L'última mitja hora.
L'última mitja hora és el que resta de programa
i és amb el que passarem una bona estona
fins al punt de dos quarts de dues.
Ara són la una i gairebé 9 minutets,
però deixeu-me dir abans de saludar el Miquel,
que ja ho tenim.
Bueno, va, saludem. Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila. Molt bé.
Preparat? Escolta, no falta una noia aquí avui.
Falta la Núria avui, sí. Avui faré una mica el seu paper.
Vale, va. Per tant, avui hi ha aquest factor sorpresa, eh?
Tot i que ja ho conec jo tot una miqueta,
farem veure que sí. Alguna sorpresa t'emportaràs.
Alguna m'emportaré. D'últim moment, sí, sí.
Recordeu que tenim els telèfons oberts al 977-244767.
24-4767.
Aquest cap de setmana hi ha aquesta primera festa
del Pinxo a Torreforta.
diferents casetes que s'ubicaran a la plaça Camp de Tarragona,
al carrer Emposta, molt a propet del mercat de Torreforta.
Us regalem dos tiquets per persona.
Si truqueu, al 977-244767.
Per tant, estarem atents.
I si truqueu, doncs, us emportareu aquest tiquet,
que a més a més inclou una cervesa.
Per tant, un pinxo, una cerveseta.
Quina millor manera de passar
una estoneta a Torreforta.
I tant, eh? Ja en podríem tenir aquí un parell o tres,
uns pinxets, ara aquí, anar fent.
No? Podries trucar com fan a vegades a la porra, eh?
Sí.
No? Que imiten...
Exacte, podria trucar, és veritat.
Ostres, doncs, mira, de totes maneres,
si la gent vol anar trucant al llarg de la secció,
doncs, mira, que també ens ajudarà a anar a fer una mica
l'humor del divendres, l'última mitja hora, no?
El 977-244767 amb aquests tiquets dels pinxos.
Miquel, aquesta setmana tenim un accent polític a la secció.
Sí, tenim accent polític.
Es nota que arriben eleccions, eh?
Clar, se nota.
I a més, saps que la setmana passada ens deien,
aquí els nostres companys benvolguts,
ens deien, aquesta setmana heu tirat molt d'arxiu,
que tal, aquesta setmana no hem tirat res.
Res.
No hem recomanat res de l'arxiu de Tarragona Ràdio, eh?
Les 12 talls que portem, si ens dona temps a tirar,
són d'aquesta setmana, tot fresquet-fresquet.
Gairebé congelat, imagina't.
Imagina't.
No tenim res fresquet-fresquet,
com si ho haguéssim anat a buscar avui a la llotja del Serranyo.
Tenim una pífia d'ahí mateix.
Ah, imagina't.
Bé, una pífia, un tall d'ahí mateix.
Un tall d'ahí mateix, eh?
Amb què comencem, Miquel, avui?
Doncs mira, comencem, com sempre, amb el nàstic,
amb el sempre nàstic.
Com totes les setmanes, clar,
hem de treure un tall seu perquè ja és tradició.
I hem de dir que, clar, són tantes hores de directe
que alguna cosa hem de treure, alguna cosa hem de treure.
Després parlem de les jornades en si del partit.
Ara, si et sembla, parlem d'una secció
que es fa tots els dilluns al sempre nàstic.
la condueix la nostra companya Teresa Ortega.
Una secció que, en principi, ha de durar un minut,
però no sé si en durarà un, dos, cinc...
Escoltem.
Com us hem anat explicant al llarg de tot el programa,
però hi ha seccions habituals d'aquest programa
que no ens volem deixar perdre,
com la que arriba ara mateix,
com cada setmana, cada dilluns,
la Teresa Ortega està preparada
per resumir-nos en un minut
aquesta jornada de lliga.
Fins a dos quarts de deu
fem una nova edició del sempre nàstic
on, a més a més, hi trobareu espais habituals
d'ells dilluns,
com el repàs de la jornada en dos minuts
i el convidat musical.
I també farem el resum habitual
en dos minuts de la jornada
que ens farà la Tere Ortega,
la part final del programa,
li posarem música i sons
en com va sonar la tarda i sabte al nou Estat.
Ja ha passat dos minuts, aquesta secció?
Sí, va augmentant.
La Tere ens va demanar minuts
i això ho anem a momentant.
D'aquí a final de temporada,
ull, que va fent tot el programa, ella.
9 i 9, Tere Ortega, bona nit.
Hola, bona nit a tots.
Bona tarda.
Tenim un partit en joc ara mateix,
minut de joc i resultat.
Doncs 0-0, minut aproximadament
10 de la primera part.
Doncs això és el que tens,
un minut ara per resumir-nos
aquesta jornada tant a primera com a segona.
Per lo que haga falta, vamos, eh?
Per lo que haga falta
està la nostra companya, Tere.
Llavors és un minut, dos, cinc,
quants minuts són, Tere?
Quants minuts són, doncs?
Quants són?
Quants són?
Que ens ho faci...
Ara no està a temps.
Venen els informatius,
estan tots preparant l'informatiu, eh?
En fi,
m'haurà d'explicar la Tere
des d'on fa aquesta secció, eh?
Perquè si sent un eco...
Ja m'hi preguntem.
Deu tenir un menjador tan gran, la Tere?
Bueno...
Des d'on la deu fer?
Des del menjador, no?
No ho sé.
Bueno, un minut, dos,
és un ple escot a la Tere cada dilluns
en aquesta secció.
I tant que sí.
Continuem a dir-la, si et sembla,
no deixem la Tere avui,
perquè, clar,
si moments impagables
es viuen al sempre nàstic,
més momentazos encara es viuen
al joc de la porra.
Feia algunes setmanes,
recordàvem el sevillano de Vilaseca,
la noia del nas tapat,
les fantàstiques intervencions
de tots els que truquen.
Aquesta setmana va trucar un noi
que es deia Carles,
de cognom, no sé si es deia 5 a 3,
o García.
No queda massa clar, escoltem.
Més trucades, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bones.
Com et dius?
Carles.
Carles, què més?
5 a 3.
Eh?
5 a 3.
Com et dius el cognom, Carles?
Carles de...
García.
Bueno, Carles García,
aquest 5 a 3.
Mira que hauràs de portar
el carnet d'identitat, eh,
quan vinguis a buscar les entrades.
Hòstia.
Mucha chicha y poca limonada.
Carles, que vagi molt bé,
gràcies.
Era una trucada que rebíem
des del nou estadi de Tarragona.
Carles, què?
Carles, com enxampa la T.
Com ho enxampar?
Perquè si dius,
bueno, t'haurem de demanar el DNI
si vens, eh?
Sí, sí.
Una salutació pel Carles.
Pel Carles 5 a 3.
Si ens estàs escoltant.
Anem directament,
si et sembla dir-ho,
al plenari,
que va tenir lloc el passat dilluns
i és que tenim diverses perles.
Dona-m'ho de si, no?
Els plenaris.
Sí, sí.
A tu t'agrada escoltar-nos
amb aquesta visió
de l'última mitja hora?
I tant.
Jo els escolto
quan baixo cap a la ràdio
i després aquí també,
allà pel carrer, saps?
i intento sempre treure
la part més humorística
del plenari.
I el protagonista del plenari
qui és sempre?
El senyor Ballbé.
El senyor Ballbé.
Per què?
Doncs perquè nosaltres tenim
aquesta espècie de fixació
que de fet ell també la té
i ho diu el tall
que escoltarem ara
amb la Rosa Rossell.
Aquí ha de controlar
aquesta història.
Aquesta setmana
continua aquesta història
i a part
el senyor Ballbé
parla
de moltes coses.
Parla dels quadres,
del saló de plens.
Parla dels fantasmes.
Fantasmes també, eh?
Sí, sí, també n'hi ha.
Escoltem, sisplau.
Senyor Albert Ballbé.
Bé,
vostès ja saben
que la meva norma
és increpar
i interpel·lar
a la senyora Rossell.
I avui
no ho voldria
perquè em volia dirigir
a la senyora Sandra Coloma
però ha marxat.
I en conseqüència
vostè és responsable
de l'àrea.
Faig una abstracció
una abstracció,
això no entra dins
de la pregunta,
senyor alcalde,
de que Tarragona...
No, és que no és una pregunta,
és un preg.
És un preg, és un preg.
Tarragona ha guanyat
un altre lloc al mapa,
allò que vostè diu,
situar Tarragona dins del mapa.
Estem en...
és una ciutat dels fantasmes.
Perquè ahir va haver
un programa de televisió,
Tarragona 4,
on la senyora Rossell
i el senyor Valard
van explicar
tota una història esotèrica
de casa Castellarnau
que Rosa
em va caure
la cara de vergonya,
perdona.
I quan avui
vinc aquí
trobo ses majestats...
Tapades sota,
darrere d'un domàs
i continua la bèstia sota,
continuo pensant
que això és
voler crear
una altra llegenda
específica
de dir
el rei està aquí amagat
i per a fi
també surt
incòrdia
a la vida municipal.
Però aquest
és un incident.
És que són
moltes temes, eh?
Són els quadres
aquests que hi ha
penjats
de Carles V
i Felip II,
no,
Felip V
i Carles II,
que estan penjats
al saló de plens
de l'Ajuntament
i ara els han tapat.
Jo no entenc això
que diu
i sota està la bèstia
que surt
i segueix incordiant.
És que clar...
Clar,
és que estan tapats
però encara hi són.
Clar,
encara hi són.
És com un fantasma
que van tapats, no?
Sí, clar,
jo suposo que ho deia
en aquest sentit.
De totes maneres
ara ens ho aclarirà
perquè aquest tall
té una continuació
perquè l'Albert Vallvec
aquesta setmana
va estar buscant fantasmes
en el més pur estil
Iker Jiménez.
Li vull preguntar
per un altre plenari
que ens expliqui
les senyores Santa Coloma
quin és aquest projecte
i aquestes condicions econòmiques
que realment ens sorprenen.
Moltes gràcies.
Per tant,
està fent una pregunta,
no un preg.
Perdó?
M'està fent trampa
perquè està fent una pregunta,
no un preg.
No, no, no,
jo li prego
que vostè li digui
a les senyores Santa Coloma
i que no quedi.
Vostè em prega
que jo pregunti.
No, no,
lògicament,
com que no està la responsable...
Això és un fantasma
llingüístic o retòric.
Perdó, perdó, perdó, perdó.
Els fantasmes
estan allí.
Mireu-ho.
Molt bé.
Molt bé.
A mi m'agrada
que això passa en els plens.
Oh, oh,
la nostra companya
Laura Casas
ens explicava
que quan va dir això
dels fantasmes
estan allí
va assenyalar els quadres.
Ostres,
o sigui,
que ell li prega
que li pregunti.
Clar,
ell no té molt clar
el que és un preg
i el que és una pregunta.
diu,
jo li prego
que vostè pregunte.
És una bona manera això,
eh?
Sí, sí, sí.
De covar una pregunta
en un preg.
M'agrada l'expressió
fantasma
llingüístico-retòric.
Llingüístico.
Escolta'm,
com ho diu el senyor Ballesteros
això?
El què?
Llingüístic, lingüístic...
Llingüístic o llingüístic?
Com s'ha de dir?
Tu què creus?
Llingüístic, no?
No portarem mai
en aquest plenari
a qüestionar
ni a revisar
ni a refrendar
o a rebutjar
el reglament
de l'any 92.
Un instrument
que, a més a més
de ser vàlid,
va posar Tarragona
al capdavant
del model
de normalització
llingüística.
Eh?
Llingüística.
Llingüística.
Un quart de català.
Fixi'ns en quina
expressió més bonica.
Vinga.
Normalització
llingüística.
Llingüística.
Llingüística.
Així de clar
i contundent,
ho dic.
Així de clar
i contundent.
Així de clar
i contundent.
És que, clar,
això del reglament
lingüístic,
aviam,
a vegades passa
que cadascú
té la seva dicció.
Jo de paraules
n'he dit moltíssimes
de malament
i molts castellanismes.
No, però tu dius,
tu parles de l'Ebre,
però no és parlar malament,
és parlar de l'Ebre,
que tenen un dialecte
pròpi també.
I tant, i tant,
jo defenso el meu dialecte.
No és que parli malament,
faltaria més.
Bueno, o sigui,
va haver fantasmes
llingüístics,
fantasmes reiaus,
de tot,
i què hi va haver més
aquests horaris?
I va haver romesco.
Romesco?
Va haver romesco,
per cert,
recordeu que al llarg
de la secció
podeu anar trucant
al 977 24 47 67
per guanyar aquests tíquets
de...
De pinxos.
De pinxos.
Clar, és que m'ha agradat
si anar a pinxo amb romesco,
ara, Miquel.
No, perquè és menjar.
També.
Tot el que sigui menjar.
24 47 67.
Tot el que sigui menjar,
escolta, és bo.
És bo.
Bé, parlem del romesco,
aquestes jornades del romesco.
Me n'acabo de donar compte ara,
encara.
De què?
De que acabo de mesclar
romescos amb pinxos.
Ah, veus?
Bé, al ple
també es conviden a romesco.
Ah, sí?
Sí, perquè, esclar,
si tu fas l'aniversari,
que de fet el fas aviat,
doncs, escolta,
podries convidar tota la ràdio
a menjar pinxos
o a menjar romescos.
Al ple ho fan.
Aprofitem,
no es paquegi per la tara,
però per felicitar
el senyor Sendra,
que és el seu aniversari.
Avui?
Moltes gràcies, senyor alcaure.
i el senyor Albert Ballbé,
que és el sant,
que és el seu sant.
Avui ens pagaran un romesco
a tots els que estem
en aquesta sala.
Que ho sàpiguin.
Ah, no ho sabíeu?
Bé, queden tots invitats
a càrrec del senyor Sendra Ballbé
a un romesco.
Bé.
Bé, o sigui,
bé, molt bé.
Bé, això també ho podrem...
O sigui, que l'alcalde convida
al romesco,
però pagant...
Pagant Sendra i Ballbé.
I Ballbé.
Està molt bé, això, eh?
Déu-n'hi-do, eh?
Jo convido un romesco
a tota la ràdio,
però pagant Lluís Comas
i Josep Pardila.
Ah, mira, molt bé.
Home, aquest cap de setmana
ja s'acaben els jornades
del romesco al Serratllo,
per tant, ens pots convidar...
Ah, no, que pagàvem nosaltres.
No.
Doncs res.
Ja està.
I si no, el pinxo,
que tenim aquí els tiquets aquests.
Clar, és que els plenaris,
nosaltres estaríem
als talls de veus informatius,
però això són moments divertits,
que la gent també sàpiga
que bé s'ho passen
a fer en plenaris, eh?
A més, ho poden escoltar
en directe per Tarragona Ràdio,
sempre que vulguin.
Sempre, sempre.
Ardila, com va anar el debat
aquest electoral
que organitzava
el Col·legi de Periodistes?
Bé, divertit, no?
Dimarts.
Sí, com sempre en aquests debats,
quan hi ha polítics
i uns s'enfronten als altres,
sempre hi ha moments divertits.
Nosaltres hem tret
el que hem nomenat
els momentazos del debat.
El debat electoral
a Tarragona Ràdio.
Què passarà?
Si ningú es pensa
que està mirant el telèfon
i tenia una falta d'atenció...
Si ningú es pensa
que està mirant el telèfon
i tenia una falta d'atenció
i buscar unes fotografies
simplement de les obres
que se'n fan a l'Ebre,
que penso que és
algun trasbassament.
No ho sé,
el que deu ser,
senyor Sabater,
però algú semblant és.
Un pont.
No, no,
un pont, no.
Quan vols,
se les vull demostrar
que és un trasbassament
d'aigua
a les terres de l'Ebre.
No faig hipocresia
total i absoluta.
No es fiquen nerviosos,
senyor Grau,
tranquil·la.
Relaxis.
No passa res.
D'un en punt
que si no,
no s'entén res a l'altra banda.
Tot això
és creure o no creure.
Però al marge
de la discussió
entre la capitalitat
de si Reus
és Tarragona
o capital,
perquè, escolta,
jo vinc a Cambrils,
vinc a treballar a Tarragona,
vaig al Teatre Reus.
Al marge d'això,
el que cal
és articular el territori.
A mi no em convenceràs
mai a la vida.
I també volem
una cosa important.
Volem que les Tres de l'Ebre
diu una vegada per totes
diu una vegada per totes
deixi de ser
el jardinat
dels pixapins
de Barcelona.
Barcelona!
Per ser realment
una realitat
de prosperitat econòmica
a Tarragona.
Tarragona
m'esborrona!
I a Catalunya.
Catalunya!
El senyor
candidat a Convergència
no m'ha contestat
si recorda
tres intervencions
del seu cap de llista
durant aquests anys
en el Parlament.
Senyor Poblet,
vostè fa trampa
i ho sap.
Molt bé,
deixant a banda
i fent abstracció
de la fixació obsessiva
que el senyor Sabaté té per mi
que hauria d'explicar ell.
Què més?
Què més tenim per aquí?
Bueno, res més.
Els momentazos,
eh?
Momentazos del debat.
I momentazos
també en teníem
aquesta setmana
a la tertúlia
perquè les tertúlies
doncs
cada matí
toquen
aborden
l'actualitat
més immediata,
parlem de molts temes.
Ahir mateix
teníem
el Joan Sanauges,
la Maribel Rubio
i ara
quedaré molt malament
perquè no em recordo
l'altre nom.
Acero, potser?
Josep Acero.
Josep Acero.
Molt bé.
Una representació,
doncs,
diferents representacions
polítiques.
Ells parlaven
juntament amb el moderador
de la tertúlia,
amb el Ricard Laoz,
parlaven de trens.
Que si van,
que si tornen,
que si són còmodes,
que si no...
Home, una de les coses
que se li podia demanar
al proper governant
de la Generalitat
és que hi hagués,
per exemple,
alguns trens directes,
no?
Des d'una ciutat com Tarragona,
que té gran quantitat d'usuari,
que hi hagués alguns trens
que anessin directes
a Barcelona.
amb els polítics de Tarragona,
les associacions de Tarragona,
el primer que tenim
que demanar és això,
tren directe,
algun tren directe,
jo he de dir,
que no els posin tots.
Algun tren directe,
Tarragona-Barcelona,
que ens rebaixarà 20 minuts,
segur.
Que no vas a dir jo,
un punt.
Jo l'utilitzo molt,
aquest tren,
el de les 7.47,
que arriba a les 9.05 a Gràcia,
vull dir que és una hora
i 20.
i quart.
Ara, en alta velocitat,
llegues antes a Màlaga.
Una hora i quart,
una hora i vint, no?
Sí,
i és Altafulla,
Torredembarra,
Sant Vicenç i Vilanova,
són quatre estacions.
Que el servei és molt bo,
el tren està molt bé,
és un Catalunya Express,
va i torna i tal.
La manca,
bueno,
sí, sí,
si agafes el truc
i lluites centres al darrere,
sempre hi ha puesto.
El xou diu,
va i torna.
És el subconscient,
està bé que torni el tren.
Villete d'ida,
però no de vuelta, no?
Disfruta del viaje,
però más rápido.
Y lo que sí que se te ha de arreglar
y es una mancança
y yo tengo amics
que han vingut y todo,
es el tema de la estació de Tarragona.
Clar,
Marcello,
ara s'arreglarà
i esperem que s'arregli.
Molt bé,
doncs deixem aquesta qüestió.
Els trens van i tornen.
Van i tornen,
està bé que ho digui.
Està bé l'apreciació
de que van i tornen.
Clar,
perquè si vas i no tornes,
malament rai.
Un billete d'ida,
però no de vuelta, no?
Ardila,
parlem de la campanya electoral.
Vinga, va,
ho estem fent prou.
Vinga, va.
Has vist lo vídeo-joc aquest
que han fet los del Partit Popular?
Sí, l'Alicia Croft.
L'Alicia Croft, vale.
I després has vist la campanya
aquesta de Convergència i Unió,
que surt una noia
que quan obre un sobre
té un plaer com a molt intens.
Ah, doncs aquesta no l'has vist.
No, no, no.
Doncs ahir parlàvem
d'aquest tema de la tertúlia.
Posicions bastant contraposades.
Que els hi sembla
alguna cosa que destaquin
de com estan en la campanya?
I el Pepe?
Que suposo que el Joe
ha fet aquest comentari
pel tema del famós videojoc.
Home, no vull semblar el Calimero,
jo, no?
Però si hi ha alguna bufetada
sempre se les emporten els mateixos.
Però escolta, això del vídeo,
ja sé que no és un tema local,
que és un tema de campanya en general,
però...
Això ho hem buscat nosaltres, eh?
Sí, home, no.
L'altre, però això
potser passa per tenir
un discurs recte.
Nosaltres estem en contra
de la independència
i altres que estan a favor,
que estan en contra,
i nosaltres tenim un discurs recte
i potser ens donen alguna bufetada.
El vídeo, bueno,
el vídeo per mi és una anècdota.
Ara llegia que 500 visites
i ahir 25.000.
Por favor, pero esto qué?
També ells han fet un vídeo
que és una noia
que obre un sobre
i té un orgasme.
Bueno,
les campanyes electorals...
Molt normal, això.
Sí, bueno.
Sembla el joc dels disparats, això.
Si l'haguéssim fet nosaltres,
potser seria sexista, diguéssim, no?
Sí, que algú obre un sobre.
Sí, sí.
Aviam.
M'agrada l'apreciació del Joan Sarugues,
diu, depèn del que hi hagi dins.
Quan obrin un sobre,
depèn del que hi hagi dins.
Escolta,
mai se sap què et pots trobar dins d'un sobre.
Mai se sap el que et pots trobar dins d'un sobre
i mai se sap el que et pots trobar
a la secció Un quart de català.
A part de parlar de català.
Clar,
que farà la nostra companya Núria Cartanyà
amb l'Enric Garriga.
Que acòstic aquesta epífers
la va recomanar el mateix Enric Garriga.
Ah, sí?
Sí, sí.
No?
Crec que l'hi va dir el Joan Maria.
El Joan Maria.
És que, clar,
què passaria si Un quart de català
se metés a la nit?
I podríem dir Un quart de matalàs,
per exemple?
Què?
Ens estàs escoltant, sí.
La treus tu o jo?
Va, treu-la tu,
jo, Roberta,
tu la treus.
És que és molta responsabilitat.
Jo no ho faig això normalment.
La treus tu o jo?
Va, treu-la tu,
jo, Roberta,
tu la treus.
És que és molta responsabilitat.
Així que tu la treus
i tu remenes i...
No ho faig això normalment.
Des de la nit violeta.
Déu-n'hi, la nit violeta.
I escoltem,
quan anem justet de temps
que farem ràpid és el tall de la setmana.
El tall de la setmana.
El tall de la setmana.
Gràcies, Joan Maria.
Moltes gràcies per l'apreciació.
Doncs aquesta setmana,
el tall de la setmana,
el protagonitza l'Antonio Rodríguez.
Ardina, no m'equivoca, no?
Sí, sí.
I tant, si ho dius, ho dius bé.
Que parla de pessebres.
Al pessebre de la vall de la Rebassada,
doncs aquest any posarem gallines, ampollets,
oques, faixants, conills
i algun altre animal petit de granja.
I al pessebre de Sant Pell Sant Pau
aniran els roquets, les ovelles
i com a novetat,
aquest any a Sant Pell Sant Pau
hi haurà dos bambis.
Sí, no tengas miedo.
Mira.
I la cuesta noia.
Dos bambis allò petits,
que és una novetat
que esperem que a la canalla els agradi.
Dos bambis.
Dos bambis, eh?
El pessebre.
El tall era de la pel·lícula de bambi.
Sí, sí, sí.
No ho havia enganxat, no?
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do aquesta setmana, eh?
Anem deixant-ho, no?
Perquè...
Ho anem deixant perquè ja ens falta poquet.
No posa la música del final com vulguen dir.
Vinga, va, va.
Vinga, va, vinga, marxeu.
Miquel, bon cap de setmana i fins al proper divendres.
I tornem divendres.
A l'última mitja hora.
Miquel, bon cap de setmana i fins al proper divendres.