Is there a place for me? Somewhere to stay?
La sintonia ja ens indica que comença l'espai que cada dilluns a última hora dins al matí dediquem al Caixa Fòrum
i tenim també com cada dilluns el director del Caixa Fòrum a aquest Arragona, el Carles Marquès.
Carles, bon dia.
Molt bon dia.
Que vens acompanyat de núvies.
Sí, molt ben de núvies, molt ben acompanyat, sí, exactament, i més d'una, eh?
A veure, que avui ens proposem dins al Caixa Fòrum una activitat, un projecte molt curiós, divertit,
i a més en què necessitem la vostra participació. Això és una crida.
No parlem encara d'una exposició, sinó del projecte d'una exposició fotogràfica.
Necessitem models per fer les fotos.
Sí, ja està.
Sota el títol de, et vols casar amb mi?
Què fa que us passa al Caixa Fòrum?
M'ho preguntes a mi, m'està sentint la meva dona, per si de cas ho puc dir, no ho puc dir?
Dona del Carles Marquès, això és el que diuen des del Caixa Fòrum.
És molt compromès, això que em preguntes, eh?
Això és el que pregunteu a les tarragonines.
Fem una cosa, si véns el dia 6 de novembre, en tornem a parlar.
6 de novembre. A veure, posem-ho...
Anem explicant, anem desvetllant el secret a tenir plana fotògrafa. Bon dia.
Hola, bon dia.
I Cèlia del Diego, comissària de tot aquest projecte. Bon dia.
Bon dia.
Ens esteu proposant a fer fotografies de dones vestides de núvia.
Ah, exacte.
Rasicur seria això.
Sí, fins ara hem estat fent vídeos i fotografies,
i el que proposem pel dia 6 de novembre és fer una...
Estem fent això que deies, estem fent una crida per fer una acció participativa.
És a dir, intentarem acumular el màxim de núvies
que ens acompanyin en la realització d'un vídeo,
que també formarà part de l'exposició.
O sigui, aquí ve la crida...
Et vols casar amb mi?
Clar.
Tothom que tingui algun vestit de núvia a casa,
que això ja veurem com s'aconsegueix, no?
Estigui soltera, casada, vidu, és que és igual.
Que se'l posi, i el dia 6 de novembre heu quedat a la plaça Imperial Tàrraco.
Sí, hem quedat a les 10 del matí a Caixa Fòrum.
És a dir, no haurem d'anar vestides pel carrer des de casa...
Era una de les preguntes.
Que és una de les coses que dius...
Ai, ai, ai, ai, què m'estan dient?
Si ara has de venir de Torredon Barra, al Cuber, on sigui...
No, no, no.
No, no, no. Venim amb el vestit amb una bossa,
quedem a les 10 a Caixa Fòrum,
i allà, totes juntes, llavors ja això ja es converteix en un grupet,
ja fa menys vergonya, ens canviem totes,
i baixem cap a la plaça Imperial Tàrraco, que és on farem el vídeo.
Val, per tant, no són fotos, és vídeo?
És una peça de vídeo, sí.
Més preguntes, quanta gent necessiteu?
Més o menys perquè faci una mica de petxoc.
Que faci bulto, no?
No ho sé.
Jo crec que ho farem amb tantes com vinguin.
Si no hi queben, millor.
Més val que s'obri, que no ve de fer el cop de pasta de...
Exacte, exacte.
I hi ha una cosa que també és important,
i és que no hi ha cap acció, ni cap cosa concreta que s'hagi de fer,
que sigui molt complicada.
Però, clar, un cop arribem a la plaça Imperial Tàrraco, on ens canviem?
A Caixa Fòrum, ens canviarem a les 10.
Val, i baixarem ja la rambla...
Totes juntes!
Totes juntes, que sent a les 10 del matí tampoc no es confondrà amb un comiat de soltera.
No, no, no, no, no voldríem tal cosa, no.
I aleshores, quan arribem allà a la plaça,
sí que ja hi ha...
Nosaltres som un equip de producció
que més o menys ja anirem guiant a tothom què ha de fer
durant la realització del vídeo.
Però no seran activitats, com deies tu, compromeses,
ni no cal ser actriu, ni posar-li molt de morro.
En absolut, en absolut.
Només l'únic requeriment és que tinguin ganes de passar-s'ho bé,
que puguin aconseguir un vestit de núvia,
tant si és de flors, de colors, blanc...
Però això tot val?
Tot val.
O s'ha de notar molt que és de núvia?
Tot val.
Tot val?
Sí, perquè n'hi haurà...
La majoria són blancs i són...
És a dir, a dintre d'aquest pupurri,
el tant percent ens fa...
Podem dir tranquil·lament que tot val.
Perquè la majoria seran blancs...
Per tant, que hi hagi alguna nota de color ja...
Inclús estarà molt bé.
Ja va bé.
Sí.
Però què en farem després d'aquest vídeo?
Què en farem després d'aquest vídeo?
Doncs l'1 de desembre...
I inaugurem.
A Caixa Fòrum.
A Caixa Fòrum Tarragona.
L'exposició per sempre,
en el qual hi ha quatre peces més,
dues que s'han fet a Tarragona,
que ja estan fetes,
una a Lleida i l'altra a Palma,
perquè aquesta exposició anirà després a aquests llocs,
però, com ja vaig dir una altra vegada,
i ho he dit a la roda de premsa,
la peça aquesta, l'exposició aquesta més ben dit,
va néixer d'alguna manera a Tarragona.
És a dir, l'altra nit ja tenia aquest projecte,
ja estava treballant,
és a dir, tampoc venia del no-res,
però un dia van venir la Cèlia,
que ja hem dit que era de Tarragona,
i l'altra nit van proposar això,
i jo ho vaig elevar, diguéssim,
als serveis centrals de la Fundació La Caixa,
que us sembla, en principi,
amb l'ambició de fer una cosa més petita,
més aquí al Caixa Fòrum,
però va interessar tant la proposta,
que ara es farà a Tarragona,
primer, perquè per alguna cosa ens ho vam...
Ella s'ho va inventar a casa seva,
però diguéssim, aquí ho vam apadrinar,
i després anirà això a Lleida i a Palma.
Per tant, el vídeo que resultarà
de la gravació de la Imperial Tàrraco
serà una peça més d'una exposició,
d'una mostra fotogràfica,
que la base ja està feta,
i les fotografies ja estan fetes
amb exteriors de molts llocs.
De tot tipus.
I a més estem veient fotografies curiosíssimes,
molt divertides.
Explica'ns alguna.
Per què ens fem la idea?
Hi ha dues aproximacions a la idea de la Núbia,
que és el mapa que jo he plantejat
per fer el projecte.
I aquests vídeos i aquestes fotografies
que tu comentes
és la part del tu a tu,
és a dir, la part com personal,
de la intimitat.
Jo el que he fet ha sigut
a través d'un dispositiu
que hem posat en marxa amb en Carles,
hem contactat amb associacions de Tarragona
de dones,
Federació de Dones,
Associacions de Dones...
Llavors el que hem fet ha sigut
anar a buscar tot de dones
que volien participar
i hem fet unes peces,
doncs per exemple,
n'hi ha algunes que ens expliquen
com era el dia del seu casament.
Unes altres que ens fan
escenes quotidianes,
però vestides de núvia.
Vèiem una senyora,
és que jo he gelat molt
amb aquesta fotografia,
una senyora ja entrada en anys,
una àvia,
amb el seu,
suposem que és el seu vestit de núvia,
vestida de núvia en tot cas,
i escombrant el pati de casa seva.
Tenim una núvia dentista,
tenim...
Sí,
tenim una núvia
fent enganxat davant de la tele,
tenim una núvia
que treu a passejar un gos.
Són núvies tarragonines totes?
N'hi ha moltíssimes,
sí.
N'hi ha moltes de Tarragona,
n'hi ha moltes de Palma
i n'hi ha moltes de Lleida.
I bàsicament això és el que
després anirà polulant
per les diferents ciutats.
Exacte.
Per tant,
les núvies de Tarragona
tindran un gran pes, eh?
Sí,
un pes doble.
Pes doble, exacte.
Un pas doble,
doncs pes doble.
Tenita,
explica'ns una mica
quina és la teva trajectòria
com a fotògrafa.
Ets molt jove.
No tant, eh?
Ah,
però s'ho sembles.
T'ho serveis bé.
Tinc 35.
Vull dir que no,
que ja fa dies que corro
i...
Jo normalment,
durant molt de temps
vaig estar treballant
únicament en fotografia
i jo m'autodefineixo
d'alguna forma
com a enviada especial
a les zones de conflictes personals.
També té el seu perill, no?
Si t'hi poses massa,
té el seu perill.
Té el seu perill
amb totes les zones de riscos.
I ser nòvia té un perill, també?
Home,
entraria dins de la zona
de conflictes personals.
Podríem parlar, no?
Podríem parlar, sí.
En tot cas,
són llocs controvertits, no?
Aleshores,
jo durant molt de temps
vaig estar treballant,
per exemple,
amb els meus avis
que vivien en una residència
de gent gran.
Després vaig estar també
durant molt de temps
documentant
què passa en una casa.
Les coses,
aparentment,
quan no hi ha acció, no?
O quan no estan passant fora.
Els marges...
Si tu, per exemple,
agafessis un àlbum familiar
fora d'aquests llocs, no?
Dels aniversaris,
de les excursions...
Què més passa, no?
Com més podríem explicar
què passa en una família?
Aleshores,
dic-ho dels conflictes personals
com una cosa una mica irònica,
també, no?
Però sí que m'ha agradat molt
sempre observar la intimitat
i la vida quotidiana.
Aleshores,
aquest projecte per sempre
és la primera vegada
que, diem,
que surto de casa.
Val.
T'emancipes.
Exacte.
I que faig...
I que el que vaig és a buscar,
doncs,
dones en les que jo em pugui
em mirar allà,
d'alguna forma.
Aquestes altres núvies
amb les que puc compartir
un espai de complicitat, no?
Sempre et dediques únicament
a la fotografia artística?
Faig de tot.
De tot.
Sí, sí, sí.
Faig publicitat,
faig casaments,
retrats,
editorial,
de tot.
Sí.
I la fotoartística,
doncs,
això també és una màlula,
suposo,
d'escapada.
Exacte.
És una...
O de posar en comú.
I és la part, potser,
on puc formular preguntes,
no?,
que jo tinc.
La Cèlia,
com dèiem,
la Cèlia del Diego
és la comissària
d'aquesta exposició.
Tu ets l'encarregada,
també,
de donar forma
a totes les idees,
no?
I de portar-la a Tarragona,
de fer-la a Tarragona.
Com és?
Què et va cridar l'atenció?
Ja treballàveu amb la TENIT juntes?
De fet,
amb la TENIT
vam començar aquest projecte
més fotogràfic,
no tan videogràfic,
però la primera vegada
que ella va sortir,
doncs,
de la seva família,
del seu entorn familiar,
per començar,
curiosament,
a buscar
com altres dones
comencen a formar
altres famílies,
no?,
perquè és com aquest moment
d'impàs,
també,
aquest rito de pas
a encetar una família.
Això ho vam començar a fer
al Museu de Valls
per la Capella de Sant Roc,
que era un espai
que estava jo comissaria
en aquell moment
i, bueno,
ella em va explicar
aquest projecte,
em va encantar
i vam fer les primeres fotos
amb dones ballenques.
Llavors,
arrel d'aquí
vam començar a emocionar-nos
molt amb el projecte,
perquè la veritat
és que és un projecte
que arrossega,
arrossega molta gent,
com ara estem intentant
fer per el 6 de novembre
i, bueno,
i aquí vam començar
com a veure
de quina manera
més podíem fer créixer això,
llavors vam conèixer el Carles
i vam dir
això li hem de proposar.
Et vols quedar amb mi, Carles?
Sí.
Es va dir que sí de seguida.
Escolta'm,
que la meva dona
està aquí a Tarragona,
pot estar sentint les ràdios,
em feia unes preguntes.
La teva dona
haurà de participar,
no?
No.
No?
No la deixes?
No, no, no,
no he aconseguit.
Hi ha dues dones
de la demarcació de Tarragona
a qui no m'he pogut
aconseguir convèncer
i jo també hauria
de fer una crida aquí,
que és la meva dona
i la meva mare.
Impossible,
impossible.
No?
Que els hi fa vergonya?
És a dir,
tinc més capacitat
de convenciment
fora de casa,
veus?
Coses que passen a casa
que no a casa.
És que fa certa vergonya,
però això és molt important dir.
A veure,
el 6 de novembre,
recordeu,
a les 10 es queda
el Caixa Fòrum,
vestidetes de casa
amb ambas estupendes.
Exacte.
El vestit a la bossa,
em proveu-vos-la abans,
que no hi hagi allò,
la típica sorpresa de
ui, m'he engreixat
des que em vaig casar,
no?
Ja no m'entra.
I allà,
al Caixa Fòrum,
ens canviem.
Exacte.
I baixem totes juntes
cap a la plaça Imperial Tàrraco.
Quantes hores dures, això?
Jo crec que estarem
unes 3 horetes.
És a dir,
a partir de les 12,
per això.
És a dir,
jo crec que a l'hora de dinar
ja serem a casa.
Home!
Prendre-s'ho com una activitat
de matí.
Que tornareu a esmorzar?
Em penso que alguna cosa.
Em penso que alguna cosa,
sí.
A les participants, sí.
Què passarà si plou?
Què passarà si plou?
Si plou ho farem igualment.
Sí,
venim preparades
per mullar-nos.
Que també té el seu rotllo.
Jo crec que sí.
Nova sida de nòvia.
Serem menys,
està clar que serem menys,
però jo ja ho havia pensat,
pensava,
bueno, què passa?
6 de novembre
és molt fàcil que plogui.
Doncs, bueno,
si plou,
hi ha algunes incondicionals
que ja les hem convençut
per fer-ho,
encara que plogui.
Vindran igualment
i amb el que tingueu fareu.
Confiem en que novembre
té fama de ser
un dels mesos
més lluminosos
de l'any
i això m'ho han dit
alguns fotògues
i que això sigui així
i que sigui cert.
Que les pluges
siguin a l'octubre,
el que queda d'octubre
i creuem, sí.
A veure.
Podem venir de públic?
Sí.
Mira,
això,
com deia,
l'atenit serà tot el matí,
però l'hora punta
jo crec que serà
més fàcil de recordar
les 12 del migdia.
De tota manera,
diguéssim,
mentre que es canvien
i arribem a la plaça
ja serà això,
entre 12 i una.
Quedant a les 12,
quedant a les 10
a Caixa Fora,
fins a les 12 no arribarem?
No,
no,
arribarem abans,
però diguéssim
que com que s'anirà
fent la feina i tal,
el moment on es podrà
veure més,
això deia la roda de premsa
que és una mica
com l'eclipsi
de lluna i tal,
el moment alt
de l'eclipsi
jo crec que serà
cap a les 12,
un minut amunt,
un minut avall.
Maquillatge,
pentinat,
cadascú el que vulgui.
Natural, eh?
És que és algo natural,
o sigui,
no us solideu
que us torneu a casar.
No.
És posar-se el vestit
però dins la vostra
cotidianitat d'ara,
una mica de vergonya,
no sé si m'hi quebrà.
Jo crec que ja
podem trobar solucions
per tot.
Per exemple,
si no ens acaba
de tancar el vestit,
ens podem posar
algun xal
o alguna cosa
per damunt.
Serveix.
És a dir,
jo no tinc la intenció
d'anar com a buscar...
No, no, no,
d'anar a buscar
a veure si es veu
una ruga,
un no sé què,
un botó que no tanca,
en absolut,
al contrari.
És a dir,
que si trobem un xal
o alguna cosa
que ens pugui tapar
i fa el fet,
perfecte,
perquè el que veiem
és un núvol de núvies.
I jo crec que no tindrà,
el que m'estic imaginant,
l'efecte glamurós,
sinó que tindrà
l'efecte quotidià.
Exacte.
De normalitat,
d'estar aquí a la plaça
vestida de núvia
com podria estar...
No ho sé.
Com podria estar aquí
a la plaça,
a la tarda.
No?
Vull dir,
és que aquesta és una mica
la gràcia,
el fet de dir,
quan tu et vesteixes
de núvia
i, per tant,
quan et cases,
d'alguna forma
adquireixes també
alguna sèrie d'idees
preconcebudes,
no?
I llavors és portar
aquesta núvia,
la veiem
en la seva quotidianitat.
I llavors,
per la gent que tingui vergonya,
també la recepta.
Jo crec que,
evidentment,
si algú té molta vergonya
no passa res,
però sí que,
si anem,
si convencem
un parell d'amigues
o una germana
o així,
convertir-ho,
és a dir,
convertir aquesta vergonya
en alguna cosa divertida,
com un joc.
A mi m'agradaria
que es veigués molt
com un joc,
no?
Com anar a fer alguna cosa
que normalment
no has fet.
i tampoc sortiran
cares així
en primer terme,
ni ningú haurà
de fer res a la càmera,
vull dir que
és molt,
molt,
molt senzill.
Jo crec que hauríem
d'entendre
alguna cosa així
com que venen
a fer de figurants
d'una pel·lícula.
Però es venen
a fer
de,
això,
de núvol de núvies,
de moltes núvies.
Nenes vestides
de comunió,
homes
que vulguin participar.
Homes,
em deia el Carles
abans rient,
perquè núvies
no en volem,
perquè el negre
no senta bé.
No ho veus,
no.
Avui m'heu vestit de negre
com ho haureu vist
per estar a l'alçada
de la camisa blanca.
Avui veus que m'heu vestit de negre
i d'això es tractava.
Passa que només t'acceptaríem
el 6 de novembre
si n'has vestit de núvia.
Però com que jo
hauré d'estar controlant
la situació i tal,
no?
És per això,
no?
I tant,
i tant.
La teva dona
et devia haver dit
posa't el tu,
vestit si vols.
Posa't el tu,
tan xulo que ets.
El vestit ha de ser de núvia.
I heu previst nenes
vestides de comunió?
No,
però que vinguin.
Són núvies,
és a dir,
és una imatge
d'una núvia en petit,
clarament.
Per tant,
per mi,
endavant.
Endavant les nenes
de comunió.
M'agrada Déu,
que és la primera vegada
que muntes un tincladó
d'aquests a l'exterior,
no?
Es nota.
A des d'una casa,
ja ho entenc,
ja passen moltes coses
que fotografiar,
però clar,
quan surts ta nit,
on t'has ficat?
Després no patiràs
experiència
en cada una de les ciutats
on anirà l'exposició.
Farem la mateixa acció,
la farem a Lleida
i a Palma,
també.
I el vídeo,
més enllà de la mostra,
que s'inaugurarà el desembre,
ja en parlarem.
El 1 de desembre
ja en parlarem,
ja en parlarem.
El vídeo
s'anirà projectant
tota l'estona
junt amb la mostra
o tens un dia de...
Sí, sí, sí,
estarà sempre exposant-se.
Val,
serà una part més
d'aquesta mostra fotogràfica
que ja està feta.
Deixeu-me dir
que això ho fem
dins de l'SCAN,
al Festival Fotogràfic
de Tarragona
i coincideix
en la primera...
És a dir,
ja estem fent
dues exposicions,
la de Cambotja
i García Rodero
que també s'inscriu
o no formaran part
de l'SCAN
quan s'inauguri.
Però, clar,
fem coincidir
aquesta acció
justament amb la primera
setmana
de l'SCAN.
I com que continua
fins al gener,
doncs l'exposició
cap a finals de l'SCAN.
O sigui que perfecta,
Déu-n'hi-do.
Et vols casar amb mi?
Aquesta és la proposta
que us fan
des de l'Espai Caixa Fòrum.
És un projecte
fotogràfic
o videogràfic,
en aquest cas,
que us convoca
a tothom
que vulgueu
amb un vestit
de núvia
a anar a les 10 del matí
el dia 6 de novembre
dissabte.
Recordarem la setmana que ve.
Correcte,
tornarem la setmana vinent
i aleshores ja serem
més pràctics
i explicarem la metodologia
però la podem resumir
ara també.
6 de novembre,
diguem, diguem.
Hi ha una botlleta
per inscriure's
a l'activitat
que la trobareu
a la recepció
del Caixa Fòrum
i en aquesta botlleta
bàsicament
el que heu de fer
és deixar unes dades
perquè puguem tenir
un registre
de la gent que vindrà.
Si algú
no es pot desplaçar
fins al Caixa Fòrum
podeu també
entrar a la pàgina web
de l'Obre Social
que és
www.lacaixa.es
barra
obresocial
o si no...
O si no,
com que no serveixen excuses
i nosaltres tenim
les botlletes
i aquella gent que diu
ai quina mandra
jo això amb el web
no m'hi entenc,
doncs es tracta
de trucar a la Jordina
el Roger o la Irene
que em preguntaràs
qui són
són les persones
que hi ha recepció
i escolta'm
omplem la botlleta
i també us ho fan
977
24 98 71
us recordarem
la setmana que ve
queda dit
aneu traient la pols
el vostre vestit de núvia
tenit plana
moltíssimes gràcies
gràcies
a Cèlia del Diego
gràcies
gràcies
bon dia
Carles Marques
fins dilluns
gràcies
gràcies
gràcies