Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Arriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Programa especial Sant Jordi, avui un quart de català.
La veritat és que sempre es treballa molt el guió, eh?
L'Enric s'ha de reconèixer, però avui, escolta,
has portat, a més, molts documents sonors i llibres i de tot.
Per cert, els llibres els tens aquí? Alguns, alguns.
Damunt la taula, alguns d'ells els tenim aquí.
Ara els explicarem.
En tot cas, com sempre, comencem amb música.
Sí, i com que avui s'acosta Sant Jordi, que és divendres,
doncs avui la música directa és una música especialment seleccionada
per les lletres, a part que la música m'agradi,
les lletres que conté aquest disc.
El disc és Esquitxos Ultraleugers, dels Nens Eutròfics.
Escoltem la primera cançó.
Pareu bé les orellanes.
La sarsuela es porta l'oli.
Filets de veu esqueixada.
Putatge de nens eutròfics.
La vida serà pròspera, el fantasma de l'òpera,
que entre la runa canta.
La, la, la.
La vida serà llòbrega,
per distàncies ridícules,
que això són les antipoders.
Del carrer Córcega.
Córcega.
Viure per carrers estrets,
per sentir-nos prop les ombres,
on arroquen les parets per fer-ne tombes.
We are at home instead,
of we are homeless.
We are at home instead,
of we are homeless.
Fent caliu en un cafè,
viatjant...
Doncs i amb la vida que portem,
la veritat és que tots som una mica homeless.
Escolta, una experiència realment interessant.
en els nens eutròfics.
Els escoltarem més endavant un altre cop, no?
A més, unes lletres,
Déu-n'hi-do, molt treballades.
I després diré més coses dels nens eutròfics.
Doncs sí, ens interessa.
Perquè formen part de l'actualitat
de la Setmana Literària Sant Jordiesca de Tarragona.
Ah, sí?
Sí.
Ah, doncs això pinta bé.
Però, de moment, així anem escalfant,
només anem donant pistes.
Doncs vinga, comencem amb les primeres informacions,
que ens parlen de televisió en català.
I per tres.
Són tres...
Quina bondó.
Sí, vull dir, mira...
De cop i volta.
Com que Sant Jordi tot gira al voltant dels llibres,
però doncs jo ho encarribo cap a la llengua.
I l'esulta és que aquests últims dies
han aparegut tres notícies
de projectes de televisió en català
pràcticament sense fronteres,
perquè són tres projectes
que circularan via internet.
D'entrada, la primera, i ja està en marxa,
és la televisió de l'Institut Ramon Llull.
L'adreça és molt senzill.
És una televisió...
Ja està en marxa, eh?
Sí, sí, està en marxa des de fa uns quants dies.
Estarà en proves durant tres setmanes,
i després ja funcionarà per sempre.
L'adreça és molt senzilla,
www.llull.tv
Estàs provocant que ho digui?
No, no, hi ha gent que li costa molt.
Llull és L-L-U-L-L.
Lull.
.tv
És una televisió...
La idea és un contenidor audiovisual
que emmagatzem a diferents vídeos relacionats amb l'Institut.
També productes produïts des de l'Institut Ramon Llull,
però també tindrà emissions en directe
i també preveu que pugui anar incorporant materials cedits per a televisions públiques
relacionats amb la llengua de l'Estat.
Però què faria en una programació així convencional, generalista?
No, mira, el tipus de programació està dividit en tres apartats,
el d'actualitat, l'apartat en directe i l'apartat de coses temàtiques.
Per exemple, una cosa temàtica,
i és un producte propi produït expressament per aquesta tele,
és una cosa que es diu 4CATS,
que és una sèrie de ficció de microespai d'aquests de 5 minuts,
que presenta situacions comunicatives quotidianes d'un grup de 5 joves de Barcelona.
Clar, evidentment, la qüestió de la llengua.
Aquest tipus de cosetes funciona per internet, ja està en marxa,
i clar, evidentment, ara els primers dies no hi ha gaires continguts,
però mica a mica s'aniran afegint continguts,
i per tant, és el que tenen l'internet,
que és la gràcia d'això que ho puguis veure des de qualsevol lloc del món.
Estiguis on estiguis, tu pots veure programes culturals televisius en català.
Una cosa semblant, estan preparant, estan en converses,
i es farà, però encara estan en fase prèvia,
i és un canal de televisió per internet
que estan preparant Televisió de Catalunya i Televisió de les Illes Baleares.
Això seria una diferència entre el del Llull i aquest.
El del Llull és estrictament de temes de cultura i llengua catalana.
En el cas de la plataforma per internet
de les televisions públiques de Catalunya i de les Baleares,
es tracta que allí hi podran difondre
tots els continguts propis de cada una de les cadenes
es podran veure per internet,
en la qual cosa també es podran veure des de qualsevol lloc del món.
Això, de moment, encara està en marxa,
vull dir, s'està preparant,
i la idea allà de línia és que no només hi hagi els continguts
de la televisió catalana i la Baleares,
sinó que també s'hi puguin afegir les de les televisions públiques
de tots els territoris dels Països Catalans,
com podien ser les del País Valencià,
també les de la Fanja de Poren i les de la Catalunya Nord.
I llavors, clar, quan més s'assumin,
més fàcil és i més barat surt el tema de la producció pròpia,
el doblatge, compra-venda de programes
i també la reciprocitat entre les diferents televisions.
Això encara s'està preparant, no està encara a l'aire.
Hi ha un altre tema, també d'abast internacional,
a través d'internet,
i és Euronews.
Saps què és Euronews?
Sí, sí.
És un canal de notícies.
A veure, Euronews és un consorci de televisions públiques,
però de gestió privada.
De televisions públiques, principalment europees,
Euronews ja ho diu, eh?
Euronews, notícies en anglès.
Aquí el nuclidu d'aquest Euronews
són les televisions públiques franceses,
la italiana, la russa,
la turca i la suïssa.
Bé, què passa amb això?
Doncs aquest Euronews, de moment,
emet per a tot el món, a través d'internet,
en francès, anglès, alemany, italià, castellà,
portugués, rús, àrab i turc.
I la seva idea és que ara també els interessa
difondre, o sigui, que funcioni també en català.
Això, a veure...
Però això se'ls ha de comprar.
Això no és gratis.
No, no, això ja estan en converses amb l'estat.
Però no és gratis?
No, aquí el govern autonòmic ha de donar una pasta.
Estem parlant de 5 milions d'euros.
Però, clar, és un canal que té 325 milions...
Que parlem de fer una cosa modesta,
aprofitant les tecnologies a internet,
que sempre surt més a compte,
aquí ja posant una pasteta, eh?, damunt la taula.
Sí, sí, aquí, a veure,
la filosofia d'Euronews és la d'informació internacional,
però des d'una perspectiva europea,
diferent de la, diguem, que poden tenir aquest canal
de les Balears i Catalunya o el canal Llull.
Bé, però, és interessant que des d'una empresa,
presa, consorci públic, però de gestió privada europeu
tinguin interès per una llengua comagradada.
Clar, és que estem parlant d'un mercat
de 10 o 11 milions d'espectadors.
Això ja fa un temps que ho estan treballant des d'Euronews.
Fa dos anys, Televisió Espanyola va abandonar Euronews.
I era un dels que hi participava,
es va retirar des que van començar a suprimir publicitat
i d'estructurar Televisió Espanyola,
doncs s'han retirat.
I des d'Euronews han contactat amb les televisions autonòmiques
per a... a veure què es pot fer.
De moment, la versió, diguem, en català,
és quasi segur, ja anirà endavant.
També, en els països d'anys volen...
La idea és que Euronews acabi emetent en 16 idiomes
que inclourien també el xinès.
I estan treballant, per exemple,
amb la televisió basca i amb la televisió alega,
també per incloure gallec i basc.
L'avantatge de l'Euronews també tècnicament
és que es pot sintonitzar per satèl·lit,
per cable, per adreça IP
o també des del telèfon mòbil.
Ja veus, eh?
Doncs, clar, imagina't tots aquests canals
per internet de televisió en català.
Ui, jo, jo...
Molta tele, eh?
Molta tele.
Per internet, també és veritat,
una de les consideracions que es fan
és que qui mira la tele...
Tens mires teles per internet?
Sí que miro, sí que miro a vegades coses.
No tinc costum, eh, perquè no se m'acudin mai.
I què tal?
Bé, el més que mirar tele,
clar, mirar tele per internet és diferent.
El que mires és que vas al programa que t'interessa.
És allò que vas a la carta,
com TV3 tenen la patata a la carta,
que tu tries què vols veure i quan ho vols veure.
Jo he vist algunes sèries així, per exemple, no?
Però, clar, això, la franja d'edat és de 45 en avall.
Es veu que els de 45 en amunt,
d'aquí ja no hi entren gaire.
La gent d'entre 15 i 30
sí que cada vegada passen més de la tele convencional
i se la miren a través de l'ordinador d'aquesta manera mirant
exactament allò que vol veure i en aquell moment.
Molt bé, aquests dies no cal mirar molt la tele
perquè hi ha moltíssima activitat al carrer
a diferents locals amb motiu de Sant Jordi.
Això en parlem, no?
Sí, mira, ara vindrien alguns actes culturals.
N'hi ha moltíssims,
però jo m'han agafat uns quants que tenen més a veure amb la llengua
o que tenen a veure amb la música o els festivals.
Per exemple, sense anar més lluny,
el mateix dia de Sant Jordi
hi ha el festival itinerant de música Insomni a Tarragona.
Normalment era un festival que es feia a la Tardó,
l'octubre o novembre,
però en guany per dificultats organitzatives i tot això,
l'Insomni a Tarragona queda reduït a un sol dia,
però mira, almenys serà el 23 d'abril,
hi ha tres grups només,
i ho dic perquè, en canvi, a Girona dura quatre dies
i hi ha com a 10 o 12 o 15 grups.
Per què a Tarragona no funcionés?
I no ho sé, potser és l'efecte en Malcovix, no ho sé.
Però el cas és que...
Podria ser.
Podria ser.
De fet, a la presentació del programa,
els organitzadors esqueixen de la falta de suport
de les institucions públiques locals,
en canvi, les empreses privades i el públic,
això sí que ens dona molt de superpàl·l,
però a la administració no gaire.
I bé, per això, en guany, a Tarragona es realitja un sol dia.
L'estrella catalano cantant del dia serà Sant Jògex,
que encara no l'hem vist aquí a Tarragona,
ha estat per aquí a prop, ha estat darrere i tal.
L'hem escoltat en dis, però no...
Sí, doncs el dis nou, aquest, doncs estarà bé.
Qui no l'hagi pogut veure encara, doncs el divendres,
a més a un preu molt raonable.
Ja ho he dit, jo...
Tan raonable que ni el tenim, no?
Tan raonable que ni el tinc.
Em sembla que és gratis.
Ah, no, mira, 10 euros.
Anticipada o 12 en tequilla, eh?
Tres grups, eh?
Les altres dos són internacionals,
prometen bastant i canten en anglès,
però prometen bastant la cosa.
I a la sala 0.
A la sala 0, divendres, a partir de les 9.
Dissabte a la bequeria a les 10,
dins de la primavera literària, Josep Pedrals.
Sí, aquí està.
Dintre de la primavera literària
hi ha una cosa que és el cicle Oniris de Polipoesia,
i ho he agafat i ho destaco
perquè un dels actes d'aquest cicle
serà el de dissabte, a partir de les 9 a la bequeria,
en què hi haurà dos poetes
que no només són poetes, sinó que també són cantants.
Concretament, Josep Pedrals és el cantant dels nens eutròfics.
La realitat és al revés.
Ell és un poeta que, a base de col·laborar amb gent,
ha d'arribar a transformar els seus poemes en cançons,
s'ha muntat una banda,
i és el que estàvem sentint abans
i el que anirem sentint una miqueta més
durant la sessió d'avui,
i hi haurà sorpresetes,
perquè en el risc aquest no només hi ha cançons,
sinó que hi ha interludis breus de poemes que recita ell.
Jo recomano molt visitar el MySpace de Josep Pedrals,
a banda dels nens eutròfics,
hi ha un MySpace estrictament Josep Pedrals,
en el qual hi ha una sèrie de vídeos que permeten fer-se una idea
de què fa aquest home en directe,
que ha anat per tot el món, per Europa,
estat als Japó, estat als Estats Units,
fent recitals, en català, ells sempre fa en català,
i per internet hi ha alguns vídeos,
per exemple hi ha un recital seu a Berlín,
que és evident que la majoria del públic no entén el que diu,
però riuen igual,
perquè no només és el que diu,
sinó com ho diu, com ho gesticula,
com ho presenta.
I d'això ho ha fet també la versió musical,
i és els nens eutròfics.
Aquest és un,
i l'altre, la parella d'escenari seva serà Martí Sales,
que és un altre poeta que també té una banda,
en aquest cas més rockera,
que són els surfing cirlers,
que acaben de teure disco,
que van d'un rotllo més de 6 rocks dels 70,
i tots aquests dos els tenim dissabte a les 9 a la bequeria.
De gratis?
Sí, sí, tot això sí.
El tema de la polipoesia és gratis.
Anem avançant en català llengua comuna,
una activitat o una proclama de la plataforma.
Sí, ja és els sis anys que ho fan,
és aquell acte multicúlti que fan els de la plataforma,
ho fan a la plaça Universitat,
i participen 22 entitats d'associacions de persones immigrades,
etcètera,
i d'associacions de suport als immigrants,
tot això.
Es fa, bé, hi ha actes durant tot el dia,
però diguem el gruix de cara al públic
és a partir de dos quarts de sis de la tarda,
en què hi haurà l'espectacle de Tot Arrel,
te'n recordes a principi de temporada van posar aquell llisc?
Que es deia Tot Arrel,
un llisc que sortia amb l'Anderroc,
que era l'espectacle aquest.
Bé, enguany tornen a fer l'espectacle,
però doncs renoven el repertori,
les col·laboracions,
vull dir, el mateix concepte de grups catalans
amb col·laboració de grups d'immigrants
que fan versions diferents
o temes dels uns i dels altres en diferents llengües.
També hi haurà la presentació del manifest
Català una llengua comuna,
que enguany anirà en català i en amazic.
I bé, més cosetes,
tot això ho podeu trobar a la informació,
evidentment, a la web de la plataforma,
la típica web de la plataforma.
I un darrer punt dels actes culturals?
Bé, això més que un acte és una publicació.
El divendres, a qui li interessi,
el divendres amb els diaris al punt i el diari avui,
sortirà encartada a la Constitució de Catalunya.
La Constitució de Catalunya, sí,
ho he dit bé,
la Constitució no m'he equivocat.
És una Constitució que han elaborat una sèrie de professionals
del món de la justícia,
advocats, professors universitaris.
És una Constitució que té 26 articles.
N'hi ha un extracte a l'article que he trobat per aquí.
I, bé, de moment ja s'han distribuït d'aquesta,
abans d'avui, 40.000 exemplars.
I tenen intenció de difondre'n,
durant la Diada Nacional de Catalunya,
el 11 de setembre, no divendres,
70.000 més.
però aquest divendres amb els diaris del punt i el avui
també sortirà encartada
i qui li interessi, doncs, ell la tindrà.
Doncs és curiós, no?
Sí, jo he llegit uns articles.
Ara, què cal perquè això serveixi per alguna cosa?
Que el Parlament de Catalunya la sotmeti a votació i l'aprovi.
Molt bé, Enric, ara has estat molt bé.
Comencem amb el nyigui-nyogui.
El nyigui-nyogui que arriba
amb una altra de les propostes dels nens eutròfics
i a partir d'aquí, per on ens movem, Enric?
Ara ens mourem per un món que intenta salvar els morts,
que això ja ho feia l'Espriu,
ja ho deia l'Espriu amb l'Antígona,
que hem de salvar els morts.
Doncs bé, aquesta cançoneta que estem sentint
és dels nens eutròfics.
Normalment la sintonia d'aquesta secció
quasi sempre és el qui copida la serra,
però avui l'hem posat aquesta,
que és més nyigui-nyoguesca
per tot el lèxic que utilitza
i els jocs de paraules que fa i tot això.
Bé, doncs és la llenya d'Alzina,
i què farem avui?
Aquí he recopilat, en els últims mesos
he anat recopilant llibres de l'estil dels que,
ara et diré,
el nou diccionari lleidatà català, un.
Després parlarem també d'un llibre que es diu
Això del català, no podem fer-ho més fàcil,
que és una novetat recent
i que està sortint molt pels diaris
i pels comentaris de lingüística i tot això.
Després hi ha una altra cosa
que és una mica més antiga, però que també entra dintre d'aquest sector,
que és el parlar bé el català, no és gens difícil,
que és d'una sèrie d'autors.
També tenim encara,
i al final acabarem amb un combat
entre dos llibres que són exactament
del mateix estil
i exactament tots dos inspirats en la mateixa cosa.
Un es diu En perill d'extinció
i l'altre es diu 113 paraules per salvar.
Comencem, doncs, pel primer.
Això del diccionari de Lleida,
el lleidatà.
Bé,
tres lleidatans van començar fa uns quants anys
a recopilar coses que sentien pel lleidatà
i les recopilaven i tal.
Al cap dels anys,
n'han passat dotze,
n'en tenien tantes que van veure
que allò donava de sí i tenia cos.
I, al final,
ho han convertit en un diccionari,
que es diu així,
el nou diccionari lleidatà català
i que recull totes aquelles coses típiques
del parlar lleidatà,
siguin o no siguin coincidents amb...
D'entrada és lo diccionari.
Lo diccionari.
Té 3.000 expressions.
No són poques.
En tens algunes d'exemple?
Sí, sí.
En un cas així,
el que hem de dir són exemples.
Per exemple,
sisquera,
que vol dir tant de bo,
un exemple.
Diu, sisquera,
contestos el que se't pregunta.
També el diccionari ha dit
contestos perquè és la...
Contestos són respostes.
No, no,
contestos és...
Que contestis.
Que contestis.
És veritat, contestos.
O sigui, sisquera contestos
el que se't pregunta,
en Tarragoni seria
tant de bo contestis
el que se't pregunta.
Per què?
També hi ha la morfologia verbal
del lleidatà
que té aquests subjuntius
acabats de no,
molt típics.
També, per exemple,
els flixancos també ho fan això.
No ho digues,
no ho faigues.
Sí, sí, és veritat.
Coincideixen amb el lleidatà.
Algun altre exemple,
per exemple,
un calitrau,
que saps què és un calitrau?
No.
És un bar de mala reputació.
no ho haigues amb aquell calitrau
que foten un vi
que mate.
Calitrau?
Sí.
Un calitrau.
Un calitrau.
El sanatxo.
Ves?
Sanatxo no cal que ho digui,
perquè aquí te n'ho diem.
Sanatxo, sí.
I és que el tarragoni
és un palau de transició
entre l'oriental i l'occidental
i compartim coses
amb els occidentals,
amb el tortusí,
amb el lleidatà.
Aquesta n'és una,
el sanatxo aquí tots.
Els anys 70
aquí no anàvem al sanatxo.
Tu hi anaves,
amb el sanatxo,
els anys 70?
Jo sí que anàvem al sanatxo.
Eh, eh, eh.
Doncs sí,
jo no,
perquè això,
el sanatxo era més de les senyores,
els nens, no.
Hi ha una que m'agrada molt
que és vaquejar,
que és camina
conscancinament.
Vaquejar.
Sí,
no vaquejos, eh.
No corres tant
que al final acabaràs vaquejant.
Sí, caminar com les vaques,
allò,
mira,
sueltes, eh.
Sense pressa.
Sense esme, allò,
això.
Doncs d'aquí tens vaquejar.
I aquest és un petit tast
d'aquest diccionari.
És bonic, eh?
És bonic, aquest diccionari.
Molt bé.
Ara podíem fer una,
podíem fer un petit fragment padrals,
aquells poemes,
eh,
que per canviar de diccionari
podíem escoltar
un breu poema de padrals.
I esclatades.
Sí,
es diu
A galop de la gitja.
I esclatades
amb molt gust,
emparades
per presències
fantasmals
que fan disgust
quan fugides
i en absències
porten plor
per prendre's massa
a pit
jocs
quedant carbassa,
quedant fruites,
però mai senceres,
mitja taronja
i per ti peres.
Doncs aquí està
un petit poema de parals
i això ens dóna pas
a parlar d'uns altres llibres.
Per exemple,
parlem d'ara
l'Albert Pla,
novel·art.
Aquest senyor
és el cap d'edició
de l'avui,
eh?
I és un senyor
que de llengua en sap,
és lingüista,
etcètera, etcètera,
i ha fet un llibre
que es diu així.
Això del català,
això del català,
subtítol,
podem
fer-ho més fàcil?
Podríem fer-ho més fàcil.
S'està parlant molt
d'aquest llibre.
Sí, sí,
perquè, clar,
que un lingüista
cap d'un diari
per antonomàgia diària...
Què proposa,
treure els pronoms febles
i totes aquestes coses?
No, no, primer...
Estan polèmiques, també?
Sí i no, sí i no,
aquesta és la cosa,
aquest és un sí i és un no.
No és un
voler i no poder,
és un...
unes coses sí,
unes no.
Ell, com ell,
es planteja
que hauríem de començar
plantejant-nos
a veure
què hem de fer
amb aquest idioma,
que tenim una normativa
de fa 70 anys,
que hi ha algunes coses
que potser
cal directualitzar,
que hi ha algunes coses
que no funcionen,
que també defensa
o proposa
que potser
sense caure en el català
que ara es parla allò
de bar,
sí que com a mínim
hauríem d'intentar
utilitzar una llengua
més natural
que no sigui encarcarada,
que encara hi ha.
Però vols dir
que s'utilitza
una llengua encarcarada?
Depèn de quins àmbits, sí.
Ja, ja.
Bueno, és el que parla...
No, no,
per això diem
que s'està parlant molt
perquè és molt polèmic
i està bé
que s'obri aquest debat, no?
En parla
i planteja el debat,
que és un tema,
i després encara planteja
un altre tema
que pot ser una mica
que caldria fer
uns models
d'estàndards autònoms
que parteixin
d'un llenguatge natural
de cada zona.
Això, aquí,
els lingüistes
difícilment hi estaran d'acord
perquè justament
portem dècades
batallant,
batallant
per tenir un estàndard
comú i útil
per a tot l'idioma.
De fet,
existeix l'estàndard oriental
i l'occidental
i amb això
ja tenim prou dificultats
i ens imaginem
que haguessin de fer
una estàndard
per a cada dialecte.
Però bé,
aquesta tendència
que tot hagi de ser
tan, tan, tan, tan fàcil,
no sé jo si m'enbé,
per tot arreu, eh?
De totes maneres,
aquesta és la primera part
del llibre,
després hi ha una segona part
que és la que té
més atractiu
i pràctic
que és el que
proposa
una sèrie
de solucions
concretes
per a fer front
a l'empobriment
causat per a la contaminació
del castellà
i aquesta sí que és
una cosa pràctica.
Es dedica a analitzar
totes aquelles coses
que empobreixen el català
per a influència
de les llengües veïnes
especialment del castellà
i per a deixadesa,
desús, etcètera
i aquí sí que hi ha
fa disquisicions
més de tipus lingüístic,
més pragmàtic
i més pràctic
i llavors això
té aquesta utilitat.
Una mirada diferent
és un altre títol
que ens portes avui
que diu
Parlar bé el català
no és gens difícil.
Sí, aquest és un llibre
que
és una mica antic,
aquest no tant,
és de l'any 2000.
Sí, el tens una mica
gruguet, eh?
No, és que ja és així.
I era així d'origen.
És un llibre editat
per a les publicacions
de la Badia de Montserrat
i diu
Aquest llibre
pretén ajudar
la gent que vol
parlar i escriure
el bé al català
a destriar
les formes normals
i correctes
d'altres que dissonen
en el llenguatge
normal o que tendeixen
a eliminar-se
d'altres de més naturals,
etcètera.
Diguem que aquest llibre
està fet
per una sèrie
d'aficionats.
No són lingüistes,
cap d'ells,
alguns són científics
però no lingüistes
i durant uns quants anys
van anar recopilant
paraules
i tal i tal
amb aquest esperit
i al final
amb col·laboració
d'algun lingüista
sí que han acabat
fent una revisió
i tot això.
Bé,
diguem que
per al que ens escolten
i sap de què va
diguem que els autors
de llibre
són de la corda
de llengua nacional
que són una mica
talibans
amb això de la llengua
i per tant
les recomanacions
que fan ells
sovint són una mica
irades
o una mica allò...
Exemple?
Un exemple breu?
Un exemple breu,
te'l dic,
els tinc aquí
apuntadets.
Aquest,
del compte,
diu
quan el compte
es torna
la compte,
els banquers
en castellà
parlen de la cuenta,
en passar al català
els és més fàcil
dir la compte
que el compte
però
qui fa això
no té en compte
que en català
només existeix
compte masculí
semblantment
hi ha qui del deute
en diu la deute
perquè en castellà
en diuen la deuda
i aquí encara
no renyen gaire
però en alguns casos
sí.
En alguns casos
sempre utilitzen
allò el paternalisme
renyem, renyem...
Sí, sí,
però això és una mica
i amb tots els respectos
una miqueta antic
sona, no?
Això del compte,
la compte...
Sí,
no,
i algunes
les consideracions
que fan sovint
són d'aquest estil
una mica
de la bronca
això no està ben dit
s'ha de dir
d'aquesta manera
i en alguns casos
són una mica
retro, eh?
Hi ha moltes maneres
de dir
i moltes coses a dir
escoltem un altre
petit fragment
quan pugil, pugil
el ring
tot ferreny
revestit de bata
el públic
l'obligarà
roigbessant
boig de sang
que esclata
i ell esclatarà
d'espera alterat tint
Uf,
jo tinc aquí
la lletra
fora incapaç
d'aclimbessar
ho diu
i com ho diu, eh?
I com ho diu, eh?
clavat
amb quina força
dos llibres
ara ve el combat
com que he posat
el pugil
perquè ara ve un pugilat
entre dos llibres
que són exactament
de la mateixa inspiració
que és entre
Pau Vidal
i Josep Lluís Carot Rubina
sí,
és un pols entre Pau Vidal
i Josep Lluís Carot Rubina
al voltant de les paraules
en perill d'extinció
que és com es diu
el llibre del Pau Vidal
que va sortir l'any 2005
però que l'any passat
va sortir en el format
de La Butxaca
aquella col·lecció
que editen unes quantes editorials
que és assequible i barata
i es diu
en perill d'extinció
tots dos llibres
el del Carot Rubina
no cal que el digui tant
perquè és la 113 paraules
per salvar
s'ha presentat
fa poqueta a Tarragona
a Tarragona
a Catalunya
però la cosa curiosa
és que tots dos
parteixen de la mateixa idea
tots dos van descobrir
en el seu moment
el llibre del Bernat Pivot
que es deia
Cent mots per salvar
el Bernat Pivot
era aquell senyor francès
que feia el programa
Apostrofes
que tant s'ha llogat
a tot arreu
el que passa és que
el Pau Vidal
ja fa 5 o 6 anys
que ho va fer
el llibre del Pivot
és del 2004
ell el 2005
ja el va descobrir
i va fer això
i va fer la seva versió
de la cosa
en català
i aquí sí que
el Pau Vidal
sí que és lingüista
i ho fa
és una mica
com el que hem dit ara
però amb un estil
molt més irònic
molt més graciós
i a més
està explicada
la cosa
les paraules
estan explicades
de tal manera
que si no ets lingüista
costa una mica d'entendre
o sigui
no estàs avassat
perquè fa molts jocs
de paraules
etcètera
vols que te'n digui algun
vinga va
diu
enguany
el principi de l'economia lingüística
no cotitza en borsa
però és universal
i diu més o menys així
en cas de dues o més solucions
per espessar la mateixa idea
el parlant tendeix
de manera natural
a preferir la més breu
tant si parlem d'oracions
com de lèxic
sabut això
quin deu ser
el poderós principi
que fa que per designar l'any
en curs prevalgui
la forma extensa
aquest any
en lloc de la sintètica
enguany
i diu
i he pelar
que en algunes parles
fa una observació final
i he pelar
de remarcar alguna cosa graciosa
diu
cosí germà d'enguany
és endemà
encara més
inexplicablement
ha raconat
dic més inexplicablement
perquè l'endemà
que segons les contrades
pren formes tan pinturesques
com l'any s'endemà
o el sol demà
o fins i tot
una de tan ambiciosa
com l'any demà
l'any demà
vol dir l'any següent
no es pot traslladar
al catanyol
sense fer esmussar les dents
de dues maneres
tan esgarrifoses
l'una com l'altra
el dia següent
el dia després
Déu-n'hi-do
escolta
estem acabant el temps
doncs vinga
doncs potser que
un últim fragment
un altre fragment
prepara't per reneixer
si acabo el repertori
perquè farem un bis
si el teu jamec
no és queixa
veuràs que el furgatori
et durà el paradís
però que bonic
això que has portat avui
és fantàstic
doncs mira
el dissabte en directe
a la bequeria
aquest senyor
molt bé
doncs l'anirem a veure
Josep Ardila
hola
hola bon dia
has arribat puntual
és que com que és el més
ets el més jove de la redacció
diria que si l'hem agafat
de mai innocent
el més innocent
de moment
tu deixa-lo uns quants
mesos més a la ràdio
ja ho veuràs
a veure
tu saps què has de fer ara
has de trener una boleta
però saps per què és
doncs no
ho explico
explica'm-ho
explica'm-ho
això és el sorteig de Sant Jordi
que ja fa tres anys
que fem el Centre d'Invenció Lingüística
i és que ja fa tres setmanes
vam començar el concurs
o no el concurs
és una llista
per a les parelles
de voluntaris lingüístics
tenim dues entrades
perquè vagin a veure
un marit ideal
que a més a més
atenció
ja fa molts dies
no de fet
no hi ha entrades
el primer dia
de posar a venda
de les entrades
es van exaurir
i el dia 15
ja no en quedava ni una
per tant són 19 parelles
i hi ha 19 boles
tenim 19 parelles
que s'han apuntat
i una d'aquestes 19
serà la afortunada
que sí que podrà veure
un marit ideal
que els que no tenim entrada
no en podrem anar
el dia 30 no
el marit ideal
no
29
oh 29
29 metropol
vinga
vinga va
puc dir ja
sí
la 12
la 12
la 12 d'aquí és
com es diuen
la parella formada
per Antonia Robert
i Dorothy Holsinger
doncs mira
l'Antoni i la Dorothy
aniran juntes
aniran al teatre
al teatre
molt bé
aquesta tarda les avisarem
aquesta tarda
penjarem el resultat
del sorteig
al nostre web
del Centre d'Invenció Lingüística
i a més a més
anunció ara mateix
però tens una sorpreseta
no?
sí
ja va acabem
amb la sorpreseta
que non solum
set etiem
que en lletiu el dit
no només
Sergi López
que ve a Tarragona
sinó també
doncs no només
sortegem entrades
per el Joel Joan
i el senyor aquest
del marit ideal
sinó que també
sortegem entrades
pel Sergi López
per anar a veure
non solum
el diumenge
9 de maig
a la tarda
i el sorteig
el farem
el dia 5 de maig
per tant el Pep
ha d'estar aquí
també a la mateixa hora
ja no serà tan innocent
però el dia 5
guarda't les boles
de vingut
per fer el sorteig
gràcies
Pep
fins després
Enric
acabem
com sempre
t'has passat
amb el temps
però en fi
avui era un programa especial
li valia la pena
et dedico aquest últim
xa-xa-xà
el xa-xa-xà
de les bruixes
oh
em dedica
el xa-xa-xà
de les bruixes
perquè és un xa-xà
molt divertit
és bonic
i escolta la lletra
que té lèxic
i té jocs de paraules
i té lligui
quin descobriment
fantàstic
gràcies Enric
adeu-siau
bon Sant Jordi
dimecres més
xarxes i ossets de conill
dringant per cutingues
excretant els contotes
borbulant els melasses
pellaringues grills
i rauquen mostaces
crustacis granotes
crostes de cetàsis
xeringues cedrills
menolls com de vòmit
es tringen amb clotxines
timors i vísceres
m'òrbids perir
d'escarafalls
a la rata que tòxica
ferum
de la rata que es quetxar
Esqarafalls
d'escarafalls
a la rata que toxica
ferum
de la rata que es quetxar
d'escarafalls
a la rata que tòxica
ferum
de la rata que es quetxar
Esqarafalls
a la rata que es quetxar
ferum
de la rata que es quetxar
xà-xà-xà
Txà, txà, txà, txà, txà, txà, txà.
Txà, txà, txà, txà, txà, txà.
Txà, txà, txà, txà, txà, txà.
Txà, txà, txà, txà, txà, txà.
Txà, txà, txà, txà, txà.