Sintoria de Tertúlia, matí de divendres.
Temps per comentar l'actualitat del dia i l'actualitat de la setmana.
Avui amb tres convidats, com dèiem fa un moment,
amb l'historiador i professor de la Universitat Josep Maria Sabater-Bos.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia a tots.
Amb l'advocat Antoni Vives, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I amb l'inspector d'ensenyament, Rafael Muñoz.
Rafa, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb ells tres comentarem l'actualitat.
De seguida amb alguns aspectes estrictament de la informació local,
però avui gairebé de manera obligada hem de parlar del cas Millet
o del cas que els ha portat a la presó Fèlix Millet i Jordi Montull
aquesta passada nit.
Han dormit a la presó model de Barcelona
després que la jutja Míriam de Rosa Palacio,
que investiga l'operació urbanística per instal·lar un hotel
al costat del Palau de la Música, dictés ahir,
dictament és ahir al vespre, aquesta ordre de presó.
Curiosa, o en fi, és una mica el comentari que a les últimes hores es fa a tothom,
curiosa aquesta decisió de la jutja, que contrasta amb l'altre jutge,
Juli Solaz, el que investiga, en fi, el desfalt de 33 milions d'euros,
que es calcula que hi ha de 33 milions d'euros que s'haurien emportat
Fèlix Millet i Jordi Montull del Palau de la Música,
aquell jutge que va començar a investigar el cas l'estiu passat
i que en cap moment va determinar que Fèlix Millet i Jordi Montull
anessin a la presó.
I ara, per aquest altre cas de presumptes irregularitats urbanístiques,
han anat a parar a la presó.
Avui que tenim per ser un advocat, començo per ell.
Antoni, et sorprèn la decisió que et sembla?
Sorprenent, sorprenent.
A mi m'ha sorprès perquè aquest senyor sembla que hi anava al jutjat de passeig,
i s'ha trobat que en vez de tornar a dormir a casa,
ha tornat a dormir a la presó model,
el qual és sorprenent,
i més quan no s'havia pres cap mesura de privació de llibertat fins ara.
Jo crec que la jutja, segons he pogut llegir el diari,
que em sembla que la notícia encara està una mica molt mal recollida,
ha pres aquesta mesura cautelar de la presó preventiva
més que res per impedir que el senyor Millet
pugui influir en les declaracions dels testimonis
que han de prestar la declaració de la setmana que ve
i resta d'imputats.
A mi em sembla una mesura correcta si és per prevenir això,
però imagino que també tindrà una durada molt curta,
perquè en el moment que s'acabi d'instruir el tema,
aquesta mesura cautelar...
I el contrast entre jutges de la manera d'actuar?
Una jutge que actua i pren declaració de seguida
els testimonis en pocs dies,
que contrasti amb l'actuació de l'altre jutge
que porta a l'altre cas,
que aparentment és molt més greu.
Sí, hem de tindre clar que la presó preventiva
o la presó provisional no és una pena anticipada, eh?
O sigui que jo penso que s'ha de prendre...
És una mesura que s'ha de prendre molt restrictivament
i en aquells supòsits que la llei ho permet, no?
Si el jutge anterior, el senyor Juli Solà,
no ho va contemplar, ell tindria els seus criteris.
I lo cert és que hi van haver recursos.
S'ha pronunciat l'Audiència Provincial de Barcelona
en el mateix sentit.
Jo tampoc conec amb profunditat el tema,
com per jutjar-lo.
El que sí que puc dir és que la pena de la presó preventiva
és realment...
És criteri restrictiu, eh?
O sigui que no es pot dir...
Aquest senyor ha robat 30.000, no sé quants euros.
Home...
No, 33 milions.
Ui, eh?
La xifra és forta, eh?
33 milions.
Evidentment que és un motiu d'escàndol.
És un motiu d'escàndol.
Jo crec que també la societat ha servit també un punt de reflexió
per donar-se en compte que el diner públic és públic,
que el diner públic té que tindre molts controls,
que en el diner públic no cap la confiança,
perquè aquí hi ha hagut, jo penso, negligència
per part de totes les administracions.
Aquest senyor ha campat a Susannexas
perquè algú li ha permès campar a Susannexas.
Jo no dic si com a còmplice o per negligència, no?
Però, bueno, aquí tothom se té que fer un acte de consciència,
reflexionar i dir en què hem fallat, no?
Perquè aquest senyor ha robat tant de diner públic...
Jo penso que el diner públic,
la bona cosa és que es gasti...
Que està fi amb un particular,
però que està fi amb una administració
és que l'administració es deixa estafar, no?
Josep Maria, quina impressió et fa?
Això del cas...
A mi el que a mi impressiona més ha sigut la xifra.
Això d'entrada, eh?
33 milions.
Sí, però és que, clar,
Fèlix Millet i Jordi Montull no estan a la presó per aquest tema,
estan pel tema de l'hotel, no?
No, no, el Capone també va anar a la presó per un delicte fiscal, eh?
I havia robat i havia fet el que fos en una època.
És com s'enganxen, eh?
Però està clar, a mi també em sorprèn això,
que de quina manera...
Mira, jo sóc un ciutadà normalet i corrent,
que faig la declaració de renda cada any, eh?
i que la porto al banc i ingresso la quantitat que em toca pagar i s'ha acabat.
I si m'equivoco, d'allò que sé, 10 cèntims o 40 euros...
Els 48 hores de la vida.
Me fan una paral·lela.
Me fan una paral·lela.
Vull dir, algú ha fallat aquí?
Com és que el ciutadà normalet...
Home, no m'envien a la presó, però m'investiguen,
hi ha una auditoria automàtica,
aquests ordinadors funcionen de meravella.
Penseu que tots els contractes per ho ha llegit el diari
s'han firmat sense el dictamen perceptiu de l'assessoria jurídica,
sense presentar els avals corresponents
pels pagaments de la compensació,
el qual és molt greu, eh?
Aquí hi ha hagut una sèrie de...
S'han saltat una sèrie de mecanismes de control.
Aquí tots tres som de lletres, eh?
I el moderador...
També.
De lletra oral, a més a més.
Naltros escrit i ell oral, no?
De números, Josep Maria.
I ell oral, no?
Però amb pessetes quant deuen ser?
33 milions.
Jo m'escapa.
Ens marejaria jo.
Jo em vaig quedar amb el millor de pessetes.
Se'ns escapa.
Jo no sé ni què és 6 lletres diners.
Se'ns escapa, no?
Aleshores, això és greu.
Presumim la innocència de tota persona
que estigui sota sospita o del que vulgueu, no?
Però està clar, qualsevol noiet l'enganxen
amb una quantitat superior de no sé quantes pessetes són, eh?
Això, que a més a més ho saben aquests
que només roben la quantitat justa
perquè no els posin a la presó, no?
Però si l'enganxen amb una quantitat superior,
doncs de seguida se'n va cap a la presó.
Aquests senyors han estat campant pel carrer tranquil·lament,
se'ls ha vist feliços i contents,
doncs suposo que hi ha.
Altra cosa és aquests dubtes entre dos jutges
que heu assenyalat vosaltres.
Però potser d'això viviu p'altres, d'alguna manera.
Perquè, clar, si la llei fos tan matemàtica...
Són dues maneres de treballar molt diferents.
No hi hauria jutges, hi ha un ordinador.
Ja està, però és que l'ordinador, Isenda el té, eh?
Sí, perquè és matemàtic.
I funciona.
El dret és lletres.
I funciona.
A veure, Rafa.
No, és que jo crec que aquí hi ha...
Com a mínim hi ha tres vessants diferents, no?
Un és l'opinió pública, vull dir, el poble de...
El que no entén...
La gent del carrer.
La gent del carrer que no entén de tenen l'interès,
no li li importa.
Segurament en això ha vist una mesura exemplificadora,
de dir, home, doncs també els rics van a la presó.
Per tant, això ja està bé.
Perdona, és que la gent del carrer segurament
durant aquests mesos estava escandalitzada...
Sí, bastant escandalitzada.
Perquè amb el que havien robat Fèlix Millet i Jordi Montull
no estiguessin a la presó.
Justament per això.
El que passa és que també aquí hem de ser,
com a mínim els que tenim l'oportunitat
de tenir un micro al davant,
hem de ser capaços de distingir el que és el dret processal
d'altres tipus d'actuacions.
Aquí hi ha uns suposats delictes
amb uns presumptes culpables
que seran culpables quan se'ls ha de caldre culpables,
mentre són innocents.
I dir presumptes culpables expressament,
perquè moltes vegades en aquest país,
segons qui hi és presumpte culpable
en comptes de presumpte innocent.
I després hi ha un procediment,
i el procediment de la jutge és en aquest cas,
jo hi he entès,
que es fa petició del fiscal
per risc d'ocultació de propostes i de fons.
Bé, jo, no obstant,
penso que aquest senyor,
si ha hagut d'ocultar alguna cosa,
ja l'ha hagut d'ocultar.
Perquè em sembla que gestos en són els dos.
Han caigut al final, però són gestos.
Ja veurem què passa al final.
Jo, més que gestos, Rafa,
penso que són una colla de barruts, no?
Sí, però segurament el que han estafat
continuaran en algun paradís fiscal.
Sí.
O almenys una bona part.
D'acord?
Per tant, a mi em preocupa molt més
la sentència que hi hagi definitivament.
I jo crec que la gent agrairia
que aquesta sentència fos el més ràpida possible.
Que no se targuessin les coses.
Avui es sentia a la ràdio
que un condenat a mor als Estats Units
que se l'executa ara després de 25 anys
al corredor de la mort.
Bueno, doncs, si al final el senyor Millet
se l'ha d'acabar condenant d'aquí 25 anys,
doncs, escolta, potser no valdrà
la premsa de la història, no?
Fins en quina edat poden estar a la presó?
Bueno, els 70 anys, els 70 anys,
però tens que estar malament de salut, eh?
És l'edat i la salut.
Sí, jo tampoc soc el que espera
amb dret penitenciari.
I el 70 anys...
Però ha de coincidir l'edat i salut, eh?
Clar.
A lo millor...
I ara...
No li toquen.
Clar, i el Rafa deia
esperarem la sentència,
però clar, recordem que són dos casos
absolutament diferents, no, Antoni?
No, són dos casos, dos sentències diferents.
Una cosa, la instrucció la porta el jutge Solaf,
que és el que va començar l'any passat,
amb els diners, per dir-ho alguna manera,
perquè la gent ens entengui,
on això s'ha sapigut després,
els diners que s'han emportat,
i ara què és aquest cas
de presuntes delictes urbanístics,
del tema de l'hotel.
Amb això sí que voldria afegir una cosa.
Espero que la decisió de la jutgessa
hagi sigut una decisió meditada.
I suposo que ha sigut meditada.
Ho dius perquè creus
que pot estar condicionada per un ambient...
No, no, ho dic perquè últimament
jo tinc la impressió
que tenim una sèrie de jutges en aquest país
que ha sigut d'això dels medis de comunicació.
I no m'agradaria
que tinguéssim una altra jutgessa mediàtica.
És una manera de saltar també la fam.
Jo crec que no.
Jo el poc que he llegit, eh?
Penso que la resolució és molt raonada,
i m'imagino que aquesta mesura
l'aprèn per evitar la destrucció
de les proves com tu has dit.
I m'imagino que aquesta senyora
mantindrà aquesta situació
en tant entengui que hi ha aquest perill, no?
Jo, jo, per història, per exemple,
recordo un cas tarragoní
d'un alcalde de Tarragona
que va anar a la presó
per una corrupció també
de venda de terrenys,
un polígono aquí a Tarragona,
un polígono a Francolí,
i va anar a la presó.
I me'n recordo del nom de l'alcalde,
però no me'n recordo del nom del jutge.
No.
Vull dir que, entenem-nos,
el jutge, ara sí,
que ara s'han posat tres o quatre jutges
d'aquestos que els agrada sortir per la tele,
i fins i tot algun d'aquests jutges
jugava a futbol
amb aquells partits del Luis de l'Olmo i companyia
que s'organitzaven...
Contra la droga.
Contra la droga.
Vull dir, m'assembla molt bé
que els agradi sortir,
famoseu.
Però la immensa majoria de jutges
passen completament desapercebuts.
Com el jutge no té que conèixer
ni les parts,
ni les parts tenen que conèixer el jutge.
I penso que és el nom...
És això.
I el poble tampoc.
Perquè el que menys importa
és el nom de la jutgesa.
Que, a més a més,
té un nom curiós,
també famós.
Míriam de Rosa Palacio.
Míriam de Rosa,
sense la...
Deixem de totes maneres apuntar,
no sé si ho han sentit,
perquè, en fi,
com que els esdeveniments
s'han produït de manera molt precipitada,
segurament,
i ha agafat de sorpresa
a tothom,
i especialment als advocats
de Fèlix Millet i Jordi Montull.
Hi ha unes declaracions dels advocats,
i miro a l'Antoni Vives,
però no amb cap intenció,
però m'agradaria que ho comentessin.
No sé si les han pogut sentir,
però, clar,
els advocats,
en defensa dels seus clients,
diuen que són uns marginats socials,
que són uns apastats,
i que, clar,
ells no podien tenir cap relació,
ara,
amb ningú,
perquè ningú els agafa el telèfon
i viuen tancats a casa seva.
Com a argumentació
dels advocats de la defensa...
És un argument,
evidentment,
que són uns apastats.
Jo avui en dia
no m'assentaria en una taula
amb el senyor Millet
ni amb el senyor Montull,
ni crec que ningú dels presents,
si et conviden a una boda,
estaríem incomodíssims,
o amb un acte social...
No, perquè et faria pagar
la part corresponent,
a més a més,
vull dir que això de la boda
també se les porta amb el Consell.
O ni crec que el conviden en cap llop.
Ara,
poder de manipular,
d'incidir,
jo penso que encara el tenen,
no?
I més si hi ha hagut complicitat
amb les actuacions...
Hi ha notes,
eh?
Hi ha notes,
jo imagino que sí,
demanant allò,
que facin el que puguin.
Que són uns marginats,
evidentment.
Sí?
Jo penso que són uns marginats.
Jo no porto prou mocadors
avui per plorar.
No, que jo no ploro
perquè siguin uns marginats,
eh?
Jo no crec que siguin uns marginats,
el que sí és...
A veure,
entenem-nos.
Segurament són uns marginats
en el seu cercle.
Això és veritat,
tu tens un cercle d'amistats,
un cercle de relacions,
que, com diu l'Antoni,
i segurament aquesta gent,
en aquests moments
els veurà pel carrer
i giraran cua
i sortiran corrents,
eh?
Per no trobar-se l'enveig,
sobretot per por
que no hi hagi
algun periodista per allà
que els faci una foto.
Però,
dit això,
home,
el concepte que el poble
té de la marginació
i de la pestat
no crec que encaixin els just.
Josep Maria.
Home,
vull dir,
Macià la Vedra
i el prenefeta
també són marginats,
però, clar,
hi ha una marginació
per avall
i una marginació
per amunt,
eh?
Vull dir,
marginat
amb un compte corrent
i amb l'experiència
a les Maldives,
a les Illes
i a Dubai
i el d'allò,
amb una vida
que han portat
aquests senyors,
amb aquella boda
de no sé quants comensals
i cobrant-li el consegre
a la part corresponent,
pagant...
És a dir,
cobrant de dues bandes,
eh?
Aquesta marginació,
doncs...
I en tot cas hi ha un...
Jo no la voldria
en el sentit
que no la voldria,
no?
I en tot cas hi ha un club selecte
d'exfamosos
i els polítics
estan empresonats,
eh?
Tot això de forma també...
Aquí el que estiguria
que trencar d'alguna vegada
o castigar
és aquesta possible imatge,
no?,
d'admiració
que alguna part de la societat
té cap a aquests personatges,
no?
I realment
que el càstig
sigui duríssim,
exemplaritzant
i que realment,
sobretot la joventut,
no?
No digui
val la pena
perdre,
què sé yo,
la dignitat,
la honorabilitat,
uns anys de llibertat
per tindre molts diners.
No, escolta,
miri,
el valor essencial
és l'honestedat,
eh?
El valor essencial
és l'esforç
i el valor essencial
important
és la feina,
no?
I jo penso
que el càstig
ha de ser duríssim
i jo
la conclusió
més important
que en trauria
de totes aquestes qüestions
és
l'efecte
exemplaritzant,
no?
De que el diner públic
és sempre públic,
eh?
No perquè estigui
en mans d'un polític
té la discrecionalitat
de destinar el que vulgui,
sinó que només
es pot destinar
a una qüestió
d'un interès general,
no?
I aquí és on
hem d'anar a parar
sempre, no?
I el que és trist
és que haguem
que arribar
en un moment de crisi
per donar-se en compte
que el diner públic
és públic
i per donar-se en compte
que els polítics
cobren un sou excessiu
i que se'l tenen
que rebaixar,
no?
Se'l tenen que rebaixar
inclús
en època d'abundància,
o sigui,
jo penso que si és excessiu
és tan excessiu
en un moment de crisi
com en un moment d'abundància,
llavors
està fallant alguna cosa aquí.
El cas és que,
en fi,
com dèiem,
Félix Millet i Jordi Montull
han passat la nit
a la presó
model de Barcelona
i aquest matí
a primera hora
han estat traslladats
a la presó
de Camp Brians 2
per presumptes delictes,
recordem,
d'apropiació indeguda
i tràfic d'influències
en relació
al projecte de l'hotel
que volien construir
just al costat
del Palau de la Mòsica.
En fi,
deixem aquesta qüestió
que avui realment
acapara l'atenció informativa
de tots els mitjans
de comunicació.
Entrant en qüestions
més concretes
de l'àmbit local,
avui estem parlant,
per exemple,
de la campanya de platges
que presentava ahir
l'Ajuntament de Tarragona,
en fi,
un fet habitual,
campanya
en matèria de seguretat,
en matèria de neteja,
de medi ambient,
de conservació
dels espais naturals
de la platja,
però especialment
els mitjans de comunicació
estem fent incidència
en la decisió
de l'Ajuntament
de mirar
d'intensificar
la vigilància
i de la seguretat
i de prendre
determinades mesures
per evitar
els contactes sexuals
en alguns punts
del litoral terreny
i en algunes zones
de platja,
especialment de cales,
on, en fi,
hi ha menys assistència
de gent,
de banyistes,
i on es practiquen
contactes sexuals.
Això afecta sobretot
especialment
la zona de la platja
dels capellans,
just davant
de la zona
de cala romana.
Creuen que s'ha fet
un gramasse,
que es fa un gramasse
amb això o no?
o que realment
s'ha d'aturar
aquest tema?
Home, jo crec
que les queixes
eren ja generalitzades
des de fet
molt de temps.
Sí, desafanys.
I que els veïns
de la zona
es queixaven moltíssim,
jo crec que, bueno,
prendre una mesura
sense que sigui
cap tipus
de com ve el diari,
com diu el regidor
de Seguretat
o Ciutadana
d'Homofòbia,
però, bueno,
s'han de prendre mesures
perquè hi hagi
una pacífica convivència
de tothom.
O sigui, que en definitiva
la societat
el que hem de fer
és conviure en pau tots,
no?
i no molestar
a ningú
i que allò
és un espai públic
que tothom té dret
a tenir necessitat
tranquil·lament
sense que cap imatge
el molesti
o l'ofengui
o l'incomodi.
Rafa.
Totalment d'acord
amb l'Antoni
i distingim
el que s'està fent
perquè si no
sembla que aquí
tornem a estar
l'altra vegada
en un estat policial,
repressiu,
feixista,
no és aquest el tema.
Amb alguna de les mesures
ens sembla
no sé
és també netejar
una mica
determinades zones
de vegetació
perquè no quedi
tan amagada
en determinades zones
de la platja.
I en tot cas
jo entenc
que els dades sexuals
formen part
de la intimitat
de les persones
i de la privacitat.
Per tant,
fer-lo en un espai públic
pot provocar
alteracions
com a mínim
en la consciència
d'algunes persones.
A mi no em sembla
una mesura...
Una altra cosa
és això com es farà
i jo entenc
que es farà
amb el respecte
que en una democràcia
es fa en aquestes coses.
Josep Maria.
Jo com que
els tres que som aquí
vam estudiar francès
i no vam estudiar anglès.
Eh que sí?
I a mi tots aquests noms
que em venen
amb anglès
vull dir
que se m'escapen.
Perquè
hi ha
el dels pisos
també
que si els volen treure
i també
amb nom d'anglès.
Hi ha
els pobrers nois
de classe
que també els hi fan...
Per això Josep Maria
és culpa dels periodistes.
Sí, sí.
O d'alguns mitjans
que posen la paraula
en anglès.
A mi tot això...
Però és que
juntament amb la paraula
venen
una seguit de coses
que abans no hi havia
ni la paraula
ni les coses.
Perquè abans
aquestes coses
no passaven.
Jo no sé
si ha sigut
primer la cosa
i després la paraula
o primer la paraula
i després la cosa, no?
Però a mi
se m'escapa tot això.
Vull dir,
se m'escapa.
Que hi ha fotografies
que es veu allò
tot brut
sota uns pins
i jo no sé on.
Vull dir,
la platja dels capellans,
Cala Romana,
tots aquests llocs.
Doncs, escolta'm tu,
m'assembla que
tota la gent
és prou gran
i hi ha un respecte
ciutadà
en algun sentit
i fins i tot
la muntanya aquella
també necessita
un respecte.
Els pins,
els arbres,
el terra,
tot allò.
I si és medio ambiente,
doncs és medio ambiente.
I l'home
dintre del medio ambiente
ha de tenir un respecte
pel medio
i per l'ambiente.
Pel menjar,
per l'ambiente,
per l'ambiente,
perquè no pot ser allò
una muntanya d'ambiente
com hi ha bars d'ambiente,
no?
És a dir,
ha de ser...
Utilitzes la paraula
molt bé,
de veritat.
Per cert,
que parlem d'aquestes mesures
també,
en fi,
potser els mitjans
s'han centrat molt
en aquesta qüestió,
però hem de recordar
també que es reforçarà
la vigilància
per una altra qüestió
en tot el tema
del bosc de la Marquesa,
aquella zona protegida
on recordaran
que ja fa un parell d'estius
es va posar una certa moda
que ja anava gent a acampar,
s'havien produït petits focs,
brutícia,
estarien d'acord,
no?
En la mesura del possible
hem de preservar...
És que tot és el mateix.
El que passa és que és difícil
en aquest cas evitar
que cada cop hi hagi més gent,
més aglomeracions
en determinats espais
com aquest del bosc de la Marquesa.
S'ha de preservar
la convivència,
la convivència cívica
en tots els nivells.
Des de la muntanya
fins a aquests bancs
que tenim aquí sota,
que no estiguin pintats,
que no hi hagi grafitis,
absolutament tot.
I tot al final
sempre anem a raure el mateix.
Qüestió d'educació,
qüestió de civisme,
qüestió de parlar amb la gent
que s'entén,
en fi,
un mínim de cultura
hi ha d'haver.
El diari portava avui
també una borilla,
una colilla tirada en terra,
100 euros.
No sé quant val avui en dia
un paquet de tabac.
Jo fa un mes i mig
que he deixat de fumar.
Que hi ha deixat de fumar
per tercera o quarta vegada.
Tot s'ha de dir,
i espero no recaure.
Però, clar,
si una cigarreta
et porta a pagar 100 euros,
doncs potser la gent
ja s'hi pensarà una miqueta més.
Com aquells noietts
d'aquí a un barri
que menjaven pipes
i que les tiraven al carrer.
I els hi van...
El que passa és que això,
per exemple,
que parlàvem de les platges
i el bosc de la marquesa,
suposo que també és més complicat
perquè poden ser moltes vegades
gent de fora,
amb turistes
del país o de fora.
No, no, no,
perquè aleshores
suposo que és més difícil
aplicar-los...
A mi els mecanismes de control
m'assembla bé
perquè en la nostra ciutat
jo penso que està molt orfe
de mecanismes de control.
Ara venint, no?
Surs de casa a les 9
i veus un munt d'urbanos
a les sortides dels col·legis,
però a les 9 i 20
no queda ningú.
I dius, bueno,
per què no continua
el mecanisme?
A les 9 és a l'entrada,
no a la sortida.
Bé, a la sortida.
La paraula que deies,
a l'entrada.
I davant del teu desfàix,
saps,
que allí els pitos sonen.
Sonen d'això.
I els veus desapareixent,
no veus en tot el dia
remés fins a les 1
que surten 3 i 5.
Sí,
deixa el cotxe mal aparcat
i sortiran d'un raconet
i et posaran la multa
i la multa d'un cotxe
damunt de la cera,
damunt de la vorera,
són 200 euros.
Que si el pagues
automàticament,
allò de seguida
són 100 euros.
Però vull dir,
és d'alguna forma
perquè la gent...
Però a mi em sembla bé
que es multi...
Hi ha d'haver una educació
i si no la gent
que vagi a peu,
que vagi amb autobús
o com pugui,
però el que no pot ser
és l'anarquia
dels carrers de Tarragón
o tu vas per la Rambla Nova
i amb cotxes aparcats
a dretes,
que res com una gincama,
no?
O sigui,
no...
Això és molt difícil de...
Ja,
bueno...
Aquí també al costat
aparquen continuament,
hi ha moltes vegades
guàrdies urbans
posant multes,
però en fi,
tampoc s'hi poden estar
tot el matí,
quan marxen,
doncs aleshores
s'hi tornen a posar.
Jo normalment
circulo en moto,
no?
I vam haver una campanya
de multar totes les motos
que aparquessin
damunt de les voreres.
No n'hi ha cap ara.
Perquè han posat
molts aparcaments.
Molt bé,
però vam fer una campanya
d'educació
que jo felicito
la persona
que el va fer
i escolta,
jo tota la vida
havia aparcat
damunt de les voreres
i ara no hi aparco mai més.
Per què?
Per haver-ho ensenyat.
Però havies aparcat
damunt de les voreres
perquè no hi havia
lloc material
per aparcar.
I te'n aparatien
i era tolerat,
no?
Era aquella comoditat
d'aparcar just davant
de la porra.
D'aparcar,
venia aquí a la ràdio
i aparcava al damunt.
Ara ja busco
un aparcament de motos.
Hem aconseguit
educar.
A mi m'han educat,
considero
que es pot educar tothom.
Rafa,
alguna cosa més
sobre el tema aquest de control?
No, no,
és que està tot dit.
És veritat
que el bus de la marquesa
s'ha convertit
d'un espai atractiu
per molta gent
i molts estrangers,
això és veritat.
Costa una mica més,
però no passa res.
Jo quan vaig a l'estranger
o qualsevol de nosaltres
estem sotmesos
també a l'imperi de la llei
del país al que hi anem.
Només faltaria.
Molt bé.
Altres qüestions.
El Burka també?
Sí, sí.
Perquè l'imperi de la llei.
Ara el Géne va preguntar
pel tema del Burka
perquè ha estat un tema
durant, en fi,
dues o tres setmanes
que s'ha parlat moltíssim.
Això ja es va aprovar
el passat dilluns
al plenari municipal,
tal com es va aprovar
a l'Ajuntament de Tarragona,
aquesta prohibició
d'utilitzar el Burka
o, en fi, ok,
convidant a tothom
o obligant a tothom
que s'identifiqui clarament
quan està a l'interior
dels espais municipals.
Els sembla una mesura correcta?
Rafa, per exemple?
Per tercera vegada.
Sí.
El tema de la identificació.
Més enllà d'això,
si aquí hem de buscar
components religiosos,
components culturals
o components etnis,
vigilem el que estem fent.
Antoni, correcta?
La moció de l'Ajuntament?
Jo, correctíssima, correctíssima.
Jo, només una reflexió,
o sigui, jo soc totalment contrari
al Burka,
entenc que és un atemptat
a la dignitat.
Mentida, mentida, podria dir.
Jo t'he vist vestit amb Burka.
Jo t'he vist amb la cucurulla,
amb la cucurulla, valent.
Amb la cucurulla de Setmana Santa.
T'hi vist, t'hi vist, eh?
T'hi vist, t'hi vist.
T'hi reconegut, eh?
Darrere dels foradets dels ulls,
t'hi reconegut.
La Setmana Santa de l'Aim Viren
igual és diferent, eh?
Per això t'ho porto.
Jo soc contrari
perquè considero que és un atemptat
a la dignitat de les persones,
al tindre una persona
secuestrada darrere
d'una vestimenta
i humillada
i limitada en la seva llibertat, no?
El que a mi no m'acaba d'agradar, no?
És aquest espectacle circense
dels ajuntaments, eh?
Que han fet els ajuntaments
en compartir tota raó,
una vota que sí,
a Girona vota que no
i a Lleida vota tot el contrari, no?
O sigui, això realment
és un espectacle circense.
Una cosa és...
Sempre ha de ser del mateix color
i més des d'una perspectiva política
o des d'una perspectiva humana
de pensament humà, no?
Jo ho tinc a condemnar
a Tarragona, a Girona, a Lleida
o a Barcelona o a Guadalajara, eh?
Això és el que no estic conforme.
I més enllà,
entenc que la competència,
jo penso que aquest és un debat
que no es té a portar als ajuntaments.
És un debat que es té a portar...
Però, a més a més,
es té a portar molt més amunt.
La truita es gira, Toni.
La truita es gira.
Tu te'n vas ara a visitar
i a qualsevol mesquita
d'aquestes que es poden visitar a l'estranger
i a la porta es faran treure les sabates.
Sí, clar.
Te les faran treure
i hauràs d'entrar amb els peus descansos.
I entres en un...
I els jueus te fan posar una equipa.
Aquí va, eh?
Això és normal.
És normalet.
Aquesta gent ve aquí
i s'ha d'adaptar d'alguna forma
a les circumstàncies del país.
Que els espanyolitos que han anat pel món
han parlat a Alemanya
al cap de quatre dies.
Però, Josep Maria,
jo penso que això
és un atemptat a la dignitat de les persones,
el tindre sequestrada amb una persona
dins d'un vestit.
Ja no afectes d'identificació.
Que potser no ho aconseguirem amb una norma.
Que potser els serveis socials
tenen que educar en aquestes persones.
Però, bueno, evidentment,
el que dius tu,
venen aquí,
han d'adaptar-se a la nostra cultura.
I la nostra cultura
és el respecte a la dignitat humana
com a valor fonamental
de la nostra convivència.
Però millor seria que ho legisleix
això al Parlament espanyol?
Jo penso que sí.
Començament, el ministre de Justícia
ho va apuntar
per evitar que cada ajuntament...
És una competència estatal, evidentment.
El que passa...
Hi havia un acudit
dels diaris
que aquí et ve
un G que ara ve
d'aquests carregats de petrodòlaris
i tot el que vulguis
i et ve amb les 40 dones
i t'alquila
tot un hotel
al Palas de Salou
o el que sigui el Gran Palas de Salou
i et ve amb les 40 dones
i les té tancades a l'habitació
i aquí callarà tothom.
Per què?
Perquè aquell senyor
el boton és que li porta la maleteta
li donaran una propina
que aquell boton és
aquell dia
haurà fet el sou de tant l'any.
I això és així.
Vull dir...
Només ves al Passeig de Gràcia
i tu veuràs
les senyores aquestes orientals
que van vestides
i entran a les botigues
i compren com a boixes.
I és un detall
que em crida l'atenció, no?
Rafa, tu, per atancar el tema.
Tu legislaries a nivell estatal?
No, no.
Jo ja vaig dir
en aquesta aturió
tres vegades
que, clar, és veritat
perquè el tema del Burka
està molt...
A veure, jo ja estic...
Jo no hi estic a favor del Burka
perquè a final sembla que estigui a favor del Burka
ni del Burka
ni del NICAP
ni d'altres coses
que es facin per obligació.
Compte, eh?
Que es facin per obligació.
El que dic és que a Tarragona
en els anys que jo porto a Tarragona
en un càrrec públic
en el que, a més,
jo sí que em relaciono
amb aquesta gent
perquè venen a buscar escolarització,
només m'he trobat una vegada
una vegada
amb una d'una llemenita
que venia amb un NICAP.
Una vegada.
I que li van dir
escolti, s'ha d'identificar
i s'ha d'identificar
i no va haver cap problema.
Per tant, no veig la necessitat
que l'Ajuntament
havent dit coses més importants
a la ciutat
perdem el temps en debats
que no haurien de ser municipals.
Que han de venir
de molt més enllà.
I la segona, per rematar,
vull dir com que
el senyor Sabater
ha sigut el meu professor
durant moltíssims anys...
Com tan jove pot ser,
un mestre de gent tan gran.
Josep Maria.
Els 16 anys ja ens donaves classe.
Cald-ho.
És que ell era molt jove.
I sempre,
quan ens donava
la història d'Espanya,
era curiós,
perquè els àrabs
és una gran cultura,
però són àrabs
quan tenen diners
o quan parlem de la història.
Quan no són moros.
Doncs, per tant...
Aquí no van vindre àrabs,
aquí van vindre moros,
precisament,
perquè és el moro musse.
Ens entenem, no?
És a Porto Benús
està ple
de gent
del poder adquisitiu,
que són àrabs,
que les dones
entren en ni cap
a les botigues
de...
que jo no puc
ni mirar l'aparador,
perquè ja només de mirar
i et cobren...
rendeu ròlegs
i el judia contentíssim.
I segurament el judia
no li demana
que s'identifiqui.
Anem acabant la tertúlia.
Ahir,
la presidenta
de l'empresa municipal
d'aparcaments,
Lola Herrera,
deia en aquest programa
que encarreguen
el projecte
del Jaume I,
del pàrquing Jaume I,
del pàrquing convencional,
i que això,
en uns mesos
comencen les obres.
El Rafa somriu.
On és aquest pàrquing?
Quin pàrquing?
Jo m'ho primer,
jo m'ho primer.
Home,
el desfaci
és quasi com el del millet,
eh?
O sigui,
abans parlàvem...
Ell deia,
ni cap ni peus.
Ni cap ni peus.
No,
està bé,
si es fa el pàrquing,
està bé.
Si es fa el pàrquing,
ara bona benvingut sigui,
no?
Espero que arribi
abans que la sentència
del millet.
Ja està?
Res més?
Bueno,
jo penso que allò,
jo hi posaria una bomba
en més d'un pàrquing,
no?
T'ho aniria a esplanar
i...
Home,
Toni,
una bomba.
No,
no,
no,
boli i tot,
allò és l'homenatge
a l'estupideix,
no?
I una bodega
igual quedaria bé també.
Una què?
Una bodega.
Ah,
sí,
sí,
per allí.
A veure,
un celler,
com si fos un celler...
Sí,
mig celler,
mig bodeguilla.
El Cava Tarragona.
Això.
Fem el Cava Tarragona
i mira,
ja en farem alguna coseta més.
El que passa és que aquí a Tarragona
tenim tarongers de taronges amargues
i podem fer confitura.
Que se'n fa ja,
eh?
Que se'n fa.
Amb aquells tarongers del carrer de les coques?
Amb aquells tarongers
hi ha una empresa encarregada
de recollir les taronges
i fer confitura.
Ara,
més en sèrio,
el pàrquing aquest,
des d'urbanisme
i des de l'Ajuntament
i des de la ciutat,
s'ha planificat d'acord
amb la petició dels veïns
que volen que la part alta
estigui tancada?
El tràfic?
És que precisament avui
una altra de les informacions
que expliquem a Tarragona Ràdio
és que els veïns de la part alta
demanen,
no sé si saben,
aquests dies ja ha sortit
en els diferents mitjans de comunicació
que s'han de fer unes obres
a la muralla
i que s'obligarà a tallar
la baixada del Roser
i que això d'alguna manera,
clar,
implica modificacions
o restriccions de trànsit
a la part alta
i les associacions de veïns
del casc antic
venen a dir
i si aprofitem
aquests talls
que hem de fer
per obligació
per la muralla
per començar realment
tot el tema
de fer una zona
realment de vianants.
Però si vols posar
que no posem un pàrquing, eh?
No?
Perquè vostès que aconseguen...
Jo penso que ha de ser
una zona de vianants
el cas que en tenim,
que l'entrada de cotxes...
Absolutament.
Bueno,
excepcional amb limitacions.
D'acord,
ho dic perquè, clar,
el problema està
amb portar,
a vestir la part alta
amb bars, restaurants, etcètera,
des del portal del Roser
o des del portal de Sant Sant Sant.
Josep Maria,
tenien que fer un pàrquing
a les Rodalies
per accessibilitat
de la gent
a la part alta.
L'error va ser
fer el pàrquing
com se va fer.
Sí.
El que passa
és que el que hi ha
a Casa Blanca,
diguéssim,
allà...
És molt...
Queda petit.
El passeig de Sant Antoni,
un altre,
o s'ha de buscar
una alternativa.
El que està clar
és que ara sí que
hi haurà d'haver-hi
modificacions.
A partir de l'1 de juliol
o primers dies
del mes de juliol
hi haurà modificacions
de trànsit
perquè s'han de fer
aquestes obres
de restauració
de la muralla.
Veurem com evoluciona
tot plegat,
tant el tema del trànsit
com el tema
del pàrquing Jaume I.
En fi,
amb aquest apunt
sobre aparcaments
i trànsit
que sempre és un clàssic
de les tertúlies,
és un d'aquells temes
que sempre convida a parlar.
Acabem aquesta estona
de tertúlia
que avui hem compartit
amb l'Antoni Vives,
amb el Josep Maria Sabater Bosch
i amb el Rafael Muñoz.
Senyors,
moltes gràcies,
que gaudeixin
del cap de setmana.
I de la verbena,
la setmana que és.
La rebella de Sant Joan.
L'inspector d'ensenyament
comença les vacances.
Avui és l'últim dia.
Avui és l'últim dia
que treballes.
Avui es vestirà
de rumar a l'amfiteatre.
Molt bé,
Bona passió,
de Sant Fructós.
Adéu,
bon dia.
Adéu,
bon dia.