Efectivament és dimarts i aquest espai del Caixa Fòrum ja sabeu que us arriba els dilluns,
però no han volgut renunciar a fer aquesta mirada en companyia del director Caixa Fòrum Tarragona
a l'oferta que tenim aquesta setmana.
Carles Marqués, molt bon dia.
Molt bon dia.
Escolta, jo he tornat a passar, anava a dir per anéssim a vegada, però potser exageraria,
però potser per tercera o quarta per l'exposició de Chaplin,
i va ser aquests dies de festa ple com un ou al Caixa Fòrum.
Moltíssima gent.
Me n'alegro, me n'alegro.
I mira que fa temps que va a l'exposició, eh?
Sí, sí, sí. A més, aquests dies com aquests és quan es nota una mica la prova del nou, no?
Si una exposició funciona els dies festius, que és el seu àmbit més natural,
perfecte, vol dir que encara té vida.
Fins quan la tenim?
Fins el 2 de maig, és a dir, que tornem a agafar un altre...
No serà un pont, però bueno, agafar el cap de setmana.
No, però doncs li queda poquet, com aquell que diu.
Sí, li queda poquet, i tot el mes d'abril, el que queda el mes d'abril,
i el primer cap de setmana de maig, o sigui, que espavi l'august.
A gaudir-ne i esperar l'altre.
Exactament, i si voleu participar, insisteixo, en el taller familiar,
recordeu que aquest cap de setmana no n'hi ha hagut,
perquè, clar, coincidia amb tot aquest...
en totes aquestes festes,
però aquest diumenge a les 12 del migdia,
taller familiar,
amb un concurs d'imitadors,
o d'imitadors d'orets,
perquè es tracta de nens i nenes petits,
de Chaplin,
doncs, amb premis, amb una gala estil Oscar...
Què dius ara?
Sí, amb tot això, i per quan?
Per quan ja té data?
Bé, la gala, el director de Caixa Fòrum ho ha de decidir.
A veure, havíem de contactar ara amb Vane,
que és un compositor i violinista serbi,
que fa molts anys que està a Barcelona,
però em diuen des del control que té el mòbil apagat.
Vull dir, havíem de parlar amb ell,
ho continuarem intentant,
no sigui que el posi en marxa d'aquí uns moments.
És un dels integrants de la formació
que arribarà als concerts familiars aquest diumenge al Caixa Fòrum.
no descartem parlar amb ell.
Havíem quedat, eh?
Havíem quedat a la cita,
segurament ha tingut un imprevist
que fa que tingui el mòbil apagat.
Hi ha llocs, no sé,
potser està en una església,
o des de saber on.
Fora de cobertura.
Fora de cobertura.
En fi, nosaltres insistirem fins al final de l'espai.
El que sí que és cert, Lluís,
és que em penso que podem escoltar
una mica de música
com a mostra del que fa aquesta formació,
los musakis.
Sous-titrage MFP.
Música balcànica,
la que arribarà al Caixa Fòrum
en els concerts familiars.
Insistim que mirarem de parlar amb en Bane.
És violinista,
és compositor d'origen serbi.
De fet, tinc entès que aquesta formació
està integrada per músics
macedonis, andalusos, catalans, croats.
I que ofereixen, diguéssim,
tot el ventall de la cruïlla aquesta de cultures
que són els Balcans.
I això, que té com a personalitat
com a això, entre aràbica,
musulmana de l'est, del centre Europa,
de la Mediterrània,
i us asseguro que acabes allà movent-te segur.
És un espectacle, de veritat, d'una altra qualitat.
I si voleu tenir una certa garantia,
només cal que hi entreu,
perquè el Facebook i el MySpace
tenen un espai propi, lògicament,
i en aquesta xarxa social podeu veure vídeos
de les seves actuacions d'aquest espectacle
que portaran a Caixa Fòrum.
I val la pena,
perquè realment munten un circ,
que en el bon sentit de la paraula,
obren una maleta i es compta...
Tot surt d'una maleta
i t'asseguro que acabes traslladant-te
a l'espai i fins i tot en el temps,
perquè recorda això.
Són sis músics, no?
Són sis músics, sí.
Una noia i cinc nois
i no vaig errat,
perquè no és el primer cop que els hem tingut
i cada cop han tingut molt d'èxit
i molt de...
Han deixat molt bon gust de boca.
És una barreja, és una música molt animada.
Abans ho comentàvem al Ricard,
que ens recorda aquells moments
de celebració de les pel·lis de Costa Rica.
Exactament.
Dels batejos, els casaments,
tot amb aquella música
i aquella cosa esbojarrada, segurament.
Sí, sí, però això t'acabes ballant, segur.
A més són molt interactius,
fan participar al públic, eh?
Sí, a veure, totes les propostes
que són de tipus familiar
i de tipus educatiu
que tenim a Caixa Fòrum,
bàsicament la seva idea és aquesta,
vull dir, de fer participar al públic,
és a dir, no és música passiva,
sinó que s'explicen coses també,
o sigui, s'introgeix el públic
en aquest... això,
en aquesta àrea de trobada
de cultures diferents,
és a dir, i a més conflictives
en molts casos, com ja sabeu,
però un cop, això,
t'expliquen el què i el per què
de tot plegat,
doncs entens millor
d'on ve aquesta música.
Molt bé, són els mousakis,
els músics ambulants, eh?
que tenen aquesta manera de fer,
que porten música cléssmer,
música safardí, música dels gitanos...
Exactament.
Una barreja excepcional.
Fitxa tècnica dia i hora,
jo deia diumenge...
Ho deies bé,
a les 6 de la tarda,
és a dir, que per tant,
si ho he anat al matí o abans
a l'exposició de Chaplin...
Vestit els nens de xarlot,
després podem tornar a la tarda
vestits de paisà...
Correcte, correcte.
i gaudir d'aquest espectacle.
I gaudir dels mousakis.
Però farem allò que fem sempre
fins que, doncs això,
l'èxit desbordi a l'empresa.
Va, si us porteu bé
i aneu al taulell de Caixafor,
on dieu que veniu de part
de Tarragona Ràdio,
i això,
i després prometeu m'aplaudir.
Ballar ja no us ho demano,
perquè em sembla que jo...
No, no, però com a mínim aplaudir.
Però aplaudir, sí.
Doncs teniu un parell d'entrades gratuïtes.
Va, que algun dia s'acabarà
i el director de Caixa Fòrum
dirà que ja n'hi ha prou.
Però, bueno, de moment
crec que ho podem anar a mantenir.
A més, ja sabeu que té aquell punt.
És un lloc que han de pas
al carrer Colomar, al Caixa Fòrum.
Allò, calla,
que entraré que ara el diumenge,
Tarragona Ràdio,
l'espectacle Família de diumenge,
entrades gratis.
Si és que més fàcil...
Sí, exactament.
Impossible.
Mira, estan generosos,
doncs aprofitem-se.
Només faltaria.
Que també és gratuïtat a l'entrada.
Aquí no ho regalem,
però ja és gratuïtat de per si
el cicle aquest que vam presentar
la setmana passada
de Dones viatgeres a l'Orient,
que té la segona associació
a càrrec de la Rosa Pujol,
egiptòloga,
que ens parlarà
d'una altra dama singular,
que és Amelia B. Edwards,
que és considerada
la gran dama d'Egipte,
almenys així com es titula
la conferència de Rosa Pujol,
i era un personatge fascinant
que es va desempallegar
de les normes socials
de l'Anglaterra victoriana,
que déu-n'hi-do...
els rígides...
Aquesta era escriptora
o dona d'aristòcrata,
perquè aquesta era
una de les característiques
fonamentals.
Allò que explicàvem, exactament.
Bé, doncs aquesta al final
va acabar sent
la primera egiptòloga
dona professional
que tinguem coneixement,
i que està al costat ara
dels nans egiptòlegs
del segle XIX.
Té fins i tot
una càtedra al seu nom,
càtedra Edwards
de Filologia i Arqueologia Egipcia
de l'University College
de Londres,
i, bueno,
hi posa que gairebé
per casualitat
va viatjar a Egipte,
és a dir,
el gairebé per casualitat
és una mica ja
per on apuntaves tu.
Dona d'aristòcrata,
no ho sé, això ens ho explicarà.
O un ambaixador,
o escriptora...
Exactament.
Però tot és de casa bona,
això sí.
Però sí, això sí que teníem.
Això no era impossible,
clar, en aquesta època.
Exactament,
amb una B
entre el nom i el cognom
vol dir moltes coses.
Aquesta no es feia dir
Lady,
o no coneixem
que li diguessin Lady,
però, bueno,
devia ser tota una...
La segona dona
de tot un catàleg
que s'ha de presentar
en les properes setmanes,
perquè són sis dones,
em penso que vaig veure,
parlo de memòria.
Cinc.
Cinc dones.
Cinc,
el que passa és que presentades
per cinc dones més,
vaja,
n'hi ha una
que parla de si mateixa,
diguéssim,
l'Anna Briongos,
que seria la viatgera contemporània,
que seria la que tindríem
la setmana vinent,
el dia 14 d'abril,
el dia 21,
Gertrude Bell,
la reina sense corona
de l'Iraq,
un personatge
realment més potent
que l'Horens d'Aràbia.
Diuen que...
Bueno,
perquè l'Horens d'Aràbia
té una pel·lícula
i...
I ella,
doncs,
perquè no la té, però...
I ella,
perquè no la té,
però em sembla que era...
Tenia més autoritat,
més poder moral
a la zona ella
que no l'Horens d'Aràbia.
Sí,
però imagina't
que quan se'ns parla
d'aquesta dona
fins i tot ja sempre
es deixen anar
d'allò
que van tenir
una afer,
una aventura.
No,
senzillament
ella estava allà
manant també,
el que passa que,
clar,
en aquella època
i posteriorment
no se la podia situar
si no era
en sintonia
amb un home.
En aquest cas,
anava a dir
Peter O'Toole,
però no...
Peter O'Toole.
L'Horens d'Aràbia
serà sempre Peter O'Toole.
Sí, correcte,
sempre ho veurem,
sempre ho veurem.
A veure,
la conferència d'aquesta setmana
és demà dimecres, no?
És demà dimecres,
exactament.
Recordeu que són...
És cada dimecres,
llevat del primer dia,
que per circumstàncies
no va ser el dimarts.
Cada dimecres
és a la hora que aixaborem,
que sempre diem,
a les set del vespre.
Com va anar la primera?
La primera va anar estupenda,
va ser magnífica,
va estar plena de gent,
a més,
a les dues ja les vau sentir aquí.
Si van venir en directe,
van tenir aquesta sort i tant.
Són d'aquella gent
que es guanya el públic
i quan ja va marxar
encara hi eren...
Avui quan he arribat
ja no hi eren,
és a dir, que cinc dies parlant
no n'he estat.
Però no estic segur
que pot ser quatre sí,
perquè almenys jo ahir no hi era
allà que se fórum
i ves a saber.
Molt bé, doncs demà
en gaudirem.
El diumenge ja sabeu
aquest concert familiar
amb la música dels Balcans
amb els mousakis,
que com us explicàvem
abans es van posar aquest nom
perquè la formació
es va crear al voltant
d'una mousaka
que es van menjar estupenda
i van dir
ens posem els mousakis.
O sigui, es podien haver dit
els xauarmis,
els kebabis...
Sí, sí, o els calçotaires
i feien una calçotada aquell dia,
vés a saber.
En fi, és el que té
el poder de la gastronomia.
Conferències de les dones viatgeres,
concert familiar
amb música balcànica
i darrere fons
la figura
de Charles Chaplin
i de Xarlot
en aquesta magnífica exposició.
Carles, moltíssimes gràcies
i bona setmana.
A vosaltres.
Doncs nosaltres
el que farem
abans de marxar
com sempre
és avançar-vos
que és el que passaran
les hores més immediates
aquí a la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat.
i de la Ciutat.