El matí de Tarragona Ràdio comença l'aventura de la vida.
Aquesta cita cada setmana que us arriba en col·laboració
amb les àrees de salut i ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
I ja ho diem com a encapsulament sempre del programa,
amb la feina diària que fan els mestres i les mestres
a diferents escoles de Tarragona que adopten aquesta aventura de la vida
per tractar qüestions que tenen a veure amb la prevenció
i amb la creació d'hàbits.
En aquest sentit, avui tractem una qüestió importantíssima
i transcendent, que és el racisme.
I ho fem amb alumnes, nois i noies, de cinquè A del Col·legi La Salle.
Els saludarem immediatament.
Però parlant de prevenció i d'hàbits saludables,
sempre m'agrada recordar-vos també un telèfon d'informació
i orientació molt important sobre drogues.
És un telèfon el qual posa a disposició de tota la ciutadania,
l'Ajuntament de la ciutat,
adreçat a pares, nens, joves, adolescents, professionals,
que tinguin qualsevol dubte sobre la qüestió de les drogues,
doncs poden trucar.
És un telèfon que, a més, us atendran de manera absolutament confidencial,
i és el 977-24-44-14.
D'aquells telèfons que cal tenir a l'iman.
Oh, és que jo no tinc cap problema.
Els meus fills no tenen cap problema.
No, no, si no és només un telèfon per resoldre problemes,
sinó més aviat a preventiu,
per resoldre qualsevol dubte que, com a pares o educadors,
doncs us pugui sorgir.
977-24-44-14.
I els tinc aquí.
No són tots, eh?
No són, naturalment, tots els alumnes de cinquè A del Col·legi La Salle.
i una part d'aquests alumnes estan ara a l'aula,
segurament estaran escoltant,
i jo, abans de saludar un per un els que representen la resta dels alumnes,
demanaria ja d'entrada, us dic bon dia...
Bon dia!
I un aplaudiment pels companys i companyes de classe, d'acord?
Doncs vinga!
alumnes de cinquè A que han treballat el tema del racisme,
que venen acompanyats pel seu tutor, Emilio Genaro Belmonte,
que li sedeix el protagonisme.
Bon dia, eh?
Ens saludem des d'aquesta aquí a l'estudi.
Està una miqueta perjudicat per un encostipat
i, a més a més, també vol cedir tot el protagonisme
als alumnes que han treballat, i de moltes maneres,
el tema del racisme.
Però potser, Ariadna, que primer saludem els companys de classe.
sé què et sembla.
Doncs vinga, quan vulguis.
Bon dia!
Som els nens de la SAIE Tarragona, de la classe cinquè A.
Fem una salutació general a tots els oients
i als nens de la classe que no han pogut venir.
Aquí estem, Núria, Ivet, Belén, Paula, Carolina, Agustín,
Toni, Anna, Eva i jo, Ariadna.
Venim a parlar-los del racisme.
I hem escollit aquest tema perquè volem la igualtat al món.
Però, a veure, primer, hauríem de saber què entenem per racisme.
No, no, quan algú diu
aquest home o aquesta dona o aquest nen o aquesta nena és un racista.
Potser que cal que sabem, no?,
el que estem dient, perquè hi ha qui s'ho pren com un insult,
perquè creu que és una cosa negativa,
i hi ha qui no s'ho pren com un insult
perquè potser pensa que ser racista és natural, no?,
de pensar que som diferents i en funció de la raça
o les teves característiques ètniques no tens els mateixos drets.
Algú pot pensar això.
Comencem una miqueta per les definicions.
Algú en pot definir que entenem per racisme?
Vinga, Belén, per exemple.
És una discriminació, normalment, cap a la gent de color,
que els blancs van discriminar molt.
I vosaltres creieu que les persones que siguin negres
o que tinguin per les seves característiques negres o jueves o orientals
també poden ser racistes respecte als altres, Núria?
Podria ser que sí, és diferent del caràcter que tinguin.
Per tant, el tema de...
No som racistes només els blancs cap a les persones d'altra ètnia o altra raça, no?
Els altres també ho poden ser respecte a nosaltres.
Què penseu d'això?
Anna?
Que sí, perquè, com ha dit la Núria, és diferent caràcter.
Però aquestes coses es poden donar en totes les direccions, segurament.
Algú vol comentar alguna cosa més sobre això?
Si totes les persones, tots els éssers humans poden ser racistes respecte als altres?
No és cosa només dels blancs, no? Paula?
Jo crec que tothom pot ser racista encara que no estigui blanc.
Clar. Perquè fixeu-vos-hi, ara, en el moment que nosaltres vivim, al nostre entorn, vivim persones de diferents orígens, no?
Aneu pel carrer i no tots són blancs, com diem, no?
Sí.
Fa uns anys, a l'època del vostre tutor, l'Emilio i servidora, doncs, veure una persona negra o amb la fesomia àrap oriental pel carrer aquí a Tarragona era pràcticament impossible.
Sí.
Era una raresa, i ara és el més normal del món, segurament.
Sí.
Per tant, és una qüestió que és important que la tractem, tenint en compte que hem de conviure moltes persones cada dia.
Hi ha altres paraules que siguin sinònimes de racisme? Per exemple, sí, vinga, Toni, comencem per aquí, anem fent tota la ronda.
Marginació.
Marginació vol dir racisme o és una conseqüència del racisme?
Una conseqüència, potser, no?
Belén.
Xenofòbia.
Què és la xenofòbia?
És odi als altres països.
Odi, cap als altres països?
Sí.
Països o persones diferents?
Cap als dos.
Ahà. Agustí, un altre... Anem matisant, eh? Podeu intervenir tots.
És odi o antipatia als estrangers.
Als estrangers. Més ajustadet. Núria.
És com un odi. Al món estranger també són menyspreus de les persones de diferent raça, color i o forma de parlar.
Ariadna.
El racisme sol estar estretament relacionat i confós amb la xenofòbia.
És a dir, l'odi, repugnància o hospitalitat cap a les xerangers.
Hostilitat seria en aquest cas. Anna.
Que també hi ha altres paraules com discriminació, que és acte de separar o formar grups de persones a partir d'un criteri o criteris determinats.
En una de... Alguna definició més o algun comentari més, Eva?
Discriminació també es podria definir com a tractament d'inferioritat que es fa a una persona o col·lectivitat per a causa de la raça, el sexe, l'origen, les idees, etcètera, de salut econòmica.
A veure, això no és fàcil, perquè estem parlant de tenir, discriminar i sentir repugnància fins i tot aquí, odi, i uns sentiments absolutament negatius cap a altres persones que són d'altres races.
Però no les coneixem. A totes les persones d'altres races del món?
Perquè és tenir, doncs, aquest sentiment negatiu cap a persones que no coneixem.
És a dir, l'única causa és que són diferents a nosaltres.
O és que ens han fet alguna cosa?
Paula.
Jo crec que, com hi ha algunes persones que trafiquen, doncs, es pensen que totes les d'aquesta raça, doncs, ja són dolentes.
Quan dius trafiquen, què vols dir, Paula? Exactament.
Bé, ho pensem, eh? Ho pensem i si després ens en recordem. Núria.
Doncs, com no és... Potser hi ha gent que es pensa que, com no són iguals que en altres, es poden pensar que són mala gent, o, com ha dit la nostra companya Paula, que poden traficar drogues o altres coses.
És a dir, que es pensen que les persones que no tenen la mateixa aparència que nosaltres, doncs, ja pel tipus de raça i origen que tenen, ja són dolentes, d'entrada.
Sí, hi ha persones.
Això és poc intel·ligent, d'entrada. Falta de sentit comú, no? De moment, després ja veurem si és més coses. Anna.
Que, com han dit les nostres companyes, doncs, la gent de raça blanca es pensa que la gent de color totes són dolentes, però hi ha algunes que trafiquen, però totes no.
Però, a veure, estem dient que les persones que puguin pensar si pensen que totes les persones que siguin d'origen ara, poc, que siguin negres, són traficants de drogues?
No.
I jo em pregunto, no hi ha traficants de drogues catalans nascuts a Olot o al Parelló?
Sí, sí.
Dic jo, eh? No ho sé, pregunto.
Sí.
Per tant, això, clar, és d'una evidència, no? Belén.
Que alguna gent pensa abans d'hora perquè veuen gent que no són iguals que nosaltres, però jo penso que tots som iguals.
Heu triat, per acabar el programa, ho avancem ja, una cançó de Black Eyed Pears, i jo m'imagino que hi ha molts grups de música, molts actors i actrius negres.
Sí.
I els veieu a la tele.
Sí.
I tots deuen ser traficants.
No.
Com que no?
Aquí va.
No.
Com que no?
No són traficants?
No.
Són negres.
A veure, Belén.
Solament són alguns perquè...
Alguns traficants dels que surten a la tele també cantant?
No.
Solament són alguna gent i normalment no són cantants ni famosos.
És a dir, hi ha persones que pensen que els estrangers que viuen al nostre país són delinqüents.
Ho podríem simplificar així?
Sí.
Que hi ha gent que pensa això?
Sí.
Ibet.
Que hi ha gent que...
Que pensa això també, una mica el que diu la Belén, no?
Sí, ho fan malament perquè no es pot jutjar ningú si no el coneixen.
Clar, és que per aquesta mateixa relació diríem, si tots els que han vingut de fora són delinqüents,
doncs els d'aquí som tots uns sants.
Molt blanquets de pell, bé, alguns més que d'altres, eh?
La Paula té una pell molt blanqueta, l'Anna i Servidora són més morenetes, no?
Vull dir que és una qüestió de tonalitats també.
Agustí, digues.
Que els més famosos, si són negres, no els jutgem, però els altres, si no els coneixem, els jutgem sense raó.
A veure, parlem clar, eh?
Parlem clar, no siguem tan políticament correctes.
Si arriba la Beyoncé, per la Rambla, que puja pel J. Bryan,
i per les... no, la Beyoncé arriba per tren, eh?
I puja per les escales de l'estació, per la baixa del toro, d'acord?
I de la platja Empatera arriba una altra noia que ha vingut a Empatera des del Marroc
i totes dues es troben al balcó.
Serem racistes amb aquestes dues noies?
Amb alguna només?
No.
Amb cap ni una?
Digues, Agustí.
Pot ser que siguem racistes amb la que ha vingut del Marroc, perquè com no és famosa...
La que ha vingut en Patera.
En Patera, sí.
I serà perquè és marroquina, àrab, magravina, o perquè és pobra?
Perquè pot ser que sigui pobra i no la coneixem.
Però a la Beyoncé, sí.
Toni, què volies comentar?
Que la Beyoncé es coneix, bueno, la coneixen moltes persones,
però aquella que ha vingut del Marroc no la coneix.
Però vosaltres creieu que tindríem una actitud més racista o xenòfoba
amb una persona anònima, estrangera, que viu entre nosaltres?
Que una persona que físicament té les mateixes característiques,
però viu bé, és d'una classe benestant i és famosa?
Creieu que nosaltres, no la gent aquesta racista que estàvem criticant entre cometes,
nosaltres tindríem una actitud diferent també?
Va, si hem de sincers.
Què?
Les tractaríem igual, a les dues?
Eh, no.
No.
Núria.
Que jo crec que si la noia que ha vingut del Marroc,
que potser hi ha gent que l'insulta o alguna cosa,
perquè no és de la nostra raça, les nostres religions,
però també hi ha gent que no insulta la Beyoncé
i tampoc no és de la nostra raça ni religió,
perquè és famosa i perquè l'altre no és famosa.
Clar, i aleshores no és el mateix.
Ariadna?
A mi em sembla que això passa perquè als famosos és com si els tinguessin més carinyo.
Independentment del color de la pell, no?
Sí.
Això ens hauria de fer reflexionar, realment si el que estem en contra
és en això del color de la pell i tot això o són altres coses.
Carolina?
Jo crec que estaria més pendent de la Beyoncé que no de l'altra noia.
Algú comentar? Digues, Agustí.
que també hi ha nens espanyols que són negres
i també molts nens el marginen.
Els marginen i són d'aquí i han nascut aquí.
I només és pel color de la pell.
Pel color de la pell.
Núria, ara entrarem en això.
L'Agustí ha obert una porta molt interessant perquè continua parlant.
Al nostre curs tenim un company que es diu Adrià,
que és d'un altre color però l'acceptem com si sigués de la nostra raça.
L'entrada, acceptar o no acceptar, de fet, és que nosaltres no hem d'acceptar res, no?
Perquè és el mateix. Ells també ens haurien d'acceptar a nosaltres.
Sí.
Aquí nosaltres no som els estupendos que som boníssims i els acceptem
tot i que tenen un altre color.
No sé com ho veieu, eh? Jo ho plantejo.
No sé què penseu. Belén.
Jo una altra vegada dic que tots som iguals
i hem de comportar-nos de manera bé amb els altres països
i amb la gent d'altre color o diferent.
Carolina.
Jo crec que si tots seríem iguals i no hi hauria negres,
que no sabíem més les seves costums,
que no sabíem uns arbres diferents i coses així.
Això que diu la Carolina és interessant perquè una de les coses que ens passen
i a ells a vegades també, les persones que venen de fora al començament,
és que som uns desconeguts, uns i altres.
Vull dir, ells no ens coneixen i nosaltres tampoc no els coneixem amb ells
i això a vegades crea una distància i una incomunicació molt gran.
Anna.
Que les persones, que hem de pensar que les persones de fora
tenen que estar una mica assustades de nosaltres
perquè no sabran com l'acceptem.
I com ha dit la Carolina, tenen diferents costums,
però haurien d'aprendre d'elles, perquè són diferents.
Feu un intercanvi, no?
Sí.
I que ells aprenguessin també una miqueta la forma de viure,
del lloc on van, i nosaltres també intentar interessar-nos
per com és la seva vida.
Núria.
Que nosaltres potser som els blancs,
són els que més insulten els de fora,
perquè potser hi ha gent que venen de fora,
desconeguts, estrangers,
i a nosaltres no ens insulten,
i a nosaltres potser som els que tenen un caràcter més diferent amb ells.
I per què creieu que venen?
No, no, ho podeu dir tots.
Mira, comencem per aquí, comença el Toni i anem fent.
Tots podeu donar la vostra opinió.
que venen que no tenen diners i no tenen treball al seu país.
Agustín.
El que ha dit el Toni, que no tenen diners ni treball
i venen a altres països, com a Espanya o molts més,
a buscar fortuna.
I no creieu que els agradaria més quedar-se a casa seva?
Sí, però per sobreviure tenen que fer això.
Núria.
I, per exemple, són com gent d'Àfrica
o, per exemple, d'Aití,
que ha passat aquest desastre,
doncs gent que els nens han perdut els pares,
han perdut familiars i tenen que vindre a un país ric
per aconseguir diners, per la seva família, roba i menjar.
Arianna?
Perquè, com ha dit el Toni,
venen a provar fortuna a altres països.
Anna?
Perquè al seu país ja fam,
no tenen roba,
hi ha desastres com terratrèmols,
com a Haití,
ja han vingut aquí
per provar fortuna,
diners i treball.
Per poder treballar, no?
Sí.
Que això, no penseu que els vostres pares
farien el mateix,
es veiessin en la necessitat
per alimentar-vos a vosaltres i cuidar-vos?
Vosaltres creieu que els vostres pares
agafarien una maleta, una patera o el que fos
i buscarien feina si no tinguéssiu per donar-vos de menjar?
Sí.
Sí, no?
Vaja, jo ho pregunto, eh?
Jo no us conec.
Què penseu, que sí?
Sí.
Sí.
Si t'ho farien?
Belén?
Que els meus avis van vindre aquí
de molt petits perquè allà on vivien
no hi havia treball.
No hi havia feina,
ja havien de guanyar-se la vida
i van anar a un lloc on sí que se la podien guanyar.
Sí, a Tarragona.
A Tarragona.
I mira que bé,
i ara tenim a tu aquí.
Quina gran cosa que van fer els teus avis, Agustín.
Que també els espanyols, nosaltres,
no podem vivir sense ser superiors d'una altra raça.
Creus que som així una mica...?
Sí, alguns,
que no poden viure sense ser superiors d'una altra raça.
Hi ha gent que té aquest caràcter, és cert.
Toni?
Però com per exemple els d'Aiti
no poden viatjar a altres països
perquè no tenen ni diners ni res.
Bé, hi ha alguns que s'han de quedar allà
que no tenen per là
perquè també sortir del país costa molts diners.
Núria?
que el que ha dit l'Agustín
que també és cert
perquè si una persona
es creu més important que de l'altra raça
no seria just
en cap...
Bé, no seria just
perquè si no
és la gent que té el caràcter
que ha de ser el més important
o el millor.
Tenen un problema.
Sí.
Tenen un problema aquestes persones
i esperem que ho resolguin.
Eva?
Que jo crec que a vegades
els negres no són els únics
que són males persones
sinó que com nosaltres
també hi ha persones
que són dolentes.
Això és evident
i escolteu,
hi ha una cosa molt clara
i és que també
les persones d'altres races
també són racistes
respecte a nosaltres.
Per exemple,
pot haver-hi una persona negra
o asiàtica
que si un fill o una filla
es vol casar
amb una persona de la nostra raça
potser no la deixarien.
com passaria
amb alguns d'aquest país.
Vull dir que
va en moltes direccions
això del racisme segurament,
no?
Paula?
Que jo crec que
com hi ha algunes persones
que potser adopten nens
que s'han quedat sense família,
aquestes persones
podrien ajudar
a les persones
a les persones racistes
a canviar d'opinió.
Sí, que amb el seu exemple
que veiessin
que es pot estimar
qualsevol persona,
etcètera, etcètera.
Carolina?
Jo crec que
els blancs abans
tenien que tractar
igual
com si fossin
un d'ells
i els negres
quan abans.
Agustín?
Que si la gent
vol igualtat
ho poden fer
amb debats
i amb política,
no amb guerres.
Exacte, parlant.
Que així també
perjudiquen
moltes vides
innocents.
Belén, volies dir...
La Ibet ha aixecat la mà.
Que com has dit abans
que si hi ha un país
i l'altre d'un altre
que es volen casar,
que el nostre professor
Emilio
ens ha explicat
que abans
perquè
no es podien casar
dos a cada país
si no tenien un permís.
No, no,
antigament,
a veure,
d'entrada és que ja
jo crec que ni s'ho devien plantejar
perquè amb la mentalitat
que hi havia,
avui dia és normal
veure persones
de diferents races
que han format una família
de diferents orígens.
Anna?
Que abans
la raça blanca
era molt racista
i va crear
l'apartheid.
Ara entrarem
a parlar
de l'apartheid.
L'Ariana i la Núria
volien dir alguna cosa més
i ja entrem
a parlar
de l'apartheid.
Això
que ha dit
la Ibet
és per causa
de l'apartheid
que abans
la gent
no es podia
topar
un blanc
amb un negre.
Tenia que ja haver
una vorera
pels blancs
i una altra
pels negres
i totes les coses així.
Però això no era
perquè la gent
tingués una actitud
negativa
com pot passar ara
per exemple
que hi ha gent
que segons aquí veu
canvia de carrer.
Això era obligatori,
era una llei, no?
Sí.
Era un sistema polític,
no era una cosa
que mira,
no vull seure
amb una persona negra
al costat.
No,
això era un sistema
polític formal,
Toni.
Sí,
perquè si no
els empresonaven.
Els empresonaven,
multes,
càstigs
i tortures
en molts casos.
Agustín,
anem fent tota la taula,
d'acord?
La ronda sencera.
Perquè també hi havia
molta gent
que volia tenir un fill
i adopta un negre,
no?
I va
i els del barri
comencen a insultar
el fill i els pares
i el que no poden fer
és,
com insulten els pares
i li falten el respecte,
abandonar-lo
i deixar-hi això.
No podien viure
en el mateix barri,
blancs i negres,
no podien utilitzar
les mateixes escoles
ni els autobusos,
Belén?
Abans
tampoc podien
utilitzar
les mateixes
aceres,
ni els mateixos carrers,
ni els mateixos edificis,
no podien fer res
amb altres...
Barrejant les races.
I a més,
no tenien les millors feines,
segurament,
ni guanyaven els millors sous.
No, no.
Ibet?
Jo crec que era molt injust
perquè tothom
ha de disfrutar el mateix
perquè els blancs
tenien millor vida
que els negres.
Molt millor vida,
segurament.
Núria?
Que el que ha dit
l'Anna,
que jo també volia entrar
a parlar d'aquest tema
de l'apargei,
que gràcies a dos personatges,
l'entrada d'altres,
molt importants,
que són el Martin Luther King
i el Nelson Mandela...
Sí, però Núria,
si et sembla,
deixa'm els personatges
per després
i després,
amb tu mateixa,
entrem a parlar
d'aquests dos personatges.
Et sembla?
Perquè la Eva
i la Paula
encara em penso
que volen dir
més característiques
de l'apargei.
Eva?
Que a part
que això
de separar
els negres
i els blancs
era una mica injust,
també els negres
li donaven
el pitjor
perquè tenien
les escoles
més petites
o no podien
treballar.
Anna?
Que també
en els autobusos
hi havia
la part davant
els blancs
i la part
de darrere
els negres
i si
la part dels blancs
estava ocupada
i pujava
un blanc
a l'autobús,
un negre
es tenia
que aixecar
per
deixar-li
el lloc
al negre.
És a dir,
no tenien
els mateixos drets.
Ai, el blanc.
El blanc no tenien
els mateixos drets,
oi que no, Paula?
Que a mi
em sembla una mica
curiós
això de l'apargei
perquè
allí
on era l'apargei
hi havia
molts més negres
que blancs.
Era la majoria
en molts casos.
I els blancs
estaven
o sigui,
tenien millor
qualitat de vida.
Carolina?
Com m'ha dit
la Ivette
i la Paula
que els blancs
tenien
la major part
la més fortuna
i els negres
els que davant
sense res.
Tenien tots els drets,
totes les oportunitats
i en el període
de l'apargei
els negres
no tenien res
ni un habitatge
digne,
no podien accedir
a les universitats
i tot el que feien
era només en espais
exclusius
per a negres.
És així, correcte?
Sí?
Sí.
Agustín.
Que hi ha molta gent
que
com nosaltres
anem de sobradets
a vegades
tenim molts diners
i
comprem
el que
de vegades
no en fa falta.
És a dir,
un té
més de
24.000 euros
i es compra
un Ferrari
i
en comptes
de poder
donar una bona part
als nens
pobres
i no el dona
perquè
com són negres
alguns són racistes
i no volen ajudar.
Hi ha una cosa
que després
si ens en recordem
apuntarem
per què aquests països
de les persones
que venen de fora
són tan pobres?
Perquè no treballen?
Perquè no els agrada treballar?
Jo crec que aquesta no...
Perquè no tenen diners.
Perquè no tenen diners
i perquè prèviament
nosaltres
al llarg de la història
hem anat allà
i els hem deixat allò
com un marrobat
les coses com siguin.
Sí o no?
Sí.
Us sona això?
Sí.
Sí?
Ibet?
Que a la nostra classe
ens han explicat
una història
de què
del que hem parlat abans
que una dona
sortia de treballar
molt cansada
i un blanc
que, bueno,
la noia era de color
i un blanc
va arribar
i li va dir
que s'aixequés
i la dona
que estava molt cansada
li va dir
que no
i la van empresonar.
Núria?
que el que ha dit
l'Agustín
és veritat
i també ja
abusem molt
del menjar
complem molt menjar
i després
doncs
diem
no, no m'agrada
és injust
no vull més
per exemple
i ho tirem a la brossa
i aquell menjar
podria anar
cap als països pobres.
Clar,
amb el barat
té molts recursos
i de fet
tenim coses
que no ens fan falta
però bueno
una altra aventura
a la vida
haurem de parlar
d'això
si us sembla
Arianna
que com ha dit
la Paula
a Àfrica
només hi havia
una petita minoria
de blancs
i tot el millor
era per ells
tenien millors
qualitats de vida
Carolina?
que jo crec
ara
de seguida
agafarem el fil
heu vist pel·lis d'aquestes
que ha sortit tot això
del racisme
i la perfei
fent l'aventura de la vida
o ja havíeu vist
abans?
ja havíem vist
vinga Agustín
jo havia vist
com el
amb els alemans
com el
nen amb el
pigi i ama de raies
aquest és el tema
també dels jueus
i els camps nazis
que amb els jueus
els nazis
es creien molt superiors
i tu ho entenies
això
quan vas veure
tu ho entenies
perquè
costa d'entendre
no?
sí
bueno
costa
però al final
però tu entens
que ells
pensin que són
superiors a alguns
no sé
no sé
com algú es pot pensar
que és superior a un altre
Carolina
jo crec que els negres
perquè no tenien treball
era perquè
no sabien ni llegir
ni escriure
clar
no havien tingut
l'oportunitat
de formar-se
immediatament
agafarem el tema
on l'havia deixat
la Núria
hem parlat
de Parheit
que es podia fer
es podia fer
però això
no ho hem situat
en un lloc
hi ha dos
diguem-ne
dos països
del món
en què
el sistema polític
de la Parheit
es va exercir
durant molt de temps
i en un d'aquests països
no fa gaires anys
vull dir que
un altre
sí que l'hem deixat
una miqueta enrere
en el temps
en quins llocs
vosaltres sabeu
que s'hagi aplicat
aquest sistema
de la Parheit
Toni?
a la República Sud-Africana
i als Estats Units
i als Estats Units
efectivament
i aquí lliguem
amb allò que deia la Núria
dos noms importants
un és Nelson Mandela
l'altre
Martin Luther King
voleu que parlem
d'aquests grans personatges?
sí
sí
vinga comença la Núria
que ens ha estat el tema
jo parlaré primer
del Nelson Mandela
va néixer
l'any 1918
va ser un gran
i estimat president
de l'estat de Sud-àfrica
va ser un important
activista
contra la Pargei
per la causa
que va ser empresonat
27 anys
més coses
d'en Nelson Mandela
si sabeu
o del que vulgueu Agustín
podeu intervenir
amb allò que vulgueu
endavant
que Martin Luther King
per aconseguir la igualtat
va fer debats
amb unes frases
hi havia
de molts importants
i aquestes frases
les teniu per quina?
no
però és que
bueno era
hemos aprendido
a andar
como los humanos
a nadar
pero con los peces
pero no hemos aprendido
el fácil arte
de ser hermanos
Belén
jo parlo
de Nelson Mandela
que a part de ser president
va guanyar un premi Nobel
i va ser el 19e
secretari general
del moviment
de països
no alineat
Arianna
Nelson Mandela
va ser el primer
president sud-àfricà
escollit democràticament
per sufragi universal
abans de ser elegit president
va ser un important activista
contra l'apartheid
a causa de la qual cosa
va ser empresonat
durant 27 anys
Paula
Nelson Mandela
per
haver lluitat
contra el racisme
va guanyar
un munt de premis
i
jo aquí tinc
uns quants premis
que va guanyar
com
el premio
al premio
de la paz
de
Mahama
Gandhi
vosaltres creieu
que
a Nelson Mandela
l'important són els premis
que va guanyar?
no
és a dir
el currículum
de dir
que va guanyar tants premis
després que el portaven
per tot el món
a auditoris
i a les teles
i als diaris
algú
que estava a prop d'ell
segurament se'n recordava
dels dies a la presó
de les sortides
al carrer
de veure com
el seu poble
doncs
era massacrat
sovint
als carrers
de Johannesburg
no?
digues
Carolina
no perquè
crec que
els premis
no eren tan important
crec que
el més important
és el que va fer
i
això
Anna
perquè volia
que el seu poble
estigués
igual
i hagués
igualtat
entre les dues races
Ariadna
a mi em sembla
que el més important
d'en el seu Mandela
va ser
la intenció
i la causa
per la qual
va ser empresonat
durant 27 anys
la Eva
que ens l'hem saltat
que volies comentar
alguna cosa Eva
jo crec que
el més important
que va fer
en el seu Mandela
no va ser
que va guanyar
molts premis
sinó que
va
va
va
va lluitar
molt no?
sí
va lluitar
perquè
tot el món
perquè fossin
iguals
Núria
tot això
tot això
que estan dient
també és veritat
que no
a ell
no li devia
interessar
el que guanyava
els premis
que guanyava
sinó
que el seu
país
o la seva ciutat
la seva gent
pogués
compartir
ser amics
amb els
de l'altra raça
Ibet
gràcies a ell
ara vivim millor
perquè ja no hi ha
tant
racisme
i
jo crec que
allò de
la lluita
que va fer ell
que va
ser important
molt important
perquè
ara vivim millor
diu la Ibet
que no hi ha
aquesta manera
tan cruenta
i tan violenta
de ser racista
però no ens enganyem
encara no ho hem aconseguit tot
vosaltres creieu
que per lluitar contra
el racisme
la xenofòbia
cal ser com
Nelson Mandela
vosaltres creieu
que
nosaltres
des de la nostra vida
del dia a dia
podem fer alguna cosa?
Sí
Sí?
Segur que podem fer alguna cosa?
Sí
A veure si nosaltres
escolta
no marginem ningú
jo si vaig en un autobús
més igual
tenir al costat
una persona
negra
podem fer alguna cosa
en el dia a dia?
Paula
què volies comentar?
Que
jo crec que nosaltres
sí que podem fer
Per exemple
què podem fer?
Podem
conviure
amb les persones
d'una altra raça
i com deies tu
que si
estem
asseguts
al costat
d'una persona
d'una altra raça
no tenim per què
anar-nos
o
Anna?
Que si ve un noi
a l'escola
que és d'una altra raça
el millor que podríem fer
és acollir-lo
i mostrar-li coses
del col·legi
perquè així
se senti a gust
tractar-lo exactament
com a qual tractaríeu
o qualsevol altre company
Sí
Eva?
Que per exemple
avui quan anàvem cap a la ràdio
ens hem assegut davant d'una persona
que era una miqueta
que era una miqueta més negra
i no
no ens hem volgut
canviar de següent
no ens sentíem malament
No ho sentíeu incòmode
és que clar
és que clar
el motiu per sentir-se incòmode
és que clar
és bastant incomprensible
Ariadna
També el que podríem fer
seria
deixar que
un grup d'amics
més
una persona
de color
no
insultés
i critiqués
els d'altre color
Núria?
Que
del que ha dit
la Ivette
que té una part de raó
però encara
hi ha guerres
per exemple
els de l'Iraq
els de Perlí
encara fan guerres
i
crec que tot això
té una part
també que és
per allò del racisme
Tu no sé si és pel racisme
o és pels dinerets
És allò que parlava abans
no?
De si venia
la xiqueta aquesta
que pujava
pel J. Brian
que venia en Patera
o la Beyoncé
que arribava per la Renfe
pobre eh
si arriba a l'estació de Tarragona
i diu
ai no m'he posat
no després hi entra a la ciutat
i li encanta segur
Ivette
ai no Belén
perdona
que
jo també penso
que és una miqueta
que tenim por
a altres països
perquè
igual
tenim por
a altres països
que
i pensem
que tenen millor cultura
que sabem més
i tot això
Agustín
que el que ha dit
la Belén
és correcte
i com
hi ha països
estrangers
que en alguns temps
molts temps enrere
han volgut
invair
Espanya
pensem
que quan venen
a treballar aquí
volen tornar-ho a fer
però això també
nosaltres no podríem anar enlloc
perquè mira que hem envait països
al llarg de la història
Déu-n'hi-do
vosaltres
teniu contacte
relació amb persones
que siguin
de fora
sí
Anna
sí
nosaltres
teníem una amiga
que encara
que no fossi
d'una altra raça
que és d'Argentina
encara
ens contactem
amb ella
per messenger
Ibet
la meva cosina
que és de Mèxic
però nosaltres
l'acceptem molt bé
i ens recimem molt
però vosaltres
teniu oportunitat
o la vida que feu
compartiu estones
de lleure
de joc
amb persones
d'altres races
altres orígens
o el tipus de vida
que feu
doncs tampoc no us ho permet
Agustín
que també
a molts
a pobles
tens amics
que són negres
i els tractes bé
perquè són els teus amics
al començament
et deu cridar l'atenció
perquè és diferent
i tens curiositat
però després ja
n'hi deus pensar
tens curiositat
com ha agafat
aquest color de pell
quan ets més petit
per què
parla un idioma diferent
per què
té costums diferents
però això és bo
no?
és curiositat
per l'altre
això no és dolent
sinó tot al contrari
i a l'altre
a vegades
també li pot molestar
una mica
ah que es deu pensar
mira m'ho pregunta
i el que fas tu
és preguntar-ho
perquè vols saber coses
no?
clar perquè t'estranya
Belén
que quan era petita
jo em vaig creuar
amb un nen
de color negre
i li vaig dir
a ma mare
que
mira mama
un nen de xocolata
està bé la definició
a nosaltres
sentirien
una nena
de xocolata
blanca
segurament
Núria
jo tinc una amiga
que
que és adoptada
que és d'Ucraïna
i
és com si
encara que sigui
d'allí
no és d'una altra raça
però
sí però quan són de fora
hi ha una cultura diferent
també ho vèiem així
hi ha una cultura diferent
doncs
és el mateix
ja ha après
les nostres religions
tots els costums
d'aquí
els idiomes
els costums
i
Paula
jo no entenc
perquè hi ha alguna gent
racista
perquè quan
per exemple
les persones de color
són molt petites
són
no són
o sigui
són blancs
com nosaltres
però d'estar
allí a l'Àfrica
quan fa tant de sol
doncs es fiquen així
tu creus que és això?
sí
perquè una vegada
vaig veure un reportatge
i vaig veure
no et creguis
tot el que surt a la tele
perquè realment
la seva coloració de la pell
és per la seva pigmentació
no perquè prenguin molt el sol
els que estem una mica
cap allà
són els d'aquí
que quan arriba l'Istió
ens posem tantes hores al sol
que sí que semblem africans
per estar al sol
però realment
això és una qüestió
ja biològica
de cada ésser humà
Carolina
que nosaltres
hem treballat
a racisme
fent un mural
és el que us anava a preguntar
tinc entès que heu fet murals
i els heu penjat per la classe
digues Carolina
fent un mural
buscant
paraules
sinònimes
racisme
Anna?
que abans
hem parlat
d'un dels dos representants
de l'Alperheit
i en els murals
hem parlat
dels dos
del Nelson Mandela
i del Martin Luther King
que el van assassinar
per fer això
democràticament
heu posat fotografies
d'ells
també
informació
Arianna
en classe
hem fet
diferents treballs
com
el que ha dit
l'Anna
els murals
i
els fèiem
sobre coses
del racisme
també podien ser
accions
que afavoreixen
el racisme
i accions
que no afavoreixen
el racisme
i podríem dir
algunes d'aquestes accions
Núria
per exemple
o l'Anna
volia parlar
de les accions
digues Anna
que hi ha accions
que afavoreixen
el racisme
que seria com
tolerància
igualtat
amistat
i acollir
Núria
jo volia parlar
d'un altre tema
que és
que vaig
trobar
una informació
que era que
l'any 2008
a Brasília
vam fer
una conferència
regional
de les Amèriques
que era
una acció
era
una acció
contra el racisme
la discriminació
racial
la xenofòbia
i les seves formes
d'indolerància
és a dir
de tant en tant
es fan cimera
reunions internacionals
per intentar
paivagar
aquests efectes
d'aquesta manera
de pensar
d'aquestes ideologies
Ibet
que jo crec
que està bé
que altres persones
d'altres països
vinguin aquí
perquè així
podem conèixer
les seves cultures
com són
Tu consideres
que és positiu
que vingui gent de fora
i que estem tots junts
Sí
Belén
Jo volia parlar
de Luther Kim
que va participar
en una
protesta
de 381 dies
que
que
que va ser
arrestat
va ser una de les vegades
que el van empresonar
Agustín
Agustín
que a vegades
tenim raons
per ser racistes
perquè
hi ha molta gent
que ve a guanyar-se la vida
violentament
és a dir
aquí a la camp de l'Ajuntament
moltes vegades
hem vist
persones
que
que contraten
unes altres
per
mil euros
o alguna cosa
perquè
li fotin
o li
una pallissa
es parlen de delinqüència
una pallissa
a
una persona
que
o li cau malament
o li ha fet alguna cosa
això tens raó
i aquests casos passen
Déu-n'hi-do
però
vosaltres creieu que abans
que vingués
vaja jo
ara penso
la presó de Tarragona
la model de Barcelona
presons
abans que vingués
aquesta onada d'immigració
ja hi havia
al nostre país
això vol dir que ja teníem
delinqüents autòctons
no?
nascuts aquí
segurament
jo que
venen de fora
que són delinqüents
com diu l'Agustín
però nosaltres ja teníem
també abans
delinqüents
Toni
per exemple
nosaltres tenim un amic negre
anem a casa seva
perquè ens ha invitat
i diu
i diem
però què menja aquest?
menja diferent
té uns menjars diferents
i també
amb ell
potser els menjars
així que mengem aquí
els diu semblar una mica
forma part de la cultura
això és riquesa
escolteu que estem
hem d'acabar
que pràcticament
se'ns ha acabat el temps
molt ràpidament
aquí teniu els braços aixecats
una darrera intervenció
Carolina
que com ha dit la Ivette
és molt bonic
ser amic
d'un
d'un altre
d'un color
diferent
perquè així saps
un dels costums
o menjars
diferents
t'enriqueix
clar que sí
Paula
que jo crec
que en lloc
d'utilitzar les paraules
racisme
xenofòbia
discriminació
podríem utilitzar
les paraules
igualtat
amor
l'acolliment
ara canviant-les
anar canviant el vocabulari
Anna
com ha dit la Carolina
hi ha altres cultures
que podríem menjar
i provar els aliments
i les religions
perquè potser
no són tan diferents
que les nostres
Ariadna
que alguns negres
de diferents colors
poden ser dolents
que robin
aquestes coses
però no tot són així
com és una evidència
com és una evidència això
Eva
jo crec que
com n'ha dit l'Anna
està molt bé
tenir un amic
que sigui
diferent
de nosaltres
perquè
podem conèixer
diferents cultures
com menja
com és la seva vida
Núria
que el que ha dit
a l'Agustín
de delinqüència
i això
doncs
aquí ve el tema
que
el Martin Luther King
el van assassinar
el 4 d'abril
el 1968
per això
i va ser un blanc
o un negre?
sí
crec que va ser
un blanc
Agustín
que
gràcies al Martin Luther King
al Nelson Mandela
i a molts més
hem aconseguit
una mica
la igualtat
i gràcies a això
les persones de fora
poden treballar
com
obre en xinus
bassars
i tot això
i que poden tenir
els mateixos drets
que la resta
una bona manera
d'acabar
i acabem amb una noia
o amb un grup
que hi ha en blancs, negres
no ho sé
perquè jo a vegades
em perdo
qui em presenta
la cançó que heu triat?
vinga va
la Núria
quina cançó hem triat
i de quin grup
hem triat?
hem triat
una cançó
que es diu
The Beat Me Half Away
que és del Black Eyed Peas
doncs així acabem
Carolina, Paula, Anna, Eva
Ariana, Núria
Ivette, Belén
Agustín, Toni
moltíssimes gràcies
per venir
li dediquem als companys
de classe
aquesta cançó
que us estan escoltant
a tots els oients
que ens estan escoltant
moltíssimes gràcies
fins la propera
So i want you so badly
So i want you so badly
It's my biggest wish
Cool
I spend my time
just thinking
thinking
thinking
about you
Every single day
guess I'm really
missin
missin
you
And all those things
we used to
used to
used to
used to
do
Hey girl
what's up
It used to
used to
be just
me and you
I spend my time
just thinking
thinking
thinking
about you
Every single day
guess
I'm really
missin
missin
you
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!