Sintoria de Tartúlia, matí de Tarragona Ràdio,
un temps a la propera mitja hora que dedicarem,
com és habitual cada dia, a comentar els principals aspectes
de l'actualitat local de la jornada.
Avui amb tres veus, tres veus femenines,
per cert, que ens ajudaran a comentar l'actualitat de la jornada.
Ens acompanya la periodista del diari de Tarragona, Raquel Sants.
Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ens acompanya una altra periodista,
la directora del diari El Punt a Tarragona, Mercè Ribé.
Mercè, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya la professora del Centre de Normalització Lingüística
i Portaveu d'Iniciativa per Catalunya, Tarragona, Arga Santís.
Arga, també bon dia.
Hola, bon dia.
Amb velles tres comentarem, repassarem algunes de les notícies de la jornada.
Avui tenim diversos aspectes de l'actualitat que ens deixa la jornada d'ahir.
Per exemple, la comissió parlamentària,
on es va parlar del procés de segregació d'independència de la canonja,
amb la compareixença, entre d'altres, dels alcaldes de Tarragona i de la canonja,
i on es va parlar, entre d'altres qüestions,
de la renegociació que s'haurà de fer sobre els temes econòmics,
sobre els aspectes econòmics de la segregació,
perquè, tenint en compte la situació actual de crisi,
molt diferent a la del moment en què es va acabar de tancar aquell acord econòmic,
d'alguna manera s'haurà de reformular.
En qualsevol cas, això no impedeix que tot el procés avanci
i que en els pròxims mesos pugui ser una realitat
la independència de la canonja respecte a Tarragona.
Però el tema econòmic, el troben lògic i normal,
que s'hagi de renegociar o de revisar?
Arga?
Jo és que, si vols que et siguis sincera,
tot l'assumpte aquest de la canonja,
me'l miro amb una miqueta d'actitud,
així com si fos una cosa una mica subrealista.
M'explico, m'intento explicar,
i sé que seré políticament incorrecta
i que la meva opinió segurament és minoritària.
En un context en què sembla que s'està tendint
cap a la creació d'àrees metropolitanes,
cap a municipis que se mancomunen,
no busquen formes de cooperació,
perquè la realitat que tenim és una realitat
que transcendeix el que són els límits municipals
i necessita fórmules de cooperació entre els municipis
i que fins i tot s'estan plantejant
unir municipis, mancomunar municipis,
crear una àrea metropolitana a Barcelona,
que la novetat més important pel que fa
a l'estructura institucional administrativa
aquí, al camp de Tarragona,
sigui d'una banda les baralles contínues
entre les dues capitals més importants del camp
per la capitalitat, que estan centrades, a més,
en aspectes purament nominalistes, sobretot,
i després d'altra banda,
que un municipi, que és veritat,
va perdre la independència per una cacicada,
però d'això fa molt de temps,
va ser l'any 64, recuperi la independència,
a mi em fa una miqueta la sensació
que estic veient com una mena de pel·lícula
una mica amb uns gestos surrealistes.
I reconec que és la meva opinió particular
i reconec que hi ha molta gent
que no la comparteix,
però és la meva i la dic.
I en aquest sentit,
que això s'hagi afegit ara,
que després de negociar...
A veure, el que implica ser independent
o no ser independent
en un municipi avui en dia,
tenint en compte que la Canon ja tenia
totes les competències que podia tenir,
com tenir el màxim estatut
com a entitat municipal descentralitzada,
gestionava cultura,
gestionava pràcticament ensenyament.
Ara el que gestionarà de més a més,
per entendre'ns,
és la policia local
i la mobilitat,
el transport urbà.
I això forçosament
ho haurà d'acordar amb Tarragona,
no tindrà més remei,
ho haurà d'acordar amb Tarragona
i ho hauria d'acordar amb Tarragona
i no només amb Tarragona,
també amb altres municipis de la zona,
perquè només amb Tarragona
tampoc funcionaria la cosa.
Aquest és un dels problemes que tenim aquí,
que no s'acorden,
serveis que en realitat
no haurien de donar serveis
en un sol municipi,
sinó tota l'àrea urbana,
que és molt més gran
que no només un municipi.
Aquesta seria la principal novetat.
Aquesta i el fet
que els impostos
de les empreses
que estan instal·lades
amb el que ara serà
terme municipal de la Canonja
aniran a parar a la Canonja.
Que aquestes coses,
que siguin la principal novetat
que implica la independència
de la Canonja,
no estiguessin ben clares
i no s'haguessin tractat bé abans,
em sorprèn.
Per dir-ho d'alguna manera.
Com que aquesta és una postura, ja ho deia,
políticament incorrecta,
en serveix molt bé
per obrir el temps de la tertúlia.
No sé si la Mercè i la Raquel
ja estan d'acord
o al revés radicalment
en contra del que diu l'Àrga.
Puc compartir alguns aspectes.
És a dir,
jo crec que la independència
de la Canonja
va més enllà d'això.
és un sentiment d'orgull
com a poble.
I que això no és independent,
amb la futura llei de vagaries
i amb els futurs nois concells comarcals,
la figura aquesta de Mancomunar
ha d'estar molt present.
I la creació d'àrees metropolitanes
tampoc és incompatible
amb que la Canonja
sigui un municipi independent.
Per tant, jo crec que és més
una qüestió de resoldre
un deute històric
i que aquest deute històric
no està renyit
amb el fet d'això
que hi hagi molts serveis
que es continuïn Mancomunant
i que en certa manera
una dependència de Tarragona
i dels barris que té al voltant
la continuarà tenint
perquè porta molts anys
anexat a Tarragona.
Però això no li treu
que no tinguin el seu dret a...
No, jo el dret no el qüestiono.
Jo el dret de la gent
de fer el que vulgui
amb la seva realitat
i de pronunciar-se
sobre aquelles coses
que els afecten.
Jo no el qüestiono
en absolut,
però és que tampoc
han fet un referèndum
a la canonja,
no oblidem això.
Però el sentiment
de la canonja
és bastant unànime.
Sí, però a veure,
el sentiment aquest
s'es poden canalitzar
de moltes maneres.
No sé quin sentiment
tenen al Serrallo,
per exemple,
i no estic cobrint
la capsa dels trons,
és que estic a parlar...
Tu no proposis.
Que dels sentiments identitaris
necessàriament
s'hagi de despendre,
que són respectables,
necessàriament s'hagi de despendre,
que hagis de gestionar
tots els serveis
que ofereixes,
bé,
pot ser que sí,
però jo personalment
dic que a mi em sorprèn.
A veure, Raquel.
No, jo penso que
amb les dificultats
que hi ha avui en dia
per posar-se d'acord
entre municipis,
ho estem veient
amb Tarragona Reus,
doncs el fet
que tant a la canonja
com a Tarragona
tothom estigui d'acord
amb aquesta segregació
i que hagi estat
un procés
fruit del consens
de tots plegats,
demostra el que deia la Mercè,
que realment
hi ha una voluntat,
hi ha un sentiment
i hi ha una necessitat
d'aquesta segregació,
si no,
no s'hauria arribat
a aquest extrem.
Ara,
coincideixo amb l'Àrga
que el que em sorprèn
és que els termes
més importants
com poden ser segurament
aquestes qüestions econòmiques,
aquests ingressos municipals
de les empreses,
que venen de les empreses,
doncs, home,
em sorprèn
que no s'hagin tractat abans.
De fet,
estem en un país
que sembla que
comencem sempre
les coses per la teulada,
no?
però abans d'arribar
a aquest procés
potser hi hauria
una sèrie d'acords
que s'haurien d'haver pres.
És que potser
hauríem de repassar
una miqueta
com s'ha produït
aquest procés
d'independència
i estic dient
que no l'estic qüestionant
d'entrada,
em sembla molt bé
que cadascú
assoleixi el que vulgui
i democràticament
decideixi el que vulgui.
Aquest procés,
aquesta independència,
no la va reclamar
formalment
al municipi
de la Canonja
sinó que els va oferir
l'alcalde de Tarragona
d'aleshores
en el transcurs
d'una campanya
electoral
va oferir
al municipi
de la Canonja
i vosaltres
podríeu ser independents
o pràcticament
els va sugerir
que demanessin
la independència.
Si ho va oferir
segur que això donava vots
i per tant...
O donava vots
o treia vots
al partit
que treia més vots
de la Canonja.
Totes dues coses
en realitat
van pel mateix camí.
Això va passar així
i evidentment
des de la Canonja
van entomar
l'oferta
que és el que havien de fer
entre altres coses
perquè a veure
si tens una oferta
d'independència
que et permet
gestionar
o que et permet
rebre tots els impostos
que et puguin venir
de les indústries
que tens
al terme municipal
ben tonto seria
si no l'aprofitessis
però és que jo
hi ha la posició
aquesta d'un alcalde
que en comptes
d'estar preocupat
perquè tothom
que té el seu terme municipal
estigui a gust
ofereix a una part
d'aquell terme municipal
millor que marxeu
ja no l'entenc.
De totes maneres
veurem com evoluciona
perquè també et deia
la Mercè
que sembla
que té un sentiment
molt majoritari
a la Canonja
i la llei avança
la tramitació parlamentària
avança
i si no vaig equivocar
em sembla que és
el mes d'abril
que es portarà
a ple del Parlament
i en pocs mesos
pot ser una realitat.
El fet és que ahir
va comparèixer
l'alcalde de Tarragona
al Parlament
va comparèixer
l'alcalde de la Canonja
van comparèixer
moltes altres persones
responsables polítics
ciutadans
fins i tot de la Canonja
i també es va aprofitar
per parlar
d'una o altra manera
de qüestions
que també l'Arga
esmentava al principi
de la seva intervenció
sobre el tema
de territori
vagaries
perquè l'alcalde Ballester
es va tornar a parlar
de la necessitat
que es digui clarament
que sigui capital
que es parli de capitals
i no de seus institucionals
ara que ja han passat
pràcticament dos mesos
des de l'esclat
una mica
o més de dos mesos
des de l'esclat
de totes les polèmiques
del nom
de la vagaria
de la capital
creuen que
hem arribat
a un punt
ja de no retorn
pel que fa al debat
creuen que tot això
es va diluint
ara comença la tramitació
parlamentària
com veuen
aquesta qüestió
Raquel
bé
jo veig una qüestió
que parlis
en l'àmbit
en el que parlis
sobretot
en els àmbits polítics
a mi em fa gràcia
perquè ha estat
un dels temes
que ha aixecat
molt de rebombori
que ha aixecat
fins i tot
molta confrontació
dins el mateix territori
i resulta
que parlis
amb qui parlis
et diu
no no tranquils
que aquesta llei
no s'aprovarà
dins els mateixos polítics
no se la creuen
llavors
clar
vist des de fora
i des del desconeixement
total
de quin és
com avança
quin és el ritme
en el que avança
aquesta llei
dius
ostres
doncs
vols dir que
valia la pena
vols dir que no valia
la pena esperar
és obvi que
les vagaries
formen part
de l'Estatut de Catalunya
és una qüestió
que portaven
molts dels partits
polítics
en els seus programes
electorals
i per tant
és una necessitat
aquesta llei
però no sé
si les formes
la manera
aquesta
corre cuita
aquesta manera
de començar
a tramitar la llei
doncs no sé
si és la manera
més adequada
de moment
el debat s'ha diluït
avui al diari
podíem llegir
que els serveis jurídics
de l'Ajuntament
demanaran
de l'Ajuntament
de Tarragona
demanaran
que s'aturi
la llei
fins que
governació
no respongui
una per una
a les 5.044
al·laboració
s'han trobat
fonaments jurídics
que diuen
que s'haurien
de respondre
aquestes al·legacions
i en tot cas
aquestes 5.044
al·legacions
demostren
que
si més no
a Tarragona
hi ha un
descontentament
llavors
no sé
com acabarà
tot plegat
però
parlis
amb qui parlis
et diu
aquesta llei
no s'acabarà
aplicant
no sé si valia la pena
és que
amb aquesta llei
hi ha dos discursos
paral·lels
hi ha el discurs
oficial
i hi ha
el discurs
el discurs
de tu a tu
que pots fer
amb diferents persones
llavors
aquí sembla
que ha quedat
un nom clar
que és el nom
de Camp de Tarragona
i sembla
que hauria quedat
mig clar
que Tarragona
en serà la seu institucional
no es parla
de capitalitat
llavors per exemple
en una entrevista
el president de la Diputació
el president de la Diputació
et diu
la Diputació
actualment té 3 seus
al Camp de Tarragona
una Tortosa
una Reus
i una Tarragona
i ningú crec
que tingui
llavors és un debat
que va tindre el seu moment
de plena efervescència
i que aquí tots
vam sortir al carrer
i ara sembla
que a tothom
li interessa
marcar posicions
però no marcar posicions
davant del micro
per dir-ho d'alguna manera
sinó
anar marcant posicions
a petita escala
també es parla
d'una reunió
que hi va haver
amb el senyor
alcalde de Reus
i amb el conseller
Usàs
a la reunió aquesta
es va decidir
que en certa manera
renunciava
a que
a Calabagueria
es diria
Camp de Tarragona
però
és a dir
que a Carreus
no fes tant de merder
és a dir
no parlarem de capital
parlarem de seu institucional
ja ho acabarem
d'arreglar
d'alguna manera o altra
sembla que s'estigui
arreglant més
a les esquenes
de tothom
per no encendre
aquest debat
i
i la tens
i la tens
i la tens
i continua
estant
Marga
amb llei o sense llei
de vagaries
el que tenim
aquest territori
és un problema
que és el problema
de pensar-nos
com a territori
i de saber exactament
que tenim uns interessos
que són comuns
a mi em sembla
que és un problema
que es pot arreglar
o es pot contribuir
a arreglar
amb la llei
de vagaries
però que
en principi
les lleis
les coses
que es fan des d'amunt
no solucionen
els problemes
que són problemes
de base
i és un problema real
i l'hem de solucionar
perquè és que no tenim
més remei
que solucionar-ho
que cada vegada
qualsevol tipus
d'intent d'ordenació
d'intent de planificació
del territori
s'acabi expressant
en rivalitats
que són rivalitats
històriques
i són rivalitats
que no tenen
un contingut real
sinó molt formal
i molt d'intentar
mobilitzar la gent
entre Reus i Tarragona
ens està esgotant
i està convertint això
simplement
en un territori
que no té possibilitat
de definir-s'hi pel futur
i això em sembla
que és un problema
és el problema real
és aquest
no hi ha problema
de noms
ni de capitals
segons tu
no, aquest és un problema
aquest és una distracció
del problema
és que a mi
m'alegra sentir
que una persona
que aspira
a l'alcaldia de Tarragona
per un partit
tingui aquest discurs
perquè és que
sembla que sigui
de vegades
un discurs
una mica tabú
jo sempre he defensat
que Tarragona
sense Reus
no és ningú
i Reus
sense Tarragona
no és ningú
i si realment
volem ser
la segona àrea
metropolitana
del país
i realment volem ser
el segon motor econòmic
del país
hi ha el potencial
perquè ho siguem
però amb Reus
i Tarragona
agafats de la mà
però sembla que
depèn d'on facis aquest discurs
vull dir que t'hagin
de pedregar
i dius
i no li vull ficar
un nom
no vull parlar
ni de capital
ni de cocapital
ni de seu institucional
ni de subseu institucional
vull parlar d'una realitat
de dues ciutats
amb un pes demogràfic
important
amb uns potencials
molt importants
un en té uns
més destacats
l'altre en té
uns altres més destacats
i que han d'anar
de la mà
per convertir això
en motor econòmic
jo crec que és evident
que són dues ciutats
importantíssimes
que són el motor
del territori
però entenc
d'alguna manera
entenc la postura
de Tarragona
de dir
som una capital
des de fa més de 2000 anys
i la capitalitat
no és només el nom
moltes vegades
hi ha també
tota una sèrie
de qüestions econòmiques
de llocs de treball
d'inversions
i de col·locar-se
en el mapa
jo entenc
que un no vulgui renunciar
si jo sempre he estat
doncs
no sé
he tingut sempre
una posició
un càrrec
de cop i volta
que amb una llei
doncs
quedi diluïda
aquesta posició
quan segurament
ara mateix
de les quatre capitals
que hi ha a Catalunya
doncs
la més antiga
i la que té més història
i la que té més
més antiguitat
sigui Tarragona
jo ho entenc
vull dir
entenc que
Reus i Tarragona
hagin d'anar
donats de la mà
per altra banda
també penso
que ens venen
que volen
doncs
volen unir el territori
que som la segona àrea
metropolitana
etcètera
etcètera
em sembla molt bé
però no crec
que la llei de vagaries
sigui el primer pas
crec que hi ha altres qüestions
com el transport
per exemple
en l'àrea del camp de Tarragona
etcètera
etcètera
una sèrie de qüestions
pràctiques
que ens farien la vida
més fàcil
i que ajudarien
a cohesionar el territori
més que qualsevol
vagaria
més que qualsevol nom
i més que qualsevol capital
i jo crec que és per aquí
per on la gent volem
o almenys
la gent de peu
i la gent amb la que parles
és per on creus
que s'ha de començar
poques paraules
més autobusos
i més tren
i menys polèmiques
de vagaries
digues
de tota manera
sempre que es parla
d'aquest tema
a veure
es parla que Tarragona
és capital
des de fa 2000 anys
bueno
Tarragona té una història
molt llarga
de 2000 anys
però capital de província
és des que existeixen
les províncies
vull dir que aquests discursos
sempre cadascú
tira una miqueta cap a casa
i és normal
tothom fa política
de campanar
amb aquestes coses
jo entenc que Tarragona
reclami
i defensi la seva capitalitat
perquè entre altres coses
si és veritat
porta uns profits
el fet que tinguis les seus institucions
les de les administracions
et porta a un profit afegit
però
que la teva màxima aspiració
a la vida
sigui ser la seu
d'unes institucions
i que això és el que t'hagi
de solucionar el futur
a mi em sembla
que és un signe
de poca ambició
de cara al futur
sobretot
en un temps
en què realment
els efectes econòmics
que pot tenir
la seu de les administracions
no són els mateixos
que tenia al segle passat
entre altres coses
perquè ara
s'atendeix molt
cap a les descentralitzacions
administratives
i això és una cosa bona
a la que no hauríem de renunciar
perquè la possibilitat
d'administracions telemàtiques
etcètera
totes aquestes avantatges
les fan molt més
molt més negligibles
això d'una banda
i d'altra banda
entenc la postura de Tarragona
però és que també entenc
la d'arreu
no no evidentment
evidentment
i si són postures
i si són postures
contraposades
que no intenten trobar
una solució
que no intenten trobar
un acord
tenim un problema
tenim un problema
importantíssim
i sí
coincideixo amb tu
perquè és que em sembla
que és de sentit comú
que si el problema
el tenim amb les administracions
locals del territori
la solució l'hem de tenir
des de les administracions
locals del territori
que una solució
que t'imposi
t'imposi
o te proposi
una superestructura
per solucionar
un problema
que és un problema
de base
és difícil que funcioni
tot i així
les vegaries
sí que poden suposar
una oportunitat
una oportunitat
entre altres coses
per les terres de l'Ebre
que evidentment
necessiten
una definició
administrativa
com una realitat
diferent que són
això és una cosa
molt positiva
per aquesta part
del territori
i també podrien
suposar
una oportunitat
pel camp de Tarragona
que queda
molt
posada en dubte
si per part
de les administracions
locals
que són les primeres
que a més són
les que estan
elegides
democràticament
per Ciutadans
que són les més properes
no ho veuen
com una oportunitat
Mercè
Estic pràcticament
d'acord amb tot
però això que reclamava
la Raquel
és a dir
jo crec que cadascú
a casa seva
és conscient
d'aquesta necessitat
i de fet
el fracassat
consorci del camp de Tarragona
havia de ser això
havia de ser un ens
que mira que
se li ha donat voltes
i s'ha intentat refundar
i després va sortir
la mesa socioeconòmica
perquè tothom n'és conscient
el problema és que
quan s'asseuen tots
a la mateixa taula
ningú vol renunciar
a la seva parceleta
i a la seva quota de poder
i jo no estic qüestionant
la capitalitat de Tarragona
és a dir
Tarragona
històricament
és capital
i jo crec que
en una vagueria
de camp de Tarragona
hi ha d'haver
una seu
institucional
una capital
com ni vulguis dir
però jo crec
que vist des de fora
i jo ho dic
que sóc una persona
que no sóc de Tarragona
ni sóc de Reus
vist des de fora
jo puc veure
l'evolució
de les dues ciutats
i segurament Tarragona
és on és
pel fet de ser capital
és a dir
s'ha arrossegat
d'aquesta condició
de capital
i Reus en canvi
és una ciutat
que tot el que té
s'ho ha treballat
per intentar
aconseguir
que és legítim
també per part seva
aquesta capitalitat
però
que ha aconseguit coses
des de la no capitalitat
i moltes vegades
doncs això
aquí a Tarragona
tens una sèrie
d'institucions
tens una sèrie
de...
hi ha un moviment
que hi ha pel simple fet
de ser capital
un signe ben evident
i amb això suposo
que estaran d'acord
les nostres tres contartulianes
que un signe evident
que és una capital
de província
és tenir l'edifici
del Banc d'Espanya
i això em serveix
si sembla
per comentar
altres aspectes
altres aspectes noticiables
perquè hi va haver
comissió municipal
de territori
aquestes comissions
que se celebren uns dies
abans dels plenaris
de l'Ajuntament
i on es va donar
el vistiplau
a un acord
signat per l'Ajuntament
de Tarragona
i per l'Estat
que farà possible
que la subdelegació
del govern central
utilitzi
i obri
de manera temporal
durant uns quants anys
durant un temps
unes oficines d'estrangeria
a la biblioteca
de l'antiga facultat
de lletres
de la plaça imperial
de Tarragó
després
aquest acord
tindrà una segona part
per dir-ho d'alguna manera
s'assignarà
un segon acord
que recollirà
la permuta
del Banc d'Espanya
per uns terrenys municipals
dels quals ja n'havien parlat
fa temps
tots els mitjans de comunicació
i segurament
alguns ciutadans
en recordaran
potser molts no
que hi havia un acord
una permuta de terrenys
a la zona de Joan XXIII
això que va fer ahir
l'Ajuntament
aquest pas
en fi
què significa
com ho veuen
Arga
a veure
en principi
suposo que positivament
però
a veure com
funcionen les coses
perquè l'experiència
que tenim a Tarragona
d'edificis
que estan esperant
una destinació
durant molt i molt
i molt de temps
és bastant decebedora
ja veurem com tira
també
no sé
què passa últimament
que totes les coses
que no sabem posar
ara van a parar totes
a l'Imperial Tàrraco
o a la Tabacalera
o a la Tabacalera
no encara
d'entrada a l'Imperial Tàrraco
home de paraules
i més endavant
a la Tabacalera
que és un edifici
que fa quatre dies
deien que no servia
que tenia problemes
i que s'havia d'enderrocar
per fer un
però el fet
que la cessió del Banc d'Espanya
sigui per una permuta de terrenys
que ja se n'havia parlat
se n'havia parlat
tot i que segurament
molts ciutadans
ja ni se'n recorden
se n'havia parlat
el que passa
és que són aquestes coses
estaria d'acord larga
que hi hagi
aquesta permuta de terrenys
jo penso que en principi
el que hi hauria d'haver
és una cessió
i punto
penso que és el que hauria de ser
el que passa
que no sé fins a quin punt
això ho hem pogut negociar
ha estat possible
o no ha estat possible
però hi hauria d'haver estat
simplement una cessió
Mercè
capítol 4.322
jo vaig deixar
jo vaig deixar
evidentment
qualsevol cosa
que es faci
per desencallar
projectes
edificis
públics
amb desús
doncs endavant
es pot discutir més
la idonitat
de què s'ha de situar
en un lloc
que s'ha de deixar
de situar en un altre
però bueno
jo sempre he defensat
tota aquesta col·lecció
d'edificis
que hi ha aquí a Tarragona
que es van malmetent
pel simple fet
de no tenir res
doncs endavant
el que s'havia de permutar
per uns altres serrenys o no
jo això ho vaig defensar
un dia
que a veure
que jo ho entenc
vull dir
perquè les administracions
funcionen com funcionen
i cada administració
té el seu patrimoni
cada administració
té les seves herències
i ningú vol renunciar a res
però
en una democràcia ideal
en un món ideal
és a dir
qualsevol edifici
al cap i a la fi
és de la ciutat
i és dels ciutadans
vull dir
perquè
tot edifici públic
sigui comprat
a través de diners municipals
a través d'un govern
d'un govern català
o d'un govern central
acaben venint
d'impostos
d'empreses
de gent
llavors en aquest sentit
sempre es produeixen
aquestes bestieses
de bueno
pots fer l'escola oficial
d'idiomes a la Xertres
però tu abans ho has de pagar
jo t'he de donar
aquest tros de terra d'aquí
tu m'has de donar
aquest tros de terra d'allà
i dius
i al cap i a la fi
tota aquesta col·lecció
d'edificis
són dels tarragonins
i sí que de vegades
vull dir
no crec que ho facin
tampoc per lucrar-se
però no
aquesta possessió
del patrimoni
per part d'institucions
públiques
i enfatitzo el públiques
depèn de com es miri
massa sentint
a mi m'encantaria
viure en aquest món ideal
seria fabulós
però sí que és veritat
que de vegades
per exemple
des de l'Ajuntament
pagarem
nosaltres pagarem
l'escola oficial d'idiomes
i dius
què vols dir
nosaltres pagarem
no no
pagarem tots i totes
els que paguem impostos
és a dir
no és una qüestió
de l'Ajuntament
no és una qüestió
de la Generalitat
no és una qüestió
de l'Estat
ara bé
també com deia la Mercè
cadascú
cadascuna de les administracions
té el seu
el seu propi patrimoni
per tant
doncs també
malauradament
no vivim en aquest món ni ideal
cadascú defensa
el que és seu
i entenc
que no s'hagi
optat
per una cessió
sinó
que es faci
aquesta permuta de terrenys
ara
amb el tema dels edificis
és de vergonya
és de vergonya
que aquests interessos
particulars
que aquest
tenia el patrimoni
ben agafat
i no voler-lo deixar anar
doncs faci
que tinguem edificis
que estan
anys i anys
i anys
buits
degradant-se
exacte
que realment
suposen un cost econòmic
pels ciutadans
i que
hi ha molta gent
o hi ha moltes
qüestions
que no tenen local
que no tenen
que no tenen
una edifici
a col·locar-se
i que
no sé què esperem
però
al final
els que acabem pagant
som nosaltres
ja que han citat abans
la tabacalera
i com que ell també va sortir
en el temps de la tertúlia
el debat sobre si és millor
tenir un projecte global
de tabacalera
i aleshores fer-ho
encara que sigui d'aquí un temps
o és millor
l'opció
que ha fet el govern
de la ciutat d'agafar els diners
del fons estatal
d'inversió local
per anar posant-hi coses
per anar omplint
si em permeten aquesta expressió
com a mínim
un parell d'amagatzems
darrere de la tabacalera
i enjardinar
la part que dóna
Vidal i Barraquer
què creuen que és millor
agafar aquests diners
del 2010
del fons estatal
i
si donen calés
ja repleguem-los
o esperar
tenir un
un pla més general
un projecte més global
tu Mercè
agafa els diners
no no
si donen
si donen
l'altre dia
em sembla que era
el president
de la societat arqueològica
d'aquí Tarragona
que ell parlava
de
proposava
de fer de la tabacalera
un
supermacromuseu
dedicat
únic i exclusivament
a l'arqueologia
tarragonina
jo no t'ho sé valorar
tampoc
vull dir
jo allà veig
molt d'espai
molt
i llavors
com que veig
tant tant tant d'espai
jo crec
i tu ho estic dient
sense ser-ne massa
plenament conscient
i em dono la sensació
que allò
dona per ubicar-hi
més d'un espai
si per tant
hi podem ubicar
més d'un espai
doncs escolta tu
vull dir
si donen calèix
i anem arreglant
però et dic
jo tampoc és que tingui
masses elements
per jutjar
si realment
s'ha de fer
aquest macromuseu
que m'agradaria
però és que em dóna la sensació
que aquest macromuseu
ja es pot fer
i que això
no fa que s'hagi de renunciar
els diners del pla Zapatero
no forçosament
els has de gastar
a la tabacalera
els pots agafar
i gastar-te'ls
en altres llocs
de tota manera
jo penso que amb això
estem tornant
amb un dels vicis
que tenim aquí
que em sembla
que és un problema
que és que quan intentes
parlar d'infraestructures
i d'equipaments culturals
no tens un discurs global
sinó que estàs parlant
sempre
de per què
hauries de fer servir
un edifici concret
em sembla que així
no es pot construir
un model
d'infraestructures culturals
per una ciutat
encara estem esperant
que presentin
el pla d'equipaments culturals
que era un compromís
i que fa molt de temps
que diu que el presentaran
la setmana que ve
ara no sé exactament
quan han dit
que el presentaran
clar
si el pla aquest
d'equipaments culturals
que idealment
tu creus que primer
un pla clar
d'equipaments culturals
tenir clar
què va a la tabacalera
i ja ho farem
ja ho faràs
però no simplement
no t'has de preocupar
simplement
per què posaràs
a la tabacalera
home això
això seria l'ideal
tenir un pla
i dir
doncs en aquest edifici
col·loquem
aquesta infraestructura
en aquest altre
aquesta altra
el que passa és que
jo estaria més
pel que diu la Mercè
que realment
si tu tens els diners
ara mateix
doncs més val
que te'ls gastis
el que passa és que
això pot tenir un problema
que és que pots col·locar
doncs pots fer part
de la tabacalera
i quedi un espai
buit al costat
i el mateix fet
de conviure
amb el no res
acabi malmetent
els diners
que ara ja has invertit
vull dir que
tot té els seus pros
i els seus contres
ara esperar
un projecte global
podem anar esperant
esperant esperant
però és que el projecte global
se suposa que està fet
el que passa
que no està
perquè han dit
unes quantes vegades
que el presenten
la setmana que ve
el que passa
és que suposo
que no el presenten
perquè l'estan canviant
a cada moment
segons les urgències
que van sorgint
com el tema
que fem ara
amb els diners del Zapatero
home i una altra pregunta
seria més enllà del pla
és
hi ha diners
per fer aquest gran
macro-moció
amb el Zapatero
no
comences a fer
però no pas
ni amb Zapatero
ni sense
de tota manera
a veure
és com si a casa teva
has de fer obres a la cuina
i tens diners per les rajoles
i poses les rajoles
però no arregles les canonades
l'any que ve
hauràs de treure les rajoles
per arreglar les canonades
el que passa
és que igual
si no t'has gastat
allò de les rajoles
però la Percè diu
que si té ara diners
per posar les rajoles
les posa
jo una part
una part de barca
l'entenc
és a dir
jo crec que sí
que evidentment
que hi ha d'haver
una planificació
i que moltes vegades
aquesta planificació
falla
però si nosaltres
planifiquem
sobre l'ideal
que ens agradaria
és a dir
tots
jo crec que tothom
coincideix en dir
que aquí a Tarragona
hi ha molts edificis
i aquests molts edificis
estan degradant
per tant
tu també has d'adaptar
una mica les obres
a la infraestructura
que tens
i si anem fent plans
i refem els plans
i tornem a refer els plans
potser ens passarà
com a la Xard 3
que s'han presentat
50.000 plans
i algun dia
que jo passo
que visc per allà
passo per sota
potser hem cobrat
el campanal damunt
perquè
el dir que fa ben
cauen els vidres sencers
però no estem dient
coses diferents
tu i jo
això és part del problema
del projecte de la Xard 3
n'hi ha
necessites
el que no pots fer
és que te trobis de sobte
en un edifici buit
i diguis
aquí faré un jardí vertical
perquè és molt mono
i és veritat
són molt monos
però jolin
vull dir
no té gaire sentit
jo estic d'acord
però si tu tens els diners
per les rajoles
i no te'ls gastes
pot ser que
ni arregli les rajoles
ni les canonades
exacte
quan ne'n arrepleguis
uns quants més
se t'espatllin les finestres
però quan se t'arrebenti la cuina
hauràs d'arreglar
les canonades
i les rajoles
i ara estem molt marujant
comprem les rajoles
i no les fiquem
no les fiquem
les guardem allà
i les rajoles ja les tindrem
però home realment
si el pla
ja està fet
s'està polint constantment
i s'estan fent variacions
suposo que alguna idea
de les necessitats reals
ja hi són
imagino
o vull pensar que hi són
per tant
jo entenc que tampoc
seria anar
a les palpentes
i dir de cop i volta
escolta'm ara
em surt un bolet d'aquí
i aquí vull posar un museu
no home
m'imagino que alguna
vull imaginar-me
que alguna previsió
hi ha al darrere
jo també m'agradaria
imaginar-me
però amb les experiències
que tenim al darrere
que vols que et digui
i el concepte
que la tabacalera
hi càpiguen diverses coses
hi estarien d'acord
no només
al Museu Nacional
jo no l'hi vis
jo passant
i per fora
allò es veu immens
i l'hi vis a vegades
en fotografies
i realment es veu
un espai immens
i clar a mi
com que nosaltres
estem acostumats
a pisos
a coses petites
llavors clar
quan veus aquella immensitat
dius
bueno és que aquí
hi cap una ciutat sencera
llavors jo clar
des d'aquest punt de vista
que jo crec que sí
que hi caben més d'una cosa
però clar
igual ve un tècnic
i m'ensenya quatre planos
i el meu argument
se'm va
a part d'ara
perquè tampoc
és que sigui un argument
massa sòlid
és una qüestió
de percepció
i tu Raquel
quina sensació tens?
i caben moltes coses
jo la mateixa
jo veig molt gran allò
el que passa és que
és això
tu no saps
per construir un museu arqueològic
tampoc saps
quines necessitats
d'espais reals hi ha
no saps
si hi haurà d'haver
una cafeteria
si hi haurà d'haver
una botiga
si hi haurà d'haver
i quin espai ocuperà tot això
per tant jo com que d'arquitecte
més aviat en tinc poc
doncs és com deia la Mercè
una qüestió de percepció
i tu Arga?
allò és molt gran
el que passa
que el problema
no és simplement
si hi caben o no hi caben les coses
sinó si té sentit
que segons quines coses
estiguin juntes
com han d'estar juntes
quin contact
han de tenir aquestes coses
un pla d'equipaments
és que és veritat
ho sento
però és que és així
no, no, però que en el fons
hi estem d'acord
és que hi hagués coses
molt diverses
no, vull dir
com que no sé on posar-ho
acabo posant allà
i em fa com de traster
de totes les coses
que no tenen lloc
ens equivoquem
avui de fet
l'Ajuntament presentarà
en roda de premsa
avui precisament
l'Ajuntament presentarà
en roda de premsa
un altre espai
de tabacalera
que és del món
de l'economia
de l'ocupació
que és el Tarragona Impulsa
vull dir que serà també
un altre espai
que agafarà
un dels magatzems
que hi ha al darrere
de la tabacalera
i aquest el posaran
al costat d'aquí
és que és el que et deia
després ens ho explicaran
depèn
poses això al costat
de la biblioteca
doncs és que no ho sé
no ho sé
has de saber
per què poses les coses
en un lloc
i qui té al costat
i què vols aconseguir
amb aquesta proximitat
és així
com se fa en la ciutat
és un gran espai
uns grans edificis
un gran projecte
i per tant
com que estan grans
segur que podrem parlar
durant moltes i moltes setmanes
i durant moltes i moltes tertulies
avui ho deixem aquí
hem parlat una miqueta de tot
comentant l'actualitat local
de la jornada
amb Raquel Sanz
Mercè River
i Erga Sentís
moltes gràcies per venir
aquest matí en directe
als Estudis de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
i fins la propera
fins la propera
adeu-siau
bon dia