Comença un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Fins que li obre un micròfon que ell està dient, mira quin molt de papers que...
I realment portes molts papers avui.
Sí, i després els posaré a la tituladora perquè si no, no sé què farem tant de res.
Enric, enric, començem el quart de català. Bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Com estem?
Anem congelats.
Si tens fred?
De l'assat. Aquí dins no, però al carrer fa un fred que pela.
I a Polònia? A quin temps deu ser Polònia?
A Polònia encara més.
A Polònia, si aquí ens palem de fred, ells ja estan glaçats d'estàtues de gel.
Vinga, Lluís.
Un opsisisme könola via fes mai.
Un opsisismeï, qui no la via fes mai.
Mamà, mamà, mamà, mamà, mamà, mamà
Mamà, mamà, mamà, mamà
Mà, mamà, mamà, mamà,, no
Autocontrol sempre
Mà, mà, mà, mamà, mamà,
Mà, mà, mamà, aquariums no
Autocontrol sempre
Crec que tot deách està
Sóc un poc lent o solament curt.
Etapa i tothom dels meus elogis.
Potser es vissem a mai beure's per sempre, cigarrets.
Mai beure's per sempre, cigarrets.
Mai ha superat la distància que hi ha entre el rei.
Mai beure's per sempre, cigarrets.
Mai beure's per sempre, cigarrets.
Cigarrets, mai ha superat la distància, no ha superat.
Ja heu vist una introducció bastant informal d'aquest disc que signen el corredor polonès.
D'aquí a la pregunta pel clima, no?
Ah, aquí estava.
I a la cançó, com es pot deduir bastant fàcilment, es titula Cigarrets i parla d'això.
El corredor polonès amb el seu disc, L'embaràs d'Agniexca, de producció, n'és mal dit, ha publicat enguany.
És el que comentàvem la setmana passada, el Premi Uidi Molló 2010, el millor disc de rock en valencià.
I per això, com que veiem de parlar de coses que passen pel País Valencià,
com que s'acaba l'any i anem fent una mica de balanç i de cosetes,
doncs avui farem una mica de tomb per la llengua,
perquè com està fora del Principat, últimament hem parlat molt de Catalunya i de l'Occità i de l'Aranès i això,
també de Catalunya Nord, i de tant en tant m'agrada passar també per veure com està la cosa pel País Valencià
i per les Illes Balears, i com que les últimes setmanes he anat acumulant cosetes,
avui farem una esbandida de com està el panorama del País Valencià.
Hi ha molts aspectes a tocar, tant al País Valencià com a les Illes Balears,
però tant tant al País Valencià, si et dic com està la llengua,
fa valoració de l'1 al 10, bona salut?
No gaire bona, no gaire bona.
Mira, tot i que ara aquest mes de desembre se celebra el 78è aniversari de les normes de Castelló,
que es van fer a la ciutat de Castelló, per això es diuen així,
es van aprovar el 21 de desembre de l'any 1932,
i són les normes que, basades en les de l'Institut d'Estudis Catalans,
s'utilitzen com a normativa del valencià.
Almenys fins fa pocs anys, que amb l'aparició de l'Acadèmia Valencià de la Lengua,
la cosa ha tronsolat una mica, hi ha hagut alguns refregaments o algunes espurnes,
sí, una cosa, algunes espurnes han saltat, algunes friccions,
però continua vigent i bé, ara aquest mes de desembre s'estan fent alguns actes de comemoració.
Però tot això em marca el fet que s'acaba de presentar públicament una enquesta,
de l'enquesta del coneixement i ús social del valencià realitzada per encàrrec de la Conselleria d'Educació.
S'acaba de presentar ara a principis de desembre, la setmana passada concretament,
i com que la setmana passada no hi va haver programa, llavors m'ho vaig acumular per avui.
Mira, grosso modo, el 48,5% dels valencians parlen, diuen que parlen valencià.
Gairebé el 50%, doncs.
No arriba, per tant, ja està per sota de la meitat, el titular, diguem-ne tot negatiu,
és que el català és la llengua de menys del 50% de valencians, aquesta seria la dada.
Tot i que, a veure, la majoria dels valencians, el 93,9% l'entenen,
i el 76,7% el saben parlar, però que el sàpiguen parlar no vol dir que l'utilitzen,
que l'utilitzen habitualment són aquest 48,5%.
I la majoria dels que el parlen, un 53%, diuen que l'enaparès en l'entorn familiar,
per tant, també hi ha una part de gent que apren el valencià fora de l'àmbit familiar,
a l'escola, a l'àmbit social, etc.
Les dades de les enquestes d'aquest estil se fan sempre amb gent major de 15 anys.
Els censos de població es fan amb gent de dos anys en amunt,
però en aquestes lingüístiques, amb menys de 15 anys,
podríem agafar els 10, potser, però menys de 10 és difícil.
I en qualsevol cas, ja fa temps que l'estàndard és dels 15 en amunt.
I en aquest bloc és on hi ha aquest 93,9% de gent de més de 15 anys que l'entén,
i un 76,7% de gent que el sap parlar.
Una de les dades esperançadores, malgrat que estem a menys del 50% d'ús,
és que la població més jove, la de menys de 25 anys,
té un nivell de competència lingüística,
tant d'entendre, parlar, escriure i llegir,
que s'equiparà la gent de majoredat,
la gent de més de 60 anys o més de 70,
que són els que parlaven català de tota la vida.
La joventut valenciana, malgrat les dificultats que hi ha al món acadèmic,
les queixes que hi ha sempre d'escola valenciana,
i ara en direm algunes dades d'aquestes,
malgrat tot, doncs aquesta dada és esperançadora
perquè hi ha un nivell semblant al de les generacions més grans
i per tant permet veure que aquesta gent de menys de 25 anys
poden en el futur ser una mica de carro, d'arrossegament,
perquè l'ús social es revitalitja una mica o es mantingui.
Si parlem de coneixement i ús del valencià,
doncs esperançador, eh?
Una mica sí, si volem ser optimistes, sí.
S'ha de tenir en compte una cosa,
al País Valencià hi ha algunes comarques
que ja es consideren castellanitzades totalment
i no es consideren valencià no parlants.
Per tant, l'enquesta fa unes distincions de dades
i la dada que hi ha una és al mig de les dues.
Lògicament i òbviament a la zona valencià no parlant
les dades són superiors, eh?
Per exemple, en el cas de gent que sap parlar,
el valencià només a la zona valencià no parlant
són el 82,4%, però clar, com que a la zona no valencià no parlant
la cosa és molt menor, doncs el primitiu és aquest 76,7%.
A la lectura, la població en què està dedicats als primitius
no farem distincions entre valencià no parlant i zona no valencià no parlant
perquè si no seria un cacau.
I hi ha les dades aquestes de números, sempre són una mica espesses.
Bé, de lectura, el conjunt, 85,9% de la població
sap llegir en valencià, 26,4% de valencià
són els que el saben escriure, prou bé o perfectament,
i al costat contrari hi ha un 41% de la població
que diu que no sap escriure gens en valencià.
I això són 7 punts menys que fa 5 anys.
Per tant, 7 punts menys de gent que diu que no sap escriure,
per tant, vol dir que hi ha més gent ara que fa uns quants anys
que fa 5 anys en l'anterior enquesta
hi ha un 7% més de gent que sap escriure.
Per tant, això avança, és la cosa acadèmica,
la gent jove que ha anat a l'escola en valencià,
malgrat les dificultats.
L'enquesta és de coneixement i d'ús.
I aquí el tema de l'ús és on apareix aquella dada
que dèiem al principi que només un 48,5%
de la gent del país valencià
acostuma a parlar valencià habitualment.
Un 40% l'utilitza a casa
i, sorprenentment, hi ha més gent
que l'utilitza fora de casa, amb els amics,
que no pas en l'anterior febrer.
Per tant, és una llengua socialment
que en aquest sentit és positiva, això.
Ens ve estrany a nosaltres.
És estrany, aquí estem acostumats a les enquestes nostres
que a l'àmbit familiar, sempre és més que en l'àmbit social.
Doncs el país valencià, curiosament,
i això també és una dada positiva,
la gent que parla en el seu entorn d'amistats en valencià
són un 48,3%.
Per tant, 8 punts més que els que el parlen a casa.
Per tant, vol dir que hi ha gent que a casa parla en altres llengües,
segurament principalment el que està,
però també hi ha un percentatge d'altres llengües.
I, en canvi, socialment es relacionen amb valencià.
Em quedo també amb una dada que n'has dit,
que sembla que està concentrat.
O sigui, hi ha pobles o hi ha zones en què es parla molt
i pobles o zones en què no es parla.
Sí, evidentment, això també passa entre la gran ciutat de València,
l'ús social és molt menor,
i en canvi les poblacions mitjanes i l'àmbit rural és molt superior.
De fet, amb el llibre aquest del Sortida de Mària
han sortit casos de gent del País Valencià,
perquè el llibre està fet del País Valencià
i els exemples sovint, a part d'alguns altres,
n'hi ha que són del País Valencià i així.
I una dada curiosa d'aquest estudi és
que també han tingut en compte l'ús del Valencià a internet.
I això també, igual que passa amb el català,
les dades són molt positives i molt esperançadores.
En aquest sentit, un 43,8% dels usuaris
tenen la pàgina del navegador en valencià.
Hem de recordar que hi ha un element molt important
en el País Valencià que és VilaWeb,
que ja porta més de 15 anys funcionant
i que té tingut un factor d'arrossegament
i de promoure el català i de neta
oferint blocs i una sèrie de serveis
que molta gent l'utilitza.
Això dèiem la pàgina inicial.
Mentre que el que...
Ah, sí, a veure.
La pàgina del navegador, el 43%.
En canvi, els que el tenen en castellà són el 53,1%.
La resta el deuen tenir en anglès o com els hi surt,
el tipa d'efecte.
I una altra cosa curiosa, en el correu electrònic,
l'ús del Valencià en el correu electrònic arriba al 68,7%.
La gent que utilitza el correu electrònic,
68,7% ho fan en Valencià
i en les xarxes socials, els Facebooks i totes aquestes històries,
hi ha un 67% de gent que utilitza el Valencià.
Per tant, en l'àmbit d'internet sempre ens alegra el dia.
Saps que em pensava que estava pitjor la cosa?
No, doncs malgrat tot encara està així.
Escolt, m'agradaria que m'aclarissis una cosa.
Tu quan dius català i dius valencià, en realitat estàs dient el mateix.
Jo sí, per mi és el mateix.
Tu sí, però el Senat?
El Senat no.
Ah, el Senat d'Espanya.
El Senat d'Espanya, com que són molt legalistes
i són un organisme legislatiu i tot això,
doncs ells s'adapten al que diuen els estatuts.
De manera que van fer una reforma del reglament de les sessions del Senat
i pel que fa a la Comissió General de les Comunitats Autònomes,
que és l'únic lloc on oficialment es poden utilitzar les llengües autonòmiques,
doncs el Senat, a partir d'aquesta reforma,
ha habilitat dos intèrprets,
dos per al català, dos per al gallec, dos per a l'eusquera i un per al valencià.
I com és això?
Oh, perquè com que l'Estatut del País Valencià
diu que la seva llengua oficial és l'idioma valencià,
doncs el Senat d'Espanya contracta un traductor de valencià,
que es veu que no...
En tot cas, l'únic que han fet ha sigut aplicar el que diu...
Sí, bueno, és que va per aquí.
La cosa aquesta ja és l'estratègia,
l'estratègia laminadora que practiquen alguns partits,
clar, divideix i venceràs.
Això ja ho sabien els romans i ho practicaven
i el PP també es manté en la tradició.
Per què en parles ara del PP? A veure, a veure.
Per què? Doncs perquè el PP és el que té la majoria absoluta del govern valencià,
és el que fa i desfà lleis i reglaments
i és el que va fer que aquest estatut que tenen ara visent
sigui així i digui això.
De totes maneres, però, recentment en una sessió del Parlament del govern valencià,
el PP ha admès d'una forma implícita, no gaire clara,
però sí que ha acabat admetent que el català i el valencià són la mateixa cosa.
Hi havia el tema aquell que deies tu abans en la presentació,
que els llicenciats en filologia catalana no poden exercir el País Valencià
perquè no se'ls reconeix el títol i els exigien fer proves de valencià.
Hi ha hagut impugnacions a aquestes convocatòries de places i tot això.
Finalment, el govern ha hagut d'admetre que sí, que tenen raó.
Per tant, això ja ha quedat una mica solucionat
i sí que els llicenciats en filologia catalana ja no hauran de fer cap prova
per poder donar classes a primària i a secundària del País Valencià.
Això és una cosa molt recent fins ara, era així.
A Catalunya està ple de professors que venen del País Valencià
perquè se'ls reconeix la titulació,
però en canvi de professors catalans al País Valencià
no n'hi anaven per això, perquè no se'ls reconeixi.
Ara ja sí.
I què és això de la campanya en defensa del valencià?
Hi ha alumnes que no poden estudiar...
Sí, bé, el que dèiem abans...
A veure, l'escola valenciana i els sindicats d'ensenyament
del País Valencià sempre han lluitat pel tema de la immersió, etcètera, etcètera.
sabem que el País Valencià no funciona com aquí,
sinó que hi ha línies separades
i segons els informes que tenen els sindicats d'escola valenciana
tenen informes sobre la matriculació
i resulta que el 61,2% de les famílies
que matriculen els seus fills en alguna escola
d'oferta de doble línia
crien el català, volen estudiar en català.
Però llavors es troben...
Doble línia vol dir això?
Que poden fer-se els estudis en català o en castellà?
Doncs el 61,2% de les famílies
que es matriculen els seus fills en aquestes escoles
opten per l'ensenyament en català.
En valencià és igual, digue-li com vulguis.
Però resulta que hi ha...
La demanda només...
El govern només ofereix el 33%
de places d'aquesta demanda
de manera que la meitat de l'alumnat
els toca per trons
haver d'apuntar-se en castellà
perquè no hi ha més places per fer-ho en català.
I d'aquí ve que des d'Escola Valenciana
s'acaba d'impulsar i presentar una campanya
que es titula Parla'm en Valencià
i que és això, es tracta de promoure
que la gent utilitzi el català.
És una campanya de difusió del programa
de voluntariat lingüístic al País Valencià
ja fa temps que es fa també,
però d'aquesta vegada han anat un pas més enllà
i en fan propaganda, en fan publicitat pública
amb la campanya de Parla'm en Valencià.
i bé, doncs esperem que els funcioni
i que serveixi per alguna cosa.
Déu-n'hi-do, això era el tomet que hem fet
per la llengua al País Valencià.
No sé si en t'hem deixat alguna cosa
o podem passar a les Illes Balears ja?
Agafem el ferri.
Vinga, abans.
Agafem el ferri de València i anem a Palma
i trobem què passa a les Illes Balears.
Bé, a les Illes Balears
ja la cosa ve del següent.
Durant l'any que estem a punt d'acabar
el president del PP de les Illes Balears
que és un senyor que es diu José Ramón Bausà
ha fet un cafarnaúm
un mare màgnum, un xou
un cafarnaúm.
Tu no vas gaire a missa.
No, no.
És igual, un cafarnaúm és un merder.
Sideral.
Quan ha dit que si guanya
en les eleccions i elles de president del País Valencià
pensa derogar la llei d'immersió lingüística
que tenen, la llei de normalització lingüística
que tenen, vol derogar un munt d'aspectes
i decrets sobre el català
perquè això no pot ser.
Això no pot ser.
Fins i tot els del partit s'han escandalitzat
i han sortit veus discrepants.
Però bé, la cosa ha creat bastant de polèmica
al País Valencià
de manera que fa pocs dies, el dia 9 de desembre
el govern del Parlament de les Illes Balears
van debatre una proposta del bloc
una proposta de declaració
a favor de la unitat de la llengua cadana
perquè el senyor Bausà també deia
que a més no només vol derogar degreix això
sinó que a més a més ell proposa
que a cada illa s'utilitzi la llengua pròpia de cada illa
que ell defineix com a menorquí, mallorquí, eibissenc, etc.
i que són modalitats
i que per ell són modalitats
i que són llengües diferents del català
i que no s'han de barrejar
i que no s'han de deixar colonitzar pels catalans
i d'aquestes coses.
Bé, com que hi havia aquest xou i aquest disbarat de conceptes
els del bloc han volgut posar un altre
han fet debatre, han portat al Parlament la moció
i s'ha aprovat
en què es declara a favor de la unitat de la llengua
i que bàsicament són tres punts principals
un, això, debatre i aprovar
que el català és la llengua pròpia del país
que no això de mallorquí i tot això
no se'n diu idiomes, la llengua es diu català
i és la llengua pròpia del país.
Això s'ha aprovat ja.
Sí.
El segon punt que també s'ha aprovat
és que el d'afirmació de la vitalitat
i la realitat de la llengua
és el que dèiem
i també de la necessària
que és una condició necessària
per a l'adequada preservació
de totes les seves varietats i registres
les varietats i registres i llengues i tal
però no deixa de ser una sola llengua
que és el català.
I el tercer punt, que era el que costava més
era aquest de fer una proposta
en favor de la política lingüística
que pateixi de la unitat de la llengua
i que sigui activa en la promoció
en la protecció del català, etcètera, etcètera.
Allò de la inferioritat legal del català i tot això.
Suposo que la nomenclatura aquesta, no?
El fet d'identificar, de dir
no, no, nosaltres és que parlem català
amb les varietats
és una cosa que ara tenen resolt
pel que dius de les Illes Balears
no tenen resolt al país del Valencià.
No gaire.
Que a l'acceptar la nomenclatura de Valencià
doncs obren les portes.
Sí, obren les portes d'aquestes desastres
que ens fan el Senat
i que fan el Parlament Europeu
perquè el Parlament Europeu també com que és...
Bueno, perquè suposo que van venuts en certa manera.
El Parlament Europeu van venuts
i sobretot el Parlament Europeu
és molt textual.
Si hi ha una llei que diu això
nosaltres doncs allò
el Parlament Europeu mai aniria
a contradir una llei d'un estat
que llavors la legislació que ha subit
d'aquest país nosaltres l'acceptem
i si ells diuen això
doncs hem de tenir en compte que és això.
Va per aquí en aquest cas.
A nivell administratiu
com tenim la llengua catalana a les Illes Balears?
Perquè, per exemple,
en qüestions com és la llei del cinema.
Sí.
En català, com l'afecta?
Mira, justament tenen en marxa
una proposta del Consell Social de la Llengua.
Això s'havia de donar...
Això a finals de novembre, principis de desembre
s'ha debatut una proposta de llei del cinema
que obligui al fet
que la meitat de les còpies de les pel·lícules
que es distribueixen a les Illes
siguin en llengua catalana.
Vaja, i una sèrie de temes
de les còpies, dels DVDs
amb un esperit i amb una línia molt semblant
a la de la llei del cinema
que hem debatut durant tot l'any d'enguanya
aquí a Catalunya
doncs ells van pel mateix camí.
La cosa, en principi, és positiva.
Segurament tenen els mateixos debats
i conflictes amb les majors
i amb les distribuïdors i això
però diguem que el govern balear
en aquest sentit
va pel mateix camí que el de Catalunya.
I va també amb la qüestió
de la retolació en català.
Sí, i justament com que també tenen lleis
de normalització lingüística i tot això
justament ara la notícia
això és d'ahir mateix
ahir s'està de la notícia
que a Palma han multat un restaurant
perquè només tenia la retolació
excepte la retolació
que hauria d'estar en les dues llengües
només la tenia en català.
En caspató, en castellà
i en alemany possiblement
No, no, no
Clar, diu
per no tenir els cartells
de la zona de fumadors
en les dues llengües
oficials de les lliures
és probable que sí
que el tinguessin en alemany
i no en català
en castellà segur que hi era
i en català
Ara, això
una inspecció de consum
doncs els hem posat una multa
de 100 euros
per no tenir els retols en català
és una cosa modesta
econòmicament és una misèria
però simbòlicament
és important
i destacable
Doncs ja hem fet el tomet
per la llengua catalana
tant al País Valencià
com a les Illes Balears
Tornem cap al port de Tarragona
Sí, sí
Sí, perquè a Reus
no n'hi ha de port
i ara parlarem
d'alguna cosa de Reus
però primer per tornar de Mallorca
arribem a en barco
a Tarragona
al port
El Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
ha canviat de seu
Ara ens trobaràs
el segon pis
de l'antiga facultat de lletres
a la plaça Imperial Tàrraco
El nostre horari
és de dilluns a divendres
de dos quarts de deu
a dos quarts de dues
i també de quatre
a sis de la tarda
Recorda
ara
al Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
a l'antiga facultat de lletres
a la plaça Imperial Tàrraco
Enric Garriga
continuem amb el quart de català
sortim de l'armari
i t'he de fer un advertiment
jo sóc de Reus
i que vés en compte
amb el que dius
què vol dir que a Reus
no tenim port?
No teniu port?
És veritat
Això és així
Per tornar de Mallorca
fins a Reus
primer
si tornem via marítima
passem per Tarragona
agafem el
no anava a dir
agafem l'AVE
no
que no en tenim d'AVE
a Tarragona
està molt lluny
i tot això ve perquè
avui la sortida de l'armari
ens porta a Reus
perquè l'exemple d'avui
que és el cas de la Neus
la parlant militant
és un exemple
tret de la vida lingüística
Reusenca
i aquesta Neus
representa que és
una persona
no representa
és
el nom real seria una altra
però és la persona
que treballa
a la residoria
de política lingüística
de Reus
des de fa temps
i que ella
ho fa
en llengua militant
i en vocació
quins problemes
se li plantegen
amb ella?
Doncs bé
ella constata
per exemple
que pel carrer
s'adona
que moltes de les converses
tenen lloc en castellà
perquè persones
que tenen el català
com a llengua habitual
l'abandonen
amb una facilitat
d'estudianes
allò de la defecció lingüística
de canviar el castellà
sense més ni més
per allò
per inèrcia
per aquell condicionant
que en dèiem
per aquí
no me'n recordo
com es diu
ja s'ho tirarà
la parauleta
allò d'aquests condicionants
de ser acceptat socialment
seria no?
Sí, tot aquest tipus de coses
i els reforços negatius
que si parles en català
tens més problemes
que si parles en català
tots aquests reforços negatius
fan que la gent
abandoni el català fàcilment
llavors
dada important
la Neus veu cada dia
que la mateixa gent
que es queixa amargament
de l'escassa predisposició
a parlar català
als immigrants
són els que solen mostrar
una tendència ben sòlida
a fer servir el castellà amb ells
és a dir
això ho fan molt
els catalans
oh és que a vegades
els immigrants
no es posen a parlar en català
i a la que es troben
en un immigrant
se li posen a parlar en castellà
i clar
això
la Neus
doncs
arriba a un punt
en què la neguita
i li provoca
aquell cert estrès lingüístic
que dèiem
aquella sensació
d'impotència
de dir com ho arreglo
i això no?
per una banda
mentalment
la mentalitat de la gent
ja és
que hem de publicar
però al mateix temps
fan això
llavors
com podem solucionar això?
bé
explica un cas concret
d'una
un cas d'una amiga seva
amb la qual
ella
la convenci
una amiga
que practica això
sense dir-li gaire cosa
la convida
a anar a una conferència
a una conferència
d'una psicòloga
que s'organitza
a l'Ajuntament
una conferència
sobre actituds lingüístiques
i tot això
i allí
és
quan la gent
la psicòloga
qualifica
que això de girar
el castellà
davant de qualsevol persona
que el parli
doncs
se'n diu
submissió lingüística
llavors
aquesta
l'amiga
ja es comença
jo no soc
jo no em sotmeto
jo no sé
això de submissió
i ara jo no
tal
i aquest tipus de coses
fan una mica de forat
i l'Elisa es comença a plantejar
cosetes que fins llavors
no es plantejava
llavors
bé
apareix també
durant el debat
de la conferència
també apareix
el famós cas
aquell tòpic
de què
és que
parlem en castellà
amb els
amb els
intel·ligutors
per una qüestió
de bona educació
perquè si una persona
parla
en castellà
doncs
és un dels tòpics
és un tòpic
i de fet
hi ha gent que ho creu
clar
hi ha gent que s'ho creu
i ho fan
i ho fan
amb tota la convicció
clar
després direm
com s'interpreta això
psicològicament
el cas és que
el plantejament
que fa la conferència
diu bé
però
tu que dius això
t'has plantejat
que
potser l'esulta
que sí
que aquella persona
que t'està parlant
en castellà
sí que sap català
però
et parlen en castellà
pel mateix
concepte
que és
per una qüestió
i l'esulta
aquella persona
és català
no parlant
i tu també
i per un malentès
concepte
de la bona educació
esteu parlant
en castellà
o potser
aquella persona
és castellà
no parlant
però si tu
li parles en català
resulta que
en menys
t'hi parlarà
si tu li parles en castellà
no li dones
l'oportunitat
i llavors
potser en realitat
està sent mal educada
perquè li impedeixes
practicar una llengua
que potser ell voldria
practicar
perquè l'està prenent
o perquè li interessa
o perquè en sap
o simplement
perquè fa el mateix
que tu
que davant del dubte
parla en castellà
d'entrada
sense pensar
que potser
en català
també us entendríeu
i resulta que
els dos sou
catalano-balans
aquest tipus de situacions
apareixen
en el debat
bé
quan tenim a la Neus
el divan
la cosa és que
li expliquem
que
primer
que
els parlants submisos
tenen una sensació
de normalitat
basada
en aquesta asimetria
i
d'aquests prejudicis
que és de bona educació
que davant
els desconeguts
potser no en saben
tot això
doncs
i prejudicis
que si els analitzem
i que han anat sortint
en aquests capítols
que han anat fent
doncs veiem que
són fàcilment desmuntables
llavors
les recomanacions
que li fan a la Neus
és bé
això
el fenomen
que era
la desemparança
presa
aquesta que dèiem
quan tu t'adones
que parlant en català
tens problemes
i en canvi
en castellà no en tens
doncs això
et dona aquesta sensació
de desemparança
que aprens que
en castellà no tens problemes
i en català sí
això se'n diu
desemparança presa
i per això
molta gent
fa aquesta submissió
llavors
la Neus
primer
la gent que practica això
no n'és culpable
és simplement
producte de la societat
i de la tradició
que hem arrossegat
en els últims
decenis
com a mínim
o segles
i després
per tant
no t'hi has d'encaparrar
no t'ho has d'aprendre
sinó que
el que es tracta
és de
fer propostes
amb aquesta gent
de forma assertiva
de forma positiva
perquè canviïn
la seva conducta
i en el cas concret
de l'amiga
doncs li recomana
bé
aquesta gent
que té
que practica
la submissió lingüística
inconscientment
i amb tota tranquil·litat
perquè canviïn d'actitud
no se'ls ha de
si els planteixes frontalment
doncs la gent
es defensa
i agafa una actitud
de
contrària
el que s'ha de fer
és suaument
no una gran provoca
hauries de barlar
sempre en barlar
no
petites propostes
perquè petits canvis
els petits canvis
són poderosos
deia el Capitància
i en el tema
de les actituds lingüístiques
també
vull dir que
la Salé aconsella
no intentis canviar-ho tot
de dalt a baix
amb un sol dia
sinó miqueta a miqueta
petites dosis
de petits canvis
que
quan l'amiga
els assumirà
aquest petit canvi
que farà d'actitud
de parlar
en català
d'entrada
doncs amb una persona
que desconeguda
ella
sempre li parla en castellà
diu
doncs fes-ho al revés
potser
parla-li en català
d'entrada
i si no t'entén
i t'ho demana
que es parla en castellà
aquests petits canvis
són els que
quan un mateix
els assumeix
li provoca
altres canvis
i aquest és el
diguem
els dos consells
tant per a la Neus
amb si mateixa
com per a
com ella pot aplicar
la seva idea
el promoure
que la gent utilitza català
sense traumatitzar
les seves amistats
ara t'anava a dir
no?
hem subitxat una mica
aquesta militància
tan tan beligerant
de la Neus
no és que sigui
beligerant però
és
sí
es tracta d'analitzar-la
de manera que
s'assuavitgi
i que sigui
poc a poc
i pràctic
que el fet no el tingui
pràctic
i que sense que ningú
s'hagi de
neguitejar
estressar
etc
tres minutets
per explicar novetats
editorials
informàtiques
senzilles
el TermCat
i pràctiques també
perquè el TermCat
funciona molt bé
el TermCat funciona molt bé
el TermCat és el centre
de terminologia
de Catalunya
és una pàgina web
on podem trobar
és un organisme
és un organisme
i és un organisme públic
muntat per la Generalitat
i la Secretaria Política
i Lingüística
etcètera
s'ocupen de la terminologia
fan diccionaris
tenen un apartat
que és la Neuroteca
hi ha un òrgan
consultiu
i això
que també hi ha
a l'Institut de Estudiar
i tot això
i a la Comissió del Tercat
i aquest òrgan consultiu
és el que aprova
els nous termes
que reuneixen
periòdicament
cada trimestre
o cada quadrimestre
l'any
i ara
a la seva última reunió
van aprovar
una sèrie de nous termes
principalment
d'arquitectura
de ciències de la salut
dels esports
de l'horticultura
de la informàtica
la indumentària
i els transports
és fantàstic
perquè això
la vessant allò pràctica
i que ens arriba a nosaltres
és que a través d'una pàgina web
que tenen ells
pots buscar qualsevol paraula
a veure si existeix
i molt actualitzat
Sí, perquè a més
totes aquestes coses
que acaben de aprovar-se
ja les tens a l'apartat
de la neoloteca
o l'oteca
també
molts dels seus vocabularis
d'accionaris
estan en línia
te'ls pots consultar en línia
i molts també
te'ls pots baixar
i tenir-los en pdf
al teu ordinador
a més d'això
hi ha un altre apartat
del web
que és el Cerca Term
que és un apartat
de recerca
i allí hi ha tots
els neologismes
que s'han anat aprovat
en els últims
no sé si
ara diré de memòria
però diria que
fa més de 15 anys
que existeix al dinarcat
doncs en tots aquests anys
han aprovat centenars
potser milers ja
de termes
han fet dotzenes
de diccionaris
i vocabularis
i tot això
ho podem consultar
al Cerca Term
que ens apareix
per àmbits temàtics
i pots buscar la paraula
en qualsevol idioma
diguem dels principals
una paraula en anglès
en alemany
en francès
o en italià
que no sàpigues com es diu
o en castellà també
evidentment
que no saps si en català
té adaptació o no
la posa al Cerca Term
i si té adaptació al català
t'ha sortit automàticament
Això està molt bé
perquè és una eina
que clar ajuda
amb allò que diem
que la llengua
corre molt més
la llengua
que no pas
el paper imprès
doncs mira
internet
hauríem de dir
la web
sí perquè la notícia
és que tenen nova web
sí no
renovada
renovada
amb prestacions
de facilitat
de fer recerques d'aquestes
de personalitzar-te
segons els teus
costums de recerca
el tipus de coses
el tipus de coses
tot això
ho permet la nova web
3bw.termcat
t-e-r-m-c-a-t
i ja està
i aquí ho trobareu tot
cal registrar-se
és gratuït
tot el registre
i tens accés
a més serveis
que si no et registres
i ja està
i una de les coses
que han publicat ara
fa poquet
el dia 9 de desembre
surt dia
del forn
del Termcat
diguem-li així
el diccionari
de serveis socials
que és el primer
d'aquest estil
que es fa
que té més
d'un miler de termes
concretament
1061
amb els termes
habituals
dels serveis socials
i això
doncs és útil
no només
per la gent
que treballa en serveis socials
sinó també
en els que treballen
en sanitat
en educació
justícia i habitatge
relacionat
doncs sempre
amb el tacte
amb la ciutadania
la gent
de la nova immigració
aquest tipus de coses
tot això
va molt bé
doncs
hem parlat
de novetats editorials
en aquest cas
informàtiques
tanquem
el quart de català
i de fet
amb música
amb el corredor polonès
enric carrera
ja està
sí
ho dicem aquí
amb la sintonia
de la cançó negra
del corredor polonès
de l'embaràs
de Niesca
i dimecres que ve
més
parlarem de Nadal
més i ja
final
però abans de Nadal
parlarem de coses
de Nadal
posarem Nadales
parlarem de coses
que hi ha per internet
pel Nadal
vindre vestida de Papa Noel
doncs
d'acord
quedem així
dimecres que ve
val val
serà xulo
Lluís
tu de què?
de trineu
de trineu
fins dimecres
gràcies
gràcies