El matí de Tarragona Ràdio, després de les 11,
ja sabeu que passem uns minuts per la Biblioteca Pública de Tarragona
per explicar-vos les activitats que desenvolupen
en col·laboració amb altres entitats i institucions de la ciutat,
però també per anar exposant-vos les novetats,
en aquest cas de llibres de novetats editorials
que s'incorporen als seus prestatges.
Avui ens acompanya Montse Martoli. Bon dia, Montse.
Bon dia.
Ens portes tres llibres, com sempre fas, allò de dir un tastet
de totes les novetats, no són totes les que s'han incorporat
en els darrers dies, però sí tres llibres ben diferents
d'aquells que, a més, amb l'experiència que teniu a la biblioteca,
ja el vireu, que seran d'aquells molt demanats.
Ja tenen tota la pinta, ja els tinc aquí damunt de la taula.
Comencem, en tot cas, amb un llibre.
Jo des d'aquí veig, m'imagino que és una novel·la
a titular Compte Enrere.
Exacte, Compte Enrere, de Clàudia Gray.
Continua la línia d'Estefany Meyer, d'En Crepuscle i tot això,
és una història de vampirs, molt per joves,
però també els adults hi comencen a enganxar,
i és la tercera part de la saga començada amb mitjanit i addicció.
És un llibre que els usuaris, sí,
després de llegir Estefany Meyer, van descobrir Clàudia Gray,
l'han anat llegint i últimament ens el demanaven,
a veure si ja havia sortit, i això l'altre dia en la llibreria
ens l'hem trobat, de fet, és acabat de sortir.
Perquè han sortit més autors i més autores que escriuen
sobre el món dels vampirs vinculat als adolescents.
Sí, sí, sí, és una tendència de la literatura
que s'està explotant molt últimament,
i de fet a la biblioteca, com que és una de les coses bastant demanades,
ja només per joves, sinó que l'estem incorporant als adults,
perquè la gent també ho llegeix molt,
doncs Clàudia Gray ja seria una...
Són fenòmens als quals assistim de tant en tant,
de sortir Harry Potter, a partir d'aquí es va començar a escriure,
amb el tema aquest de, jo què sé, d'An Brown,
doncs també un munt d'escriptors i escriptores
també van abordar aquesta temàtica, i ara toquen vampirs.
Exacte.
Bé, doncs mira.
És un thriller romàntic, de dos nois joves,
la noia és d'una família de vampirs,
i el noi és d'una família de caça de vampirs,
i a partir d'aquí es desenvolupa tota una història d'amor
i d'intriga i tot això, ambientada en aquest món,
clar, en aquest món fantàstic de vampirs i tot això.
Imaginem que és una novel·la distreta per un public molt concret,
que li donen aquest tipus de temàtiques.
Molt bé, doncs la primera novetat.
L'altra ve signada per una autora francesa,
que té una corta de seguidors i seguidores,
sobretot seguidora, perquè diuen que és una literatura
que llegeixen moltes dones, és l'Anna Gabalda.
Sí, exacte, Anna Gabalda, amb aquesta última novel·la,
que és A gust amb la vida,
que el que retrata és la relació entre els germans,
la màgia de la relació entre els germans.
És la història, bueno, de quatre germans
que van d'anar al casament d'un cosi seu,
i, bueno, intueixen que serà un casament avorrit,
a vegades els casaments són avorrits,
i s'escapen tots tres a buscar el seu germà petit
que està treballant de guia turístic,
i, bueno, aquest parèntesi que fan de la vida,
doncs, rememoren la infantesa, records,
i, bueno, jo me l'he començat a llegir,
és allò de la màgia de recordar
quan eres petit, és veritat, la relació amb els teus germans.
Vull dir, la relació continua sempre,
però quan ets petit és una altra cosa, saps?
I és un llibre molt lleuger,
és una novel·la molt seductora,
que toca molt els aspectes humans,
et toca una mica la fibra, està bé.
Per tant, és un altre dels llibres de l'Anna Gabalda
que tindrà molts lectors, segurament.
Exacte, a la biblioteca en podreu trobar d'altres,
l'últim va ser el Consol, també m'ho he llegit,
després també he tractat temes de divorci,
he escrit algun llibre de...
l'estimava, parlant d'un divorci,
és així, també romàntic.
I en un lloc molt diferent als anteriors,
segurament molts oients que són lectors habituals
recordarà una novel·la que també va tenir...
és que una novel·la, no sé si és una novel·la o un dietari,
no sabria com definir-ho.
Són memòries.
Hi ha una mena de memòries, entre cometes,
Entre Limones,
és un llibre que ha de tenir molt d'èxit,
i el mateix autor ara torna amb un títol molt divertit,
Tres maneres de volcar un barco.
Exacte, l'autor és Chris Stewart,
que va començar Entre Limones,
explicant la seva experiència,
ell és un autor britànic-anglès,
va deixar el que és la vida a Anglaterra
i va dedicar tots els seus estalvis
i va comprar una casa al Pujarra Granadina allà,
la va reconstruir,
s'hi va instal·lar amb la seva dona,
la seva filla, tot d'animals, etcètera,
a partir d'aquesta novel·la explicada,
Entre Limones.
Ara continuen tres maneres de volcar un barco,
que continuen sent les seves memòries,
que es veu que quan era jove,
va tenir uns 29 anys, 30,
una amiga seva li va proposar
d'embarcar-se en una història,
els avis d'aquesta amiga seva tenien un vaixell
i volien fer un creuer per les illes gregues
i li va demanar a ell si els hi podia fer de patró,
però amb la història que ell no havia portat mai un barco
ni havia fet mai res,
i s'hi va embarcar directament.
I és una novel·la una mica irònica,
se'n riu de tot,
començant per ell mateix, està clar,
perquè, clar, a veure si un s'embarca amb un vaixell
sense tenir-ne ni idea,
Déu-n'hi-do.
Com no riquis, és per plorar, realment.
Exacte, i a partir d'aquí,
a partir d'aquesta història amb el baler
i aquests dos ballets,
comença també una altra història
amb un altre baler cap a l'Atlàntic Nord,
i és una altra història,
seria com la segona part de la novel·la.
Mar i muntanya, no?
A l'altra ens traslladava per les Alpujarres
i aquí, doncs, tot un creuer,
podríem dir en aquest baler.
Home, l'altre llibre va tenir molt d'èxit
pel sentit de l'humor,
perquè era molt desenfadat.
Imagino que aquest va en la mateixa línia.
Sí, sí, sí.
Sí, de fet, és això.
És riure i trobar-li el punt d'humor
dintre de tota la desgràcia,
perquè tres maneres de volcar un barco
ja ens intueix que el barco
alguna vegada devia volcar.
No sé, els tripulants com devien...
Doncs són tres propostes
per a lectors i públics ben diferents
com els que té la Biblioteca Pública de Tarragona,
que, com sabeu, desenvolupa moltes activitats.
Ho comentàvem aquest matí,
avui ja a l'hora del conte,
però aquesta setmana també podem tornar a gaudir
i subrellem la paraula gaudir
amb el treball d'un grup d'alunes,
d'Aliès Martí i Franqués.
La setmana passada, em comentaves, Montse,
vam fer un homenatge a Màrius Torres,
el poeta català,
i es veu que va tenir molt d'èxit,
de públic, de participació,
un treball molt ben fet,
de powerpoint, poemes recitats, cantats...
Cantats, exacte.
Sí, la setmana passada va tenir molt èxit
i aquesta setmana també els mateixos alumnes
de l'Institut Martí i Franqués
fan un acte d'homenatge
amb poemes musicats de Miguel Hernández,
que fa cent anys del seu naixement,
és el centenari del seu naixement.
I això és dimarts, dia 25,
a les 6 de la tarda,
l'entrada és lliure
i es fa la biblioteca mateix.
Entre d'altres poemes que recitaran,
llego contra ser herida,
se elegía, antes de l'ódio...
És més conegut, segurament.
Exacte. Uns reciten
i els altres posen música
i els altres fan el muntatge visual i tot això.
Obert a tothom, a les 6 de la tarda...
6 de la tarda, el dia dimarts.
Dimarts, demà mateix.
Llavors també tenim, a veure,
l'últim dia que vaig venir
vam parlar del punt d'intercanvi
de música i cinema,
que en teoria havíem de durar
fins al 22 de maig,
s'allarga fins al 30 de juny.
Això vol dir que s'està aportant
molt de material.
Exacte.
Sí, s'està intentant que es mogui.
Ja s'ha anat movent,
però volem que es mogui més
i per això ho hem allargat més.
Recordeu que és un punt d'intercanvi.
La biblioteca posa a disposició
dels usuaris,
i els que no són usuaris,
els que vulguin passar
i tinguin alguna cosa a casa
per intercanviar...
Llibres o música?
Llibres, llibres de cinema i música.
Llibres, revistes, CDs, DVDs, de tot.
Allò que tens a casa que està bé,
que té qualitat.
El típic que regalen de col·leccions
de pel·lícules i les tens repers,
doncs ho portes allà
i tu et pots endur-te el que vulguis.
Exacte, el que hi ha allà en estoc.
Tots els materials van senyalitzats
amb un logo del punt d'intercanvi
i tu el que has de fer és això.
Seria el book crossing
que s'està vivint amb els llibres,
que tu deixes un llibre i n'agafes un altre,
en el mateix cas,
amb materials de diversos suports,
CDs i tot això,
i tu portes el teu material,
el que tinguis a casa que estigui bé,
i ho intercanvies amb la biblioteca.
Físicament, en quin lloc de la biblioteca ho feu?
Està a la planta primera,
a la secció d'audiovisuals.
Ja hi ha un expositor
que ja es veu clarament on és,
i llavors allà pots escollir el que t'interessa.
Però ho han de portar a algú de vosaltres,
és a dir, no és deixar-ho allà,
sinó primer...
Bé, el material que l'usuari porta,
de casa seva,
el deixa al taulell,
perquè llavors allà el taulell
s'identifica amb el punt d'intercanvi
i llavors pot agafar el que vulgui
d'allà al mostruari que hi ha allà a sobre.
Molt bé.
I això serà ja fins al 30 de junts.
Fins al 30 de junts.
S'allarga.
Exacte.
I a més a més, aquesta setmana,
entre altres coses,
també tocant una altra vegada la música,
el divendres fem una taula comemorativa
dels 150 anys del naixement d'Isaac Albeni.
D'acord?
I per tant, a la planta baixa,
a la taula d'exposició de la setmana,
trobareu un racó dedicat a aquest músic.
I posats a recordar, si et sembla, Montse,
recordem que amb el nou carnet de lectura integrada
ja fa temps que funciona, eh?
Sí.
Tot i que encara heu de donar molta informació,
m'imagino, a la biblioteca, no?
Fins que tots ens hi acostumem,
doncs s'allarga el temps de préstec,
s'allarga el nombre d'exemplars de qualsevol material
de lectura o audiovisual, no?
Fins a quantes unitats podem endur-nos?
Sí, podeu treure fins a 15 llibres,
5 CDs o CD-ROMs,
5 DVDs i 5 revistes.
I el període de préstec és 30 dies
de tot el material.
Prorrogable, més a més.
Prorrogable dues vegades.
Sempre i quan, clar,
darrere no hi hagi cap reserva de cap usuari.
Si darrere hi ha una reserva,
llavors no és prorrogable,
s'ha de tornar.
Molt bé.
Doncs...
Ho he guanyat molt.
I tant.
Montse, Bartoli,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
I recordeu,
el dimarts dia 6,
els alumnes del Martí Franques...
25.
Demà.
Homenatge a Miguel Hernández
i sobretot a aquesta taula d'intercanvi
podem trobar coses ben interessants
i també treure'ns de casa
coses que estan en bon estat
però que no les fem servir.
Exacte,
que em pugueu audir la resta de la gent.
Molt bé, Montse,
gràcies i bona setmana.
Igualment.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.