Ha estat una pausa breu i avui heu sentit,
el proper dijous tenim línia directa amb l'alcalde,
per tant, ara ja, si voleu, podeu anar enviant
els vostres correus electrònics,
al matí, arroba, tarragonaradio.cat,
i com és habitual, en directe, el dijous,
a partir de les 12 del migdia,
tot allò que li vulgueu expressar a Josep Feliç Baliesteros
ho podeu fer a través del telèfon directe del programa,
el 977-24-4767.
Ara marquem una altra línia,
de fet, també tenim una altra línia directa cada setmana,
és amb la Biblioteca Pública,
que, com sabeu, és un centre cultural de moltíssima activitat
a la ciutat de Tarragona,
i això dona sentit, que cada setmana
algunes de les persones que estan dia rere dia
treballant a la Biblioteca,
doncs passin per aquí, pel matí de Tarragona Ràdio
i ens posin al corrent.
Avui compartim aquesta estona amb Montse Bartolí.
Montse, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguda. La Montse ens ha portat tres novetats singulars,
curioses, diguem-ne, ja sabeu que la tendència
és parlar dels llibres,
diguem-ne, que són més coneguts, més publicitats,
però també alguns que probablement
passarien desapercebuts,
i és el cas d'avui, d'aquestes novetats que ens has portat,
ben curioses, d'altra banda.
Comencem per aquest llibre que tens de Josep Maria Espinàs,
ho dic perquè és el que tens més a prop.
Potser comencem per què?
D'acord.
Bueno, Josep Maria Espinàs, com tots sabeu,
és un escriptor català molt reconegut,
ell ha fet, durant la seva trajectòria literària,
ha donat, ha començat,
bueno, ha participat molt a la literatura de viatges,
recordeu tots que ha escrit molts llibres de
a peu per Catalunya, a peu per Mallorca,
per Castella, etcètera,
i després té una altra línia,
que seria on hi posem aquell llibre,
que es diu I la festa segueix,
editat per l'editorial La Campana aquest any 2009,
doncs que ell continua amb una línia d'autorretrat,
que ja va començar amb altres tres títols,
que són El nen de la plaça Ballot,
Inventari de jubilacions,
i el meu nom és Olga,
que parlava més dels seus aspectes familiars
i de les seves memòries,
doncs amb la festa segueix,
el que fa Espinàs és que cada capítol
fa com una reflexió,
observacions de la vida quotidiana,
ja és de la seva vida pròpia,
de la seva infantesa i això,
com d'aspectes que tu veus pel carrer,
ell, per exemple, li agrada observar,
li agrada el mar,
però li agrada veure el mar un moment,
allò de viure davant del mar,
no, diu, perquè això és un plaer
que s'assaboreix poquet,
que clar, si sempre lleves
i veus el mar,
al final hi ha per tu ja no és un plaer.
Acabas avorrent, allò millor, no?
Exacte.
És una mica com un dietari, no?
Sembla que té l'estructura de dietari,
segurament.
Sí, sí,
ell, bueno,
sí, és un dietari,
però en certs moments
també fa punts sociològics,
vull dir que...
És la seva manera d'escriure, no?
Exacte.
Es posa davant del paper
i va fent reflexions.
Sí, i és un llibre molt amè,
els capítols són curtets,
vull dir,
i aprens coses,
allò que dius,
veus, et fa pensar,
i està molt bé.
Aleshores, Josep Maria Espinàs
i la festa segueix.
I la festa segueix.
Aquest llibre s'ha editat ara el 2009
juntament amb un altre,
que és un reportatge
que va editar,
que va publicar Josep Maria Espinàs
a la revista Destino l'any 59,
que es diu
La Fira de Salàs,
s'han publicat junts,
i aquest de la fira
és el reportatge
de la revista Destino l'any 59.
El que encontrás, no?
De coses així,
de pensaments més contemporanis.
Exacte.
Aquest és més un autorretrat,
una autobiografia,
així amb petites pinzellades
de la seva vida
i de la vida
de tots en comú.
Vull dir,
perquè també retrata,
parla del color negre,
per exemple,
i llavors diu
és curiós
que quan jo era petit
el color negre
era el símbol del dol,
les senyores anaven de dol,
i avui en dia
el color negre
és el color de la joventut,
de certes tribus urbanes.
És com un uniforme,
pràcticament, no?
Exacte, sí, sí.
Doncs això.
El llibre ja està fitxat,
ho veiem des d'aquí,
per tant ja el podeu anar a buscar,
a la biblioteca
tan bon punt la Montse
el torni a deixar el prestatge.
Sí, sí, sí.
Escolta,
on el trobaríem aquest llibre,
dins del que és
tota l'organització?
On l'aniríem a buscar
en els prestatges?
Estaria l'apartat de novel·la,
literatura i tot això.
El que és l'apartat de novel·la
la tenim ubicada
al número 8
i llavors el que s'ha de buscar
són per les tres primeres lletres
del cognom de l'autor.
Està per ordre alfabètic.
Per tant,
buscant l'autor
ja ens determinaria perfectament
com els altres llibres.
Què més tenim per aquí?
Després tenim,
a veure,
dos llibres
que són com entrevistes
o pinzall...
Com ens venen a explicar,
vides.
Sí.
Vides alienes, no?
Una mica biografies
de personatges.
L'altre que tenim
és la vida secreta
dels nostres metges
de Genís Cinca
que està editat
per Angle Editorial
també el 2009
i el que fa Genís Cinca
el que ha fet
és una recerca documental
molt profunda
i a més a més
entrevistat familiars,
deixebles, etcètera,
de 15 metges catalans
de molt renom
que n'ha portat molt
a la medicina catalana
i a la del món,
a la mundial també.
Coincideix que alguns
són nissagues, no?
Són nissagues de pares i fills
que han dret una marca
específica.
Sí, sí, sí.
Parla de la família Barraquer,
oftalmòlegs,
parla dels deixeus,
d'acord?
Ell s'apropa al patriarca
i a partir d'aquí,
amb detalls
de la seva personalitat,
el seu dia a dia,
va dibuixant
tota la vida d'aquest senyor,
l'èxit que ha portat
a la medicina
i també no es catima
detalls es quebrosos.
Vull dir,
hi ha coses allò que dius,
saps,
que li treu punta
a la família i...
Home, el títol ja és perquè diu
vida dels nostres metges,
no, però és vida secreta.
Per tant, aquí ha de posar
un puntet que atregui el lector,
no?
És una biografia, diguem-ne,
convencional
de cadascun dels metges.
I li surten fins a 15?
15 metges, sí, sí.
Parla, per exemple,
del doctor Trueta,
que havia estat,
durant un temps,
sonant molt pel Premi Nobel
de Medicina,
no se li va adonar,
el llibre diu
que per pressions
de l'espanyolisme
d'aquella època
de l'any 75,
després parla
dels Barraquer,
que és curiós,
que vivien
amb un orangutà
a casa, viu.
Això sí,
que és una cosa,
diguem-ne,
suposo que hi hauria gent
que ho sabia,
però no és...
després del suïcidi
del doctor Puigbert,
de l'adèria
de la casa
del Gil Bernet,
etcètera,
després dels Deixeus,
també en parla,
ara el fill
del Santiago Deixeus,
que, bueno,
va vendre la clínica
del seu pare,
que l'havia fundat
i tot això,
la va vendre
i pensant-se
que hi sortiria guanyant
i resulta
que va arribar un dia
a entrar a la clínica
i no la van deixar entrar,
no el van deixar entrar
i ara,
si us en recordeu,
4 o 5 anys enrere
hi va haver una polèmica,
que volia estar en judicis
i clar,
és allò,
tu vas a la Deixeus,
però és allò
que el senyor Deixeus
ja no hi és,
s'ha quedat només
la marca,
el que dèiem.
Per les pistes
que dones,
Montse no sembla
un llibre d'aquells
compleents,
sinó que va explicar
en cosetes
que a banda
de la vessant
mèdica
que puguin tenir,
doncs té aquesta cosa
de xafarderia,
que tots busquem
en un llibre
també,
no ens enanyem.
Home,
tant aquest com
el de l'espinàs
i aquest tercer
són d'aquells llibres
que no cal
potser hi hagi una història,
ho deixes,
agafes una altra.
Sí, sí, sí,
no és una història
amb començament,
nus i final,
sinó que vas fent capítols
i...
És molt interessant.
Vida secreta
dels nostres metges.
I després,
més vides,
aquestes no són de metges,
són de persones
que els oficis
són d'allò més diversos
però es caracteritza
pel gènere,
són dones de primera
47 vides
excepcionals
de Sílvia Coppolo.
Exacte.
Doncs el que fa
la periodista
Sílvia Coppolo
és entrevistar
47 dones
que lluiten
el dia a dia
per fer-se un nom
en el món laboral
i social
en aquest món
que fins ara
sembla que
les dones
ens estem sortint,
doncs,
dones que estan lluitant
per aconseguir
una posició.
Repassa,
fa entrevistes
a Anna Veiga
que és una metgesa
que va fer
la primera nena.
que ha estat
a la de Seus
precisament
treballant
molts anys
encara hi és
però en el moment
més culminant
de tota la recerca
d'aquest tipus
de pràctiques
estava ella
a la de Seus.
Parla amb Marina Rossell,
parla amb la fiscal
en cap
del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya,
parla amb diverses dones.
Hi ha artistes,
advocades,
de tot, no?
Exacte, de tot.
En fa un petit perfil,
fa un petit currículum
al començament
i després
els comença
a entrevistar
sobre
la seva tasca diària,
sobre què fan,
com se senten
i
la lluita del dia a dia.
Són entrevistes
curtetes, no?
Sí.
El llibre per ser
47 vides
excepcionals,
són...
Sí, sí, sí,
són entrevistes
curtes
que
va als aspectes
allò
importants
de la trajectòria.
Vull dir,
no va en l'àmbit personal
sinó que és allò
la primera,
per exemple,
és una islamista
que
exiliada,
que la van
haver d'exiliar-se
cap aquí
i parla,
doncs, això,
de la vida a l'Iran,
com s'ha sentit ella,
per què
va haver de marxar,
com viu a Catalunya,
com veu Catalunya,
ai,
com veu ella a Catalunya
davant la immigració,
com se senten,
com els tractem,
etcètera.
Doncs, escolta,
tres novetats,
però totes elles
que tenen
la seva singularitat,
els teniu ja
a la Biblioteca Pública,
ja sabeu
que els podeu anar...
Per cert,
que portin
el carnet
de tota la vida,
que no vagin
només amb el carnet nou,
que em penso
que està
avent-hi una mica
de confusió,
tothom que ha rebut
el carnet nou
de la Biblioteca
que ens permet
utilitzar tota la xarxa
de biblioteques catalanes,
no vol dir
que llancem l'anterior,
eh?
No,
l'anterior
s'ha de guardar
de moment
fins al mes de març,
a partir del mes de març
sembla que ja tindrem
el nou programari
i ja podrem
començar a utilitzar-lo.
Però vosaltres
ja ho direu
quan només utilitzem
el nou o el vell,
però de moment
portem els dos.
Els dos a la cartera
que no fan nosa,
sí, sí.
Són cosetes d'aquelles
que potser val la pena
recordar,
perquè tenim massa coses
al cart i mira,
aquest ja en llanço
un paper menys.
Clar,
arriba a la carta
veus el carnet nou
i la gent ja
treu l'altre,
no, no,
guardeu-lo
fins al mes de març,
de moment.
I a banda d'anar
a buscar llibres,
música,
pel·lícules,
al que convinguin
consultar,
també ja sabeu
que a la biblioteca pública
fan moltíssimes activitats
culturals,
s'han de lleure
i altres específiques,
algunes d'elles
també de tall acadèmic,
com ara aquesta proposta
que feu adreçada
a alumnes de batxillerat.
D'acord, sí.
Doncs aquest any
el Pla de Foment
a la Lectura
juntament amb la Subdirecció
General de Biblioteques
ha proposat
a cinc biblioteques
de Catalunya
un cicle
de sis conferències
per fer comentaris
sobre les lectures
obligatòries
que tenen els alumnes
de batxillerat
en les assignatures
de llengua i literatura
catalana
tant com i castellana
també
i són lectures
que els hi surten
després a les proves
d'accés a la universitat.
D'acord?
Doncs nosaltres,
el Pla de Foment
i la Subdirecció General
ens van proposar
com a biblioteca
perquè comencéssim
aquest pla pilot,
aquest projecte pilot.
Per alguna cosa serà.
Sí, exacte.
Entret, esteu acostumats
a rebre moltes visites
d'estudiants
a la biblioteca organitzada.
Sí, sí.
Llavors, això,
en aquest moment
totes les visites
ja estan concertades,
es va obrir un període
perquè els instituts
s'apuntessin,
ara ja està tancat,
però aquesta primera sessió
que comença dimecres
a dos quarts de dotze
invitem aquells professors
que no...
que volen conèixer el projecte
doncs per l'any que ve
apuntar a portar
a portar els seus alumnes
i comentar les obres
que vinguin a conèixer el projecte.
La primera sessió
serà sobre l'obra
Bruixa d'Adol
de Maria Mercè Marsal
i ve un especialista
que és Eduard Saneuja
que és catedràtic
de...
ai,
professor titular
del Departament de Directe
de la Universitat de Barcelona,
és poeta,
ha rebut
diversos premis
i ve a parlar
sobre aquesta obra,
d'acord?
És una xerrada
d'una hora i mitja
més o menys
i es projecta
un audiovisual
i llavors
t'aprofundeix
sobre l'obra
allò que dius
me la fa llegir
a l'institut
i em sortirà
a la universitat.
Doncs,
a més a més,
aquest obra...
A banda que te la llegeixis
i s'hi vas amb aquesta xerrada,
escolta,
això queda després, eh?
Sí, oi tant,
va molt bé,
sí, sí, sí.
Doncs això són cicles
de sis conferències
i tot això
és durant el febrer i març.
I van als alumnes?
Ja ho dic ara
que són visites
que ja estan concertades
i aquest dimecres
està obert
per als professors
que els puguin interessar
per edicions posteriors
que vinguin a veure-ho.
És un projecte innovador,
com deies, eh?
Sí,
es fa a Tarragona,
es farà a Lleida,
a Girona,
a Sant Adrià del Besòs
i a la Xavier Bengarel de Barcelona.
Són sis biblioteques
que comencen
aquest projecte pilot
i...
Molt bé.
Alguna cosa més, Montse?
Doncs mira,
aquesta setmana també
el dijous dia 4 a les 6
es fa l'hora del conte
a la sala infantil
amb el conte
La colla Pessigolla
a Valmercat
narrat
pels Enginyers Sense Fronteres
i divendres
doncs hi ha una taula,
com sabeu
cada divendres
posem una taula
d'exposició
sobre algun tema
i aquest divendres
és ajudar,
bueno,
aprendre
a conèixer
les flors
que ens envolten,
tant
els arbres
que hi ha al bosc
les flors
que també trobem al bosc
i plantes
i també podem
decantar-ho
també cap a la jardineria
llavors que a vegades
dius a veure
i tot això.
Tot això de més a més
perquè ja sabeu
que l'activitat quotidiana
de la biblioteca
és la que és
amunt i avall
i bé,
pel que fa a les novetats
ha estat la Montse Bartolí
que ha passat avui
pel matí de Tarragona Ràdio
per posar-nos al corrent.
Montse, un plaer,
moltíssimes gràcies
i fins la propera ocasió.
Molt bé,
moltes gràcies,
adeu.