M'agrada que hi hagi persones que vinguin a mi que no colen ni res,
perquè diuen més el que volen i no et fa sentir viure.
Com cada dilluns al carrer, en col·laboració amb la Fundació Casal Lamy,
que coneixen realment el que es passa al carrer de diferents zones de la ciutat de Tarragona.
Javier Zaragoza, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Jo ja sé que has estat de viatge fora i pel món i per això ens tenies una mica abandonats.
Sí, sí, hem xerat una mica.
Sí, bueno, però...
Tocava sortir a veure el món.
Però tocava, eh?
Sí, sí, sí.
Veure què es fa per altres llocs i després aportar la teva experiència.
M'imagino que una part d'aquesta experiència no es pot aportar perquè és absolutament personal,
però l'altra segurament sí.
Sí, doncs avui ens acompanya el Javier com més o menys és habitual,
o ell o el Jordi Collado, ja sabeu, el director de la Fundació.
I avui us volem parlar, si feu una miqueta de memòria,
fa uns quants dies es donava la notícia que la Fundació Casal Lamy
assumia la gestió del pla d'actuacions, del pla d'educatiu d'entorn.
És un pla molt important, en el que entren en joc coses realment transcendents.
Es treballa amb materials sensibles, és a dir, amb nens i joves.
Per tant, és importantíssim aquest pla.
Els centres educatius, i s'adjudica, però ja fa dies que s'està treballant en el tema,
des de la Fundació Casal Lamy.
Es va adjudicar formalment, com si diguéssim, el tràmit administratiu,
però de fet vosaltres, per l'experiència que teníeu prèvia de molts anys de treballar al carrer,
doncs diguem-ne que es formalitza el tir endavant aquest pla, no?
Sí, jo crec que amb qui millor podem parlar és amb les dues persones
que estan al capdavant d'aquest projecte des de la Fundació Casal Amic,
que les tenim aquí, a la Mercè Alamont i a la Cinta.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Sou el nucli de gestió.
Sí, és un nom així.
Sou el nucli de gestió.
A veure, anem a pams, perquè quan parlem d'un pla educatiu d'entorn,
potser és prou eloquent el que vol dir, però no estaria de més preguntar.
Per un pla educatiu, a veure, la canalla s'aixeca al matí,
agafa l'entrepà, els llibres se'n va a l'escola.
Ja està, eduquen les escoles, no?
Bé, les aules.
Podem complementar, la idea és que podríem complementar.
Doncs vinga, som-hi.
Mira, a veure, així formalment, un pla educatiu d'entorn,
que es du a terme a nivell autonòmic,
són projectes de col·laboració conjunta
entre el que seria el Departament d'Educació de la Generalitat
i les administracions locals, ok?
Que convenien per donar resposta des d'una visió comunitària,
i integral a determinades zones, d'on és pacte,
dels municipis on és pacte que hi hagi un pla educatiu d'entorn.
A partir d'aquí, a la ciutat de Tarragona,
el que tenim és que des del 2004
funciona un pla educatiu d'entorn a Sant Salvador.
I des del 2007 es va extendre a tots els barris de Ponent
i a la Canonja.
A partir d'aquí, nosaltres definim que tenim tres zones
en mercades en pla d'entorn,
però que a nivell de ciutat es treballa més o menys,
no per homogeneitzar, però sí per tenir una proposta conjunta,
atendre les especificitats de cada zona,
però amb una proposta tècnica conjunta.
Està molt bé que la Mercè expliqui això,
perquè no estem parlant d'una experiència nova,
sinó que hi ha una experiència ja previa,
estem parlant des de l'any 2004,
que s'ha hagut d'adaptar a les noves realitats
i a les noves necessitats,
que és molt canviant, segurament.
Vull dir que hi ha un marc en base,
però a partir d'aquí, vosaltres,
per la vostra experiència i expertesa,
doncs heu d'anar modificant les accions
que heu de dur a terme, no?
I cert és que és un pla d'una gran magnitud,
d'un gran engranatge,
on hi participen diferents administracions
i també tota una part de xarxa social.
I clar, s'ha d'anar matisant
i a cada zona la realitat és diferent.
Quins col·lectius o persones són tributàries
d'entrar en aquest pla d'entorn?
Sí, com a destinataris principals
es planteja alumnes de 0 a 18 anys.
Tot el que és el cicle escolar, pràcticament,
des de l'escola Brassol, no?
Sí, dels 0 als 18.
El que passa és que, clar,
les actuacions van una mica més enllà, no?
Es planteja de 0 als 18 anys
i després les famílies i la comunitat, no?
Des de la visió d'una educació
des dels tres àmbits, formal, no formal i informal.
Després, les actuacions acaben arribant a més
que alumnes com a tal.
Com arriba a vosaltres aquella persona,
aquell noi, noia, que necessita aquesta intervenció?
A través de quins canals?
Si vols t'explicar una mica
en què consisteix el pla d'actuació digitària,
així també podem ubicar i és on surten els canals.
La idea és que podríem explicar-ho
com de dues maneres diferents, no?
La primera seria a nivell, per exemple, pressupostària.
La manera que jo també ho entenc.
No, no, és que a més sense diners no podem fer res.
Clar.
Doncs tindríem tota una partida pressupostària,
que diguem de dotació finalista,
que són una sèrie de diners
que arriben per unes activitats concretes
que són igual per a tots els centres educatius.
Així que atenent una mica si són llars,
si és primària o si és secundària.
Centres educatius només.
Centres educatius com a tal.
I són una sèrie d'actuacions, d'activitats.
Quin tipus, algun exemple?
Activitats de caire esportiu,
activitats de caire artístic,
unes activitats amb famílies
i unes activitats, que diguem, d'estudi assistit.
Doncs aquestes són activitats que tenen tots els centres.
Els centres que estan acollits a aquests plans d'actor.
Torrefort, ai, perdó, Sant Salvador, la Canonja
i aquestes altres zones de la ciutat.
I tot ponent, fins a Bona Vista també, d'acord?
Tot i que formi part de la zona de la Canonja,
però tot ponent.
Doncs aquestes activitats, sí que a cada centre s'organitzen
atenent a les necessitats d'aquest centre,
però són aquelles actuacions que tenim allò que en diríem
més universals, que són iguals per a tots els centres.
I és d'allò que en diríem la dotació finalista que deia.
I després hi ha el que en diríem la dotació oberta,
que és per respondre a les demandes o a les necessitats detectades
per part dels centres educatius.
Que ja són casos particulars.
Ja són casos particulars on en escola es pot fer un tipus d'actuació,
en algun altre tipus d'actuació, depenent una mica de les necessitats.
Ara bé, l'educatiu d'entorn està com a molt centrat
en els centres educatius, però no només hi participen els centres educatius.
O sigui, tenim serveis socials col·laborant,
tenim tota la part de centres o casals cívics també participant
i tot un seguit d'entitats que també col·laboren en pla d'entorn.
El marc, la gran estructura sí que està en els centres.
Però ara sí que tota aquesta diversitat d'entitats, de persones,
diguem-ne que necessiten un escenari real físic,
que també serien els centres educatius, els col·legis i escoles.
És a dir, fem una activitat o una reunió,
convoquem a quatre entitats, no sé, de camp clar,
que es dediquen a temes culturals o el que sigui.
Físicament quedeu a l'escola.
O també quedem al centre cívic.
Sí, sí, aprofitem tota la zona de recursos.
Perquè després l'altra... Perdona.
No, que un exemple molt clar, per exemple,
és a Camp Clar que hi ha el Club Ciclista
i que col·labora amb...
o ha col·laborat amb el pla d'entorn.
Sí, sí.
Perquè la idea era...
A fer la bicicleta.
Sí.
Puc matisar...
I tant, el que vulguis.
Doncs la idea, per una banda,
ja he explicat a nivell com pressupostari, no?,
els dos tipus d'activitats,
les que en dèiem així, universals,
que són igual per tots els centres i les focalitzades
en funció de les necessitats.
Però una altra manera d'entendre-les,
d'entendre aquest pla d'actuacions,
és també activitats complementàries a l'horari lectiu
per reforçar el que ja es fa a l'escola,
però després també tot un seguit d'activitats extraescolars.
I en aquestes extraescolars
és on, sobretot, apareix tota la xarxa, no?,
per optimitzar els recursos,
per no oferir tres i quatre vegades
la mateixa activitat en una zona,
sinó poder trobar qui pot oferir el millor recurs,
qui li falta una mica, no?,
l'entorn tampoc no vol atreure res, no?,
és reforçar una mica el que ja hi ha.
I ara els oients s'explicaran
per què aquest espai de cada dilluns,
a vegades, doncs, ens visita gent com a xarxa,
que és una altra entitat,
que m'imagino que si ells fan unes propostes
de temps de lleure i activitats extraescolars,
vosaltres, que articuleu el pla d'entorn,
doncs coneixem una cooperativa,
que és en aquest cas,
que es dedica a ofertar aquest tipus d'activitats.
D'aquesta manera,
treballeu sobretot amb gent que coneix l'entorn,
que això és fonamental.
Sí, això és important.
que siguin propers al territori.
Sí, el tercer sector fa això una mica,
arregla una mica,
fa l'aterratge al territori.
I és això,
als barris hi ha gent de la xarxa,
que dèiem que fa molts anys que està treballant
i es coneix quines són les necessitats reals
i és indispensable,
inquestionable,
que s'ha de treballar conjuntament.
Quins beneficis o quin paper,
per la vostra experiència,
sempre parlem,
creieu que aporta aquesta primera vessant del pla d'entorn,
aquesta que deies finalista,
de fer activitats i tenir com a marcada
una seqüència habitual,
una rutina en el sentit positiu de la paraula,
d'oferir tota aquesta activitat.
Realment, quin resultat trobeu que té en l'entorn?
El resultat està en que
ofereixes una sèrie de propostes educatives
a un perfil d'alumnat
que potser no té les estratègies o els recursos
per poder-les fer.
A veure, deixa'm posar-me en molt planera.
Determinats joves o nens o nenes,
diguem-ne per la seva condició sociocultural
de les seves famílies,
fan les seves vacances,
poden fer uns viatges per aprendre anglès,
és a dir, tenen una vida social i cultural molt activa,
privadament perquè els seus recursos econòmics els hi permet,
però després parlem d'un ampli col·lectiu
de nois i noies
que més enllà d'allò que aprenen a les aules
que està molt bé,
no tindrien altres recursos.
Correcte, és una mica això.
És una mica això.
I després el que intentem és treballar conjuntament amb les àmpes
perquè tinguin estratègies per poder organitzar,
per exemple, el que deia ara de les activitats extraescolars,
que les quotes siguin a un preu molt reduït,
el que poder vincular el club o l'Ateneu o l'acadèmia del barri
per facilitar els contactes,
perquè, bé, d'entorn,
doncs arribarà un dia que s'acabi, no?
I, per tant, el que ha de quedar
és el treball conjunt de la xarxa,
que és allò que assegura la sostenibilitat.
Que hi hagi una certa autonomia, no?
Ja del propi barri o de les mateixes entitats.
Vosaltres una mica el que esteu és construir
aquesta xarxa amb la feina del dia a dia.
I com és la vostra feina del dia a dia, tot això?
Què és el que feu?
A veure, si ara, no sé,
si et preguntes tu què fas exactament
dins de tot aquest muntatge extraordinari.
Bueno, dins d'aquest muntatge extraordinari
n'hi ha diferents vessants, no?
N'hi ha les reunions,
hi ha el ficar-se en contacte
amb la gent que portarà les activitats,
tota la part econòmica,
que també és força important,
perquè si no, no es dura a terme, no?
La facturació, després...
Bé, ella que la Mercè porta de la part tècnica,
clar, és la que més s'emou, no?
És la que va més als col·legis,
la que va a les entitats.
Jo treballaré més aviat des de l'IMED, no?
Allò amb la facturació i tot el vessant més...
Parlaveu de recursos externs,
però dins del que és la Fundació Casal Lami,
que també la resta d'educadors socials
i de personal de la Fundació
estem anant atents a tota l'activitat
que es fa al pla d'entorn.
La segona, basant els casos més particulars,
quin és el vostre paper?
Els casos més...
Sí, allò que dius de les demandes que pot haver,
hi ha casos puntuals...
Sí, clar, la idea és que també en aquest pla d'entorn
hi ha tècnics que són del departament
i també tècnics que són de l'Ajuntament
i que també formen part de tot aquest engranatge,
d'anar organitzant la xarxa,
les negociacions,
el treball amb els col·les, amb les AMPEs
i tota l'organització.
És clar, les demandes puntuals,
o m'arriben a mi,
o arriben a aquests tècnics que et deia,
de la Generalitat o l'Ajuntament.
I llavors ells s'adrecen a vosaltres.
Sí, és un treball que anem com derivant
o intentant buscar quin és el recurs més adequat,
perquè tampoc el pla d'entorn
no acaba responent a necessitats individuals.
És que és això el que algú pot pensar.
Ah, no, no, hi ha algun tipus de problemàtica
o necessitat puntual.
Aleshores no és aquest el circuit, el pla d'entorn.
Hi ha altres circuits en el sistema, no?
Sí, que seria potser més tota la part de serveis socials,
les actuacions així com més puntuals.
El pla d'entorn, els seus objectius,
principalment són dos.
Un és aconseguir l'èxit educatiu
i l'altre la cohesió social.
Llavors totes les activitats estan pensades en grups,
més o menys de ràtios,
també molt reduïdes per poder atendre
una mica la individualitat,
però com a grups.
Per mi et crea pont amb les famílies això, no?
No només amb els nens i nenes.
Perquè a vegades els nois i noies
poden tenir moltes ganes,
però si no hi ha un acompanyament familiar,
bona part d'aquesta feina que es fa a l'aula
es pot veure ressentida.
I en dues línies.
Una, organitzant activitats
que generin espais de trobada,
que les famílies es trobin diferents perfils
de famílies d'orígens culturals,
que és el que ens trobem sobretot,
doncs organitzar activitats perquè es trobin,
perquè es parlin, perquè es coneguin,
però a la vegada també fent partícips
de les famílies en les activitats dels nens.
O sigui, reunions a inici de curs,
seguiments,
anar quedant si hi ha algun tipus de problema,
o fins i tot si hi ha una cosa molt bona,
doncs també avisar la família.
I en això, val a dir que els col·les,
els centres ens ho fiquen molt fàcil.
Realment a l'equip de tarda
ens faciliten molt el contacte amb la família.
És una cosa que tothom té molt clar,
que és indispensable per treballar
amb joves o amb nens,
el contacte amb les famílies.
Això és important que dius,
perquè en general els centres es queixen
que els pares som poc participatius
en el que és la comunitat educativa.
i jo pensava, home,
doncs si a sobre s'està creant
tota aquesta xarxa,
s'estan donant totes aquestes eines
i les famílies s'inhibeixen una miqueta
de participar,
doncs és una llàstima, no?
Però pel que dius,
en aquestes zones on esteu treballant
hi ha una bona resposta.
Inclús, Mercè,
hi ha alguna activitat
que també col·laboren els pares
in situ en l'activitat?
O no?
Depèn d'algun centre concret?
No, el que sí que tenim
és que a través de les ampes
acabes trobant alguna mama
molt implicada
que acabi fent activitats
per a altres famílies.
I això ja és el més genial.
Clar.
És el més genial.
Sí.
Bueno, i en el cas
de les llars d'infants,
sí que els pares
formen part d'un taller, no?
Es treballa conjuntament
el nen i el pare al taller.
Llavors,
és l'aprenentatge conjunt, no?
De com realitzar una activitat
en família, no?
A mi el que no m'agradaria
és que els oients
es quedessin amb aquella imatge.
No, no, mira,
el que fan en un pla educatiu d'entorn
són activitats extraescolars,
perquè jo crec que s'entès perfectament
que la filosofia
va molt més enllà.
L'escola ja té prou capacitat
i autonomia i mitjans
per fer, doncs,
aquella mitja hora,
hora de futbol
o de plàstic
o del que sigui.
Estem parlant d'una cosa
que transcendeix
el que són les aules
i les escoles.
Sí,
i intent, eh?
I en la línia
d'organitzar extraescolars,
a mi m'agrada.
i a mi m'agrada
organitzar-les
i és una mica
com es fan,
no?
A vegades també tenim la idea
que les extraescolars
doncs és això,
és aquesta mitja hora
de futbol.
Doncs, bueno,
depèn de com és matís
i de com es organitzi.
necessita la mitja hora
de futbol
i és la millor eina
per vosaltres
per treballar, no?
En realitat,
pel que fa les extraescolars
hi ha tot un programa
de coordinadors
que vellen
pel bon funcionament
a banda que l'equip educatiu
és autònom
i treballa bé, no?
Però, per exemple,
amb l'activitat
d'estudi assistit
que seria allò,
aquest reforç escolar
es treballa amb...
es fan reunions trimestrals
entre monitors i tutors,
es parlen amb els mestres
d'acollida,
amb els mestres
de les aules
de suport,
es traspassen informes,
hi ha un seguiment
força curat
i la proposta
és molt bonica
perquè implica
treballar conjuntament
qui està especialitzat
en educació formal
i qui està especialitzat
en educació no formal
i intentar articular
dues lògiques
d'educació
i es donen situacions
i resultats.
En aquestes reunions
anem veient
com els tutors
valoren que els seus alumnes
que estan participant
del programa
de reforç escolar
estan millorant
els seus resultats
acadèmics
i això, clar,
ens fa molta il·lusió
perquè, clar,
ens està donant indicadors
que estem assolint
o estem intentant
treballar, no?,
cap a l'èxit educatiu,
però no n'hi ha prou
amb tenir un equip
de tarda ben formant,
necessitem la complicitat
dels mestres del matí
que ens puguin detectar
les necessitats,
que ens puguin donar orientacions.
Ai, que hi hagi aquest i a la coberta
és òptim, eh?,
per tirar endavant.
El pla educatiu d'entorn
que és una fórmula
que deu funcionar
quan porten molts anys
i quan hi ha altres ciutats,
lògicament,
que les adopten
si us recordeu,
la setmana passada
vam tenir la sort
que ens van acompanyar
la gent del Casal dels Infants,
de Barcelona,
conegut,
perquè ho identifiqueu
com el Casal del Raval
i realment
en els plans educatius
d'entorn
havien trobat
una fórmula
per articular
tot el que era
el barri
o la zona,
una de les moltes eines
que s'han d'emprear
una miqueta
a partir endavant, no?
Són plans
que funcionen
i que han donat
bons resultats, no?
Què en penses tu?
Amb les seves coses.
Què en penses tu
del pla educatiu d'entorn?
Que tot és millorable
en aquesta vida, no?
Sí.
No, en realitat,
bueno,
crec que
el pla educatiu d'entorn
a Tarragona
ha fet una molt bona feina
amb els centres educatius.
Crec que
la manera d'organitzar
el pla d'actuacions
als centres educatius
està tot molt acurat,
està tot molt pensat,
tot molt organitzat,
i d'un any a l'altre
s'ha anat millorant.
I jo,
és el quart any
que estic en el projecte,
sobretot a la zona de Ponent,
que és la que em conec més, no?
Penso, no?
Faig una mica de memòria
i de com vam començar
el primer any.
Ara,
s'ha pogut realment
coordinar-nos molt,
parlar-nos molt les coses
i acabar organitzant
activitats
molt ben pensades.
que ens manca
o que ens ha mancat
o que és millorable
és el treball
amb la xarxa.
També perquè
la xarxa
també és molt gran
i molt diferent.
I molt diferent.
És que és molt heterogènia.
En qüestió de pocs anys
en el món
de la mediació
o l'educació social
s'han incorporat figures
que eren impensables
fa un temps.
Suposo que
necessita d'un període
d'adaptació
i que és el moment
de fer-ho bé ara
perquè si la xarxa
no l'estructurem bé
ho pagarem
d'aquí uns anys, no?
Correcte.
I després, clar,
el treballar
des de la visió comunitària
és un procés lent
ja de per si.
I a vegades
els projectes
de l'administració
tenen
data d'obertura
i data de caducitat
i potser
quan comences
quan ja
ja coneixes...
Clar, són programes
que són esclaus
dels pressupostos
i a vegades
hi ha diners
per alguna cosa
a vegades no hi és
i la sensació
que dius
em falta això
per realment
aconseguir-ho
assolir
el resultat
però això
ara no pot ser
perquè no hi ha diners
en aquest moment
potser l'any que ve
hi haurà.
Diners i tempori
el temps, no?
O sigui,
quan comences
a assolir
aquells objectius
clar,
és fruit d'una experiència
un any
darrere un altre
t'adona a treballar
coses que l'any anterior
no havies treballat
o coses que no havies vist
i ara potser
és quan està més madur
el pla d'entorn
i ha d'acabar de madurar.
Però l'edat de caducitat
no la tenim molt a sobre, no?
En aquest cas?
En principi
el que sí que tenim clar
és que tenim pla d'entorn
per aquest curs
i pel curs vinent.
Bé!
Això ho tenim clar.
Bé!
I això també et permet
a un any i mig vista
fer-te unes reflexions.
Després?
Veurem.
Ja veurem.
Però amb això de la xarxa
una proposta xula
que si m'agradaria comentar
és que organitzem trimestralment
allò que en diem
comissions de zona
i són reunions
on tots els tècnics
de la zona en concret
discuteixen
sobre el diagnosi de necessitat
sobre cap a on
haurien d'anar els objectius
i això permet també
afrontar un pla d'actuacions
perfilant a cada zona
allò que necessita.
I ara, per exemple,
si poséssim un exemple
que necessita Camp Clar
des d'aquest punt de vista
o que necessita la Canoja?
Bé, el que...
Sí que hi ha unes necessitats
que es plantegen...
Des del pla educatiu d'entorn,
parlo, no parlo de coses generals
sinó que no acabaríem mai.
Hi ha una necessitat
que plantegen
totes les zones per igual
i és el baix rendiment acadèmic,
el baix nivell acadèmic.
L'absentisme escolar
també és un problema?
En determinades zones
i també en determinats centres.
A Camp Clar, per exemple,
hi ha hagut molta inversió
de molta feina feta
amb absentisme
i la necessitat
que es valorava
quatre anys enrere
no és la mateixa.
I això ens ho vam trobar
en una reunió fa poc
que valoràvem
que quatre anys enrere
era la necessitat principal
a Camp Clar
i que quatre anys després,
després de tot un treball
que s'ha fet,
no només de pla d'entorn,
o conjunt,
i fins i tot,
sobretot a través
de pla integral de Camp Clar,
una comissió d'absentisme
i tal,
la necessitat
ja es veu d'una altra manera.
La necessitat
no és començar a treballar...
Per tant,
que s'han vist els resultats.
Sí, i els clars.
I els centres també
han fet així,
també esforços.
Com van canviant,
també les necessitats d'això?
En quatre anys,
i quatre anys és poc,
per una qüestió d'absentisme
que té a veure...
És molt estructural.
...en criteris...
Sí, sí.
Tenim un any i mig
per continuar parlant de...
De moment,
de moment,
del Pla Educatiu d'Antòria.
Jo crec que sí
que valdrà la pena,
no?,
i anar mirant
i anar donant oportunitat
de conèixer els projectes
i el dia a dia
de com es treballa
els diferents barris
i zones de la ciutat.
i també es pot parlar
de les diferents activitats,
perquè n'hi ha moltes
i molt diverses.
una mica de catàlegs.
Sí, sí, sí.
Deu, digue'n deu.
Ràpid.
Deu, sembla un concurs, eh?
Vinga, va.
Vinga, va.
Diferents tipus.
Pel que fa a les famílies,
fem teatre,
expressió corporal,
risoterapia,
converses en català,
cursos de català,
de normalització lingüística,
esportives,
handball, futbol,
bàsquet,
ping-pong,
d'artístiques,
manualitats,
teatre.
La dansa també?
Sí, ball també.
Sí, això agrada.
La dansa o ball?
Que agrada.
Ball, ball, ball.
Ball, sí, diferents tipus.
La tot una mica.
Sí.
Doncs també fem proposta conjunta.
A la Canonja hi ha un projecte
que es diu Busquem Solucions,
que és de derivació,
de cases de mediació.
Tenim també una biblioteca oberta,
Sant Salvador.
T'has passat ja, eh?
Però continuo.
No, perquè hi ha més de deu.
És que hi ha moltes, eh?
Ja també estic intentant fer una mica de...
Vas fer l'itinerari, no?
Sí, per tocar totes les zones,
perquè hi ha acolliments,
això que us deia,
acolliments de famílies,
també un programa de...
Bé, un programa no,
una sèrie de representacions teatrals,
perquè tots els alumnes
puguin veure una obra de teatre i tal.
Ai, no, jo crec que el premi
li podem donar,
perquè és més de deu.
Sí, però estic així de memòria
i sí que n'hi ha moltes
i he d'intentar ressaltar una mica.
Quan surtis ja et donaran
el paquetet amb el regal
per haver encertat
més de deu activitats.
moltíssima activitat
les que duen a terme
els diferents educadors socials
a casa nostra
i en particular
tota la gent que treballa
al voltant de la Fundació Casal L'Amic.
Ja sabeu que cada dilluns
en parlem aquí al matí
de Tarragona Ràdio
i ho fem amb molt de gust.
Cada dilluns no,
perquè dilluns vinent
tu fes el que vulguis,
jo no vindré a la ràdio.
Anirem a menjar a la mona.
Anirem a menjar a la mona,
per tant,
el dilluns vinent
no hi haurà l'espai,
però sí a l'altre
i estarem encantats
de saludar la gent
de la Fundació Casal L'Amic.
Avui ens ha acompanyat
la Mercè Alamon
i la Cinta Fabregat
que estan treballant
en el pla d'entorn
i Gervi Saragossa
que ja ha tornat
en els seus viatges pel món
i que ja l'anyarem trobant
aquí a la ràdio.
Moltíssimes gràcies,
enhorabona.
Gràcies.
Adios i bon dia.