de la que teníem.
Carme.
A mi em sembla bé.
Que s'hagi prohibit.
Per què?
Per posar una nota de color.
Però portar-la al contrari, si no no hi hauria debat.
No, no, no, a veure.
La Nani ha dit una cosa...
Perdona, dic als oients que no estava previst això, que no estava programat,
que la Carme Pedrol anés en contra de la Teresa o de la Nani.
A més a més, jo m'esperava...
Perquè hi ha gent que potser es pensa que està...
No, no, no, no és salva.
No, però a més a més jo m'esperava que sigui l'última,
perquè com que sé que diré que no, doncs...
A veure, una de les raons és la que ha dit la Nani,
que no són només dos partits, hi ha molts més partits,
i per mi tots han de tindre les mateixes possibilitats.
Me'n vaig...
Quan se feia un conveni laboral,
quan se feia un augment de sou,
i era un augment de sou de tant percent,
jo m'enfadava molt,
perquè el que cobrava més, sempre cobrava més.
I fèiem, no, feu-lo lineal,
perquè almenys el que cobra més cobrarà,
per dir alguna cosa, mil pessetes més,
i el que cobra menys també cobrarà mil pessetes més.
Això és igual.
Resulta que el que té més possibilitats
que surti, aquell té més minuts
d'audició.
Clar, jo...
Perdoneu, ja ho sé que llavors hi ha d'aquests partidets
que són la pedreta de la sabata,
que no serveixen per res.
Però jo trobo que amb una democràcia,
a mi em sembla que tothom hauria de ser igual.
I ja deixem estar-ho.
Però pensem, Carme,
amb això que disprejament,
que aquests dies ho veiem sobretot
a través de la televisió i les ràdios públiques,
com els blocs electorals,
estan perfectament cronometrats
dels minuts que els hi toca cadascú, no?
Sí, sí, ja ho sé.
Per això està llestament en contra, clar.
Però clar, estic en contra.
I llavors, a veure,
sí que sembla ser que un dels dos
serà president de la Generalitat.
Però és que potser hi pot haver president,
però per governar potser seran més partits.
Que llavors, suposo que els oients
també volen saber
l'opinió dels altres partits
amb més minuts de temps, no?
Perquè, vull dir, ho han vist ara.
Hi ha hagut un tripartit, no?
Doncs clar, potser els que escolten la ràdio,
els que veuen la televisió,
evidentment que també volen saber
l'ú dels altres partits polítics,
a veure com funcionen.
Que només hagin de ser aquests dos gallitos,
doncs, me sembla que...
Jo l'accedo a minoritària,
però me sembla que...
Però fa uns dies enrere
hi ha hagut un debat a sis.
Sí, sí, sí, però això que em sembla bé...
Vull dir, ja va existir aquest debat.
No, no, no, i encara...
Sí, no, no, perfecte.
Però clar, per això jo trobo
que un debat a dos que no calia, que no cal.
I va ser precisament al final del debat a sis,
fent unes imatges que han sortit
un multitud de vegades per la televisió,
quan Artur Mas i José Montilla
s'emplacen a fer el...
Sí, que jo també sap que estaven preparades, eh.
O sigui, que ells sabien que els estaven gravant.
Però clar, ho treuen com a una notícia,
com si fos així molt de babelina.
No, no, no.
Tampoc em sembla malament
que sàpiguen que els estaven gravant.
Sí, però no, no.
Jo fins i tot he arribat a pensar molt malament
una veueta allà darrere,
que també se sabia que si no ho demanaven
amb cinc dies d'anticipació
no els hi donarien
i que així han quedat com a senyors
i això no es fa.
Vull dir, hi ha una veueta allí malintencionada
que m'ho diu.
Tant creolat, sí, tan creolat.
Home, avui hi ha alguns articles a la premsa
precisament es pregunten
és possible que ni Convergència ni el partit
dels socialistes i els seus líders
sapiguessin que la llei diu
que s'ha de fer amb cinc dies d'antelació
aquest anunci davant de la Junta Electoral?
I sempre s'ha complert la llei tant, tant així
amb aquesta...
Bueno, pensem que encara que ara
no s'ha aprofit mai a Catalunya, eh.
No, no, no, ja ho sé.
A Espanya sí, recordem els Rajoy Zapatero.
Sí, sí, sí.
Però, bueno, no ho sé.
És que no sé com que en aquest país
feta la llei i feta la trampa
moltes vegades.
No sé, a veure, ara és una mica animal
això que dic jo,
però no sé si en altres ocasions
alguna cosa que no ha estat exacta
s'ha passat la llei al forro.
El que passa és que, clar,
qui tindria aquí més culpa?
Els membres de les juntes electorals?
Els partits polítics que ho han improvisat
tot a última hora?
O això?
O una decisió molt encotillada
de la Junta Electoral
que ha volgut filar molt prim
i ha dit...
Jo diria que tres bandes a tres potes.
Per una banda, la Junta Electoral
que ha tingut poca flexibilitat
perquè jo diria que la llei està
però la llei s'interpreta
i sempre s'interpreta
en funció del bé comú
i això no és una interpretació,
crec jo, adequada.
Per una banda, la Junta Electoral.
Per altra banda, els dos partits
que a última hora fem-ho
perquè fa mesos que saben,
vull dir, mesos que se'n parlen,
que sí, en castellà sí, en castellà no,
que li van donant tons a la per diu
i a l'últim moment
fan una posta en escena
i mira que veient
però els malos són els de Madrid.
No, penso que ells també participen
en aquesta espècie de desastre
que ens hem quedat tots, com dius tu,
amb la notícia del no debat
i també els altres partits,
vull dir, els altres partits
els altres partits
ho han impugnat
perquè, d'acord amb el que diu la Carme,
quan es feia el debat a sis,
tampoc era just
perquè també hi ha altres partits
que es presenten
i parlo no només del Laporta
sinó del Cori
i del partit de la Falange
i dels defensors de la Marihuana.
S'ha de tallar per algun lloc
perquè si no,
hi ha de ser operatiu,
si no, no té massa sentit.
Ja tenen un espai
de propaganda electoral gratuïta
que em sembla que és al seu lloc
però que els ciutadans han de veure
aquells que tenen possibilitats
de governar,
de quin peu calcen?
De quin peu calcen?
I respecte a això
que va comentar l'altre dia
el Montilla en un mítin
que ell no s'examinava
d'oratòria,
em sembla un error
per part seva
perquè també influeix.
Vull dir,
no només com gestiones,
sinó que la imatge
d'un país
també és
com parla el seu president
i que estaria bé
que fes cursos que no...
És a dir,
que no se n'adonés
de xulito
perquè jo no m'examino
d'oratòria
sinó per presidir un país.
No, xato,
ho sento.
Dins de la presidència del país
va que siguis un bon orador
i que parlis
i que comuniquis.
Home, si parles bé
tens una convicció, no?
Vull dir,
convències més a la gent
que no passi
i no et fas esperar.
És el que es diu
i és el que més diu,
però a més
quin contingut té
el que es diu.
Hauria estat espectacular
l'audiència,
creu en vostès,
aquest cara a cara,
tenint en compte
que ahir ho dèiem
amb els contartulis
en les hores prèvies
i quan encara no se sabia
si tindríem debat o no
si considereven això
que podria ser
una audiència milionària,
tot i que parlem molt
de la desafecció
de la gent
respecte a la política
que hi ha molta gent
que no s'havia produt mai
en 30 anys de democràcia a Catalunya.
Això hauria remogut
gent que hagués passat
perquè el debat a 6
el posen i el treuen
perquè no els interessa.
Vull dir,
hi ha gent,
jo tinc molt clar
a qui haig de votar
i no em faran canviar
un debat cara a cara,
vull dir,
no sé,
per convicció de fa temps
i per coherència
amb mi mateixa
sé el que haig de fer.
Però el hauria mirat,
el hauria mirat,
però absolutament
per veure això,
per veure com diuen les coses,
per veure com s'ho diuen,
com es miren,
com es comuniquen,
perquè parlar i comunicar
no és la mateixa cosa.
Comunicar-se avui i a l'altre.
Una cosa són els convençuts,
que ja,
com tu dius,
que ja tothom sap
què ha de fer.
Però n'hi ha un món
que...
Que depèn del que sent,
depèn del que sent.
Hi ha aquesta desconexió
entre la política
i els polítics
i una majoria,
una part important
de la població
que,
pel que sigui,
passen d'això.
I quan no se n'adonen,
que jo,
des del meu punt de vista,
penso que és molt important
perquè és la gent
qui sigui,
que es gestiona
el dia a dia,
al dia a dia
de tothom.
Qui decideix
si hi ha un autobús
de casa meva aquí o no?
Doncs algú decideix.
Això per mi és important.
Comença per anar
a posar el teu vot.
Llavors,
no sé,
trobo que aquest tipus
de debats
sí que generen
que aquesta gent,
que uns quants d'aquesta gent,
no tots,
reaccionin
amb bé o mal,
vull dir,
d'una manera o d'una altra.
Però aquest passar
a mi em sembla
trist.
Si no alguna cosa
hagués vist,
tot segur que no.
Per què?
Perquè jo
he de creure
en la política,
però no crec gens
en els polítics.
Gens.
El de diumenge
el vas veure?
O una part com a mi?
El vaig veure una part.
Una part.
Sí, sí, sí.
Jo vaig dormir.
Jo vaig veure tot.
no hi crec gens
en els polítics
i cada vegada,
per desgràcia,
cada vegada menys.
Perquè
veus ideologies tan diferents
i que a l'hora de manar pacte
que això a mi,
clar,
jo soc una persona al carrer.
Teresa,
jo soc una persona al carrer.
Jo no entenc,
jo no entenc.
Doncs mira,
jo no entenc,
almenys
la gent que jo tracto,
que clar,
que partits
tan dispars un de l'altre,
que arribin a un ajuntament
o arribin a la Generalitat,
no,
i que pactin entre ells
i pacten per la cadira.
A mi això no m'ho trobo ningú.
Pacten per la cadira.
Que si no fos per la cadira
no pactarien.
Però, clar,
llavors jo penso,
jo també sé molt clar
en què he de votar.
I segons en què es pacti,
també sé molt clar
el que he de fer.
Perquè el meu vot
no ha de servir
per comprar altres vots
o per comprar altra gent.
No,
el meu vot
és el vot que jo vull fer.
Si no,
ja votaria amb l'altra gent.
Vull dir, clar,
jo també sé en què he de votar.
Però jo també sé
que segons com vagin les eleccions,
segons com surti,
segons els pactes
que s'hagin de fer,
ni els que jo pugui,
evidentment,
que no votaran
en qui estic acostumada a votar.
Vull dir,
jo ho tinc claríssim.
Perquè no vull que el meu vot
se manipuli.
I els vots avui en dia
s'estan manipulant
en aquest sentit.
Que són ideologies
que no tenen res
que veure amb els altres
i veus que pacten entre ells.
Hòstia,
què volen?
És la cadira.
És la cadira.
Jo també tinc molt clar
en qui he de votar.
Quina sort, eh,
Ricard?
Bé, no ho sé,
hi ha gent que no,
hi ha gent que sí.
Per això les convidó
a les tardies,
perquè ho tenen tot molt clar.
No, no,
hi ha coses que no.
Però això que deia la Carme
sí que té raó en una part,
però tot té una segona lectura.
És a dir,
penso que,
de la mateixa manera
que tu dius això,
que es pacta per una cadira,
també es pacta
per una entesa,
per una governabilitat
d'allà on te toca,
en aquest cas de la Generalitat
o dels ajuntaments
o d'allà on sigui.
Perquè si tu no et poses d'acord
amb el del costat
és que ens estaríem
tot el dia donant pinyes
un a l'altre.
Vull dir,
hem d'arribar
a uns punts
on no ens hem d'entendre
perquè hem de tirar allò endavant.
Doncs s'ha de tirar endavant,
no hem de fer una punyeta
uns als altres.
No, però precisament
per això pacten.
No, no cal.
No cal que pacti.
No, perquè, a veure...
Però de la setmana que ve
parlarem de pactes aquí.
Sí, sí.
No, no, no,
però com entens?
Vull dir,
no cal que pactis?
Vull dir,
si jo vull el millor
per Tarragona,
parlarem de Tarragona,
si jo vull el millor
a mi m'és igual
el que digui aquell partit.
Si jo considero
que el que diu aquell partit
és raonable
per la meva ciutat,
encara que no estic
al meu programa.
Llavors ha de ser
majories absolutes.
No, no,
vull dir,
jo ja l'apoyaré.
No, ella diu
pactes puntuals.
Clar, clar.
Sense tenir la cadira,
per dir-ho d'alguna manera.
Sense ser un pacte general
de...
Això és molt complicat.
Vale,
pot ser complicat,
però a veure,
si tots volem,
que ara només parlem
de Tarragona,
que Tarragona funcioni,
a mi m'és igual
que hi presenti les coses.
A mi m'és exactament igual.
Jo vull que, clar...
Però les coses
depèn del partit
que surt a l'Egid.
Doncs aquells diners que té
els dedica en una cosa
o els dedica en una altra.
Però...
Doncs tu has de decidir
si aquells diners
que gesticionen
Tarragona,
Catalunya,
Espanya,
és igual,
a què?
A què vols que es dediquin?
La gran majoria
cap aquí o cap allà?
Evidentment que després
s'hi han de pactar
tothom que pacta
ha de renunciar a alguna cosa
seva
per arribar a una entesa
amb el del costat.
Perquè si jo sempre estic aquí
i estic amb els meus trets
i no baixo del burro,
doncs està clar que no,
no arribarem a cap entesa.
que si és un partit petit
per la cadira,
renúncia a quasi tot
el seu programa electoral.
Jo no estic tant d'acord
amb això, Carme.
Jo penso que els pactes
sempre són...
I a més hi ha pactes
i pactes.
Hi ha pactes que són
antinatura,
vull dir,
hi ha pactes
que no els acabes d'entendre.
Hi ha en municipis
a Catalunya
que pactes,
Esquerra Republicana
i el PP,
ho sento.
Això ni per la governabilitat
del poble
ni per res.
És que no s'entén
perquè no hi ha manera.
De fet,
d'entrada ja no parlen
ni el mateix idioma.
Textualment.
Sí, textualment.
Es van demostrar l'altre dia.
Parlar d'idiomes.
El debat alguna cosa?
El debat a sis de l'altre dia?
Nani, tu et vas a dormir?
Ho sento.
Me vaig acabar rebentada
i em vaig a dormir.
A més pensava,
jo vull sentir
que diuen de les nuclears,
jo vull sentir
que diuen de les nuclears.
I ho vaig sentir
l'endemà.
Ho sento.
No et serveixo
davant observadora perquè...
No, en qualsevol cas
els ja anava a fer el comentari
perquè teníem aquest debat a sis,
el que no es va fer ahir cara a cara,
però enmig d'aquests dies de campanya,
ho haurà un observat,
m'imagino,
especialment potser la Nani
que és periodista
i seguís més aquestes qüestions
des del punt de vista comunicatiu,
com hem tingut una campanya
fins ara molt basada en l'anècdota,
entre cometes,
no sé si dir-ne anècdota,
que és videojocs
que maten immigrants il·legals,
vídeos eròtics pornogràfics...
Però jo diria que és una estratègia,
Ricard,
una estratègia absolutament controlada.
És a dir,
jo escandalitzo,
jo soc Puig Arcos
i lanzo la bomba
i a fer punyetes,
que per cert,
jo estava a Huelva
quan vaig deixant allà
i me vaig sentir
de tots colors
i anava justificant-me
pel fet de ser catalana.
Està parlant d'aquelles declaracions
a Puig Arcos
dient que a Andalusia
no paga ni 10
i la Nani estava a Andalusia.
Jo estava a Andalusia
i m'anaven dient
te'nsenyo mi contribución,
te la ensenyo.
Jo no, no, gràcies,
ja m'ho crec, ja m'ho crec.
Vale, doncs,
és a dir,
escandalitzo
i llavors tinc un lloc als diaris,
és a dir,
ocupo la primera plana
durant uns dies
fins que escandalitza
el partit següent
amb el vídeo
de la que té
un orgasme
votant al Montilla
és una altra...
L'excusa...
La candidata
que surt només
amb una tovallola
en una habitació.
Exacte, i després l'Ara Craft,
vull dir, l'estratègia...
Sempre tenen l'excusa
de dir
és que són els joves
que són de joventut,
que em sembla absurd
perquè els joves
no estan tocats de l'ala,
ho sento,
vull dir,
no tots els joves,
espero,
es dediquin
a fer aquest tipus
de tonteries
i d'absurditats
perquè n'hi ha que tenen certa gràcia
però n'hi ha que són
absolutament absurdes.
I llavors
ocupen la primera plana
dels diaris.
Saps què vull dir?
Cobrazo és una estratègia...
Segons tu és una estratègia
per sortir.
Per mi, sí.
A mi aquesta estratègia
no m'agrada.
T'agrada com a votant,
però com a polític
sí que t'agradaria
ser-hi a la primera plana
dels diaris.
No ho sé,
no ho he plantejat.
El que és molt trist
és que s'hagin de fer
aquestes coses
per generar una polèmica
en la qual tu siguis protagonista.
Si d'aquí han de treure vots
per qui no crec...
Bé, almenys des del meu punt de vista...
Bé, a mi no m'agrada això
directament.
Després,
el que deies del debat
de l'altre dia,
jo sí que la vaig veure,
em va semblar correcte,
excepte dos senyors
que en sec es van posar
a parlar en castellà,
no pel fet
que parli en castellà,
que ja ho sabem
i que tots en sabem parlar
més o menys correctament,
sinó per demostrar
una prepotència
que em va semblar
en quant a l'idioma.
En sec es van canviar,
hi va haver l'Albert Rivera
que en sec va canviar,
em va semblar
un mal educat,
no només per parlar en castellà,
que fins aquí
jo no tinc cap problema
que parli en castellà,
però la seva actitud
allà em va semblar
de mala educació,
directament.
I després,
va seguir
el PP
exactament igual
parlant en castellà,
perquè evidentment,
clar,
si no l'altre
li perneia els vots
i va parlar en castellà,
tots dos parlant en castellà.
Em va semblar
una demostració
d'una prepotència
que no sé si la tenen,
però que allà
la van exhibir
i em va semblar
que no tocava.
Carme,
del debat de l'altre dia
o del tema
erótico,
festivo
de la campanya?
És que me fa molta gràcia,
perquè clar,
potser hi haurà gent
que diran
anem a votar
que potser és veritat
allò que surt
per la tele.
Tu creus que vota
bé algú que ho pensi?
També seria una notícia,
no?
Anem a votar.
És que gairebé
que no el vaig veure,
t'ho dic en sèrio.
A mi aquestes coses...
No, no,
però en marxa del debat,
el tema dels vídeos aquests,
del vídeo que mata...
Ah, no, no,
ho trobo denigrant.
I estic amb el que diu l'Anna,
tot això és manera
que omplint fulles
als diaris
que s'emparlen
amb les dades de comunicació
i que sigui...
Diu,
parlin de tu
encara que sigui malament.
I és veritat,
vull dir, clar,
el que volen estar
a la cresta de l'ola,
doncs que diguin el que sigui,
però la qüestió
és no perdre el compàs.
I jo diria que no es fa
tampoc per buscar vots,
vull dir...
No, no,
es fa per provocar...
Es fa per ser-hi,
per ser a la parador.
Sí, sí.
I qui no hi és a la parador
no juga.
I llavors faré el que sigui
per ser-ho.
És a dir,
tot al revés, no?
Jo diria que no.
Pot ser contraproduent, no?
Que molta gent vegi...
Els publicistes de cada campanya
que deuen...
O els assessors...
Sí, perquè...
L'objectiu és ser-hi els mitjans,
l'objectiu és que parlin de tu,
l'objectiu és estar a la parador,
amb la qual cosa
s'ha arribat a uns extrems
que es fan barbaritats per ser-hi.
Sí, penso que...
Sí, però jo,
el dels socialistes,
a veure, no ho sé,
però jo estic segura
que el del PP
no sap que allò sortiria
de seguida gent
a dir alguna cosa.
Això és el que es busca.
No, no, no, evident.
l'escàndol.
No, evident, és que és això.
El videojoc en què es maten...
Clar, vull dir,
que ells ho sabien segur,
que l'encendemà
ja sortiria gent
i en algú segur.
És una manera de provocar,
és una manera
que cada dia
es digui alguna notícia.
En fi, veurem
com acaba la campanya electoral.
Queden tres dies,
avui, dijous i divendres,
no tenim cara a cara,
així que ara serà qüestió
que els partits
facin els mítings finals de campanya,
el dissabte descansarem
i reflexionarem
i diumenge
qui vulgui
que vagi a votar.
Al marge de la campanya,
els hi proposo...
Però que vulguin molts,
Ricard.
Que vulguin molts.
És molt important
anar-hi, de debò.
Que votin en blanc,
que votin el cori,
que votin allà avui.
Sí, el que sigui,
però que votin.
És molt important.
Però tu creus
que podem tenir
una participació...
Fa quatre anys
les del Parlament
van tenir 56% de participació,
crec recordar.
Tu creus
que podem arribar
a aquesta xifra?
Jo no ho vull pensar.
Jo vull ser optimista
i vull animar la gent,
sisplau,
que hi vagin,
que posin tonto
el que l'olèam
és igual,
però que participin,
que és el seu dret.
Jo també ho penso,
eh?
Vull dir,
penso molt...
Ja ho sé
que ens fan una consulta
cada quatre anys.
Ahir em sembla
que vaig sentir
una mica la tortúlia
i em parlàvem
també d'altres moments
que s'han convocat
referèndums i coses.
Sí, les consultes
dels darrers mesos.
És igual,
en aquest moment,
en qualsevol moment
la participació
a una entitat
o a una associació
de veïns,
és igual.
Penso que és important
que sàpiguen
el que tu penses
d'allò.
Aquesta mena
de passar de les coses
i que ja m'ho faran
i que després
em dedico a criticar
quan se vulgui
cosa que es faci
perquè els polítics
sempre...
Bé, els polítics
són els que es gestionen
i algú ho ha de fer.
Mentre no s'inventi
una altra manera,
és aquesta la que tenim.
Ens agradi o no ens agradi.
Potser algú
en pot inventar
una de millor,
no ho sé.
A més,
jo diria
que hem de canviar el xip.
Vull dir,
la gent diuen,
ai,
me venen a buscar el vot
i jo no els hi donaré.
No, però no és això.
No és fer-los-hi amb ells,
exerceix el teu dret
perquè ells governaran igual
amb el teu vot
o sense el teu vot.
Això sí.
Però tu estàs renunciant
a un dret
que no has de renunciar.
No, i que és un dret
que molta gent,
jove sobretot,
sempre l'ha vist
i es pensa
que sempre ha estat així
i això no ha estat així.
Vull dir,
els que som una miqueta més grans
ens podem recordar
que no fa anys ja,
però va costar.
A veure,
el meu pare
va estar bastants anys
a la presó
pel fet de defensar,
per exemple,
el dret al vot.
I em sembla
que és desperdiciar
el sacrifici.
En el meu cas concret
del meu pare,
però n'hi ha moltíssims.
Clar, hi ha molts esforços,
molta feina,
molta angoixa
per aconseguir això.
I potser això,
aquesta pedagogia
del per què serveix
la política i els polítics,
encara que la Carme deia
que no cregui
en els polítics.
En els polítics.
En la política sí.
En els polítics.
Però jo sí que hi crec
perquè penso
que la majoria de polítics
fan la feina ben feta
i són notícia
els que no la fan ben feta,
però si no,
hi hauria el país aturat
totalment
i això és impossible.
Això no passa.
Per tant,
jo defenso la feina
que fan els polítics
i des d'aquí
el que vull
és que la gent
ho vegi,
vull dir,
que entengui
la importància
que ens demanin
l'opinió
d'una determinada cosa.
Molt bé,
doncs veurem
com acabarà
la campanya electoral
i quina serà
la participació
diumenge vinent.
Deixi'm tocar
algun tema
d'actualitat.
A mi no m'ho has preguntat.
Escolta.
En altros tampoc
ens hi hem tirat.
Oh, jo perquè soc respectuós
i hi vam parlar.
Endavant, Carme.
A veure, no,
l'únic
que estiguin contentes
si arriba un 50%.
Ja està.
Tu ja estaràs contenta.
Tu creus que estarà
per sota el 50%, Carme?
Jo justet
si arriba el 50%.
Seria una dada realment
molt negativa.
Seria la més baixa
de totes les que hi ha hagut
mai a les eleccions
al Parlament.
Jo com a ciutadana
puc fer propaganda
i tampoc no és el meu...
Jo sé moltíssima gent
que diu
que no aniran a votar.
Clar, la Carme
que està a peu de carrer,
allò darrere d'un taull,
que deu sentir
moltes veus d'aquestes.
En fi,
la setmana que ve
ho parlem,
si els hi sembla.
De moment,
si també els hi sembla,
parlem d'alguna altra notícia
destacada en l'àmbit
estrictament local
perquè avui em sembla
especialment destacat
l'anunci
i la confirmació
que els aparcaments
que depenen d'Espimsa
baixaran un 10%
a partir de l'1 de desembre.
Això ja es va anunciar
fa unes setmanes
quan, recordem,
l'Ajuntament
va decidir rescatar
els aparcaments
de Joan XXIII
de l'Avinguda Catalunya
i de la Rambla
Lluís Companys.
Aquests tres aparcaments
i els altres dos
que ja tenia
Espimsa,
aquest d'aquí davant
de la ràdio,
el de Batestini
i també el del Mercat,
el de la plaça Corsini,
són d'aquesta empresa municipal
i baixaran les tarifes
un 10%.
Els hi sembla adequada
la mesura?
Carme, tu com a botiguera,
què et sembla?
A mi com a botiguera,
perfecte, no cal dir.
A més a més,
els pàrquins són caríssims.
Sabeu el que val
una multa de parquímetre
que no hagin posat el tiquet?
De la zona blava, clar.
De la zona blava?
70 euros.
Ai.
O sigui,
una multa de parquímetre
perquè no hagin posat el tiquet,
ja ho sé que l'han de posar,
però potser algú que baixa,
mira, troba't post
i baixa a deixar uns papers
i surt i troba la multa,
70 euros.
Home, això...
estan ben aparcats,
l'únic que no tens el paperet.
70 euros.
Potser que sigui
l'hora que comenciin
a buscar la vida
d'una altra manera
i no amb aquesta, eh?
Però tu avales
que la gent no posi el tiquet
quan aparcats una blava?
No, no, no,
que posin el tiquet.
No, no, evident,
que posin el tiquet.
És que eren 25 euros
o 30 abans, eh?
70 euros.
El que no té el tiquet,
70 euros.
Però vull dir
que alguna vegada
pot ser que els hi passi
això,
doncs que baixin un momentet
o que diguin...
Que no tens monedes.
Ja ho sé,
que està mal fet,
però que també trobo abusiu,
abusiu,
la quantitat que s'ha de pagar.
Quan estàs ben aparcat?
Perquè una cosa és a dir,
home,
és que estic en un...
Això,
en un pas de minusval.
Pas de minusval.
Sí.
Mira,
però doncs en un pas
o de minusval.
O en una sortida d'un grat.
O en una sortida...
Ho entenc una mica, no?
En un carrega i descarrega
que arribi un camión
i no pugui descarregar.
Però en una zona blava,
70 euros,
per no tindre etiqueta,
ho trobo abusiu.
Per tant,
m'assembla fantàstic
perquè els preus dels pàrquings,
a veure,
no n'hi ha cap que baixi
de dos euros a l'hora.
I alguna vegada,
principalment el de Joan 23,
a vegades t'hi has d'estar
a rato per allir.
De 2,59 baixaran a 2,39,
que tampoc...
A 2,29.
No, no, no,
que tampoc no és res.
En canvi,
aquest altre dia
que me vaig quedar parada
perquè vaig pensar,
veus,
està molt bé,
vaig aparcar el pàrquing
aquell de Torroja
i potser vaig estar
una hora i mig
o una cosa així
que em va costar un euro.
Però sempre està ple.
Sort que em vas tenir
perquè sempre està més barata.
No, no,
em sembla molt bé.
A més a més,
penso que això
a partir d'aquell ajuntament
es queda els pàrquings aquests,
suposo que hem pogut fer
una cosa,
tot conjunt.
I penso que de cara
a les festes
i de cara a les compres
i tot això,
els botiguers,
penso que,
a més a més,
els pàrquings
que estan més al centre
de Tarragona,
penso que és important
que la gent
tingui facilitat.
Per tant...
Nani,
i m'he deixat dir una cosa,
només.
És que quan li tocava a ella...
No,
és que quan parleu dels pàrquings,
jo sempre penso,
trucaré només per dir-los,
jo sé que no puc entrar en m'entena,
perquè, clar,
es parla sempre dels pàrquings
i aquí no he sentit mai
de parlar del pàrquing del Serrallo,
dels problemes
que arribem a tindre.
Vull dir,
el podria posar dintre del sac,
igual del que pot valdre
l'hora de pàrquing,
però,
a més a més,
de la inutilitat
d'aquell pàrquing del Serrallo,
que és un pàrquing fantàstic,
que és un pàrquing còmodo
d'entrar i de sortir tot...
Però una mica humit,
tinc entès, no?
Bueno, sí.
Sua molt.
És un pàrquing de gestió privada.
Sua molt.
Bueno, però...
Són aquelles coses
que anem dient que potser...
És veritat.
Nani, tarifes.
Bé,
elles han començat dient
em sembla molt bé,
jo començaria dient
em sembla molt poc.
Vull dir,
em sembla que després del temps
que fa que diem
que els pàrquings a Tarragona
són horrorosos,
vull dir,
jo,
en sèrio,
el mercat que va,
costa més d'anar-hi
i soc persona
d'anar a comprar al mercat
perquè em foten uns cops de pala
ni amb tíquets de dalt
ni amb històries.
Vull dir,
tu vas un matí a comprar
i vuit euros.
Vull dir,
i amb els tíquets que et donen,
a lo millor et queda per sis
o per cinc.
Però em dic que també
hi haurà abonaments.
Sí, hi haurà abonaments.
Jo amb això sí que els diria
als responsables
d'aparcaments de Tarragona
que vagin a Reus
i que vagin aparcant a Reus,
vagin prenent nota
i quan estiguin igual que a Reus
jo els felicitaré,
els diré molt bé,
ara els hi dic molt poc.
El que passa és que és veritat
que l'actual govern
el que alega és que, clar,
es va fer una política
de pàrquings en el seu moment
de donar-los tots
a empreses privades
que, clar,
això ens ha perjudicat especialment
perquè, clar,
aquí estem parlant
de cinc pàrquings
que depenen d'Espimsa
però després ja tots els pàrquings
els dos pàrquings
de la Rambla,
el de Vallellano,
l'antic Vallellano
i el del Balcó
que són privats,
el de la plaça de la Font
i moltíssims altres
que aquests, clar,
les tarifes
les mantenen tal qual.
Per tant...
Bueno, però si al voltant
tenen pàrquings
que baixen el preu
per molt pàrquing privat
que siguis,
bueno,
hauràs de fer algun pensament
també perquè si no
se t'anirà en el del costat.
Però la ràbia que fa
és que hi ha moments
que no saps on deixar el cotxe.
No el pots plegar
i posar-te'l a la butxaca
i baixes i pagues
i quan marxes
dius
me n'aniré arreus a comprar?
De debò!
Ni cort ingles ni punyetes
me n'aniré arreus
que per almenys
no em sento atracada
perquè és un atracament això.
Que l'última paraula
sigui reus ja em sap greu, eh?
És que sí.
Pensava que anava a dir
que l'última paraula
sigui cort inglès.
No, també.
També, també.
També, també.
Què et sap més greu, Carme?
Cort inglès o reus?
Les dues coses van juntes.
Qualsevol cas,
tenim ja a punt
la temporada de Nadal
perquè a més, en fi,
la il·luminació nadalenca
començarà en guany
més aviat que mai.
Tenim la fira de pessebres
que ja s'està instal·lant
que començarà divendres.
Creuen que la crisi,
ja per acabar,
aquests dos minuts
que ens queden de tertulia,
ara que ve aquesta època
de frenes i consumista,
creu que la notarem
aquest any,
que començarem a sortir
una mica del forat
a nivell de carrer,
a nivell de famílies,
a nivell de persones individual,
de compres...
A veure, jo et puc dir
que aquest cap de setmana
vaig comprar els meus
tres primers regals de Nadal
i molt com a medida,
vull dir, vaig baixar molt
el pressupost.
El que passa és que
el que tu dius
és que entres en el frenes
sí consumista
i tres dies abans
ja no te'n recordes
de les promeses
que t'havies fet
de no gastar-te més de 50 euros
i allò se converteix
en una bogeria.
Però jo penso
que la gent es moderarà molt,
que continuarà fent el mateix,
que continuarà menjant en família,
fent regals,
però reduint l'import.
Seleccionarà les coses, no?
Que això també va molt bé,
ni a crisi ni sense crisi,
vull dir,
el que no pots fer
és llançar els diners
per llançar-los.
Tindries de parar-te a pensar
i tancar un pressupost
i fer quatre números.
I el regal de Nadal
encara no he comprat cap, eh?
És que l'Anna
ha sorprès aquesta previsió.
Carme,
tu que estàs darrere d'un taulell.
Jo em sembla
que la cosa està molt fumuda.
I a part,
jo ho dic sempre,
m'agrada molt
escoltar la ràdio
i quan sents
tot el que arribes a sentir
que encara
el primer trimestre
de l'any que començarem
s'hi da tan dolent
i tot,
clar,
la gent també tenen
una miqueta de por.
Els que tenen la sort
de que treballin tots dos,
a veure,
en bona casca siguin quatre,
també tenen por
de que potser
demà no treballaran.
Els que cobren una pensió
i potser en cobren
dues petites
és que no m'entreguin una.
Vull dir,
clar,
la gent tenen molta por
perquè a més a més...
A mi és un problema
de consciència.
Dius,
com m'ho puc gastar
aquest dinar
amb aquesta tonteria
i la gent està patint.
Vull dir,
perquè també hi ha,
sempre hi ha hagut,
a aquesta època,
un consumisme
en excés
de coses superfoles
que segurament
la gent s'eleccionarà
i dirà,
doncs això sí
i allò que feia de més
no sé què no,
però això sí.
Carme,
i això de les llums
que s'avancin una setmana,
la il·luminació,
que hi hagi dues pistes de gel,
una al costat del mercat
i l'altra a la plaça Verdad,
tot això
que promou l'Ajuntament
i els comerciants
s'ajuda?
No,
però jo no crec
que ajudi el comerciant.
No?
No,
jo crec que ajuda el ciutadà
i ho trobo perfecte,
perquè a vegades dius,
bueno,
quan són vacances,
a vegades
que fas amb la canalla
i això ho trobo perfecte,
jo que ajudi el comerciant
ni que hi hagi,
jo no ho crec,
ni que hi hagi,
jo no compraré
perquè hi hagi
les llums enceses,
perquè hi hagi...
Però facilita que la gent
vagi en aquella zona...
Hi ha gentil·lus,
perfecte,
però no perquè compris.
Però facilita que la gent
vagi en aquella zona
i si has de comprar una cosa
compres allà
i no compres en un altre lloc.
Ara sí que començava
un debat superinteressant.
Doncs,
guarda'ns-ho per la...
D'aquí un parell de setmanes
que ja tindrem
i les llums posades
i que ja hauran entrat
en el frenesí consumista
o les torno a comidar.
Jo el dia que puguis
t'explico el meu calendari
d'organització de la lenga.
Dani Rodríguez,
Carme Padrón,
Teresa Valls.
Gràcies.
Fins la propera tertúlia.
Bon dia.
Bon dia.