Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dijous.
Avui una Tertúlia que compartim amb tres convidats,
dos periodistes i una persona vinculada al món de l'educació.
Aquesta última és Carles Cepero,
que és el director de l'Institut Municipal d'Educació,
exresidor, professor, persona vinculada al món de l'ensenyament.
Carles, bon dia.
Bon dia.
I dos companys periodistes, Lluís González,
subdirector del diari de Tarragona.
Lluís, molt dia.
Bon dia.
I Sara Sanz, la delegada de la Vanguardia de Tarragona.
Bon dia, Sara.
Molt bon dia.
Tenim diferents qüestions, diferents temes d'actualitat.
Entre d'altres, per exemple, els Consells d'Administració
de les Caixes de Tarragona, Catalunya i Manresa,
que es van reunir ahir al vespre
per aprovar definitivament el pla d'integració,
el pla de fusió, el procés de fusió de les tres caixes,
amb un acord també econòmic,
el de demanar, finalment, 1.250 milions d'euros al FROP,
que és una quantitat inferior, en 65 milions d'euros,
inferior a la que s'havia dit o la que s'havia previst inicialment.
En fi, la decisió aquesta definitiva, aquest nou pas dels Consells d'Administració
de les tres caixes, com ho valoren?
El Lluís i la Sara, jo com a periodistes que seguissin el tema,
formen part del previst o no?
Jo crec que sí, jo crec que s'estan complint els plaços,
potser fins i tot han avançat a l'assemblea prevista per al maig,
que abans estava prevista, si no recordo malament,
em van dir que seria cap allà el juny-oriol,
per tant, els plaços s'avancen.
Jo crec que és la necessitat també,
imperiós que tenen les caixes, de posar-se una mica al dia,
perquè la situació, tot i que no s'acaba d'hivenglar,
és bastant fonguda.
És a dir, la crisi financiera encara hi existeix,
i aquesta és l'impresió que menys a mi em provoca.
De tota manera, això només és un pas més,
és una cosa que s'havia de fer perquè Brussel·la estava al sobre
i per tant era necessari,
i el Banc d'Espanya també ho exigeix.
Sara.
Sí, una mica això sembla que s'hagi accelerat
inclús una miqueta el procés,
i la situació és delicada,
com es veu en el tancament de les xifres de l'any passat,
i totes les provisions de fons
que han fet tant Caixa de Raona com Caixa Catalunya,
el qual vol dir que per aquest any
les coses tampoc no pinten molt fàcils.
Jo penso que és el guió que s'havia establert,
que tira endavant,
i que el Banc d'Espanya és el que vol també,
és a dir, que tots van en la mateixa línia,
i suposo que la cosa abans de l'estiu potser ja hi haurà.
Però el procés s'havia lentit, no?,
o donava aquesta impressió, no?,
com a mínim de cara al públic en general, no?,
de manera pública,
recordant fins i tot que s'havia previst
que al gener tot això s'acceleraria molt més,
que durant el primer trimestre segurament d'aquest 2010
la fusió podria ser una realitat,
i en canvi després amb tot el tema de Brussel·les,
d'aquest fons, dels diners que han de donar,
s'havia lentit,
i ara sembla que amb la reunió d'ahir
i amb els anuncis
sembla que torna a agafar més velocitat.
Vistes a fora, Carles, clar.
No, sí, sí, jo...
Perquè nosaltres a dintre no estem.
Completament des de fora, eh, t'ho dic,
vull dir, perquè els companys periodistes
potser fan una mica més de seguiment
de tota aquesta temàtica, no?
I jo com a ciutadà,
perquè tampoc tinc gaires assumptes
que veure amb aquest tipus d'operacions bancàries,
que jo sé que Banc d'Espanya
i que tot el sistema financer
de l'estat internacional,
doncs, fa que les entitats bancàries,
doncs, es fusionen per tenir, doncs,
passius i actius molt més potents, no?,
que no siguin caixetes, doncs, de...
en perill, doncs, de trencar-se
o, en fi, de fer malbé els estalvis
de molts ciutadans,
que potser és una mica el punt de vista
des del que jo m'ho miro, no?,
una mica així, simplement.
I, per tant, jo m'alegro
quan veig notícies d'aquestes
que tanquen processos,
que en moments determinats
hem patit altibaixos, opinions,
que si sí, que si no,
ve el de Caixa Girona,
doncs, que s'hi apunta una fusió,
després que es desapunta,
i, clar, jo més m'estimo que en tot aquest conjunt
de situació de crisi,
d'inestabilitat financera,
doncs, com més clar estigui el mercat aquest
i més condondent, millor.
Per tant, per mi, inicialment,
i com a ciutadà que m'ho miro des de fora,
és una bona notícia.
És que al fil d'això que ha comentat el Carles
ja ha posat l'exemple de Caixa Girona,
que, en fi, volia comentar-ho perquè, en fi,
sorprès segurament una mica aquests moviments,
recordant que Caixa Girona estava inicialment
en el procés de fusió de Caixa Tarragona i Caixa Catalunya,
després se'n va aliar amb altres Caixes,
al final es queda sola.
Vista des d'aquí, des del nostre punt de vista,
des del nostre territori,
l'actitud que ha tingut Caixa Tarragona
ha estat millor que potser la que ha tingut Caixa Girona?
O això és molt difícil?
Hauríem de fer una immersió
a les comptes particulars i propis de cada Caixa
per veure que aquestes situacions ho demandava.
Perdona, Lluís,
perquè quan es va posar en marxa tot el procés
va haver-hi gent que va dir que millor que Caixa Tarragona
que hagués continuat en solitari
i no aliar-se amb Caixes com Catalunya, no?
Recordo la polèmica, i que encara hi és,
és a dir, que hi ha molta gent contrària a aquesta fusió,
gent de Caixa Tarragona,
clients de Caixa Tarragona tota la vida, no?
De tota manera,
jo voldria fer puntualitzar,
això és una solució a un tema greu
que tenen les entitats financeres a Espanya,
i les Caixes també,
és a dir, que el que fem ara amb el FROP
és que l'Estat adelanta uns diners,
finança uns diners,
que ja no ens volguin donar a la resta d'Europa,
és a dir, o pagar molt més car.
Per tant, per mi,
no deixa de ser sempre una operació especulativa,
i per tant, home,
que això que és necessari
perquè si no corre el diner
difícilment aquesta economia es pot recuperar,
és evident,
i aquestes les mesures que va prendre el govern,
jo crec que les trobo encertades,
en un moment tan delicat,
més que el govern ha set la proposta del Banc d'Espanya,
perquè ho veia tan pelut
que si els generaven calés,
o els movien calés internament,
o això a Espanya encara
s'hagués pogut endeutar molt més del que està ara.
Per tant, és una operació, per mi, especulativa.
I en segon lloc,
volia brutalitzar-te.
Jo recordo que el capellà a l'octubre o novembre,
no recordo exactament,
quan ja es va pactar,
la fusió es va dir que es fusionarien
les tres caixes,
ja es va parlar que tota aquesta operació
acabaria el juliol.
I recordem que la fusió final
ha d'aprovar cada assemblea,
i l'assemblea està prevista,
a menys caixa d'Aragona va anunciar
que seria capellà al juliol,
les plaços que van anunciar.
Per tant, s'ha avançat, per mi,
en el procés.
És a dir,
per tu no que es que hagi anat lenta,
sinó que va al ritme previst.
Exacte.
I la tercera qüestió,
el que em preguntaves de sobre caixa de Girona,
el tema de les fusiones no està tancat.
És a dir,
caixa de Girona pot fusionar-se encara
amb el futur,
amb qualsevol altra entitat.
Jo suposo que també és una mesura intel·ligent
de caixa de Girona,
és a veure com funciona
i a veure cap a...
Hauria estat una bona opció,
caixa de Girona,
que hagués fet el mateix que caixa de Girona?
O visse ara des del territori
ens trobaríem en una situació
de certa inseguretat?
Jo ara veig que tampoc no connectant a fons,
ni connectant a fons res no m'ho,
no és com per dir sí o no.
El que em sembla és que sí,
s'ha apostat perquè,
això sembla que sigui una primera fase de fusions,
després les fusions també poden anar
a nivell espanyol, a nivell regional,
o sigui que sembla ser que poden ser
que hi hagi futures fusions.
Home, jo imagino que Tarragona
quan va presentar la fusió aquesta
tenia els números...
Fututs.
Fututs, també es tenia Caixa Catalunya,
i ha optat per aquest camí.
Seria difícil dir.
Suposo que a Caixa Girona
deu tenir altres...
És que potser també hi ha motivacions polítiques,
o no exclusivament econòmiques.
Jo pensava que sí.
perquè la Fundació de Caixa Girona
també correspon a la Diputació de Girona.
Sí, sí, d'acord.
I sempre hi ha,
hi pot haver un interès polític,
i fins i tot, doncs,
de territori també, no?
De pensar que aquestes caixes
estan molt vinculades,
evidentment,
per Diputació i per altres accionistes,
doncs,
al territori concret i menut,
en aquest sentit,
del territori localitzat,
i que es pot jugar una mica a vegades
a aquesta base.
Però jo, en aquest cas,
no ho sé,
ho dubto,
no crec tant
que s'arribin aquests extrems,
perquè quan hi ha pel mig,
doncs,
una situació econòmica
fotuda,
greu i tal,
i hi ha unes recomanacions
financeres del Banc d'Espanya i tal,
i fa falta moure aquest diner,
com deia Lluís,
doncs,
jo crec que prioritza
aquesta qüestió a l'altre ara.
És a dir,
que si Caixa Girona
està fent aquest tipus d'operacions,
jo també entenc
que més que per qüestions
territorials o polítiques,
em puc equivocar,
evidentment,
que sempre pot ser,
ell sabran,
però,
els seus consellers,
però jo crec que és més aviat
una qüestió,
doncs,
de qui dona més
o en quina fusió
hi pot sortir més beneficiada,
o no,
jo crec que és això.
Jo crec que els condicionants polítics
han estat a l'hora
de poder triar les fusions,
de triar els partners,
és a dir,
que jo estic convençut
que a Caixa Tarragona
li hagués funcionat millor
fusionar-se,
per exemple,
amb Ibercaja,
que es va parlar,
perquè Ibercaja
estava molt més sanejada,
no tenia oficines al territori,
té moltes menys,
i per tant,
segurament no hagués estat
tan traumàtica
amb el tema de d'andes,
que ara es prenen
uns llocs de treball,
amb prejubilacions
o amb jubilacions anticipades,
com vulguis,
però aquesta és la intervenció política
que crec que
no la trobo desencertada,
perquè a última hora
el que s'està provocant a Catalunya
és que les Caixes
siguin catalanes
i per tant,
aquí el que parla de l'Aquí,
aquesta és l'adhesió política,
però no sé si pel territori
li hagués millor
una fusió
amb altres Caixes
de la resta d'Espanya,
jo crec,
per mi és més positiu
anar a buscar la millor,
el que pot ser
per donar Caixa
i no la tindrem un futur.
Sí,
tot i que al govern
de moment no li agradi
al govern de la Generalitat.
Però creus que Caixa
de Raúna
no ho va tenir en compte ja,
la possibilitat d'Ibercaja
i la va descartar?
Jo crec que van ser
les desigions polítiques
les que van decantar
a la desigua final.
Sí,
perquè recordem
que el govern
en aquest sentit
sí que sempre ha apostat
per les fusions
entre Caixes catalans.
Uns processos de fusió
a Catalunya i a Espanya
que la veritat
també van més l'any
segurament
del que voldrien
els governs
de Catalunya i d'Espanya.
En fi,
deixem aquesta qüestió.
Segur que encara
tindrem temps de parlar
en altres ocasions
d'aquest procés
que tira endavant
de les tres Caixes
de Catalunya,
de Tarragona
i de Manresa.
Tenim altres cites
interessants
aquesta setmana.
Demà mateix
al Parlament
hi haurà una mena
de marató
d'intervencions
de polítics,
de representants
polítics i socials
a la comissió
on es discuteix
la llei d'ordenació territorial
o la llei de vagaries
i aniran
entre d'altres
l'alcalde de Tarragona,
l'alcalde de Reus,
l'alcalde de Tortosa,
els presidents
de les quatre diputacions,
tots compareixeran
en un dia.
Són un llistat
de 16 persones
que intervindran
en aquesta comissió parlamentària.
Cadascú dirà la seva.
Ja sabem, suposo,
tots què dirà cadascú, no?
Sara,
tu creus que servirà
d'alguna cosa?
Jo crec que
no hi van tants
com voldrien, no?
Perquè l'altreia llegia, no?
Quan la canonja
van anar a 12, no?
I aquí n'han quedat
uns quants a fora.
jo crec que, bueno, sí,
que tots sabem bastant
el que dirà cadascú,
el que passa
que tot això,
tota aquesta pressa, no?,
per tirar endavant
aquesta llei
en aquesta recta final,
doncs obliga a això
a fer un debat
potser més ràpid
i una cosa
que afecta
tot el territori,
potser 16 compareixents
amb tots els conflictes
que hi ha,
no només a la vagaria
de Tarragona,
sinó a la resta
de Catalunya.
Em sembla que
serà una cosa ràpida
i potser
no hi haurà
temps a fer el debat
que potser requeriria
una llei
d'aquesta dimensió,
no?
Per tant,
pot ser
el perill
que s'aprovi una cosa
sense el consens necessari
que crec
que jo estic convençut
si féssim un referèndum
ara jo crec
que no sortiria endavant,
però bueno,
que no sortiria endavant
la llei.
Jo crec que no.
Perquè la gent
no la troba
important,
vols dir?
Ni important
ni convenient
ni sap per què li serveix.
El que passa és
que l'àrea metropolitana
pesa molt, no?
Això, sí.
Carles.
No, no,
s'ha de dir, Lluís,
no?
Vull dir,
ara,
potser sí que el tema
de pedagògic
i de donar explicacions
per què serveixen
les lleis
o grans lleis
com aquesta mateixa
doncs a vegades
trontolla una mica
i estem excessivament
alluny, no?
dels legisladors
i del Parlament.
Però bé,
jo crec que sí
que és una llei necessària
i que és una llei
que es contempla
en el desenvolupament
de l'Estatut
i que l'Estatut
ha aprovat,
doncs com més
el desenvolupem
també jo crec que
també
amb més fortalesa
ens el fem de tots,
de tots nosaltres
i fins i tot
i malgrat hi pugui haver
una determinada sentència
del Tribunal Constitucional
que d'alguna manera
això també jugui
a favor d'uns
o a favor d'uns altres,
no?
I aquí sí que hi ha
una opció,
jo crec,
política clara
doncs dels,
i per això
a vegades m'estan
una mica
l'Estatut
de Convergència
i Unió,
de jugar
amb aquest tema
de la llei
d'ordenació
del territori
que és una gran llei
potent
per Catalunya
i que,
home,
jo crec que,
clar que és una llei
d'aquestes
que dius,
però què en traiem,
què hi guanyarem?
És allò de dir,
clar,
si no veus pedres,
no veus totxos,
no veus coses concretes,
i no veus infraestructures
a vegades
les lleis aquestes
d'aquesta naturalesa
doncs són més complicades,
més difícils d'explicar
i això és una mica
responsabilitat de tots
i creiem en ells,
jo penso.
I del temps,
no?
Perquè el tempo condicionarà molt,
ara hi ha unes eleccions
al novembre,
inclús el debat
queda condicionat
perquè un mateix partit
en un territori
o en un altre
tindrà postures
diferents
i llavors explicar això
com tu ho dius,
que la gent entengui
què és això,
quina és la meva postura,
quina és la teva,
jo crec que això requereix
un procés potser
de reflexió una mica
més ampli.
Només una part,
jo estic d'acord
amb que potser
s'hagués tingut
de començar abans
aquest debat
si es volia fer
en aquest periodisme.
Aquesta legislatura
ha hagut molt de temps
per fer-ho.
De fet,
Roca ja s'estava plantejant
la reordenació territorial.
Que s'ha de fer,
per tant d'això,
ho hem de fer o no ho hem de fer?
S'ha de fer aquesta llei
d'ordenació?
Clar,
aquí potser hi hauria
aquesta taula.
El Lluís donar a entendre
que no,
que creu que no.
Que no cau.
Jo entenc,
des del punt de vista
ningú m'ha explicat
les avantalles
que es puc tenir.
Per tant,
no puc decidir
sobre algo
que és una hipòtesi.
Solament és una hipòtesi.
Ningú ha demostrat
que això ens millorarà
la vida de tots
els ciutadans catalans.
Ningú.
Les divisions territorials,
sobretot en una divisió
com aquesta
que es vol fer
a Correcuite,
com ara,
on la demarcació política
quedarà igual,
és a dir,
no es tocarà res,
i que en canvi
crearem una altra
administració paral·lela,
jo sentitament no ho entenc.
Com portarà a treure-ho una altra.
Si ho vol estar,
és que l'Estat
és el que cada vegada
ho vol aprovar.
I mentrestant...
I l'Estatres de l'Ebre
fa molts anys
i molt temps
i molt històricament...
Segurament això
requereix un debat
molt més profund,
molt més llarg
i no a Correcuite
com s'està fent ara.
I és el que jo penso,
és a dir,
jo no dubto
que ni estic trient
que sigui...
No estic dient
que no sigui legítim
que alguna cosa
que està mal a l'Estatut
no s'hagi d'aplicar.
Però jo crec que s'ha d'aplicar
en condicions normals
i que el doctor
ho mantengui
i tothom hi participi.
No d'aquesta manera.
I ara per què
que t'expresses?
Perquè s'ha d'incloure
amb el debat electoral?
Perquè no li ve calta explicació.
I de fet,
les Terres de l'Ebre
tenen la seva pròpia
delegació del govern,
tenen la delegació
de la Diputació,
o sigui,
realment ja hi ha hagut...
De ser que en la província
a la pràctica
ja tenen organismes propis
d'administració, no?
Sí, sí.
El que fa una mica
de mal d'ulls
és per exemple
el Penedès,
el Lli Penjat, no?
Tot aquest ara
un debat potser innecessari
pels problemes que hi ha
dels Reus Tarragona
si la vagaria de ser Tarragona
o Camp de Tarragona
que ja és un tema
que ja portem
no sé quants mesos
venint a la Tartúlia parlant,
que potser ara
jo crec que
la ciutadania
esperaria
altres tipus de debat.
Però ja hi ha
parts de l'administració
que treballen
en un sentit
gairebé vegarial
com són els serveis territorials
d'educació,
per exemple.
Exacte.
Ja fa anys,
no només a Terres de l'Ebre
perquè no hi ha una oficina
i hi ha un director territorial,
etcètera,
sinó també
a la Catalunya Central,
ja hi ha una certa ordenació
de l'administració
en aquest sentit.
Ara es tracta,
jo crec,
que del que es de fet
amb algunes de les administracions
passi a ser dret també.
I d'acord que
hi ha uns requeriments
de circunscripcions,
etcètera,
que s'han de negociar
i s'han de pactar amb l'Estat,
per començament
de fer equivalències
entre províncies
i vegaries potser
en comptes de quatre
seran cinc
i després set.
Bueno,
és un procés complex
i jo entenc
i no és fàcil
i evidentment
hi ha d'intervenir
en el debat
una part del territori,
tot el territori,
tot el territori.
Hi ha territoris
que ho tenen molt clar,
molt tancat,
suposo jo,
Terres de l'Ebre
és gairebé indiscutible
pels que estem
a l'actual província
de Tarragona.
Tot i que Tortosa
ja en posta també
ja ha començat a...
Però això ja va
més enllà
de les vequeries.
Rivalitats
en les ciutats,
no per la capital.
Aquest meló
sí que és complicat,
aquest.
Bueno,
si ja ho resum,
crec que és important
que demà hi vagin
i que facin
aquesta participació.
Però inclús sé
que pels propis polítics
és incòmodo
en aquest moment
defensar les seves postures
en aquest moment.
Perquè sempre que
xoca ideologia
amb territori...
Per exemple,
jo ara em pregunto,
quan es va fer
l'acte del Reus Capital,
en Benach
sentat a primera fila,
home,
i per altres qüestions,
però clar,
ja seria difícil
plantejar que Benach
es pugui presentar,
per exemple,
estic fent una hipòtesis
que no s'hi presentarà,
però per altres raons,
com a cap de llista.
És a dir,
fins a quin punt
un que és candidat
o que ara d'aquí
quatre dies
es posarà a fer campanya,
diré segons què,
o ho diu
perquè d'aquí quatre dies
s'ha de presentar
en unes eleccions.
O sigui,
crec que és un debat
una mica contaminat.
No, no,
és cert.
No sé què han dit ara,
però no,
no,
no,
perquè ja surt
de la mateixa premsa,
no?
Aquests d'allò...
Bueno,
determinats polítics,
doncs visiten Tarragona
o visiten Reus,
els anuncis que fan,
bueno,
la premsa de vegades
són una mica diferents,
també,
el to de la importància
que li donen
a la ciutat
que estan visitant.
A part de polític,
fins i tot és humà.
Si estiguéssim aquí
fent una tertúlia a Reus,
els mateixos que tenim aquí,
no sé si...
Té un altre to, no?
Utilitzaríem el mateix to.
Ho diria,
o potser dirien altres coses i tot.
En qualsevol cas,
la veritat és que,
clar,
en l'entorn de tema
hi ha diferents nivells de debat,
no?
De la necessitat de la llei o no,
aquí que hem comentat,
o fins i tot
a la manera en què el debat
es portarà demà
tot concentrat en una jornada,
que és el que deia fa uns minuts,
que dona la sensació de...
Desbandir ràpid.
No?
Clar,
la sensació aquesta,
quan fa uns dies
els mitjans de comunicació
parlaven que l'alcalde de Tarragona
aniria al Parlament
a explicar la postura de la ciutat
o la postura de l'Ajuntament de Tarragona,
segur que el ciutadà
tenia una altra imatge
que segurament tindrà demà,
que intervindrà just després
de l'alcalde de Lleida
i abans de l'alcalde de Reus
i els quatre presidents
de les diputacions
intervindran un darrere l'altre
demà al matí.
Aquesta sensació de...
Sí, sí,
i a paper del president
de la Diputació de Tarragona, no?
Que ell sí que és candidat,
que ell sí que estarà fent campanya
tota la demarcació
d'aquí quatre mesos
i, bueno,
s'ha de posicionar, no?
Tampoc no ha de ser fàcil.
Però clar, per exemple,
els càrrecs que són
supramunicipals,
el president de la Diputació,
el delegat del Govern
de la Generalitat
i d'altres,
quina postura?
El que està dient la Saga.
Quina postura poden avocar?
Encara tenim la sort
que Josep Poblet
és de Vilaseca
i no és ni de Reus
ni de Tarragona
perquè si no ja s'havien...
Però els que diguin el que diguin
és que jo crec
que han perdut credibilitat
els mateixos.
Per molt que es vulguin explicar
i ho fègin bé
i estiguin a favor
perquè també és igual
la postura,
és que seran difícilment creïbles
en aquests moments.
És que estem menjant
per a cap anys
des de fa temps.
I això,
aquests missatges
arriba de manera diferent
al ciutadà.
No el plega igual
que a un començament
de la legislatura
que hi ha temps per endavant.
I això fa mal a la llei.
I el plantejament
inclús la gent que pot dir
ostres, de què serveix?
No ho tinc clar
però potser sí,
però clar.
Està clar que totes les lleis
que no tenen un gran consens
estan condenades al fracàs
o almenys
sempre després
són successives
i desamodificades.
A més en aquest cas
que torno a repetir,
fins i tot el consens polític
de partits,
de vols parlamentaris
tampoc hi és.
A veure,
fins i tot
en el cas que diguessin
que s'ha fet ja
un determinat debat
en el territori
però resulta que
i ho admeto,
és així,
també ho veig.
Al mateix Parlament
ja hi ha discrepàncies
sobre els timings
de l'aprovació de la llei.
Malgrat que en pugui estar d'acord.
Per tant,
jo també optaria
per una mesura
en el sentit de dir
bueno,
parlem-ne,
continuem parlant
i esperem a veure
quan s'ha de prou.
Però jo crec que és una llei necessària,
sí.
I aquí
és el...
A veure,
dius,
ets fa volta?
Jo crec que sí,
també.
No és ja ara
l'administració
aquesta provincial,
diputació
és la que
en el decurs
de tots aquests anys
s'ha anat
treballant
i potenciant
pel ciutadà,
per l'administració
i de cara al ciutadà,
amb aquesta proximitat
o amb més proximitat
que dèiem
d'aquest tipus d'ens.
Ara,
si hi ha vegueries,
evidentment no hi ha que haver
diputacions,
per exemple.
Això no ho decidim nosaltres, eh?
Això no ho decidim nosaltres.
És que
el mateix territori
està regit per...
Depèn de l'estat,
depenent de les majories
de l'estat.
Digues, Lluís.
No m'ho dic ara gaire
per mi
el que ja tenim.
És a dir,
per exemple,
el que passa
que aquesta llei
està posant en evidència
o ho esteu dient
en tot cas...
és a dir,
esteu dient
que els consells comarcals
no serveixen per res,
no són propers
als pobles.
És a dir,
que hi ha
una administració
que són els propers
que són els propers.
Però seran els mateixos.
Sí, però no serà com...
Bé, perquè jo el tinc en temps cert.
El que passa que ara no tindrà...
Hi haurà com una taula
d'un Consell d'Alcaldes.
No hi haurà els...
Com ara, doncs,
33, penso que són regidors
de...
que no cal que siguin alcaldes.
I això sí que generia
tot un altre d'allò.
Ara...
O sigui, jo crec que si s'ha de canviar
és per millorar.
Per tant, el que hi ha ara,
si es fa per millorar,
és que no s'ha de...
Per aprimar una mica, no?
Aquesta és la conclusió
que jo trec.
Votre us imagineu els partits
dient si aquí defenso això
que si no la canonja...
Què passa amb la canonja?
La canonja com va començar?
No, però la canonja...
Em penso que són tots
els partits polítics
els que defensen...
Sí, sí, hi ha consens.
I n'hi ha a Tarragona,
ho sabem,
que perdran i n'hi hagui i guanyaran.
N'hi hagui guanyaran.
Si ho mires des d'aquest punt de vista.
Sí, sí.
Però també tot és hipòtesi.
En fi, suposo que el tema
de la compareixença
de tantes persones,
16 persones en aquesta comissió,
que és la comissió
de frases institucionals
del Parlament,
respon també als timings
que ha de tenir la cambra legislativa,
perquè recordem
que l'últim període de sessions
és aquest.
Suposo que quan arribi l'estiu
d'alguna manera
tancarà el Parlament
perquè es convocaran eleccions
a la tardor.
I per tant,
la llei, si es vol aprovar,
ha de portar aquest ritme.
Deixi'm introduir
altres temes de l'actualitat
que em sembla
que són prou interessants.
Ahir va haver-hi una jornada
de debat a la cambra de comerç
convocada per la cambra
i el port
sobre el tema
del turisme de Creuers.
Últimament,
des del port
i des de l'Ajuntament
i des de la cambra de comerç
ha parlat molt
d'aquest tipus de turisme.
Fins i tot
ahir va haver-hi
algunes ciutats
de la resta d'Espanya
que van venir
a explicar els seus casos.
Per exemple,
el de Cartagena.
Sembla que seria un exemple
a seguir pel de Tarragona
perquè el que volen
fixar-se
en una dècada
és que puguin venir
entre 50 i 70 creuers
a Tarragona.
Moltes vegades
ens hem preguntat tots,
segurament,
Tarragona,
tenint en compte
que estem al costat de Barcelona,
pot aspirar
a ser un port
relativament potent
en el tema de creuers,
creus tu, Sara,
per moltes inversions
que es facin i tal?
O sí,
ho hem de fer
a aquesta aposta
pel turisme de creuers?
Jo crec que potser
aquesta aposta,
ara és fàcil dir-ho,
però quan aquí
s'implanta PortAventura,
quan aquí
el sector turístic
fa un replantejament,
fa unes inversions
al sector privat,
a Salou,
a Cambrils,
per posar-se el dia
a remol de PortAventura,
potser és llavors
o abans
quan s'hagués hagut de plantejar,
o sigui,
quan es fan les ampliacions
del port,
abans s'hagués hagut de plantejar.
Jo crec que Tarragona
té potencial,
sempre ho he pensat
i a vegades
em quedo una mica
quan veig que hi ha
algun polític
que no ho pensa
o que sí que té potencial,
Barcelona és molt potent,
però Tarragona
té altres coses
que pot vendre.
Em sembla bé,
em sembla pel bon camí
i també em sembla molt bé
que cada cop més,
no és directament relacionat
amb el tema,
però aquestes jornades
de la Cambra de Comerç
com a mínim
posen aquests temes
sobre la taula
i provoquen una reflexió
que fins fa no massa
no la teníem tampoc.
d'anar posant temes
sobre la taula.
Jo crec que el tema
dels creuers s'ha d'abordar.
Lluís.
Jo fa anys
que estic defensant
que Tarragona
ha de tindre
una terminal
de creuers
perquè
és que Tarragona
sí,
té potencià la norma.
És prou.
Però tu quan has dit això
segons quines instàncies?
Quina ha sigut la resposta?
Hem de vendre el vi
de no sé on
hem de vendre el tal
de no sé quan
quan Tarragona
per si sola
amb un port d'aventura
al costat
turisme creuer familiar
ja és un prou reclam.
A veure,
fixem-nos en l'exemple
d'Itàlia
on està el turisme
de creuers
tenim Gènova
no són les grans capitals
i està molt a prop
de Roma
per tant
que té potencial enorme
i a més a més
un potencial
que dóna una riquesa
increïble
és a dir
després de la indústria química
que és la que més es porta
el turisme
que és una altra manera
de crear divises
és el més important
aquest demarcatxut
des de fa molts anys
i aquest sector
el sector dels creuers
és una cosa
que s'ha deixat anar
de manera lamentable
han arribat creuers
a Tarragona
van venint
dos o tres
quatre a l'any
però no venen més
perquè no tenen instal·lacions
la mitjana
cinc o sis a l'any
diuen
i si no venen més
l'objectiu és que en deu anys
arribem al cinquanta
per exemple
no hi ha instal·lacions
tenim producte
és a dir
producte per exportar turísticament
tenim tota una comarca
o tota una
una àrea
les comarques
és una àrea de Tarragona
la Costa Dorada
que per mi
és tota la província
en aquests moments
que té un potencial enorme
i que està treballant
en aquest sentit
que està traient beneficis
fins i tot a l'interior
estan treballant
i posant les bases
per funcionar
tot tipus de producte turístic
i en canvi Tarragona
encara estem
amb Argos
un debat que fa 20 anys
que jo el sento
Cartagena 89
no s'hi va posar
és curiós
que a més Cartagena
una ciutat també industrial
que té
la seva petroquímica
curiosament
sigui un exemple
que vingui a explicar-ho a Tarragona
i la gent de Tarragona
digui
no no
és que està bé l'exemple
Carles
aquí hi ha un exemple
abans parlàvem del consens
del territori
i de pedagogia
i d'explicació
i gairebé
no cal explicacions
jo crec que el 99%
o 98%
del procés de Tarragona
està d'acord
en què el porre vi creués
és a dir
però potser és que fins ara
no ens ho hem cregut
no no
jo crec que si tu fas
una entrevista al ciutadà
jo crec que no
i la prova és que no ens hi hem posat
vostè creu que a Tarragona
haurien d'arribar creus?
et dirien tots que sí
sí però llavors
si hi ha de posar
el sector
si hi ha de posar
els patronats de turisme
si hi ha de posar un poc
això és una altra qüestió
ara parlem del consens
hi és en tots els nivells
jo penso que hi és
home clar
és indiscutible
indiscutible
doncs econòmic
però la qüestió és treballar-ho
molt bé
per tant
on deu estar
jo com deia
jo crec que a temporada
es va fer alguna cosa
així hi havia uns
no uns vaixells
que anaven cap a Mallorca
que fins i tot
no ho eren creuers
no sé què
que ho va semblant
a la mateixa terminal
no no ho sé què era
aquells faixells ràpids
que després van
sí
van fer viatges
jo pensava
mira
no sé quants anys fa això ja
i pensava
no tants
deu
vuit o deu
no no
uns quants
jo pensava
mira
ja tenim
i a més allà posava
estació marítima
i semblava que tota la cosa
tirava endavant
de fet ho posa
no no
però quan s'empurraven
les ampliacions del port
no s'ha tingut en compte
jo només vull dir
que tots estem d'acord
per tant
estem d'acord
estic convençut
aquest debat
quan s'ha plantejat
i em permetràs
que et digui
que per culpa
dels senyors
que han estat governant
aquest país
fa 20 anys
o hem fet més
de fa 20 anys
ningú s'ha preocupat
de posar això en sòlfa
ha estat una falta
de voluntat política
el fet que Tarragona
no tingui
perdona'm un moment
perdona
i se m'acabant
però estàs dient una cosa
com si
la culpa és dels polítics
però la culpa és nostra
per votar en aquests polítics
també
però doncs
perquè és que al final
però amb això
però amb això també et volia acabar
i t'ho diré tot
Tarragona
fins fa poc
ha viscut sempre
d'esquenes al mar
i si no
mira com tenim
nosa senyors
s'està notant
que s'avança en aquest sentit
des de quan
des de quan
ara no farem campanya
no ho dic
per lo que diu
dels anys
que no s'han preocupat
pel port
doncs si fa
ja fa uns quants anys
doncs vol dir
que
han passat tot tipus de govern
doncs vol dir
que els darrers
els darrers equips de govern
doncs bueno
van en línia
de millorar
s'ha potenciar el port
però des del punt de vista industrial
no?
mai s'ha vist el port
com un atractiu turístic
per això tindrem la terminal
i tindrem la terminal
allà darrere el carbó
que la gent haurà d'agafar un minibús
els turistes
i passar per tota l'esquigú
bueno
això són les plans
que ens van presentar
però
jo vull dir que
no sé si és una terminal
més aviat
és un moll adequat
suposo que posaran
les condicions adequades
perquè sigui
una terminal
de govern
i sortida de creuers
però les ampliacions del port
s'han fet pensar
des d'un punt de vista industrial
ara és molt difícil
posar un carrer
que amb 5 minuts caminant
puguis estar
a la plaça dels carros
estem parlant d'aquest anunci
del que han anunciat ara
que jo no hi vaig anar
si hi vas anar
jo d'aquest anunci
no he llegit gaire més
que el titular només
per tant no conec
com se farà
en quin espai
en quin estrelló
perquè ho van presentar
i parlem de l'any 2020
per arribar al 2020
bueno
ja està bé
que s'hi posin mans
a la feina
i tant
està perfecta
per tant
de la notícia en si
ens n'anem d'alegrar
i estem tots contents
i a més et diré una cosa
que t'al·larà
lamentem-nos també
no només d'això
de la quantitat de coses
que a Tarragona
s'han deixat de fer
durant molts anys
vols que t'en digui
algunes quantes
des de l'àmbit d'educació
no, la sabem
llars d'infants
escoles
instituts
és que
tot porta la seva seqüència
si no te'n preocupes
des d'un bon principi
d'anar planejant
i d'anar planificant
doncs te trobes
amb aquest de lloc
però potser aquí
aquí és la classe política
i la societat civil
la que no se l'ha cregut
segurament
no només són els polítics
vull dir que hi ha un sector
que també ha de pressionar
per portar els seus clients
perquè a fet
qui n'ha de treure rendiments
i els ciutadans
exactament
un sector de la restauració
de l'hostaleria
de qui sigui
jo repeteixo
que aquest debat
no és nou
en absolut
i jo que porto els quants anys
perquè t'ho puc assegurar
el que passa
que mai s'ha cregut
amb això
aquest és el que ha passat
i no s'ha cregut
no és culpa dels ciutadans
segurament
si haguessis preguntat llavors
com ara
t'hagessin dit que sí igual
i sobretot
perquè realitzar
una zona com el comerç
de Tarragona
t'hagués dit que sí
el que passa
és que ningú
s'ho ha plantejat seriosament
s'ha pensat
a veure
no estem dient
que ho hagin fet tot malament
estem dient
que els sucessius governs
no han pensat
en aquesta possibilitat
de creure
fermament
en què és
una manera de portar riquesa
a la ciutat
i a la zona
no s'ho han cregut mai
ni els polítics
ni el sector turístic
de la ciutat
ni els polítics
ni el sector turístic
de la ciutat
el sector turístic
perdona
perquè pot presionar més
la Càmera de Comerç
pot presionar més
això que estem
presionant ara
que de fet
l'anunci de la nova terminal
ve després d'una pressió
important del sector
en el port
quan es va dir
ens posem a mans
a l'obra
és perquè hi havia
una pressió important
això fa 10 anys
tampoc no es plantejava
no plantejava el sector
d'aquesta manera dura
perquè jo hi era
i et dic que sí
perquè a més a més
vaig participar
en un debat d'aquests
és més
sí que es veia
el que passa
que no es contemplava
perquè hi havia
altres prioritats
considerava
llavors
me sembla que era
el president de Porta
i els n'hi va dir
no recordo malament
és a dir
no es plantejava
ni altres prioritats
era qüestió
que la indústria d'aquí
pogués anar
a buscar nous mercats
l'indústria
sí que ha pressionat
segurament molt
tema dels contenidors
a l'ample de via
i que és necessari
clar que era necessari
però
crec
però això
sempre quedava relegat
ja ho estudiem
ja ho mirarem
quan ja es deia
que era una aportació
possiblement
que podíem entrar per mar
gairebé 4 minuts de turistes
potser arriba tard
però
en fi
com a mínim
si ara
ens posem en el mercat
de creuers
doncs
potser farem tard
no ho sé
no crec que fem tard
potser arribarem
això un pèl tard
però encara hi som a temps
mirin l'exemple de Barcelona
capital mundial
dels creuers
acabem
Carles Tepero
Sara Sánchez
Lluís González
gràcies per compartir
aquesta estona de tàrtulia
que faci bé
adeu bon dia
bon dia