Un altre dilluns al carrer amb la Fundació Casal Lamic.
Avui la veritat és que els protagonistes del carrer a l'estiu,
que majoritàriament són els nois i noies que estan als casals,
no estan al carrer sinó que s'han atensat fins als estudis de l'Avinguda Roma.
La Fundació Casal Lamic ja sabeu que té en marxa durant tot l'any
tot un seguit de programes a través dels quals i de manera transversal
i amb altres entitats realitzen la seva tasca d'educació comunitària.
Al llarg d'aquesta temporada també us parlàvem d'un programa,
al punt d'accés.
En el seu dia ens acompanyava la Roser, que avui torna.
Roser, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ella és la coordinadora d'aquest programa.
I tot i que no sentiu res de fons, cap soroll,
aquí que poden haver-hi unes 25 persones a l'estudi, Roser?
Sí, concretament 21 nens i nenes.
Que formen part d'aquest casal?
Sí, aquest casal és una actuació del programa Accés, com tu has dit.
És l'activitat, diguéssim, d'estiu,
que són dos casals d'estiu, una l'IA és Torreforta, l'altra l'IA és Camp Clar,
i el que pretenem és treballar el trànsit, el camí cap a primària fins a la secundària.
O sigui, aquests nens i nenes que veus per aquí són nens i nenes que aquest any passat
feien sisè i l'any que ve faran primer d'ESO,
o alguns també que aquest any han fet primer d'ESO
i estan una mica com a guies d'aquests nous companys que tindran l'any que ve.
Val la pena conèixer aquesta particularitat,
perquè en aquest espai que fem amb la Fundació Casal Lamic,
fins i tot hem anat a algun que altre casal,
que hi ha nens i nenes a partir de 3 anys fins als 12,
són els casals més... el casal Jones, eh?
Ah, exacte.
Aquests casals, com deia la Roser, tenen aquesta particularitat.
Això fa que, diguem-ne, el programa d'activitats que desenvolupeu
sigui diferent als altres.
Clar, és peculiar, no és un casal d'estiu,
sinó que és treballar molt una mica de reforç escolar,
perquè l'any que ve vagin més preparats,
posant assignatures com català, castellà, matemàtiques,
treballar també l'entrada a l'institut,
coneixent les dinàmiques de funcionament d'UNIES,
coneixent el personal que hi treballa,
des del conserge, dona de neteja, director...
Conèixer també la comunitat al seu voltant,
barris pròxims com poden ser els que nosaltres, per exemple,
que estem a Torreforta,
seria conèixer, per exemple, el barri de Riu Clà,
amb els serveis que té el barri...
És per introduir...
A veure, s'haurà de moure d'una altra manera, no?
És clar, exacte.
I conèixer també els recursos que tenen,
que poden aprofitar un cop estiguin a l'institut,
com pot ser ordinadors que hi ha a Riu Clà,
conèixer l'associació de veïns...
Prendre contacte en la línia que feu vosaltres, al carrer.
Exacte, carrer, comunitat...
Molt bé, potser algú es pensa que m'ho estic inventant.
Fem una salutació general perquè sentim les vostres veus.
Bon dia a tothom!
Bon dia!
Era veritat, no era de trezo.
Nois i noies de primària, de debò que els tenim aquí a la ràdio.
I vull saludar també el Miguel, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, tu ets voluntari d'aquest casal, eh?
Ara en parlarem del paper dels voluntaris.
Com a voluntaris també tenim la Lorena.
Hola, Lorena.
Bon dia!
Benvinguda.
Débora, que la tinc que fa d'ajudant, ajudant-vos tesa.
Bon dia, Débora.
I gràcies perquè ella té el micròfon inalambri,
que ens servirà per poder parlar amb algun dels nois i noies
que estan avui aquí al matí de Tarragona Ràdio.
I la Carme, que ella és monitora.
Bon dia, Carme.
Ja fa temps que fas de monitores, casals d'estiu?
Doncs amb casal d'amic aquí d'estiu,
però des del 2002 he estat a diferents casals.
Doncs ja tens una certa pràctica i experiència.
La setmana passada ens visitaven alguns joves,
un pelet més grans que els que ens acompanyen avui,
que són els joves que participen als camps de treball del casal.
Molts d'ells i d'elles tenen l'objectiu també formalitzar
una certa preparació per estar homologats
i estar titulats per fer de monitors i monitores.
I sempre que parlem amb persones que desenvolupeu aquesta feina,
a veure, una fusta especial s'ha de tenir.
Home, t'ha d'agradar.
T'ha d'agradar molt.
Evidentment, sí.
Perquè jo, quina és la teva tasca específicament?
Dins d'aquest casal, per exemple?
Doncs d'aquest casal jo estic a l'IES Campclar, concretament.
I el que fem és el que ha explicat la Roser una miqueta,
doncs que intentem fer una miqueta de reforç,
de matemàtiques, de castellà,
de català.
Això a primera hora.
Després ja plantegem activitats més lúdiques.
Els dimecres, per exemple, fem esports.
Els dijous sempre fem jocs d'aigua
i algunes sortides.
Però principalment és que s'ho passin bé.
Els deu encantar això de primera hora,
posar-se en matemàtiques i...
Els motiva, els motiva, eh?
Sí.
Verdad?
Sí, realment sí.
Ara els hi preguntarem, eh?
Ara els hi pregunteu.
I us ho dic, escolta, d'això no és estiu,
no són vacances, no és un casal.
És molt l'any.
Els hi costa s'ho deixar de fer deures.
Home, també us diria una cosa.
Vosaltres, perquè sou molt més joves,
jo no sé si això es fa ara,
però tradicionalment jo recordo
que quan teníem vacances,
els pares ens compraven uns totxos
de quaders d'estiu,
que allò era horrorós.
Com a mínim aquí ho fas amb altra gent, no?
Exacte, jo també.
Jo diria que és bastant més atractiu, això.
I els voluntaris i voluntàries?
És un actiu fantàstic que teniu a la Fundació.
Què faríeu sense voluntaris i voluntàries?
A més a més que tenen una coneixença
que no tenim nosaltres,
perquè són nois i noies del barri, també,
que s'han criat al barri,
que han anat als instituts del barri...
I que potser han passat per algun casal, també.
I potser han passat per algun casal.
Ara ho sabem.
Era una experiència, més a més.
Vull dir, si ho explicaran.
Miguel, tu has passat per algun casal?
De la Fundació o d'altres?
Jo és que he estado de monitor de baloncesto,
en el cual veia el vi,
i nada.
I també he estado en el casal de la Canoja.
Per tant, coneixes el tema.
Però abans també has participat d'activitats
com a alumne, com a nen, com a jove...
Sí, en el Campo de la DT.
Ah, i què tal?
Les dues experiències.
Quin record tens dels teus casals d'estiu?
Molt bé.
Molt bé.
Ara els hi preguntarem amb ells,
a veure si els hi queda.
I quin és el teu paper com a voluntari en aquest casal?
Doncs intentar ajudar els monitores
a lo que convenga.
I què tal?
Són disciplinats o costa que creguin,
que facin una mica de cas?
No, sí, són disciplinats.
Són bona gent, no?
Ah, jo diria que sí.
La Lorena és la primera vegada que fa de voluntària?
Sí.
I com has arribat a fer de voluntària el casal?
Pues nada, había un cartelito por la calle,
y como no tampoco en el verano,
para estar aburrida y todo esto, pues...
para hacer algo.
Home, doncs és important, eh?
Perquè fer algo pots fer qualsevol altra cosa
de menys utilitat.
Pero eso, como luego, por ejemplo,
me da puntos para lo que quiero estudiar,
si me da un certificado o algo de voluntario, pues...
I què vols estudiar?
Sociosanitario e integración social.
Home, doncs perfecte.
Por eso me da muchos puntos.
Comences les pràctiques abans d'hora.
Què has estudiat enguany?
Què has fet?
Què has acabat?
La ESO, pero claro, ahora voy a hacer un ciclo medio.
Ah, clar, pasas un cicle de grau mig,
molt bé de sociosanitari.
Home, doncs és veritat que és experiència
i mantens aquesta vinculació, no?
Claro, por eso, que me gusta.
I què tal aquí els amics i les amigues?
Com es comporten?
Bueno, adias.
Deuen creure més a la Roser i a la Carme
que no pas a vosaltres?
O us fan el mateix cas?
No, no, nos hacen caso igualmente,
pero a veces nos ponemos más a su altura nosotros.
Jo m'imagino que sí que això és...
Són bona gente.
Clar, que nosaltres som grans, no?
Aguantant més els voluntaris, Roser?
Jo som a la Sí.
Estan més pròxims d'edat, també.
Es veuen més identificats amb ells que amb nosaltres.
I teniu problemes per trobar voluntaris?
La veritat que jo treballant al casal,
ara la campanya d'estiu és el més...
O sigui, el primer cop que ens hem posat a buscar voluntaris,
però va ser això com molt ràpid.
Clar.
Molt bé.
I m'he deixat gent vinculada al barri,
que és el que necessitàvem.
Vosaltres recordeu quan vau acabar la primària,
Miguel, Lorena,
recordeu el pas de l'escola a l'institut?
Com va ser?
Sí, bueno, yo seguía en el mismo colegio.
Ah, seguies el mateix.
Claro, pero igualmente los nervios,
yo que sé, todo el mundo te mete miedo
cuando vas a empezar la ESO,
de que ahí es más difícil, que no sé qué,
pero nada.
I després veus que...
Sí, sí, luego no es nada.
Es igual que todo.
Clar, i en el teu cas, Miguel?
Bueno, yo iba a un colegio
donde el nivel era más bajo,
y entonces me fue más difícil
afrontar...
El primer de la ESO...
Vas haver de canviar de centre?
Sí.
El canvi de centre
i de companys també
deu influir, no?
Sí, influí molt.
Però la cosa després ja va anar rotllant, no?
Sí.
Mica en mica.
Home, tots els canvis són complicats,
i a qualsevol edat, no?
Imagino que al llarg de la vida
de la gent que afrontem tants canvis
sempre són un repte.
I aquests nois i noies,
com viuen els canvis?
A veure, aquí la Débora que ha dit
jo no parlo, però jo dono un cop de mà.
A veure, aquest micro...
Primer, mira, jo m'acosto amb aquest,
a veure si està obert,
que jo m'imagino que sí.
I ara, no, no, no, no,
no te m'escaquegis
ni de bon tros, Débora,
perquè tu m'has d'aguantar...
No, no, si no et faig parlar, dona.
No pateixis, jo.
Valga'm Déu que jo faci parlar
algú que no vol.
El que sí que m'has de fer
és acostar el micro
a cadascun dels nois i noies
que intervin.
I a veure, aquesta noia com es diu?
Juani.
Juani, has acabat sisè.
Sí.
I què tal?
Bé.
Ha anat bé?
Sí.
No preguntaré per les notes,
que això entra dins del terreny privat,
més absolut.
El cas és que l'any que ve
comences l'ESO.
Sí.
I tens nervis i estàs preocupada.
Una mica.
Què és el que et preocupa, exactament?
Que a l'hora del pati,
bueno, me peguen.
Que et peguin a l'hora del pati.
Sí.
A tu et fa por que hi hagin actituds
una mica agressives, violentes,
i això ho has comentat amb algú,
amb els monitors del casal,
amb els mestres, fins i tot.
I què et diuen?
Que això no és res.
No és que no passi res si et peguen,
sinó que no t'han de pagar.
No, no, si et peguen és igual.
No, el que volen dir és que segurament
no t'hauràs de trobar amb aquesta situació.
Ara ho comentarem.
A banda d'això,
hi ha alguna cosa més que t'amoïni?
Sí, que diuen que el nivell
és un canvi molt llarg,
que te mandan muchos deberes,
y muchos trabajos, muchos libros.
I canvia la manera d'estudiar, no?
Sí.
Sembla que t'ho donin tot molt dirigit
i ara tu has de tenir una mica d'iniciativa.
però per altra banda t'il·lusiona també?
Et sents més gran perquè comences la secundària?
Sí.
Escolta, coincideixes amb companys i companyes
de la primària?
Bastant, uns quants.
Bona, i canvies de centre, no?
Sí.
Si coincideixes amb els amics i amigues més propers
també aniran al mateix centre que tu?
No, uns quants, no.
Un s'anirà al Torreforte i un s'anirà a Escanclà.
Per tant, que seran coneguts.
Sí.
I coneixeràs gent nova.
Bueno, sí.
Sí, dones, sí.
Ja veuràs que sí.
La teva companya, que està al costat, com es diu?
Natatxa.
Natatxa.
Tu què tal ho portes, això del canvi?
Massa o menys.
Però voleu dir que n'hi ha per tant?
No.
Esteu preocupats o no?
A tu que, diguem-ne, dius, ui, l'any que ve l'ESO,
què et passa pel cap?
De bo i de dolent, eh?
Debo que conoces gent nova.
I et sents més gran?
Sí.
Una mica, no?
Digues, allò ara els de primària els miraràs per sota l'espatlla?
O no?
Tampoc no tant.
I escolta, canvies de centre també.
Sí.
I coincideixes amb amics i companys de l'any passat?
Sí.
Alguns, com a mínim.
I aneu junts, vosaltres, al mateix col·le, al teu company que tens al costat?
Eh?
Aneu junts?
Sí.
Ja us coneixeu, ja anàveu a la mateixa classe?
No.
No, i tu com et dius?
Lluís.
Lluís, què tal?
Bé.
Tu estàs tan preocupat també com les teves companyes?
O realment no?
No, jo ja he fet l'ESO.
Ah, tu ja has fet l'ESO.
Tu ja has fet el primer any, per tant tu ja, i els hi podries dir que no n'hi ha per tant, segurament, no?
Sí.
A veure, el que deia la teva primera companyia és que em fa poc que em peguin al pati, oi que els patis no peguen?
Bueno, no, no, no, ara ho parlarem, això, eh? Perquè és un tema que us amoïna.
Però no és allà, arribes ja, clac, clac, el primer... No, no, no. A veure, tot això s'ha de contextualitzar, eh?
Anem amb calma.
Hi ha més exigència a la classe, no?
Sí.
Canvia la manera d'estudiar.
Sí.
A tu com t'ha anat?
Bueno, deixa'm-ho córrer, eh? Ja em dic que era el terreny més íntim.
Parànims per seguir l'any que ve, no?
Sí.
I al casal, què tal? Què esteu fent?
Bien, hacemos actividades y...
I anar repassant, no?
Sí.
Perquè també hi ha una companyia... Aquesta noia d'aquí... Mira, mira cap aquí. Mira, dona.
Mira, mira. Ara que hem convençut a la Débora que tingui el micro no la fem moure. Vine cap aquí, com et dius?
A mine.
No menja aquest micro. Mira, jo no tinc ni una cicatriu, eh? A mine et dius, què tal? Com ha anat el curs?
Bé.
Bé. I aniràs a algun centre amb alguns dels companys i companyes que tens aquí?
Sí.
També estàs amoïnada o estàs molt tranquil·la?
No, estic tranquil·la.
És que no n'hi ha per tant, no?
No.
Aquesta gent gran que fa un gran massa de tot, ja veus aquí.
Muntant programes per fer el canvi de la primària a la secundària.
Sembla mentida. Senyora del micro, anem passant la ronda? Com et dius?
Isabel.
Isabel, què tal?
Bé.
Bé? Com va el casal i com va l'estiu?
Bé.
Què heu fet fins ara al casal, així, d'activitats?
Hem repassat una miqueta i hem fet activitats.
Però estan bé les activitats?
Sí.
Què feu?
Què feu habitualment?
Jocs d'aigua, bueno, de tot.
I tu estàs amoïnada també pel canvi a l'ESO?
No.
No. Tens alguns amics i companys que estiguin a l'ESO ja?
Quasi tots.
I els has preguntat com els hi ha anat?
No.
No. Tu ho tens claríssim, que la cosa anirà bé, no?
Sí.
Molt bé. I aquesta companya que està al teu costat, com es diu?
Laura.
Laura, què tal?
Bé.
Bé? Tu has acabat també sisè de primària?
Sí.
I en guany primer d'ESO?
Sí.
Canvies de centre?
Alguna preocupació?
Algun interrogant?
No.
Ets bon estudiant?
Com tots, una mica.
Com s'apreta, no?
Sí.
Però a veure, això que diuen que és molt més dur, que és molt més difícil, és normal.
També el sisè de primària és més difícil que el quart, no?
És una cosa natural.
Sí.
Sí?
Hi ha aquest noi que està al teu costat. Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El teu nom?
Adrià.
Adrià. Com ha anat el curs?
Bé, molt bé.
Bé? Un que no s'amaga per explicar com li ha anat el curs. Canvies de centre, també?
Yo, no. Yo, como ya estoy en el mismo curso que he pasado segundo.
Ah, molt bé. És a dir, que tu ja ets un veterà de l'ESO. Ja tens experiència.
Sí.
I els hi podries dir als teus companys que no n'hi ha per tant, o sí?
No, no. Estàs bé, no tienes que tampoco buscarte problemas, porque allí no es como en primària.
No hi ha tant de control, perquè se suposa que sou més grans, us donen més responsabilitat i us heu d'espavilar una miqueta més, no?
Sí.
Però vaja, en principi bé.
Sí.
Tu hi has pensat? Què vols estudiar? És horrible que et preguntin això, eh? Que seràs quan siguis gran. Fa ràbia.
Però entendràs que és una pregunta que queda molt bé en un programa com aquest?
Pues que no ho sé, jo estudiar i ja miraré què seré.
Home, doncs està... És una resposta molt intel·ligent, perquè si a segon d'ESO ja ho tens clar,
la veritat és que series un cas bastant singular, perquè jo encara no ho tinc clar, que he de fer imaginat.
Molt bé, doncs, escolta, molta sort, eh?
Gràcies.
Molta sort. A veure, Roser, què passa? Que se'n van, jo què sé, al territori o com a anxer quan van a fer l'ESO amb aquesta preocupació?
Home, la conflictivitat a les aules, a les hores del pati, n'hi ha, no negarem l'evidència, no?
Sí, també són molts més nens i nenes, vull dir, a l'escola és més petita, es coneixen tots.
Quan arriben a l'institut arriben amb un altre tipus de...
O sigui, el caràcter tampoc és el mateix, comença l'adolescència, comença un altre tipus de situació.
Una explosió hormonal per a la carrera.
Exacte, encara que sembli un tòpic, però és real.
I sobretot això, que són molts nens i nenes.
Jo a l'institut, vull dir, no he vist, més que conflictivitat, és això, que el sortir tots de cop, entrar tots de cops,
doncs és l'escàndol, el jaleu que pot haver-hi, típic de molta gent.
O el que deia l'Adrià, que potser no cal anar picant a la gent ni ficar-te en problemes, però de conflictivitat pot ser.
Home, el que sí que és cert és que a tots els centres educatius de secundària hi ha una certa conflictivitat habitualment a tots.
I també per contrarrestar hi ha programes de mediació, hi ha tota una sèrie de mecanismes que s'intenta paivagar els efectes.
O fins i tot a primària, vull dir, no ho suposo, que alguna baralla que l'altre deu haver-hi.
El que passa és que una baralla d'un nen de 10, 8 anys és molt diferent que una de 13, 14, 15, 16 anys.
Saps? Vull dir, la sensació és molt diferent.
Manifesten, i això, voluntaris i monitora, i tots, manifesten aquesta inquietud en aquest temps del casal?
O realment...
Bueno, amb els que tinc en contacte jo no...
No t'han manifestat cap.
No. A veure, se'ls nota que estan neguitosos, perquè davant del desconegut...
És una novetat.
Sí, la novetat, però no m'han tampoc parlat de temes així.
No, no, no.
I més a veure en verano, i algun dia al setembre s'acordaran.
Clar, sembla que que oblides i al setembre, però tu et veus a tu mateixa reflectida en aquests nois i noies quan vas fer el canvi?
Bueno, més o menys.
Sí, canvia molt ràpid, eh, això de les generacions, Déu-n'hi-do.
Fixa't en una diferència no res de 4 anys, com canvia la cosa.
Fins quan fareu aquest casal?
És aquest mes de juliol.
I ja està.
Hi ha vacances, tots plegats.
Hi ha vacances.
I, de totes maneres, el que és el programa del punt d'accés durant tot el curs es continua fent amb un dels altres criteris, no?
Exacte, fem estudi per diverses actuacions i les actuacions són diferents.
Es treballa més directament des de l'institut, doncs amb l'AMPA, amb temes d'absentisme escolar, reforç dins de l'aula.
O sigui, som dos, el Jordi també que avui no ha vingut perquè ara està fent una altra activitat fora.
Però, bueno, ella és el que està dintre l'institut, doncs acolza-acolza amb els professors, fent reforç, reforça els alumnes, reforça els professors.
Jo treballo més temes d'absentisme, relació amb la comunitat, i això, segons l'època, doncs vas adequar una mica les actuacions.
Que aquest estiu, tota la gent que esteu a la Fundació Casal Lamic, no pareu, eh?
Camps de treball, els casals, en fi, és una activitat absolutament frenètica la que porteu.
És com adequar en cada moment el tipus d'activitat.
A l'estiu i a l'hivern són activitats relacionades amb el món de l'escolarització, i a l'estiu més tipus lleure o...
Molt bé.
Doncs a l'agost descansareu una mica, no?
Jo en tinc ganes, eh, també, tot i que m'encanti estar amb ells i ells.
Sí, no, no, escolta, ens agrada a tots la feina i tot, però s'ha de descansar.
Què tal es porten bé, monitors i voluntaris, nois, noies?
Si teniu alguna queixa, ara la podeu fer pública.
Què?
Aprofitem per treure...
Aprofiteu, aprofiteu per treure els draps bruts.
Alguna queixa, algun suggeriment que ara apropés Casals?
No, que després los castigamos.
Sí, sí, és veritat. Després els pengen pels polses, a la porta del casal.
No, però sí que és cert que, pel que fa a les activitats que oferteu en aquest casal,
doneu possibilitats, oportunitat, que us suggereixin coses?
Ho intentem, costa molt que suggereixin, perquè els agrada molt la queixa,
però...
Però que li donin tot fet.
Exacte, però per construir, i és una lluita constant, doncs què fem?
Vinga, què plenes? Ja veus que estàs molt avorrido?
Vinga, va, doncs intentem muntar alguna cosa, però...
Algú em pot dir que troba avorrit del casal l'activitat que trobeu avorrida?
No, estudiar no, el repàs no val.
Això no puntua.
A veure...
Ella, que se queja siempre.
La Débora, Débora.
A veure, tu també et queixes?
A veure, els més que jiques.
Què és el que no t'agrada?
Por la mañana es que hacemos juegos de ingenio,
y a mí no me gusta pensar en la buena mañana.
Ah, per...
Ah, clar.
És que és cansat pensar.
Però jo te'n recordo, Juan, i que trajiste tu una hoja cojoll.
Carme, era para que me pusieras puntitos.
Que interessades que són, que interessades.
És a dir, que els jocs d'enginy no t'agraden.
No.
I escolta, i què t'agradaria que fessin?
A veure, que ara l'any vinent, imagina't, que ara et diguessin
molt bé, no t'agrada això.
Què vols fer a aquella hora dels jocs d'enginy?
Què t'agradaria fer?
No vale fer karaoke?
No, no me gusta.
A mí lo que más me gustó, que hicimos un día,
fue una gincama, que era de todo el cole.
Buscar, para...
Y eso me gustó un montón.
Aquí t'ho vas passar bé, eh?
Sí, i encima había recompensa, que era una bolsa de chuches.
Ah, sí, que clar, no m'estrenes.
I una camiseta.
Jo si vols que te diga la veritat, a les 10 del matí, per exemple,
a mi em seuen, i em posen a pensar.
O em diuen, vés a buscar una bolsa de chuches,
i francament, està claríssim la decisió que prendria.
Algú més vol explicar-nos què és el que no li agrada?
Vinga, va, home.
Però per què no? Vine cap aquí.
No vol explicar-nos-ho.
Es que no ha dit el que més es queixar, oi, és veritat, eh?
Doncs, escolta, hi ha alguna cosa més que no us agradi del casal?
Alguna cosa més que no us agradi?
Bueno, els hi agrada tot, eh? No cal que canvieu res.
A la de una, a la de dos, a la de tres.
Matinà, matinà, no els agrada matinà.
Ai, senyor.
I ara, no, no, però, escolta, vosaltres afegiríeu alguna cosa més?
Què trobeu a faltar?
A mi m'agradaria que al casal fessin això.
Algú, sisplau?
No?
Roser, tu, cap problema, perquè els hi agrada tot.
És que estic contentíssima.
Ja ho has vist.
Molt bé, eh?
No cal que us hi mateu, els hi agrada tot, tot el que es fa al casal.
O sigui, que les queixes són broma, no?
No.
Ara no hi ha d'anar.
Ara a la porta, ara a la porta es queixaran.
És millor organitzat i que us ho passen super, super bé.
No? Doncs per què?
No, no ho quina de dir.
Va, vinga.
Vinga, dona, sigues valenta.
Ui, no sé si atrevir-me, eh?
No, no, doncs millor que no ho diguis, Roser.
A veure, que estem venent aquí l'article del casal i tot plegat
i a veure si encara, Déu-n'hi-do.
Escolteu, de veritat que ha estat un plaer que vingueu avui a la ràdio
a conèixer-vos i que vagi molt bé l'estiu.
A veure, aquest senyor que es queixava tant, si ens escolta,
que vagi molt bé l'estiu, eh?
Que vagi molt bé l'estiu.
Que vagi molt bé l'estiu.
Digue-li que igualment, almenys.
Roser, moltíssimes gràcies per venir avui.
Miguel, enhorabona per fer de voluntari.
que Déu-n'hi-do.
Carme, el divendres va ser el teu sant.
Felicitats, ni que sigui una miqueta endarrerit.
I a la Lorena, gràcies, Lorena.
Posa't.
Débora, posa't al micro i digues bon dia només, sisplau.
Després del servei que ens has fet.
Bon dia.
Bon dia i moltes gràcies per ajudar-nos.
És l'Espai al carrer, la Fundació Casa l'Amic.
En aquesta ocasió hem tingut l'oportunitat
de conversar amb els que són realment protagonistes
d'aquest programa al carrer.
Molt bon dia a tots i bon estiu.
Gràcies a tots.
Bon estiu.
Bon estiu.