Sintoria de Tertúlia, matí de divendres.
Temps per comentar l'actualitat d'aquest divendres i de la setmana.
Avui amb el subdirector del diari de Tarragona, Lluís González.
Lluís, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Que ens acompanya el vicepresident de la cooperativa obrera
tarragonense, Àngel Conesa. Bon dia.
Hola, bon dia.
I esperem que s'incorpori de seguida la periodista
de la Fundació de la Universitat de Rubí-Libergí
i Montse Cartanyà per poder també comentar amb ella
diferents aspectes de l'actualitat.
Una actualitat que ve marcada avui i en els darrers dies
per la campanya electoral, pels meetings,
per les activitats dels partits, per les propostes que fan
de tot el que estan veient i escoltant aquests 100 dies.
El Lluís, per exemple, que és periodista
i que suposo que ho seguís d'una manera segurament diferent
a la resta de la població del ciutadà de carrer.
Alguna impressió, algun titular, alguna conclusió
de tot el que hem vist i escoltat fins ara?
Doncs jo, la veritat és que la meva conclusió seria
que és una campanya molt tranquil·la.
Fins i tot algun intent que s'ha vist d'intentar
estabilitzar, no ha sortit bé.
Jo crec que anem pel bon camí.
Sí?
Sí, jo crec que aquestes eleccions...
Jo crec que la tranquil·litat,
aquells discursos estrafalaris que feien alguns...
Jo crec que això està passant.
I crec que els periodistes n'estan donant compte
que la gent el que vol és tranquil·litat
és escoltar les coses com d'humana.
i escoltar allò que vol o que diuen que li poden arreglar.
Que els problemes són molts els que tenim.
Àngel?
També tens aquesta impressió de tranquil·litat?
Jo, potser, des d'un punt de vista molt...
molt escèptic, no?
Perquè, a veure, realment el que t'arriben són flasos, no?
Jo realment no segueixo gaire.
Perquè, més o menys, ja tens format una idea
del cas de fer i del que et donen, etcètera, no?
I llavors veus aquests flasos
i potser sí que donen aquesta sensació
d'una més tranquil·litat.
Però, vull dir, penso que són uns esforços tremendos
per uns resultats, potser, que són petits, no?
Vull dir, no ho sé.
Esforços vols dir de diners, d'organització,
de les activitats i dels mítings?
Sí, sí.
Jo crec que, en el fons, el que es pretén amb la campanya
és mobilitzar el votant que no es quedarà a casa, no?
I em penso que aquí van els esforços,
però la majoria de gent em penso que, més o menys,
s'han decidit el vot i no crec que afecti gaire.
De fet, a principis de setmana vam preguntar als oients del programa
si la campanya electoral els influïa en el sentit del vot
i, pràcticament, de manera unànim, tots van dir
que no els influiria, que ho tenien ja decidit.
Si anaven a votar o si també no anaven a votar.
Montse Cartaner, molt bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Bé.
Què et sembla a la campanya electoral?
Que hem començat parlant una mica
amb això de les impressions que podem tenir tots plegats.
A veure, a mi em dóna una mica una sensació molt similar
a totes les campanyes,
que és que es parla molt poc de propostes reals, no?
Si escoltes una mica els resums que es fan als matins,
dels que diuen els diaris, dels que diuen les ràdios,
sempre sents aquelles paraules més de crítica cap a l'altra
que no pas de defensa del propi programa,
que és bastant habitual, això, en campanya electoral.
I després hi ha dues coses que potser m'han sorprès d'aquesta campanya.
No sé si és que abans m'ho miràvem d'una altra perspectiva
i ara potser m'ho miro una mica més des de fora.
Una és que he vist que s'utilitza molt,
o es vol utilitzar molt els impactes a través...
s'aprofita, diríem, les xarxes socials,
que és normal perquè estem en una...
La novetat de les noves tecnologies, no?
Facebook, Twitter...
Però sobretot molt el tema dels vídeos,
han vist vídeos del PSC, han vist vídeos de la Nebreda,
han vist el joc del PP...
El dels immigrants...
O sigui, han vist...
És habitual, però aquesta vegada com que els partits,
o qui els hi fa la campanya,
més les persones que estan darrere de les campanyes,
funcionen per inputs que potser saben que així apareixeran els mitjans
més enllà del temps oficial en els mitjans públics.
Més enllà dels vídeos, el PP...
Després també hem vist declaracions que també és bastant habitual,
com les d'Esquerra Republicana,
dient el tema de si els andalusos paguen o no paguen.
O sigui, aquestes actuacions que són bastant comuns,
però que el que volen és, en un moment determinat,
estar al capdavant de totes les notícies,
tu com a partit, més primer,
o sigui, més endavant que la resta.
No sé si és habitual,
però aquesta vegada he vist com que hi havia
com una mica més bèstia, diríem, que altres campanyes.
I aquest ús de les noves tecnologies creuen
que ens fan estar a les portes un canvi de mentalitat
pel que fa a les campanyes i que canviaran els formats
i que, en fi, ja no serà com abans amb aquells mítings
i les enganxades als cartells.
Jo penso que és un element més de manipulació del que es rep, no?
Jo trobo a faltar, vull dir, us ho dic francament,
aquelles campanyes enceses de...
Potser és que sóc un romàntic, no?
En què l'orador era capaç de fer a xecar el públic
i d'aplaudir, de motivar i tal.
I jo trobo que els mítings són més aviat ensopits,
vull dir, una mica en la línia de l'eslògan,
hem de mantenir l'eslògan i hem de mantenir l'ataca en la línia aquesta, no?
I vull dir, això treu una mica d'elicient, no?
Anar a un míting i dir, bueno, escolta,
anir a un míting o a una mica de moguda, a veure què...
I sobretot el tema que has dit tu també,
el tema que seguim sense saber els programes realment,
és a dir, perquè, a veure, la situació és tan fotuda en aquest moment,
és a dir, que ningú jo crec que s'atreveixi a dir realment
el que es pot fer o el que farà
o quan se trobi en el meu lloc de la qüestió, no?
Lluís, tu creus que estem a les portes de canvis
en les formes d'encarar les campanyes electorals?
Sí, jo crec que ja es ve produint, no?
De manera paulatina, no?
L'exemple que acaba d'explicar, doncs, està clar, no?
Alguns també s'han cercat, altres també t'ho diré,
hi ha de tot.
Preferiria sóc
tenir-me de poder opinar sobre aquests vídeos
perquè han estat horrorosos tots plegats.
I a més a més,
d'un oportunisme
bastant barruer,
sincerament, uns i d'altres.
De tota manera,
sí que tens raó que cada vegada més,
i estan, jo que ho veiem,
les xarxes estan influint molt,
i cada vegada més,
i jo crec que serà el model
que s'estendirà més endavant,
si no canvien les coses,
també tindrem el telèfon,
que també serà una bona eina dintre de poc,
perquè els anirà per la mateixa via, no?
És a dir,
jo crec que és bo,
fins i tot,
no sóc tan romàntic com el conessa,
però et diria que,
jo crec que,
qui està al món,
està amb aquestes coses,
i per tant,
és bo que els missatges s'han de ridint
per tot arreu.
Altra cosa és el que deia ell,
que sí que li deuen la raó,
que potser no hi ha missatge,
o allò que t'interessa,
que et puguin explicar
com t'arreglaran els problemes,
com s'oblucionaran els problemes,
no hi és.
I certament,
potser,
perquè no hi pot ser,
perquè, clar,
estem en una crisi de cavall,
i que ningú es pot atrevir,
potser prometre res,
perquè és que difícilment
hi haurà finançament,
i ahir Zapatero es va donar,
es va posar la perspectiva
encara molt més llarga.
Un avís, no?,
d'aquells que la recuperació
del tema del mercat laboral,
en fi,
de crear llocs d'ocupació,
pot anar per llarg.
Clar,
la crisi és el gran tema,
o la gran situació,
que ens afecta a tots,
però des del punt de vista territorial,
veuen algun tema de debat,
o algun tema interessant
per aquesta campanya?
Perquè tampoc sembla
que s'estigui parlant gaire.
No veiem,
ni a nivell de Ciutat de Tarraona,
ni a nivell del conjunt
de la demarcació,
cap tema
que estigui sortint,
com a mínim,
en el debat,
o en els mitjans de comunicació.
Quan ens no són eleccions
d'autonòmiques,
diríem,
els temes locals
sempre acaben quedant
una miqueta en segon.
Si fixeu,
no sortia ni el tema
de les barriques.
No, no, no.
Va sortir una miqueta
l'altre dia
en el debat
del Col·legi de Periodistes,
però, en fi,
molt a punt.
El tema del cementiri,
potser,
que és el que ha sortit.
Sempre surt el tema
de les infraestructures,
al final,
no em penso,
i sempre també
el debat
és del mateix tipus,
no?
Fins aquesta època
no havíeu fet res,
i ara sí que ho he fet
i no ho deixeu de fer,
però una mica centrat
en el tema
d'infraestructures,
que potser des de la nostra
perspectiva
és un tema
que sí que és important,
des de la perspectiva
del port,
de la indústria química,
de les comunicacions,
però Terraona sí que és
un tema important,
aquest, no?
I el tema de...
Potser també va aparèixer
una mica
en el debat
de l'altre dia
del Col·legi de Periodistes,
el tema de les inversions,
com les reparteix el govern,
no?
L'equilibri territorial
de Catalunya,
alguns partits,
els que han estat
a l'oposició fins ara,
en fi,
consideren que el govern
ha prioritzat
l'àrea de Barcelona,
l'àrea metropolitana,
i per tant
s'exerceix un centralisme
barceloní,
en fi,
els que estan al govern
diuen que no.
Tenen la sensació?
Això,
no sé si lligat o no
amb el tema de les vagaries,
que pot ser un tema
que encara es pot escalfar
una mica més
aquests propers dies.
Lluís?
Bé,
jo crec que aquest imperió
hi és,
certament.
El que passa
que tothom demana...
De greuge, no?
De greuge aquí,
al territori.
Sí, sí, sí,
aquest sentit venies.
I crec que també és Lleida
i que també a Girona,
i crec que això
és una cosa
que durarà sempre.
Home,
Tarragona és molt més gran,
hi ha moltes més estats
i també s'han de fer més coses
i es veuen potser més coses.
No dic que no s'hagi repartit.
Jo, certament,
ara no tindries datos
sobre la taula
per dir quins percentatges
que correspessis
és el mateix.
Però aquí,
a Tarragona,
estem pendents,
tenim moltes assignatures pendents
encara en quant a infraestructures,
però hi ha moltes
que no depenen
de la Generalitat,
depenen del Govern
o de l'Estat
i aquest finançament
ens ofegarà sempre.
El que passa és que des del Govern
de la Generalitat
sí que s'ha d'intentar
agilitzar
o que el Govern
agilitzi aquestes infraestructures
perquè són vitals
i importants
per l'economia de la Tarragona.
I estem parlant de la 27,
estem parlant del Cordova-Vell de Rani
que crec
tant en la fórmula
de transport de viatgers
com també de mercaderies
és importantíssim i clau.
Si això no se'n dóna en compte,
no ens ho enteniem.
Ho dic no només per Tarragona,
per Catalunya i per Espanya.
El que passa és que és un greuge
que s'arrossega de fa molts anys.
aquesta descompensació
diríem d'inversió pública
en Tarragona
en diferència
sobretot a Barcelona
i metropolitana
i de fet sempre que fas
com una escala
diríem dels més
mimats en aquest sentit
els menys
sempre acostumem a dir
Barcelona, Girona,
Tarragona i Lleida
sempre ha sigut com aquest
en aquest ordre
perquè Tarragona
sempre ens hem sentit
una mica per sota de Barcelona
està clar
i també per sota de Girona
on la inversió
aparentment és major.
sempre que últimament
l'Estat presenta
les inversions
que fa territorialment
les presenta
per territori
proporcionalment
volem demostrar
que sí que està fent
un equilibri
proporcionat
entre totes les demarcacions
el que passa
és que és un greuge
que sí que s'arrossega
de fa molts anys
i només cal parlar
del que comentaven
ells dos
d'infraestructures
és que no cal ser
un expert
perquè només cal
agafar el cotxe
i viatjar
per les carreteres catalanes
i es veu el greuge
clarament
aquí
està molt bé
si vas per autopista
i pagues
si vas per carreteres
nacionals
o comarcals
i no cal anar
gaire lluny
te'n vas de Tarragona
a Reus
i fa una mica
de vergonya
la carretera
que uneix
aquestes dues ciutats
teòricament
tan properes
i que haurien d'estar
tan ben connectades
i Tarragona
a Valls
i llavors te'n vas
i només cal marxar
una mica de Barcelona
te'n pots anar
cap a Vic
te'n pots anar
cap a tota aquella zona
i veus
que hi ha unes diferències
bastant escandaloses
en inversió pública
el greuge
es nota amb decepcions
que són les que
fan sentir
aquesta ànit
de decepció
recentment
quan s'han tallat
la finançament
les obres
que més han patit
fixeu-vos-hi
que les que s'han quedat
ja començades
són aquí
i algunes per començar
unes
recent començades
estic parlant
a part de la 27
els diferents tramos
tots parats
tots aturats
el tema de l'estació central
que ja havien començat
a remoure
i havien començat
a planificar
tot parat
la que està al sud de l'aeroport
la que va al sud de l'aeroport
el 2012
havia d'estar funcionant
l'estació
nova estació de Can Brils
i l'intermodal
i no sé què més
tot aturat
i a més a més
els han dit
que ja no es farà
que tardarà temps
en fer-se
clar
això
això decepciona molt
cap a és que
com deia també
el mateix Lluís González
abans
clar
aquestes són inversions
a l'estat
si miréssim
les inversions
a la Generalitat
aquests ja estan
en altres tertúlies
i amb representants polítics
clar
uns defensaven
que s'han fet
millores a Joan XXIII
s'han estrenat
del servei d'urgències
s'han fet un institut
s'ha fet una nova escola
parlant només
de la ciutat de Tarragona
clar
els de l'oposició diuen
clar
falta per fer el complex Sant Jordi
encara no han començat les obres
o per exemple
l'escola oficial d'idiomes
que també l'ha de fer la Generalitat
finalment es farà
però la pagarà
per avançat l'Ajuntament
no?
és aquell del balanç
ple mig ple
o ple
o perdó
got mig ple
o got mig buit
en tot cas vull dir
a mi no m'agradaria
parlar de greus
jo és que segur
que tens a vegades
aquesta sensació
sinó que jo demanaria
que el nou govern
de la Generalitat
sigui el que sigui
establir realment
un criteri de prioritats
és a dir
pel país que és Catalunya
quines coses són prioritàries
i quines no són tant
i en funció d'això
de ser diguéssim
és a dir
a mi em preocupa una mica
aquestes decisions
que es prenguin de vegades
per pressions
o per influències
o per altres típols de situacions
és a dir
jo crec que un govern
diguem que sigui ètic
el que ha de fer
és establir prioritats
i intentar complir-les
en funció de les seves possibilitats
clar
però aquestes prioritats
han de tenir en compte
el territori
exacte
la distribució territorial
estem parlant de Catalunya
estem parlant de Catalunya
i a veure
si ara anéssim
al xiste
diríem d'alguna manera
parlem de les infraestructures
però evidentment
cada dematí
jo quan sento les notícies
i tal
col·lapsada
el nord de Barcelona
col·lapsat no sé què
a Tarragona
el trànsit és normal
diríem
això no justifica
no justifica
perquè hi ha molt poca qualitat
en la infraestructura
però vull dir que es poden sentir pressionats
per totes aquestes situacions
i pel nombre de vots
que hi ha
en una zona determinada
el que passa
és que en campanya
difícilment
el que acabaves de comentar
tu Ricard
difícilment
les propostes aquestes
que sents
o aquestes
és molt fàcil
caure en la demagogia
en aquests temes d'inversió
perquè
és veritat
aquests dies
Convergència
ha anat a veure
les zones de desinversió
a Tarragona
i ara en dic Convergència
com després podria dir
els socialistes
els que estan a l'oposició
fan un paper
i els que en el grup
fan un altre
a mi a vegades
em fa molta gràcia
que Convergència
critiqui
que no es faci l'EOI
perquè és que no cal ser
ni molt vell
ni tenir molta memòria
per recordar
que l'EOI
fa 20 anys
que s'arrossega
i només cal que recordem
els anys que fa
que govern
qui governa
la Generalitat
i el govern de Tarragona
és a dir
que a vegades
que està bé
s'ha de fer oposició
i s'ha de fer govern
però que tampoc no cal
caure en la demagogia
ni pensar que la gent
és tonta a vegades
perquè
sí
els que governen ara
tenen molt fàcil dir
és que fa 4 anys enrere
però és que els que estaven governant
fa pocs anys
no poden fer creure
que el que no es fa
és per culpa del d'ara
vull dir que s'hauria de ser
una mica
equilibrat en aquest sentit
i pensar que la gent
que ens està escoltant
té una mica de criteri
perquè és que a vegades
sembla que parlen
i es pensen que la gent
no se'n recorda de les coses
en aquesta línia
jo vull dir
estic d'acord
jo a vegades
dono la sensació
que les campanyes
van dirigit a persones
una mica d'eficients mentals
sí, sí
és que a vegades
sembla això
això passa molt
passa amb els temes d'església
també
i passa amb els temes
polítics en general
jo me sento com a agredit
jo ja tinc un criteri
me puc equivocar o no
però no em vengui
durs a 4 pessetes
o coses que no
que són
aquesta sensació sí
que és desagradable
de totes maneres
ja que parlem d'impressions
i infraestructures
una altra reflexió
que potser ens hauríem de fer
és si en aquest context de crisi
clar, amb la que està caient
i amb les retallades que hi ha
quines coses podem afrontar
que tenim pendents
perquè clar
aquí els tres contretulis
avui hem parlat
de les qüestions pendents
en algun cas històric
és clar
si no ho hem aprofitat
els anys de bonança
per fer aquestes inversions
ara
amb la que
amb la que està caient
Àngel
tu que deies
de fer una llista de prioritats
clar
però què es podrà
el govern que surti
sigui el que sigui
què podrà fer
a mi em dono la sensació
que alguns partits
el que desitgen
és una
és a dir
una derrota digna
no tenir que afrontar-se
tot aquest cacau
en fi
veurem
com evoluciona la campanya
encara que queda
una setmana
de mítings
i de missatges
electorals
ara parlàvem un moment
de l'escola oficial d'idioma
i geogràficament
més situat allà al costat
a la plaça dels infants
perquè això ens porta
a una altra de les notícies
destacades de la jornada
perquè la plaça dels infants
la setmana que ve
serà l'escenari
a Tarragona
de l'acte central
del conjunt de la demarcació
per recordar
el dia mundial
contra la violència
de gènere
i s'ha triat
la plaça dels infants
per la proximitat geogràfica
al triple crim
del passat mes d'octubre
al carrer Reial
on recordaran
els oients
van assassinar
aquella dona jove
de 26 anys
i els seus dos fills
de curta edat
s'anunciava això ahir
a l'acte de la plaça dels infants
i s'anunciaven
en fi
les dades
que cada any
l'administració
doncs facilita
sobre
dones
ateses
en el cas
del camp de Tarragona
estem parlant
de gairebé
mig miler
de dones
ateses
en el que portem
d'any
des de l'1 de gener
per temes
de maltractament
les dades
que apareixen
avui a la premsa
ens porten
una mica
a la reflexió
de dir
que és una
xacra
aquesta
Montse
que no hi ha
manera
d'erradicar
i mira
que s'han
fet coses
en els últims anys
si a mi fa l'efecte
que cada any
que parlem
d'aquest tema
és igual
és el mateix
perquè les dades
no només no baixen
sinó que
gairebé
podríem posar
les notícies
de l'any passat
i plantejar
les mateixes
tertulis
de l'any passat
el fet
que incrementin
les denúncies
o en aquest cas
eren les denúncies
i les persones
que s'han atès
no vol dir
que hi hagi més casos
perquè a vegades
també és que la gent
està més conscienciada
i va més
o utilitza més
aquest servei
o denuncia més
que això
en aquest cas
podríem veure
com alguna cosa positiva
el fet
que la gent
ho denunciï
i es faci públic
perquè a vegades
només de parlant
ja és prou bo
el que sí que és veritat
és que
es fan
sí que es fan
es fan moltes campanyes
es fa campanya
a les escoles
es fan campanyes
als mitjans de comunicació
però a vegades
et dona la sensació
que
es va conscienciar
la persona
a qui està conscienciat
i que
el difícil és
arribar
a aquests sectors
diríem
que són ja més complicats
de per si d'arribar-hi
que
que és on
acostumen a passar
o acostumen a haver-hi
tots aquests casos
de violència
i a més tenim noves eines
per exemple
els jutjats
específics
contra la violència
de gènere
però sembla que ni així
no s'acaba de desencallar
i també
a mi també sempre
m'ha donat la sensació
que s'estaven fent
moltes accions
des de diferents
administracions
jo sempre és una cosa
falta de coordinació
que he cregut
que
generalitats
ajuntaments
consells comarcals
estat
tothom té
el seu pla d'acció
per la violència
de gènere
tothom
fa accions
tant a les escoles
com a les centres cívics
i
crec que
sí que s'han començat
a coordinar
però és que
hi hauria d'haver
una acció més unitària
i molt més
centrada
a atacar el problema
de base
i potser és una de les coses
que s'està fent
però que encara
encara falta
la falta de coordinació
entre administracions
és un etern problema
en moltes qüestions
Lluís
a mi em fa falta
un estudi social
sobre el tema
perquè jo crec que
és cert que les xifres
augmenten
segurament perquè
hi ha més denúncia
que la violència de gènere
sempre hi ha estat
segur
però jo crec que va
en funció de generacions
jo crec que ara
estem passant
atreçant per una generació
sí que mires
les edats
i veuràs que
de les denúncies
o de les casos
concrets
que hi ha hagut
violència de gènere
fixeu-vos-hi en la mitjana
d'edat
és bastant jove
i és preocupant
això
és a dir que
venim d'una generació
que no sé
què ha passat
entre mig
jo crec que
ara es comença
un treball
com deia
doncs allà
a les escoles
als centres de educació
però clar
el fruit d'això
quan ho veurem
quan hi ha
una generació
avui en dia
que ja està vivint
i que a més
té uns comportaments
que es noten
fins i tot
amb els seus fills
és molt preocupant
per això et dic
que jo no puc no parlar
del que no ho entenc
jo crec
sí que convindria
un estudi sociològic
perquè entenc
que
ens ajudaria
i ajudaria
segurament
les forces de seguretat
a intentar
paliar o preveure
perquè ara
avui en dia
és prevenció
no es pot fer res més
perquè en l'àmbit familiar
si passa dins d'una casa
això no hi arriba ningú
a fer res
Àngel
jo crec que és un tema
cultural importantíssim
també suposo
que s'hauria de fer
un estudi
que suposo
que estan fets
també una mica
de la tipologia
dels casos
però evidentment
jo crec que la forma
de combatre-ho
hi ha dos maneres
una part
és la part preventiva
a nivell de cossos
de seguretat
de jocs
i tot això
però l'altra
és el tema cultural
que segurament
estem parlant
de persones
amb un nivell cultural
determinat
i amb una manera
de pensar determinada
que potser
a veure
nosaltres no som tan lluny
d'aquí
de fa uns quants anys
per exemple
però que realment
això és el que marca
una mica la situació
Ja tenim una generació
jove
com deia el Lluís
molt agressiva
molt violenta
per tots els imputs
que rep
i per molt que es facin
tasques educatives
a les escoles
i als instituts
els imputs que reben
Sí
també és una mica
el tema
de la debilitat
de la dona física
vull dir d'alguna manera
perquè jo sempre m'he preguntat
si una parella
que conviu
té problemes
també pot ser
que la dona
li pegui dos mastegots
a l'home
el que passa
que suposo
que és un tema
aquí entre mig
ja també físic
i de submissió
de vegades
d'aquesta mentalitat
de submissió
que en algunes cultures
es manté
quan estem en una societat
en què la igualtat
de l'home i la dona
és una cosa evident
del dia a dia
i després hi ha una situació
anguiixant
per moltes famílies
i que això
crea situacions
que de vegades
fa que les persones
es controlin
la crisi?
parles?
que pot ser
en alguns casos
pot ser un factor
jo estic convençut
que afecta moltíssim
sí sí
és un factor important
perquè són problemes greus
és que quan tu tens
ets un matrimoni jove
per exemple
i tens un canalla petita
o tens un criodós
i veus que allò
no arribes
que no pots arribar
que no pots pagar
la hipoteca
que no pots arribar
a final de mes
que no li pots comprar
el bloc és
si posem un exemple exagerat
jo crec que això
ha de ser tan angoixant
vull dir que les persones
no sé quin grau
clar no es pot justificar
que manera la violència
en aquest mateix context
probablement
això obliga la dona
a sortir de casa
a buscar-se feinyo
fora de casa
el marit no acaba d'entendre
vull dir
aquests tipus culturals
que tornàvem a dir
i provoquen aquest conflicte
que dius tu
en moltes situacions
a mi que precisament
el que em sorprèn
és el que comentaves
el fet que siguin
moltes vegades
persones
o homes joves
els que cometin
o els maltractaments
o els assassinats
perquè
se suposa que
en aquestes edats
de les que estem parlant
perquè normalment són
entre 20 i 30
molts d'ells
ja han rebut una educació
molt diferent
en el que fan
temes de submissió
de la dona
no?
hi hauria d'haver
un altre tipus
de pensament
sí
però a mi tenen en compte
una cosa també
que en aquestes situacions
de crisi que diu ell
normalment la dona
se'n surt millor
inclús econòmicament
fent fenyes a les cases
i l'home potser
que no trobi fenya
de cap manera
això provoca una situació
per mi
d'inferioritat
també
o de malestar
i tal
que pot ajudar
de frustració
de l'home
també és veritat
que s'hauria
s'ha de veure
i s'hauria d'analitzar
el perfil
i la cultura
i el tipus
de cultura
de la persona
que comet
aquests maltractaments
i aquests assassinats
perquè així segurament
és molt més fàcil
fer una anàlisi
i veure
que moltes vegades
aquesta gent
està potser
una mica fora
d'aquests
d'aquests cercles
on arriben
a determinat
tipus d'informació
que tu pots fer
moltes campanyes
però la persona
aquesta no li arriba
perquè està fora
d'aquests
les dades oficials
sempre han parlat
que era un tema
molt intergeneracional
i intersocial
que aquí tenim
el cas del carrer Reial
el triple crim
que eren immigrants
d'origen magrebí
molt joves
en una situació
ell d'home
sense feina
segurament
amb això
que deia l'Àngel
d'una certa frustració
però clar
després tenim altres casos
que s'han produït
amb persones més grans
d'una altra classe social
clar
tampoc es pot relacionar
violència amb immigració
per exemple
no tenim elements
de judici suficients
en qualsevol cas
val la pena
això recordar
que el dia 25
hi haurà aquest acte central
que es farà
a la plaça dels infantils
en fi
per girar una mica
la truita
i parlar de coses
més agradables
de la setmana
declaració de patrimoni
material de la humanitat
de castells
dels castells
també de la dieta mediterrània
per cert
Àngel
tu que ets casteller
què?
home jo
a mi és un tema
que personalment
m'ha fet molta il·lusió
perquè vull dir
sense ànim
de voler agafar
cap protagonisme
vull dir
dels primers cronistes
castellers
que van moure's
al diari
i molt d'això
vam ser el Sisko Gómez
i jo mateix
i vam
jo crec que vam obrir
en aquell moment
a través del patronat
de castells
una informació
de castells
que llavors
no en feia ningú
o molt poca gent
potser a l'avantguarda
o en algun altre diari
i vull fer una certa il·lusió
que això
en el temps
hagi evolucionat
en aquesta potència mediàtica
del tema castellera
que potser
excessivament inclús
ara ho trobes excessiu
des de la meva perspectiva
sí
vull dir
tots els masses
fan mal
diuen
però vaja
molt content
Lluís
s'ho mereixen
els castellers
i les colles
sí
però descomptat
el que passa
jo vull ser una mica
amb aquestes coses
i a partir d'aquesta
alconera
i diré
i ara
per què serveix això?
i el de la dieta mediterrània
per què serveix?
clar
això també ens podria
de totes maneres
la pregunta que fa
el Lluís
aquesta setmana
comentant la notícia
dels castells
hem recordat
i estem recordant
amb altres contartulis
que ara fa 10 anys
de la declaració
de Tàrraco
Patrimoni Mundial
podríem dir
per què serveix
i per què ha servit
en tot cas
per què serveix
el dels castells
tens resposta Àngel?
home
jo suposo
que és un tema
de reconeixement
bàsicament
i de projecció
és a dir
ara suposo
que la gent
que vingui a fer turisme
que no sàpiga de què va
els diran
ah i no fan cap castell
a veure
nosaltres hi vam estar
ara potser
us estan demanant
cada dia fer castells
hi vam estar
al tinglado del port
a les 10 de la nit
o quarts de 10 de la nit
amb un sopar
d'un grup d'instal·ladors
d'un congrés
que hi havia i tal
i vam fer-li quatre castells
i la gent ho demanava
i preguntava i tal
i suposo que això
anirà increscendo
a nivell de Catalunya
serà un element més
com els calçots
o jo què sé
o la dieta mediterrània
un anirà a un restaurant
i dirà
posi'm un plat
de dieta mediterrània
sisplau
doncs és possible
i a més a més
si em pot oferir
si em pot oferir
un castell millor
no?
de postres
no que evidentment
és la coneixement
per tema de projecció
tot i que els castells
jo crec que de projectats
ja ho estan
perquè s'han vist castells
jo crec que
no hi ha part del món
que no hagi pogut veure
un castell
perquè s'han mogut
o us heu mogut
molt ja els darrers anys
per arreu
i jo crec que està bé
que finalment
hagin tingut aquest reconeixement
i sobretot
pel que s'ha dit molt
aquests dies
s'ha repetit
vull dir que ja
no cal dir-ho més
però per tots els valors
que s'ho posen
els castells
o sigui
alguns han comparat
Montse
aquests dies
els valors dels castells
amb la campanya
amb els polítics
fer pinya
grup
companyerisme
no hi ha sexe
no hi ha diferència d'edat
no hi ha diferències socials
però també hi ha algú
que no ho troba bé
pel que he sentit
el què?
hi va haver una aportació
a l'últim moment
d'un grup valencianista
que deia
pels nens
pel tema dels
que pujaven menors
però el fet que
els mateixos
les mateixes colles
en molts casos
o la coordinadora
de colles castelleres
organitzi
jornades
per la integració
o sigui
per fer veure
que els castells
són integradors
i el fet
que els castells
hi càpiga tothom
jo crec que és un valor
és molt suficient
com per declarar
el valor bàsic
més que els grans castells
que evidentment
a tots ens agraden
i el que valoro més
del fet casteller
realment és aquesta capacitat
d'integrador
integradora
al país
i diríem
a la societat en general
vull dir que
jo sempre poso l'exemple
jo recordo una vegada
els castells
que resulta que tenia
un empresari
tenia un dels seus treballadors
damunt
que l'endemà
l'havia de despedir
no?
Déu-n'hi-do
no es tanca mai
si vas a veure assajos
o vas a plaça
no es tanca en portes
a ningú mai
jo com a mínim
que jo hagi vist
no sé internament
però mai es veu
que ningú tanqui la porta
a ningú
jo crec que la notícia
ha valgut la pena
per tot el que s'ha vist
és a dir
s'ha celebrat moltíssim
avall
se va ser una festa
i crec que això és bo
és tot el poc positiu
que ho podem explicar
de quan en conya
per això volíem treure la notícia
a la tertúria
per donar un toc positiu
allò
l'altre ha estat una broma
però
és cert
jo crec que a més a més
al marge de tot això
que ho ha explicat
que s'ha dit
i s'ha comentat
i que és cert
és que l'allà
és que ara ho descobreixin
no ho haguéssim pogut descobrir
més aviat
però bé
jo em quedo
amb l'alegria
que es va viure
la que demà
es tindrà continuïtat
a Barcelona
i fins i tot
aquí a Tarragona
jo crec que val la pena
i crec que s'ha de destacar
perquè són valors
que val la pena
que tots
tots plegats
doncs
els destacéssim
i que els millors
els comunics
també demanen
agafant la pregunta
que ja ens va l'aire
abans
el Lluís González
només ens queden
4 minuts de tertúlia
però de manera sintètica
per què ha servit
els 10 anys
de la declaració
de patrimoni mundial
Àngel
quina sensació
tens tu
hem aprofitat
com a ciutat
aquesta declaració
de patrimoni
ara que ja en tenim dues
perquè els castells
també la podem tenir
com a pròpia
aquesta de 10 anys
què et sembla?
jo no sabria valorar
exactament
jo com a percepció
noto que potser
l'aspecte turístic cultural
sí que s'ha incrementat
a la ciutat
jo em dono la sensació
i que potser
les xarxes de distribució
de viatges
i coses d'aquestes
és molt probable
que el fet
de patrimoni
de la humanitat
hagi portat més gent
en quant al tema
de conservació
dels monuments
jo no sé
si s'ha fet
una tasca
prou
vull dir
en 10 anys
potser jo crec
que s'hauria pogut
fer molt més
tampoc no sé
si hi ha els diners
suficients
que arriben
però vull dir
jo crec que s'haurien de fer esforços
en cuidar encara més
el tema patrimonial
de la ciutat
Montse
quina impressió tens tu?
jo tinc la impressió
que ha servit per menys
del que jo creia
que hauria d'haver servit
és a dir
sí que s'ha fet
alguna cosa
però que encara
hi ha temes de senyalització
que han començat
fa molt poc
que encara fins fa res
veies turistes perduts
que estàs davant
d'un monument important
i ben bé no saps
davant d'on ets
que hi ha un tema
de conservació
que deixi bastant a desitjar
i que hi ha monuments
com és el cas del circ
que encara
estan en estats
totalment lamentables
és a dir
que segurament
sí que es necessiten
segurament es necessiten inversions
però que si
ets patrimoni de la humanitat
i t'han de revisar
i ho has de mantenir
jo crec que hi ha una feina
que s'hauria d'haver fet
que no s'ha fet
jo m'ho veu en perspectiva
i recordo
la Tarragona
de fa 20 anys
que ni es parlava
del patrimoni romà
no la de 10
no la de 10
sinó la de fa 20
i la de 20
és que ni els tarragonins
no sabien
sí que ho sabien
no li donaven importància
el que tenien
jo estaven tan acostumats
a veure
que ningú
i parlant
del que ha passat ara
jo crec que
ha servit
com a mínim
perquè els tarragonins
se'n donin compte
i valorin el que tenen
i això
és un treball
que costarà
efectivament
que hi ha moltes mancances
però és que
ara la Tarragona romana
està en el mapa
que abans no existia
ni parlar amb la turística
del qual
d'això
que puc parlar una mica
t'asseguro
que abans
la gent venia
i venia a Salou
si sabeu
poso Salou
que veus l'exemple més clar
la gent
ningú parlava
del patrimoni
de Tarragona
ara sí
ara fins i tot
des de Salou
es porten turistes
cap aquí
bueno
algun guanyet
però crec que
el més important
és que els tarragonins
valoren el que tenen
per mi és tard clau
jo crec
per mi el que passa
només comparat
a vegades
és la comparació
que és bona
i és negativa
a vegades
amb ciutats
amb molt menys potència
l'exploten molt més
que no pas
amb una ciutat
amb la potència
que té Tarragona
això ha sortit moltíssim
aquests dies
a les tertúlies
sembla que no
acabi de creure
s'ho diríem
mireu l'exemple de Valls
i compareu-lo amb Tarragona
perdona de Valls
de Montblanc
el que s'està fent
en Montblanc
des de fa anys
els fruts que ja es veuen
i el que és Tarragona
però fixar-se el que costa
treure el trànsit
per la part alta
que no es posen d'acord
que els Tarragolins
som una mica així
tants caps
tants barrets
i tothom opinem
i tothom diem
i no es posem d'acord
per això perdem oportunitats
ja en penso
ens ho creiem poc
al fil del que comentàvem
és a dir clar
perquè és veritat
que hi ha moltes altres ciutats
que han aprofitat
molt més
amb quatre pedres
si em permeten l'expressió
en que a mi nosaltres
tenim el que tenim
de fet quatre pedres
són més fàcils
de cuidar
que no pas 25
però sí probablement
de fet
ara fa molt de temps
que està el tema
de les muralles
però sembla que s'eternisi
des que va caure
el bisbat
ara veig si està treballant
la veritat és que
per exemple
jo dintre de les muralles
hi passo molt sovint
anant a la piscina
està molt cuidat
a l'interior de les muralles
en tema de jardins
aquestes coses
hi ha coses positives
però tenim molt
també és qüestió de diners
com tot el que hem comentat
i ara que estem en plena crisi
tampoc segurament
és el millor moment
per reactivar aquestes inversions
però en fi
acabem la tertúlia
avui hem parlat
d'una miqueta de tot
a propòsit de les notícies
del dia i de la setmana
amb la Montse Cartanyà
el Lluís González
i l'Àngel Conesa
que vagi molt bé
aquest divendres
i aquest cap de setmana
i en fi
fins la propera tertúlia
adeu-siau
bon dia
ja
i
Fins demà!