Esteve Massalles, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui, des de l'espai que fem en col·laboració amb la Biblioteca Pública,
volem cridar la vostra atenció sobre les noves incorporacions
que hi ha als prestatges de les novetats locals.
Per això ens acompanya l'Esteve.
Avui, amb diferents llibres de narrativa.
Curiosament, quan parlem de l'àrea local,
fem molta referència a llibres d'història.
Esteve, però avui tenim uns quants premis de la Vila d'Escó,
unes quantes novel·les...
Sí, sí, sí.
També hi ha producció literària, diguéssim,
vinculada al territori.
I d'altres vegades n'hem parlat.
El primer llibre que porto no té com a escenari les nostres comarques,
però sí que està fet per una persona prou coneguda.
És en Magí Sunyer, que ha fet un llibre que es diu Jim.
I és senzillament la continuació de L'illa del Tresor, d'Estevenson,
de l'escriptor, vaja, de la coneguda L'illa del Tresor.
Doncs el Jim, quan torna cap a Anglaterra, cap a la Gran Bretanya,
doncs bé, és un noi que és ric,
que ha aconseguit èxit,
i com sol passar moltes vegades,
doncs això no és una benedicció,
sinó que és una maledicció.
Aquest senyor, diguéssim, espert.
Però, d'alguna manera, torna una altra vegada a redimir-se,
pensant que potser a L'illa del Tresor
hi ha un altre tresor que no ha arribat a aconseguir.
I bé, és una novel·la d'aprenentatge, d'aventures,
i bé, és una proposta ben atractiva, no?
És Jim de Magí Sunyer.
Va passar per la ràdio per parlar-nos d'aquesta novel·la,
que a més ha rebut un premi de l'11,
i posava com a comparació
el que li passa a aquesta trajectòria,
no de l'original d'Estibenson,
sinó del Magí Sunyer,
posava com a comparació una mica la vida
d'un futbolista i en Cruyff,
i d'imagina-te en Maradona, no?
Cada cop i volta es troba com va aquesta decadència
i després la possibilitat de refer-se
i donar-se una altra oportunitat a la vida.
Realment és una tesi molt...
I a més molt rica per una novel·la, per un relat.
Sí, sí, i tant, i tant, i tant.
Està força bé.
Doncs ja està a la biblioteca pública, també, aquest llibre.
El següent llibre que et porto
és un premi Viladescó, de narrativa,
i són els Àngels de Pedra, de Rosa Pagès.
Aquest llibre se situa al tombant del segle XX,
en el moment d'àlgid del modernisme i, a més a més, a Reus.
I pren el nom d'una escultura que hi ha a l'Institut Pere Mata.
Un dels temes que tracta bastant a fons és la bogeria.
Aquesta novel·la és de Rosa Pagès,
de què ja alguna vegada n'hem parlat aquí,
de què ha fet llibres com Binomis,
Un enigma a la cuina,
La veïna i altres animals domèstics,
que va guanyar el Premi de Narrativa
Primera d'Ebre.
La veïna i altres animals domèstics,
jo la recordo, i em va agradar molt i molt.
És un llibre de relats.
Sí.
Molt em va agradar, aquesta...
I que, a més a més, hi ha entremig,
hi ha talls, doncs, de diferent tipus i tal.
Jo també recordo que la vam parlar...
La vam parlar perquè és que em va cridar moltíssim l'atenció.
En aquest d'això.
I d'aquesta podíem parlar perquè la vam llegir,
aquesta de Rosa Pagès, Àngels de Pedra,
no en podem parlar, per tant, és difícil aplicar un adjectiu,
però pel que diu l'Esteve, jo l'hi aplicaria un,
però insisteixo, amb molta prudència,
sense haver-la llegit,
que és com a mínim, com a mínim,
sembla una novel·la inquietant.
Sí, segur.
Pel que acabes d'explicar.
Segur, segur.
Un altre de...
Sí, anaves a comentar alguna cosa respecte a la Rosa Pagès?
No, no, res més.
Un altre llibre que ens portes és Llinatge.
Sí, és un llibre de Miquel Esteve i Valde Pérez.
És un escriptor de Mora d'Ebre,
de què ha guanyat diversos premis literaris,
ell, doncs, és licenciat en Econòmiques i empresari,
però, doncs, es veu que també fa novel·les.
I aquest que ens presenta de Llinatge
té un personatge també...
també és una mica com la primera que hem presentat,
com el Jim.
Té com a protagonistes un llinatge ben conegut,
que són els Deep, de Prat Deep.
Els vampirs.
Els vampirs que surten a les històries naturals de Joan Perutxo.
Aleshores, doncs, bé, és senzillament...
La trama, doncs, no l'explicaré perquè és molt sorprenent,
però, doncs, bueno, hi ha un periodista
que recorre aquelles terres i, doncs, bueno...
On està, geogràficament?
Sí, geogràficament, doncs, està cap a la banda de Prat Deep,
cap a la banda de Tibissa...
Cap a la banda de Tibissa...
Aleshores, doncs, en aquell lloc situa aquesta novel·la
que és, doncs, de vampirs i d'esperits i tal.
També, igual que la Rosa Pagès,
també ha sigut premi de narrativa Vila d'Escó.
Em penso que en un altre llibre
tornarem també a aquestes terres, no?
Sí, sí, sí, en l'últim que veurem.
Perquè avui també ens portes la darrera novel·la
de Josep Gironès.
Sí, que és El major tresor de Josep Gironès.
Josep Gironès, doncs, és una...
També ha fet...
També es premi Vila d'Escó,
vull dir, també, doncs, ha fet diversos llibres
situats, doncs, al seu poble,
a la Fatarella, en diversos moments.
Al trasfons sempre hi ha la Guerra Civil
i en aquest cas és la postguerra
i l'esforç que va fer moltíssima gent,
doncs, per tornar a refer una altra vegada
l'Església que havia quedat tota...
que havia quedat destruïda
i, doncs, això, doncs, és un rerefons,
doncs, per ensenyar, doncs, les relacions
que hi havia entre les diferents persones
i com van anar superant, doncs, la postguerra.
També serveix una mica d'excusa...
Però com a escenari també la Fatarella.
La Fatarella, sí, sí, sí.
Vull dir, la reconstrucció de l'església parroquial.
I també, doncs, hi ha incursions
a diferents altres esglésies del voltant
i una mica el patrimoni arquitectònic
de la Terra Alta.
Déu-n'hi-do quantes novel·les, però no és la una.
Encara hi ha una altra.
Sí, en tinc...
Aquesta amb un tema molt de moda, a més a més, no?,
relacionada amb el món del vi i tan plegat.
Sí, sí, sí.
És una novel·la que es diu Reserva Verda.
És una novel·la...
Aquí llegeixo el subtítol, una mica la faixa.
Diu, una novel·la d'intriga que ens descobreix el Penedès.
És, doncs, una novel·la en la qual, doncs, un periodista,
surt una altra vegada, en situa en aquesta lluita
i situa, doncs, també un periodista
que ha de fer una investigació...
Ha de fer unes entrevistes sobre això,
sobre aquest tema,
i la persona que l'havia de fer d'informant,
doncs, misteriosament, és assassinada.
I això, doncs, bueno,
la introdueix en un tema d'investigació
i d'investigació històrica
i, doncs, bueno, doncs, fa un recorregut
per tota la història de la vagueria del Penedès.
Està fet per en Ramon Grau,
de què va participar precisament
en la telenovel·la Nisaga de Poder.
Per tant, t'ha repat les Nisagues d'aquestes del món del vi,
m'imagino, no?,
que està estretament relacionada aquesta intriga
amb la indústria del vi.
I això, doncs, una mica segueix la línia aquesta
de què, doncs, de donar també prestigi literari,
doncs, a un determinat producte, no?,
ja recordem el llibre aquell,
el celler de Noam Gordon,
doncs, que també situava en el Penedès...
Déu-n'hi-do, eh?, que Déu-n'hi-do, sí.
Aquella novel·leta.
Déu-n'hi-do, que situava també en el Penedès,
doncs, una trama així, doncs, del segle XIX,
i aquesta, doncs, bé, aquesta és del segle XX.
Home, el nostre territori,
és d'haver un decorat i un escenari magnífic
per fer novel·les,
perquè és el que tu dies,
a vegades parlem de la secció local
i sembla que només hi hagi estudis històrics
i geogràfics,
però Déu-n'hi-do el que és la narrativa.
Ens deia l'Esteve,
i abans ho comentava,
que quan ens parlava del llibre Llinatge
que hauríem de tornar a localitats
com a Ativissa, com a Bandellós,
però amb una publicació diferent,
aquesta cançó.
Sí, és una publicació molt diferent.
El títol és
Un cant a l'anyor
gabadà en la seva plenitud,
aproximació als masos de muntanya,
1850-1950.
Això és un llibre d'etnografia,
és a dir,
descriu la vida en uns masos,
en uns masos molt localitzats,
els de dals de Bandellós,
la serra de Llevaria,
les muntanyes de Tivissa,
una mola que es diu de Genesies,
que està entre Tivissa i Bandellós.
És una àrea molt poc coneguda,
poc freqüentada,
que està habitant...
hi ha restes ibèriques,
és molt poblada de sempre,
però en canvi,
el que és característic d'allà
és el poblament,
que és amb petits nuclis,
hi ha molts masos dispersos
per aquella zona,
i petits llogarets,
no?
Això que en castellà se n'hi diuen aldees,
doncs n'hi ha de petites.
I aquí en parla d'una,
que és Gabadà,
actualment encara està habitada
per una o dues famílies,
i doncs bé,
és en el terme de Bandellós,
a Bandellós hi ha també diversos pobles
i diversos llogarets,
hi ha fatxes,
hi ha Mas Castelló,
Mas Valentí,
Mas Boquera...
Mas Castelló és on fan el passebre,
per Nadal, no?
Sí, sí, sí, és allà.
Doncs també és un cas,
vull dir, és una masada,
vull dir, hi ha un mas
i unes quantes cases al voltant,
i doncs d'aquests petits nuclis,
aquelles muntanyes n'estan plenes.
I aquí, doncs,
s'ha fet un treball,
la Cristina Castellnou i Espelta,
doncs han recollit els testimonis
de totes les persones
que són vives i que hi van viure,
i expliquen una mica
quina és la vida d'aquests nuclis
tan petits,
tan reduïts.
Fins i tot es pot trobar
algun veí curiós, eh?
Sí.
O singular, si més no, no?
Sí, a Fatxes,
penso que hi viu,
o hi vivia un japonès, no?,
que es dedicava a l'energia solar.
Llavors del Japó
van a parar a aquest lugaret, no?
A Fatxes, sí.
I, doncs,
i també algun inclús d'aquests llocs
s'ha convertit en un club de...
en un club...
La turista.
No, en un club de...
Com se diu això?
Aquests que hi ha golf,
hi ha tenis,
hi ha això,
com una espècie de...
Un resort d'aquests,
un resort d'aquests i tal,
no?
Vull dir que és...
Ja veus, de tota una mica.
Sí.
Perdona, Esteve.
No, no, digues, digues.
No, que les muntanyes,
tota aquesta zona d'aquestes muntanyes
les tenim com a excursionistes
o passejants una mica abandonades.
Tenim tendències normal cap a Prades,
cap a Ciurana.
I aquesta banda és absolutament preciosa
i sembla que no la visitem tant, no?
Per això tenim una miqueta de desconeixement
de la zona.
Sí, sí.
Vull dir, són els de dals de Vandellós,
que, vaja,
vull dir, és la banda del Coll de Balaguer,
diguéssim,
el tancament meridional
de les comarques,
vaja, del Camp de Tarragona,
que, de fet,
hi havia un pas natural,
que és, doncs,
precisament per a un Vandellós,
la carretera que passa amunt
i que va cap a Tivissa,
aquesta carretera de sempre
ha estat, doncs,
molt transitada.
Pel que fa a publicacions locals,
el que ens porta l'Esteu a Massalles
sempre té interès,
però jo diria que,
ha dit que, allà,
independentment de què m'hagis reglat
recentment,
som estiu,
ve de gust una novel·la,
una relativa,
una lectura entretinguda i distreta,
doncs, també podem llegir llibres d'aquí,
d'aquest estil.
Per cert,
jo ja sé que ho repetim cada setmana,
però, quan ho sabrem,
haureu canviat l'horari
i ja estarem a l'hivern,
però podríem recordar
l'horari d'estiu,
que és diferent, Esteve?
Sí, l'horari d'estiu,
doncs,
està tancat els dilluns al matí,
està tancat, doncs,
també els dimarts
i dimecres a la tarda
i els divendres.
Això vol dir que, per tant,
tenim oberts
els dimarts,
dimecres, dijous
i divendres
de 9 a 3
del matí,
del migdia.
Els dilluns
obrim
de 3 a 8
i els dijous,
doncs,
també de 3 a 8.
Els dijous, doncs, diguéssim,
des de 9 del matí
fins a 8 del vespre.
I en aquest sentit,
no aquesta setmana,
l'altra,
sí que continuen
les activitats
per als més petits.
Em penso que ja
ha previst
alguna lectura de comptes.
Sí, el dia 25
hi ha comptes
de ratolins
amb Joan de Boer
a les
dos quarts de 12
del matí,
el dimecres,
dia 25 d'agost.
Molt bé, Esteve,
Massalles,
moltíssimes gràcies.
No sé si has fet vacances,
imagino que no.
No, a l'agost.
Doncs, quan arribin,
que les gaudeixis molt i molt.
Bon estiu,
adeu-siau.
Vinga, gràcies.
Gràcies.