Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enrica Riga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
S'està traient les fundes, sembla una seva,
perquè porta un jersei, un altre jersei, un altre jersei,
i això requereix el seu temps, és lògic.
Que m'estàs dient que soc un esrec?
No, no, no. Què tal? Bon any?
Bon any, bon dia, bona hora, avui no plou, quina sort.
Però tornes carregat, carregat de qüestions legislatives, eh?
Una mica espaceta, avui.
No, no, no és culpa teva, és culpa de l'actualitat,
que així ho mana i així ho indica.
Però, escolta, tampoc no perdem els bons costums
i quasi que comencem, com sempre, amb una d'aquelles cançons,
d'aquells discos tan particulars, tan triats, que fas tu, eh?
I avui és un que...
M'agrada el títol.
Sí, és que avui, com que hem de parlar de cine,
entre altres coses, el grup que parlem avui
és molt cinematogràfic i molt cinèfil,
i la cançó que posarem ara
és una que sembla una historieta,
que podria ser una pel·lícula surrealista o no.
I després acabarem amb una altra cançó del mateix grup
que ja directament parla de cine.
De moment, presentem la primera.
Si no sona, no la presento.
Són els Amics de les Arts.
Els Amics de les Arts.
Atenció a aquest grup que,
si l'any 2008, no, 2009 va ser l'any de Manel,
enguany serà l'any dels Amics de les Arts.
Les comparacions seran inevitables,
però s'ha de dir que els Amics de les Arts
fa cinc o sis anys que funcionen.
El disco que treuen ara, que va sortir el novembre,
és el quart disco que treuen.
El Bet and Breakfast.
Sí, Bet and Breakfast és el títol del disco,
va sortir el novembre,
i és el disco que farà que saltin a la fam enguany
totalment com el Manel,
però no és el seu primer disco, sinó que és el quart.
Els anteriors discos, aquí a l'Indressi,
es poden baixar perfectament en format MP3 legalment
des de la web del grup,
i tenen títols com Castafiore Cabaret
o Rulot Polar, per exemple.
Aquests discos es poden baixar...
Digues encertats perquè aquesta cançó es titula
L'home que treballava fent d'agost.
L'home que treballa fent d'agost
A les festes infantils
Aparcar sempre li costa
I amb el temps que fa, que fa d'agost
Encara es posen aviós
Truca i espera resposta
I rompa la festa amb un pastís
Canta com plenyo els feliços
I va d'un pèl no caure
És molt trista, eh?
No, no, doncs a mi...
És una mica trista, l'he deia melancoliosa
Sí, te l'imagines allà pobra, no?
Sense futur, treballant fent d'agost
A les festes d'aniversari amb la canalla
aquella tan impertinent
És molt trista, eh?
Sí, sí, doncs la veia...
Comencem bé, eh, xaval?
Fa anys que s'hi dedica
Fa anys que s'hi dedica aquest senyor
I a més surt la foto de la portada del disc
L'home disfressant d'agost
No, no, està molt bé
Els escoltarem per acabar
El quart de català d'avui
Per cert que hem de parlar
Primer que tot de l'inici de l'any
I les matrícules del centre de normalització lingüística
Sí, això ho diem perquè com que comença l'any
I ara el gener, eh, els llocs on
Allò que fem el calendari turístic
Vol dir les poblacions com Salou, Vilaseca
I algunes del Baix Penedès
On marca molt la població el tema turístic
I la temporada
I per tant, la gent que li pot interessar els cursos
És gent que quan comença la temporada turística forta
Ja no pot anar a classe
I per tant comencen els cursos abans
Tant al setembre com ara el gener
Aquests dies ja s'està fent matrícula a Salou
Pròximament es farà Vilaseca
I ja estem notant que hi ha
Com sol passar els últims anys
Que hi ha més demanda que oferta
I això, sens dubte, hi haurà problemes
Queixes i estira i arronces
Però des del centre sempre estem intentant
Buscar la manera d'oferir una mica més de cursos
Cada any amplieu més places, això és cert?
Sí, sí
Any rere any anem ampliant cursos, places
Contractem tants professors com podem
Per fer més cursos i més modalitats de cursos
Però, per sort, si volem mirar des del punt de vista de la normalització
Que hi hagi més demanda que oferta
Doncs vol dir que la nostra feina té un interès social i serveis
I que hi ha molta gent que voldria venir a aprendre català
I per tant, en aquest sentit, que ens quedem amb gent a la porta esperant
Té aquest punt positiu
Bé, com a mínim, el punt positiu d'això és que hi ha interès
I hi ha molta gent que vol venir als nostres cursos
Pròximament en parlarem
La setmana que ve, dintre de la nostra secció mensual d'avui visita
Vindrà la directora del Centre de Normalització Lingüística
Portarem aquí perquè ens expliqui com es presenta l'any
Ara que comença, que fem una previsió de l'any
Que també és l'any que hauríem de canviar de local
I totes aquestes coses
Oh, doncs hi ha cosetes, eh?
No, pensem, ja ens ho explicarà la setmana que ve la Rosa Maria Ibars
Perfecte, a més que fa molt de temps que no ve aquí a la ràdio
Estarem encantats de rebre-la
El govern ha aprovat el projecte de Llei de Cinema a Catalunya
Encara ha d'estar aprovat pel Parlament
Tot aquest tràmit parlamentari s'ha de fer
Però, en principi, està aprovat
Ja sabem que als distribuïdors no els fa el pes pel contingut
Nosaltres, ja ho hem anunciat
En parlarem des de vessants diferents
Després de la una
Des del que són els empresaris de les sales de cinema
Però també d'un realitzador de cinema
Però ara parlem d'aquesta llei
La plataforma està encantada
Per tot arreu estem fent manifestacions
D'aquella era hora i tot això
Tenen prevista una roda de premsa per el divendres
La plataforma, ja mirarem a veure què diuen
Jo ja he mirat una mica la valoració
En general tot és positiu
I com sempre ells, que són molt prudents i molt previsors
Demanen allò que es pugui aplicar tot
I que no es deixi de supervisar
Que s'aplica correctament
I tot això
Ja sabem el gel que aplica la plataforma
Amb totes aquestes qüestions que afecten a la nostra llengua
Bé, dit això
Del projecte de llei ja n'havíem parlat
I tothom ja n'ha sentit parlar
Un dels elements estelars és aquell de la paritat
El 50% de l'oferta de còpies en català i en castellà
Als cinemes
Però del projecte de llei que es va aprovar ahir
En el que havíem parlat fa un mes o així
Quan es va, al novembre, quan va començar a sortir tot això
Hi ha hagut algunes modificacions
Diguem que s'han afegit en aquests últims dos mesos
Que afecten
I que són noves a l'aspecte del que havíem dit fins ara
Una d'aquestes és precisament
Quan es va anunciar el projecte de llei
Es parlava que això de l'obligatorietat
Del 50% de còpies en català i en castellà
Afectaria les pel·lícules que es distribuessin amb 16 còpies o més
Fins a 15 còpies no cal
Però de 16 en amunt, sí
Ràpidament les distribuïdores i els exhibidors
Que es van posicionar de forma contària a aquestes quotes
Van dir
Bé, si la llei és aquesta ja trobarem la manera de fer trampa
I doncs en lloc de distribuir 30 còpies només en farem 15
I així no caldrà fer les...
Doncs bé, una de les modificacions que s'ha fet a última hora
És precisament per evitar aquest possible aboicot
O aquest possible saltar-se la norma
A base de fer menys còpies
La norma aquesta del 50%
Obliga a fer el 50% de les còpies en català
Doblades o subtitulades
Les excepcions previstes fins ara
Eren això de les 16 còpies
Però ara l'última variació diu
Les excepcions es limiten a les versions originals en català o en castellà
I també als films europeus amb menys de 16 còpies
Però
Films europeus amb menys de 16 còpies
Els que distribueixen les majors
Que són les distribuidores nord-americanes i internacionals
Aquestes estan obligades
Sigui el nombre que sigui de còpies que facin
A doblar la meitat de còpies en català i en castellà
De manera que l'estratègia aquesta de farem només 15 còpies
No la servirà
No, no, no serveix en aquest cas
No només això, sinó que a més a més
Bé, queden exemples, això sí, les còpies de produccions europees
I dintre de l'obligació de les còpies i del doblat i tot això
Hi ha una cosa que afecta els DVDs
Que a vegades anem parlant
Ai, vale, el cine sí, però després
Quan la fan en DVD
Tot i que estava doblada, no apareix al català
També obliga la llei
Sí, la llei obligarà que els DVDs
A veure com ho diu aquí
Sí
Que els DVDs hauran d'incloure menú en català
El menú del DVD haurà d'estar en català
També
Que a vegades no hi és
Una pel·lícula de text en català però el menú no hi és
Aquest tipus de coses
I després
Sí, el menú d'idiomes hi haurà d'haver el català
I per tant, si la pel·lícula està doblada en català
També el DVD haurà de sortir la banda sonora en català del DVD
Tot això ara s'està tramitant
I s'aplicarà un nou impost que repercutirà en l'entrada
Sí
Això també s'ha d'explicar
Sí, però aquest impost de les entrades també l'han modificat
Respecte a la bon projecte i el que es va proveir
En el sentit que s'ha concentrat
Aquest impost de les entrades se concentra en els films doblats
Els doblats només
La intenció d'això és que s'afavoreixi els subtitulats
Per tant, qui vulgui veure una pel·lícula doblada en català
Haurà de pagar una mica més
Qui si la va veure doblada en castellà
Per exemple
També s'han afegit acords
En l'últim moment s'han afegit modificacions
Que permeten que hi hagi acords puntuals
Amb tots els sectors per a coses concretes
Etc, etc
Els empresaris i els de fer cine ja s'han queixat
També hi haurà
Hi ha un paquet de subvencions i ajusts destinats
Tant a la producció com a la distribució
L'exhibició i la promoció
Però no s'ha determinat encara
Aquestes ajudes
No, bé, tot això
Quan es fa una llei i es preveuen aquestes coses
Després s'han de desplegar amb reglaments
El conseller deia que el juny ha d'estar en funcionament
Sí, en principi
Ara s'ha tramitarà per via d'urgència al Parlament
I si tot va com ha d'anar
El juny ja seria vigent
La previsió és que això
No hi hagi problemes al Parlament
S'aprovi
I caldria fer referència a una cosa anterior
Com que avui toca aquella secció de Tens recordes
Doncs mira, una de les coses que cal recordar
És que l'any 1999
Quan el conseller de la Constitució
Joan Maria Pujols va fer un decret
Un decret per regular tot això
I les línies d'aquell decret
Anaven en el mateix sentit que aquesta llei
Però justament per ser un decret
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Ho va aturar
Perquè el decret preveia sancions
I el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Va considerar que una llei
Que només les lleis poden condenir sancions
Però no un decret
I aquest va ser una de les ensopagades d'aquell decret
Que el van acabar retirant
Però ara s'ha fet en forma de llei
Llavors això ja és inapalable
Aplicar sancions que són quantioses
En alguns casos també s'apuntava per algun lloc
Mentre el govern català aprova la llei de cinema
El projecte de llei de cinema de Catalunya
El govern espanyol aprova el projecte de llei general
De la comunicació audiovisual
Sí, i d'aquest projecte de llei
N'hem de desmentar les coses
Que ens afecta
La qüestió lingüística
A veure, la llei de cinema de Catalunya
Es va aprovar ahir
Però dijous passat
El govern espanyol
Aprovava aquest projecte de llei
Que ara ha de passar al tràmit del Senat
També ha d'haver-hi tràmits, etc.
I la novetat que ens afavoreix
És que aquest projecte de llei
Preveu que dues comunitats autònomes
Es puguin posar d'acord
Perquè els seus canals es puguin veure reciprocament
Això em sona
D'alguna cosa, no?
Això afecta directament a les relacions
Entre Catalunya i País Valencià
Per exemple, en quant als canals de TV3
Canal 9
També amb les Illes Balears
I la reticència que hi ha a tot això
Per exemple, un dels que les menta
Això en principi és bo
Però hi ha un paró sempre
I és que això depèn de la bona voluntat
I la bona entesa dels governs respectius autonòmics
I en aquest aspecte no sempre
I en altres no sempre n'hi ha hagut, no?
Exacte, en el cas dels valencians no sempre hi ha hagut això
Ja sabem què passa amb els repetidors de TV3
I totes aquestes coses
I a més, tècnicament també requereix
Que el País Valencià tinguin un nou multiplex
Que ara no tenen, etc.
I del que es queixen els parlamentaris catalans
És que, bé, hem avançat a l'aspecte
Que abans havia de permetre-ho l'Estat
Ara no cal que ho permeti l'Estat
Però encara i així estem depenent
Estrictament de la voluntat de cada govern autonòmic
Per tant, la cosa està una mica així
L'altre punt que es queixen els parlamentaris catalans
És que en alguns aspectes
Aquesta llei de l'audiovisual de l'estat espanyol
Enveix competències del govern català
Entre els quals crea
Una de les coses que preveu crear un organisme de control
Audiovisual, una espècie així
Però que es passa pel forro, diguem
L'existència del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
Que existeix i que té capacitat administrativa
El que sigui, a Catalunya
Almenys té, com si diguéssim
I queda com... l'ignora com si no existís
I per tant, volen crear un Consell
Unes coses semblant, però d'àmbit estatal
Que trepitjaria les competències que tenim a Catalunya
La cosa de moment està així
Bé, doncs deixem el món audiovisual
Ja hi tornarem després de la una
Més lleis, més reformes
34 senadors catalans, bascos i gallecs
Promouen la reforma del Senat espanyol
Perquè si puguin usar les seves llengües
S'ha de votar el mes que ve
Per a mi això em sembla un clàssic ja, no?
És com el dia de la marmota
Exacte, però la novetat és aquesta
Que el que hem demanat ara
No és estrictament
Qüestió de la llengua
Sinó la reforma completa del Senat
En el sentit que es cometeixi
Com fa temps que es remena i que es vol
Però que no s'acaba de fer mai
Que és que el Senat es cometeixi en una cambra territorial
Com és en altres països europeus
I en aquest sentit
En el moment que es cometeixi en una cambra territorial
Es demana que es puguin
Demanen el que hem demanat ara
El grup de senadors
Que eren 34 en total
De tots els petits
Excepte el PP i el PSOE
I que n'hi havia de gallecs, de catalans i de bascos
I de mallorquins també
Els del Partit Socialista Mallal
Que també
Doncs es demana que el setembre d'aquest any
Ja es puguin utilitzar al ple
Totes les llengües cooficials de l'Estat
I que el 2011 s'estengui també
A totes les comissions que tenen el Senat
De moment això ara no és així
Fins ara només es pot utilitzar
Quan es fa la Comissió General de les Comunitats Autònomes
I només una estoneta
És demana que es pugui utilitzar del tot
Això depèn de la reforma del reglament de la cambra
I s'emparen en la Constitució
Que parla que totes les llengües de l'Estat
S'han de protegir i respectar
I també promoure, diu la Constitució
Però fins ara no s'estava fent gaire
Aquesta és la qüestió
És que tot això
De la manera que ho han presentat
S'ha de debatre impepinablement el febrer
I per tant tant el PSOE com el PP
El febrer s'hauran de pronunciar
Només que un dels dos partits
Estigui a favor
La cosa està guanyada
Però és difícil
Perquè hi ha hagut senadors del PP
I del PSOE
Que han participat en la redacció
D'aquesta proposta que fan ara els partits
Però han participat
Com a persones individualment del seu partit
Però a l'hora de la votació del Senat
Potser hauran de fer allò del vot en bloc de partit
I la cosa no està tan clara
No està tan clara
Però al moment
És un petit abans
Perquè feia temps
Feia un parell d'anys
Que no hi havia moviment en aquest sentit al Senat
No esperem res
I si surt alguna cosa
Doncs mira
Doble alegria
Si són roses floriran
Que veus que bonic
El govern d'Aragó
D'altra banda
Aprovat la llei de llengües
Ho ha fet el mes de desembre
Reconeix i protegeix el català
I l'aragonès
Però no els fa cooficials
Aquest és el gran cuit
També n'havíem parlat d'això
No sé si a principis d'aquesta temporada
A finals de la temporada passada
És que
Què passa?
Que estem a principis d'any
A finals d'any hi havia pressa
Els governs autonòmics
Tancar temes
I a principis d'any hi ha pressa
Per resoldre temes
Que estan oberts
Des de l'any passat
Però que convé que enguany
Agafin una nova dimensió
D'aquí ve
Tots aquests projectes
D'audiovisual i de llei
I tot això del cinema
I d'aquí ve
Que a finals de l'any passat
27 anys després
Del que s'havia anunciat
I 25 anys després
De la declaració de la maquinència
En què un grup d'alcaldes
De la França
Entre els quals
Marcelino Iglesias
Ara president d'Aragó
Però fa 25 anys
Era alcalde d'un poble d'allà
Demanessin
Que parla català fluidament
Sí, sí, perfectament
Doncs
25 anys després
D'aquella declaració
I 27 anys després
Que l'Estatut d'Aragó
El primer que vam fer
Diguem
De l'aire democràtica
Postfranquista
Prevegés aquesta llei de llengües
Els ha costat
Tots aquests anys
Posar-se mig d'acord
Encara no s'hi han acabat
De posar del tot
I al final
L'han acabat aprovant
D'aquesta manera
Que és
Una mica coixa
En el sentit aquest
De que
Sí que finalment
Reconeix com a llengua pròpia
Original i històrica
Tant el català
Com a l'aragonès
I cada una en les seves zones
Però no en cap cas
Els fa cooficials
Promet
Fomentar l'aprenentatge
Voluntari a les escoles
A els instituts
Que ja hi ha uns 4.000 alumnes
Que estudien
Tant el català
Com a l'aragonès
A Aragó
També
Permetrà que els veïns
De les zones
On històricament
Es parlen aquestes llengües
Es puguin dirigir
A l'administració
En les seves propis llengües
Que l'administració
Els contesti
Etcè
Etcè
Però sempre depèn
Per una banda
L'administració
Ha de ser oberta
I ha d'aspectar els deures
Els drets dels ciutadans
Que parlen en aragonès
O català
Però
Per altra banda
No hi ha una obligació
De reciprocitat
Ni tampoc
En alguns àmbits
D'administració
Sí
Que si tu t'adreces
En aragonès
Al determinat organisme
T'acontestaran en aragonès
Etcè
Etcè
Etcè
Etcè
Etcè
Etcè
Però
No hi ha
Allò que sí
Que tenim a Catalunya
Per exemple
Amb l'aranès
Que és que l'aranès
L'han fet oficial
A tot el territori
Encara que no es parli allà
Això també és d'una llei d'ara
No?
Sí
Precisament
El projecte de llei
Que promou l'aranès
I el regula l'ús oficial
I tot això
També es va aprovar
Al desembre
En aquest cas
A Catalunya
Això va ser el 24 de desembre
Que es va aprovar
El dia abans d'anar
I en el cas
De la llei de llengües
D'Aragó
El títol és més llarg
Però se la coneix
Com la llei de llengües
I la direm així
Es va aprovar el dia 17 de desembre
Amb tot això
La cosa és aquesta
La llei de llengües
Preveu un munt de coses
Preveu crear
Un consell superior
De llengües d'Aragó
Que és el que
Diguem
Supervisarà tot això
Que s'apliqui bé
Tot això
També preveu
Crear un organisme
Que pel que jo he entès
Vindria a ser una espècie
Com el que tenim aquí
A Catalunya del Consorci
Per la Numeració Lingüística
Doncs l'Aragó
També tindrà un organisme semblant
I crea també
L'Acadèmia de la Lengua Aragonesa
I l'Acadèmia Aragonesa del Català
I aquí atenció
Hi haurà friccions
Segurament
Amb l'Institut d'Estudis Catalans
Perquè aquestes acadèmies
La llei aragonesa
Els hi atorga
Poders de normatius
I tot això
Per tant aquí
Podem tenir alguns conflictes
Tenim un anyet entretingut
Però bé
Em sembla
Tots aquests temes
S'ho diran aviat
Amb un lligui-nyogui
D'aquells que fem
Que critiquem
I desballastem
Totes aquestes coses
És una de les accions
Però hi ha d'altres
Com per exemple
Els límits del català
En parlem després d'una pausa
Atenció
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
I t'agradaria ajudar una persona
Que està aprenent català
A practicar l'idioma
Al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
Busquem Voluntaris
Voluntariat per la Llengua
Un projecte de participació lingüística
Truquen sense compromís
I t'informarem
Al 977 24 35 27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
Et veig una mica esgotat
Amb tanta llei
Déu-n'hi-do
Ha quedat una part així molt legislativa
Tot el quart de català
Sense precedents
Jo de petit volia ser advocat
Però avui en dia ja no
És el que vas modificar
La teva carrera
Vaig redireccionar-me
Escolta, comencem o continuem
En tot cas amb una secció
Que són els límits del català
Sí
Els límits del català
Dos
El primer apartat va ser aquell dels límits geogràfics
I ara ja parlem dels límits socials
Amb aquell anirem desgranant
Les pròximes setmanes
Anirem esgronant
No els pèsols
Però sí les enquestes d'usos lingüístics
De la població que es van fer l'any 2008
Que durant l'any 2009 han anat sortint tots els resultats
I avui ja em van fer una presentació això
El novembre o desembre
De què anava tot això
I avui podrem ja començar a explicar una mica de dades
Primer avui només parlarem de les dades globals i generals
De l'enquesta d'usos lingüístics de la població
De Catalunya de l'any 2008
Perquè també en tenim del País Valencià
Sí, alguna vegada n'hem comentat algunes dades
Avui comentarem els termes generals de Catalunya
També tinc un capítol preparat només del Camp de Tarragona
Perquè es van presentar els resultats d'aquí
O un capítol de l'apartat de Lleida
També tenim un capítol dedicat a les universitats
Però avui fem només aquesta visió global
Mira, l'enquesta d'usos lingüístics de la població
De l'any 2008
Es van fer 7.140 entrevistes
A persones, evidentment
De 15 anys o més
La franja d'edat és important
Perquè en aquest tipus d'estudis
Per mirar el futur, sobretot
No, i perquè en aquest tipus d'estudis
Es compta a partir d'una setada
Que li has d'anar a fer una enquesta de coses d'aquestes
A un criu de 7 o 8 anys, per exemple
No seria gaire
A partir dels 15 ja sí
Bé, grosso modo
El 35,6% de la població adulta
De Catalunya té el català com a llengua habitual
35
Els que tenen el castellà com a llengua habitual
Són el 45,9
Vaja, un 46
I els que es declaren, diguem, bilingües
Tant català com castellà són el 12%
Per tant, així està la cosa
46 tenen el castellà
35, quasi 36
El català i el 12% bilingües
Després, el català és el més present
En determinats àmbits
Com ara la relació amb companys d'estudi
A les caixes
I bancs
Això és veritat
Alguna vegada ja ho hem dit
Que les caixes ho fan tot en català
És veritat
Total, per cobrar
Per cobrar de seguida
Per que convingui
Per que convingui
I amb els metges
I amb el centre laboral
Això dels metges
Jo ho poso a m'interrogant
Tal com està evolucionant
El món sociomèdic
La sociolingüística mèdica
Sí, perquè han vingut molts metges de fora
I a vegades això et genera
Alguna incomprensió
Per qüestió lingüística
Simplement
No entendre'ns els idiomes
I als centres laborals
En canvi, on no es té tant
On perd força el català
Com a llengua de relació
És en la relació amb els amics
Amb els veïns
I amb els companys de feina
Es parla més en castellà
Es veu que sí
Es veu que sí
Es veu que sí
Després, una cosa
Una dada positiva de tot això
És que hi ha més persones
Que identifiquen el català
Com la seva llengua
Quina és la teva llengua?
Normal, habitual
Jo, català
Doncs aquests són el 37,2%
Quan, en canvi
Els que diuen que la primera llengua
En què van aprendre a parlar
Era el català
Només són el 31%
Això vol dir que hi ha
Uns sis punts
De marge de població
Que són aquells
Que són els de llengua pròpia
Jo, de petit
Doncs sóc castellà no parlant
Però fa molts anys que visc a Catalunya
I he adoptat el català
Com la meva llengua pròpia
Això és un avenç positiu
I hi ha aquesta diferència
Després
Un altre punt positiu
D'aquestes enquestes
Revela que
Hi ha una transmissió
Internacional
A favor del català
En el sentit d'aquell
Que hi ha
L'ús del català
Els pares parlen en català
Amb els seus fills
Més que no pas amb els seus pares
Això, gent d'aquesta
Doncs que diu
Jo a casa parlava en castellà
Però amb els meus fills
Que han nascut aquí
Que van al col·legi
I que ho fan una galà
Parlen en català
Doncs això
Els pares que parlen amb els fills grans
En català
Són el 41%
I en canvi
Els que parlen amb son pare
En català
Només són el 32%
És això que dèiem
Doncs jo amb els meus pares
Parlo en castellà
Perquè som castellans
Però doncs amb els meus fills
Que ja han nascut aquí
Parlem en català
Aquest tipus de cosa
Per tant és favorable
Que perduri el català
Tot i que només ja siguem
Un 35%
Els que el tenim com a propi
O com a llengua habitual
Després
La majoria de la població
Coneix les dues llengües
Tant el català
Com el castellà
Però doncs sempre hi ha
Allò que a l'hora del parlar
Tinc l'escrit
Hi ha 20 punts de diferència
Entre la gent que sap escriure en castellà
I sap parlar en castellà
Les pètals que saben parlar i escriure en català
I després llengües estrangeres
Com a curiositat
Doncs mira
Una quarta part de la població sap anglès
Més o menys
Una quarta part
Sí
Un 25%
I el francès
Una mica pilladet
Si em permets l'expressió
No parlen de
De
Com a llengua fluida
Exacte
No, no
Tenen coneixements
D'això a poder fer conferències en anglès
Hi ha un marge important
No, no
Conferències ni per telèfon
Segurament
I després
Doncs el francès
Que és una llengua que abans era molt important
I que ara ja està
Molt fineta
Només el 16% de la població
Ja és capaç d'entendre's en francès
Home, perquè fins i tot
Hi ha centres que ja no l'oferten
Aquesta és una altra
I ens queda l'aranès
Que abans l'hem esmentat
L'aranès
Resulta que la vallaran
La llengua més habitual
És el castellà
Que recordem
Que des de l'any 2009
Qualsevol persona que vingui aquí a Tarragona
Ens parlen aranès
Té tot el dret a fer-ho
Per llei també
Sí, a més
Ara mateix ja es va acabar d'aprovar
L'última al desembre
La segona llengua més parlada
A la vallaran
Això sí, és l'aranès
Hi ha un 23,4% de la població
Que parlen en aranès
I un 16% que parlen en català
Per tant
Tenim aquest tot allò
Castellà 38
Aranès 23
I català 16%
Després en qual lloc
Hi ha altres llengües
Que a la vallaran
Probablement són francès i portuguès
Home, doncs aquesta nova secció
La segona part dels límits de català
Dels usos sociolingüístics
És força interessant
Anirem parlant quan toqui
Sí
Ara toca una altra minissecció
I escolta
És que és monotemàtic
També fa referència a una llei
Que recupera la secció
Una de les antigues sintonies
Fem el remember
Com que parlem de les coses antigues
Del català que han passat
Dels últims 20 anys
Posem la sintonia antiga
Aquella del Saturnino
Aquell italià que toca al baix
Doncs ja
Que només coneixies tu
Fixa't
És que és la gràcia
Com la sintonia d'enguany
Que mira que vam obrir un concurs
I no va trucar a ningú
Perquè ningú va poder identificar
Ni la intèrpret ni la cançó
Perquè potser els que coneixen
La música aquesta
No m'escolten aquí
Tu estàs molt avançat
Ets un avançat en el teu temps
Aquells són uns que han tocat
Aquí Tarragona 3 o 4 vegades
I no jo no era l'únic
Que estava al públic
Hi havia uns quants més
Però no m'escolten
100.000 persones
No, Enric, per favor
No
70
A veure, què recordem?
La llei del 1998
Sí, quina és la primera llei
Que es va aprovar a Catalunya
L'any 1998?
Per tant, es pot dir que
Avui en dia mantenim la tònica
La primera llei
Que es va aprovar l'any 98
A Catalunya
El dia 7 de gener
Que deu ser el primer dia
Que treballen després de Reis
Als parlamentaris
Va ser la de política lingüística
Ja veus, eh
La llei de política lingüística
Es va aprovar l'any 98
Per tant, ja fa 12 anys
La setmana passada ha fet 12 anys
I com que no vam tenir programa
Doncs ho explico avui
Aquesta llei
Era la segona
Que diríem
Ha portat la llei
L'Enric
I estan totes les pàgines grogues
No
Bueno, no
És que ja era
Era de paper reciclat
Però ja es veu
Que és allò
Que té una certa antiguitat
Aquest document
Una cosa, eh
Una pàtina
I aquesta llei
Modificava l'anterior
Que encara és més antiga
Que era la de l'any 1983
Que era la de política lingüística
No, aquella es deia
Llei de normalització lingüística
Aquella va ser la de normalització
Que va donar lloc
Que crea l'empresa
On jo ara treballo
I l'any 98
Es va fer aquesta nova
Que en el seu moment
Va tenir reticències
Perquè una de les coses
Que volien alguns grups parlamentaris
Era que es declarés obligatori
Saber català i castellà
I en aquell moment
No va ser possible
Només es va arribar fins a
El dret de conèixer
Tant una llengua com l'altra
De ser atesos
Amb totes dues llengües
I tot això
Però
Pel que va servir
La llei de política lingüística
Del 98
Va ser
Per assentar les bases
De tot això
Que estem veient ara
D'aquestes lleis
Va servir perquè
Quan l'any 2006
Es va fer el nou estatut
Allí a l'estatut
Sí que ja es pogués incloure
El tema d'obligatorietat
De conèixer
Les dues llengües oficials
Allà al 99
Han dit
Les dues són oficials
Igual
I han de ser iguals en tot
El 2006
L'estatut ja podeu dir
A més de ser iguals en tot
Han de ser iguals
En l'obligació
De tothom
Que les sàpiga
I tal i tal
I després
També es preveien
Una sèrie de disposicions
Reglamentàries
Per desplegar
El que deien els articles
I són disposicions
Com potser
Aquell intent de decret
Del 99
Que al final
Ha acabat
Convertint-se en llei
Del cinema
Perquè si ara
Ho hem de fer tot igual
Doncs el cinema també
Etcètera
Per tant
En el seu moment
I també va tenir moltes
D'allò
Impugnacions
Del Partit Popular
I del Partit Socialista
I de diferents entitats
Tot allò de l'ensenyament
Que precisament
Allò de l'ensenyament
De l'obligatorietat
D'oferir l'ensenyament
En català
En castellà
Tot això
Hi ha una sentència
Però ja no en volia aportar més avui
L'aportarem pròximament
El proper dia
Però el proper dia
Porta una o dues lleis
No en portis més
Avui ja ve que escoberta
Només aportarem això
De l'ensenyament
En castellà
Acabem amb els amics
De les arts?
Sí
Com que hem parlat de cinema
Posarem una cançó
Que es diu directament
Jean-Luc
I fa referència
Efectivament
El Jean-Luc Godard
I parla del Godard
I d'una relació de parella
I el cinema entremig
I com dèiem
Atenció als amics de les arts
Que enguany serà el seu any
És la rèplica
D'Als Manel
Reproduiran el model d'exit
Fins i tot he vist
Hi ha un web
En què hi ha algú
Que s'ha entretingut
Interrelacionar les lletres
Perquè és que hi ha lletres
D'Als amics de les arts
Que apareixen personatges
Que podien ser personatges
Que apareixen als de Manel
I ahir mateix
Hi havia un acte de presentació
D'un cantautor
Que apadrinaven els dos grups
Manel i els amics de les arts
Van apadrinar un cantautor
Ahir a l'auditori de Lleida
O no sé on
Molt bé
Doncs els escoltarem amb atenció
Enric Garriga
Moltíssimes gràcies
Fins el proper dimecres
Dimecres
Més
Gràcies
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Més
Més
La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet
era fàcilment malinterpretable.
Vaig augurar una nit per la posteritat,
fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom,
difícilment igualable.
Però ja no passava res.
Només aquell silenci trencat pel meu somier
potser no era el seu tipus millor que no fer res.
I amb una pareta al fons
impresa en blanc i negre i hi havia un pòster d'en Babart
potser ell podria dir-me per què em ballava el cap.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc,
Vull entendre'ho, però no puc
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc
Vull entendre'ho, però no puc
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc
Ell va dir que en casos com aquest
no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig
sinó d'estar convençut de fer-ho.
I jo vaig dir-re i ja, però si ara hi vaig
ella no ho vol, després què?
Després tot això acaba siguent un rotllo patatero.
Em va convidar fumar
I en un pleno seqüència una frase magistral
Una dona és una dona, no et preocupis tant se val
L'any demà vam esmorzar
Ni tan sols vaig mirar-la
I a l'hora de marxar
Ella em va fer un petó que encara no s'interpreta
I a l'hora de marxar
I, Jean-Luc, ai, Jean-Luc
Vull entendre'ho, però no puc
I, Jean-Luc, ai, Jean-Luc
I, Jean-Luc, ai, Jean-Luc