logo

Arxiu/ARXIU 2010/MATI T.R.2010/


Transcribed podcasts: 625
Time transcribed: 11d 23h 2m 40s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Comencem ja el temps de la tertúlia.
Avui una tertúlia que compartim amb el periodista del diari El Punt a Tarragona,
Òscar Palau. Òscar, molt bon dia.
Bon dia, Ricard.
També amb la responsable de la Federació de Transports del Sindicat UGT, Núria Palai.
Núria, molt bon dia.
Molt bones.
I esperem un tercer convidat, encara no ha arribat,
no sabem si ha tingut algun problema d'última hora,
el també periodista, cap del Gabinet de Comunicació de la Universitat de Rovira i Virgili,
Josep Maria Àrias.
Temps de tertúlia, avui amb qüestions,
algunes, per exemple, també relacionades amb l'ensenyament.
La veritat és que tenim una qüestió educativa que des de fa dies ens ocupa
i no sé si a alguns també els preocupa,
que són aquests estudis, aquest cicle de formatiu d'Higiene Bucodental,
que ha agafat segurament una polèmica en aquests moments
a causa d'una decisió del Departament d'Educació de la Generalitat
de traslladar aquests estudis al curs vinent a l'IES Baix Camp de Reus.
hi ha les postures contràries de la directora,
de la CAP d'Estudis, dels professors i dels estudiants de l'IES Calípolis,
argumentant que ja fa anys que es fan aquests estudis
en aquest centre educatiu de l'antiga universitat laboral
i que tenen uns equipaments, en fi,
doncs molt adequats per fer aquests estudis
i no entenen la decisió del Departament d'Educació.
Però més enllà d'aquests arguments educatius,
també hi ha un serrer a fons polític
amb la picabaralla o amb el debat a Tarragona Reus.
Òscar, què et sembla?
Enténs la decisió del Departament d'Educació
al marge de potser picabaralles territorials i polítiques?
Jo crec que és això.
Tu has començat dient, bueno, és una qüestió...
Parlem de temes educatius...
Bé, jo aquest tema, jo no sé fins a quin punt ha passat
de ser un tema educatiu a ser un tema polític,
és el que dius tu.
Si ho entenc, a veure...
Sí, sí, perquè, a veure,
això qui ha d'optar la decisió
és el Consell, o la Generalitat,
el Departament d'Educació,
en base d'uns criteris que, doncs,
jo crec que, pel que sé, que tampoc és molt,
ells volen, diguéssim, especialitzar
el que són els cicles formatius
i tot el que és l'ensenyament.
Llavors, així com, per exemple, a Tarragona,
a la URB s'especialitzava en temes de química i a Reus,
s'està especialitzant en temes de medicina,
a nivell d'educació obligatòria
o d'educació també secundària, diguéssim,
una mica el criteri que es vol seguir
ve a ser el mateix.
Llavors, jo, pel que sé, això,
el que volen és traslladar arreus aquests estudis
amb la idea, doncs, de què en el futur,
amb aquest tecnoparc de temes de salut
i de, doncs, potenciar aquests temes,
tot es pugui especialitzar i es pugui concretar allà
i a Tarragona, doncs, es pugui concretar altres coses.
El problema és que això, clar, diguéssim,
s'ha sapigut en un mal moment, diguéssim,
en plena polèmica o baralla territorial
entre Tarragona i Reus,
la qual cosa sembla que sigui un altre robatori,
entre cometes, que Reus fa a Tarragona
i, doncs, jo crec que no ha estat ben bé així.
Potser, potser també...
Però deixem de marxar la política,
s'entén la decisió del trasllad?
Si es fa amb aquests criteris,
en teoria científics, entre cometes,
de voler especialitzar i, doncs,
hi ha un raonament que és aquest,
jo no ho trobo malament,
perquè, d'altra banda, també,
en teoria es treu això,
però també se li dona temes d'emergències sanitaris,
o així crec que li és calípoles,
vull dir que no és que es el despulli de tot.
Jo ho entenc si és en aquest sentit
d'especialitzar i de centrar cada estudi
en un lloc concret.
Ara bé, potser no s'ha explicat bé això,
o potser, doncs, aquí també l'altra qüestió
és que no s'ha fet prou força des d'aquí
per mantenir aquestes coses, no?
Perquè l'altra és que l'Ajuntament
no hi té res a dir, doncs,
perquè la competència és de la unitat,
però l'Ajuntament potser també pot fer pressió
pel seu camp.
Deixi'm saludar el Josep Maria.
Josep Maria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Perdoneu.
Cap problema.
Núria, què et sembla?
És una qüestió educativa?
És una qüestió ja amb connotacions polítiques?
Entens la decisió del Departament d'Educació?
Jo el que sí que entenc
és que estem en un moment
en el qual hi barrejo temes, eh?
Quan estem parlant de la situació econòmica,
estem parlant de la crisi,
estem parlant molt de manca de formació
i que tenim un buit important
en tot el que és el tema
de la formació professional
i de la capacitació
de tot el que no siguin, doncs,
carreres universitàries.
Per tant, partint d'aquesta premissa
que jo soc una defensora
i penso que hem de potenciar moltíssim
aquest tipus d'ensenyaments reglats.
El que crec que des del camp de Tarragona
hem d'exigir és tindre unes instal·lacions adients,
hem de tindre uns estudis
que siguin de primer nivell
on es pugui formar la gent
en les diferents especialitats.
Si el trasllat de Tarragona a Reus
comporta una millora
en els estudis,
en les instal·lacions,
en la formació, doncs,
dels joves o de la gent
que està optant
per aquesta via,
doncs, no sé si di benvinguda sigui.
Si només és una qüestió
de reordenar
i a Reus s'ha de fer
en condicions similars
a les que hi ha a Tarragona,
doncs, potser no val la pena
tanta professor per poc a missa,
però si ha d'anar
a favor d'una millora
d'aquests estudis,
doncs, benvingut sigui.
Home, el que està clar
és que segurament
en els cicles formatius,
tot el que sigui potenciar
aquestes branques educatives,
segur que hi estaríem tots d'acord.
Josep Maria.
A mi el que em preocupa
és que, malauradament,
s'ha instal·lat entre la classe política
i jo crec que també
entre la classe periodística
o, si més no,
el minyàs de comunicació
i la teoria de la conspiració.
És a dir,
quan analitzem les coses
i les decisions,
els plantejaments,
el primer que domina
és la teoria de la conspiració
i del complot.
I això no passa perquè sí.
Jo crec que, en aquest cas,
una vegada més,
es posa en evidència
que l'estratègia de comunicació
de determinades decisions
del govern de la Generalitat,
en aquest cas d'educació,
doncs no sempre es fan
de la forma,
penso jo,
i ho dic amb tota la modestia del món,
de forma adequada
i, sobretot,
com apuntava l'Òscar,
contextualitzant-ho
en una situació
que viu al territori
d'una certa efervescència
i d'una certa tensió,
diguem-ne,
entre Tarragona-Reu,
Reus-Tarragona,
entre algunes persones de Tarragona
i algunes persones de Reus.
I, per tant,
si no som capaços
de posar damunt de la taula
informació,
doncs abonarem aquesta teoria
de la conspiració i abonarem una cosa
que encara és pitjor,
que jo ja començo a anomenar
el síndrome de Calimero,
això és una injustícia,
ens estan prenent la cartera
i això no ens ho podem permetre,
però no ens ho podem permetre
en dades coses perquè,
em penso que l'important és
el que deia ella,
que les distàncies són massa curtes
i el problema és comú,
el problema és la manca de formació
de la gent,
de la seva versatilitat
per facilitar la seva insensió laboral.
I el tema dels cicles
de grau superior
i el tema de la formació professional,
perquè ho entengui tothom,
és un tema que en aquest país,
no només a Catalunya,
sinó que a l'estat espanyol,
no s'ha tractat mai de forma seriosa
i aquest és un gap terrible
que tenim respecte
a altres països
que se n'estan sortint
una mica millor de la crisi.
El nostre problema
no és només el tenir
un sistema universitari millor,
que també,
fonamentalment
i sobretot
per la seva capacitat
de resultats immediats
és el de la formació professional.
I per tant,
és lamentable
que això es plantegi així.
Ha de continuar a Tarragona
o ha d'anar a Reus?
Doncs depèn del projecte,
depèn de la intenció,
depèn de si guanyem o perdem.
Clar, si és una juguesca,
si es demostra
que això és una juguesca
per tocar el voravió amb algú,
doncs és un greu error, no?
Home, han al·legat
argumentacions tècniques
de reordenació del mapa
d'una certa especialització
a l'iescalípolis de Tarragona
i una altra certa especialització
en una altra branca a Reus.
Però sí que és veritat
i apuntant el que deia
el Josep Maria Arias,
ahir vam tenir tertúlia,
va coincidir
que teníem tertúlia
amb els quatre portaveus polítics
de l'Ajuntament de Tarragona
i la veritat és que
aquest tema es va convertir
en una autèntica picabaralla
entre els partits del govern
i els partits de l'oposició
per part de Convergència
i del Partit Popular
externant aquesta decisió
a una mena de persecució
per part del govern
de la Generalitat
contra la ciutat de Tarragona.
És que jo em pregunto...
Podem arribar a pensar tant?
tant això o forma part...
Això és perillós,
perquè a base de dir-ho
potser al final
no ens ho acabarem creient, eh?
Doncs ahir es va demostrant
no demostrant-ho.
Aquesta hora.
Jo em pregunto fa mig any
aquesta notícia
quina repercussió hauria tingut
fa sis mesos
abans que vingués
el president de N aquí.
Aquesta notícia
quina repercussió
hauria tingut els mitjans
i a nivell polític
si és que algú n'hagués parlat
d'aquest tema.
Jo crec que no,
fa mig any.
O si s'hagués parlat...
Jo no n'hagués parlat...
segur perquè hi ha un to continu
de...
Però no hauria centrat
tertúlies de polítics,
no hauria centrat
segurament
debats de l'Ajuntament,
no hauria centrat
portades de diaris.
Jo crec que això
ha sortit de mare
i doncs ara
s'aprofita qualsevol excusa
per treure el tema.
Avui mateix també
el PP
va enviar una nota
dient que si el CatNix,
que és una entitat,
un net que ningú coneix,
que es veu que
és alguna cosa així
que potencia l'internet
a Catalunya,
ha d'estar a la seu a Tarragona
perquè doncs
Reus també l'ha demanat.
Clar,
és que estem
caient
en una espècie de poràgine...
Estem entrant
en una dinàmica
no sé si perillosa o no,
però ahir és que precisament
tenint els quatre portaveus
es va veure molt clarament
en fi,
aquestes acusacions
respecte a fora del territori
ens estan perseguint
amb resposta
per part del govern
municipal
dient que no,
que ens hem de deixar
de plorar,
hem de deixar
de fer-se
la víctima.
Fa dos o tres dies
alguns mitjans de comunicació
escrits,
sinó que jo no vaig comprovar
si la ràdio o la televisió
ho va treure,
parlaven que Tarragona
havia quedat fora
d'un estudi
de l'art del Mediterrani,
és a dir,
jo crec que,
ho dic sincerament
i amb tot el carinyo
i les persones que em coneixen
ho saben que ho dic
de forma sincera,
és a dir,
no busquem allò
l'enemic a fora
quan potser l'enemic
el tenim a dins
per una manca de control
dels poders polítics
locals
de què s'hi està coent,
què ens hi juguem
a la ciutat de Tarragona,
què s'hi juga
a la ciutat de Reus,
què s'hi juga
al camp de Tarragona
o el que vulgueu,
què s'hi juguem
a Catalunya,
és a dir,
no es pot ser passiu,
no es poden agafar
amb el pas canviat
i llavors reiteradament
dona la sensació
que tant el govern
com l'oposició
de l'Ajuntament de Tarragona
els estan agafant
amb el pas canviat
i això jo,
a mi em costa
de creure-ho,
jo,
que visco a Reus,
voto a Reus
per treballar a Tarragona,
no ho entenc,
jo no ho entenc,
em costa d'entendre
aquesta mena
d'ensenyar
el coll,
oh,
és que no ho sabíem,
és que ens han pres
la cartera,
ens han pres la cartera,
potser hauries d'estar
més emetent,
dic jo,
em poso la pell
d'un ciutadà
o una ciutadana tarragonina
i dic,
escoltem,
però què m'estan venent,
que ens estan passant
la mà per la cara
permanentment,
ja no Reus,
que per sort
hi ha algú
que està dient
que Reus
com altres ciutats,
com Camps,
com Valls,
evidentment el que fa
és buscar-se la vida
i buscar les seves oportunitats,
potser el problema
ja no és només
de la política
de comunicació
o de gestions
del govern de la Generalitat
que no ho discuteixo,
potser és un tema
de tractar,
sinó també
de l'estratègia
que estan seguint
determinats
les persones aquí,
s'està instal·lant
aquest síndrome
de Calimero.
Però és que a més
és altament perillosa
aquesta situació
en la qual estem entrant,
perquè quan dos es barallen
la gent normalment
em fuig
i estem provocant
que qualsevol
empresa,
organisme,
conselleria,
qui sigui
que tingui previst
o que
en un moment donat
es plantegi
doncs
anem a veure
què fem
a la metròpolis
aquesta de Tarragona,
quan vegi
aquesta situació
ràpidament
agafa i digui
ui,
tirem cap a un altre lloc
i deixem estar aquí
que aquests
s'estan fotent pal
entre ells,
no?
Això,
Girona fa molt temps
que ho he entès,
que hem d'anar
com un bloc,
com una pinya,
sembla que ho he comentat
alguna vegada
amb una tertúlia,
a mi em consta
que els polítics
de Girona
siguin del partit
que siguin,
una vegada al mes
es troben
i les coses
que són
allò
de Girona
es posen d'acord
ràpidament.
Aquí
és que jo estic segura
que no es troben
ni els del mateix partit,
ni els del mateix partit
de Reus
i la Tarragona
no ho fan.
Lleida,
ens està passant
la mà per la cara
a moltíssimes coses.
Terres de l'Ebre,
en aquests moments,
tenen molt més
una
una conjuntura
de tranquil·litat,
de progrés,
de vendres,
de dinàmic,
molt més Terres de l'Ebre
que no el pas
estem tenint aquí
al camp.
És que aquí
la gent ens veu
com aquests
que sempre
estan fotent
pal els uns
als altres.
Jo penso que aquí
el problema
és que
s'està preguntant
és que és un tema
reiteratiu
i em sona
d'haver-ne parlat
ja i que se n'ha
parlat molt
i més que se'n parlarà
però aquí
ningú es creu
l'àrea metropolitana
del camp
ningú se la creu
i...
Això aviam...
Des d'aquí
al territori
gairebé
ningú se la creu
o almenys
aquesta l'impressió
perquè si no
en el fons
és igual
que uns estudis
estiguin
a la laboral
que estiguin
a Reus
posem noms
posem perfils
aquí no es creu
seran
alguns polítics
que fan
tacticisme
aquí o allà
perquè hi ha
empreses
que s'ho creuen
i ho practiquen
hi ha institucions
que ho practiquen
una és la institució
en la qual jo treballo
i jo no puc parlar
evidentment
en nom d'aquesta institució
això ja ho fa el rector
quan se li pregunta
és a dir
hi ha un que creu
en el territori
i en la suma
i en les sinergies
deixa'm matisar
ningú dels que estan
al capdavant
dels respectius
de les institucions
polítiques
i dels partits
ajuntaments
no sé
jo trobo a faltar
una reunió
entre
ja no entre
partits de Reus
i Tarragona
entre el mateix
partit de Reus
i el mateix partit
de Tarragona
que es posin d'acord
entre ells
del que han de defensar
o el que han de proclamar
ja no sols
entre ajuntaments
és que
ni això
es posin d'acord
doncs si entre ells
no es posin d'acord
és difícil
que es posin d'acord
els altres
jo també he detectat
un cert
ja
com que estem
amb la tessitura
del català emprenyat
doncs del ciutadà
de les rodalies
de Reus i Tarragona
emprenyat
que està
molt
fins al gorro
per dir-ho d'una manera planera
deixeu-nos de tocar els nassos
entre Reus, Tarragona
Tarragona i Reus
perquè els altres
també hi som
però em va dir
una mica decebut
no penses?

però en un sentit
allò de dir
hòstia
deixeu-nos ja
de Reus, Tarragona
Tarragona, Reus
que els de Constantí
per dir-ho
i per dir-ho
de qualsevol
també existim
i no només això
és que ja us respectem
ja us donem tota la capitalitat
que vulgueu
però
feu-nos les coses
més senzilles
ajudeu-nos a exercir
de capital
i que tinguem un autobús
que vagi
de Constantí
de Constantí
a Reus
o d'on sigui
amb aquesta
tonteria
perquè no té altre nom
que ens estem muntant
el que estem fent
és perjudicar
no només
les inversions
no només
la imatge
que estem donant
sinó a tota la gent
que hi ha al voltant
ens estem equivocant
ens estem equivocant
perquè s'ha instal·lat
aquesta dinàmica
masclista
de veure qui la té
més llarga
ho sento
demano disculpes
als que m'estiguin
escoltant
i ja sabeu
quina és la intenció
amb el que ho dic
i per tant
no prima
el benefici comú
i la immensa majoria
de la gent
alguns polítics
moltes empreses
i la immensa majoria
de la ciutadania
ho mira
amb certa perplexitat
perquè hem passat
molts trens
hem passat molts trens
és a dir
he passat el tren
del consorci
del camp
amb la seva versió
zero
la seva versió
1
quan va marxar
el Nadal
ara es parla
d'una versió
de consorci
del camp
2.0
que no se sap ben bé
què passarà
ens diuen
que els alcaldes
de Tarragona
i d'arreu
estan enfadats
i no es parlen
o es barallen
o no sé què
jo al final
dius
al final
al final
dius
qui està introduint
aquesta mena
de virus
estrany
maligne
i amb quina intenció
què és el que
s'està perseguint
realment
perquè si el que
es persegueix
és un toc
d'atenció
a la Generalitat
la de torn
a mi em sembla lícit
si el que es pretén
en el fons
i és el que
sospitem molts
que és un exercici
de desgast
per posar
per moure-li la cadira
al senyor Ballesteros
perquè jo
tinc la
tinc la
sensació
que
tota el que
moltes
bona part de les coses
que han passat a Tarragona
els últims
6-7 mesos
tenen com a única finalitat
moure-li la cadira
a l'alcalde
n'estic convençut
i per tant
si aquesta és l'estratègia
doncs
anem malament
de totes maneres
respectant evidentment
les opinions
que mostren avui
els seus contretulis
apunto també
que com que
en aquestes tertulis
passa gent molt variada
també hem detectat
que precisament
aquestes qüestions
com la dels estudis
d'higiene bucodental
provoquen
entre moltíssimes altres persones
que han passat els últims dies
per aquí
per aquests estudis
i per aquests micròfons
estan provocant reaccions
cada cop
de més alteració
tarragonina
respecte
a Reus
i que
ciutadans
sense
una etiqueta política
concreta
i sense tenir
una responsabilitat
política concreta
veuen
o noten
o interpreten
cada cop
com una agressió
més clara
a la ciutat
i ho poso
com a contrapunt
a les opinions
que estan posant avui
vostès
jo ara intentaré
també
perquè si no
sembla que estiguem
tots en contra
de Tarragona
deixem trencar una llança
també a veure
jo crec que
això que dius tu
jo també ho he notat
s'observa
cada cop
no és només
una batalla
diguéssim
de l'alcalde
o del
mote i de torn
o de qui sigui
és una batalla
que realment
molta gent
tarragonina
es creu
és una batalla
que la gent
està més mosquejada
cada vegada
i això
és veritat
vull dir
diguéssim
sigui real o no
aquesta persecució
aquí es percepa
així
això s'ha de dir
llons
jo crec que el problema
a veure
Tarragona
és la capital
i ho ha de ser
i ja està
llons
com a tal
doncs Tarragona
creu
i reclama
una sèrie de serveis
una sèrie de
no sé si dir-ne
privilegis
o dir-ne
bueno
privilegis
no
privilegis
no són bé
privilegis
alguns els demanen
però això
no són bé
privilegis
una sèrie
de reconeixements
podríem dir-ne
reconeixements

jo
bueno
ho reclama
ara bé
jo crec que Tarragona
no ha entès
que
si d'acord és la capital
però que hi ha una ciutat
molt potent al costat
que diguéssim
no se la pot mai tenir
jo crec que el problema
és aquest
jo crec que el problema
és un altre
sincerament
jo crec que el problema
no és que certa opinió
de Tarragona
no entengui Reus
és que no entenen
el territori
no és Reus
Reus és una peça
més
però és que no entenen
Valls
és que no entenen
Cambrils
és que no entenen
Solou
és que no entenen
Mora d'Ebre
és que no entenen
Terres de l'Ebre
aleshores
i és una minoria
jo entenc
la reacció
de molta gent
de moltes entitats
i institucions
que són un reflex
del desconcert
que provoca
que una classe política
treballi amb un discurs
que és el discurs
del victimisme
en lloc de treballar
amb el discurs
de l'autocrítica
és a dir
aviam si s'entén
d'una vegada
és a dir
és imprescindible
que Tarragona
sigui la capital
d'aquest territori
és imprescindible
i això no ho pot
qüestionar
ningú
i de fet
si analitzes
la maroteca
i quan la gent
parla seriosament
ningú qüestiona
altra cosa
és reivindicar
papers
també significatius
ja no hi entrem
cocapitalitats
no sé què
però que Tarragona
és el moll de l'os
d'això
perquè això
ho hauria de tenir clar
tothom
és que
Tarragona
se sent amenaçada
aleshores
la gent
la gent del carrer
diu
com és possible
que
si tu fas un inventari
del valor
del paper estratègic
de Tarragona
com és possible
que ens qüestionem
si ens ho mereixem
o no ens ho mereixem
posem en valor
el que som
el port
el patrimoni
un lloc estratègic
en l'art del Mediterrani
una imatge
unes campanyes
que estan llançades
de ser centres
neuràlgics
internacionals
amb esdegriments esportius
posem això en valor
ara clar
si resulta
que una campanya
brutal
de la candidatura
aquesta esportiva
al Joc del Mediterrani
està contaminada
perquè es qüestiona
si la presidència
la té una persona
que és de confiança
o no confiança
a què estem jugant
a què estem jugant
això és una altra cosa
no és una altra cosa
això és el que al final
la gent entén
i llavors és molt fàcil
és molt fàcil
a més a més abonat
perquè l'estratègia
de la Generalitat
segons quines coses
és demencial
jo diria que fins i tot
és una mica satànica
de dividir i vèncer
doncs clar
amb aquest caló de cultiu
la gent ha d'estar emprenyada
i clar
jo demà ho gostaria
Núria
No, potser sí que a Tarragona
li fa falta una campanya
de màrqueting
de saber-se valorar
no?
Estàvem una mica
amb la niña
que deia l'Aries
no?
dius
a veure
verem el que tenim
fem-nos-ho valdre
pots dir des de què
nosaltres tenim
un equip
a segona divisió
que doncs fa no tantes temporades
està jugant a primera
i doncs
potenciem el tema
nàstic
i fem-ne partícip
a tots els pobles
que tens al voltant
cosa que
no estem fent
per dir-ho així
quantes penyes del nàstic
hi ha
avalls
a Montblanc
no s'ho sent
com a seu
la gent
tenim un patrimoni
són patrimoni
de la humanitat
tenim
una universitat
que té
la central
la majoria d'estudis
que es poden fer
a Tarragona
fem promoció
del que tenim
dignifiquem
tot el que tenim
i no anem a buscar
si els altres fan
o no fan
jo crec que això
projecta una ciutat
en positiu
sí però potser
és pensar
i no plorar tant
no per avui
els ràdits
que em donarà
d'aquí tres mesos
sinó potser
jo a vegades
també he dit
allò de què
agafem-nos vacances
tots 15 dies
i posem-nos a pensar
no per demà
sinó per d'aquí
25 anys
això ens portaria
al tacticisme
normalment
de la classe política
aquí hi ha tot arreu
que el que busca és
en fi
la jugada en curt
pensant en les pròximes eleccions
i no pensant
en d'aquí 15 o 20 anys
hòstia
però clar
llavors no es queixem
però aquí hi ha tot arreu
però llavors no es queixem
aleshores no es queixem
i aleshores
no ens estranyi
la perplexitat
de les associacions
o de les empreses
o dels empresaris
diuen
escolta'm
a què estem jugant
com és possible
que
estem a segona divisió A
i donem
en algun moment
la impressió
que estem jugant
a regional preferent
com és possible
això no té cap mena de sentit
és més
hi ha gent de fora
gent de fora
que observen a vegades
aquests
ceinets
que no ho entenen
i que ho redueixen
a la caricatura
i no ens podem
permetre el luxe
ni Tarragona
ni Reus
ni aquest territori
de ser percebuts
com una caricatura
d'algunes tribus
que es barallen
què falta aquí
doncs home
jo no tinc la fórmula màgica
jo el que tinc
és la convicció
de que
això
té solució
jo no estic convençut
deies dues empreses
però les empreses
són les cambres de comerç
que han encapçalat
en gran part
la rivalitat
jo tinc els meus dubtes
de fer aquesta associació
les cambres
o els presidents
de les cambres
aquesta equació
és una equació variable
això que les cambres de comerç
representen
a les empreses
en teoria
la gent es representa
a si mateixa
i els pronunciaments
també retraten a la gent
i jo ho he dit
amb alguna tertúlia
i ho sento
perquè amb algun president
d'alguna cambra de comerç
li ha molestat
i ho estic dient
amb tot el meu carinyo
és a dir
el paper que han jugat
els dos presidents
de les cambres de comerç
de Tarragona i de Reus
és per analitzar-ho
és per analitzar-ho
perquè és molt fàcil
dir a l'atac
llançar la gent
la gent de bona fe
que es deix portar
i ho dic
amb tot el meu respecte
i a vegades
s'està instrumentalitzant
representacions
recordem que
les cambres de comerç
també estan per cert
en procés electoral
i que han de renovar
els seus òrgans
aquesta primavera
i que segurament
també ha estat una polèmica
especialment engegada
pels seus màxims responsables
per no fer un monogràfic
de la qüestió
perquè tot ha començat
pel tema dels estudis
d'higiene bucodental
que en fi
com si fos un atacador
li s'extenen
a aquest debat
del territori
i ara aprofitant
que parlaven
d'empreses
i de la cambra de comerç
alguna referència
encara que no sigui
estrictament
a l'actualitat
estrictament local
alguna referència
a la classe política
i a la crisi econòmica
arran de les múltiples reunions
que estan tenint
aquests dies
Núria
tot això
tots aquests moviments
que observa també
el ciutadà
quina reflexió et porta
de si hi ha pacte
o no hi ha pacte
si arribem
amb un acord
de mínims
amb un acord
de màxims
les decisions
del govern
les propostes
que es fan
endavant
enrere
ja sé que això
ens portaria
a un debat
llarguíssim
això seria molt llarg
però en fi
una reflexió
a dia d'avui
a dia d'avui
potser sí
que hauríem
d'agafar 15 dies
per pensar tots
i jo ahir
per exemple
estava al Consell
Nacional
de la UGT
i va fer un monogràfic
doncs bastant ampli
allò de 9 del matí
a 8 del vespre
sobre aquests temes
quina és la sensació
que tinc jo
que estem
com aquell qui diu
assalto de mata
avui llenço
una proposta
per què?
per avortar
doncs
la proposta
que ha de sortir
la roda de premsa
de l'altre
el no sé què
i que hi ha
en aquests moments
molt poca capacitat
de dir
parem tots un moment
pensem
en sentit
de país
d'estat
organitzem
us sonarà
que hi va haver un moment
que els sindicats
i la patronal
i aquí fa allò
una falca publicitària
de dir
la patronal espanyola
quina representativitat té
doncs un senyor
que ha fotut
a no sé quants
al carrer
i els ha deixat tirats
no hi ha ningú perfecte
no no
doncs
van signar
un augment
de l'1%
amb els salaris
això era
el dia
després
que sortís
el tema
que hi havia
de les pensions
llavors
estem fent les coses
i després aquest 1%
no ha sigut
per tant
parem-nos
i organitzem una mica
és que estem fotent
les coses
pitjor
impossible
enllaçant-ho
amb el tema
d'aquest salut
bucodental
no no no
és a dir
vosaltres no creieu
que fa falta
que algú trenqui
aquesta dinàmica
perversa
i que els agents
socioeconòmics
tinguessin damunt
de la taula
un full de ruta
de cap a on
ha d'anar
un full de ruta
compartit
consensuat
i discutit
sobre cap on
ha d'anar
l'oferta
formativa del territori
escoltant
les empreses
i escoltant
els sindicats
i escoltant
els agents
formadors
doncs això
algú hauria de trencar
i costa
costa perquè
hi ha una prevenció
diem
me la jugarà
hi ha una desconfiança
i llavors
el que necessitem
és
ja no nos esperar
que els de la COS
aclareixin
perquè no comencem
aclarint-nos aquí
que és molt més fàcil
un aclariment
a nivell local
a nivell territorial
sense fer-ne qüestió
donades les circumstàncies
dels noms
de les coses
el que és
clar
és que hi ha una crisi
econòmica galopant
el que és clar
és que la gent
ho està passant malament
i el que és clar
és que tenim eines
a les nostres mans
per utilitzar-les
si les compartim
n'atraurem molt més profit
és la suma
que multiplica
i això no ho dic jo
no és un invent
ara qui trenca això?
Oscar
la qüestió
crec que ens hem d'especialitzar
diguéssim
el que dèiem al principi
també
l'enllaçant amb això
l'URB també deia jo
que ja ho ha fet
segurament els cicles
educacionals
ho haurien de fer
i les empreses
ho haurien de fer
també ho estan fent
ho estan fent
les empreses
i segurament ara
és un bon moment
encara que sigui paradoxal
perquè el moment de crisi
és quan hi ha oportunitats
ahir ho deien a la cambra
que es van presentar
unes dades
que hi ha baixat un 18%
les exportacions l'any passat
que ara és el moment
de sortir a l'exterior
si a dins no vens
o no te'n sortir
de tot el producte
que fas
perquè ha baixat la demanda
de mercat
doncs és el moment
de buscar-ne nous de mercats
i potser ara
un bon moment de sortir
doncs
o d'aquesta manera
és una de les maneres
de sortir de la crisi
i l'altra
especialitzar-se aquí
quins són els punts forts
d'aquí
la química
doncs investiguem en química
que aquí jo crec
que el tema d'investigació
s'ha atracat molt poc
t'has d'especialitzar Òscar
has de saber vendre
has de ser allò
pur i cast
i has de ser el millor
i has de saber
per sobre de tot
què tens entre mans
i jo crec que en aquests moments
no sabem què tenim entre mans
que no és poc
en general
tothom
la classe política
parles
jo crec que
els que haurien de ser
els motors
que ens haurien de treure
d'aquesta situació
qui té accés
als pressupostos
més importants
qui té accés
directe
al sistema
de mitjans de comunicació
la classe política
jo ho he dit
d'altres ocasions
i no és novador
jo reclamo
un pacte polític
de debò
al territori
necessitem
un pacte polític
per sortir de la crisi
estem parlant
o per tot
no per sortir de la crisi
per afilar el model
cap on volem anar
estirar i arronsar
amb flexibilitat
aquest pacte
costa
costa
la classe política
la votem tots
a mi la classe política
és una cosa
que està allà molt etèria
nosaltres som els que posem
i traiem reis
per tant
és responsabilitat nostra
però nosaltres
no votem pactes
nosaltres el que votem
són persones
partits
però després
aquests senyors
i senyores
han de fer un exercici
de responsabilitat
i és el que jo trobo a faltar
que hi ha jugada curta
no hi ha jugada
a mig llarg termini
i així ens va
aleshores
som terriblement vulnerables
a les baixes pressions
a les possibles maniobres
a operacions estranyes
en el seu dia
el pla estratègic
que va impulsar
de mi l'URB
potser aquest seria
un bon document
a partir del qual
es podria establir
aquest pacte polític
que tu dius
cap on hem d'anar
al futur
a més la socioeconòmica
va fer la seva feina
acabem
mirant el rellotge
el temps ens empaita
arribem al punt horari
de les 10
ho hem de deixar
com allò de la més llarga
d'abans
Josep Maria
no fem broma
bueno sí
podem fer broma
evidentment
perquè si no
exacte
no cal perdre'l mai
Josep Maria Arias
Núria Palai
i Òscar Palau
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els ullens
a Terraona Ràdio
que vagi molt bé
adeu-sia
bon dia
bon dia
bon dia