Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Les 12 del migdia, 11 minuts, i mira, ja sonen les boles.
Ja sonen les boles.
Després, clar, ens fan sortir les pífies.
Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Comencem el quart de català, avui tenim un sorteig.
Sí, avui hi ha sorteig.
Però no entre els oients, eh?
No, ja ho explicarem quan toqui.
Sí? Sí.
Seguim l'ordre.
Sí.
M'has de fer un munt de rectificacions.
Sí, perquè avui no hi ha...
Clar, com que no llegeix el guió, doncs toma cartanya,
que no sabies que...
Però és que jo confio amb tu.
Avui no parlarem de l'armari.
Doncs mira, avui em venia de gust, eh?
Avui no, però avui hi ha una cosa més divertida.
Tenim molt de fat, no?
Avui tenim Nyiguinyogui.
Ah, aquella secció en què tu aboques tota la porqueria que et va per dins, eh?
Aquí està, aquí està.
Per això hi ha Nyiguinyogui, ja sotdeig una mica via l'armari.
És massa gros, l'armari.
Comencem.
El deixo per la setmana que ve.
Molt bé, comencem amb música, però, amb una novetat discogràfica.
Sí, amb bon vent.
Te'n recordes fa deu anys.
quan ens crèiem immortals.
Conduïm sense cap ver, si era por, era il·legal.
Bebent amb la devoció, com amants que es fan petons.
No es deixaven enganyar, ens ho feien complicar.
Si encara escoltes el que dic, és que estem vivint.
Quan anàvem de concert, era el nostre gran moment.
si no trobava amb algú, estava a l'altabel dret, perquè som tan ben ferits.
Per què no escoltes?
Doncs sí, deia que bon vent, perquè bon vent és la cançó amb què s'obre aquest nou disc d'Els plouen,
antigament coneguts com plouen catximbes, però ara ja s'han esforçat.
Per què?
Han deixat estar les catximbes perquè quedi ben clar que deixen el tema del reggae que marcava una mica els primers discos,
sobretot el primer, ja l'han anat abandonant, ja no tenen secció d'avents.
Un dels secció d'avents ha marxat i l'altre s'ha passat als sintetitzadors
i ara s'inclinen més en la línia que ja anunciaven amb l'anterior disc al telescopi.
Ara es diu, aquest d'ara es diu Encoratge, continuen amb la mateixa discogràfica, propaganda pel fet,
el disc que ha sortit a finals d'estiu o a principis de tardor no ho sabria dir, però fa poc, fa poc que ha sortit.
I bé, es diu Encoratge i comença amb aquesta cançó de Bon Vent,
però allò que es diu Bon Vent i Barca Nova, els mariners i tot això,
doncs comença així i esperem que vinguin a Tarragona a presentar-lo.
De moment no hi ha dates, però com que és nou, aquí el tenim.
A més té una estètica com molt bonica, no?, amb una mena de caixa de cartró.
Sí, la funda, diguem-ne, l'empaquetatge, el packaging que en diuen, l'empaquetatge,
doncs és una mica curiós i també és insòlit, dintre de la discogràfica no acostumen a fer aquestes capses,
és una capsa de cartró que s'obre, dintre hi ha el llibret,
no és la típica cosa de plàstic que s'obre i que cau a terra i es trenca,
és una capsa de cartró que cau a terra i s'arruga.
I que li cau aigua, és boig.
I que, a més a més, com que és de color blanc, la polseta i tot això es veu de seguida.
Molt bé, és que la tens estudiada, eh?
Tu ja el tens gastadet i això que acaba de sortir, i tu ja el tens una mica de matxacat, eh?
Ja fa un mes o dos que el tinc.
Sí?
L'estava esperant, però el que passa és que l'actualitat de cada setmana,
que tenim cada setmana concerts, doncs poc que et posem la música.
Parlant de concerts, què tal els Beripomelo?
Espectacular.
Que ens vas recomanar la setmana passada.
Sí, sí, molt bé.
Estupendo, una marxa contundent, molt rock and rollero,
també amb el remelasso rumbero que gasten,
però a més a més vam tenir la sort que ells ja estan preparant el segon disc,
de manera que el concert no va ser allò d'anar a sentir les cançons que ja coneixem tots del primer disc,
fins i tot un dels superhits, que és el de les Magdalenes, no la van ni tocar.
No, mira que és xula.
Sí, però totes les que van tocar també ho eren, eh?
I es van dedicar a tocar bastantes cançons del primer disc,
però també bastantes cançons noves del que serà el segon disc,
totes pinten molt bé,
i van acabar amb una espectacular versió dels Pixis.
Què tenen a veure els Pixis amb la rumba i el rocabilli?
De quina, que ho saps?
Una que era molt...
Quan la sents, dius, clar, lògic, Isla de Encanta.
La Isla de Encanta del primer disc dels Pixis,
d'això és de fa molts anys.
Jo no havia nascut, també.
Quan alguns érem joves, sí, jo sí, jo ja hi era,
jo ja volia anar-los a veure Barcelona o companyia i tot això.
Doncs, Isla de Encanta és una cançó així molt rocabilli,
però aquells la fan rocabilli
i a més a més li afegeixen un remalasso rumbero
que queda molt divertit.
Que hi havia gent?
Doncs la veritat és que no massa.
Ja, és el que passa a vegades, que ens perdem coses.
Els que no hi eren s'ho van perdre,
perquè, o sigui, hi havia 40 persones o així,
n'hi havia més que el Dia del Surfing Isles,
però tampoc era un ple absolut ni molt menys,
estàvem molt amples, massa amples diria que estàvem.
Ara, els que hi érem, vam sortir d'allí contents i satisfets.
Amb l'Andy Carrega també tenim cura de la producció musical
que es fa a casa nostra, en llengua catalana,
i escolta, que cada cop ens descobreixen més curiositats
o més sorpreses, perquè a mi m'ha sorprès molt,
el disc d'Els Plou, la sonoritat aquesta nova.
Sí, sí, i esperen que per les pròximes setmanes
tinc unes quantes novetats d'aquelles que els meus auguri són
els grups que triomfaran l'any 2011,
els sentirem l'espai abans de Nadal i els haurem sentit aquí,
perquè estiguem preparats.
Molt bé, perquè així donem pistes també de cara a fer la carta als reis.
Aquí està.
L'Enric ve cada dimecres a parlar,
vosaltres també podeu anar a parlar
al Centre de Normalització Lingüística, no?
Em sembla que demà teniu una segona sessió del 20 a parlar.
Justament, això que vam començar fa dues o tres setmanes,
que són aquestes sessions de conversa
per a gent que està estudiant català
i que no té gaire llocs on practicar,
doncs demà fem la segona tanda, la segona ronda.
Serà com la primera a les 11 del matí,
d'11 a 12, dura una oreta.
Això el grup, diguem, de parlar,
el dirigeix el tècnic del voluntariat.
I bé, ho fem allí a la sala del Centre OV de Català
o a la sala de reunions, depèn.
Com va anar la primera sessió?
La primera sessió va anar molt bé.
Sí, amb molta gent...
No, molta gent no pot ser, perquè si no, no parlen.
N'hi havia vuit i ja vam dir que...
Olligués el grup que teniu per visitar.
Sí, però ja vaig dir que les persones
no estan obligades a anar a totes.
Una persona pot haver vingut l'altre dia i demà no venir.
I al revés, també es pot repetir.
En qualsevol cas ho limitem a màxim de 10 persones
perquè si en una hora 10 persones
puguin parlar una miqueta tots,
perquè si n'hi posem més,
sempre hi ha el típic que s'apunta,
però després s'acaba no parlant.
I aquí es tracta que parli.
Per tant, màxim de 10 persones.
Normalment s'han d'apuntar abans,
però de totes maneres, des d'ara fins a demà al matí,
si alguna persona que ens està sentint l'interessa
encara pot venir i encara es pot apuntar,
venint allà al Centre de Normalització Lingüística,
a la plaça d'Inverial Tàrraco, segon pis.
Són xerrades en grup,
amb temes més o menys d'actualitat.
L'excusa perfecta per practicar el català,
això sigui amb persones que estiguin aprenent
i que estiguin en un nivell inicial.
Sí, gent que ja tingui el nivell B o el C no cal.
És més, gent que està fent els cursos de nivell elemental
o un bàsic 3 i avançadet,
aquest tipus de gent així,
que són els que necessiten més poder practicar
i que pel seu perfil de procedències,
generalment,
tenen més dificultats per utilitzar el català
en el seu entorn.
La segona notícia que em portes em sorprèn.
Un acord per impulsar el català,
atenció, en l'àmbit dels procuradors.
Sí.
És molt específic, això,
que es fan acords amb diferents corruptos professionals.
Sí, clar, a veure, aquest és un...
Dintre del món judic i judicial,
la Generalitat, en els últims temps,
durant aquesta última legislatura,
que diumenge s'acaba del tot,
doncs ja s'han fet acords similars
amb els col·legis d'advocats,
amb els de notaris i amb els de registradors.
I es tracta, la idea és aquesta,
de posar a l'abast dels professionals
del dret de justícia
tots els instruments necessaris
per impulsar i normalitzar
la presència de la llengua catalana
en aquest àmbit.
Per què?
Com està això?
Està fatal.
Però hi ha un registre jurídic
pel que fa al català?
Vull dir, la llengua està preparada?
Sí, i tant.
Home, a veure...
Més que preparada.
A veure,
que el dret civil català
és una cosa exclusiva,
que és una de les poques coses
que van sobreviure
al decret de Nova Blanca
en aquell moment,
no ho sé,
però és una de les poques coses,
com a mínim,
en l'època del franquisme,
fins i tot,
durant el franquisme,
el dret civil català,
diferenciat de l'equivalent espanyol,
existia i continua vigent
i continua existint.
És una de les peculiaritats.
A més,
com que tot el llenguatge jurídic
es basa principalment
en el dret romà,
en la societat occidental
es basa en el dret romà,
per tant,
i el català és la llengua romànica,
en les llengües romàniques
la terminologia
és molt semblant,
perquè tot ha de bé
del llatí.
Fins i tot,
en aquest sentit,
sí.
Però,
deia,
això,
destaco aquest tema
perquè és una cosa
que s'ha fet ara
al mes de novembre,
aquest acord s'ha filmat,
no,
es va filmar a l'octubre,
però, diguem,
es va donar a conèixer
a través del butlletí
de la Secretaría de Política Lingüística
al novembre,
a principis de novembre,
i en destacarem,
ja he dit
que està molt malament
això d'àmit judicial,
amb les dades
que acompanyen la notícia
en alguns mitjans,
surten les dades,
diu,
l'enquesta d'usos lingüístics
del 2008,
que és una cosa
que ells que explicava
la temporada passada,
doncs mira,
diu que,
per una banda,
hi ha un 80%
de funcionariat
i un 55%
de jutges,
secretaris i fiscals
que acrediten
tenir nivell B,
C o D de català,
però,
en canvi,
80% de funcionariat
i 55%
de jutges,
secretaris o fiscals.
Però,
en canvi,
resulta que només
25% de judicis
es fan en català,
només el 16%
dels documents
es fan en català
i només el 8%
de sentències
s'emeten en aquesta llengua.
Això de què depèn?
Això depèn.
Que l'usuari ho demani?
Que l'usuari ho demani
i que aquests senyors
que acrediten
que ho saben,
doncs que ho utilitgin
i que facin,
efectiu,
el dret del ciutadà
a expressar-se
i que tot el judici
es facin
en la nostra llengua
quan el ciutadà vulgui,
però,
clar,
és allò que ja sabem
què passa,
que la gent,
de banda,
clar,
és que si m'hi jugo
una sentència
que em pot perjudicar,
doncs si hace falta
l'oremos en castellano.
Com el senyor Guetquera.
Clar,
aquí està
aquesta coacció
invisible,
però present,
que es dona
en aquestes situacions.
I com es pot fer
per incentivar
l'ús
de part d'aquests professionals,
en aquest cas
de procuradors?
En aquest cas
de procuradors,
de moment,
les accions que es faran
es concretaran
en un pla de treball
que elaborarà
una comissió de seguiment
que estarà integrada
per representants
dels departaments
habituals de justícia,
de la vicepresidència,
del Consell d'Il·lustres
Col·legis de Procuradors
de Tribunals
i tot això,
doncs bé,
i també aquesta comissió
serà encarregada
d'avallar pel seguiment
de l'acord
i avaluar els resultats,
però encara
no s'ha concretat res.
Diu que es farà
un pla
que elaborarà
una comissió
que encara s'ha de constituir.
Ja se sap,
la justícia
sempre es diu
que la justícia
és lenda.
En català i en castellà,
això sí,
en qualsevol idioma
el món jurídic
es mou
a pas de formiga,
coixa i paralítica.
Més cosetes,
que podem menjar pomes
en català.
Ah, sí?
Ah, no,
però m'ha agradat,
m'ha agradat.
És fatal,
és fatal,
Enric.
Per què podem menjar pomes?
Perquè en anglès
les pomes es diuen
apple.
I per què
apple en català?
Doncs aquesta és la gran cosa,
fins ara
Steve Jobs i companyia
tot el món d'Apple
es negava
a treballar en català.
Que ja és estrany.
Sí,
però finalment
la pressió dels...
Ja alguna vegada
hem comentat
el grup d'usuaris
d'Apple
que s'havien constituït
allò
on han fet
una campanya
de demandes
a Apple
i fa anys
que demanen a Apple
que tradueixi
els productes en català.
Finalment
no els han fet cas.
A més,
hi ha molts fans d'Apple,
eh?
Sí,
cada dia més.
I a veure,
clar,
a banda dels ordinadors Apple,
que és una cosa que,
clar,
si estàs acostumat
a un PC
passar-te a Apple
vol dir canviar-ho tot.
Però hi ha altres coses
que són les que sí que fan
que la gent gasti
productes d'Apple
que són sobretot
l'iPhone.
Clar.
O sigui,
l'iPhone.
Amb tots els seus aplicatius.
I l'iPod.
L'iPod,
però no qualsevol,
sinó l'iPod Touch
que vol dir l'iPod
perquè si pot posar música
hi pot.
Hi pot touch
que vol dir
que és aquell que va malditet.
Sí,
el que deixa les empremtes
a la pantalla.
L'iPod.
L'iPod és per la música
i l'iPod és allò
que és la pissarra digital
o no la pissarra
sinó l'agenda digital
aquesta de mida
d'un foli
més o menys
que pots fer de tot allí
que és encara més petit.
La tauleta
ni diuen d'això.
Això,
el tablet PC.
Les tauletes aquestes
que són com les rajoles de xocolata
però una mica més grosses.
Doncs bé,
el sistema operatiu
d'aquests tres productes
l'iPod,
l'iPod i l'iPod.
Això que ho dius així
està normalitzat així?
Jo ho dic així
perquè jo ho parlo en català.
Ah, val.
Però no podem dir iPhone.
Clar,
si hi pots dir com vulguis
i no sé com es diu en rus
però també es pot dir...
Però fonèticament
sabem com si ja està
admès d'una manera o d'una altra
o encara és massa aviat, no?
Dicto que estigui adaptat a això
fonèticament
no deu estar adaptat al tengat.
Però bé,
la cosa és que
el sistema operatiu
d'aquests aparells
s'acaba de presentar
justament aquesta setmana
diumenge a la nit.
Sí,
diumenge a la nit era 20...
No,
el dilluns a la nit
es vas publicar ja.
Ja te la pots baixar
des de l'iTunes,
te la instal·les
i llavors ja
el sistema operatiu ja
quan te l'hagis instal·lat
aquest nou sistema operatiu
amb qualsevol d'aquests instruments
et permet modificar
el menú del sistema
sigui de l'iPod,
de l'iPod o de l'iPod.
Sí.
i pots demanar
que les instruccions...
Llavors ja pots posar-ho tot en català,
te sortiran les instruccions en català,
els principals programes
et sortiran en català,
inclosa el corrector lingüístic
i el diccionari predictiu.
Saps allò que
quan escrius amb el mòbil
un SMS ja...
Ja t'intueix la paraula que poses
i ja te la poso tot.
Això també t'ho permetrà fer...
Però com que tu ho pots programar
ara perquè sigui en català,
doncs quan ho escriguis
ja et sortiran en català.
Per tant,
està bé.
Tot això ja et dic
es pot baixar
des de l'iTunes.
I ja, eh?
Això ja ho sabem i ja.
Sí, això ja està en marxa
i podem substituir un per l'altre.
Home, val la pena
perquè ja que hem fet l'esforç
doncs diguem-nos-hi
i gràcies.
Això sí, has de tenir un ipon,
un ipat, un ipot.
Sí, clar.
I pot tax.
Apple, que ja el tenim oficialment
en català,
doncs mira,
la llengua va avançar també.
Fins ara hi havia...
Amb els primers ipons
ja com el geni,
l'enginy català
ja havia fet una aplicació
per piratejar el teléfono
i poder-lo tenir en català.
Jo conec gent
que des de fa dos o tres anys
té l'iFON en català,
des de la primera versió de l'iFON.
Per això,
perquè una colla
de programadors
i lliures locus
ho he fet.
Aquí està.
Uns fans i experts en programació
van fer un pedaç
que et podies descarregar
i instal·lar el teu ipon
i podies tenir-lo en català
encara que fos de forma,
diguem-ne,
des del punt de vista legal,
no ho era això.
No era legal,
però era útil i pràctic
i molta gent ho té.
Ara ja es pot fer legalment.
Ja pots ensenyar el teu ipon
i jo el tinc en català,
però és legal, eh?
Molt bé.
Amb aquesta tranquil·litat,
mira,
fem la mitja part
de l'un quart de català.
Vinga.
Atenció.
Si disposes
d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
T'han de demanar ajuda,
t'han de demanar voluntaris
i demanar coses.
Sí.
Dóna'ns alguna cosa,
Enrique, canvi.
Avui farem un sorteig,
però escolta un moment.
Digue'm.
Què?
Ens estàs escoltant, sí?
La treus tu o jo?
Va, treu-la tu, jo,
Romero, tu la treus.
És que és molta responsabilitat,
jo no ho faig això normalment.
La treus tu o jo?
No, no, jo no ho volia recordar.
ja veig que normalment no ho faig,
però avui ho hauràs de tornar a fer.
Això és la incidència, eh?
Les remenes tu i la trec jo
o les remeno jo i la treus tu?
Mira, no ho sé, no ho sé.
Divendres tornarem a quedar retratats.
A veure, avui sortegem
invitacions per a les parelles
de voluntaris lingüístics
del Centre d'Equip d'Arragona,
però poden ser de qualsevol
de les nostres oficines,
per anar dissabte a la nit de premis
de la Tarda Literària,
que serà aquest dissabte a les 9 del vespre
al Teatre Metropol,
amb l'espectacle
El viatge de Nausica,
d'Esqueria a Sinera,
amb la companyia El Teatre Blanc,
i presentació de l'acte
a càrrec de la tarragonina
Mercè Rovira,
una actriu de Tarragona
que surt a l'Hospital Central,
surten moltes coses.
Ara, aquest dissabte,
no deu tenir cap rodatge
perquè estarà aquí presentant l'acte.
I el que sortejarem ara és
les dues parelles,
tenim quatre imitacions,
dues parelles,
doncs la primera la remenes tu
i la trec jo.
Vinga.
Vinga.
Ha sortit el número dos,
i el número dos són la parella,
Antònia Robert
i Iskra de...
Ui, que difícil,
diria Nisba.
Nisba.
Doncs mira, ben contenta per què?
La Iskra és la preneneta
i l'Antònia Robert
i l'Antònia Robert
em sembla que es ullent d'aquesta casa, eh?
Sí.
La coneixem a l'Antònia.
Suposo que ara ens està escoltant.
Enhorabona, Antònia.
Felicitats, molt bé.
Per la nit dels premis,
aquest dissabte,
fer molt remenes tu.
Ella ja té un premi.
Ara remeno jo i treus tu.
Ai, quina emoció.
Enric, digues tu.
El número quatre.
El número quatre.
I aquesta és una altra veterana
de les nostres parelles de voluntaris,
que és la Ger Sardà,
que és la voluntària,
amb la seva preneneta Matilde Ekoca.
Gent Sardà.
La Ger, Ger, que és de...
Ah, de Gertrudis o...
Sí, em sembla que és així.
Però es fa dir Ger Sardà
i la Matilde Ekoca,
per una banda,
i l'Antònia Robert i l'Iscra
Diem...
Diem...
No ho sé dir.
Iskra, és bonic Iskra.
Poden anar, elles dues,
les quatre parelles...
Les dues parelles?
Les quatre persones
van a veure la nit de premis.
Això sí, atenció.
Les invitacions les tindran a nom seu
en un sobre
a la taquilla del Teatre Metropol.
Val, no les han de venir a buscar aquí.
No les han de venir a buscar aquí,
perquè això, clar,
no és un espectacle normal,
sinó que és la nit de premis,
no va per entrades normals que es venen,
sinó que va per invitacions,
però ja no en queden
i per això és una mica diferent
que altres vegades.
Quan són entrades que es venen i tal,
doncs sí que les tenim
i les poden deixar aquí,
però això,
anar amb un sistema d'invitacions
que no es pasen a la venda,
doncs ho farem així aquesta setmana.
Recordeu, Antònia i Ger,
que ens esteu escoltant,
heu de demanar les entrades
a nom vostre
que estaran allí
a la taquilla de la Metropol
el dia i sabta.
A quina hora comença l'espectacle?
L'espectacle comença a les 9.
Per tant, una miqueta abans.
Està previst que tot plegat
l'espectacle i lliurement de premis
duri una hora i quart.
Ho dic perquè a vegades
aquestes coses,
de segons coms,
si són molt llargues,
fan una mica de manera,
però serà una cosa compacta,
àgil, etcètera.
Una hora i quart,
aproximadament durarà tot el tema.
Preparats pel ñigui-nyogui?
Escolty senyora,
Escolty senyora,
Escolty senyora,
Escolty senyora,
Escolty senyora,
Escolti, senyora, escolti, senyora
Escolti, senyora, escolti, senyora
Escolti, senyora, senyora
Senyora, senyora
Comença aquell espai que es diu el Niguinyogui
i que l'Enric Garriga aprofita és un mar
que aprofita per dir, home, però què ens està passant?
Però què esteu fent? Una vegada al mes ho fas això?
Sí. De descarregar?
Sí. I així m'aguardo el producte durant el mes
i es va confitant perquè sigui més àcid.
Sí, és que fas una mica la cara aquella dels personatges de Bola de Drac
que se'ls infla la vena del coll o del cap, no?
Ja has sentit la cançó dels Amics de les Arts
sobre la Bola de Drac en versió japonesa?
No.
Doncs ja està disponible a internet.
Sí? Me la portes el proper dia, l'escoltem.
Hi ha el vídeo al YouTube i també han realitat el disc últim,
el Bret and Breakfast i l'han realitat i han afegit l'EP
que està Fiore Cabaret i unes quantes cançons,
entre les quals aquesta versió en japonès
en japonès?
del Parmars i muntanyes, que és la cançó que diguen ells
a la sèrie del Bola de Drac.
Ah, doncs, i canten ells, eh? Genial.
Sí, sí.
El que fan en japonès?
Sí, sí. Els hi han traduit, ells els hi han ensenyat la fonètica
i la canten en japonès i estan triomfant a Japó, clar.
A Japó flipen.
Què fan aquests catalans cantant això en japonès?
Som el nostre Bola de Drac.
Però això és una notícia massa bona per estar al Niigui Nogui, no?
Ah, no, és veritat.
No sempre ha de ser àcid.
El lema d'avui és
Els hereus del Conde Duque cabalquen encara.
El Conde Duque és aquell que va fer un paperet
amb un càrrec governamental a Catalunya al segle XVIII,
dient-li que això s'havia de procurar eliminar el catalan
amb una sèrie de mesures
para que surta l'efecto sin que se note l'esmero.
Em fa molta gràcia aquesta frase.
Doncs aquesta famosa frase que ha passat a la història...
Que sembla un accident.
Doncs sí, sembla un accident, exacte.
Seria la versió italiana.
La versió màfia és que sembli un accident.
Doncs bé, això és el que fa tres segles que practiquen
i que ara revifen amb l'excusa de la sentència
contra l'Estatut del Tribunal Constitucional
en el qual la sentència declara
que el català no pot ser llengua preferencial
a l'administració del país
a partir d'aquesta sentència
és quan han començat tots aquells recursos del PP
i dels ciutadanos o ciutadans
a impugnar tots els reglaments de les diputacions,
dels ajuntaments, etcètera, etcètera.
No només això, sinó que també, per exemple,
la senyora Maria Cava del Llano,
que és l'actual defensora del Pueblo.
I ho dic així perquè després veurem per què
dic del Pueblo i no del Pueblo,
perquè a nosaltres no ens defensa.
Doncs aquesta senyora ha fet cas
d'una demanda als ciutadans
i ha fet un recurs contra la llei catalana
d'acollida d'immigrants, entre altres coses,
per això que diu que se les ha d'acollir en català.
Clar, si el Tribunal Constitucional diu que això no pot ser,
doncs els ciutadans fan una queixa
i la senyora Maria Cava del Llano,
en funcions,
fa un recurs contra la llei catalana d'acollida.
També, a més, aquest recurs, el Tribunal Constitucional
ja l'ha admès a tràmit
i està pendent d'ascendència.
També la senyora Cava del Llano...
Té molta fe en el Constitucional últimament.
Especialment contra n'altres.
Cava del Llano també ha recorregut el Codi de Consum,
per allò que el Codi de Consum diu que les coses
s'han d'etiquetar en català, entre altres coses.
I ara anirem aquí a parlar de l'etiquetatge.
Això també ha sigut a instàncies del partit d'aquest dels Ciutadanos.
També el PP, per la seva banda,
també ha presentat recursos
contra el Codi de Consum, pel mateix tema.
Ha presentat recursos al Tribunal Constitucional
i també ha fet el mateix,
no sé si ho ha fet ja o està a punt de fer-ho,
amb la llei del cinema pel mateix,
per les quotes del català.
Doncs bé, tot això és com està el tema ara,
per això dic que els hereus del Conde Duquer
cabalquen encara.
I això de les multes lingüístiques.
Sí, fa poc va s'ho dir que l'any 2009
la Generalitat havia imposat 94 multes a comerços
per no etiquetar en castellà.
A comerços, no a empreses.
I a empreses.
Comerços i a empreses per no...
Els comerços no posen etiquetes a les productes,
posen etiquetes als seus llocs.
Les empreses són les que posen etiquetes a les productes.
Doncs bé.
Per no etiquetar en...
En castellà, eh?
En castellà, perquè hi ha unes 120 lleis estatals
que obliguen a etiquetar en espanyol
qualsevol cosa que s'hagi de vendre en aquest país.
La Generalitat, des de l'Agència Catalana de Consum,
igual que aplica les sancions per la llei de política lingüística,
que diu que han de tenir el ràdol com a mínim en català,
no priveix cap idioma,
però diu que com a mínim hi sigui en català,
doncs per això, eh?
Ja...
Doncs igual que vetlla per això l'Agència Catalana de Consum,
també vetlla per aquest altre tipus de coses.
I quan fan inspeccions,
es troben que un producte no està etiquetat en castellà,
com diu la llei, una de les 120 lleis que ho obliguen,
doncs també li posen la multa.
Perquè els productes, en principi, segons la llei,
haurien d'estar etiquetats en els dos idiomes.
No, haurien d'estar etiquetats en espanyol,
segons les 120 lleis estatals.
Després que la llei catalana ja fegeix
que també haurien d'estar en català.
Però només que estiguin en castellà, ja passa.
Sí, aquí sí.
Sí, però com que hi havia aquestes empreses,
doncs els de 150...
No, de 205 expedients que van obrir
des de l'Agència Catalana de Consum,
94 van acabar amb sancions.
Normalment no es fan públiques,
però l'any passat una va ser famosa,
la que li van posar a Ikea
per no tenir etiquetats els seus productes en castellà
i tampoc en català,
i li van multar en 8.000 euros.
I aquesta, com a cosa exemplificadora,
doncs la van anunciar.
Només ho tenien en suec.
Sí, en suec i altres idiomes.
Bé, si tu vas a un Slecker,
que és una franquícia alemanya,
te trobaràs molts productes etiquetats en alemany
i altres llengües del nord d'Europa,
però ni en català ni...
Això ja n'hi penseu, no?
Clar.
Però en castellà tampoc.
Sí, algun hi ha...
Però porto una etiqueta suplementària,
una enganxina.
De vegades, suposo que ja els deuen ser
un d'aquests 94 que els hi han posat moltes.
Però bé, de tot aquest tema,
el senyor Quim Montsevo va fer un article molt divertit
i molt sarcàstic a La Vanguardia,
que es deia
I en què explicava això.
Diu, on són tots aquells que es manifesten,
critiquen i surten a manifestar-se
quan la Generalitat posa una sanció a un senyor
perquè no té el rètol en català?
On són ara tots aquells que fan aquestes queixes
i manifestacions
i que no surten ara a queixar-se
perquè aquests sempre et bloqueuen
per la llibertat lingüística
i perquè no surten ara a queixar-se
d'aquestes multes per no etiquetar en castellà?
Venia a ser el tema de l'article del Montjó.
Des de RAC 1 el van enviar
a la defensora del Pueblo,
la senyora Maria Cava del Llano.
I un mes més tard,
la senyora Maria Cava del Llano
ha contestat finalment, oficialment,
en paper oficial tot això.
Està penjat al web de RAC 1
en forma de PDF
i contesta tot això
amb unes quantes coses
que ahir mateix el Quim Montjó
va comentar en directe pel RAC,
va fer el comentari
amb el seu estil habitual
dient que aquestes senyores
és molt incorpènt.
A part de què?
Hi ha faltes en el document,
faltes en castellà,
no n'hi ha?
El defensor del Pueblo
no hauria de fer faltes.
Escribint en castellà.
La secretària del defensor del Pueblo,
s'hi haurien de mirar un ràpid.
Bé, paràgrafs que podem destacar d'aquí,
diu la senyora Cava del Llano.
La finalitat primordial
de l'etiquetatge d'un producte
és proporcionar
una sèrie d'informacions
fonamentals
per a la salut
i la seguretat
de l'usuari o consumidor.
Informacions que éste
ha de poder
conèixer i comprender
perquè, de no ser així,
la finalitat primària
de l'etiquetatge
no se alcanzaria.
I com es garantitza
que l'usuari
conozca i comprenda
eses informacions
de les que deve disponer?
IMPONIENDO
la obligació
de que tales informacions
figuren en una lengua
que conozca i comprenda.
IMPONIENDO, eh?
IMPONIENDO
la obligació
de que tales informacions...
Recordo que una vegada
el rebadi
que nunca el castellano
fue en la lengua de imposició.
Aquí queda.
I ¿CUÁL és esa lengua?
Pues en España
el castellano,
que és la que tots
els espagnols
tienden el deber
de conocer
y el derecho
de usar,
tal y como proclama
el artículo 3.1
de la Constitució.
I llavors diu ella,
no se trata tanto
de la imposición
de deberes
por razones lingüísticas
a las empresas
fabricantes
o distribuidoras
de productos
destinados al uso
o consumo,
sino de la razonable
exigencia
de la utilización
de un medio
de comunicación idóneo
para garantizar
la información
del etiquetaje
llegue a todos
sus posibles
destinatarios.
Y si a Cataluña
tenim una llengua oficial
que és el català,
no sería normal
que això estigui en català?
Veu que no.
Diu,
la señora diu,
me llama la atención
que el autor
de la columna citada
se sorprenda
de que la imposición
de esas sanciones
no haya originado
movimientos de protesta
contra lo que a su juicio
es al parecer
un atentado a la libertad
y una imposición
injustificada
y arbitraria
del uso
de una lengua determinada.
Se comprende fácilmente
que los mensajes
que es preciso hacer
llegar a todos
sus destinatarios
han detrasararse
mediante un vehículo
de comunicación
del que quepa presumir
que todos conocen
y entienden.
A Cataluña,
al català,
sería,
pero veu que això,
en España,
el español,
diu la Constitución.
Y diu,
otro debate
es el relativo
a si por razones distintas
de la seguridad
o la información
al consumidor
pueden imponerse
a ciudadanos
y empresas
obligaciones
del uso
de una lengua determinada.
Es veu que la obligación
de utilizar el español
no es una obligación
ni es una imposición.
Només si es una altallengua,
si es el español, no.
Y en fin,
diu,
en el ámbito privado
el uso
u otra lengua
de cualquier lengua
debe de ser plenamente libre,
sin imposiciones
que contiene esa libertad
original inherente
a la condición
de ciudadano.
No creo que restringir
la libertad
de opción lingüística
en el ámbito privado
sea una medida
justificable,
salvo que tal restricción
venga impuesta
inevitablemente
por la protección
de otros derechos
y libertades.
Diu,
flaco favor
se le hace
a una lengua
cuando se impone
su uso
a quienes en origen
somos libres
de utilizarla o no.
Y eso no sería
aplicable también
al castellano,
dic yo.
Bé,
aquesta es la cosa
i aquestes
les contradiccions
de la defensora
del pueblo
que defensa
només un pueblo
que no es el nostre
per al qual es veu.
I encara
el govern espanyol
s'ha lluit
en un altre aspecte
també en aquest cas
no de portes
en dintes
sinó de portes
en fora
i és que
el govern espanyol
ha obligat
la comissió
europea
a que distingeixi
entre català
i valencià
a l'hora
d'aturgar beques
per estudiants
per Erasmus.
I la comissió
europea ha comprat?
No tinc un més remei.
Això els estats
manen en aquest sentit.
La comissió europea
dona subvencions
per a fer classes
de llengua catalana
als estudiants
que volen anar
a estudiar
en cada país.
I en aquest cas
des de fa un temps
se'ls ha incrementat
brutalment.
S'ha multiplicat
per 8
la demanda
de places
per estudiar català
de l'aspecte
de l'oferta.
Per cada plaça
que s'ofereix
per estudiar
a les universitats
catalanes
hi ha 8 candidats
europeus
que volen venir.
La comissió europea
et dona subvencions
per a fer cursets
de català
perquè quan vinguin
aquí en sàpiguen
però el govern espanyol
li ha dit
que podem subvencionar
cursos de català
basc, gallec
i valencià
però les 4 llengües
han de rebre
el mateix suport
de manera que
de la part que li toca
al català
en fan dues
exactament idèntiques
43.960 euros
per al català
i 43.960 euros
pel valencià.
La qual cosa
des del govern de Catalunya
ja s'ha qualificat
el conseller
d'universitats
Josep Oguet
ha dit que això
és terrorisme cultural
això ho diu el bloc
no ho ha dit
el parlament
ho ha dit el bloc
segons el secretari
de política lingüística
és una aberració
segons el conseller
de Cultura
diu que diferenciar
el valencià
del català
és una ximpleria
colossal
i a més a més
que
bé
és que clar
tot això surt
d'aquella sentència
del Tribunal Constitucional
que dèiem ara mateix
divideix i venceràs
doncs sí
la cosa és divideix i venceràs
no entrem a parlar
sobre
no?
deixem-ho aquí
això ja anava
ja està
deixem aquí
el nyiguinyogui
esperem que
el pròxim nyiguinyogui
esperem que sigui
d'aquell de Tomes
de festiu
o no
Enric
escolta
s'ha d'explicar
si les coses són així
hi ha coses greus
i hi ha coses greus
i si hi ha coses divertides
també les explicarem
és divertida aquesta cançó
amb què acabem
dels plouen?
doncs certament sí
perquè és una mica irònica
i es diu
Està en estil
i és una cançó
en què reivindica
un altre grup
que és els Està en estil
que estan triomfant molt
i és una cançó
contundent
per acabar aquest disc
ben ancorats
Enric
Enric
moltíssimes gràcies
fins la setmana que ve
i negres més
T'escric dins del meu pit
T'escric dins del meu pit
Quan les coses no van bé
em poso a estar en estil
El pol és un lloc fresc
El pol és fresc i nit
Estira't en el temps
Em sento més feliç
Si em col al pit
Em poso a estar en estil
Si em col al pit
Jo els corpos a estar en estil
Els indis són mig lleig
Els indis són febrils
Els popis en batem