El matí de Tarragona Ràdio comença l'Espai i Eines.
Com cada dimarts ja sabeu que posem émfasi en el que és l'oferta formativa
que ofereix la ciutat de Tarragona i tota la seva àrea d'influència.
Al llarg de cada setmana ens aturem en uns centres
on s'imparteixen els diferents cicles formatius,
de grau mitjà, de grau superior.
Eines us arriba amb la col·laboració de la CEPTA,
la Confederació d'Empresaris de la Província de Tarragona.
I avui ho diré, i no ho deixaré pel final,
ja amb la coordinació de Francesc Potau. Bon dia, Francesc.
Bon dia.
Avui t'he esmentat el primer, que sempre et deixo pel final.
No, no, ja sé que ets igual per a mi, no?
Sempre quan vulguis.
No, home, no, no.
És que així ja et convido a que intervinguis,
que et mantens així una miqueta distant.
I val a dir que l'experiència i l'expertesa
en el món dels cicles formatius al francès
és molt valuosa en aquest espai.
Avui ens aturem a Lies, en Vidal i Barraquer
i tractarem un cicle que encara no havíem abordat,
si no en falla la memòria,
ni tan sols en la primera temporada.
Estem parlant del cicle formatiu de grau mitjà
d'atenció sociosanitària.
Com és habitual, al voltant d'aquesta taula,
professors, professores, en aquest cas,
responsables del cicle,
que treballen a Lies, Vidal i Barraquer,
un alumne que està segon i que està acabant.
I també aquesta mirada imprescindible i necessària
del que és el món laboral,
la incorporació després a l'àmbit laboral d'aquests alumnes.
I per això també tenim representants institucionals d'una banda,
representants d'una fundació.
Fem les presentacions i així ens comencem a conèixer tots plegats.
Ens acompanya Rosa Samper,
ella és professora del cicle.
Rosa, molt bon dia.
Bon dia.
Saludem també Dolors Meca,
ella és la coordinadora del cicle.
Dolors, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir avui a la ràdio.
També volem donar la benvinguda Àngels Estupinya.
Bon dia, Àngels.
Hola, bon dia.
Ja coneguda d'aquest programa.
Sí.
Ella és la responsable de la Fundació de Paràlisi Cerebral de la Muntanyeta,
una fundació i un centre molt i molt actiu.
Sí, últimament portem a terme diferents activitats
i pensem que l'activitat l'hem de promocionar al nostre centre.
Teniu molts fronts oberts?
Tenim diversos fronts oberts, sí.
Últimament tenim diversos fronts oberts.
I per això necessita molt de personal qualificat.
Totalment qualificat, sí, sí.
Té sentit, lògicament, que estigui l'Àngels.
I naturalment també té molt de sentit tenir una mirada,
com per exemple la que anirà posant al llarg del programa Àngels Àfores.
Àngel, molt bon dia.
Bon dia.
Ell és educador social, treballa a l'Institut,
coordina el tema dels educadors socials
des de l'Institut Municipal de Serveis Socials.
Ara esteu en plena època de preinscripció, no, Dolors?
Doncs sí.
Ara és el moment que cal donar molta informació a la gent.
Aquesta setmana comença la preinscripció de cicles
i, bueno, sí, penso que és el moment de donar la informació necessària
perquè els alumnes decideixen, o almenys estiguin informats,
sobre què poden fer o què volen fer, no?
Probablement aquest sigui, i és una percepció personal, com que tots sou experts,
em podeu corregir, però a mi em donaria la sensació que aquest cicle,
no sé quina antiguitat té com a cicle formal,
però que és d'aquells casos característics que es van adaptant a la demanda de la societat.
És a dir, que fa alguns anys enrere uns estudis com aquests no eren necessaris.
Evidentment.
Les persones que necessitaven atencions especials, educatives, personals,
es quedaven a casa.
Exactament.
Tenien una qualitat de vida bastant precària i les famílies també, no?
La dona era la que es feia càrrec d'aquestes persones dependents,
dels avis o dels malalts o de les persones que necessitaven algun tipus de cura,
i ara la dona s'ha incorporat al món laboral.
També és cert que l'esperança de vida ha crescut moltíssim,
tenim més avis dels que havien abans, evidentment,
i també s'ha incrementat l'esperança de vida de les persones dependents,
amb la qual cosa tenim molts col·lectius que necessiten l'ajuda d'alguna persona,
i aquesta persona que abans era la dona, la mare de família i la filla de família,
ara passa a ser una persona totalment qualificada que es faci càrrec d'ells.
Clar, s'ha treballat molt també al llarg dels anys amb el voluntariat,
que continua tenint un protagonisme fonamental,
però no n'hi ha prou amb bona voluntat, cal formació.
Exactament.
El voluntariat és important, molt important,
però cal tenir la figura del professional qualificat.
Ara entrarem a parlar concretament dels estudis d'una manera formal,
després ja aniria a la conversa cap allà on vosaltres vulgueu,
però clar, jo li he de preguntar a la Laura
perquè ha triat aquests estudis, acabes en guany,
i són estudis que un pèl de vocació s'ha de tenir, com tot,
però aquests particularment, quan es treballa amb persones amb material sensible,
jo crec que has de tenir una fusta molt particular.
Em dóna a mi aquesta sensació, no sé, Laura.
Sí, sí que és veritat.
Però jo em vaig dedicar perquè volia ajudar,
m'ho volia sentir realitzada per fer alguna cosa
i és molt important que persones com són dependents
han de dependre d'una persona que tingui estudis,
perquè és molt important això.
I sí que és veritat que un cop entres en l'àmbit laboral,
et veus molt realitzat, quan ve un i et diu
gràcies o t'estimo o coses així,
et dones compte que el que estàs fent té un bon resultat.
I em vaig dedicar per això perquè m'ho volia sentir realitzada
per fer alguna cosa que les persones estiguessin agraïdes
per allò que l'estic fent.
Perdoneu l'apunt personal, que no tocaria,
però en experiències que hem fet a la Montanyeta,
a programes especials,
sempre els companys que hem anat allà,
sempre quan hem sortit hem dit el mateix comentari.
A veure, persones qualificades, persones que treballen,
que cobren la seva nòmina a final de mes,
però la manera de fer, alternar el tractament que tenen
amb els nois i noies que estan al centre,
podríem parlar de qualsevol altre centre,
però està aquí l'Àngels,
això no ho fas per una nòmina a final de mes?
És cert, totalment cert.
Hi ha una qüestió que és totalment acadèmica,
de continguts, d'on fer,
que és necessària amb la gent que treballa amb nosaltres,
però també hi ha tota una sèrie d'aptituds personals
que van immerses en la persona.
I per molta bona formació que tinguem a nivell acadèmic,
si no tenim aquesta bona formació a nivell personal d'actituds,
el dia a dia,
perquè al principi tot és molt bonic,
quan treballa al nostre centre,
tot és el que diem,
que macos, que alegres, que simpàtics,
quines ganes de fer coses,
però el dia a dia també acaba sent pesat.
I més persones que em porten anys dintre de l'institució.
Aleshores, el que sí que és necessari i fa falta
és aquesta actitud,
que sigui, no sigui no solament puntual,
sinó que sigui una forma d'entendre la vida completament diferent.
I aquesta actitud és la que dona el caire assistencial
que nosaltres volem per atendre les nostres persones.
Podríem dir que és aquesta, no?
És el que dius.
La foto fixa reflecteix això,
aquest ambient d'alegria, de germanor,
d'iniciativa, de positivisme,
però el dia a dia presenta situacions quotidianes de crisi.
De crisi, i tant.
Que necessiten una resposta.
De crisi, que necessiten una resposta
i que necessiten un control davant de la situació.
I això es dona quan hi ha un bon professional
i quan hi ha una bona actitud darrere d'aquest professional.
Perquè si no, de vegades, podríem sortir com a cansats, no?
Podríem un dia següent presentar una baixa
perquè estem estressats i perquè no podem seguir.
I és aquesta actitud la que fa que la tasca sigui eficient.
sigui eficient i sigui...
El currículum segur que es mostren tècniques, diguem-ne,
per eines, per poder mantenir un cert distanciament
i això que diu l'Àngels,
doncs no deixar-se que et vingui tot a sobre, segurament, no?
Evidentment.
S'intenta fer una formació també en aquest aspecte, no?
De preparar la persona com a persona
per ser capaç d'afrontar aquestes situacions
que provoquen estrès, que provoquen cansament,
que provoquen de sencis, no?
Moltes vegades.
I referent al que deies abans,
que també hi ha una impronta personal, no?
Agradar-te fer allò
o tenir unes característiques personals determinades
també és cert, evidentment.
Encara que aquestes també es poden, doncs, aprendre, no?
El títol amb el qual surt un noi o una noia
amb aquests estudis
és el de tècnic en atenció a persones amb necessitats específiques.
Exactament.
Això és molt genèric.
Sí, sí, sí.
A més a més,
tant genèric com que són necessitats específiques
de caire físic,
de caire social
i de caire psicològic, no?
Diríem que és atenció directa a la persona
amb totes les seves vessants.
A més a més, ampliaríem a la persona
i a la família d'aquesta persona,
que això també és molt important.
és una figura més de tota una xarxa de professionals
de diferents nivells.
i això també, doncs, l'Àngela ens podria parlar,
perquè quan es parla de necessitats especials
o específiques en la nostra societat,
podem parlar d'un circuit en el que intervenen
educadors, professors, treballadors socials,
infermeres, metges...
La línia no està delimitada
de quin és el territori d'un i de l'altre, no?
A veure, en principi,
hauria d'estar delimitada, val?
El que passa és que
depèn de l'especificitat en què es treballa,
aleshores, està molt clar
quina és la tasca de cadascú.
Vull dir, des d'un punt de vista,
el que seria més professional
com a atendre la primera necessitat,
la primera demanda que arriba
cap a serveis socials,
doncs, després, una vegada vista aquesta demanda,
vista aquesta necessitat,
es fa l'oferta d'una possible alternativa
o recurs, que en aquest cas seria
l'atenció més específica
des del punt de vista de dependències
o des del punt de vista d'una necessitat familiar.
Clar, com en els altres cicles formatius,
ja sabeu que és fonamental,
les hores de pràctica en empreses,
que com es diu formalment,
en aquest cas pràctiques
que podrien desenvolupar la fundació,
però també a través de l'Institut Municipal
de Serveis Socials, no?
Sí, a veure, que consti, eh?
Jo estic aquí per dues vessants, val?
Una com a pare d'alumne,
perquè penso que al mes anava per aquí també.
Ets pare d'alumne d'aquest cicle?
Sí, d'aquest cicle, val?
I després, com a vessant professional.
Escolta, fantàstic, dos en uno.
Aquest pack és magnífic, eh?
Així tenim dues visions, clar que sí.
No, aleshores, a veure, puc...
Molt bé.
Podem parlar, no?
Vull dir, de l'experiència que em té,
entre cometes,
de lo que ha viscut el meu fill,
com fent pràctiques,
per exemple, a paràlisi cerebral,
va estar l'any passat.
Aquest any han estat al sociosanitari i tal,
ho han passat de mar de bé,
atenent la gent,
a vegades, doncs,
esmerçant més hores
de les que realment
són les necessàries o pròpies
per poder-hi treballar,
però que penso que és important
que tinguin aquest coneixement, no?
Que tinguin aquest...
Ja ha acabat el teu fill?
No, està segon.
Està segon.
I després de les pràctiques,
com arribava a casa a la nit?
Bastant cansat.
Bastant cansat
perquè arribaven a partir de les 8.
I emocionalment, Àngel?
Bé, bé.
Ho veies bé?
Bé, perquè...
Sí, sí, sí.
No, realment,
ho viuen, no?
Viuen el que és el dia a dia,
el treball amb les persones,
al trobar-se amb aquestes persones,
per exemple,
en el sociosanitari
o a la paral·lisi cerebral,
cada dia
i preguntar-los com els hi va.
Doncs, a vegades,
quan treballes també
amb gent gran, sobretot,
a nivell de sociosanitari,
hi ha una certa...
Doncs, primer, allunyament, no?
Vull dir, la gent
no té molt assimilat
allò que vagi els nois
i noies a pràctiques
i s'encarreguin
del que seria
el treball quotidià,
entre cometes, no?
Perquè sempre és...
Tot això està supervisat sempre
pels tècnics
que estan portant
el que seria
en si
la pràctica, no?
Aleshores, doncs,
ells ho viuen
com un coneixement
diari
i enriquidor
de la seva pròpia vida, no?
Ja.
Laura, tu com arribes a casa després?
Perquè ja has fet unes quantes pràctiques,
aquesta salsada de curs.
Sí, sí, sí.
Encara estic fent pràctiques, encara.
On les estàs fent?
A l'Estela.
A l'Estela.
Vaig fer la muntanyeta l'any passat
i aquest any a l'Estela.
A l'Estela ara, nens i nenes,
fonamentalment, estàs?
O amb quin tipus de col·lectius?
Perquè de cada cop més
aquest tipus d'entitats i centres
es diversifica per edats
i per grups de població, no?
Ja de tot, sí.
A residència hi ha gent jove,
hi ha gent més gran,
a tallers són més grans,
perquè els petits van a l'escola...
I has passat per tots els espais de l'Estela?
A residència hi ha gent
i ara estic a taller.
Jo no sé si dins d'aquest perfil professional,
quan hi ha un temps d'experiència,
diguem-ne,
que professionalment
et decantes més per la gent gran
o pels nens.
Jo m'imagino que unes certes preferències,
tot i que treballes, treballes, no?
I són persones, tot plegat.
Però que sempre dius,
home, jo tinc la mà més trencada
per als nens
o tinc millor relació
amb la gent gran.
Tu això ho notes
amb tu i amb les teves companyes?
Sí, sí, el que passa
és que, bueno,
és un perfil de persones
que hi ha alguns
que sí que són més adults,
però la gran majoria
són molt...
són més infantils.
Però sí que és vital
que sempre t'adacantes per algú,
sempre tens referència amb algú.
Encara que no ho vulguis,
sempre hi ha algú
que estiguis més a prop d'ell.
I què és més complicat?
Tractar les persones
que estan al centre
o a les seves famílies?
Les famílies.
Ja, mutamia.
Sí, és més complicat les famílies.
Perquè sempre,
encara que tu vulguis fer-ho tot molt bé,
sempre hi haurà alguna cosa
que ells no estiguin d'acord amb tu.
Sempre és com una lluita constant,
però, bueno, hi ha de tot, també.
Àngels, en això teniu experiència.
Les famílies volen el millor
pels seus fills i els professionals també,
però a vegades els criteris
no són els mateixos, no?
Sí, a vegades els criteris
no són els mateixos,
però sí que hem d'anar plegats
perquè l'objectiu fonamental
que és el nen
no podem anar uns per una banda
i els altres per l'altra, no?
Aleshores, el treball nostre,
el treball que fem també,
una de les tasques que fem dintre del centre
és el treball familiar,
el treball de recolzament familiar,
o sigui, que la tasca que estem fent
amb el seu fill
és una tasca conjunta,
que és entre tots
i això és una mica el que intentem també treballar
quan arriben els nanos,
sobretot petits, a l'escola.
Són famílies que tenen el nen de 3 anys.
Aleshores, s'intenta treballar tot el que fa referència
a la proximitat
en quant anem a treballar junts, no?,
envers el teu fill.
Aquest és una mica l'objectiu que nosaltres tenim
i que pensem que és bàsic
perquè no podem donar una atenció a l'escola
i que aquesta atenció no es doni després
dintre del nucli familiar, no?
hem d'anar plegats
i és una tasca que a vegades no és fàcil
però en això els tècnics
tenim una gran part de la nostra feina
i ha de ser treballar amb ells també.
I per resoldre tot això
es necessita formació.
Parlem...
Sí, digues, Dolors.
Sí, volia apuntar
que no només és a famílies de nens
que estan afectats per alguna cosa
sinó també famílies de gent gran.
És moltes vegades
molt difícil en una família
fer front a tenir a casa
cura d'una persona gran
amb un Alzheimer,
amb una demència,
amb alguna malaltia terminal fins i tot
llavors aquesta família
es veu també molt afectada
per aquest fet
i s'ha de tenir atenció a aquesta família
l'has de preparar
l'has d'ensenyar
li has de dir que m'ha de fer les coses
i fins i tot un suport psicològic
també per afrontar tota aquesta situació.
Socialment cada cop
es té més en compte
i des del punt de vista formal
el cuidador, eh?
Tant com a la persona afectada.
Exacte, el cuidador informal
és aquest familiar
o persona propera
que a més a més té una implicació afectiva
amb la persona
que està malament, no?
I cada vegada més
ha de tenir cura d'aquesta persona
i torno a repetir
informar-la, formar-la
i està al seu costat.
I per això doncs hi ha un currículum
que podíem comentar una mica
i amb la Rosa
que la tenim aquí.
Podíem comentar amb la Rosa
amb la Dolors
que venen des del centre
d'Aliès Vidal i Barraquer
el contingut curricular.
A veure, tot això
que ara estem fent així
que ho diem
de manera planera
i col·loquial
tot això després
es formalitza
i s'ordena
amb tot un seguit
d'assignatures
com dèiem abans
quan nosaltres estudiàvem.
És que es deia assignatures
aleshores, no, Àngel?
Aleshores li diu allò
contingut curricular.
A veure, Rosa,
una miqueta
com s'estructura
el curs
d'atenció
sociodacta
sanitària
aquest cicle formatiu
de grau mitjà?
Doncs bé,
per començar
diran que aquest cicle formatiu
s'ha desenvolupat
al llarg de 2.000 hores
que es reparteixen
en dos cursos escolars
de les quals
1.580 hores
serien de formació
en el centre educatiu
o sigui a l'institut
i les 420 restants
es desenvolupen
en centres de treball
com ara
la Montanyeta
o l'Estela
que han anomenat aquí
per no dir-ne a nosaltres
llavors
durant
què fem
amb aquestes
1.580 hores
perquè són moltes hores
moltes
doncs
durant aquestes hores
s'imparteixen
una sèrie
de crèdits
que vindria a ser
doncs
perquè la gent
ho entingui
d'una manera més normal
serien matèries
o
antigues assignatures
per dir-ho
perquè ho entengui tothom
així un nivell col·loquial
llavors
a través d'aquestes matèries
que ensenyem
doncs
des de la planificació
i el control
doncs
de planta
o
de com organitzar la feina
en els diferents serveis
institucions
o així
on pugui treballar
i accedir
al tècnic
a l'atenció sociosanitària
també
fer molta
perquè clar
o sigui
no és només
planificar una intervenció
i realitzar una intervenció
aquest tècnic
sinó
que
a nivell
doncs
de suport
emocional
té un altre aspecte
molt important
que és la cura
de les persones
per tant
tota la que és
aquesta vessant
d'higiene
de salut
també
doncs
realment
inverteixen moltes hores
el coneixement sanitari
exacte
és molt important
per tant
seria l'altre gran bloc
de matèries
a les que
van
dirigides
no
i dintre d'aquest
nivell sanitari
un altre aspecte
de la salut
que és
la part mental
doncs
seria la part
de les matèries
o atenció
a les necessitats
psicosocials
val
i també
evidentment
doncs
o si
tens de lleure
perquè la gent
no només
hem de treballar-la
en aquells aspectes
més
com diríem
més durs
sinó que
a veure
també els hem de donar
expectatives
a una part lúdica
i de divertiment
i que per tant
també
hem de saber
proposar
activitats
perquè la qualitat
de vida
requereix
també
d'un temps
d'aquest tipus
evidentment
doncs
aquí entraria
tota
també
una part
que
no n'hem parlat
massa
però
a part
de la vida
institucional
o residencial
de tallers
i així
el tècnic
en atenció
sociosanitària
realitza
uns serveis
que són propis
dels serveis
socials
d'atenció primària
que és el servei
d'atenció
domiciliària
és una figura
que es contempla
dins de
o pot
realitzar
tasques
dins d'aquest tipus
de serveis
no?
Llavors
que és un conjunt
de serveis
que l'objectiu
dels quals
seria mantenir
la persona
al màxim
de temps possible
doncs
en el seu
medi
o entorn
habitual
o sigui
mantenir-lo
a casa
llavors
doncs
hi ha totes
unes hores
també
dedicades
a fer
el que se'n
diu
recolzament
domiciliari
o sigui
hi ha qui
que aprenen
doncs
des de
com se gestiona
el mallar
portar
comptabilitat
de factures
les contribucions
o sigui
hi ha gent gran
que es pot perdre
en aquestes comptes
o bé
controlar-li la medicació
controlar-li la medicació
és que ara penso
tantes necessitats
que té una persona gran
no?
una mica
que es planifiqui
la compra
o coses tan senzilles
i tan bàsiques
que nosaltres
ja en diem
activitats
de la vida diària
no?
i que ells
necessiten
un suport
i entre
dins
de tot aquest
compendi
és el que
nosaltres ensenyem
explicat així
d'una forma senzilla
ja m'ho imagino
perquè són
1.500 hores
exacte
perquè veieu
que hi ha aquesta part
tant de salut
i aquesta part social
que és important
tot
dir que
ja
com els altres cicles
també jo m'imagino
que hi ha
l'aspecte
del que és
l'orientació
laboral
i fins i tot
la possibilitat
de l'autoocupació
que també és una opció
molt bé
sí
sí
llavors ells
bueno
paral·lelament
a aquests estudis
arriba el moment
que s'inicia
la formació
en centres de treball
i a partir d'aquí
doncs
també necessiten
saber com
se conforma
una petita empresa
com se gestiona
tot això
i
doncs
primer
també
per conèixer
com funcionen
les empreses
i el món real
que
són gent molt jove
la que se cedeix
al nostre cicle
i que de vegades
té un desconeixement
d'aquestes qüestions
doncs important
perquè
bueno
és normal
vull dir
són gent de 16, 17, 18 anys
20
escolta
però ho fan
que tenen clar
el que volen fer
la seva vida
que aquesta data
és molt difícil
saber-ho
bé
però
que han de tindre
aquestes petites qüestions
llavors també hi ha
aquesta part
d'orientació laboral
tant de funcionament
de l'empresa
com
de dir
què és el que tu requeriries
doncs per poder-te establir
poder treballar
i així
donar sortida
al món
laboral
deia Rosa
que són molt joves
i això us ho pregunto
una mica
una mica
tots
com són aquests nois
i noies
més noies que nois
encara?
sí
majoritàriament noies
com es diu el teu fill Àngel
si podem dir el nom
Carlos
Carlos
Carlos deu ser dels pocs alumnes
evidentment
continua sent una professió
clar com totes les professions
que és tenir cura de les persones
majoritàriament
a més el dia internacional
de la infermeria
i segur que ens trobarem
que quan es treguin les estadístiques
que la majoria també
són dones
les que continuen accedint
a aquest tipus de formació
com diríeu vosaltres
si digues-ho
si em deixis
deixes dir un apunt sobre això
si és cert
hi ha pocs nois
però curiosament
aquests nois
estan molt sol·licitats
al món laboral
molt
quina és la raó?
sí que anem amb els nois
perquè hi ha molt pocs
hi ha determinats col·lectius
que la figura masculina
doncs és necessària
exacte
és important
és important
en l'àmbit social
jo penso
són tan importants
la figura femenina
com masculina
i la veritat
és que hem de treballar
per potenciar
la presència
d'aquesta figura masculina
dins d'aquest àmbit
i
bueno
s'equilibrar
el que hi ha
doncs
el que ens trobem
habitualment
ara venen les preinscripcions
a veure com va
Àngela
em penso que volies intervenir
jo més que res
era fer una mica d'història
perquè penso que és important
el fet que els nois i noies
que estan estudiant
tinguin aquesta possibilitat
de fer les pràctiques
en diferents llocs
i aprenguin
el que és la vida en si
no?
vull dir
perquè moltes vegades
doncs
és un apartat molt teòric
però que si no hi ha
un espai
on coneguin la realitat
on vegin realment
què és el que s'està succeint
com s'ha de treballar
quines tasques
s'han de desenvolupar
i fins on
de vegades s'han de posar
vull dir
perquè realment és així
depèn de quines situacions
es puguin trobar
de fet amb el Vidal i Barraquer
ja fa anys
que des de l'Institut Municipal
estem treballant plegats
era des d'altres famílies
com podia ser
integració social
o animador sociocultural
o tècnics en educació infantil
en els que ja havíem fet
convenis anteriors
el que passa que
això sembla ser
que va arribar
a oïdes
de la capital
del Departament d'Educació
els va semblar
força important
i força interessant
i el que es va fer
va ser arribar
a un conveni
amb l'Ajuntament
de Tarragona
obert
a la resta
de famílies
no només en aquest sentit
i llavors
ja va ser
l'Institut Municipal
d'Educació
o l'Institut Municipal
de Serveis Socials
els que hem
d'alguna manera
banderat
el conveni
però que
l'estar obert
amb altres famílies
doncs dona la possibilitat
sobretot
en el camp
del sociosanitari
que seria
una mica
el que està
apuntant la Rosa
en aquest sentit
doncs
nosaltres sí que
estem treballant
tot en el tema
de famílies
tant a nivell
d'infants
sobretot
des de la posta
en pràctica
de la lliure
de dependència
i inclús
a nivell
d'escoles
amb l'apartat
de
vetlladors
perquè
bueno
sabeu que
hi ha un espai
que és el que no
cobreix les escoles
o el servei
d'educació
que és
en l'apartat
no formal
sobretot
en temes
de menjador
i tal
doncs
en aquest espai
és on
entrarien
a formar part
els treballadors
familiars
que són els que
s'ocupen
d'alguna manera
en un horari
de casa
no?
un horari
que estan
fora de l'escola
però
degut a aquesta
mancança
que abans
sí que estava
coberta
doncs
bueno
pels motius
que siguin
ara s'està
cobrint
amb els que són
necessaris
doncs
clar
aquí
fins ara
tot el tema
de treballadors
familiars
està portat
des d'una vessant
entre cometes
no formativa
vull dir
perquè
són cursos
no formals
que pot muntar
la Diputació
serveis municipals
d'ocupació
o altres departaments
sembla ser
que
el servei
d'educació
està per la labor
i està
encaminant
aquest espai
més de treballadors
familiars
o no sé
quin nom
li posaran
realment
i és on
crec que
seria
el lloc
a lluitar
perquè entressin
tots aquests
nois i noies
que estan fent
el sociosanitari
actualment
i futur
és un moment
de molta transformació
i molt de canvi
als cicles formatius
per aquesta adaptació
a la realitat
del mercat laboral
i les necessitats
socials
que hi ha
en l'actualitat
s'esperen canvis
importants
a tots els docents
que esteu
implicats
el que seguin
el que diu
l'Àngel
evidentment
és un perfil
professional
emergent
i que
té moltes
sortides
professionals
variades
i estan
molt
demandats
vull dir
que
hi ha feina
aquí
surten i troben feina
exacte
una altra cosa
és que
l'Àngel diu
call a veure si
s'independit
el meu fill
ja
com diem tots els pares
tranquil
l'Àngel
que trobarà
ja veuràs
una altra cosa
és que
com deia la Rosa
no
no només
hem tingut alumnes
molt joves
hem tingut alumnes
més grans
que ja venien
del món professional
i que s'han volgut
treure un títol
oficial aquí
però
sí
és cert que la majoria
són gent molt jove
que
les feines
d'aquest tipus
requereixen
una
maduresa
personal
i que
també és cert
que
molts alumnes
que acaben el cicle
volen continuar estudiant
jo penso que
per una banda
per formar-se més
i per l'altra
potser per
formar-se més
com a persones
no?
Per a la fact
en maduresa
poden anar al batxillerat
o un cicle
de grau superior
i després
anar a la universitat
sempre que facin
la prova d'accés
a cicles superiors
de fet sí
que tenim
molts alumnes
que han fet
la prova d'accés
a cicles superiors
i han passat
a fer
o bé
els cicles
de la família
de grau superior
o bé
els cicles
de sanitària
també de grau superior
normalment
cap a on es decanten
si han de continuar
a estudis
de cicle
de grau superior
tant
en una banda
com en una altra
i després
poden anar a la universitat
que també hi ha
convalidació
tenim exalumnes
que ja han passat
per la universitat
i on han estudiat
així en general
infermeria
i educador social
jo no sé
la Laura
quins plans té
quan acabi
si ja
entra directament
al món laboral
seguir estudiant
m'agradaria
seguir estudiant
però més
a l'àmbit sanitari
m'agradaria
fer infermeria
per tant
què faries
la prova
per passar
un cicle
de grau superior
t'aniries cap
al batxillerat
no
batxillerat
ja no
faria la prova
ja no cal
i faria un superior
i després
la universitat
quantes vegades
no n'heu sentit
la Laura
que estudia
tots en general
que esteu treballant
en aquest món
ja sigui des de la docència
o des de l'assistència
quantes vegades
no heu sentit
allò de
aquesta és la teva feina
o això estudies
buf
jo no podria
quantes vegades
ho heu sentit
moltes no?
moltíssimes
per què creieu que hi ha aquesta sensació
que sou
per a moltes persones
diguem-ne
que sou persones molt especials
perquè es diu que
no tothom pot dedicar-se a aquestes feines
de tenir cura dels altres
d'estar doncs
el que deia abans
l'Àngel
és que no és una qüestió
que no és una qüestió d'horari
és que estàs allà
t'hi aboques
perds la noció del temps
d'acord
és una feina
no ho hem de perdre de vista
però és alguna cosa més
per què penseu
que la gent
fem aquest comentari
de jo no podria?
jo penso perquè són feines
que a part d'una preparació
com deien
de continguts
o de material
o de procediments
requereix també
una implicació
emocional
o hi ha una part de tu
que es posa en joc
vulguis o no
el fet de fer-te càrrec d'algú
fa que la teva persona
estigui present en tot moment
això vol dir que treballem
en situacions
ja hem dit abans
apareixen situacions de crisi
apareixen situacions de dol
apareixen situacions
que potser
ni et pensaves
que una família
pogués viure
una realitat
com aquella que està vivint
i evidentment
no només es mou
aquella realitat
sinó que també es mou
en els teus sentiments
dins d'aquesta realitat
i no tothom
està disposat
a posar en joc
alguna cosa
de la pròpia persona
jo penso que és
un dels motius
pels quals
la gent
quan tu li planteges
i et diu
és que jo no podria
de dir
jo amanejar aquestes coses
com ho faria
ja ho veu
com una impossibilitat
jo m'he cridat l'atenció
que diu la Rosa
aquesta implicació
a mi sempre
i trobo difícil
la resposta no l'acabo
de trobar
on està aquest punt
perquè t'has d'implicar
emocionalment
no pot ser una màquina
per fer un servei
t'has d'implicar
emocionalment
la ratlleta aquesta
la ratlleta aquesta
la que et passis
un pèl
tens problemes
dins del que és
la implicació emocional
saber exactament
fins on has d'arribar
és una magnitud
molt difícil
de mesurar
segurament
és una magnitud
difícil de mesurar
però necessària
per a treballar
en aquest tipus
d'institucions
i com ho saps
com ho pots arribar
amb el temps
les persones que jo penso
que porten temps
dintre d'una institució
treballant com la
que estem nosaltres
o com estan
els centres d'avis
també
que porten
persones que porten anys
jo penso que
saber exactament
fins al punt
has de tindre
un nivell de control
de control
a nivell personal
que amb els anys
també el vas adquirint
o sigui
a mesura
el tens que anar adquirint
per salut pròpia teva
i per poder atendre bé
les persones
que tens al costat
perquè una persona
que ens va
que ens va decaent
que se'ns va implicant
massa emocionalment
tampoc
no és una persona
que necessita
l'equilibri
per poder atendre
la persona
que té al davant
aleshores
nosaltres
també ho diem
que també a nivell
a nivell de tècnics
nosaltres
també ens donem
bé
fem una mica
de teràpia
entre nosaltres
moltes vegades
també necessària
per poder atendre bé
els que tenim
els que tenim
cada dia
arriba el punt
cada ús l'ha de trobar
aquest punt
però penso
que amb el temps
hem de saber
hem de poder atendre bé
i si podem atendre bé
hem d'estar equilibrats
nosaltres
els casos
els casos poden desbordar
o no emocionalment
després hi ha altres factors
que van més enllà
de les persones
de les que tens cura
la impotència
que pots tenir
davant d'una manca
de recursos
que has de donar resposta
a un col·lectiu
que ho necessita
normatives
que canvien
i que tu
des de la teva experiència
dius
home
aquestes persones
que legislen
no tenen ni idea
del que estan fent
aquest tipus de situacions
més globals
que incideixen directament
a la vostra feina
jo m'imagino
que també
les heu de saber
una miqueta controlar
no?
és on puguem
controlar i gestionar
de la forma que podem
això ho he dit jo
no ho he dit vosaltres
és totalment cert
que és així
però precisament
de poder gestionar
ara de banda
la llei de dependència
quantes situacions
no us deveu trobant
al dia a dia
de la reclamació
que us fa un determinat
col·lectiu
una determinada família
la situació és la que és
tots en som coneixedors
i clar tu
a banda d'aquesta implicació
emocional personal
estàs una mica de pont
perquè esdevens
d'una banda
interlocutor de l'administració
i d'altra banda
interlocutor de la família
estàs al mig
moltes vegades
però quan dic implicació
parlo de moltes implicacions
a veure
en lligar una miqueta
amb el tema
el que sí que està clar
el tema
del que és
el tenir
una espècie
de frontón
de parar el cop
i penso que és
amb la pràctica
amb l'experiència
el que es porta a terme
la vivència del dia a dia
a on pots arribar
i on no pots arribar
i quina és la relació
que has de tenir
de tècnic o de professional
amb l'usuari
o amb la persona
que estàs treballant
amb l'altre
el que seria més
del tema
de la relació
i de posar-se
davant
d'aquestes situacions
en què difícilment
tu no pots fer res més
perquè els recursos
són els que hi ha
i que encara que hi hagi
una llei
o no hi hagi
un desplegament
efectiu
evidentment
ho has de plantejar
tal qual
el que no pot ser
és anar
torejant
i portant a la persona
en un lloc
o en un altre
però és més pressió
afegida també
és cert
sí, evidentment
però
el que t'estava parlant abans
que potser
la pràctica
i l'experiència
et donen
és un conjunt
de riquesa
de riquesa
no sé si emocional
personal
o professional
que entre cometes
arribes a torejar
les situacions
perquè és que
si no
difícilment
t'ho portaries
a casa
t'emportaries
tots els mals
de caps
estaries
sense dormir
per a vegades
per experiència
també
perquè són
situacions
que trobes
el fet
que tu estiguis
treballant
amb aquest tipus
de feina
igual que
amb el tema
d'educació
o amb molts altres temes
és
bastant vocacional
també
tot això
al teu fill
li vas explicar
el dia que es va matricular
li és Vidal i Barraquet
no, no
això s'ho trobarà
que s'ho trobi ell
penso que és important
que es trobin ells
i per què creus
que el Carlos
va voler estudiar això
parlem d'ell
sense que estigui
però com que no parlem malament
no cal que es defensi de res
bé
a veure
ho tenia bastant clar
ho tenia bastant clar
perquè quan va acabar
l'ESO
primer que va dir
que anava a Vidal i Barraquet
a apuntar-se
a sociosanitari
tal qual
tu no sospitaves
que tinguis aquesta
vocació
i no s'havia manifestat mai
ja veus
és curiós
la Laura sí
que des de petita
tal com ho deia abans
jo crec que tota la vida
ja s'hi volia dedicar
no, volia fer magisteri
de petita
sempre
però si fa o no fa
és tenir cura de les persones
física
intel·lectualment
emocionalment
tot ve a ser el mateix
no?
professions de servei
i els altres
sí, sí
això sí
explica'ns una miqueta
les teves experiències
fent pràctiques
de tot
de dir jo
a vegades
arribes a pensar
que no
que no serveixis
per fer això
però passen els dies
i dius
i per què?
en quins casos?
quines situacions
et feien dir
que m'he equivocat
de camí?
sí, no sé
potser arribaves
i tu donaves tot
parlaves amb algú
i potser
no et contestaven
i dius
no sé si ho estic fent bé
o és que no
no serveixo per això
però a poc a poc
vas aprenent que sí
que sí
que serveixis per això
i a més a més
el que dèiem abans
l'efecte que te donen
les persones
amb les que treballen
és no sé
és una experiència
molt bonica
com t'hi veus
d'aquí uns anys
quan acabis els estudis?
és a dir
on t'agradaria veure't?
en quina tasca
específica t'agradaria?
mira
he estudiat
per aquesta feina
que és la que volia
com et veus
a tu mateixa?
m'agradaria treballar
en un hospital
fent què?
d'infermeria?
sí, infermeria
a veure
sempre pots
escollir més
no?
o sigui
però sí, sí
el meu objectiu
és ser infermera
i després aquí
avui
si puc especialitzar-me
en altres coses
millor
i dins de la professió
d'infermera
perquè afortunadament
és una professió
avui dia
que assumeixen
tota una sèrie
de tasques
i responsabilitats
que anys d'any rere
no tenen
una gran responsabilitat
sobretot en educació
comunitària
dins del que és
la infermeria
què t'agradaria fer?
en un hospital?
en planta?
no sé
sí, en un hospital
en planta
i contacte amb les persones
el que vull
és treballar amb persones
no vull estar
en un lloc
tancada
jo sola
no vull sentir-me
tenir contacte personal
amb les persones
el Lluís
m'acaba de traslladar
la pregunta
d'una oient
si us sembla
jo la plantejo
i contesteu qui vulgui
no sé quin de vosaltres
diu
i em pregunta
quin futur
té l'educador
de disminuïts
així ens ho pregunta
no dona més detalls
l'educador
de disminuïts
a veure
com a educador
de disminuïts
és que
no correspondria
al cicle aquest
aquí
estem
parlant
d'un cicle
de
mitjà
i d'atenció
directa
a la persona
que sí
que té a veure
amb
la preparació
de la persona
amb disminució
i amb
la seva
cura
i
el foment
de la seva
autonomia
ara
com a educador
ja formaria
part
d'un altre
perfil
professional
i seria
una altra
línia
curricular
uns altres
estudis
a veure
evidentment
suposo que
no sé
no veure realment
el que hi ha
inicialment
fa molts anys
a Vidal i Barraquer
hi havia els estudis
d'educador especialitzat
en disminució
i Calípolis
també
i la figura
de l'educador
disminuïts
fa molt de temps
va desaparèixer
quan
quan neix
d'alguna manera
el que seria
la diplomatura
en educació social
desapareixen
aquestes figures
d'educador
amb disminució
discapacitats
o digue'ls-hi
com
nomenclatura
que hi hagués
en aquell moment
el que sí
que està clar
és que
aquestes persones
o bé
s'han seguit formant
o s'han de seguir formant
i
el programa aquest
el qualifica
o bé
des de l'Avesant
del Col·legi Professional
d'Educadors Socials
perquè clar
és un col·legi
de diplomatura
seria fer uns estudis
com a educador social
i a partir d'aquí
especialitzar-te
en una tasca
després laboral
de disminuïts
diguem-ne que
una persona
de manera no arreglada
que ha anat
fent aquesta feina
el qualifica't
com bé deies
que està donant
l'opció
de regularitzar
l'experiència
professional
i traspassar-la
també a l'àmbit acadèmic
jo
seguint
el que diu
Estudio Holanda
no hem d'oblidar
el professional
el professional
que està exercint
que té una experiència
que
no farà
el cicle mitjà
però sí que pot fer
és l'acreditació
de competències
per via
qualifica't
el Vidal i Barraquer
es pot fer
el Vidal i Barraquer
és a dir
sempre pot accedir
a la titulació
professional
via qualifica't
jo m'he quedat
amb una pregunta
una pregunta
que és la següent
el cicle d'atenció
sociosanitària
i per l'audiència
potser també
també té aquesta pregunta
els que en segueixen
dimarts
rere dimarts
el cicle d'atenció
sociosanitària
és un cicle formatiu
de grau mitjà
de dos anys
en el que
a l'acabat
com la Laura
té una titulació
titulació
que al ser
d'un cicle mitjà
evidentment
com la Laura
vol fer infermeria
quina seria
la promoció
més lògica
que és lògica
a la infermeria
per continuar
un cicle superior
és a dir
aquell que acaba
el cicle mitjà
que diu
mira
en el tema
d'atenció
social
i sanitari
vull continuar
quin seria
el cicle superior
que
que en troncaria
amb el mitjà
per després
en la infermeria
per després
o no
em sembla
que abans
havia comentat
poden accedir
o bé
als cicles superiors
fent sempre
la prova d'accés
això ho remarco
perquè molta gent
ni això
no ho acaba de recordar
ja es volen matricular
directament al superior
no es poden matricular
per via directa
han de fer la prova d'accés
a cicle superior
i llavors poden accedir
o bé
i llavors
la part específica
els hi queda
no s'han de presentar
els hi queda convalidada
com si diguéssim
no
poden accedir
o bé
als cicles superiors
que tenim a la nostra família
de serveis sociocomunitaris
que són
els cicles superiors
d'integració social
d'animació sociocultural
d'educació infantil
o de llenguatge de signes
o bé
poden accedir
als cicles superiors
de
de
de sanitària
de la branca sanitària
una vegada
tenen
el cicle superior
ja realitzat
llavors ja poden
tenir accés
a la universitat
disculpa Dolors
aquesta titulació
de branca sanitària
que sortiria
auxiliar de clínica
com en teníem abans
els auxiliars són
graus mitjans
per tant
quina titulació
tècnics
sanitaris
superior sanitaris
i després d'aquí ja
ja ho saps Laura
i després d'això
llavors
els tècnics superiors
els que han fet
graus superiors
tant
de la família
de serveis sociocomunitaris
com de la família sanitària
llavors
poden tenir accés
a la universitat
accés directe
a la universitat
sempre i quan tinguin
la nota requerida
etcètera
ens queda poquíssim temps
aquesta setmana
ha començat
el període de preinscripció
com estem de places
perquè sempre ho preguntem
a les cicles formatius
s'intenta sempre
equilibrar l'oferta
la demanda
en sintonia
amb el mercat laboral
no és fàcil
sintonitzar
aquestes
tres
vertents
com ho tenim ara
teniu prou places
per la demanda
segons l'experiència
d'altres anys
bé
he de dir que
tenim dues línies
una de matí
fins ara
hem tingut una de matí
una de tarda
aquest any
hem tingut
dos grups sencers
a principi de curs
de 30 i 30 persones
i espero que aquest any
també tingués
la mateixa
ocupació
dit plenament
es queda gent fora
sí
perquè ens passa altres cicles
doncs mira
em vaig quedar fora
curiosament
per l'experiència
d'alumnes
parlem
diu
jo volia fer això
em vaig quedar fora
i mira per on
aquest altre cicle
que he començat
m'agrada més
a vegades passa
no?
què tens
perdona
una cosa
m'estic referint
a una cosa d'abans
que respecte
a la pregunta
que ha fet
un oyent
no ho sé ara
però pensant
potser aquesta persona
s'està referint
a el que ara és
l'educador
en educació especial
que és a través
de magisteri
dels estudis
de magisteri
seria una mica
això
no?
clar
una cosa és magisteri
i l'altra
és educació social
són dos termes diferents
aleshores
el tema d'educació
en discapacitat
exacte
a educació en discapacitat
podria venir
de totes les professions
més el tema
d'educació social
més que magisteri
sí clar
perquè
l'educació especial
sí que és una
una tècnica
o una especialista
en magisteri
no?
en temes
d'infància
escolar
no?
però el tema
d'educació
en disminució
o discapacitats
va més
en la branca
de treball
amb
imagino
amb nanos
i amb joves
o adults
amb una discapacitat
o una disminució
no?
i amb un horari
diguem-ne
extraescolar
o
o dintre del
del temps
escolar
no si m'ho permeteu
adrecem
aquesta oient
que s'acosti
al Vidal i Barraquei
en tot cas
que demana informació
perquè el tema
de qualifica't
perquè és un tema
personal
de què estan fent
aquesta feina
no sé
jo no
però suposo
que perfectament
es pot anar a informar
allà
si és parlant
d'aquestes branques
que li podeu
donar
quatre vistes
o ve a
per internet
al col·legi
d'educadors
socials
de Catalunya
doncs s'ha acabat
el temps
Francesc
vols dir alguna cosa
molt breu
però molt breu
tinc 40 segons
jo només
per aquest oient
que ens ha comunicat
aquesta qüestió
jo li volia dir
al departament
d'educació
ja porta uns quants anys
intentant
i fent
i jo crec que
logrant
el que és
l'educació inclusiva
és a dir
aquell nen
aquella nena
que té
algun nivell
de disminució
pensi que té
els propis instituts
de segundària
els propis centres
que els acolliran
i els incluiran
com una persona
normal
hem de fer més programes
va allargar aquest
moltíssimes gràcies
a tots i nosaltres
ha estat un plaer
de veritat
ens trobem
en una propera ocasió
adeu-siau
bon dia