Fins demà!
Amb ells tres ens repassarem l'actualitat de la jornada.
Una actualitat, la d'avui i la de la setmana,
molt marcada per una qüestió que ha entrat en el debat polític.
Ara els preguntarem també als contartuli,
si creuen que és un debat de carrer, és un debat ciutadà,
al voltant de l'ús, de la prohibició de l'ús de la burca.
La decisió de l'Ajuntament de Lleida, el passat divendres,
el primer municipi, el primer ajuntament de l'estat espanyol,
a prohibir l'ús del vel integral en espais de titularitat municipal,
ha tingut un gran impacte mediàtic
i ara s'està estenent com una taca d'oli
per diferents municipis del país.
I aquí a les comarques de Tarragona
tenim els casos del Vendrell, de Reus i de Tarragona Ciutat,
perquè ahir el Partit Popular confirmava
el que ja insinuava dilluns en una entrevista aquí a Tarragona Ràdio
el portaveu del PP, Alejandro Fernández,
que portaran el tema amb una moció al plenari municipal.
Una moció on es demana la prohibició del vel integral
en espais municipals i també a la via pública
i també, per tant, al carrer.
Josep Maria, com ho valores?
Tot plegat.
Deixeu-me començar amb una broma, amb tot el meu respecte.
La pregunta és, regularem i prohibirem
que la gent vagin amb sabates i amb mitjons blancs?
Sabates fosques i mitjons blancs?
De què estem parlant?
D'una qüestió estètica, d'una qüestió ètica?
Estem parlant del respecte o no a les creences d'un col·lectiu?
Estem parlant de mantenir la seguretat
en els espais públics per a la identificació de les persones?
De què estem parlant?
Jo tinc la impressió que s'està agafant el rabà per les fulles, no?
I que, a més a més, es fa en un context,
el de crisi econòmica,
que, malauradament, fa que tothom estigui a la defensiva,
els locals, entre cometes, potser més
que la gent que ha vingut de fora,
probablement, si analitzéssim,
tots un dia o altre van venir de fora,
i, per tant, s'ha d'anar amb molta cautela
i no fer demagògia,
i no apuntar-se a un pim-pam-pum
d'oportunitat política
i també d'un cert aprofitament mediàtic.
Estem sentint algunes declaracions
de gent que diu, home, alerta,
que no ho estem traient de context.
Per tant, jo crec que s'ha de mantenir
al principi del respecte
als drets de les persones,
de totes,
no només dels que hi estiguin a favor,
sinó dels que puguin pensar
que això pot vulnerar un estat,
diguem-ne,
de respecte a les costums de Catalunya,
o de Tarragona, o de Reus,
o de Vilasec, o de Lleida.
Pitu, què n'opines?
És que és un tema força complicat, aquest, no?
Perquè jo penso que això ve donat
perquè des de bon principi
no hem tingut, diguem-ne,
el que seria una regulació,
o, diguem-ne, una...
A veure com ho diria això.
Des d'un bon començament, políticament,
políticament correcte, ho hem sigut tots,
no?
No dèiem res,
que no s'ofenguin,
això és una trampa de doble fil
i ara ens l'hi trobem.
El context de crisi hi juga amb això.
Però jo penso que tampoc és una cosa
que sigui l'àmbit mediàtic
i l'àmbit polític,
l'àmbit del carrer també existeix
aquesta discussió,
aquest parlar sobre aquest tema, eh?
També hi és,
a la barra del bar també se'n parla d'això, eh?
Al mercat també se'n parla d'això, eh?
Però tu creus que se'n parla del burca?
Sí, sí.
Quants burques heu vist a Tarragona?
Home, jo n'hi he vist, eh?
A Tarragona?
Sí, sí, sí, mira, no fa gaires...
A les fotografies?
No, no, no, no, no fa gaires dies
jo sortint de Joan XXIII entrava...
Però algun se'n veu.
Una persona,
una persona tapada d'altres.
Però l'enfoc no ha de ser aquest, eh?
No, no, però...
No podem treballar a partir de l'anècdota.
Però espera, jo em sembla que aquest és el moment,
el que volem esperar és que n'hi hagin 50 pel carrer,
perquè llavors pot vindre el conflicte.
Jo em sembla que les coses s'han de...
Diguem-ne, si en plan bèstia,
de tallar-ho d'arreu.
Ara acabo de llegir el dia de Tarragona
un article d'un periodista que deia
provin d'entrar en algun lloc on passa muntanyes, no?
Aquest debat hi és al carrer, eh?
Jo, al burro de les oficines de Correus,
no sé si encara hi és,
deia no entreu amb el casco de la moto posat,
el casco de la moto entabla.
Jo, si s'acaba aquí, em sembla bé.
És a dir, a mi...
Però jo crec que això haguéssim pogut treure a sobre
amb les ordenances municipals.
En els llocs públics s'haurà d'anar identificat a la cara,
ja està.
I amb el carrer de la boca, s'ho volen.
Perquè a mi em fa por que d'aquí un temps
hi vagi algú que digui que també el bel fora,
i llavors ja m'emprenyaré ja.
Perquè llavors em posaré el bel jo.
El bel no és problema.
El bel no és problema.
Si no es pot anar amb bel,
les nostres àvies anaven amb bel fins fa quatre dies.
I ara, a mi no em molesta que les senyores musulmanes
vagin amb bel pel carrer com si volen,
anar amb biquíni...
No, perquè quan surtin...
La prova, Benel, la vam tindre fa uns anys,
que amb una certa pel·lícula
la protagonista era amb un mocador al cap
lligat al darrere del clatell, no?
I si se n'enrecordeu,
a partir d'aquella pel·lícula,
moltes noies i noietes
se'ls anaven amb un mocaduret al cap.
A veure, si ho aturem aquí,
està bé, però és que s'està fent una bola aquí.
Aquí està.
El que passa és que s'han d'aturar les coses
en el moment que comencen a sortir.
Jo crec que a Catalunya hi deu haver-hi
14,5 burques, per dir alguna cosa,
i llavors, bueno,
amb les ordenances municipals
això es mata i s'acaba la història.
El que passa és que no s'atreveixen a posar-ho
dintre les ordenances municipals.
Sí, però en el cas de Lleida sí, eh, Pitu.
El que es va aprovar en el plenari
del passat dilluns a Lleida,
que segurament això té un impacte mediàtic
i que a la gent li sembla
que és com una mena de llei
que s'hagi aprovat la prohibició,
això és incloure en les ordenances municipals de Lleida
aquest fet,
que no es pugui utilitzar,
que no es pugui portar ni el burca ni el cap,
que recordem que és com aquell vell també
que només deixa veure els ulls de la dona.
Però ara, per exemple, parlem del burca
i que per qüestions de seguretat
tots estarem d'acord
que ni pots entrar en un burca,
ni pots entrar en un passamuntanyes,
ni pots entrar en un cas que es tracta d'això.
Això, diguem-ne,
qualsevol ment,
qualsevol ment de qualsevol creença
ho ha d'entendre.
Però, per exemple,
un altre problema
que té a veure amb alguna cosa
que apuntava el Pitu
i que és cert
i és que potser no hi ha hagut una discussió
ni un posicionament en profunditat
de l'encaix de la multiculturalitat.
L'atenció sanitària.
No, però això s'ha resolt bé.
No, no, sí, sí, però...
Els llocs públics...
Exacte.
Això és el que hi ha,
si no li gusta gairebé tot a privada.
És a dir,
aquí és on podíem tenir el principi del problema.
Per què un senyor de creença religiosa X
s'ha de negar a que la tingui una metgessa
formada perfectament?
Si això no passa,
el bel és la gorra.
És el mocador al cap.
En el món de la sanitat,
que són molt pragmàtics,
jo, per el que sé,
en llocs on treballo,
en altres llocs,
si una senyora és atesa d'urgències
per un ginecòleg,
una senyora musulmana,
i es nega,
se li diu que per allà està a la porta
i que se'n vagi amb un privat i que pagui.
Clar que sí.
Que allí el de guàrdia és un senyor.
I s'acaba la història, tu.
Normalitat.
Normalitat.
A vegades aquest és el principi que falla.
Per voler ser políticament correcte,
per no xafar cap ull de poll.
D'aquí a passar a reglamentar
que determinades coses...
Jo al Burka estic d'acord en aquest sentit,
que al Burka, doncs, bueno,
podries fotre una broma, fins i tot.
Podries posar un Burka
i anar-hi sota i ser un tio
i fotre una conya, no?
I imagina que vaig fer un tràmit
i t'has d'identificar
i donis el teu document
i amb la cara de quan t'identifiquen que ets tu.
Però jo prohibir el Burka, per exemple, pel carrer,
oi, pel carrer,
escolta, si hem vist paios nuets pel carrer,
que vagin com vulguin.
I a casa seva que faci...
Em sap molt de greu si això és masclisme o no,
però no és el meu problema, tu,
ja s'aclariran.
Respectant el principi de l'autoritat
i de la representació,
el que jo no sé és si en aquests casos
no ha fallat, no ho sé, eh,
un diàleg previ, mínim,
de contrastar,
de contactar amb les autoritats religioses.
Hem sentit algunes manifestacions
de gent que dius,
escolti'm, miri,
és que aquestes senyores ho porten
perquè volen de forma voluntària.
Jo no sé si en algun cas
no s'ha apurat
aquesta conversa prèvia
que no condiciona la decisió,
però que sí que dóna
la imatge
de com funcionem
en aquest país encara.
I és que totes les opinions
han de ser escoltades.
Ara,
a l'hora de prendre la decisió,
escolti'm,
estem a Catalunya.
Però recordem una cosa,
no deixem que l'Estat
es posi en les nostres vides privades,
perquè si l'Estat
es posi en les nostres vides privades,
acabarem malament.
Jo amb això
soc ultraliberal.
és a dir,
jo en els espais públics,
en els espais públics,
en els espais compartits,
les normes les posa qui vol.
Ara,
pel carrer,
que és relativament espai públic,
i no diem
a casa meva,
jo vaig nuet
o amb burca
o com me doni la gana.
I si resulta que
m'ho fa el meu marit
o no sé què,
escolta'm tu,
es fan unes normes
perquè es compleixin,
però a casa seva
cadascú
té la seva llibertat.
No, no,
això estem d'acord.
Ara,
evidentment,
al revés.
És que a mi em fa gràcia
perquè jo he viscut
molt de prop, no?
O sigui,
amics,
molt amics,
que es queixen
que d'això
van a l'Iran
i les dones
s'han de posar
el mocador.
I aquí els hi posem
el no mocador.
O sigui,
nosaltres els hem de demostrar
que la llibertat
és superior amb tot això
i que per tant
la llibertat és
vostè vol anar
a un mocador,
vaig a un mocador,
vol anar a un burca,
vaig a un burca.
Ep,
cuida't,
hi ha unes normes
compartides,
però no fem al revés
perquè jo estic d'acord,
a mi em molesta moltíssim
anar a l'Iran
i que les dones
s'hagin de posar
mocador,
les nostres dones
s'hagin de posar
mocador.
Sobretot li molesten
a elles.
No, no,
exacte,
i m'emprenyaria moltíssim
que jo vingués
de l'Iran aquí
i m'imposessin
el no mocador.
Per tant...
Algunes cames
estan millor tapades,
Ricard.
I algunes cares també.
És que aquesta argumentació
del desplaçament
que fem nosaltres
normalment per qüestions
turístiques
de vacances
a aquests països
ha sortit ja
en altres comentaris
amb altres tertulians.
Hi ha molts països
que no imposen res
a les dones turistes,
vull dir,
que poden anar
amb pantalons curts
i això.
Evidentment,
en els llocs de culte,
per exemple,
és evident que si tu vas
amb una mesquita
o amb una sinagoga
o amb una església,
allò és un lloc privat
i allí imposen
les seves normes.
Jo no em puc posar
amb pantalons curts
per entrar en una mesquita
ni en una església catòlica.
Això, ho accepto.
Ara,
als espais públics,
respectem una mica
la llibertat
perquè és que si no
la prendrem mal.
El que passa que ara
és quan toca,
jo entenc jo
exigir
els que són
o representants polítics
perquè els hem votat
de forma democràtica
o els mitjans de comunicació
que exerceixen
un dret fonamental
com és el dret de la informació
que dona suport
a la llibertat d'expressió
que ho exerceixin
amb responsabilitat
i amb un sentit
de la pedagogia
i de la tolerància.
Jo estic d'acord
amb l'articulació
que feia el Manel
i que no entrem
al negoci fàcil
del desgast del govern
o del desgast
de l'oposició
o del titular
associat a l'ambient.
O marcar paquet
o tot això.
A veure,
jo me l'estimo molt
però aquí hi ha
una part important.
L'alcalde de Lleida
li agrada més sortir a la tele
que un tonto.
I mira que és un tio,
jo l'aprecio molt,
però això ha sigut bastant
la marcada de paquet
de l'alcalde de Lleida.
Ara seré el primer,
sortiré a la tele
i ara Lleida,
tu,
ara Lleida no burca,
ara Lleida
de Ruport,
ara Lleida no sé què.
Bueno,
molt bé,
però ara he fotut un liu aquí
que ara sortiran tots
i homes,
i els del PP i jo més.
I la dreta dient
no,
jo més,
perquè jo he de cuidar els vots.
Cuidado que prendrem mal.
El problema bé,
perquè els de Lleida
què han dit?
En els espais públics
si no va aia rar.
No,
en els espais municipals.
En els espais municipals.
No parlen del carrer
en cap cas.
Els espais municipals
és una cosa
i l'altra.
I les nocions
que s'estan presentant.
Jo crec que
el dels espais municipals
és que és de cajón.
És que ja no caldria
ni parlar-ho.
Haurien de ser...
No s'ha dit.
El que passa
és que això ha sortit
de context
i llavors s'hi ha apuntat tothom.
Ves a fer un tràmit
i no portis el teu document
nacional d'identitat.
Clar, també en a casa.
I dient,
escolti'm,
vostè qui és?
Vostè diu que és Manel
o Pitu
o Llorent Maria
o Ricard.
No, no, escolti'm de carrer.
I per tant,
això és un debat absurd.
El que passa
que la gent s'hi aferra
a vegades
per aquesta ambició
del minut de Glòria.
Minut de Glòria
que ens costa caríssim.
Caríssim.
Caríssim, per què?
Perquè la gent del carrer
i el Pitu
feia referència
a converses
d'una barra
o d'un bar
o en una plaça
que tots som molt vulnerables
a les opinions
que manifesten gent
en teoria entenimentada.
Som terriblement vulnerables.
Hi ha una incertesa descomunal.
I que després hi ha
l'indocumentat
o el fatxa
o les dues coses alhora
que com que hi ha
el burcanó
i el bel no.
Anem al tanto amb això.
Anem al tanto perquè...
A mi m'explicava
una anècdota
del Vendrell
d'un regidor
un exregidor
que torna a ser regidor
i que tenia una conversa
amb sa mare
que des del balcó
de casa seva
enfocava en una plaça
i cada dia veia
una cua
de gent
immigrants
que esperaven
que vinguessin furgonetes
a prendre'ls a treballar.
I sa mare
estava una mica escandalitzada
i deia
oh, però com pot ser?
No sé què, no sé quantos.
I aquest regidor
responsablement
li deia a sa mare
escolti'm
és que hi ha empresaris
que els contracten.
I per tant
tota aquesta qüestió
de la relació
amb els immigrants
des del punt de vista
cultural
i des del punt de vista
laboral
mirem-ho
amb llum
i taquígraf.
Fem-ho d'una forma
sensata
i transparent.
No ens deixem portar
per la demagogia fàcil.
I consideren...
Desvendir-nos-ho.
Ja que han apuntat
al debat polític
consideren que
justament sorgeix això
a partir de la decisió
de l'Ajuntament
de Lleida
que això va més
en altres municipis
tenint en compte
que estem en un any
de les eleccions municipals
de la por que poden tenir
alguns alcaldes
o partits polítics
tradicionals
si em permeten
aquesta expressió
entre cometes
la por que poden tenir
d'altres formacions
com per exemple
la Plataforma per Catalunya
que té representació
a les nostres comarques
per exemple
el Vendrell
que recordem
que el Vendrell
és l'equip de govern
de Convergència i Unió
qui presenta l'emoció
però Ricard
Pó
pregunto
si és així
és lamentable
i preocupant
però és que això
ja ens tenen acostumats
els partits polítics
ho hem dit ara
no fa
és jo més
és a dir
tu dius una cosa
doncs jo més
tu ho has dit
als espais municipals
doncs jo al carrer
i s'ho dirà un altre
doncs jo
als camps de futbol
però per això
els hi pregunto
consideren que pot ser
perquè el context
és un tema prou greu
com perquè hi hagi
un consens
vull dir una certa
raonabilitat
entre els partits democràtics
perquè si no
podem prendre mal
i el tema
de la immigració
estratègicament
és molt important
perquè són una gent
a veure que
amb abstracte
ja de tot
però han vingut aquí
a guanyar-se la vida
molts d'ells
es quedaran ja per sempre
i per la majoria
i per tant
aquests són tan catalans
com nosaltres
i a mi
aquí això
de treure la catalanitat
jo soc català
i els catalans
però fixa tu
el debat que hi ha
amb la immigració
que porten
n'hi ha molts
que porten molts anys aquí
i alguns han nascut aquí
que se'ls hi nega
el dret al vot
a les eleccions municipals
el gran debat polític
i no es posen d'acord
no sé el per què
perquè tots hi juguen aquí
és perquè no poden votar
aquesta gent
no que han vingut de fora
i porten 25 anys aquí
és que els que han nascut aquí
els que estan empadronats
i tenen permís de treball
han nascut aquí
se'ls hi nega
un dret fonamental
aquest és un tema
que s'ha d'anar molt al tanto
però des de políticament
se'ls hi nega
de moment
el país del món
o sigui
el país del món
que ha tingut més immigració
en menys temps
és el nostre
amb diferència
en aquests moments
en termes relatius
és el segon país
del món
amb immigració
després dels Estats Units
i els Estats Units
és un país
modèlic
en quant a la immigració
ordenadeta
que vagin passant
i els immigrants
són els que han construït
aquell país
a Catalunya és molt diferent
perquè Catalunya és
un país tradicional
amb història
i sembla com si aquí
siguem tots
Guifè al Pilos
i ara vinguin els bàrbars
a invadir-nos
no senyor
o sigui que
jo de Guifè al Pilos
n'estic tant
com de
com de
com de la mare Teresa de Calcuta
vull dir que
llavors
és molt important
que aquesta gent
que són molts
són un 15%
de la població
se'ls integri
com ells es vulguin anar
integrant
però sobretot
també se'ls respecti
i que el tema
no formi part
d'un pim-pam-pum polític
segurament
i més ara
que s'apropen les eleccions
jo tinc la impressió
que com a ciutadans
hauríem de
demanar als nostres governs
que fessin obligatori
viatjar
a més subvencionat
pagat amb els nostres impostos
i no només
fer el viatge a fi de curs
no només
ho dic amb tota la intenció
no només fer el viatge
a fi de curs
que està molt bé
a secundària
o al BAT
o a la universitat
sinó
viatgem
veiem
veiem el que passa als Estats Units
amb les coses bones
i les coses dolentes
que en tenen molts
és a dir
busquem altres referents
en el que hi ha una aposta
potser
perquè la religió
i ho sento molt
la religió juga un paper secundari
i per tant
s'ha demostrat
s'ha demostrat que hi ha una opció
de la convivència
i del respecte
els Estats Units
els Estats Units
que van ser atacats
per una organitzó
per una organització terrorista
de base musulmana
fa 10 anys
al costat
al costat
de les antigues torres
les persones que no existeixen
n'estan posant
una mesquita
vull dir
i als Estats Units
els ciutadans musulmans
són tan ciutadans
com els primers
i se'ls respecten
tots els seus drets
individuals
jo ara no faig un can aquí
faig un model
un model
on la integració
funciona
i jo crec que Catalunya
que ho estem fent
amb l'avalanxa
que ha vingut
amb 10 anys
ho estem fent
prou bé
perquè no hi ha
grans aldarulls
anem al tanto
anem al tanto
no la pifem
jo pregunto
i per què aquest discurs
que podem trobar
amb tertúlies
de ràdio
que podem trobar
amb tertúlies
i amb circuits
d'amics
o de coneguts
no està
dominant
en el discurs polític
per la partitocràcia
una pregunta retòrica
per què
perquè no ho som
no som
tan
tan
talibans
perquè el
polític en si
i les administracions polítiques
juguen amb la sensibilitat
perquè si aquí
en lloc d'estar
tres persones
perdona
tres persones
que un és periodista
l'altre és no sé què
i l'altre és no sé quantos
fóssim
el representant del PSOE
el representant d'Esquerra Republicana
i el representant de Convergència i Unió
ja ens l'estaríem agafant
amb paper de fumar
no repartir totes
no repartir totes
em quedo tranquil
no
perquè
perquè
no sé què
perquè què t'he dit
i jo vull matisar
i tindríem
ara
tindríem un argumentari
que el partit
ens hauria
que no sigui capaç
de pensar per ell mateix
i opinar per ell mateix
que s'aparti dels
i segurament
que passat demà
matitzaríem
amb totes les correccions
que s'hagin de fer
i el Manel
també està relacionat
amb la universitat
jo cada vegada
no la nostra
sinó amb moltes altres universitats
cada vegada
que tinc l'oportunitat
de parlar amb estudiants
que estan fent erasmus
fora
i que es relacionen
amb altres gents
tinc una sensació
diguem-ne
d'una certa esperança
és a dir
hi ha una altra generació
de gent
molt preparada
que coneix
una mica desconcertada
però que està
trencant
les fronteres
que limiten
el diàleg
i no renuncien
absolutament a res
i exerceixen
la catalanitat
a França
a Anglaterra
o a Noción
i anem-lo fora d'Europa
perquè a última hora
Europa és una unitat
relativament
Europa està
sota la civilització
judeo-cristiànica
diguem-ne
però
tu vas a Síria
tu vas a Egipte
tu vas a
Sud-amèrica
i passa el mateix
és a dir
te'n dones compte
que tots aquells
arquetips i tal
cauen un darrere l'altre
i que
els estudiants
que hi han anat
doncs tornen
i diuen
ostres
quina sorpresa
no era com me pensava
perquè tu t'has imaginat
els siris
no sé què
tots amb tanks
a la frontera
atacant
i els peruans
tots vivint
sota el sol
i no sé què
i és mentida
no és així
si no vas fins allà
on els tenen
no els veus
exacte
fixeu-vos que
malauradament
és a dir
tot i que la imaginació
no té límit
no sé per què
estem obsessionats
en pensar només
en el pitjor dels escenaris
que s'ha de contemplar
però per què no treballem
també pensant
o buscant
el millor dels escenaris
que normalment
normalment
s'apropa
a més
a Maria
però mediàticament
què ens arriba
sí, ja ho sé
sí, ja ho sé
què ens arriba mediàticament
el pitjor dels escenaris
sí, però ens hi hauríem
de resistir
en les coses dels homes
i de les dones
en les coses de la humanitat
sempre el pitjor
està dintre dels nostres cervells
el terror
sempre està dintre
dels nostres cervells
la realitat
és dura
però hi ha molt més terror
i molts més monstres
dintre dels nostres pensaments
que no en el dia a dia
i quan aquests monstres surten
i els apliquem
llavors ens és horrorós
perquè llavors surten
els totalitarismes
els feixismes
els comunismes
i totes les històries
del món
però vull dir
que la realitat
és molt més
molt més tranquil·la
molt més àgil
molt més positiva
molt més positiva
que el que podem
aquest m'ha mirat malament
què pensava
i aquell simplement
el que passa és que li fa mal
el queixal
si no t'ha mirat malament
i tu creus que aquest debat polític
d'aquests dies que viurem
als plenaris municipals
arribarà a la gent
o els ciutadans
es quedarà una mica
al marge
a veure
jo penso que per sort
perquè perdona
el PP aquí a Tarragona
els altres partits
li han contestat
dient que aquest és un problema
que no existeix
i que per tant
no s'hauria de debatre
però davant de tot això
em sembla que encara tenim
la immensa sort
que el ciutadà del carrer
amb aquesta partidogràcia
dels partits polítics
tots
escolta'm
ja ens els comencem a mirar
de lluny
ja diem
a veure
a veure quino anem dirant
aquests
per sort
jo em sembla
per sort
la gent són prou intel·ligents
perquè amb tot aquest
perdoneu
entre coquetes
personal
és que ja no ens hi fem ni cas
anem a votar
perquè pensem
que hem d'anar a votar
no?
i...
els que van
bueno sí
els que encara hi anem
no?
potser encara
encara en tenim més dubtes
de què anem a fer
no?
l'altre dia sentia
amb un partit polític
que veia
escolta'm
la por que tenia
era que
la tercera força política
podria ser l'abstenció
no?
i aquesta és la seva gran por
no?
perquè clar
aquesta sí que no la poden
no la poden manipular
ni li poden fer mítings
ni li poden fer res
no?
però jo em sembla
que repeteixo
la sort que en teniu
si han de fer el debat aquest
que vagin rapidet
i que no perdin el temps
i que facin debats
de veure com arreglen
a veure com arreglen la situació
que la cosa està molt mal
sí
doncs de la cosa
que la cosa està molt mal
parlarem també una miqueta
d'aquests dies
perquè recordo que la setmana passada
vam fer unes tertúlies monogràfiques
en fi
l'economia
tot el debat polític
i social de la setmana
i en fi
continua evidentment
hores d'ara
està al voltant
de l'economia
recordaran
aquell decret llei
que va obligar
en poques hores
a la diputació
els ajuntaments
a fer plenaris d'urgència
per demanar crèdits
després es va dir
que era un error
i es va canviar
la data de finalització
dels crèdits
permeta'm una cosa
permeta'm una cosa
a mi em sembla molt bé
tot això
a mi em sembla molt bé
el que et sembla bé
tot això que estàs dient
m'ha semblat molt bé
que ets muntint de pats
que rectifiquin
modifiquin
i faig el bé
però hi ha una cosa
que jo no l'he sentit a ningú
o potser no l'he sentit
perquè no l'he escoltat
o potser m'ho ha dit
però aquí hi ha una cosa
clau amb l'economia
jo que per sort
o per desgràcia
estic darrere un taulell
i veus allò
la veritat de la veritat
allò que dius
la veritat de la veritat
jo podria dir que
des de Nadal
la cosa s'ha anat allò
aguantant
baixant
baixant
però des del dia 10 de maig
però marcat el calendari
10 de maig
el dia que el president
del govern espanyol
la caiguda del consum
ha sigut brutal
brutal
brutal
i ningú en parla del consum
i d'aquí no ens en sortirem
si no retirem el consum
i ara pugen els preus
al 2%
sí
l'IVA
a l'1 de juliol
i aquests tius ens estan portant
a la catàstrofe
no no
ara el dia 1 de juliol
el dia 1 de juliol
diuen
augmentarem l'IVA
l'IVA
és un impost
brutal
sobre els preus
perquè clar
diuen
no no
és que
que l'absorbeixin les empreses
a veure
què m'està dient
que l'absorbeixin l'empresa
com?
perquè no té diners
ni per financiar-se
que quan va a buscar
finançament
a l'entitat bancari
li diuen
home
tinc un problema
saps què?
sí
aquella pòlissa de crèdit
que et va renovar
sí
però escolta'm
no sé què
l'has tingut ocupada
durant no sé
excuses
és molt perillós
és molt perillós
és molt perillós
no gestionar
adequadament
el factor humà
i la projecció
de les percepcions
que té la gent
és a dir
aquestes
pujades i baixades
aquests bandazos
aquests dubtes
per aquesta mena
de dependència
de la Unió Europea
Obama ens diu
què hem de fer
si això no es trasllada
de forma correcta
generes
aquesta desconfiança
no no
desconfiança no
desconfiança no
pànic
és a dir
a partir del dia
en un primer moment
es va produir
un fenomen positiu
que és que va créixer
l'estalvi
que era un país
Catalunya
i l'estat espanyol
en el que hi havia
molt poc estalvi
però és que ara
passarem
de l'estalvi
diguem-ne preventiu
al pànic
ja hi hem passat
l'altre dia
l'altre dia
el Salvador Alemany
Salvador Alemany
president de Bertis
president de Bertis
el senyor de les autopistes
perquè m'entén
que ens cobren les autopistes
independentment
de la velocitat
de la que anem
i totes aquestes coses
president del cercle
d'economia
parlava
que hem d'aprendre
a gestionar
el pànic
o sigui
els oficials
diguem-ne
allò amb galons
i que realment
saben manar
quan veuen
com està el panorama
miren cap al posto
de mando
i veuen
que el
que el
capità del barco
senyor Zapatero
està borratxo
diuen
diuen
senyors
cal gestionar
el pànic
o sigui
que una de dos
o te poses al costat
d'aquests oficials
que són dels pocs
que encara tenen idea
o te llences a l'aigua
i intentes nedar
cap als altres barcos
aquest és el moment
diguem-ne
d'empadronar-se
a França
o a Alemanya
perquè és que realment
el fill del que comentava
el Pitu
també tenen
vostès la sensació
que a partir
de la data
de l'anunci
de Zapatero
i la cascada
d'anuncis
que hi ha
a continuació
el Pitu té
la percepció
per això
per això els hi pregunto
el Manel
i el Josep Maria
és evident
que hi ha hagut un canvi
en la percepció
fixeu-vos que a més a més
no ha estat una qüestió
de règim interne
sinó també
de la imatge
que s'ha projectat
a la premsa internacional
de l'estat espanyol
i de la pèrdua de posició
en el reconeixement
de la solvència
del deute
de l'estat espanyol
i per tant
això acaba tenint
un efecte
i quan no hi ha
accions terapèutiques
com cal
jo que soc un romàntic
sempre continuo pensant
en una junta
de salvament
quan això no passa
ja no és només
que el patró
no tingui les idees clares
o estigui donant cops de timó
és que a més a més
la tripulació
o l'alternativa
diu
escolta
quan s'enfonsi el vaixell
ja en parlarem
amb matisos
amb matisos
aquest és l'escenari
és a dir
ni la tripulació actual
ni l'alternativa
la que sigui
diguem-ne
ven un missatge
de serenor
totalment d'acord
però en aquests moments
o sigui
jo estic d'acord
en què
l'alternativa i tot això
però en aquests moments
només hi ha dues alternatives
o el motí
pel qual jo no hi estic
que el motí és
allò
la insurrecció popular
el motí
o l'altre
l'altra forma de motí
organitzat democràticament
que és
no és un motí
és una figura
absolutament democràtica
no no
motí no
i convergència
que se l'agafa
en paper de fumar
i que ho ha fet
apujat
perquè no vol
diuen que és perquè
no volien que ens intervinguéssia
que ens intervingués Europa
però també
o fonamentalment
és perquè no volen
que coincideixin
amb les catalanes
eleccions catalanes
els partits democràtics
en aquests moments
en l'oposició
tots ells
tenen l'obligació
de fer caure aquest govern
i que hi hagi unes eleccions
i que el poble parli
i a veure
que el poble parli
no vol dir que no surti
el partit socialista
no estem dient
però que el partit socialista
s'en doni compte
que no pot continuar
donant suport
amb un capità
que al mig de la tormenta
fa menys d'un any
deia
los otros barcos
veies que els altres vaixells
anaven a la deriva
estamos mejor
que los otros barcos
i ara de cop i volta
li fan senyals
des dels altres vaixells
de dir
s'ha acabat la festa
clic-clac
clic-clac
i el tio surt
a la televisió
amb aquella cara compungida
i diu
se ha acabado la fiesta
i ara esclar
el pànic és generalitzat
equipa de la factura
exacte
el pànic és generalitzat
i llavors s'ha de gestionar
el pànic en aquests moments
total
que és absolutament necessari
que hi hagi un canvi
ja dic
que no necessàriament
passa pel canvi
de partit polític
però sí
pel canvi
del lideratge
del no lideratge
tu que estàs demanant
una moció de censura
que ja hauria de fer mesos
que s'hagués tingut
de presentar
sí
això és l'estadi
l'estadi normal
adequat
d'un país democràtic
el que passa
que el partit
que pot presentar
la moció de censura
no li interessa
perquè el que vol
és allò
matxacar l'anemí
el peor
mejor
aquí està
l'altre dia
es havia de fer
una votació
en la qual
doncs havien d'aprovar
tota una sèrie
de normes
però s'havien d'aprovar
el partit
de l'oposició
i donem suport
això que dius tu
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
no
imagina't tu
de cara
a l'exterior
i de cara
també a l'interior
perquè a vegades
parlem de l'exterior
com si ens tinguessin
que són els ulls
que tenen
una manera
de pensar
adequada
jo penso
que la gent
que llegim els diaris
que llegim llibres
que mirem la televisió
i escoltem els programes
de ràdio
ens en fem una idea
per això
podem parlar-ne
col·loquialment
no?
ens pensem que de fora
no, no
nosaltres ja pensem
que això s'ha d'arreglar
d'una altra manera
el que passa
que els partits polítics
van per una altra bola
nosaltres
anem per una autopista
i aquests van per una altra
i mentre aquests
vagin per una altra
doncs bueno
el que volen
és destruir l'ennemi
però en aquests moments
la veritat és que
la responsabilitat
que recau
sobre els partits polítics
és tan gran
que sembla
que no estiguin
a l'alçada
per descomptat
el PSOE
el PP no està a l'alçada
el PSOE
no està a l'alçada
perquè el PSOE
està mantenint
al davant
a veritables
incompetents
gent que ha perdut
tota credibilitat
que han estat
mantint
la població
durant dos anys
i els continuen
mantenint allà al davant
per tant també són
irresponsables
com a partit
Convergència
el que li importa
és guanyar les eleccions
ara el d'això
dius
escolta mira
saps què
queden 4 mesos
anem xiulant
i en aquests moments
la veritat
és que l'oficialitat
està perduda
i la tormenta
és tremenda
com tu
i a més a més
no ens convé
que s'aturi la màquina
avui senzillat
hi ha hagut
una certa recuperació
en el sector turístic
des del punt de vista
de contractacions laborals
coses
que és un missatge positiu
s'ha de procurar
que la màquina
no s'aturi
perquè hi ha empresaris
i empreses
que funcionen
que estan funcionant
que poden funcionar
hi ha treballadors
que estan fent
la seva feina
de forma responsable
i hi ha una ciutadania
que necessita
una certa serenor
és a dir
discuteixin
prenguin decisions
si hi ha d'haver
una alternança
en el poder
només faltaria
que no hi pogués
haver una alternança
però aviam
quin escenari
es trobaran
parlant d'economia
acabem la tertúlia
per cert
que parlant d'economia
que hem de saber
les dades del mes de maig
les dades de l'atur
ha baixat l'atur
en el conjunt d'Espanya
un 1,84%
en fi
una xifra insignificant
crec jo
això ens portaria
segurament
a continuar el debat
però
en fi
tot i que és un mes
teòricament bo
allò que comentava ara
aquestes xifres
ja no s'haurien ni de donar
és que no s'haurien ni de donar
jo crec que sí
però s'han d'interpretar
de forma positiva
no les podem interpretar
avui
Josep Maria Àries
Pitu Rovira
Manel Sant Rubà
moltes gràcies
per haver participat
en la tertúlia
d'aquest dimecres
que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
bon dia