El matí de Tarragona Ràdio comença l'aventura de la vida
com cada divendres en directe aquí a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat
i ja sabeu que podeu recuperar aquesta aventura de la vida
demà dissabte a partir de les 9 i també en qualsevol moment
a través de la web de Tarragona Ràdio, tarragonaradio.cat
Recordem també que aquest espai arriba amb la col·laboració
de les àrees de Salut Pública i Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai
i amb la feina diària del dia a dia dels mestres,
les mestres de les escoles de Tarragona
i els alumnes que déu-n'hi-do sí treballen diferents temàtiques
a més d'aquelles que els toquen de molt a prop,
que no són desconegudes per ells i elles
i que se les van trobant en el dia a dia.
Avui ens acompanyen alumnes de quart de primària,
de quart A i quart B del Col·legi Joan XXIII de Bona Vista
i han tractat un tema d'aquells que diríem
que és un clàssic de preocupació ciutadana.
De fet, a la línia directa que fem cada primer dijous de mes
amb l'alcalde de la ciutat, tradicionalment,
aquesta qüestió sempre surt una o dues vegades.
Estem parlant del que ells molt educadament diuen brutícia animal,
la caca dels gossos, parlant plenerament.
Saludem ja la Paula, la Marina, Laura, Aron, Eric, David, Marina, Fernando, Bàrbara, Clàudia.
Molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguts, benvingudes.
Saludem, tot i que se deixen tot el protagonisme als seus alumnes,
la Montse i Vinyet són professores del Col·legi Joan XXIII.
Han treballat, lògicament, amb ells i amb elles, tota aquesta qüestió.
Però abans d'entrar en matèria, que aquí jo m'imagino que hi ha molt a parlar,
més heu fet una enquesta, heu elaborat un tríptim,
m'imagino que heu parlat moltíssim a classe,
el que està bé és saludar els vostres companys i presentar els alumnes.
Això me'n penso que s'encarregarà tot seguit l'Eric i el Fernando, oi que sí?
Sí.
Doncs vinga, Eric, quan vulguis, endavant.
Hola, bon dia. Som els alumnes de quart de primària de l'Escola Joan XXIII.
Nosaltres som...
Aaron, Laura, Marina, Claudia, Bàrbara, Fernando, Marina, David i Eric.
Ja fa més d'un any que anem treballant l'aventura de la vida.
Ens s'agrada molt i ho trobem molt divertit.
Aprenem que davant dels problemes podem trobar solucions.
aprenem a respectar els altres, a ajudar-nos a confiar en els altres,
a ser tots amics i amigues, etcètera.
Volem compartir amb vosaltres el treball que hem fet tota la classe.
No han pogut venir tots.
Per això, volem saludar els companys de la nostra escola que han estat escoltant.
Estem contents d'estar aquí amb vosaltres.
Doncs, escolta, a banda de saludar-los, com que han treballat molt i molt bé,
els dediquem un aplaudiment.
Vinga, va, va, tots.
Jo m'imagino que us estan escoltant ara.
Creu.
Sí, segurament.
Vosaltres en sou portaveus,
perquè tota aquesta feina que posarem aquí damunt de la taula
l'heu fet tots i totes, els alumnes de quart A, quart B,
però sempre ho diem tots, no poden venir.
Si no, necessitaríem un estudi de ràdio enorme.
Però jo crec que estan molt ben representats
i que vosaltres podreu expressar molt bé també tot el que heu treballat.
Brutícia animal.
La primera pregunta que se'ns acut, tot i que sembli òbvia,
és per què heu tractat d'aquest tema?
Quina ha estat la vostra motivació?
La Marina Navarro, em penso que ens ho explica.
Hem treballat la brutícia animal perquè ens ha agradat molt aquest tema,
perquè ens agraden els animals i volem ajudar,
perquè tenim curiositats per veure com la gent té cura de les seves mascotes,
perquè volíem aprendre com es cuida un animal
i volem explicar-ho a la ràdio perquè volem que la gent estigui sensibilitzada sobre aquest tema.
Vosaltres teniu animals a casa?
Sí.
A veure, comencem per aquí.
Paula, tu tens alguna mascota, algun animal?
Jo tinc una tortuga.
Una tortuga.
Acosta't una miqueta al micro.
Ara tens una tortuga.
I abans tenia un gos.
I com es diu la teva tortuga?
No té nom.
Doncs jo tenia una tortuga que es deia Antònia,
de terra, d'aquelles...
La meva és d'aigua.
La fa molts anys ja, eh?
La teva és d'aigua.
I no li has posat nom encara?
No.
Però perquè fa poc que la tens o perquè no...
No.
La sense nom, li direm.
I abans tenies un gos, dius?
Sí.
I com es deia?
O tampoc no tenia nom?
Sí.
Perquè per cridar-lo...
Es deia Kira.
Kira, era una gossa?
Sí.
Molt bé.
Tu, Marina, tens algun animal a casa?
Sí.
A veure, què tens?
Una tortuga de terra, que no té nom.
Tampoc té nom, perquè no poseu noms a les tortugues, pobres.
Farem un grup de Facebook de les tortugues volen tenir nom.
I un canari, que tampoc té nom.
I el canari tampoc no té nom.
Sort que no tant d'ho veia res, sinó no sé com els cridaria si al canari ni a la tortuga.
Tu, Laura, tens algun animal?
Sí, un canari.
Un canari.
I què fa el canari?
Cantar.
Cantar.
Canta bé?
Sí.
I què canta?
No ho sé.
Que el cuides tu?
Sí.
Home, és una mica complicat, però una mica marranots, no?
Els ocells.
Una mica d'asco, allò de la gàbia, o no?
Qui neteja la gàbia?
El meu pare.
El teu pare.
Però tu l'ajudes una miqueta?
A vegades li poso el menjar.
I què menja el teu canari?
El piste.
El piste.
Molt bé.
L'Aron té algun animal?
Sí.
Un gos, i abans tenia un canari, però se'm va escapar.
Va ja.
Li vas deixar la gàbia oberta?
No, perquè la meva àvia li va agafar perquè jo no estava, i li va agafar per netejar la gàbia i se li va escapar.
És la raó per la que normalment s'escapen els ocells.
Quan vas a netejar-los et despistes i, clac, aprofiten i...
Però jo sempre l'he obrit la porta i només s'ha escapat.
No se t'escapava.
Potser tenia molt de respecte a tu, eh, al teu canari.
I ara tens un gos, dius?
En casa de la meva tieta.
I com es diu?
Jaco.
Jaco, què tal és?
Bo.
És bo?
És molt jove?
És en vellet ja?
Nou mesos.
Ah, doncs encara...
Però és molt gran.
És gran?
És d'alguna raça o...?
Pastor belga i pastor alemany.
Ah, doncs deu ser un gos allò de consideració, eh?
Eric, tens algun animal?
Tenia.
I què tenies?
Tenia un gos.
I com es deia?
Tor.
I el cuidaves tu, el traies a passejar?
Bueno, era petit i sol.
No, no, clar.
Em posava a sota del gos.
Home...
I feia com si fos un cavall.
Doncs et feia servei, eh?
Clar, això ja ho anirem esbrinant perquè també ho heu treballat.
Tenir un gos a banda d'una responsabilitat és una feinada.
Tu, David, tens algun animal?
Sí, a la parcel·la tenia tres gats i també un gos.
I què tal, bé, l'experiència?
Bé, i a casa de la meva àvia tinc ara dues tortugues i un canari.
Tampoc tenen nom?
No tenen ningú nom.
Per què no li poseu noms a les tortugues?
Que no tenen dret a un nom, pobretes.
Paula, la setmana vinent busca-li un nom, dona.
Sí.
Però és que no sé si és dona o no.
Doncs és igual.
És igual.
No es queixarà.
Ah, Shakira.
Mira, és un bon nom per la tortuga.
Ei, està guai, eh?
Posar-li Shakira a una tortuga.
Què et sembla?
Li posem Shakira?
O Gamba.
Gamba.
A veure, quantes tortugues hem de batejar avui?
La teva?
La teva que tampoc no té nom.
El David en té dos.
És a dir, quan acabi el programa, aviam si entre tots podem trobar quatre noms per quatre tortugues.
Us sembla?
Sí.
Anirem buscant.
De moment, Shakira i Gamba les posem aquí.
I Macaco.
Macaco.
Doncs mira, ja tenim tres noms de tortugues.
I van sortint.
Els gats també els tens encara?
No, els tenies.
Ja els tenies.
Se'n van anar i el gos també.
És que són molt independents, eh?
És que Déu-n'hi-do com són.
Marina, tens algun animal?
No.
Vius tranquil·la, doncs, eh?
Però això de tenir animals, poca broma, eh?
Donen molta alegria, però també donen feina.
Fernando.
Bueno, tinc dos ocells.
Dos ocells.
Dirigeix-te el micro, sisplau.
Periquitos.
Periquitos.
Tenen nom?
Sí.
Quan era petit se'ls va posar el meu pare.
I quins noms li va posar?
Una sèrie li va posar Lilo i Esté.
Ah, doncs està bé, no?
Que no t'agraden aquests noms?
No, no et diuen gran cosa, no?
No.
Bàrbara, tu tens algun animal a casa?
Sí.
Què tens?
Un canari.
I es diu?
Piolín.
Oh!
Piolín.
Oh, jo també li hagués posat Piolín, si tingués un ocellet, eh?
Està bé.
Dóna molta feina o què?
No ho sé, perquè jo no tinc piu, la gàbia, la neteja, la meva mare.
Tu el que fas és escoltar com canta i piola, no?
I tu, Clàudia, tens algun animal?
Jo sí, tinc un.
I és un ocell i es diu curro.
Curro?
És un lloro?
Sí.
Oh, quina gràcia, un lloro.
I abans tenia un gol, però ara ho tinc amb el meu tiet, es diu Jimmy.
Jimmy, ja el pots veure de tant en tant, no?
I escolta, el lloro aquest ha aconseguit parlar, perquè la gent es pensa que els lloros ja venen,
quan el portes a casa ja, bueno, parlen de tot, però els has d'ensenyar a parlar i costa, eh?
Diu alguna cosa?
Sí.
Què diu?
Xiqui.
I diu paraulotes?
No.
Oh, un lloro que no diu paraulotes, no és un lloro.
Fernando.
que m'ha volgut dir que a vegades el traiem de la gàbia i després ens costa d'agafar-lo.
No hi ha manera que torni, eh? Home, pot volar per alli lliure, doncs s'anirà.
Hi ha un que a un es pot, però l'altre costa més.
No hi ha manera d'agafar-ho.
Eric.
que, a part dels lloros, diuen que no venen parlant, però els de joguina sí.
Els de joguina sí, és veritat, i se'ls hi dóna corda.
Aaron.
El gos de la meva tieta surta al portal quan ens anem, però mai baixa, baix d'escales.
Es queda ahí mirant i quan ens anem entra a la casa.
Perquè segurament serà un gos ben educat, els animals com les persones,
si hi ha algú que els ensenya, lògicament es comporten d'una manera o d'una altra.
És molt obedient, no? Perquè s'han pres la molèstia d'educar-lo i de cuidar-lo en condicions.
Paula.
Jo no recordava que tenia un altre animal, perquè com no el cuido,
és un peix que es diu Chaplin.
Chaplin.
Em va tocar la fèria i jo pensava que em duraria només un mes i té un any.
Això em va passar a mi a mi quan era petita amb un pollet,
que la meva mare es pensava que duraria tres dies i m'acaba amb una gallina enorme a casa.
Hi havia pollets de 12 euros i jo em vaig comprar.
I no et va durar gaire.
Sí.
Ah, sí, també.
És a dir, que el peix aquest fa un any que el tens, et va tocar a una fira i encara el conserves.
Sense ofendre ningú, eh?
però hi haurà cosa més sosa que un peix.
I segur que la gent que té peixos a casa dirà, doncs, si són divertidíssims i no fan res.
És que ho té el meu avi.
I està allà tot el dia.
Els coloris estan xolos.
Mira, el David ara ha dit una cosa que està bé.
Jo no li treia la gràcia, però tens raó.
Pots quedar mirant-los com ne'han amb els colors, és veritat.
Claudi.
Que reflecteix.
És molt bonic, sí senyor.
Que els peixos pallassos fan moltes tonteries també.
Sí, fan coses.
Jo és que ho desconec.
Per això segurament he dit això.
És que jo tenia abans un i es pegava golpes amb la peixera.
L'heurava contra el vidre.
Bàrbara.
Un dia vaig veure que hi havia uns peixos que eren electrònics o alguna cosa així.
Però que eren de veritat.
però que semblava que estiguessin electrificats, no?
I on els vas veure?
En alguna botiga?
Sí.
David?
Jo vaig tenir un peix que tenia els ulls molt grans.
No et feia cosa?
No et feia com a por?
A mi aquestes coses em falta una mica de repelús.
Era negre i tenia els ulls com...
Ho estàs arreglant, eh?
Oh!
Però que tu el tenies, aquest peix.
El què?
El tenies tu o el vas veure en un aquari?
No, el vaig comprar.
El vas comprar i et va aguantar molt o què?
Dos mesos.
Bé.
Éric?
Jo vaig veure una tenda de mascotes que a mi no em feien molta gràcia els peixos,
però el que fan en la boca, això...
Et fa gràcia o no?
Sí.
Sí, home, tenen el seu punt.
Aaron?
Que diuen els peixos aquests que són negres, com el que tenia el David,
diuen que es menyen els taronges.
Sí.
I això he sentit que, segons que si no hi entens i no preguntes a la botiga,
ja ha començat a fer-se un aquari, ja ha posat peixos,
compra una espècie i l'endemà només quedava el nou,
perquè s'havia crespit als altres.
Ja suposo que no hi entens.
David, Paula, i després anem a veure l'enquesta que heu fet.
Que el meu pare, quan va aguantar dos mesos,
el peix es va morir i va flotar i lo va llençar per el retreter.
Home, què havíem de fer?
No li podíem fer un enterrament en condicions, però no calia, Paula.
Va sortir per les notícies que hi havia uns peixos
que et quitaven els peixos mortes dels peus i de les mans.
Què dius ara?
Ah, sí, en el hormiguero.
A veure això, Paula, explica-m'ho.
És a dir, en lloc d'anar al podòleg,
tens un peix a casa, el treus de la peixera
i te'l poses als peus perquè et tregui?
No, són com uns peixos petits,
petitons, que t'ho poses al peu o a les mans
i si tens la peixeta...
Algun repel o alguna cosa.
Te l'enquiten.
Doncs a mi això no em fa cap gràcia.
No, perquè et fan cosquelles.
Però fixeu-se que jo he dit una tonteria, realment,
els peixos que sossos.
I si ens parem a mirar les pel·lis,
pel·lis de dibuixos, sobretot,
i sèries de dibuixos animats,
hi ha un munt de pel·lícules molt xules
que estan protagonitzades per peixos.
Nemo.
Nemo, per exemple.
Ara us anava a preguntar.
Perdona?
Sí. Marina?
Espantatiburones.
A mi em va agradar molt, Espantatiburones.
Molt xula.
Alguna més recordeu d'animals?
Aaron?
Piranyes.
Piranyes.
Aquesta ja és...
Aquesta no és de dibuixos,
és de persones,
bueno, de peixos,
com si diguéssim.
A mi també m'agraden aquestes pel·lis.
Comencen a menjar-se tota la gent
que està allà al pantano nedant.
David?
Que en el Port Aventura
hi havia una atracció
que era del Sani.
Del Sami.
Del Sami.
De Sami, d'un dofí.
Oi que sí?
Sí.
Fernando,
vinga, ja anem cap a l'enquesta.
És veritat,
en Espanya d'acto va sortir
que posaves els peus
com en un aquàriu petit
i posaves els peus
i els peis...
Et feien això que deia la Paula.
Sí, la carn morta.
Ja dic jo que massa tele no pot ser bo
perquè això no ho havia vist.
No, no, a mi m'ha impressionat.
Ho buscaré, eh?
Perquè no ho desconeixia.
A veure,
els alumnes de Quarta A
heu fet una enquesta.
El que queda claríssim
és que us agraden els animals.
Sí.
Que els coneixeu.
Sí.
Demasiado.
Que en teniu a casa,
que els cuideu o no.
Ja és un altre tema,
ja en parlarem.
Sí.
I que després de treballar
a l'aventura de la vida
realment us heu adonat,
m'imagino jo,
perdoneu,
la importància que té
valorar els animals
com un ésser viu
i no pas com una joguina.
M'imagino que això
us ha quedat ben clar.
Parlem de l'enquesta.
L'han fet els alumnes
de Quarta
i en tot cas
ens ho explicaran
la Paula,
l'Éric,
l'Aron,
la Marina i la Laura
quan vulgueu.
Expliqueu-nos l'enquesta,
com l'heu treballat.
Primer,
vam llegir
unes notícies
d'uns policies
que anaven vestits
de carrer
vigilant la gent.
Després,
vam fer com uns grups
per pensar preguntes
per l'enquesta.
Vam comentar
totes les preguntes
i la nostra tutora
ens va donar
cinc enquestes
a cadascú.
Quan vam fer
totes les enquestes
vam comentar
les respostes
i vam arribar
a conclusions.
Les enquestes
les vau fer
a persones del carrer,
no entre vosaltres.
Persones conegudes
o la família
o qui fos, no?
Sí.
Molt bé.
Aron?
Que la nostra tutora
va dir
que li podíem fer
l'enquesta
a qui volguem.
Clar,
molt bé.
Éric?
Que la nostra tutora
en un moment
ens va dir
que el total
de totes
les enquestes
van ser 100.
Després això
es fa un càlcul
per poder treure
una estadística.
Podríem dir-ho així.
Paula?
Va ser 100,
però com hi havia gent
que no havia portat
l'enquesta
o faltava
algunes enquestes,
podríem fer
més de 100 enquestes.
Jo no sé
si teníeu previst
explicar als oients
quina mena
de preguntes
vau fer.
Podem més o menys
dir les preguntes?
Sí.
Tots que aneu dient així,
comencem per l'Éric,
passem a l'Aron,
unes quantes cadascú,
us sembla?
Una pregunta
era
que si
l'abandonaries.
És a dir,
que si tenies un animal,
si en un moment determinat
l'abandonaries.
Bona pregunta.
Aron,
recordes alguna més?
El teu gos
porta molt rió.
Sabeu que
hi ha
sancions
molt dures
si no
portes el teu gos
lligat,
si és d'una raça
determinada
i va sense morrió,
si es fa
les seves cosetes
al carrer,
també hi ha
una sanció econòmica
important.
Recordeu alguna pregunta
més, Laura?
Si et sents
suficient més
responsable
per mantenir
la teva mascota.
Marina?
Si portes
lligat
el teu gos
quan vas
pel carrer.
Paula,
recordes alguna pregunta
més?
Si ensenyes
coses
com seure,
saltar,
on fer els seus excrements.
Si l'estàs educant
com el gos
que té l'Aron,
que abans ho comentava,
que té un comportament
en condicions.
Eric?
Que si recull
els seus excrements.
Ja veurem
les respostes.
A veure,
posats a fer l'enquesta
pots dir que sí
i després fer-ho
o no fer-ho, no?
Això és el que
tenen les enquestes,
que et preguntes
i tu contestes
el que és més
políticament correcte,
però després
la teva actuació
ja veurem,
però confiem que sí,
que la majoria
de gent ho fa bé.
Marina?
Jugues amb ell?
Com és la teva mascota?
Aaron?
Tens animal?
Aquesta és la primera pregunta,
no?
Paula?
Et sent suficient
responsable
per mantenir
un animal?
No, clar,
és que pel que he vist
després fèieu
tota una sèrie
de preguntes
que tenen a veure
amb els hàbits,
amb el dia a dia.
Si el portaven
al veterinari,
si tenien el xip,
si estaven vacunats,
el tracta,
el tracta
perquè no només
per ensenyar-los,
però no s'ha de maltractar
mai un animal.
És a dir,
que preguntàveu
coses una miqueta
per saber exactament
com pensen
les persones
que vosaltres
vau encastar
sobre el seu tracte
amb els animals.
I quines han estat
les conclusions?
Quines han estat
les respostes?
La gent estima molt
les seves mascotes
i els considera
un més de la família
i no els abandonaria.
Tenen cura
del seu animal
i són responsables.
A la majoria
de persones
els agraden
els gossos.
Tothom ha dit
que reculli
els excrements,
però
en trobem
molts pel carrer.
Abans de comprar
un animal
hem de pensar
per ser responsables
i poder-lo cuidar bé.
Molt bé.
Vosaltres
heu tret
alguna conclusió
d'aquesta enquesta?
Eric?
Sí,
que la gent
estima molt
el seu animal
de companyia.
Paula?
Que
quasi tothom
diuen
que recullen
els excrements
dels animals.
I tu creus
que és cert?
Alguns sí
i alguns no.
I quan
diuen
que mai
els abandonarien
no us sorprèn
que cada cop
hi hagi més animals
abandonats,
gossos i gats?
Sí.
Déu-n'hi-do
la protectora
de Tarragona.
Pobres que fan
una feina magnífica
i extraordinària
i hi ha moments
que estan desesperats
perquè tants gossos
abandonats
que troben.
Aaron?
Que
jo penso
a vegades
que
algú li fa preguntes
que si pega
el seu animal
i diu que no
però
potser si
li pega.
No et dirà que sí.
Clar,
això és el que dèiem abans.
Tu
en principi
t'ho has de creure
però
em podria mentir
però això és un risc
que sempre hi ha
quan es fa
una enquesta.
Fernando,
sobre aquest tema
vols afegir alguna cosa?
Sobre això
que estem parlant ara.
Sí,
anava a dir
que una vegada
vam anar
a Badajoz
i vam veure
tres gossos
abandonats
i vam agafar
un
un
un
un
un
un
un
un
un
un
un
un
un covell
i
i menjar
i li vam donar
menjar
i aigua.
Uh-huh.
Eric?
Que
la gent
sempre
quan
li preguntes
que no
l'abandonaries
diu que
no
perquè
li da
llàstima
però
després
si algú
té
el seu goss
té
fills
el té
que abandonar
o que
li doni
llàstima.
Uh-huh.
Aaron?
Que
un dia va sortir
per les notícies
que
van
trobar
un goss
enterrat
i portava
una setmana
enterrat
i li van tallar
les pells
i tot
que tenia
i li van portar
pelopicopata
i Xambou
se li van portar
a la seva casa.
Això
què és
exactament?
És un programa
de televisió?
Sí,
es van trobar
un gos.
Que es van trobar
un gos
que l'havien maltractat,
no?
No,
i estava enterrat
a terra
per una setmana
i va...
Però era viu?
Eh?
Era viu?
Sí.
Ostres.
I van tallar
les pells
que tenia,
la carn morta
tot això,
el gos
i va sortir
a pelopicopata
el gos
i s'ho va portar
a Xambou
a la seva casa.
El van curar,
doncs.
Laura?
Que hi ha gent
que potser
diu que sí,
que sí,
que sí,
però
ho diu
per cada bé.
Paula?
Que en pelopicopata
va sortir
que hi havia
una paloma
que estava
amb la pata
trencada
i uns
que anaven
pel carrer
li van agafar
i l'ho van portar
per l'opicopata.
I allà la van...
Sí.
Que és un programa clínica,
allò.
Sí.
És una mena de programa
de televisió clínica.
Ah, molt bé.
Després continuarem parlant
en tot això.
Quan dèieu abandonar,
home,
d'entrada t'has de pensar molt.
Si pots...
Un gos,
tot i que sembla una barbaritat,
és com un fill,
és per tota la vida.
En principi,
hauria de ser així.
si t'has de cansar
millor no tenir-lo
perquè després abandonar-lo
doncs no sé,
suposo que hi ha altres formes
i altres maneres.
L'enquesta d'una banda,
tenim aquí unes dades
i a partir de tots aquests resultats
doncs el que és
el grup B,
de quart B,
doncs ha elaborat
un tríptic
que el tenim aquí
i que el podríem comentar
i ho faran de fet
la Bàrbara,
Fernando,
Clàudia,
Marina i David,
quan vulgueu.
Nosaltres
vam fer,
vam comentar primer
la brutícia animal
i després
vam dir
els gossos
els gossos perillosos,
els rottpailers
i més.
Després,
la nostra tutora
va dir
que fèiem dibuixets
en un paper
per posar-los
a la cartolina
del tríptic.
Després,
vam fer a la pissarra
un tríptic
amb petit egot
i vam dir
els drets
i els deures
dels animals
i els amos.
Finalment,
vam fer
en una cartolina
neta
els drets
i els deures
i ara
us l'anàvem
a llegir.
Doncs vinga,
quan vulgueu.
Drets.
Els animals.
els animals
no ser abandonats,
no ser maltractats.
Els animals
i els seus amors.
Tenir un lloc
adequat
per posar
els animals,
per viatjar
a un espai
adequat.
La ciutat
per jugar
sense molestar
a ningú.
Hotels
i càmpings
per poder
allotjar-se.
Trobar
papereres
amb bosses
per poder
recollir
els seus
excrements.
Hem parlat ara
dels drets
que tenen
els animals,
gairebé els gossos
que són els que
s'obinteixen més
al carrer.
Ara la Marina
continuarà explicant-nos
el contingut
d'aquest tríptic.
Deures.
Posar el xip
a l'animal
per poder
identificar-lo
si es perd.
Respatllar-lo,
rentar-lo,
recollir els excrements,
educar-lo,
alimentar-lo,
treure-la a passejar,
portar-lo
al veterinari,
estimar-lo
molt,
portar-lo
lligat
pel carrer,
protegir-lo,
tenir llicències
si tens
un gos
perillós.
Respectar
el lloc
on fer
necessitats,
tenir un bon
lloc
a casa
en condicions
per l'animal,
castrar-lo
per no
abandonar
els cadells,
posar
morrió
al gos
perillós
i no
deixar
molt
de temps
l'animal
sol.
Home,
si seguíssim
totes aquestes
normes
que heu escrit,
realment
no hi hauria
cap problema
amb els animals
de companyia,
no?
No.
Ni de convivència,
perquè a vegades
això crea
problemes
de convivència
al carrer.
Hi ha una persona
que deixa
el gos
suelto,
es llença
contra un altre,
l'altre s'enfada,
es barallen.
Marina?
que ara quan veníem
aquí a la ràdio
ens hem parat
a un parc
i n'hi havia
moltes
caques de gossos.
Oi que era un parc
que hi havia un lletrero
ben visible
que posava
que estava prohibit
que hi ha n'essin gossos?
Sí.
I llavors es dius
i?
No complim les normes
o què ens passa?
No ho sé.
Ho heu pensat, això?
Sí, sí.
Paula?
Que quan la gent
no recull les caques
a vegades
hi ha gent
que ha de passar
com una aventura
d'esquivalés.
Sí, sí,
és com una ruta
macabra.
Aron?
Que jo un dia
estava
al carrer
i vaig veure
un gos
que portava
una cadira
de rodes.
Ah, sí?
Hauria anat
al programa aquest
que dius
i l'havien curat
segurament, no?
No.
I va
xocar
amb una paret
i va
tirar
atrás
el gos
i va
seguir
el seu camí.
És ben estrany
això, eh?
Què expliques, Laura?
Que jo
sempre
quan vaig
al col·legi
que vaig per un descampat
i està ple
d'extrements
del gos.
Està tot brut, eh?
I sempre igual.
Però això és el que us dèiem abans,
hi ha una normativa,
no recordo la quantitat exacta,
però et poden posar
multes
de molts diners, eh?
Si t'enxampen així,
no recollint
l'excrement
del teu gos.
Eric?
Que
hi ha
molta gent,
no tota,
que sempre
de vegades
recull els excrements
però després diu
ai,
que no puc,
que em fa mal l'espalda
i ja
el deixen ahí
com si fossi
un regal
de bonic.
Ja veus,
als altres ens fa mal
una altra cosa, no?
De veure'ls i ens ho
pagava al carrer.
David?
Que
si no tens
llicenciat
et
costarà molt
diners
pagar-lo.
Clar,
home,
és que d'entrada
el teu gos
ha de tenir un xip,
ha de portar un xip
identificatiu.
Bueno,
tenia un gos,
ara ja no
no ho tinc.
Ara ja no el tens
però sí que l'has tingut
altres vegades,
no?
Però vam anar
allí
per posar-li
la llicència
perquè era
Pere i jo
i va dir
que
a la meva
parcel·la
que ho tenia
allí
no
fa falta
posar-li
la llicència.
Que no feia falta
en aquest cas.
Perquè no
vam assecar-lo
perquè vigilava ell.
Era un gos
per vigilar
allò a casa teva.
Marina?
Que si tothom
fes aquestes coses
que hem dit
no hi hauria
problemes
amb els animals.
Imagina't
cap ni un, eh?
Feliços com anissos
tots plegats.
Fernando?
Que
quan anava...
Dirigeix-te el micro,
millor,
gràcies.
Abans de
anar
a la ràdio
que estaven
anant
a un parc
hem vist
uns homes
que tenien
4 o 5 gossos.
Sueltos.
Els portaven lligats
i bé,
ho portaven correctament.
Bàrbara?
Que
al parc
hi havia els gossos
aquests
però tenien
un...
el culleret.
Portaven el culleret.
Un xip.
Un xip.
Portaven el xip, ja.
Clàudia?
Que
ara
farem
aquesta xerrada
però segur
que hi ha
alguns
que
no faran
cas
de lo que diuen.
Home, això ho pots estar segura.
Per alguns altres, sí.
Tots no faran cas.
Això és segur.
Però alguns segurament sí.
Jo crec que sí,
que és positiu.
I el que és més important,
vosaltres ho fareu bé.
Oi que sí?
Sí.
Paula?
Que si, per exemple,
portes un Doberman
que és un gos perillós
i no porta morrió
et pot caure
15.000 euros
de multa.
No, et pot caure
una bona multa realment.
Home, és que són gossos perillosos.
Si el tens,
tu li poses el seu morrió,
el portes amb la corretja
i no passa res.
Marina?
Que
la gent,
potser ens està escoltant
i no ens fa cas.
Però si diem el diner
perquè no recullen
les seves caques,
si diem el diner
potser...
Sí, però pensen
que no els enxamparan mai.
de totes maneres,
jo m'imagino,
no ho sé,
però que si una persona
no recull
les caques
i li enxampen
i li posen la multa,
dubto molt
que ho torni a fer.
No sé,
què penseu vosaltres?
Creieu que se'ls cau la multa?
Si la pilla,
no creo que la otra.
Que ho torni a fer, no?
Aeron?
que van dir a la classe
que
li podia caure
per no recollir
els excrements del gos
i 100 euros.
500 euros?
Imagina't,
això són molts diners, eh?
Però te'ls pots estalviar
si reculls la porqueria.
És que és molt fàcil.
Eric?
A mi m'agradaria
que amb aquesta xerrada
i amb aquest tema
tots els que ens estan escoltant
que tenen gos
ho facin ja bé
i no hi hagi
tants excrements
pel carrer.
Així, si fins ara
no ho han fet bé,
doncs que s'animin
a canviar una miqueta
l'actitud,
que no passa res.
Bàrbara?
Que en el parc
hi ha fora gossos,
però si els gossos
no feien
els seus excrements,
no posaria
ningun cartell.
Paula?
Jo donaria gràcies
a la gent
si recullessin
els seus excrements
dels gossos
perquè
si hi ha una...
perquè
si hi ha algú
que
la pizza
és un...
Home, és una coxinada.
És una coxinada
i és una feina.
Quines serien
les grans conclusions
que heu tret
de tot plegat?
Ja sé que ara
m'has mandat algunes, no?
Sobretot a veure
si tots plegats
ens conscienciem
una miqueta,
però podríem afegir-ne
alguna més,
potser, Eric?
Com alguna conclusió
que
la gent
li agrada
els animals,
quasi tota la gent,
però després
hi ha una altra
que
diuen que no
es compren
una
per qualsevol cosa
i ja
li agrada.
a vegades
és que no
coneixen
ben bé
el que és
la companyia
d'un animal.
Laura?
Que si tots
complessin
el dret
i els deures
que els animals
estarien millor
i més tranquils.
Clar que sí.
Aaron?
Jo vull dir una cosa.
Digues.
Que diuen
que si
et xafes
una caca
de gos
et toca
la loteria.
Sí, diuen
que porta sort.
Jo crec
que és una llegenda
urbana
que va llançar
la gent
que no la recull.
no, no, escolta
que estic fent
un favor a la comunitat
us estic donant
la possibilitat
que us toqui
la loteria, no?
Vaja, jo no m'ho crec, eh?
Jo no m'ho crec.
Jo m'estimaria més
que no em toqui
la loteria
i no trobar-me
aquests regalets
pel carrer, francament.
Fernando?
Bueno, doncs
ara ho recuperem
ràpidament.
Si a alguna gent
li agrada un gos
o algun animal
i després
el compra
i no el fa a casa
això
és que no
li agrada.
Clar, però és el que passa
que després
el concomendaven
els teus companys
que els abandonen.
Bàrbara.
Hem après
com es cuida un animal
també
a valorar
els animals
i a tractar-los
molt bé.
Quan una persona
estima la seva mascota
no l'abandona
que els animals
no estan per fer bonic
sinó
que els hem d'estimar.
Marina?
que tu
si treballes
tot el dia
que no
no et compris
un animal.
Si no tens temps
per ell, no?
Si no tens temps
no m'erit la pena.
Aaron?
Que si per exemple
compres
un
aquí tan
i nu
que és una rosa
perillosa
que si ho tens
dintre i a la casa
sense morrió
seria perillós
perquè trencaria
tot
el sofà
la tele
Sí, però
ningú t'obliga
a comprar aquesta mascota
vull dir
la tens perquè vols, no?
mascota
Déu-n'hi-do
tros de mascota
eh?
Eric?
Que el que ha dit
la Marina
té raó
perquè si no
si estàs
tot el dia
treballant
es posaria
plorant
el gos
i si
vius en un pis
ja
la que
guiaria.
Però escolteu
vosaltres que teniu animals
i alguns de vosaltres
heu tingut
o teniu gos
què us aporta
tenir un gos?
Què us dona?
Què us dona
la vostra mascota?
Què us dona
el vostre gos
en aquest cas
o un altre?
Clàudia
què et dona?
Què et dona
el curro
per exemple?
A tu
a mi em fa molta
alegria
perquè
em fa molta
de gràcia
quan
quan fa
coses.
I et fa
companyia
no?
Bàrbara?
Que jo abans
tenia
una gossa
i l'estimava molt
perquè
a mi sempre
m'ha agradat
molt
tenir un animal
de companyia.
I arribaves a casa
i de seguida
estàvem tu
no?
Et donava allò
una sensació
maca.
Fernando?
Una cosa
oi dos
una
perquè
m'agraden
els animals
i una altra
perquè
tindran
criers.
Ah, clar.
Eric?
Que a mi
quan jo tenia
el meu gos
que em donava
molta alegria
i sobretot
això.
O sigui, tu recomanes
si el cuidarem bé
si estarem per ell
recomanes
tenir un gos.
Sí.
És bo
tenir un gos
a casa
si el pots cuidar.
Com diuen
que és el millor
amic de l'home.
I tu creus
que és cert?
Sí.
Aaron?
Que
jo també
recomano
que si
algú
no té
l'animal
que l'agrada
que busqui
per internet.
Que també
pot trobar.
Alguns que
no cal comprar-ho
alguns que
potser
alguna família
que per raó
que sigui
no el pot tenir
en lloc
d'abandonar-lo
busquen
nous amos.
Aquest és
un bon sistema.
el gos
que tenia
la meva tieta
van buscar
per internet
i
regalaven
els gossos.
Clar,
els regalen
perquè són famílies
que no els volen
abandonar.
Paula?
Que
el meu tiet
té un gos
que es diu
Cabano
i dona
molta alegria
perquè
és un trasto
fa molt de cas
però
com és un trasto
és molt carinyós.
Fa gràcia.
D'aquí no res
ja hem d'acabar.
Pràcticament
se'ns ha acabat
el temps.
No hem trobat
els quatre noms
per les tortugues.
Ens faltava un
perquè era
Gamba,
Shakira i Macaco.
Eric,
vols aportar
algun altre?
No sé,
jo diria
com
no sé.
A veure,
Clàudia.
Nena de Conte.
Oye,
famosos,
famosos en acció
en un altre famós.
Vinga,
Marina.
Verdós.
Verdós.
Això com és la tortuga?
Alguna tortuga
li aniria bé,
Paula?
Pim-pam
toma la casita.
Pim-pam
toma la casita.
Pim-pam
toma la casita.
Pim-pam
pancho si és un nen
o panxa si és una nena.
I si és nena.
I tu, Eric?
Que jo estic d'acord
amb la Paula
del pim-pam
toma la casita.
Pim-pam toma la casita.
Sabeu què?
Com que ja heu recollit els noms
us ho repartiu
entre la Paula i el David
us repartiu els noms
i els que vulgueu.
Quasi que comencem
a acomiadar-nos.
No sé si voleu afegir
alguna cosa més
abans d'escoltar
la cançó que heu triat.
A veure,
què voleu afegir
molt ràpidament?
Paula.
Jo vull saludar
a tots
els nens
de la classe
i a les nostres famílies.
Molt bé,
doncs totes les famílies
es donen per saludades
perquè si comencem
tots a saludar
un per un
a les famílies
i com que sou
com sou de macos,
segur que teniu
molta família
i molts amics,
no ens ho acabaríem.
Eric.
que jo vull dir
dues coses,
que la primera
que vull saludar
a tots els meus amics
i també
que espero
que amb això
el tema
que ens estan escoltant
ho facin bé.
Aaron?
Jo vull saludar
a tota la classe,
la de quarta
i la de quart B
i a la meva família.
Molt bé,
en David?
Que abans
de tenir jo
els tres gats
tenia un
que es va morir
que es deia
Trasto.
Un bon nom
per un gat.
Marina.
Que jo vull saludar
a tota l'escola.
I jo també.
Tots saludats,
famílies i escola,
tots ens donem
per saludats
i companys,
companyes,
les vostres famílies,
els vostres amics,
tota la gent coneguda.
Jo vull saludar
a mi.
Acabem amb una cançó
que heu triat vosaltres.
Qui la presenta?
Macaco.
A veure,
Macaco,
amb qui més?
És gossos.
Gossos,
gossos molt ben triat,
el tema, Eric.
Aquest dia
que es deia
Corren.
Corren,
que és una cançó
de gossos
i en aquest cas
està acompanyat
per Macaco,
oi que sí?
Doncs amb aquesta cançó
acabem per l'aventura
de la vida.
Paula,
Marina,
Laura,
Aaron,
Eric,
David,
Marina,
Fernando,
Bàrbara,
Clàudia,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
De veritat
que ha estat un plaer
la vostra visita.
Molt bon dia,
adeu.
Adeu.
Adeu.
Gràcies.
Fins demà!
A la terra vull caminar, necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir tot allò que m'ha amagat i que no m'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren, paraules que no s'esborren.
Imatges que no se'n van.
Qui fa de macaco? Algú que faci de macaco, no?
Corren pels carrers, corren, pels carrers d'aigua s'enyoren.
Aquestes ja no es veuran.
Difícil descobrir
Que sóc un iperi
Una gota em cau mentre s'un altre em treu de ser
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no s'esborren.
Tu m'ha de mirar-me, tu m'ha de mirar-me.
Tu m'ha de mirar-me, tu m'ha de mirar-me.
i se'm disparava.
Rats de llum
il·luminant el cap a tu,
una revolució al meu
que s'adueixi i es transforma.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no!
S'ha esforat!
Em transformo amb el gran mar
i els nens dins d'estava amb fora.
Molt, molt, molt, molt.
Anar-te a buscar,
nena, no és broma.
Hauria de fer-te a mi florent
en un moment.
S'han de ser totes les portes.
Poso els peus a terra, vull caminar.
Necessito despertar.
en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m'he amagat
i que no m'he volgut dir.
Corren per als carrers corren,
paraules que no se'n corren,
imatges que no se'n van.
I ploren,
ploren pels carrers,
ploren,
com totes d'aigua senyora,
aquells que ja no es cauran.
i que no es cauran.
Corren per als carrers corren,
corren per als carrers corren,
paraules que no se'n corren,
imatges que no se'n van.
I ploren,
corren per als carrers corren,
i ploren,
corren per als carrers corren,
com moltes d'aigua senyora,
i que no es cauran.
Aquells que ja no es cauran.
Corren per als carrers corren,
corren per als carrers corren,
paraules que no se'n corren,
i que no se'n corren.
Gràcies!
Corren per als carrers corren,
corren per als carrers corren.