Comencem el temps de la tertúlia, una tertúlia avui amb portaveus.
Una tertúlia, de fet, ja convocada fa dies,
tot i que ahir realment va haver-hi junta de portaveus
per parlar de l'avantprojecte de llei de vagaries
aprovat aquesta setmana pel govern de la Generalitat.
Avui una tertúlia que compartirem amb els protagonistes,
amb alguns dels protagonistes de la reunió d'ahir a la tarda a l'Ajuntament.
Avui ens acompanyen, en aquest temps de tertúlia,
Alejandro Fernández, portaveu del Partit Popular.
Bon dia, Alejandro.
Bon dia.
Al seu costat, Joan Aregio, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió.
Bon dia, Joan.
Hola, molt bon dia.
També ens acompanya Sergi de los Rios, portaveu d'Esquerra Republicana.
Molt bon dia.
Bon dia.
I també esperem que s'incorpori de seguida.
D'aquí un instant, la portaveu del grup municipal socialista Begoña-Floria.
Amb ells volem parlar d'això, del que es va parlar ahir en aquesta junta de portaveus.
La sensació que dona, la conclusió que dona,
és que finalment els quatre partits amb representació a l'Ajuntament de Tarragona
van posar-se d'acord, un acord de mínims, podríem dir,
per mantenir la pressió, per seguir defensant les al·legacions presentades en el seu moment
al projecte de llei de pagaries.
La conclusió seria aquesta?
Estarien d'acord una mica amb això que acabo de dir, Alejandro?
La reunió va durar dues hores i mitja, bàsicament per una qüestió.
Tot i que, i parlo en nom del Partit Popular,
vam ser extraordinàriament prudents en la roda de premsa que havíem fet al matí,
estàvem absolutament al·lucinats amb el fet que el senyor Ballesteros
es volgués colar una mentida.
Ell deia ahir que era fruit que ell és un optimista de mena.
Bé, es pot ser optimista, però el que no es pot fer
és intentar colar-te a una història que no és veritat.
perquè la seva frase textual va ser
la reivindicació històrica de Tarragona com a capital
queda contemplada en aquest avantprojecte.
Això és mentida.
O sigui, s'ha de dir clarament.
És que ni tan sols parla del seu institucional.
Això va ser declaracions posteriors del Montilla.
El paper, que és el que importa, no diu absolutament res.
I tampoc no parla, evidentment, de la vegueria de Tarragona.
És a dir, cap de les reclamacions de Tarragona s'havia contemplat.
Per tant, el primer que li vam dir és
nosaltres volem que això es retiri.
Perquè ja és una trampa mortal, perquè el tràmit parlamentari
pot acabar de qualsevol manera.
I a més, jo amb això insisteixo molt,
crec que és una humiliació absolutament innecessària
que ara la gent de Tarragona
haguem d'anar a pidular al Parlament de Catalunya
una cosa que ja és nostra, com és la capitalitat.
O sigui, trobo humiliant que haguem d'anar al Parlament de Catalunya
amb uns senyors que han ficat aquesta llei com un capritx
i, en fi, amb una etapa final de govern
que, en una situació de 5 milions d'aturats,
en fi, que no era el moment
i que els tarragonins no hem de passar per aquest tràngol
de tenir la inquietud, la por i l'aig al cor
a veure si ens treuen la capitalitat.
A partir d'aquí, el que nosaltres vam acabar acceptant
és que el senyor Ballesteros tornés al consens.
I tornar al consens és tornar a les dues al·legacions
que són absolutament irrenunciables,
que és que ha de dir que Tarragona és capital de la vegueria,
capital, no seu institucional ni collonades d'aquestes, capital,
i que la vegueria s'ha de dir Tarragona.
Perquè ell ahir es va apartar d'aquest consens, com has dit, de mínims.
Per tant, el que entenem és que el senyor Ballesteros
ha tingut una actitud, per dir-ho d'alguna manera, oscil·lant, feble,
i que no acabem d'entendre.
I que ahir, doncs, tornem a la situació que teníem abans.
En conseqüència, bé, jo ahir deia que havíem perdut
algunes plomes pel camí, sí, les hem perdut,
perquè el primer esborrar endavant projecte deia que Tarragona era capital.
Per tant, el que s'havia de negociar era el nom de la vegueria.
En fi, jo insisteixo també en una idea.
Com que estic absolutament convençut que el Tribunal Constitucional
es carregarà les vegueries, cada dia tinc més clar
que la garantia que tindrà Tarragona de ser capital
és mantenir-los com estem, en província,
que no passa absolutament res i no crec que sigui cap drama.
A veure, Joan Areció.
Jo crec que perquè els oïdors entenguin tot això,
jo crec que els hem de dir clarament
que hi ha algunes coses en les que estem junts
i després hi ha una sèrie de valoracions en les que no coincidim.
Jo crec que en les que estem junts,
i per mi és important,
i crec que ahir l'alcalde va d'alguna manera
tornar al consens que havia abandonat
el dia abans fent les declaracions que havia fet,
és que les al·legacions que es van presentar
les seguim mantenint i les ratifiquem.
Per tant, vol dir que se segueix exigint
que surti que Tarragona és la capital
i que la vegueria es diu de Tarragona.
Això és, diríem, el mínim.
Com vostè ha dit, és un acord de mínims.
D'acord, és un acord de mínims, però és important,
perquè vol dir que on estàvem fa un mes i mig
seguim estant ara des del punt de vista formal i objectiu,
que és el que compta.
A partir d'aquí hi ha coses que ens separen.
Nosaltres vam demanar la retirada,
que la Junta de Portaveus demanés la retirada de la llei.
Això és una cosa que no es va contemplar i no s'ha volgut.
Per què vam demanar la retirada de la llei?
Perquè creiem que en aquests moments
no és el moment de crear i de generar tot això.
Creiem que el país té altres problemes,
té altres necessitats als ciutadans.
Bé, en tot cas, nosaltres ho seguirem demanant,
que es retiri la llei.
Segon, hi ha una altra cosa que ens separa,
que és l'optimisme o no optimisme
que manifesta l'alcalde,
o que pot manifestar qualsevol altre grup del govern,
en quant a la llei.
Jo amb l'optimisme o pessimisme no m'hi posaré,
però el que no vull és que ni m'enganyin a mi
ni enganyin els ciutadans.
Perquè ja sóc prou grandet
i crec que els ciutadans són prou intel·ligents.
Per tant, no és veritat
que en aquest text posi
ni que som seu institucional
ni que som capital.
No ho diu, no està escrit.
Qualsevol que digui que està posat,
m'enteix.
Ja està, així directament ho dic.
Més igual que sigui un polític,
un opinador o un mitjà de comunicació.
Més igual.
No és veritat.
Per tant, jo segueixo defensant
exactament el que defensava.
Ahir vam acordar
seguir defensant el que havíem establert fa un any.
Per tant, d'alguna manera,
des de Convergència i Unió,
les nostres diferències
les apartem
i ens concentrem
en el fonamental.
Seguir defensant allò.
L'alcalde s'hi va comprometre,
la Junta de Portaveus va prendre aquest acord.
A partir d'aquí, evidentment,
si algú a mi em pregunta,
insisteixo, la meva opinió sobre el text,
sobre el què,
la donaré
i crec que això és legítim.
Ara,
el més important és que es mantingui
que nosaltres
volem que surti la capital
i si no, evidentment,
l'Ajuntament de Tarragona
ha de ser conseqüent
i no pot donar suport a aquesta llei
ni a aquest text
si aquestes dues coses no es contemplen.
Sergi de los Ríos.
Bé,
hi ha molts aspectes.
Davant d'aquest debat
que estem generant,
crec que hi ha molts aspectes,
alguns que ens apropen
i altres que ens separen.
Intentaré
fer una llista
i veure què és el que ens apropa
i veure què ens separa.
En primer lloc,
si Catalunya ha d'estar
estructurada
amb una organització territorial pròpia
o ha de continuar
estant
amb unes províncies
i diputacions
i aquest és un tema
que ideològicament
ens el separa
i crec que abans
ho ha deixat molt clar
al final de la seva intervenció
a l'Alejandro Fernández.
Ell creu
en una organització
en províncies.
Bé, doncs jo,
des d'Esquerra Republicana,
crec
i en definitiva
el catalanisme polític
amb l'ampli espai ideològic
que això comporta
i de partits
ha reivindicat
històricament
que Catalunya
tingui una organització
territorial pròpia
que superi
l'organització
de les províncies
i diputacions.
I això és un fet,
això ha estat
una reivindicació
històrica.
I per tant,
vull situar-ho
en aquest concepte.
Esquerra Republicana
davant d'aquesta
reivindicació històrica
del catalanisme polític
ha posat,
ara que està el govern,
ha posat
a sobre la taula
aquesta nova divisió
organització territorial
en forma de vagaries
per superar
l'àmbit
de les diputacions
i de les províncies
que té més de 180 anys.
I per tant,
ha estat el catalanisme
d'Esquerres
que ha posat
aquesta organització
territorial
a sobre
de la taula.
Perquè l'Estatut
ho permet.
Perquè l'Estatut
ho permet.
És a dir,
l'Estatut del 2006
que va ser refrendat
per la població
d'una manera majoritària
obria la porta
i era el que permetia
que Catalunya
es pugui estructurar
en vagaries.
És a dir,
no és,
aquesta llei desenvolupa,
però qui permet
és aquell estatut.
I per tant,
qui va votar
que sí
en aquell estatut
ha de ser molt conscient
que obria
aquesta porta.
Molt bé,
l'aprofitem.
A partir d'aquí,
a partir d'aquí,
valoracions,
l'objectiu
que van marcar
amb les al·legacions
que havíem presentat
conjuntament
des de l'Ajuntament
de manera unànim
continua sent l'objectiu.
Jo crec que és
el resultat
de la Junta de Portaveus
d'ahir.
Continua sent l'objectiu.
Ara bé,
on hi ha discrepàncies?
en veure si aquest projecte
de llei
que ahir va aprovar
el govern de Catalunya
camina cap a aquest objectiu
o no.
Des del punt de vista
d'Esquerra Republicana
camina cap a aquest objectiu
que ens van marcar
d'una manera molt clara.
Camina cap a aquest objectiu.
I aquí és on tenim
les discrepàncies.
És a dir,
no amb l'objectiu,
sinó si aquest ha avançat
o no ha avançat.
Aquest text
que ha aprovat el govern
és el text definitiu?
No.
Aquest és el text
que aprova el govern.
Ara salta al Parlament.
I per tant,
una llei no està aprovada
definitivament
fins que no l'aprova el Parlament.
I per tant,
allí hi haurà
tota una sèrie
de joc
absolutament democràtic
que per això
és la cambra legislativa
i aquí sí que
crec que hi ha hagut
determinades afirmacions
referides al Parlament
de Catalunya
de l'Alejandro Fernández
que no m'han agradat gens.
Com si el Parlament
fos un obstacle,
fos un impediment.
Escolta,
representa la sobirania
del poble de Catalunya.
I són diputats.
És l'òrgan legislatiu
d'aquest país.
I per tant,
com a mínim,
s'ha de respectar
la seva feina.
és a dir,
no,
ara anirà allà
i vés a saber
què passarà.
Perdó,
representa la sobirania.
Ho sento,
però no són ningú
per discutir
la capitalitat de Tarragona.
Em refermo,
Sergi.
Em refermo.
Estic parlant de fer lleis
i estem parlant de coses serioses.
Estan discutint
la capitalitat de Tarragona.
No són ningú.
Si ja no creiem
en els parlaments...
Jo crec que en el Parlament
però no per discutir...
Si no creiem en els parlaments
ja estem parlant amb altres coses.
El Parlament de Catalunya
no és ningú
per discutir
la capitalitat de Tarragona.
Jo no he interromput.
Jo no he interromput.
Jo no he interromput.
Que quedi clar.
I finalment,
jo crec que camina
amb aquesta línia
perquè diu
que el Consell de Begueria
de Tarragona
substituirà la Diputació.
Per tant,
si la substitueix,
actualment,
quina és la capital
de la Diputació de Tarragona?
Tarragona, no?
Queda implícit.
La Diputació no té capital.
Per què no queda implícit?
Queda implícit.
La té la província.
La Diputació no té capital.
no té capital.
A veure,
tanquem la primera ronda
d'intervencions
amb Begueria Floria
del Partit dels Socialistes.
Primer de tot,
demanar disculpes
per retar.
I, bueno,
jo crec que
el que és important
és que hi hagi
primer
aquesta unitat
amb l'acord de mínims
o sense acord de mínims,
però en aquest cas vull dir
de mínims
en el sentit
que la part més essencial
estem tots d'acord
que és
seguir treballant
per la
per la capitalitat
de Tarragona
en el sentit
que consti
de forma explícita
i, a més a més,
pel nom de la Begueria.
Ara entra aquesta llei
en un tràmit parlamentari
i jo comparteixo
amb el Joan
i amb l'Alejando
en aquest sentit
que aquesta llei
ha estat
poc valenta
en la seva manera
de plasmar-la
en el paper,
diguem-ne, no?
El conseller,
ho saps,
ahir deia
en el...
Bueno,
no sé si heu dit això
o...
Perdó.
En aquest cas
vull dir que no
que no consta
explícitament
el nom de la capitalitat.
Amb això
estic d'acord.
El que no estic d'acord
és en la interpretació
final d'això.
Jo sí que penso
que hem avançat,
sí que penso
que el fet
que explícitament
se reconegui
que la sèrie institucional
és de Tarragona
és un pas endavant
des de fa...
des de l'anterior
element fins ara
i, a més a més,
lamento molt
que, bueno,
que declaracions
com les que va fer
el president Montilla
o les que va fer ahir
el conseller Aussàs
a TV3
dient que la capital
és Tarragona
no quedin reflectides
de forma clara
en el text de la llei.
Això sí que no m'agrada,
evidentment.
I per què serà?
Bueno,
perquè hi ha hagut...
Jo crec que és una llei
poc valenta
i que s'ha plantejat
de forma
buscant eufemismes
que no toquen.
Però això no vol dir
que no pensi realment
que hi ha hagut un avenç
des del moment
en què es va presentar
el primer text
fins ara
i que aquest avenç
com diu el Sergi
va en la línia
d'assolir els objectius
que tots quatre tenim.
No tots quatre,
la ciutadania de Tarragona.
Vull dir,
a veure,
això és un tema de ciutat,
no és un tema
només de grups polítics.
Per tant,
sincerament crec
que aquest element
i l'alcalde
això va manifestar també,
millora
la situació de partida
que reafirma
la capitalitat
de Tarragona
com a seu institucional.
No oblidem
que estem parlant
d'una llei administrativa
institucional.
en la capitalitat
de Tarragona
no és qüestionable
en moltes altres coses.
Vull dir,
és que això és així,
som capital i punto,
no cal justificar-ho.
És en el paper
on volem que hi consti
més explícitament
i amb això
estem tots d'acord,
en que hi consti
explícitament.
El que no estem
és potser
en la interpretació final
que per al grup socialista
pensem
que sí que és un avenç
i que sí que es reconeix
aquesta capitalitat
afegint
això que deia
que també ens hagués agradat
que les formes
haguessin estat diferents,
evidentment.
Jo, Sergi,
nego la major.
i afirmo rotundament
que el Parlament de Catalunya
no és ningú
per discutir
la capitalitat
de Tarragona.
De fet,
no ho és
ni el Congrés dels Diputats.
Només
una reforma constitucional
que comportaria
la dissolució
de les cambres
i la convocatòria
de noves eleccions generals
podria discutir
perquè és un canvi constitucional
i aquest és el mecanisme
per fer canvis constitucionals
podria discutir
la capitalitat de Tarragona
i això no passarà mai.
El Parlament de Catalunya
no és ningú
perquè nosaltres
haguem d'anar allà
a humiliar-nos
demanant
mantenir el que ja tenim.
No és ningú.
I ho dic rotundament.
El Parlament de Catalunya
és,
per suposat,
mereix tot el respecte del món
però té les competències que té
i no és ningú
per discutir la capitalitat
de Tarragona.
Ningú.
i aquest és el problema, Sergi.
El problema és que hem acceptat
que les institucions
no són estables,
que poden dependre
del caprici d'uns senyors,
que s'aixequen pel matí
i diuen
no, hem de canviar les coses
i ara ja no es diuen capitals,
es diuen seus institucionals
i demà veig a saber
com es diran.
No, senyor.
No, senyor.
Tarragona és capital
fa 2.200 anys
i no hem d'anar
al Parlament de Catalunya
a discutir-ho
perquè ni és competència
del Parlament de Catalunya
ni tenim per què passar
per aquesta humiliació.
I em mendic amb això.
Jo insisteixo,
el tràmit parlamentari,
si s'ha de fer,
s'haurà de fer,
però jo encara mantinc
la confiança
que el Tribunal Constitucional
refermi una cosa
que és indiscutible
i és que Tarragona
és la capital de la província.
Joan, a veure.
A veure, jo crec que aquí
s'ha dit una cosa
per part de l'Alejando Fernández
i del Sergi de los Rius
que, des del meu punt de vista,
requereix una mica
de matitzacions.
Jo crec que el Parlament de Catalunya
pot perfectament discutir
una nova divisió territorial
se la pot plantejar.
Ei, no perquè
sigui pròpia de Catalunya
té que ser millor
que una altra.
Això també ho voldria discutir
perquè al final
sembla que el que fem aquí
sempre està millor
que el que fem allà.
Primer ha de ser
més eficient,
més econòmica,
més racional
i funcionar millor.
I això encara no m'ho ha demostrat
ningú,
senyor de los Rius.
Això d'entrada.
Ep, jo no soc un defensor
ni un crític
de les províncies.
El que tingui que ser
que sigui millor
que el que tenim ara
perquè si no
els ciutadans no entendran res.
Ara, el Parlament
ho pot fer-ho?
Sí.
El que sí estic d'acord
amb el senyor Alejandro Fernández
és que el que no poden estar
coses tan fonamentals
com la capital de Tarragona
és l'albur
de majories parlamentàries
avui d'una classe,
demà d'una altra,
avui guanyen les eleccions
al Pau
i demà les guanya el Pere.
No hi poden estar.
I aquesta llei,
aquesta llei,
el redactat
que tenim avui
d'aquest avantprojecte
perquè jo no sé el redactat,
sí que sé el redactat
que han llegit vostès.
I el que han llegit vostès
és el mateix que he llegit jo.
I el que m'agradaria
que poguessin tenir
tots els mitjans de comunicació
que se'ls hi dongués
i que el poguessin llegir.
I aquí
diu el que diu
i el que no ho diu
no ho diu.
I a mi totes les altres coses
m'assemblen
declaracions del senyor Montilla
i del senyor Usas
que mereixen
tots els meus respectes.
Però bueno,
també el senyor Corbacho
fa sis mesos
va dir que no arribaríem
mai als quatre milions de parats.
I del senyor Pellisset de Reus, eh?
I ja en passem.
Diuen que aquest projecte
d'Aragona és la capital.
Però escolti'm,
escolti'm, senyora Floria...
És una interpretació, evidentment,
com la nostra.
Però escolti, senyora Floria,
i l'alcalde de Reus
està molt content
i obre ampolles de cava.
Però a mi el que fa Gina Reus
ja li vaig dir a vostè
que no m'importa gens
perquè la nostra lluita
sí que crec que és veritat
és que els passos intermitjos
que vostès jutgen,
els passos intermitjos
com aquest que s'ha anat ara
perquè no és el definitiu,
doncs vostès els poden valorar
com vulguin.
Acabo.
No demanar la retirada de la llei,
ja els hi dic per endavant,
i el temps ho jutjarà.
El temps ens posarà cadascú
al nostre lloc.
No demanar la retirada de la llei
ara és un gran error
perquè en el tràmit parlamentari,
en el tràmit parlamentari,
i tal com això està plantejat,
que, com que hi ha l'interès
d'aprovar l'àrea metropolitana
a Barcelona,
abans de l'estiu
estaran aprovades les dues lleis,
és una ruleta russa.
És un greu error
no apostar per la retirada de la llei
com estan fent a Lleida
i també l'alcalde socialista.
I per tant,
jo seguiré estant al costat
del govern de la ciutat de Tarragona
sempre i quan es mantingui ferm
i no ningú pas enrere.
Però discutir això
en el Parlament de Catalunya
avui és un enorme perill
i en qui ens hauríem d'alinear
és amb els que estan demanant
la retirada de la llei.
Sergi.
És un perill el debat al Parlament?
Jo continuo insistint.
Primer, respecte amb el Parlament,
perquè si Tarragona és capital
d'una província,
ve d'una llei, no?
També.
De fa 180 anys.
Per tant, d'una llei venia.
També venia d'una llei.
D'un decret del senyor Javier de Burgos.
Clar, d'acord.
Ratificat constitucionalment.
D'acord.
I aquí està la garantia.
I per tant, estem parlant de lleis.
Per tant, que es fixi això a través d'una llei,
que es fixin les capitals a través d'una llei,
sempre ho ha estat.
I per tant, ara no diguin...
No, ara no.
Ara no he de venir fixat per una llei.
Evidentment, estem fent una nova llei.
Insisteixo,
jo sí que hi crec
amb l'organització de vagaries de Catalunya,
perquè no hi crec amb les diputacions
i amb les províncies.
I això és una qüestió ideològica.
M'estranya molt
que des de Convergència i Unió
aquesta qüestió,
tan clara que és una reivindicació històrica
del catalanisme polític,
es posi en dubte per part del senyor Arefio.
Quantes reivindicacions estan històricament equivocades?
Vol que li digui?
Jo he estat escoltant exactament
les seves argumentacions.
Deixi'm ara explicar-me les meves.
Jo, per tant,
m'ha quedat molt sorprès
que Convergència i Unió
renunciï...
No suposi el que jo penso.
Jo no soc Convergència i Unió.
Doncs el senyor Joan Arefio,
portaveu de Convergència i Unió
a l'Ajuntament de Tarragona,
renunciï al que és una reivindicació
històrica del catalanisme polític.
Per tant, fins aquí havíem d'arribar.
I del nom de la vagueria
que encara no n'hem parlat.
Fins aquí havíem d'arribar.
Perquè ens hem centrat molt,
sobretot, del tema de la capital.
Un moment, un moment,
que acabo amb el de la capital.
Jo crec que fa un pas endavant,
que ho reconeix de manera implícita,
ens posa al mateix nivell
que Barcelona, Lleida i Girona,
ens posa al mateix nivell...
No, no, no, ens posa al mateix nivell
i aleshores jo crec que en el tràmit parlamentari,
en el tràmit parlamentari,
en el tràmit parlamentari,
jo crec que l'esforç ha de ser
que aquest reconeixement implícit
ara sigui explícit.
I per això estarà als parlaments.
I per això estarà als parlaments.
Jo crec que...
A veure, facin les intervenções més curtes, sisplau.
I jo volia introduir el tema
del nom de la vagueria.
Molt ràpidament.
Perquè s'han centrat els quatre
en el tema de la capital,
que em sembla molt bé.
És que és la clau.
Molt ràpidament...
És la clau, la capital.
No, jo vull fer una...
Doncs després.
A veure, la retirada de la llei...
És a dir, què fem llavors?
Ens tirarà cap enrere un projecte
que d'aquí un any, dos o tres
tornarem a tenir sobre la taula
i tornarem a tenir el mateix debat?
Jo crec que la llei avança.
Això és així.
I per tant, el que hem de procurar
és que en el debat parlamentari polític
es treballi
perquè els interessos nostres,
que és Tarragona Capital
i Begueria de Tarragona,
se puguin assolir.
I això, jo crec que ara
ja estem en un punt
que és el treball de la política.
I que tots hi hem de treballar.
Però d'aquests dos punts, Begoña,
perquè s'aclaressin els ciutadans,
el primer ja estaria clarament aconseguit?
Tarragona Capital?
Per mi sí, per mi sí.
Ara bé, insisteixo.
A veure, un segon.
Què vam acordar ahir?
Podem tranquil·litzar-nos un moment?
És que em sembla una presa de peu.
Podem tranquil·litzar-nos un moment?
Jo pregaria una mica de respecte.
Un moment estil, la veritat.
Senyor, a veure,
els posicionaments viscerals
no són bons
i menys en un debat d'aquest tipus.
Insisteixo.
Jo torno a dir el mateix
que he dit al principi.
La interpretació que nosaltres fem
és que s'ha avançat en aquest sentit
i que queda clara
de forma implícita
la capitalitat implícita
el que tots viurem
és perquè estigui de forma explícita.
Alejandro, això ha quedat claríssim.
D'acord?
Per tant, insisteixo.
I queda l'altre punt,
el de la vegueria,
el del nom de la vegueria.
És el que no s'ha aconseguit
que el paper posi Tarragona Capital.
Això no s'ha aconseguit
i amb això hem de seguir treballant.
Amb això estem tots d'acord?
Bé.
D'acord?
Això no vol dir que...
Queda claríssim
que la interpretació de les...
I acabo.
El nom de la vegueria
també s'ha de seguir treballant.
és que aquesta llei no s'ha acabat.
Segueix avançant.
La conclusió seria
que els dos punts encara
hem de lluitar...
Perfectament vigents.
Perfectament vigents.
El que insisteixo
és que la capital administrativa
sí que queda clara
de forma implícita.
Com a seu institucional.
A veure.
Siguin breus, sisplau.
És el que sempre hem dit.
Que una cosa queda clara
de manera implícita
és un oximoron.
Que significa que són dos termes
absolutament contradictoris.
Molt bé.
Si algú no...
En fi.
No hi ha mena de dubtes.
Sí.
Aclariment.
Aclariment.
Ràpidament.
Vull fer una crida
a les persones
que de qualsevol tipus
d'ideologia
que en mereixen
tots els respectes
independentistes
inclòsos
però que per sobre de tot
el seu partit
és Tarragona
com va dir el senyor alcalde
i de moment
tremola per ell
aquest argument.
No ho diguis això.
I que facin
el següent raonament.
I que facin
el següent raonament.
És que de veritat.
Fins i tot
la gent que sigui independentista
però que per sobre de tot
s'estimi Tarragona.
la situació actual
de Tarragona
és capital
indiscutible
blindada constitucionalment.
La situació
de demà
és
anar a pídolar
al Parlament de Catalunya
una institució
presidida
pel senyor Ernest Benach
que vol la capitalitat
per Reus.
És una trampa mortal.
I les coses
s'han de dir clarament
i hem de demanar
la retirada.
I ahir nosaltres
per responsabilitat política
vam arribar
amb aquest acord
perquè entenem
que és molt important
mantenir la unitat
però la unitat
s'ha de mantenir
des de la veritat.
Sergi de los Rios
i després jo anaré jo.
breu menys plau.
Només volia afegir
un nou element
sobre la taula.
Per exemple
aquest projecte
de llei aprovat pel govern
no preveu
co-capitals.
No es preveu.
No preveu res.
No és veritat
perquè tampoc ho prohibeix.
No és veritat
perquè no ho prohibeix.
No és veritat
Sergi.
Home a veure.
Si no parla ni de capitals
ni de co-capitals.
Escolti'm una cosa.
Puc acabar
un moment, un moment, un moment.
Puc acabar de parlar?
És que no és veritat.
És a dir, no preveu
les co-capitals?
Ni les co-capitals.
I fixin-se de quin debat
està havent-hi avui a Reus.
Que algú li està recordant
a l'alcalde de Reus
que les co-capitals
no surten per enlloc.
Ni les capitals.
No surt res.
Ni les co-seus institucionals.
Per això és una trampa.
Ni les co-seus institucionals.
Per tant,
no ens autoflagelem tant.
No ens autoflagelem tant.
Serà una jugada de politiquer
o un senyor a Barcelona
decidirà en el nostre futur.
Aquest és el problema.
Un senyor a Barcelona no
perquè n'hi ha diputats
també del territori.
Amb un pes brutal.
Segona cosa.
A veure, segona cosa.
Jo crec que hem de posar
una mica de tranquil·litat
al debat.
I jo crec que tots estem d'acord
en què ha de constar
de forma explícita
Tarragona Capital
i per això estem treballant.
I per això hem quedat
que seguirem treballant.
Joan.
Per tant,
si ens enroquem
amb la discussió
de la interpretació
de l'actual paper,
doncs abans sí que en avançarem.
Això està claríssim.
Jo voldria,
i no és un advertiment
ni molt menys,
és una manifestació amistosa
dirigida al govern
de la ciutat de Tarragona.
Vostès haurien de ser conscients
que el senyor Alejandro Fernández
i jo estem fent
un gran esforç
per mantindre
la unitat
en dues coses
que són irrenunciables,
que són
la capital és Tarragona
i la vegueria és Tarragona.
estem fent un gran esforç.
Els hi dic
com segueixin intentant
enganyar a la gent
amb paraules,
de veritat,
no juguin amb nosaltres,
almenys amb mi,
no ho facin,
perquè intentar
enganyar la gent
amb paraules
dient
que a la llei aquesta
surten coses
que no surten,
que no estan escrites,
que no estan enlloc
i començar
amb interpretacions
implícites,
explícites,
perquè a mi em sembla,
perquè,
només fa falta
veure l'informe jurídic
que ens van donar ahir,
som seu institucional
segons l'informe jurídic
per exclusió
d'altres opcions
perquè no està escrit
enlloc
i això ho diuen
els serveis jurídics
de l'Ajuntament de Tarragona.
Per tant,
si ens segueixen
intentant
enganyar
i entabanar
no nosaltres
sinó els ciutadans
amb paraules
i embolics
d'aquestes característiques,
de veritat,
el consens
l'acabaran perdent,
però seran vostès
qui el perdran,
seran vostès,
perquè el que no es pot fer
és dir-li a la gent
coses que no són.
A la gent se'ls ha de dir
les coses que no són.
Jo, senyor Eixo,
me'n guardaré molt
de dir-li a vostè
el que ha de dir
i el que no ha de dir.
Primer lloc.
En segon lloc,
la interpretació
del que consta
en el text actual
estem d'acord
que és el punt
en què no ens posem d'acord.
I per tant,
jo entenc
que el to d'amenaça
que vostè ha posat
damunt d'aquesta taula
no és tal qual
sinó que intentem
entre tots
perquè crec que la unitat
de tots
està per damunt de tot
treballar
per Tarragona capital
i vegueria de Tarragona.
Sense cap mena de dubte.
I que la interpretació
del que posa o no posa
en la llei actual
amb les paraules
que vulguem
hi ha prou respecte democràtic
perquè qualsevol
pugui dir el que pensa
també vostè.
També vostè.
I per tant,
entenc que l'amenaça
no té ni sentit
ni...
No és cap amenaça.
Ja ho dic
que era una manifestació.
A no ser que realment
el que busqui
està en setant la cosa
per trencar el consens.
Ja li he dit
que no era cap amenaça.
No, no,
doncs no ho va semblar
de la manera més amistosa.
Vostè pot dir el que vulgui
però el to amb el que ho ha fet
no és el que deia.
Ja li vaig dir una vegada
no m'interpreti, senyora Florian.
Seria bo que no interpretés
les lleis.
Té per costum
dir-li a tothom
el que ha de fer.
Ja ho sé.
Té per costum
dir-li a tothom
el que ha de fer.
Aquí ha de quedar
una cosa molt clara.
Ha de quedar
una cosa molt clara.
Un cop entra
el tràmit parlamentari
ens arrisquem
perquè és
com han passat
les coses a Catalunya
en els darrers anys
que el futur
de Tarragona
es decideixi
amb un sopar
d'uns senyors
que tenen
com a màxim objectiu
consolidar
una àrea metropolitana
per mantenir
uns resultats
electorals
ha de quedar claríssim.
Miri,
jo
conec el meu pes polític
que és relatiu
i puc dir-ho
és a dir,
jo soc president
del Partit Popular
de Tarragona
i per tant
jo puc afirmar
rotundament
que la meva influència
a Barcelona
és com a mínim
relativa.
El que també
els hi puc dir a vostès
és que els polítics
tarragonins
inclús l'alcalde
no serà capaç
no serà capaç
de tenir una influència
allà
per determinar les coses.
És que no entraré
en aquest tipus de debat
ja t'ho dic ara, eh?
Sergi...
Jo ho reconec per mi
però també ho dic per les debats
però és una trampa.
Jo no hi entraré
en aquest tipus de debat
perquè penso
que hem de treballar
pel consens
i penso que hem de treballar
per les obres.
Però això són paraules.
No, és que no entraré
en aquest debat.
El primer gol
ja ens ha colat.
Sergi...
No em sembla normal.
El primer gol ja ens ha colat.
No em sembla normal.
parlant de gols.
L'informe aquest jurídic
al qual feia referència
el senyor Eregio
que ha fet els serveis
de l'Ajuntament de Tarragona
diuen clarament
que no es preveuen
co-capitals.
Més clar, l'aigua.
Ni capitals.
Ni capitals.
Ho hem de deixar aquí.
La veritat és que
segurament podríem
continuar debatent
molt sobre aquesta qüestió.
Segurament el més important
és que ahir es va aconseguir
aquest acord de mínims
entre les quatre formacions
polítiques que tenen
representació a l'Ajuntament
tot i que també queda clar
ja ho hem sentit
en aquesta tertúlia
que hi ha matisos
seriosos
o diferències
a l'hora d'interpretar
la llei
aprovada pel govern
i la tramitació parlamentària
que ara s'engega.
Acabem aquest temps de tertúlia
avui una tertúlia monogràfica
amb els portaveus
dels quatre partits
que tenen representació
a l'Ajuntament de Tarraona.
Begoña Floría,
Joan Aregio,
Alejandro Fernández
i Sergi de los Ríos
en nom del PSC,
Convergència i Unió,
el Partit Popular
i Esquerra Republicana
respectivament.
Que vagi molt bé.
Gràcies per venir aquest matí
en directe als Estudis
de Tarraona Ràdio.
Fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.