Sintoria de Tertúlia, matí de dilluns,
últim dilluns del mes de març.
A més, és un dilluns en què s'obre la Setmana Santa.
Ja dèiem, fa un moment que és una setmana especial,
diferent, amb uns quants dies festius per davant,
amb una part de la població ja precisament de minivacances.
En fi, a més, una tertúlia, avui la del futbol,
la del nàstic, que fem amb un somriure,
perquè sens dubte que el resultat d'ahir
ha aconseguit a última hora en el temps de descompte,
és, sens dubte, un resultat molt positiu,
una victòria in extremis,
tres punts que tanquen, d'alguna manera,
encara que sigui de manera provisional,
tanquen la crisi de resultats i de joc, també,
que havia tingut l'equip en les últimes jornades.
Tenim tres convidats aquí als estudis de Tarragona Ràdio.
José Antonio Loaces, bon dia.
Bon dia.
Josep Maria Llort, bon dia.
Hola, bon dia.
Salvi Guinart, bon dia.
Bon dia.
M'imagino que contents, no?, satisfets pel resultat d'ahir.
Molt contents, molt contents.
Pel resultat i segurament també pel joc,
perquè pel que ens expliquen, pel que es va poder veure
i pel que van poder sentir a través de la ràdio
i llegir a través dels mitjans,
sembla que vol resultat, però el joc també va millorar.
Sí, tuvimos suerte de ver el partido a través de la televisión
i yo creo que lo más importante de todo,
bueno, ya sabemos que son los puntos,
pero la imagen que dio el Nasti ayer
se parece a la de anteriores partidos fuera de casa,
que se habían jugado en Campos de Cartagena,
en Campos de Girona,
o sea, yo creo que el equipo dio una imagen de solidez,
de disciplina, que fue la base del triunfo final.
Lo de menos es como se marcó el gol.
Podía haber sido una falta de campano,
como podía haber sido las dos o tres ocasiones
que tuvimos a balón parado, ¿no?
Pero lo importante yo creo que es la imagen
que dio el equipo en general.
Josep Maria, avui et veig content.
Sí, home, aleluya, vull dir...
Després de tantes setmanes, ¿no?
Exacte, i feia un munt de temps d'aquí que venia
i sempre ens tocava perdre, ¿no?
I llavors, bé, la imatge, com diu Sant Antoni,
diguéssim, va ser bona,
va ser bona, però diguéssim,
perquè van sortir endollats del primer minut,
no va passar igual que el Camp de Llevant,
doncs, semblarà que van sortir dormits.
Van ser, diguéssim, un equip acostumat a, diguéssim,
ja al FESTER, ¿no?
Va ser un equip, estiu, un FESTER,
amb pressió, allò d'amossegar,
del Farinós no deixar-li tocar pilota
perquè portés l'equip.
Vull dir, va ser un...
Comencem a veure, doncs, l'equip que vol el FESTER,
que és el que vam veure, doncs,
quan estàvem anteriors etapes amb ells.
Em penso que hem de continuar així,
ara només falta que, amb el recre,
continuar amb aquesta millora,
perquè, si no, el que vam guanyar ahir,
doncs, diguéssim, no servia per res.
Salvi, què? Content, també?
Molt content, perquè també,
miqueta em passava com l'amic Josep Maria,
vull que em tocava vintre vegades aquí
a defensar no sé què, no?
Dius, avui, almenys avui...
Coses que ens podien defensar.
Miqueta contents, avui.
No, a veure, jo estic molt d'acord amb els companys,
vull dir, a veure, és una...
Jo crec que tocava guanyar,
perquè, si no,
a banda d'agafar una dinamica negativa,
te començaves a posar en uns llocs ja
que no estem massa acostumats
a veure'ns allà dintre,
i jo, particularment,
amb la pantalla que tenim avui en dia,
no hi confiava massa que fessin masses coses.
Per tant, m'interessava
no ficar-nos massa avall.
A partir d'aquí estem a set punts al descens,
tampoc podem tirar cap coet,
però, vaja, tampoc crec que ara mateix
la dinàmica sigui la més indicada,
com per pensar en baix, no?
Vull dir, penso que,
de tota manera, em feia certa por, eh?
Perquè després d'un sis avui dir això,
hosti, no acaba de veure clar.
Jo crec que a partir d'aquí,
si no fem cap punteria,
la salvació pot venir d'aquí
cinc, sis partits, com a molt.
Jo no crec que...
Ara, convé no baixar el...
Es tracta que sigui això un punt d'inflexió, no?
És a dir, que no sigui flor d'un dia,
que no sigui un partit allò que diguin
ui, hem fet un partit extraordinari
i tornem a camins anteriors en properes jornades.
Vostès creuen que pot ser això un punt d'inflexió?
Jo crec que sí.
En esta nova etapa de Luis César,
jo crec que sí.
Lo que pasa que hay que certificar
el domingo que viene contra el recre.
Seis puntos seguidos nos va a dar
una cierta tranquilidad,
una cierta, no,
una efectiva tranquilidad,
sobretot al equipo, no?
Para creer que pueden hacer un fin de temporada
digna y sin pasar apuros, no?
Yo creo que han sentido el calor
de la zona baja esa de...
El calorcillo ese,
del 15 y el 16,
porque no olvidemos que estábamos el 16,
el sábado estábamos el 16
a cuatro puntos del descenso, no?
O sea, que la cosa...
El peligro era real,
yo creo que era real.
Y yo creo que el partido de ayer
puede marcar un punto de flexión,
pero, claro, repito,
se ha de ganar el recre el domingo que viene.
Bé, hem vist un equip assentat,
bé defensivament,
ara falta veure què fem a casa, no,
quan anem a l'ofensiu,
perquè, si no recordo malament,
totes les jugades de perill
van ser pilota parada, eh?
Cornes que treiem
o faltes de campano.
I el gol va venir d'un corne,
vull dir que,
d'arribades a l'ara i allò,
em penso que més en van fer una
i si la van fer no...
Ara no em ve la mori, no?
Vull dir que
hem de treballar més ofensivament, no?
Perquè també...
Jo crec que per la banda esquerra,
per exemple, tenim un 8,
aquest xicot, el Vicente,
vull dir, no se'l va veure.
També és esquerra el de Pablos, no?
Ah, i el de Pablos o el Barros.
També se'l va veure espers,
vull dir, no es va veure res,
vull dir,
tenim una sèrie de llacunes
que, doncs,
haurem de millorar a casa, no?
Perquè no és el mateix anar a aguantar,
com aguantàvem a l'Hércules,
que sortir a guanyar el partit,
perquè suposo que haurem de sortir a guanyar, no?
Perquè amb el Wilba, doncs,
hem de guanyar perquè, si no,
com deia abans,
el que hem guanyat a casa
no servirà de res, no?
I esperem, doncs,
que el Fésser,
doncs, millori una mica, no?
Per exemple,
a l'altre del dret,
també el Medina,
per pujar,
per jugar a fora,
si però va a casa,
per pujar no veig tant,
per pujar a la banda,
perquè al Walter, diguéssim,
s'ha de veure algunes coses,
vull dir que tenim unes coses a millorar,
que esperem-ho, no?
Home, de fet,
no tot s'ha millorat
amb la victòria d'ahir.
Tu també confies,
Salvi,
que sigui un punt d'inflexió?
Jo confio que sigui un punt d'inflexió
si ho guanyem a casa.
És a dir,
que hem d'esperar una setmana.
És l'eterna jugada aquesta,
o sigui,
el nàstic,
la gran nació de trobar pendent que té
és a casa.
A veure si Lluís Tessar
és capaç de donar-li el tom amb això,
i llavors ara hem sigut capaços
de fer dues coses.
Una,
de començar a creure-nos
que amb aquesta categoria
podem fer alguna coseta,
i dos,
guanyar a casa,
que és el que tothom desitgem ja,
perquè ja portem no sé quant,
dient-hi jo, no?
Jo crec que el tema
està en creure-ho a su.
A partir d'aquí
poden passar moltes coses,
el que passa que
jo ara mateix,
fins i tot menys passat,
tenia molts dubtes
d'aquesta plantilla,
massa sang a l'hora d'això.
Per això et deia que
ha de ser un partit d'inflexió,
sí,
però això s'ha de certificar
aquest diumenge,
perquè,
no ho sé,
veig que
no dic que hi hagi molta alegria,
perquè estem encara,
tots sabem el que diem
i som persones prudents,
però
jo prefereixo,
soc optimista amb això,
sí,
però prefereixo
esperar-me...
En moderació.
En moderació,
esperar-me el dissabte,
el recre,
que no és poca cosa,
cuida-ho, eh?
Sí, sí.
Deixa'm anar a la carretera
o a l'autopista,
suposo que ja estan en marxa
tornant de la can Jordi Blanc
i Quim Pons.
Quim, bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Bé, tornant.
Contents?
Sí, sí, sí,
eufòrics.
Eufòrics?
Sí, sí, sí, home.
Jo crec que és una victòria
aquella que feia temps
que no sentíem, eh?
Vull dir,
de la necessitat
de guanyar
que tenia el Nàstic
i aconseguir una victòria així,
jo crec que ha despertat
els sentiments
més irracionals
que qualsevol persona
pot portar dins
aviat del Nàstic
i ahir va haver també ja
la celebració de la gespa
dels futbolistes del Nàstic,
de Barros,
en Gala,
agenollats,
al terra,
tots abraçant-se,
el Icésar disparat
i a més a més
la victòria arriba
amb una notable
millora d'imatge
de l'equip.
Tot i això,
com ara ve escoltava
que deia el Salvi,
prudència,
sobretot,
que ningú foti tampoc
les campanes ara al vent
i que tranquil·lets tots,
que el descens
continua a estar en punts
i que ahir ens vam llevar,
com deia abans el Luafes,
a 4 punts del descens,
vull dir que la victòria
sí que dóna tranquil·litat,
que avui miraves la classificació
i respiraves tranquil·l,
i dius,
bé,
som dotzents,
a 7 de baix,
podem estar ja més tranquil·lets,
però que això s'ha d'anar confirmant ara
i que s'ha d'arribar
als 50 punts
el més aviat possible
per estar tranquils
a la temporada.
Quim,
on creus tu que està la clau
del canvi d'imatge
tan radical
del nàstic
que hem vist amb Luis César,
que vam veure primer
contra el Llevant,
la setmana passada a casa,
és a dir,
aquesta diferència
amb el nàstic
que vam veure ahir,
hi ha alguna clau
o claus
que expliquin
la transformació tan radical?
Que a poc a poc
l'equip es va semblant
al que vol el míster,
ho deia l'Àngel García
ahir quan acabava el partit,
ho deia també Luis César,
quan feia la reflexió
deia,
home,
jo necessitava temps,
necessitava també alguns partits
perquè això se n'està acoplant
i a poc a poc
estic aconseguint
que vagin fent
el que jo vull que facin.
Al primer partit
hi ha hagut una saturació
d'informació,
com jo vam dir
a la gesta mateixa
de la ciutat de València,
ho va reconèixer
Xavi Bertolt la setmana passada,
que segurament els futbolistes
navegaven
cap a llocs
totalment diferents
perquè el que volia Ferrand
era una cosa molt diferent
al que proposava Luis César
i per tant tenien
un merder dins el cap
que no sabien
exactament cap on anar.
L'altre dia
davant del Córdova
ja s'ho va veure
una millora
tot i que els dos gols
segurament van tirar
per terra qualsevol possibilitat
de millorar alguna cosa
i ahir és quan es va veure
realment que l'equip
home,
sí que té llacunes,
sí que continua tenint
moments d'aquells
que els hi fotgués
un parell de mestagots
perquè espavileixen
el partit
però també es va veure
que la defensa
ja juga una mica més avançada,
que l'equip surt
quan des del darrere
recupera pilota,
que les transicions
acostumen a tenir
ja una mica més
de dinàmica
a l'hora de bascular pilota
des de la defensa
cap al mig del camp
i buscar alguna cosa
a partir d'aquí
i que segurament
l'equip a més a més
està començant a entendre
l'estratègia
que vol Luiz César
i sorbeu un córner,
defensivament
no es va patir tant
tampoc en els llançaments
de falsa
i de cantonades
del rival,
sí que és cert
que Rubén Pérez
treu un parell de pilotes
però de llançaments directes
de Farinós
i l'equip a poc
es va coplant
a una idea de futbol
que segurament
és força diferent
al que abans proposava
César Serrano.
Del joc
que es va veure
i al Rico Perez
què destacarien vostès?
què és el que més els va agradar?
On van trobar
el canvi més evident
respecte als dos primers partits
de l'etapa
Luiz César?
José Antonio.
Jo crec que
el que jo veig
més important
és la solidez defensiva
del sistema defensivo
més que de la defensa
de la línia de 4.
Ara mateix
ho deia el amic
José María
que no li havia vist
dos o tres jugadors oscuros.
Jo crec que ayer
hi havia 3 o 4 jugadors
que no se li va veure
el partit
però són fonamentals
perquè el Nastí
pugui atreixer
els tres punts d'allí.
Unes van de Barros.
De Barros anul·lò
pràcticament a Thiago Gómez.
Això és molt important
per a destruir
el sistema ofensiu
del Hércules.
Unes van de l'emparejament
entre Morán i Farinós
que ja s'ha repitit,
s'ha fet aquí
en el camp d'El Nastí
quan pataron a uno.
Son dos jugadors
que se conocen perfectament
i que pràcticament
se anul·laron els dos.
I això dio pie
a que Miguel Ángel
tomara un major protagonisme.
Para mí fue
uno de los partidos
más completos
de Miguel Ángel.
Y luego
la seriedad
y la concentración
en defensa.
Yo creo que Medina
cumplió muy bien
con su papel
de lateral-derecho.
Y sobre todo
Miguel Ángel,
los dos centrales,
la pareja centrales,
fueron fundamentales
para anular a Tote.
Tote no es un jugador
cualquiera,
es un jugador muy importante.
Y Portillo prácticamente
no tocó un balón,
solamente recuerdo
un remate de cabeza alto.
Entonces,
claro,
para que estos jugadores
no nos hagan daño
hay detrás
un trabajo oscuro,
defensivo
y muy importante
por estos jugadores.
y luego
la guinda la puso
a Mairata
que ya era hora
de que marcaron
un gol de cabeza
porque hace
desde el año pasado
que no tenía la...
Había hecho
muy buenos remates
de cabeza
pero nunca había tenido
la oportunidad
de marcar.
Así que yo para mí
lo más importante fue
el rigor,
la disciplina defensiva,
el trabajo que se preocuparon
más de trabajar
en favor del equipo
que no en lucimiento personal.
Toto, José María,
que desagaries.
Sí,
és el que dèiem
que han de canviar de xip,
¿no?
Hem vist que a fora
podem mantenir la línia
o millorar
la que havíem tingut
en alguns partits
i ara és a casa, ¿no?
Estic bastant d'acord
que va fent una fenya fosca
al Barros, ¿no?
Però, doncs,
el que necessitem a casa
a casa no han de jugar
així com van jugar.
Ja sols que no demano futbol,
jo només demano els tres punts
i petada a seguir
i ja està.
Jo sé que no em veuré de futbol
però tampoc em demano, ¿no?
Però almenys una mica
més de creditat.
Per exemple,
jo em penso que l'Àlex Cruz,
el poc que surt,
aquest xiquet ho fa bé,
se'n va dur contra un,
va a fer dos o tres jugadetes,
vull dir,
donar-li més oportunitats,
sobretot a casa,
que hem d'anar a guanyar el partit,
vull dir,
no podem anar a especular.
Per la banda esquerra,
igual, no sé,
necessitem mossegar més.
Suposo que potser
jugui qui jugui
el farà jugar més avançat,
com el Vicente
que també va jugar molt a colat,
no?
I el, diguéssim,
per jugar a casa,
clar,
el que no pot fer,
diguéssim,
el...
què ens diu ara?
El nostre,
el que estava a l'Hérclo,
és el Semarán.
El Morán.
No es dedicarà a embarcar,
com va fer l'altre dia,
no?
Clar, clar, clar.
No hi ha frenos en cada equip,
i a casa no pots anar a marcar.
I ell és un home creatiu,
per tant,
per això,
a la casa de jugar més avançat
i construir,
perquè és l'home que té
de mitja punta
cada...
de la defensa
a la ventera
de portar de pilotes.
I em penso que, doncs,
ha d'haver aquest canvi
de jugar a casa a fora.
Salvi, tu què destacaries?
Jo destacaria
el fet que el Luis
s'ha portat tres setmanes
entrar al camp ja al Nàstic,
i destaco que el...
la feina que està fent
ara mateix,
tot i que,
com dèiem abans,
no la volem immediatament,
però ja comença a veure cosetes.
I el Luis Estras
sempre ens ha fet el mateix,
vull dir,
ha sigut sempre
un equip ordenat
al darrere
i començat a fer
des del darrere
cap endavant.
Vull dir,
llavors,
si toquen amb el Compuñol
no és només la defensa,
que si vas a mirar
tampoc és res
de l'altre món,
tu pots en t'enganyar.
Però sí que
aquesta línia de quatre
i després
els dos companys
adelantats
fan que,
diguem-ne,
la sensació
que tens tu
com a espectador
en el futbol
és que,
a veure,
que no te la clavaran
d'aquí a deu minuts,
vull dir,
que és una cosa que
veus que hi ha
un accept de seguretat.
També hem de tenir en compte
una altra cosa,
que això,
algun comentari
perquè s'havia dit
i també,
doncs,
més o menys
ho anem escoltant,
que és el fet
que hi havia jugadors
que fessin el que fessin.
Eren intocables.
Eren intocables
i te trobaves
altres jugadors
que havien donat la vida
als entrenaments
tota la setmana,
fessin el que fessin
també,
doncs,
ells també es veien,
recolats,
no només hi ha la banqueta,
sinó fins i tot a vegades
la graderia,
no?
I ara,
amb aquesta nova etapa,
doncs,
també ho vulguis o no,
això també és un estímulo,
vull dir,
també hi ha algun canvi
a les alineacions
i fins i tot a les banquetes
i fins i tot a la graderia.
Això què vol dir,
també?
Doncs vol dir que també,
doncs,
de mica en mica
va entrant gent en el joc
que fins ara
no hi comptava
en el sud
o ben per res
i això també,
doncs,
ha provocat
un esparol vestuari,
no?
O sigui,
jo ja sé que ara mateix
el meu lloc no està assegurat,
per tant,
si abans rendia 100,
ara tinc que rendir 110
per garantir-me el lloc,
no?
Que també ho va dir ahir
l'Ullostessa,
no?
Ahir ho parlàvem
d'un jugador concretament
que va deixar l'ànima
als entrenaments,
no?
Doncs,
Xec,
si tu fas aquestes coses
en entrenaments,
lògicament,
diumenge jugaràs,
no?
És que la sensació
en general d'aquests dies
és que els partits
i els entrenaments
s'escorren més.
Clar.
Per dir-ho d'una manera
molt planera,
no?
Sí, sí.
S'està treballant molt més,
els entrenaments
són precisament
més llargs,
més intensos.
Venim de 45 minuts
de rondos
a dues hores i mitja
d'entrenament.
Que dius que és bona
que s'adul·lantar l'altre,
no, no,
jo simplement dic,
o sigui,
és una constatació,
45 minuts de rondos,
dues hores i mitja
d'entrenament.
O constates,
Quim,
tu que segueixes
bona part dels entrenaments?
Sí,
sí,
però vull fer una meditació,
no oblidem
que divendres
fèiem el programa
i els jugadors,
la plantilla
i tot plegat,
rebien,
i em perdó,
hòsties per tot arreu.
Aviam,
jo el que vull dir
amb això
és que estic d'acord
que s'ha de gaudir,
que l'eufòria
que allà ens va posar
a tots a to
segurament és molt bona
de cara a l'ambient,
de cara al sentiment,
de cara a tot el que
vulgueu explicar
de sensacions,
però que ull,
vull dir que tampoc cal
ara elevar els altars
ni a l'Ui César,
ni als jugadors,
ni a ningú,
vull dir que només s'ha guanyat
el camp de l'Hèrcules,
que és un camp molt complicat,
d'acord,
que només s'hi han guanyat
dos equips,
però que la feina
continua per fer
i que si ens ho pegues
un partit
tornaràs a estar a quatre
del defens
i tornarem a partir
tots plegats.
Vull dir que
jo et diria una llança
per la prudència,
per la tranquil·litat.
Ahir,
Rubén Pérez,
amb una declaració
després del partit,
crec que va dir
que es podria mirar cap amunt.
Jo vaig quedar com aglaçat
només sentint això,
vaig dir,
escolta,
que ens hem de salvar,
vull dir que
divendres
estàvem tots patint
i ahir,
abans del partit,
teníem,
vaja,
un sentiment
de dir
ai, ai, ai,
que si perdem
estem a quatre
i la setmana que ve patirem,
que Déu-n'hi-do,
per tant,
no sé,
jo m'ho he demanat
sobretot d'això,
que no ens passem d'eufòria,
que sí,
que està molt bé,
que s'ha de gaudir la victòria,
però que tranquil·litat
i que s'ha tocat
la posa a terra
i són on estem,
vull dir que no cal passar-se
que per fer volar Coloms
ja vam tenir un president
que ara no ha de estar
al vendrell amagat
i que la resta,
doncs home,
hem de ser tots
una mica més prudents.
Sí,
perquè en aquestes dues primeres
setmanes de Luis César
fins i tot s'estaven creant
molts dubtes,
és a dir,
l'afició que havia confiat molt
o no,
o que ha confiat molt
en el fitxatge,
en el canvi d'entrenador,
clar,
és que els dos resultats
de l'etapa...
Jo crec,
que per això sí que serveix,
per confiar en això,
és la victòria perfecta,
o sigui,
ara jo crec que això sí que et dona
que hi ha una injeccioneta
de confiança
i de dir...
S'acaben els dubtes,
no?
Sí, exacte,
per això sí que serveix
aquesta victòria,
però tampoc cal passar-se
i per cert,
deixeu-me també destacar
que abans no ho hem dit
i crec que no ha sortit el nom,
el partidat que fot José Maríaí
que és d'escàndol,
pressionant,
rendint,
buscant les pilotes,
ajudant els companys
per fer l'epidòmic del camp,
és brutal el partit
que fa José Maríaí.
Què vols dir, Salvi?
No, no,
que no,
i ara ara que fos algo,
sí, sí,
perquè en fet ja m'està bé.
No, a veure,
quan hi ha avançat això del de jo,
qui més qui menys,
i no dic per la taula d'avui,
sinó per...
Sí, la màgia de Tartulian, sí.
Ja tenim molta mili a les esquenes
i evidentment
està bé que el que m'ho digui,
que no cal tirar...
Sí, però és veritat
que el món del futbol
és una mena de Dragon Khan
que passes de l'eufòria
al pessimisme absolut, no?
Que passa que a veure...
I hi havia una certa sensació
la setmana passada
de por, no?
En fi...
Home, és que clar,
clar,
venies uns quants partits
sense guanyar
i entre ells
un amb sis bolets en contra.
Diu, meu, xatos,
aquí agafem els matges...
I a més venia
Ja comença els dubtes.
Vols dir que era el Ferrando només?
Vols dir que era...
Ja comencem.
Jo vols dir, en un moment,
no, tranquils tots.
I al revés també,
que avui tampoc estem fotent
cap tiro així estrany.
Portem mili aquí.
Jo crec, amigo, Quim,
que las victòries
hay que disfrutarlas.
Creo que la afición
había entrado
en una etapa
de desánimo general.
Que,
d'alguna manera,
la llegada de Luis César
nos da
una bocanada de ánimo
pensando que el equipo
puede remontar el vuelo
o, por lo menos,
parar la caída
que teníamos.
La caída que teníamos.
Entonces...
Sí, pero, perdona,
aquella bocanada
dura cuatro días.
Dura cuatro días.
Perquè, claro,
el primer partit
se'n foten sis.
Exacte.
Cuant d'entrenos.
Sí, pero bueno,
quiero decir que esa semana,
recuerdo que antes
de ir al Levante,
la gente estaba muy animada
por el cambio de entrenador
y por el hecho
de que viniera Luis César.
Entonces, claro,
se rompe el mito,
el mito de este
que llega un entrenador
y victoria nueva
que es un efecto
a veces ocurre
pero cada vez menos.
Entonces, claro,
nos da una bofetada
el ir al Levante
y sobre todo
que nos hagan seis goles
en jugada colectiva.
Esto fue un desmadre general.
Que te hagan un penalti,
un no sé qué,
te expulsan a los jugadores.
Una derrota podría justificar,
¿no?
Pero que te hagan seis goles
en jugada colectiva,
eso fue un desmadre general.
Entonces, claro,
esta nueva victoria
lo que viene es
a recuperar un poco
la ilusión
de que el nuevo cambio
de entrenador
va a generar
en los futbolistas
pues un...
aquello que le dicen
bueno,
que se pongan las pilas,
¿no?
Que estaban un poco
adormecidos
y yo creo que en ese sentido
la victoria de ayer,
como decía Luis César
que era un partido motivante,
pues ya dice...
hay un dicho
que dice que
nada motiva más
que una victoria, ¿no?
Entonces yo creo
que a los propios futbolistas
se van a creer
en sí mismos
que son capaces
de mantener
una temporada digna,
no las seis jornadas
que llevamos últimamente.
Sí,
porque hablando
de temporada digna,
estem en 39 punts,
quedarien 11
per assegurar-nos
la salvació,
la permanència,
veuen un tram final
a partir de la victòria
d'ahir
amb una certa tranquil·litat,
certa tranquil·litat
i subratio
certa tranquil·litat.
Jo penso
que se salvarem
se salvarà en baixa
amb menys de 50 punts,
vull dir,
és d'aquelles lligues
que penso
que són una mica
més barates,
no?
De salvar-se
el salvarem,
crec que sí,
sobretot la clau
és d'aquesta victòria
balsàmica
que vam tindre
al camp de l'Hercoles,
és la confiança
que ens donarà
si guanyem a casa,
vull dir,
remarquem-ho jo,
perquè si a casa
tornem a fer
el que fem fins ara
no servirà de res,
no?
I llavors,
més que res,
jo em quedaria
amb la imatge
que hem donat,
no?
L'equip que donarà la imatge,
perquè els altres dies
la imatge no l'havien donat
i s'han de quedar
amb aquesta imatge
i llavors a casa
doncs repetiu,
no?
Hem de repetir-ho,
com he dit abans,
no vull jugar a futbol,
vull guanyar
i després doncs
quan hàgim salvat
llavors ja demanem
una mica més
aquest equip,
no?
Jo em penso
que doncs
els jugadors
s'han vist
que doncs
han vist
que venia el llop,
no sé si s'han trucat
la cresta,
però vaja,
suposo que
potser el Quim
ha sortit per la nit,
no?
Allà a la nit
de la cant,
no?
Però suposo que
els jugadors
del Nàstic
doncs a les 12
ja no hi deuen anar,
no?
Quim,
vas sortir
allà a la nit o no?
No,
jo després de veure
l'Atlético de Madrid
al Madrid
vaig anar a dormir
i...
I els jugadors
van sortir o van tornar?
Van tornar,
no?
Suposo?
Van tornar,
van tornar tots.
Per cert,
avui fan festa.
Avui festa,
sí,
demà es tornen els entrenaments.
Jo respecte
al que deia abans
el Salvi i el Luaces
que estic d'acord,
vull dir,
que tampoc era per dir
que no se va gaudir
de la victòria
ni molt menys
i que trobo
que és molt balsàmica
la victòria,
però és que la setmana passada
preguntàvem
si la gent estava preocupada
i poder vam rebre,
i ara no sé
si em tiro molt a la piscina,
però a vora
d'uns 150 comentaris
entre mails
i comentaris al Facebook
i crec que de 150,
148,
no és que estaven preocupats,
és que veien l'equip
a segona B.
Per tant,
vull dir,
és que jo estic d'acord
que això és un Dragon Can,
eh?
I que aquest equip,
el Salvi deia
que abans tenim
molta mil·li a l'esquena,
aquest any hem fet
4 mil·lis senceres
perquè l'equip
ens n'ha donat
per tot arreu
i tenim sensacions
contraposades
jo crec que a cada jornada.
Però dit això
i que gaudim
tots a la victòria
i que, hòstia,
i tens un somriure a la cara
diferent que altres dies,
però calma,
sisplau,
per favor, eh?
Vull dir,
tranquils,
tots plegats.
Sí,
perquè això
que estava comentant ara
el Quim,
no trobàvem també excessiu
la setmana passada
aquesta sensació
tant de desànim general,
aquesta por,
perquè estàvem a 7 punts
igual que estem avui
de la zona de descens.
Jo vaig posar al Facebook
que...
Però això suposo
que demostra
una grandíssima desconfiança
en l'equip, no?
A veure,
això sí.
Jo vaig fer el comentari,
el meu comentari,
era aquest,
vull dir,
que, bueno,
que va fer els punts ràpid
i els trobadors
sense compromís.
Mirar,
que et vaig trobar
a la farmàcia
comprant dodotis amb mi,
i ara no m'avanteixis,
home.
I antidepressius.
Això és el motiu
de processar allò.
De querella.
No,
però és veritat,
a veure,
jo amb aquest equip
confia confiant
i confio ni avui.
És que ni avui.
És que els anava a preguntar això.
Per què?
Perquè, a veure,
perquè és molt irregular.
Com a nota anatòtica,
el José María va córrer,
o no sé què,
i hi ha hores que corres,
xato.
Quan convé córrer
per segons,
que sí que corres.
I quan no corres,
vull dir,
clar,
o sigui que no m'estiguen clars
amb això.
O és que aquí
estan pagats tots un carnet
perquè vingui aquí
dos majorets
i ens facin no sé què.
No, perdona,
jo t'hi paguen un carnet
perquè tu corris
i treballis,
xato.
Doncs aquí passa el mateix.
I clar,
si t'entén d'anècdota,
una cosa que hauria de ser normal,
doncs no anem bé.
I no és ell sol,
perquè n'hi ha més jugadors
que també d'unidor.
Per el desànim aquest
de la setmana passada
no trobaven excessiu,
José Antonio?
Sí,
jo crec que era excessiu.
El que passa
és que respon
a alguna realitat.
Si això passa,
deu ser per alguna cosa.
Deu ser perquè l'afició
realment confia molt poc
en la gent.
Jo crec que en l'ànimo
de l'afició
ha hecho mucho daño
la derrota de Levante
y luego la siguiente
aquí en casa
por 0-2.
Perquè havien perdut
el cartucho
del canvi d'entrenador.
Claro,
claro.
Habías perdido ese cartucho,
¿no?
Entonces,
bueno,
¿y ahora qué hacemos?
O sea,
es que yo creo
que eso ha hecho
mucho daño
en el ánimo
de la ficción.
Y la actitud
de los jugadores también.
Y claro,
la actitud
de los jugadores,
bueno,
se ha juntado
en la memoria
a veces cercana,
pues todo el mundo
pensaba
cuando ayer veía
un jugador,
cuando vas arriba
no lo ves
y cuando vas abajo
lo ves,
lo ves que sale
y tal,
¿no?
Entonces había generado
pues una animalversión
hacia determinados jugadores
y yo creo
que con la victoria
de ayer
pues va a permitir
un poco
que la afición
recobre un poco
el optimismo.
Yo ahora mismo
tras la victoria
de ayer
yo no veo
peligro real
pero lo hemos tenido
muy cerca.
Pero escullo,
estem a la mateixa
distancia de punts
que la semana passada
pero las cosas
es veuen diferentes.
Claro,
pero esa es la sensación
que hemos tenido
durante toda la temporada.
Mira,
os voy a recordar una cosa,
el Násti ha conseguido
24 puntos fuera de casa.
Eso son muchos puntos.
Y además con 14,
no,
y además lo digo
con 14 goles.
Mira,
esto no es una flor
de un día,
eso es a lo largo
de toda una temporada.
Somos el equipo
que más ha rentabilizado
los goles fuera de casa.
Entonces,
¿qué te hace pensar
que ahora no lo vamos
a seguir con esa misma tónica?
Y en cambio,
en casa,
pues hemos conseguido
con 15 goles
15 puntitos.
Claro,
eso ha ido mirando
el ánimo de la afición.
La moral.
La moral de la afición.
Es decir,
son los mismos puntos
pero si los hubiéramos conseguido
al revés,
imaginaos 24 puntos en casa
y 15 fuera.
Pues estaríamos todos contentos,
bueno,
contentos más o menos.
Sí,
entiendes, ¿no?
Entonces,
yo creo que ahora mismo
repito,
no hay que tirar
las campanas al vuelo,
hay que ganarle al Hércules
y yo,
os perdón,
al Regle,
y yo creo que ganándole al Regle
el Nasti se puede salvar.
El año pasado
conseguimos 57 puntos,
el décimo,
yo creo que la cosa
al final de temporada
puede andar por ahí.
Aquí lo que es tracta
es que el soutrach
que van tenir el día llevant
no es produirá
porque normalmente
en los equipos del César
això no pasaba,
¿no?
Es perdía un a zero
y no te veía más gols
y se guayaba también un a zero.
Y 0-1, sí, sí.
Claro,
la verdad es que
habían fet 24 gols
fuera de casa,
pero claro,
pero es que en tothom
lo han fet 29 más.
No, perdón,
24 puntos fuera de casa
y el siguiente es el Cartagena 21.
Han fet 29 gols només.
Bueno,
y 14 fuera de casa.
Y 14 fuera de casa.
Y 14 fuera de casa.
No ha portat 30 y 40 y pico
muchos de aquí
fuera de casa.
Claro que vol dir això.
I han tret
molta rendibilitat
a cada gol.
Exacte,
vull dir,
lo que yo sí que espero,
lo que fa el César
es que
guanyarà un a zero
y cap a casa.
Ya está bien,
y eso es lo que han de conseguir
porque el día del 6 a 0,
claro,
la primera part 4 a 0
yo voy a agafar la ràdio
y voy a llençar la ràdio
con que el Quim
va a deixar
i no em va entrar
que em va tocar el pernil.
Per cert,
molt bo.
Feta la falca.
La feina que havies de portar
la curta dia.
Si es para no llençis la ràdio,
eh?
No,
i amb un sac ben granat
i amb l'escut allà del nàstic,
vull dir que em fa pena
que cada vegada
que l'obro menjant-lo.
Però clar,
el que no pot ser d'aquell dia,
la impressió que van donar
aquell dia no podia ser.
I ara doncs
hem d'apostumar-nos
a guanyar un a zero
però també potser
perden un a zero.
Suposo que el dia del Llevan
es va tocar fons.
Dels jugadors,
Quim,
algun ha de destacar?
Tu destacaves abans
José Mari.
Alguna altra...?
Home,
a mi,
però passa que ja ho destacaven,
em va encantar
el partit de Jorge
i, per exemple,
el central va estar,
jo crec,
amb un molt bon nivell,
el central s'ha dit
per l'esporting
i destacar també
la feina de Morán
que va treballar
tant en atac
com en defensa.
Van ular a Farinós
pràcticament
i en atac va ser el jugador
per al qual van tornar
a passar la majoria
de jugades d'atac
del nàstic ahir.
També,
com deieu Barros
que es va emparallar
amb Tiago Gómez
durant bona part del partit
i el va pràcticament secar
i vull dir
que el partit
s'hauria estudiat,
treballat
i no m'invents
com Roberto
frenant a Farinós
que és el que va passar
per exemple
la primera volta.
Amb l'alineació d'ahir
per cert,
el que vam veure,
el que han sentit,
estarien més o menys d'acord?
Creuen que serà
de totes menes
un final d'etapa
amb diferents canvis
en les alineacions?
Una mica
en funció de Luis T
serà el que veig
dels entrenaments?
Jo crec que,
jo crec que ara,
la meva opinió,
que serà
tu jugaràs
si tu guanyes.
La filosofia
serà aquesta.
Per tant,
la setmana que ve
si hi poden jugar tots...
Algún canvi hi hagués.
José Antonio?
Jo crec que
ho ha fet bé
perquè la revolució
la va produir,
o sea,
la va fer el domingo pasado
canviant 5 puestos,
canviant los dos laterales
i este domingo
ha querido darle
una confianza
a los propios jugadores.
Lo que no puede ser
és que ahora
cada domingo
canviar 4 o 5.
entonces no llegarías
a ningún sitio.
Entonces,
ahora le ha dado resultado.
La gente
como José Mari
y Campano
han dado cuenta
de que tienen que currar
y si les dura
la gasolina
para 60 minutos,
pues bueno,
los 30 siguientes
hay gente como
Alex Cruz,
hay gente como Walter
que le pueden dar
al equipo
permitir que no
disminuya
la intensidad de juego.
Y de hecho,
si os acordáis ayer
en las últimas jugadas
una entrenada
de Walter
por la izquierda
produjo un centro
que entró
Alex Cruz
a boca de gol
y fue una jugada
de córner.
Quiero decir que
que saquen estos chavales
luego en el último
tramo de partido
pues permite
que el Nástima
tenga una intensidad
de juego
hasta los 90 minutos.
Quizás si le das
un partido entero
a Alex Cruz
que ya se lo dio
aquí en casa
pues un chaval
que lleva 300-400 minutos
quizás no tenga
el ritmo de juego
para mantener
los 90 minutos
pero sí
puede hacer mucho
más daño
en la última
media hora
del partido.
El que sí
és clar
és que
els jugadors
estaran
més pressionats
o el César
més competitivitat
i després
els exigeix
més
el Ferran
potser
els últims partits
no s'aixecava
de la banqueta
perquè la tribuna
el deixaven
aparir
ell
al començament
ja viu el partit
el César
ja els crida
ja els col·loca
i sap
que el jugador
està damunt d'ell
no es pot
escaquejar
si es escaqueja
una mica
li fot 4 crits
i després
el canvi
el que ha de fer
és canviar el jugador
si acaba la benzina
doncs el canvies
o si veus
que no el posa
la cama
també el canvies
i això és el que
ells han notat
han notat
la pressió
si os acordáis
muchas veces
el partido sin casa
parecía que
uno de los cambios
obligadoras
y retrasar a Campano
cuando ya estaba fundido
esto no lo veía bien
ahora si hay que cambiar
a Campano
a los 60 minutos
a José Mari
porque se ha vaciado
como decía
Quim Pons
que comparto
el trabajo
el trabajo
de José Mari
aunque no provocó
jugadores de gol
pero por lo menos
presionaba
pegó unas carreras
tremendas
detrás de los centrales
para presionarle
eso es lo que vale
oye
vacíate
y luego
Quim
anem acabant
aquest vespre
a partir de les 8
del Semprenàstic
tenim Josep Maria Nogués
no?
Sí
director esportiu
de la gimnàstia
de Tarragona
que per cert
tindrà
els microns
de Tarragona Ràdio
si voleu enviar
alguna pregunta
o qualsevol qüestió
per la Josep Maria Nogués
ja ho sabeu
obertes les vies
tant del correu electrònic
sempre a nàstic
arroba terragona
ràdio puntcat
com també al facebook
allí podeu deixar preguntes
pel director esportiu
del nàstic
que aviam si avui
ens comença a explicar
alguna cosa
del que pot ser
el nàstic
de la temporada vinent
baixes i altes
ja
el Josep Maria
ja demana
baixes i altes
home
jo crec que això
encara no
perquè es vol esperar
la permanència
és el discurs
que hi ha
de portes en fora
de moment
però aviam
si hi ha alguna cosa
que pugui desvetllar
però ja s'ha de començar
preparar la pròxima temporada
Quim i Jordi Blanc
al volant del cotxe
bon viatge de tornada
vinga moltes gràcies
que vagi bé
aquest vespre
a les 8 de
Josep Maria
no hagués
al sempre a nàstic
aquest matí
hem compartit
tartúlia
avui sí
amb un somriure
que ens serveix
per celebrar
aquests dies de Setmana Santa
aquestes minivacances
per a bona part
de la població
avui hem compartit
tartúlia
amb Salvi Guinar
José Antonio
Luazesi
Josep Maria
recordeu que el proper partit
és el nou estadi
dissabte
a les 6 de la tarda
enmig de la Setmana Santa
dissabte Sant
Salvi José Antonio
Josep Maria
gràcies
bona setmana
que vagi bé
adeu bon dia