M'agrada que hi hagi persones que vinguin a dir que no colen ni res
Perquè diuen més el que volen i no et fa sentir viure
Vull parlar de parlar, vull saber de saber
Vull estar-me d'estar quan que no sigui fet
Encara no és un quart d'una del matí, i dic encara no, i ho dic amb un somriure
perquè potser avui sí que tenim temps d'incloure-ho tot en aquesta hora i mitja
de programa de matí de Tarragona Ràdio, encara ens queda, que normalment hem de córrer.
I tenim ganes de fer-ho tranquil·lament perquè hem de parlar de temes a prou importants,
de temes socials, ja ho heu sentit per la sintonia, comencem una nova edició
de l'Espai al carrer que realitzem cada setmana, cada dilluns amb la Fundació Casal Lami,
que avui no els hem deixat fer pont.
No, però ja ens està bé, no en fèiem, eh, tampoc.
Jordi Collada, director de la Fundació, bon dia.
Bon dia, Núria.
I a més hem enredat el president, director i president, que vinguin tots dos, Jordi Navarro, bon dia.
Hola, bon dia.
I veniu a recordar-nos un tema que vam tractar àmpliament la setmana passada
i és que ja dijous comencen les jornades Tarragona Inclusiva.
Res, fem cinc cèntims per si algú no ens va escoltar la setmana passada
de què és el Tarragona Inclusiva, de què van aquestes jornades.
Doncs el Tarragona Inclusiva és una proposta que comencem a tirar endavant
des de les entitats que formem ECA, les entitats cadales d'acció social,
que som una adhesió al territori,
i ens hi sumem d'alguna manera a la commemoració del Dia Mundial
contra la erradicació de la pobresa i l'exclusió
i d'alguna manera commemorem l'any europeu amb aquesta mateixa fita.
Que el Dia Mundial em sembla que és...
El 17.
17, diumenge.
Diumenge.
Unes jornades que s'allarguen dijous, divendres i dissabte
i que abarquen més que res, doncs recordo una taula col·loqui,
hi havia també una acció més participativa dissabte
amb activitats per tota la família, de conscienciació,
i començava tot plegat amb una xerrada,
jo crec que molt interessant, amb una presentació
del que va ser un estudi de com està el tema de la pobresa
i l'exclusió social aquí a casa nostra.
Sí, començarem el dia 14 amb la xerrada compartida
entre el Joan Fuster de la URES Solidària,
que ens parla una mica de com ho estan treballant ells,
amb l'Àngel Blazuner, que farà just la presentació
de l'enquesta de la situació social a Tarragona,
que data el 2007, presentada el 2008,
que és l'últim estudi que hi ha i que és interessant
fer reflexions sobre allò, encara que ara mateix
caldria allà una altra...
Caldria, no? Fa la sensació que només en tres anys
deu haver canviat molt el programa.
Sí, i més amb la situació actual que vivim.
Normalment aquests estudis es recomanen fer cada quatre anys,
cada cinc, però realment amb la situació que estem vivint
potser caldria fer una revisió i una actualització de les dades,
perquè tot apunta que ha canviat molt i molt la situació.
I llavors també participarà en Jordi,
fent una mica de reflexió de la transició que hi ha hagut
en aquest nou model de pobresa
i com això s'està movent, no?, que és el que està succeint.
Qui encarrega aquests estudis?
Aquest, per exemple, es va impulsar des de Càritas,
amb un conveni amb la URB,
i el va acabar finançant Ajuntament i Diputació de Tarragona.
Normalment, per desgràcia, és la iniciativa privada,
les entitats socials, que recerquem els números
més que una política pública que faci anàlisi
i plantejaments d'aquest tipus.
Bé, ells posen els efectius, diguéssim, els diners.
Sí, després que els persegueixis, eh?
Clar, ja ho penso. Tot costa, tot costa.
Jordi, precisament avui volem parlar sobre aquest estudi
sobre la pobresa, volem adonar xifres també,
volem saber quina és, per què necessitem tenir
unes jornades que es diguin Tarragona inclusiva.
Tot això quedarà ampliament explicat
en la xerrada del dia 14,
però avança-nos una mica del que diràs, Jordi,
que és això del nou model de pobresa.
Doncs, bàsicament, és que...
Antigament era molt fàcil per desgràcia d'identificar
qui era pobre, perquè normalment els pobres
eren la imatge de pidolaires, de gent sense sostre,
que estaven al voltant de les esglésies
o dels llocs on la gent ha empietat, per dir-ho,
en termes del segle XVIII o XIX, doncs ajudava.
Però avui en dia la pobresa és molt més invisible.
Moltes vegades, per desgràcia, la gent segueix associant al pobre,
doncs a aquella persona que ara, amb la crisi,
es torna a veure, malauradament, en un semàfor,
o en un moment intentant vendre mocadors de paper,
o a sortir d'algun supermercat, cosa que era una imatge
que durant temps més o menys s'havia desterrat,
almenys en persones, diguéssim, nascudes.
Ara torna a sortir aquesta imatge.
Sí, aquesta imatge torna a sortir, però una mica la idea
de la nova pobresa és que la pobresa s'ha privatitzat molt,
s'ha fet molt heterogènia, i que no es pot parlar de pobresa
de manera absoluta, hi ha molts tipus de pobresa.
Com es quantifica la pobresa?
Perquè també hi ha el que en diuen el llindar, no?
Amb verdens econòmics, bàsicament, per desgràcia,
són els que acostumen a anar-hi.
El que sí que des de la casa també plantegem
és que es pot anar més enllà.
El plantejament de pobresa és molt concret a l'àrea econòmica,
però des de l'entitat sempre parlem d'exclusió.
Tu pots estar, no?, parlàvem quan veníem,
tu pots estar econòmicament sostingut i sense gaires dificultats,
però estàs clòs del circuit escolar, del circuit formatiu,
del circuit laboral...
Això vol dir que les dificultats poden venir,
que ets més vulnerabilitat.
Exacte.
De fet, sempre es diu que els diners no ho són tot,
però, evidentment, no cal ser ingenu, ajuden molt.
Però hi ha situacions, per exemple,
el cas més flagrant són les variables culturals.
Hi ha gent que té diners a la butxaca,
però potser el problema no és suficient,
com per exemple el tema d'habitatge.
Adquirir un habitatge i al ser nou vingut,
no li lloguen habitatge en lloc.
I aquella persona que podria econòmicament permetre-ho,
acaba en un procés d'exclusió,
doncs perquè queda fora d'aquest lloc.
O gent dependent, no?,
gent que igual té una situació econòmica
més o menys normalitzada,
però apareix una dependència molt gran,
el servei privat és molt alt,
això suposa una hipoteca, per dir-ho així,
interna molt alta,
i, bé, que són aquest tipus de situacions
que li diem no a pobresa, no?
Famílies monoparentals,
que més o menys, doncs clar,
dius, igual amb 800 euros,
segons quina família pot anar fent,
però la mesura que se para, no?,
dona, que no li passa la pensió,
tot això és un segle viciós que porta...
Estan fent una radiografia,
ja m'has dit tres casos, eh?
El dependent, el nouvingut,
les famílies monoparentals...
gent gran, que hi ha pensions que siguin, no?,
amb unes pensions molt escasses,
perquè això, la nova pobresa, bàsicament,
són aquests col·lectius,
i un altre col·lectiu molt sovint oblidat,
que són els malalts mentals,
que el mateix, si és un malalt mental
amb una família amb recursos econòmics,
segons com pot tirar,
però moltes vegades hi ha gent que pateix una doble
o una triple marginació,
per això diem que la pobresa no és sol no tindrà diners
o està per sota del mig de la població,
sinó està esclós dels recursos i serveis bàsics.
I afegiríem encara una altra tipologia
donada per aquests temps de crisi,
de famílies que han perdut la feina,
que han de tornar, per exemple,
a viure a casa dels pares,
tota la família, nets i tot, inclosos.
Sí, sí, i tant, gent que ha perdut l'habitatge,
tots els seus estalvis de per vida,
i a més és gent que,
a diferència de la pobresa més clàssica,
que està, i no dic amb cap tot peyoratiu,
ni molt menys, però bueno,
acostumada a viure en aquesta situació,
que fins i tot forma part del que anomenem
cultura de la pobresa.
Fins i tot gent que deu una mica lleig dir-ho,
però que està, diguéssim,
està certament confortable i en fa bandera,
perquè això li dona un tipus de no,
doncs com que sou pobre m'has d'ajudar.
Clar, aquesta gent té més recursos
quan veu una crisi,
però gent que de cop cau la nova pobresa
i que no té les eines ni personals ni familiars
i moltes vegades desestructura de la família...
No està curtit, diguem-ho així, no està curtit,
que no sap si té dret a ajuda,
si no té dret a ajuda.
Hi ha també molt imaginari, no?,
en l'àmbit de l'ajuda, no?,
que si els serveis socials solen ajudar
a tenir les famílies,
a tenir les...
Això tot són un sentit.
Bueno, hi ha molta llegenda urbana,
no sé fins a quin punt, eh?,
és veritat,
sobre els serveis socials.
Hi ha molta llegenda,
nosaltres acostumem a combatir-la,
la llegenda,
perquè sí que és cert que els serveis socials
fan ajudes a aquell que arriba, no?
La capacitat de detecció,
potser que hi havia anys enrere,
de saber quines famílies del barri eren pobres,
era molt més fàcil que en l'actualitat.
A més, tenim uns serveis socials col·lapsats
i saturats a nivell nacional
i no donen més de si, no?
Els educadors, per molt bons educadors que siguin,
educadors, no són capaços de desenvolupar la seva feina com toca, no?
Déu-n'hi-do.
El que sí que és evident és que l'estat de benestar, no?,
a vegades s'explica que l'estat espanyol
no havia arribat a consolidar-se com a dalt,
es parlava d'un estat de benestar,
però encara, diguéssim, li mancava,
no sé, si mirar a l'estat de benestar
com els que es fiquen d'exemple,
els països escandinaus,
doncs ara s'està, cada vegada s'està retallant més,
amb la qual, clar, és més situacions de pobresa,
més situacions d'exclusió,
amb mateixos recursos, o en alguns casos, menys.
La lleigenda urbana
s'alimenta de la bifalització
d'algunes coses,
com que els habitatges de protecció oficial habitualment
toquen més a persones no vingudes
que autòctones, o que l'ajuda és de menjador,
però la lleigenda urbana
no diu, és que sol ajuden aquestes persones,
a ningú si l'ajuda pel fet de ser no vingut,
sinó que és un tema que, clar,
n'hi ha escassetat de recursos, normalment s'acaba
amb la matemàtica pura,
i la matemàtica pura és dividir, clar,
amb la qual cosa sí que és veritat que es visualitza
que d'igual de sis beques, quatre són pel mateix col·lectiu,
però no ho és per a fet d'aquell col·lectiu,
sinó perquè té quatre fills, on té cinc,
i allò la renta per càpita,
doncs és menor.
Segurament, si hi hagués els recursos que toquen,
això no...
Aquesta lleigenda no seria tan forta, no?
Clar, sí, amb el que parlàvem de l'estat del benestar,
hi ha una dada que l'altre dia publicava la taula del tercer sector,
que és superinteressant,
o sigui, en els últims, no?,
del 96 fins al 2007,
que va ser l'època de bonança econòmica,
no?, on el país, com a tal,
tirava moltes milles,
la inversió econòmica en acció social va baixar,
o sigui, vam passar el 96 parlant del 21,5% de pressupost
en inclusió, en acció social,
no?, en el 2007 situava en el 21,
en el qual tot havia d'indicar que creixeria
perquè la capacitat era més,
perquè hi havia possibilitats de poder-ne fer,
i no va ser així.
Ara, a més, el que succeeix no és que s'incrementa,
dius, no, ha estat una època de bonança econòmica,
no calia fer inversions,
que aquest és el discurs,
però la realitat és que quan van mal dades
i cal més, tampoc ha crescut,
amb el qual és un plantejament també
de la macroeconomia com va funcionant.
O sigui, per exemple, a Catalunya...
Sí, parlem de dades, sí, sí,
això ens pot fer...
A Catalunya hi ha una dada també
en temes d'inversió en protecció social
que parlen del 17,8% d'inversió
en l'últim any del PIB,
el 17,8% del PIB de l'any anterior
va ser...
es va fer inversió en protecció social.
A Espanya parlàvem del 21%,
en canvi a la mitjana europea
parlem del 26,2%,
que en situació econòmica,
si diguéssim allò de,
home, quan les coses van bé,
potser no cal,
el 26,2% d'inversió econòmica
de mitjana a Unió Europea.
Això significa que hi ha països
que estaran per sobre del 30%,
com són els països escandinàus,
sobretot, i la Marca, i la Suècia,
que són els països així més forts,
o que n'estem molt per sota,
com és el cas de Catalunya,
amb 17,8%.
Això ja deixa marcat cap a on marcar la línia.
O sigui, hi ha una dada esferidora,
a Europa, a Unió Europea,
hi ha 84 milions de pobres.
84 milions de persones classificades com a pobres.
Amb aquesta idea que dèiem abans de pobresa relativa.
Sí, després a mi m'esfereix molt també
quan es parla de llindar de la pobresa.
No?
Que és això,
és gent que té un peu gairebé
a punt de caure.
Bueno, que per exemple,
en el cas de Tarragona,
a llindar aquesta està 9.000 euros anuals,
que és qüestió de que la gent a casa seva
faci números,
que per sota,
és gent que està per sota 9.000 euros anuals,
com a unitat familiar.
Si has 9.000,
li fiques dos fills, tres, el que sigui,
doncs és qüestió de fer números.
Espera, com a unitat familiar,
però passa que no és el mateix
una unitat familiar d'una criatura,
9.000 euros,
que una unitat de 4.
Sí, sí, evidentment,
després està tot ponderat, no?
Però bueno, el llindar,
perquè a vegades, clar, la gent,
des de casa seva,
se pot fer els números
i intentar-se ficar en l'API d'aquestes situacions.
O sigui, no és el mateix
la noia pobresa que dèiem abans,
que no és el mateix
si t'has pogut durant temps
estar al viat i tenir el pis de compra,
almenys aquesta cosa no t'afecta.
Es tenen en compte
de diverses variables, no?,
a l'hora de...
Sí, sí, per això que diem,
perquè la pobresa absoluta
seria la que es considera
que la gent no té el mínim
per poder subsistir,
és a dir, menjar roba,
que era el concepte clàssic,
però és evident
que avui en dia no passa això,
per això ja fa anys
es va acuñar el terme aquest
del quart món.
Fins i tot hi ha gent
que considera,
i els que ens han mogut
fora de l'estat espanyol,
ho veus,
que és molt més difícil,
molt més dur,
ser pobra
en una ciutat, diguéssim,
desenvolupada,
perquè t'estàs trobant
per dir així
a banda dels nassos
el consum
i no pots arribar
que comunitats
que tenen menys renta
per càpita
però són més solidàries
socialment...
que anava a dir
perquè la mateixa comunitat
ja té la xarxa
per fer la coixí.
Aquest és un dels imaginaris
que no el desenvolupament econòmic
no que diguéssim
tot torni a...
els bancs donin diners
i se torni a consumir
i porten aquest element
menys pobres,
al contrari,
hi ha tota una pobresa
que va de la mà
del desenvolupament econòmic
i que quan això es talla
hi ha tota una bossa
com pot ser els novinguts
que durant un temps
problemes econòmics
alguns en tenien
però no era el més important
sinó el racisme,
la discriminació,
l'exclusió,
que ara directament
són els que estan alimentant
la bossa de pobresa actual.
Per exemple,
parlàvem abans amb el Jordi
un cas a Tarragona
molt paradoxal...
O sigui, ara ens trobarem...
Perdona, perdona,
això és molt interessant.
Ara ens trobarem amb nouvinguts
que fins ara venien a treballar,
tenien feina i tal
i per tant és el que dius,
tenien exclusió social
si vols tu per altres qüestions
però per qüestió econòmica no
perquè es guanyaven la vida aquí.
Ara no es poden guanyar la vida aquí.
No, ni poden.
Per tant se'ls...
Clar,
el plantejament...
Se'n reu jo la situació.
Clar, l'escenari
el saldo migratori ja en 2009
va ser negatiu.
O sigui, va haver més famílies
que van abandonar el país
que en van arribar.
I això va succeir
per primera vegada el 2009
des del 90,
si no m'equivoco.
Amb la qual cosa
ja ens diu una cosa,
hi ha gent que està tornant,
la pròpia Creu Roja
està fent ajudes de retorn.
És a dir,
finança
que una família
pugui retornar
al seu país.
Quin és l'escenari
en allà
on la crisi és continuada,
com torno?
Cap a casa
i cap a on torno,
perquè la situació,
la crisi mundial
és real
i s'està fent,
s'està accentuant més
en els països
en vies de desenvolupament.
Amb la qual cosa,
o em quedo aquí
i subsisteixo
com puc
i allà
vaig fent,
o em torno cap a casa
que sé que no trobaré res.
No, no,
anava a dir que
justament per
exemplificar el tema
aquest de la riquesa
i dels números,
la estadística,
el que és falsa,
entre cometes,
que a vegades pot ser,
tenim el cas
de Sant Salvador.
Qualsevol persona
que conegui Sant Salvador,
al barri,
al barri,
i li preguntem,
jo a la Tio li preguntava
a un grup de gent,
considero que a Sant Salvador
com a tal
hi ha un índex
de pobresa
elevat,
doncs probablement
la gent que conegui
Sant Salvador
que s'hagi passat per allí,
d'entrada
et dirà que sí,
és un dels barris
on ara mateix
hi ha gent
amb més dificultats
econòmiques.
però l'estudi
que es presenta
el del 2007
et diu
que Sant Salvador
com a barri
és un dels
que té la renta
per càpita
més elevada,
juntament amb els barris
de Llevant
i Sant Pell i Sant Pau.
I dius
què passa aquí?
Doncs passa
que a l'índex,
no hi ha un índex
per a i estadístic
que és a l'índex
de Gini
que té marca
la desigualtat
entre el que més cobra
i el que menys cobra.
I Sant Salvador
és un d'aquests casos
perquè Sant Salvador
també té el barri
de Sant Ramon,
de Santa Clara
que corresponen
al mateix barri
i allà la renta
per càpita
és més elevada.
Perquè, clar,
tu t'agafes l'estadística
i dius
Sant Salvador
i quan surti publicat
surt des dels barris
amb més renta
per càpita.
Però un va pel carrer
i veu situacions
dures.
Amb la qual cosa
això a més
és molt més difícil
treballar la pobresa
més invisible
o amb uns més heterogènics
que més homogènics.
Sí,
que tal com ha canviat
el model de pobresa
actualment
i tal com està canviant
i tal,
potser necessitaríem
uns altres verems
per fer les estadístiques
perquè realment
els estudis
reflecteixin
de tot la realitat.
Bé,
la història
és la interpretació
que ens fa després,
la desgràcia,
i aquí
us culpabilitzo una mica,
però només una mica
els mitjans,
el mitjà va buscar
el titular
que és el tant percent,
és el lloc
amb més pobresa
allà.
Quan això
ho traduïm,
ho podem interpretar,
ens adonem
que no és
tan poc
com es plantejava.
Per exemple,
en aquest estudi
un dels barris
amb pitjor situació
surt
és la floresta
com a barri
i nosaltres
tenim molta presència
i quan els veïns
ho comentes
diuen,
sí, home,
però aquí al barri
no són pobres.
Anem fent.
Anem fent.
Llavors, clar,
és aquest plantejament,
és aquesta dificultat.
Segurament
la floresta
a nivell visual
no es viu
o no es veu
en situacions complicades
com la que es poden
trobar altres barris,
però la realitat,
l'acostum
de viure
en un nivell econòmic
permet a la pròpia comunitat
donar resposta
i això
rentabilitza
els ingressos
d'alguna manera
del col·lectiu sencer.
És per això
que a la floresta
no tenen
sensació
de pobresa
perquè
no hi ha
grans dificultats
o casos molt concrets,
però en general
la gent va tirant
i quan
allò de
la meva situació
és la normalitzada
acaba succeint.
Qui se sent pobre?
El que tenia
una tele de plasma
i se l'ha hagut de vendre
perquè no la pot mantenir?
No, no, segurament.
Per exemple,
és diferent
de qui no l'ha necessitat mai
i és
la sensació, eh?
Després una altra cosa
són les xifres.
Sí, sí,
la normalització
dels sets
acaba succeint
en aquestes coses, no?
O sigui,
ara, per exemple,
hi ha una gran bossa
de gent
que està patint
que és justament
de la que em parlava
el Jordi, no?
D'aquella gent
que no està acostumada,
que no té sensació,
que el que creu
és que, bueno,
pues esto es un batxe
i lo acabo pasando, no?
Aquesta sensació
t'acaba portant.
I l'altra cosa
que passa
que a diferència
d'altres segles
és que la pobresa
s'ha privatitzat molt.
Ah, ho has dit abans?
Sí, explica-ho.
No, perquè
hi ha gent
que li fa vergonya
dir-se pobre,
bàsicament
aquest col·lectiu
nova pobresa.
Vols dir que es viu
des de portes endins?
Des de portes endins.
Obliga també
que sembla
que sols ajuda
a qui
aconsegui fer
testemòl
a la seva pobresa,
és a dir,
i ho dic com abans
sense ni imperiatiu,
és a dir,
qui fa públic
a la seva pobresa
pot ser la persona
que l'ajudi més.
Hi ha gent
que pateix molt
sent pobresa.
I sembla,
diguéssim,
que quan s'hi privatitza
també
la responsabilitat
és del pobre,
per dir-ho.
és una cosa privada,
jo soc pobre
i tinc una mala sort,
que és un terme
que nosaltres
els educadors
doncs,
no,
rebutgem profundament,
no?
La sort
se treballa,
tinc una mala sort,
o t'has de buscar
tu la vida
per sortir tant
de la pobresa.
La pobresa ha deixat
de ser un,
per això també
les jornades,
un element allò
de reflexió col·lectiva,
de veure com fem
com a comunitat
per abordar,
diguéssim,
per dir-ho així,
no?
Tornem a la microeconomia
que deia el Jordi,
els nostres pobres,
els nostres pobres
a Taragona
són nostres,
perquè és que si no,
no és tot culpa
del macrosistema,
del sistema econòmic
que bon apareix així,
però que les solucions
i les respostes
les hem de donar
a nivell microeconòmic,
pensar en la gent
a casa nostra,
en els nostres pobres,
per dir-ho així.
Està molt bé això també
que dius
que des de la fundació
la sort es treballa,
perquè tampoc,
suposo que també hi ha,
com us ho diria,
una manera
d'aprendre's
d'una situació
d'aquestes dures,
de situació de crisi
i en plan de recolzar-se
en els serveis socials,
que no estan
per moltes alegries.
No, però per això
diem que paguen
justos per pecados,
com es diu,
perquè és veritat
i nosaltres ho reconeixem,
ja no cultua la pobresa,
hi ha una sèrie gent
que ha viscut
tota la vida així
i que com a decoder
sabem que es fa molt difícil
i hem de treballar
amb les generacions futures
perquè se'n surtin,
perquè de seguida
ja alguns abandonen
l'institut,
els nois
i les noies
segueixen cas sense molt
aquest en alguns llocs
i de seguida
t'estan demanant
prestacions socials
i evidentment
aquest no és un model
de justícia.
Tot això ho treballeu
també des de la Fundació
Casal de Neix?
Són els valors
aquests de base.
El que no volem
però el que diem
de l'imaginari
és que diguéssim
per culpa
d'aquest col·lectiu de gent
o pensant sol
en aquest col·lectiu de gent
es generi la pobresa
a tot arreu.
Hi ha gent que primer
deixa de pagar
el lloguer del pis
o li treu menjar
als seus fills
abans de deixar de pagar
la comoditat
de l'escala,
per exemple,
o deixar de pagar
el propietari
del lloguer
i li treu de menjar
en canvi
és gent que és al revés
que deixa de pagar
primer el lloguer
i no li treu
un plat
que potser li podia treure
o la tele
que deies tu abans.
Vull dir que
no hi ha dos extrems
no, no,
que ningú s'antera
i jo segueixo pagant
el lloguer
i trec menjar
i altra gent
és al revés
i jo,
doncs que em facin
fora del pis
perquè és gent
que està acostumada
a sobreviure,
no?
Déu-n'he de dir
quins fronts de batalla
que teniu,
més xifres,
parlaves de 84
abans
a nivell europeu
84 milions de pobres
a Europa.
A Espanya parlem del 9,
o sigui,
de 9 milions,
quan parlem de l'atur,
que em sembla
normalitat
que ho és,
el 20% de població
en situació d'atur
parlem del 23%
de la població
total d'Espanya
que està
en situació
de pobresa,
és a dir,
a nivell
de població total
el 10%
està en atur
i el 23%
està en situació
de pobresa.
És que no és el mateix
d'estar a l'atur
que està en situació
de pobresa.
Exacte, sí, sí, sí,
són coses
separades
que poden anar a la mà,
però quan plantegem
que la gran preocupació
de la població,
quan pregunta
a les enquestes
que es fan
quina és
la dificultat
més grossa
que hi ha al país,
tothom parla
de l'atur,
tothom parla
dels accidents
de tràvic,
tenim 9 milions
de pobres
que són el 23%
de la població
i d'això
no se'n parla,
són desamagades.
A més,
el perfil
just aquest
que plantejàvem,
que és completament
heterogènic,
ho trobem
a les grans ciutats,
però a les ciutats
i als pobles
també ho trobem,
segurament
podria ser
la situació
social
més extesa
a nivell
de país.
Això es porta
a una paraula
que nosaltres
utilitzem molt,
d'aquestes
molt gremials,
que és el risc social,
perquè a vegades
també hi ha gent
que espera,
no que espera,
sinó que fins que
aquella persona
cau ja en la situació
d'exclusió total,
és a dir,
ja es visualitza,
no es treballa.
Que nosaltres
els educadors,
treballadors socials,
sempre hem d'anar
cap al risc social
perquè aquestes persones
que tenen un risc
és una persona aturada
amb una pensió,
evidentment encara
no ha caigut
en la situació
aquesta de pobresa
estadística
que dèiem,
però hem de seguir
treballant
amb aquesta persona
perquè pot ser
que associat a l'atur
tingui
un problema relacional,
que hi hagi
una depressió,
dic que estiu tis,
però passa,
que llavors caigui
en un procés
d'exclusió
que no freni
o que resulti
que està en un sector
econòmic
que s'ha de reciclar
i que,
com si li acabi
la pensió de l'atur,
difícilment,
si és la construcció,
per exemple,
igual,
segons la seva qualificació
tornarà a treballar
i durant aquest període
s'hauria,
clar,
tot això es treballa
educativament,
preventivament.
Però com pot ser
que tingueu temps
de recursos
per fer tasca preventiva
quan ja teniu prou?
són les tipologies
d'entitats,
o sigui,
la taula del tercer sector,
que és l'entitat
de tercer nivell
de la que estem federades,
on participen
29 entitats
de tota Catalunya,
hi ha entitats
d'aquest tipus
de pura prevenció,
que és on nosaltres
ens en marquem
més còmodes,
per això treballem
amb infància,
amb educació
i amb aquest plantejament,
i hi ha entitats
que van a un plantejament
molt més estencialista
per aquests
que han de parar el cop,
o sigui,
a la taula del tercer sector
hi ha des de Càritas,
que seria la marca,
per excel·lència
de l'assistencialisme
en aquest cas,
d'anar parant cops
cap a aquestes situacions
de pobresa,
o hi ha entitats
com la FEDALA,
que és la Federació
d'Entitats d'Atenció
i Educació
a la Infància
i a la Adolescència,
que anem més
en clau de prevenció,
la pròpia entitat ECA,
inclús ECA si hi ha gent
que es dedica a prevenció
i a anar parant cops.
No ho anava a dir precisament,
és que no sé si tindrem temps
en cinc minutets,
però era el segon tema
que volíem tractar avui,
no?,
de quina...
M'esteu dient
que és importantíssim
agafar els casos
quan encara no s'ha caigut,
clar,
el tema preventiu.
Com a ciutadans,
si detectem
un cas
de possible
marginació
social,
exclusió social,
risc de pobresa,
què hem de fer?
El que hem de fer és...
Bé, nosaltres sempre parlem
de l'escolta activa,
com a primer instrument,
que és la base
perquè es construeixi
la xarxa,
però podríem dir
que a Tarragona,
un ciutadà de Tarragona
tindria cinc opcions
on anar caminant.
Ja fa temps
que les entitats veïnans,
les pròpies associacions
de veïns
estan treballant
amb aquesta tasca
de pensar
en el tema de la pobresa,
les taules d'aturats
a la floresta,
a la Bona Vista,
a la Sant Salvador,
són exemples.
Llavors,
l'associació de veïns
és un espai
on arribem,
perquè acostumen
a conèixer
tot el circuit
d'entitats,
de tècnics
i tècniques municipals
que estan pel món.
L'altre són
les entitats socials,
des de Càritas
de la parròquia,
la nostra entitat
a Camp Clar
o, com pot ser,
altres entitats
a territori.
L'altra gran opció
és enviar
o acompanyar
en algú
a l'equip de primària,
a serveis socials,
que o estan
als centres cívics
o estan
a edificis públics.
Són dos opcions.
I una altra
que és molt
fàcil
d'accedir
i acostumen
a ser els centres educatius.
Els centres educatius
tenen comissions socials,
que són
unes comissions
mixtes
entre professors,
l'equip
d'atenció
psicopedagògica,
els equips
de serveis socials
de l'Ajuntament,
algunes entitats.
És a dir,
els propis centres educatius
s'han armat
d'aquestes comissions socials
per intentar treballar
de manera integral
tota la dificultat.
Amb la qual cosa,
un profe
o un director
o una directora de centre
pot ser
un referent
a qui comentar-li
aquell infant
que està en aquesta escola,
mireu
perquè pot ser
que tingui
alguna situació
de dificultat.
I després,
en quant a infància,
hi ha un telèfon,
que a més és gratuït,
que és de la Generalitat,
que és el telèfon
de la infància,
que se'n diu,
que és un telèfon
on et poden orientar
a quins pots seguir
des de qualsevol tema
d'infància.
Que el dic així ràpid,
és el 900-300-777,
i aquest telèfon
és un telèfon
de contacte
amb qualsevol persona,
és gratuït,
hi pots trucar
i hi pots parlar.
Això és quan el cas
ja el veus,
que ja hi ha
una situació
d'exclusió,
però d'alguna manera
hi ha una mica
de càleg,
d'allò que hauria
de fer un bon ciutadà
o una bona ciutadana.
Bon veí,
a vegades.
Sí, exacte.
Amb la qual cosa,
d'aquí una mica
hi ha tot el plantejament
del 0,7%
en fins socials,
que és un dels plantejaments,
a la renta,
fer la marca
cap a les entitats socials,
una mica,
l'altre seria
en moments puntuals,
com són els de la crisi,
poder muntar
una campanya
de recollida d'aliments,
per què no,
a la teva feina,
a la teva entitat,
allà on estiguis,
poder organitzar
i posar-se en contacte
amb el banc d'aliments
o amb la Caritas Propera
o amb Creu Roja
o amb unes entitats
que saps que les redistribuirà.
Un altre plantejament preventiu
és gastar només
el que es necessita.
La societat es fa més just
amb la construcció compartida
de tothom,
amb la qual cosa,
si un acostuma a gastar
allò que necessita,
no malmet,
no infrautilitza,
els serveis i els recursos,
doncs això fa més fàcil,
fer-se voluntari
d'una entitat,
treballar amb qualsevol entitat
del territori
que treballa en aquesta línia,
ajudar les persones
en la seva integració,
és a dir,
però des del nouvingut
o la nouvinguda
a una persona
amb dependència física,
una persona
amb dificultats
a nivell
psicosocial,
fer aquest plantejament,
de l'ajuda activa
cap a les persones.
Hi ha un plantejament
que poden fer els empresaris,
que també
els empresaris
també poden fer coses
i és contractar
a persones
en situació de risc,
a joves que busquen
la seva primera feina,
hem de pensar que
l'atur juvenil
dels 16 al 25 anys
en ronda el 40%,
amb la qual cosa
són persones
bàsicament
que poden estar
en situació de crisi,
fer xarxa
al voltant
de la gent
que busca feina,
fer córrer currículums,
saps que hi ha
un veí al barri
que no té feina,
doncs que et pugui
fer arribar el currículum
i poder-lo distribuir
per a les empreses
o allà on estiguis.
Un bis buit,
que és un dels mals
endèmics
també
de la ciutat,
poder-lo llogar,
jo què sé,
hi ha infinitats
d'administracions
que ara mateix
estan fent suport
en aquesta història,
llavors pot ser
una de les accions bàsiques,
col·laborar
amb la gent
que treballa
en aquest cas
amb les entitats
amb risc social
o amb altres plantejaments
i ajudar la gent gran
de la pròpia comunitat,
la gent gran
és la més difícil
de veure
com a nova pobresa,
és a dir,
els avis,
les àvies
moltes vegades
queden a casa sols,
amb la qual cosa
són completament invisibles,
l'estudi de Càritas,
l'últim que va fer també
ens ajudar,
em sembla que es deia,
era aquest plantejament,
trobaven infinitat d'avis
per sobre dels 70 anys,
vivint sols a casa,
on rebien una visita
a la setmana,
dues visites a la setmana,
fer el gest
d'anar a veure l'avi
que tinc al davant de casa,
o...
fer una mica,
en fi,
tornar una mica
als valors,
de bon samaritar,
que semblen coses
molt òbvies,
però que sí que a vegades
se'ns oblida
pel ritme
que portem tots plegats.
Sí, i tant.
Llegat al que deia el Jordi,
hi ha una...
lo que deia,
no tota la pobresa
és l'economia,
però evidentment
té molt a veure
amb l'economia,
i hi ha una cosa
que no és tornant
la microeconomia,
és les clàusules socials,
és a dir,
ja hi ha empreses
que de manera,
no?,
com dius,
recuperen valors,
dius,
a veure,
jo vull intentar
que hi hagi gent
que treballi
a la meva empresa
amb dificultats econòmiques
o familiars,
i moltes d'aquestes entitats
del tercer sector
fan acompanyament
i és gent
que pot estar qualificada
o pot no estar qualificada
i és important,
no?,
per això que dèiem,
no?,
perquè a vegades
genera jocs de treball
i dius,
això és fantàstic,
però pot vindre
gent que una no necessita
tant com una altra,
no?
Avui hem tingut
un petit avançament
del que serà,
ja ho veieu,
totes les preguntes,
les qüestions
que poden sortir
damunt de la taula
en aquestes jornades
de Tarragona Inclusiva
que comencen dijous,
s'allarguen dijous,
divendres i dissabte
en diferents activitats.
I n'hem parlat
amb un dels organitzadors
amb la Fundació Casal Amic,
amb en Jordi Navarro,
el seu president
i el Jordi Collada,
el seu director.
Moltes gràcies
per acompanyar-nos un dilluns més
i fins dilluns vinent.
Fins dilluns.
Merci.