Ima Pujol, molt bon dia. Hola, bon dia.
Benvinguda. Passem avui en aquest temps de la Biblioteca Pública per la Sala Infantil.
Parlem d'algunes publicacions de llibres d'activitats i els nous horaris,
que potser, Ima, si et sembla, és el primer que hauríem de destacar fins que ens adaptem tots una mica, no?
Sí, potser perquè aquests mesos d'estiu canvia l'horari.
Recordar que dilluns està obert de 3 a les 8 del vespre, o sigui, al matí no.
Dimarts, dimecres i divendres de 9 a 3.
dijous de 9 a 8 i els dissabte recordar que està tancat.
Molt bé.
O sigui que tingueu present això, eh?
Tot i que sapigueu que teniu la bústia si heu de tornar a algun tipus de material
o podeu fer pròrrogues per internet, renovar material, que ara es pot renovar.
O sigui, ara donem una política de préstecs de 30 dies, doncs ja és molt més espaiada, no?
I tu des d'internet ho pots renovar, això sí, si la biblioteca està tancada.
A veure, és normal, quan arriba l'estiu no només canvien els horaris,
sinó també el ritme i la seqüència de les activitats a la biblioteca.
que és el cas dels clubs de lectors, que ara en parlarem.
Però no heu renunciat a fer activitats a la sala infantil per als més petits aquest estiu, eh?
No, perquè la gent ens ho demana i diu, ai, no em fareu, no em fareu.
Doncs vinga, va, en farem.
Ja que hi ha hagut tanta demanda i, de fet, n'hem anat fent des de fa uns quants anys, ja, eh?
Abans sempre hi havia una parada durant els mesos d'estiu,
perquè som la meitat de personal, no pots atendre tant a la gent, no?
Però bé, en guany, doncs, hem tornat a programar, hem fet un esforç,
i demà, dimarts, 13 de juliol, tenim una sessió de contes, els contes animals.
Més un taller de la nostra mascota.
Els contes, durant l'any, són les 6 de la tarda, no, l'estiu canvia.
Els fem a dos quarts de 12 del matí, eh?
Aquesta sessió és per a tots els públics,
i va a càrrec d'Àuriga, Serveis Culturals, que és una empresa d'aquí a Tarragona.
I després, el dimecres 28 de juliol, hi ha finals de mes,
tornen a venir els d'Àuriga, amb contes del temps, més un altre taller,
que això agrada molt a la gent, no?
Perquè te'n duus alguna coseta sobre els contes treballats.
Els tallers es fan en funció de les narracions que s'han explicat allà.
Sí, en aquest cas, com que és contes del temps, faran un estel de colors.
O sigui que el juliol, únicament hi ha demà, el dia 13 de juliol, a dos quarts de 12,
i dimecres 28, també a dos quarts de 12.
Comença quarts de 12, que s'allarga fins a la 1, aproximadament,
entre narració i taller, una mica.
Sí, potser sí, tres quarts d'hora, una hora, eh?
Després ja ens n'anem cap al mes d'agost,
i el dimarts 10 d'agost, també a la mateixa hora, a dos quarts de 12,
tenim contes per menjar, a càrrec del xef Joan Ferran.
Això és un pseudònim, eh?
No, no, ja m'imagino que no és un xef.
Amb això de Ferran Adrià, Joan Ferran.
Que és un conte-contes, eh?
I no tant que sigui un xef que dedica a fer narracions per les biblioteques.
I després, el dimecres 25, també contes de ratolins,
amb Joan de Boer, que ja ens ha visitat altres vegades,
i fa uns contes molt aments, perquè fa disfressar després els nens,
es fa col·laborar amb el conte,
i recordar que totes aquestes sessions són per a totes les edats,
per a tots els públics, eh?
Sí, durant el curs acuteu més l'edat, no?
Sí, però...
En aquest cas, més en general.
Sí, la gent ens ha demanat, no feu cap sessió pels més petits,
però és complicat, són poca gent a la biblioteca,
i no podem assumir, doncs, controlar una activitat d'aquesta manera.
No, i fins i tot per a les mateixes famílies,
perquè hi haurà nens i nenes que tenen germans i germanes
amb dos, tres anys de diferència, i així poden anar tots dos, no?
Sí, poden anar tots dos, i és lògic que les mares o els pares
van tots amb tots els nens, no?
Doncs bé, recordar això, a dos quarts de dotze,
dues sessions per mes.
Doncs quin bon ambient, eh?
Els matins a la Biblioteca Pública de Tarragona.
I això que ara no teniu les reunions dels clubs de lectors,
tot i que els heu donat feina, eh?
Sí, els heu donat feina.
Com ha de ser.
Com ha de ser, sí, perquè els bons lectors,
i a més a més, si ja no tenen escola i han aprovat tot, no?
Doncs tenen més temps lliure,
i si s'ha de llegir, doncs, és una bona manera de triar-los-hi
algunes lectures que potser, diries, és que ell mateix, un noi,
doncs, si li agrada literatura fantàstica,
sol molt, doncs, centrar-se en llegir literatura fantàstica.
i no dóna peu a agafar altres tipus de llibres.
Sol passar bastant a la biblioteca, ho veus, eh?
Que qui li agrada l'Stilton no es mou de l'Stilton.
Això els passa als adults, també.
També, és veritat.
Ara em dóna per novel·la històrica,
i estàs llegint 4 o 5 novel·les històricas,
ara em dóna pels suecs, no?
I llegeixes tots els ulls del mercat.
Vull dir, vas agafant tendències i ritmes,
que costa trencar, i quan ho trenques ho agraeixes,
però dius, oi, com he pogut estar llegint tanta cosa
de manera monogràfica durant tant de temps, no?
Perquè penses en els Stilton,
que potser n'hi ha uns 100 o 70 o 80 títols,
es poden passar.
No saps d'aquí, és trist, no?
O llavors ja te'n vas cap al Bat-Pat,
que més o menys és el mateix.
O una col·lecció que ha sortit ara sobre gol, futbol.
És tot més de lo mateix.
Però, Imma, això passava també
quan érem més joves,
que agafaves l'Enid Blyton,
i fins que no t'acabaves totes les aventures del cinc,
no acabaves.
O el Jules Verne, que fins que no t'acabaves,
a més venien les col·leccions totes senceres a les cases,
i no te'ls acabaves.
Suposo que és una tendència natural dels lectors, no?
Sí, suposo que és allò
quan esgotes i ja exaureixes un tipus de lectura,
ja vols més, no?
Quan la superes, diguéssim, ja vols més.
A vegades són tipus de creixements,
també, que fas com a lector, no?
Però bé, nosaltres, com que no fem reunions,
llavors proposem unes lectures als clubs,
o altres joves o nanos,
que vulguin venir a agafar aquestes lectures que proposem.
Unes lectures que donem ara,
durant tots els mesos d'estiu,
i proposem, doncs, que al mes de finals de setembre-octubre
faríem una reunió per comentar les lectures.
Això sí, passat Santa Tegla, eh?
Això, les reunions serien...
Llavors, quins llibres hem triat?
Que sempre costa, no?
Intentem, doncs, que siguin diferents,
que no siguin els llibres, doncs,
que normalment ja agafen.
Intentar buscar, doncs, altres tipus de llibres,
que potser es no agafarien, no?
Per això una mica els clubs són això.
Si no, ens llegiríem Hestiltons
o ens llegiríem Hortadelos, no?
Estaríem tot el dia amb el mateix, no?
Molt bé.
Doncs, el Club Infantil,
doncs, de 9 a 10 anys,
que són els més petits,
llegiran un llibre que es titula
Quan el pare Noel va caure del cel.
Sí, ja sé que ara el Nadal, oi?
Ara l'estiu, però bé, per estar fresquets, no?
Potser ens fa passar la calor, eh?
I, a més a més, a l'octubre ja ens acostarem
quasi al desembre, eh?
Que això està allà a caure, a Nadal.
Després, la crecida Cowell,
Com ensinistrar un drac,
que, bueno, són lectures molt amenes.
Aquest és molt divertit.
Sí, a més a més han fet la pel·lícula.
Ah, sí?
Fa poc, sí.
I, després, un clàssic, eh?
El Roald Dahl,
La meravellosa medicina d'en Jordi.
Perfecte.
Escolta, una tria, el que tu deies,
ben variada, molt diferent.
Molt variada.
Els llibres dels altres.
Són llibres que ja anem, a més a més,
que ja hem llegit amb altres clubs
i els anem una mica aprofitant,
que això també és la idea, no?
Perquè la biblioteca fa una despesa
en comprar aquests títols.
Llavors creiem que està bé tenir diferents clubs
perquè els anem aprofitant,
els anem reciclant, diguéssim, eh?
Els clubs infantils d'11 a 12 anys,
que ja són gairebé joves, eh?
Adolescents.
Hem triat Jordi, Sierra i Fabra,
Kafka i la nina que se'n va anar de viatge.
Que te'l coneixem?
Sí, vam parlar també.
Això que et dic que anem reciclant els llibres,
les lectures, eh?
La Maite Carrança,
vol ser el nòvio de la meva germana.
Divertida.
I així estiguenca,
perquè passa aquí a Torra d'en Barra, per cert.
Se'n van estiguejar a Torra d'en Barra.
Ah, mira, està bé, aquesta cosa crida l'atenció, no?
Sí.
I després un llibre que ha estat
Premi Josep Maria Folk i Torres 2009,
que normalment no solem posar gaires premis, no?
Però aquest llibre ho vaig voler triar
perquè aquest autor hi ha hagut molt bones crítiques
de Carles Sala i Vila,
que és Cornelius i el rebost dels impossibles.
I no sé, té bona pinta,
he llegit moltes crítiques bones
sobre, bueno, aquest és un mestre,
però amb excedència, és artesà,
fa servir un llenguatge molt bo,
és de fantasia, eh?, el llibre.
I vaig dir, va, el llegirem, de l'editorial Galera.
A veure què tal.
A veure.
A veure si agrada.
Sí, a veure si agrada.
I després hi ha els clubs juvenils.
De quina edat parlem?
13-14 anys.
Anem pujant, eh?
Pensa que molts d'aquests ja venien els infantils, eh?
Que fa una gràcia perquè van creixent, no?
I veus l'evolució, eh?
Sí.
Com si fossin els teus fills.
Sí, sí, sí.
Els veus com van passant els dies.
Bueno, i també se n'apunten de nous,
que també això és l'important també, eh?
Llegiran un llibre de Graham Marx que es diu Tòquio,
que és una mica una novel·la de detectius,
bueno, de misteri, que passa a Tòquio.
I després, una altra aposta.
Canviant allò de registre,
perquè no solen llegir massa aquest autor,
els joves, ni els nanos, eh?
Gabriel Gené Manila és jugat amb els llops.
Tot sona la història d'un nen de Córdoba,
però d'Amèrica, eh?
Vaig a dir un reportatge en un suplement dominical, em penso.
D'un nen de 13 anys que el van abandonar
i va viure amb trellops.
I era un relat real.
I sortien fotografies d'ell mateix ja d'adult.
La veritat és que a mi em va impactar moltíssim.
Però us recordo això que ho vaig llegir,
un reportatge en un suplement d'un diari.
Sí, pot ser.
Doncs en Gabriel Gené Manila,
que és professor catedràtic de les Illes,
de les Illes de Mallorca,
doncs va fer una tesi sobre aquest nano,
sobre aquest noi.
A més el va conèixer en persona.
El va conèixer allà a Mallorca,
el va conèixer 10 anys després que l'haguessin trobat,
o jo què sé,
no en sé ben bé tota la història, eh?
I llavors, a partir d'això,
doncs ell ha fet ara, fa poc,
ha fet un llibre,
que ha guanyat un premi també, eh?
Joaquim Ruïra.
O sigui que també apostem per un altre tipus d'autor.
Home, però és una història original insòlita,
més fets reals,
pot ser molt atractiu per un jove adolescent, no?
I Gabriel Gené Manila,
i Miquel Rayó
i tots aquests autors de Mallorquins,
doncs tenen un llenguatge molt bo,
molt planer,
molt maco.
Que em comentaves que probablement es faci la pel·lícula
d'aquesta història.
Sí, sí, em sembla que el Bola,
un noi que es diu el Bola,
que li diuen el Bola...
Bueno, que va fer la pel·lícula el Bola,
l'actor.
Sí, l'actor.
Això, que no ho segueixo massa,
però vaig llegir-ho.
Escau-li, escau el perfil, eh?
Doncs farà de protagonista.
I després ja ens n'anem els més grans,
que cada vegada anem creixent més.
Els de 16 a 18 anys.
Ja no seguiré,
perquè ja m'encanxaríem els de la Cristina,
no els adults.
Els de 16 a 18 anys,
que els coordina l'Anabel Lambea,
també que els porta des de fa anys i anys i anys,
llegiran Maite Carrança,
Paraules imaginades,
que bé, aquest llibre ens sorprèn,
la Maite Carrança,
perquè altres vegades n'hem parlat.
Abans has desmentat un,
que era així com a lleuger,
aquest que estigua gent a Torre d'en Barra.
Aquest és més lleugeret,
però si recordem recentment,
doncs ha fet La màgia d'una nit d'estiu,
crec que és fantàstica.
Sí, molta novel·la fantàstica, també.
El plan de la lloba,
que també, bueno,
ha encantat aquesta trilogia,
que ha agradat moltíssim,
que recomano,
si algú ens està escoltant,
per passar un bon estiu,
està molt bé.
Doncs ara ens ha sorprès
amb un altre llibre,
que ha guanyat el Premi EDB
de Literatura Juvenil,
que és Paraules imaginades.
La temàtica no és la que ens té acostumada,
la Maite Carrança.
No, per això et dic,
que és un canvi,
perquè és un tema ja seriós,
sobre els abusos sexuals infantils.
Però ha adreçat als joves.
Ha adreçat als joves.
També està bé que s'hi expliqui.
És un bon pensament, sí, sí.
I després hi ha la Gemma Lienes,
que també és molt coneguda
entre els joves i els seus diaris.
Que és, en aquest cas,
no és el vermell, ni el blau, ni el lila,
sinó que és el groc.
I en aquest diari,
de què parlem en el groc?
De drogues.
Hem deixat el sexe
i ara parlem de drogues.
Tenen l'acceptació
entre els joves adolescents
als diaris de l'Aliena?
Sí, molt, molt.
Però són llibres fortets.
Clar, clar, clar.
Vull dir que l'altre dia
va venir una nena
que tenia 10 anys
i va agafar un diari d'aquest
i vaig dir
i t'ha agradat?
Va agafar el groc
i dic t'ha agradat?
Perquè, esclar, 10 anys,
parlar de molt de les drogues...
Més aviat 14-15, no?
Sí, això.
O 16.
14-15 anys, eh?
Que estan molt bé
per informar-se una miqueta,
perquè, en certa manera,
és una mica d'informació.
El que els joves entre ells parlen, no?
Doncs bé,
el diari groc de la Carlota.
O sigui que tenim un reguitzell de lectures
que no sàpiga
qui es perdi en el mar
les prestatjaries
de la sala infantil i juvenil
que s'hi perdi
doncs sempre pot recórrer
a les lectures dels clubs.
O bé...
Jo he fet una mica de guia, no?
Sí.
Per això t'ho dic
que si no han pres apunts
allà a la biblioteca
i van,
a banda de parlar amb vosaltres,
però sempre poden agafar la guia...
Clar, i que diguin
no, no, és que jo només vull aquest
o l'altre.
Doncs vinga, no hi ha cap problema
si tenim estoc,
perquè, esclar...
A veure, això és una mica
l'orientació dels llibres
que estan llegint
els nois i noies
del club de lectors,
però són lectures obertes
a totes en general.
I, a més a més, també recordar
que tenim una seccioneta
que es diu
el racó dels clubs
on posem els llibres
que hem llegit amb els clubs
que han tingut més acceptació,
diguéssim.
Ah, molt bé, molt bé.
I és una manera, doncs, de saber
mira, aquest l'han llegit
i ha funcionat,
aquí el tens com a seleccionadet,
perquè a vegades et perds
en tants llibres
i tantes col·leccions, no?
La gent vol una recomanació, no?
Aquella recomanació
que hi fa el bibliotecari,
el llibreter, el que sigui, no?
Doncs mira, també és una altra
manera d'arribar.
Déu-n'hi-do, Imma,
doncs, el que dèiem,
canvi d'horari
es restringeix
a l'hora d'obertura
al públic,
però l'activitat continua
a la biblioteca pública.
Sí, sí, sí.
Només ara recordar, doncs,
que al setembre
probablement no es facin activitats,
més que res,
perquè la biblioteca
està molt morteta, pobreta.
Bueno, morta no, però...
No, no, no, no,
però l'inici de curs,
santa tecla,
és que s'ajunta tot.
Sí, llavors és una mica
com, no sé,
fas alguna activitat,
organitzes alguna activitat
i no et ve l'afluència
de gent que caldria, no?
Llavors, gairebé ja
ens n'enem cap a finals de setembre,
principis d'octubre,
on tornarà altra vegada
la normalitat.
Com passa tot a Tarragona,
com passa tot a Tarragona,
després de Santa Tecla.
Clar.
Després de Santa Tecla
torna a un altre ritme,
comença una altra vida,
ja la nova temporada.
Molt bé, Imma,
ens deixem alguna informació,
perquè hem donat l'horari,
les activitats que teniu puntualment,
una d'elles demà
de l'hora del conte
i totes aquestes lectures
que poden servir
sense dubte de dies.
Sí, i recordar bé,
perquè fa tant temps
que no han vingut, no?,
recordar, doncs,
que la política de préstex
s'ha ampliat, també,
que a la sala infantil
ja trobaran tot el material
audiovisual de lliure excés,
que ja no anem amb els cartronets,
els que m'escoltin
i ho sàpiguen, no?,
fent canvis,
sinó que està de lliure excés,
que poden endur-se 15 llibres,
que no hi ha excusa
per no llegir revistes.
No, no, no,
és perquè no voldràs, eh?
O sigui que tot allà per ells.
Molt bé, Imma Pujol,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
aquest dilluns d'estiu
i ens retrobem en un proper programa.
Molt bon dia.
Bon dia.