Sintonia de Tertúlia en aquest matí de dimarts,
el 19 de gener, temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui, en la Tertúlia, teníem quatre convidats.
Us explico la situació.
Teníem entre els convidats l'advocat Terraní, Manel Roca,
que per un motiu de salut ens ha trucat fa una estona
dient que no podia venir perquè li era impossible
per aquestes qüestions de salut.
Esperem que es millori de seguida.
I dels altres tres contartulis, el que ens acompanya de moment
és el periodista Tomàs Caró. Tomàs, bon dia.
Bon dia.
Perquè de moment els altres dos, esperem que s'incorporin d'aquí uns instants,
són l'escriptor i inspector d'ensenyament Francesc Roig
i el metge Josep Maria Soler Poblet.
Amb ells mirarem de comentar l'actualitat de la jornada,
una actualitat marcada aquests dies,
especialment pel tema de l'incendi d'Horta de Sant Joan.
Ja sabeu que ahir els consellers Joan Saura i Francesc Baltassà
compareixen davant del Parlament de Catalunya.
Van admetre errors, alguns errors.
Per primera vegada es va admetre que alguna cosa no havia anat prou bé
en les tasques d'extinció de l'incendi del passat mes de juliol
i fins i tot el conseller Baltassà va demanar disculpes.
Tot i així, els partits de l'oposició,
Convergència i Unió del Partit Popular al Parlament,
van demanar al president de la Generalitat
que s'assés en el càrrec dels dos consellers implicats en aquest tema.
Havia creat moltíssima expectació
la compareixença dels consellers al Parlament.
Tomàs, en fi, tot el que hem conegut aquests últims dies,
més enllà de la compareixença dels consellers,
perquè els diaris han explicat moltes informacions
arran també de la detenció de dos joves
i que desmuntava, per tant, la principal hipòtesi
que s'havia apuntat a l'estiu,
que era un llamp, la causa del foc.
Quina reflexió et porta a tot el que ha passat a Horta de Sant Joan?
Moltes reflexions, començant, per exemple,
pel fet que tots són del mateix partit,
i sort d'això, perquè si no,
seria no solament un escarni del partit afectat,
vull dir que seria un escarni del tripartit
i del govern en general,
perquè la coordinació se suposa que ha de ser excel·lent.
Llavors, quan les disculpes del conseller de Medi Ambient,
bé, però arriben tard.
Si això hagués estat el primer dia
en què es va detenir els presuntes autors,
sembla que més que presuntes per les filmacions
que ells mateixos van fer,
les proves que hi ha actualment i tot això,
però en tot cas que sigui la justícia qui posa l'etiqueta, no?
Si ho hagués fet aleshores en el sentit de dir,
veure, aquesta era la probable teoria,
sabíem que hi havia una investigació
i de moments anava bé,
segurament que s'hagués acabat aquí el problema.
Per tant, què dir en relació a això?
I després una altra qüestió,
pensant una mica aquí, en Tarragona,
amb la cultura que hi ha de prevenció del risc
i de situacions de crisi més relacionades
amb indústria química, amb nuclears,
clar, són desastres entre cometes naturals
que ara són causades per la mà de l'home, també.
Per tant, aquesta cultura i els procediments
de comunicació en aquestes situacions
són difícils, evidentment,
però s'han de gestionar amb molta cura
i sempre, amb la veritat,
tot i que de vegades, potser no es pot dir tot
perquè és canviant.
Per tant, exercici d'humilitat pels polítics
i per tota la gent que està a la palestra
en una altra ordre de coses
i de magnituds diferents,
però també, Déu-n'hi-do,
tenim el cas del nou bisbe de Sant Sebastià,
de les bestieses que ha arribat a dir que l'home, no?
En fi, del tema de l'incendi,
clar, hi ha moltíssims elements
des de la detenció d'aquests joves
que ha capgirat absolutament tot el que es deia fins ara,
tot i que és veritat que la gent d'Horta de Sant Joan
i de la comarca dels Ports
ja venien dient des de feia mesos,
des del moment de l'incendi,
que segurament no es creia en la versió del llamp.
Potser des d'un punt de vista comunicatiu,
tenint en compte que el Tomàs és periodista,
quan el conseller diu quatre dies després de l'incendi
que és un llamp, és massa precipitat,
atenent-se, això sí, és veritat,
amb un informe tècnic,
però és massa precipitat com s'ha demostrat després?
I a vegades la política i els polítics
actuen per una pressió mediàtica i social important?
Aquí està.
A veure, tots tenim la nostra part de responsabilitat
i, entre cometes, culpa, per dir-ho d'alguna manera,
o deixem estar la culpa,
perquè és un concepte moral de cultura judeocristiana, no?
Però la responsabilitat ve donada probablement
pel fet que la pressió mediàtica,
és a dir, els mitjans,
sempre preguntem i volem saber,
que és la nostra feina, al cap i a la fi.
Ara, quan una cosa no se sap,
no es pot aventurar,
perquè és obrir un espectre que després et porta
on hem vist que et porta.
Si el conseller hagués dit,
en aquests moments,
pels informes tècnics que tenim,
la situació és aquesta,
perfecte,
les situacions són canviants i evolucionen,
per tant, fins aquí, cap problema.
Mantener-la i no amendar-la,
que és una mica el que ha passat aquí,
forma part del problema
i, al cap i a la fi,
pensant en positiu, no?
La reflexió que ens ha de portar,
és a dir,
a veure,
en situacions de crisi,
de risc,
que la informació va canviant,
hi ha uns protocols perfectament definits
que hem de conèixer
els professionals de la comunicació,
hem de respectar,
també,
quan una cosa no es pot explicar,
però també els polítics
o responsables d'aquesta comunicació
també hem de seguir el mateix
i no tenen tota la veritat
ni la veritat és sempre absoluta
i quan una cosa no es pot explicar,
és perquè no els tenen dades,
i després rectificar,
sempre serà savis.
En fi,
podem saludar els altres contartulis
que ja s'han incorporat,
el Francesc Roig,
Francesc, bon dia,
el doctor Josep Maria Soler Poblet,
bon dia, doctor.
Bon dia.
Estem començant
i gràcies per venir,
encara que sigui a la Correcuita,
per motius de feina,
en fi, han arribat amb el temps just.
Estàvem parlant amb el Tomàs Carot,
l'altre contartuli,
del tema d'Horta de Sant Joan,
de l'incendi,
de tot el que ha passat els últims dies,
de la compareixença dels consellers.
No és un tema estrictament local terreny,
però, en fi,
ha agafat una dimensió
que va més enllà
de les qüestions estrictament locals.
alguna reflexió, doctor,
de la compareixença
i, per exemple,
dels consellers
i de tot el que ha passat aquests dies
arran de la detenció
d'aquests dos joves
que desmuntava tota la...
En fi,
tota la teoria
o tot el que pensàvem
arran d'aquell incendi,
en el sentit que era
per causes naturals?
En primer lloc,
sé que és una cosa
que ens correspongui
perquè forma part
de la nostra província,
no?
Jo crec que, en aquest sentit,
exercim també una mica
de capitalitat
quan es recolzem
a la gent de la nostra terra.
Però crec que és la guerreria.
És el que toca.
Això després et pot portar
a parlar de província i begueria.
Doctor.
Home, jo crec que...
És una precisió personal
que el govern de la Generalitat
sempre té pressa
en donar notícies
i en respondre a la gent
com si la seva actuació
fos sempre immaculada.
I a vegades corres el perill,
val,
la redundància,
de posar la pota.
I aquest ha estat
un cas dels evidents.
Ràpidament es va fer cas
a un informe,
o sembla que va fer cas
a un informe
fet a corre cuita,
i després es paguen
les conseqüències.
El que jo crec és que...
És a dir,
quan un s'equivoca
és tan senzill
com reconèixer
que s'ha equivocat
i tots som subjectes
o tenim la possibilitat
d'equivocar-nos
i de fet ens equivoquem
cada dia moltes vegades.
I no cal que busquem
històries rares
ni que donguem
explicacions surrealistes
perquè llavors
si abans
t'havies equivocat,
ara vol dir
que havies enganyat.
La sensació és aquesta.
Per tant,
jo crec que el que s'ha de fer
en política
és cuidar
en política i en tot,
en la vida en general.
El que passa és que a vegades
de fet
separem la vida política
de la vida quotidiana
i les responsabilitats
són les mateixes
o més fortes encara
posades en política.
Per tant,
s'ha de tenir més cura
de les coses
i fer-les
sobretot
amb humilitat.
Perquè jo crec que
la prepotència
no condueix més
que a la situació
en què es trobem
en aquest moment.
Francesc,
quina reflexió
et porta
el tema
d'Horta de Sant Joan?
Més que una reflexió
són diverses reflexions
en un mateix tapís,
no?
A veure,
ens trobem
en una circumstància
que ja no és
la primera vegada
que passa,
és una circumstància
repetida
amb altres circumstàncies.
Aquesta,
agreujada
perquè hi ha
vides humanes
pel mig,
el factor
que no es pot ser
carronyer
ni au
depredadora
en situacions així,
sigui del color que sigui,
això és una evidència
que en aquest país
encara no
s'ha posat mai.
És a dir,
tothom es pot equivocar
i tothom té dret
a equivocar-se
pel sol fet
que actua.
L'impresentable
seria
no fer res
perquè així
no m'equivoco.
Per tant,
un s'ha d'equivocar
i té dret
a equivocar-se,
però també té
l'obligació
d'acceptar
que s'equivoca
i acceptar-ho públicament.
I aleshores,
aquí,
estem instal·lats,
jo crec que
saltant una mica
amb això
que ens estem plantejant ara,
la ciutadania
té la percepció,
per molt que ara
es vulgui reconèixer
que un s'ha equivocat
o que
i que l'oposició
demana
la dimissió
o el que sigui,
la ciutadania
passa comptes
i la ciutadania
és
com
la gent
del territori
que
sovint
no se li fa cas
i sovint
sap
on és el problema.
Si aquí,
ho dic
per centrar el tema,
es hagués fet cas
de les primeres opinions
de la gent del territori,
probablement,
situacions
que es havien produït
no s'haurien produït.
és a dir,
un pot tenir
molts estudis
però
el sentit comú
i la realitat
la domina
aquell qui la coneix
dia a dia
i aquell qui la treballa
dia a dia
al lloc
on està
i sovint
es té aquesta sensació
que des de
posa un exemple,
des de la diagonal
doncs
tot és més fàcil
perquè
des de la capitalitat absoluta
i des dels coneixements
absoluts
es poden tenir
certeses
absolutes
i això és fals.
És que el fet d'això
que comentes Francesa
hi va haver-hi
una àmplia representació
del territori
de la gent
de les comarques
de l'Ebre
de la gent
d'Horta de Sant Joan
al Parlament
i la decepció
a la sortida
era total
començant pel primer
representant polític
del poble
que és el seu alcalde
una sensació
i a part que
s'ha vingut dient
en els últims dies
o abans ho parlàvem
amb el Tomàs
que hi ha molta gent
del territori
del poble
d'aquella zona
dels ports
ja venia dient
que no se'ls havia fet cas
aquell estiu
El més dramàtic
és que
no hi ha memòria històrica
o no es vol
tenir aquesta memòria
o acceptar
aprendre
d'altres fets
fa 15 anys
un incendi
semblant a la Fatarella
que també va durar
dies i dies
i va afectar
a diversos termes
Villalba
però bàsicament
estava al nucli
de la Fatarella
també va posar
de manifest
que sense
la intervenció
del poble
la gent que coneix
el territori
sap els fluxos
de vent
com canvien
les hores
els barrancs
que són més crítics
sense la gent
del territori
l'incendi
es va prolongar
dies i dies
llavors va ser
quan es va admetre
la col·laboració
de la gent
del territori
i es va acabar ràpid
és a dir
que en casos com aquest
a més que hi hagi
un comandament operatiu
central
que dirigeixi
les operacions
creieu que
s'hauria de comptar
molt més
amb la gent
del territori
efectivament
i més
qui millor
que la gent
del territori
el coneix
per tant
hi ha una zona
com aquella
en què
en caça
dos agricoles
és que des de la proximitat
segur que es poden
resoldre els problemes
molt millor
i molt més de pressa
per tant jo crec
que s'ha de fer cas
de la gent
per aquests temes
i per molts altres
sí
des de la proximitat
i la coherència
en el coneixement
dels fets
és clar
no dèiem
bajanades
escolta i miri
és que el foc
no va començar aquí
va començar allà
i això
no ho va repetir
només una persona
no ho va repetir
l'alcalde d'Horta
i ho va repetir
més gent
bé
és igual
ara
aquí ara
hem de fer un altre pas
el tema de la polèmica
el tenim instal·lat
no en la via parlamentària
sinó en la via
dels mitjans de comunicació
és a dir
són els mitjans de comunicació
que han posat
al vora viu
i al ferruent
aquest tema
és clar
la famosa foto
que surt publicada
amb aquella
diguem-ne
del noi detingut
realment
deplorable
per dir-ho
d'una manera suau
no?
bé
per tant
jo diria
que en aquest moment
és a dir
l'oposició
no pot aprofitar
aquestes evidenteses
perquè
si
l'alternativa de poder
li dona
el joc
pot ser que caigui
en el mateix error
com ja ha passat
per tant
s'ha de ser molt prudent
amb això
és a dir
hem de ser realistes
al màxim
perquè
qui governa
actua
i qui actua
es pot equivocar
però evidentment
ha de tenir
la capacitat
de dir
escolta
m'he equivocat
ho sento
i ho vaig fer malament
però s'han d'assumir
responsabilitats o no?
polítiques
jo és que
una mica pel que clar
el francès diu
l'oposició demana
la dimissió dels consellers
jo poso un exemple
només
i per tant
m'aniré del territori
perquè ningú
hi interpreti res
quan un partit polític
alemany
per exemple
es presenta
en unes eleccions
i el seu líder
perd les eleccions
encara que sigui
per a dos vots
immediatament presenta
la renúncia
i desapareix
del pla polític
quan un ministre
o després el refloten
però ho decidiran ells
però de moment
s'aparta
no l'aparten
s'aparta
amb un exercici
de responsabilitat
i de coherència
quan un funcionari públic
un ministre
d'un altre país
la pífia
se'n va
i després ja serà
ministre
una altra vegada
si convé
i li convé
al seu partit
o li convé
al país
i aquí
aquests exercicis
de renunciar
al càrrec
és com una
no ho sé
jo crec que
crea
el sillón
deu crear
un pegamento
y medio
de la pera
que provoca
una adherència
ineludible
i jo crec
que això
és una equivocació
el poder
crea addicció
i altres coses
però
el que succeeix
és que
el que fan
amb això
és restar
credibilitat
als polítics
dia
rere dia
i després
ens escriuem
i ens queixem
de les
abstencions
que tenim
en votacions
o del creixement
del vot en blanc
que és més raonable
que l'abstenció
per dir
que sigui de pas
però que
això és així
i aquestes coses
calen
i jo crec
que el territori
i mai més ben dit
està cremat
amb els polítics
i els hi costarà
molt
refes
i a més
en aquelles comarques
que se senten
segurament molt apartades
i molt lluny
del poder central
i de la capitalitat
fixem-nos bé
que l'epicentre
del conflicte
en aquest tema
de la humilitat
ara s'ha produït
amb el foc
però l'any passat
es va produir
amb l'aigua
ho dic
que anem
amb factors
de natural
després pot ser
que vingui
el tema
l'aire
i la terra
i la terra
i no sé
els quatre elements
aquesta és una
de les notícies
en dubte
destacades
de la jornada
una última conclusió
per la gent
del nord
del nord
què vols dir?
de la capital
de la capital
diu
no perdem el nord
mirem el sud
com a conclusió
sí perquè
és el que estava dient
el sud
se sent
segurament
especialment
dolgut
per qüestions
com aquesta
o altres
que hem tingut
en les últimes
setmanes i mesos
i parlo
de la crisi industrial
en fi
això ens portaria
a parlar
d'altres
qüestions
relacionades
amb el territori
i amb les comarques
de l'Ebre
centrem més
la nostra atenció
en l'àmbit geogràfic
més pròxim
perquè parlant
de territori
aquests dies
també se n'ha parlat
molt
s'està parlant
molt del pla territorial
del camp de Tarragona
aquest document
aprovat definitivament
la setmana passada
pel govern de la Generalitat
que bàsicament
fixa moltes infraestructures
segur que la setmana passada
a través dels diaris
vam veure molts dibuixos
i molts esquemes
de trens
d'autovies
de carreteres
de línies ferroviàries
de tramvies
de tot això
des del punt de vista ciutadà
se n'ha parlat molt
d'aquest famós
bypass ferroviari
perquè el pla
ho contempla
que hi hagi
aquesta possibilitat
que Tarragona
quedi unida
a l'alta velocitat
a través del bypass
Francesc
amb tants dibuixos
i tantes línies
de ferrocarril
i de tramvies
i de tramvia
el document
que et sembla
en general
home
a veure
no és la primera vegada
que surt aquí
en aquesta tertúlia
ni és la primera vegada
que ho diem
jo
tinc les meves
els meus dubtes
que el futur
nou territori
independent
de la canonja
li quedi terme
amb tant
de traçat de línies
perquè esclar
ha entrinxat
el territori
la
la
la nostra
estructura
territorial
que és feble
perquè esclar
el litoral de costa
aprofitable
no és tampoc
un
un
no és un mapa
de banda ampla
això eh
per tant
aquí
tothom hi passa
ara bé
és cert
que
torno a reiterar
si s'hagués fet servir
el sentit comú
per exemple
molts dels traçats
podrien haver estat
subsumits
pel traçat
de l'autopista
i
no hi hauria
tanta
nova
línia
de traçat
de carretera
parles per exemple
de l'autovia
no?
per exemple
de la circunvalació
no sé per quin motiu
una cosa
havent-hi
a l'autopista
i tot el que ha generat
de despesa
d'expropiacions
de mals rotllos
i sobretot
de
recursos en marxa
ara no volíem
que encara n'hi ha
eh
això
després
el tema del
del tren
és evident que
és una cosa
a veure
d'acord
algú pot dir
és que l'estació
de
Perefort
la Seguita
no havia de ser
ni aquí
sí
tenen tota la raó
és que no havia de ser
ni aquí
i si és aquí
és perquè
algú va dir
doncs aproximem-ho
perquè Tarragona
ho tingui més a prop
però és que
és una mala solució
eh
les estacions
per què a Lleida
tenen l'estació
a peu
de carrer
i Saragossa
també
esclar
i és l'AVE
i Madrid
del centre
d'acord
per tant
fem servir una mica
el sentit comú
i em sembla
que en aquestes coses
no sé per què
tothom s'hi ve
en un acord
en fer projectes
en fer traçats
en fer ratlles
i en fer línies
i després
bueno
suposo que hi ha
molts interessos
darrere
que potencien
i gaudeixen
d'aquesta
febre
de tiralínia
que tenim
Tomàs
què et sembla
d'entrada
el pla territorial
sembla
que sigui
el pla de mobilitat
únic i exclusivament
tot i ser important
no?
Per què?
Perquè només parlem
de carreteres
i trens
Bàsicament es parla d'això
i com diu en Francesc
comparteixo plenament
s'ha trinxat
el territori
és a dir
on estan els criteris
de sostenibilitat
per exemple
vull dir
si hi ha conselleries
de medi ambient
han d'haver
unes aplicacions
si hi ha estudis
d'impacte ambiental
per a qualsevol cosa
que ha de fer
qualsevol persona
aquí
sembla que ningú
us ho ha pres
en sèrio
llavors
jo entenc
que el pla territorial
va molt més enllà
de la mobilitat
ja dic
tot i ser important
i ser
un element vertebrador
però
i el tema urbanístic
i
la vessant política
és a dir
la intermunicipalitat
perquè esclar
aquí
com hi ha també el francès
no hi ha territori
ja estem a tocar
i pot ser
que aquí
aprovem unes normes
que a la vora mateix
siguin unes contràries
i permeten
no sé
alçades més alts
més baixes
o un altre tipus
d'activitat
que entre elles
topen
és a dir
si juguem a ordre
en el territori
d'una manera global
i conjunta
juguem-hi
en totes les eines
a veure
potser s'ha focalitzat
tot molt en aquí
llavors
apel·lant també
al paper
que tenen els mitjans
de comunicació
doncs
que siguem capaços
de fer
a entendre
a tota la ciutadania
que hi ha
més enllà
de tots aquests elements
de ratlles
i mobilitat
clar
els mitjans segurament
ens hem centrat molt
en aspectes molt concrets
que potser són els més vistosos
o no
no ho sé
o més polèmics
exacte
o més polèmics
com el bypass
i l'estació del sud
de l'aeroport
i en fi
aquestes qüestions
o el tramvia
Josep Maria
a banda
que comparteixo
els dos criteris
que acabo d'escoltar
en aquest moment
els dos companys
i atacat
com estic
d'un atac
d'agnosticisme absolut
com que crec que res
de tot això
no es farà
doncs
francament
m'importa un bledo
no m'ho crec
no es farà res
així senzillament
no m'ho crec
i ja dits
i per posar més foc
o més llenya el foc
per tant ets agnòstic
territorial
agnòstic territorial
territorial
sí sí
no em crec
el que dissenya
no m'ho crec
sincerament
home no m'ho crec
i en tot cas
alguna d'aquestes coses
si les veu algú
les veuran els meus besnets
nosaltres segur
que no ho veuran
i ja
posar-los a comentar
a mi jo estic molt agraït
que hagin fet
l'autovia
en direcció
cap a Barcelona
fantàstic
i és maca
té unes vistes precioses
l'autovia
vols dir la circumalació
fins a la Mora
la circumalació
fins a la Mora
a 340
cap a l'Altafulla
etcètera
i ara que continua
ara és un dir
és una manera de parlar
que un pensa
en l'economia domèstica
i dius
hosti
estan fent una autovia
que és absolutament paral·lela
a l'autopista
i existent
no hauria sigut més ràpid
i més barat
alliberar els peatges
i deixar l'autopista
oberta
i acabava amb el problema
i teníem el terreny
menys trepitjat
doncs
el sentit
cúmula mà
sí
és evident
per tant
és una altra
d'aquelles coses
que dius
que crea
aquesta
aquesta situació
de negar-ho tot
de fer l'ordre absolut
dient que no em crec res
perquè és que
aquí el que
jo no sé
jo suposo
que aquí es belluguen
interessos
com sempre
ocults
i que va
hem de
no els hem de tolerar
els acceptem
perquè estan fets
però que no s'haurien de tolerar
i s'haurien de
demanar
s'hauria de fer passar
i el tema del tren
aquest del bypass
que se'n parla tant
i que ara dibuixa
el pla territorial
del camp de Tarragona
la línia que aniria
fins a la pobla de Monttornès
perquè la ciutat
no es quedés
com un cul de sac
en el tema
de l'alta velocitat
és a dir que vindria
des de Vilaseca
per dir alguna manera
Tarragona
i connectaria
un altre cop
amb la pobla de Monttornès
jo el que sí crec
és que
l'alta velocitat
Tarragona la necessita
i si no
el seu port
queda fora de joc
el port aventura
queda més o menys
fora de joc
perquè queda
en una situació
a mig
en terra de ningú
la competitivitat
dels nostres empresaris
de la ciutat
també perden canxa
respecte al resto
del territori català
jo crec que aquest és un tema
que el necessitem
i els ciutadans
també tenen dret a tindre
com qualsevol altra
ciutat gran
però
recordo que
en l'època
ja força llunyana
en què
en aquesta ciutat
de Tarragona
hi havia
l'alcalde
l'Enric Oliver Martínez
Déu-n'hi-do
Sí, sí, sí
Bé, un alcalde
dimissionari
que en aquells temps
que corrien
era infreqüentíssim
perquè en una època
de dictadura franquista
que un alcalde
no estigués d'acord
amb el que deia el sistema
i plegués
no crec que se n'hagués
donat cap
excepte aquí
jo el que voldria dir
és que
la passada dels trens directes
es van utilitzant
tots els recursos necessaris
per fer-ho possible
perquè Tarragona
també quedava
amb un cul de sac
en aquest aspecte
ara tornem a estar igual
m'agradaria conèixer
quina és
la versió actual
de l'Oliver Martínez
de l'època
però és clar
estem en un moment determinat
hi ha un projecte
en què feia passar
una estació de tren
per sota
per sota
de la ciutat
i a més a més
em sembla que hi havia
una estació
bastant a prop
d'on som ara nosaltres
eh
subterrània
clar
era cèntrica
no ho sé
en vaig sentir parlar
però no n'he vist massa
a veure
el ciutadà
agrairia moltíssim
sigui a dalt
o sigui a baix
tenir
el centre
de l'accés
al mitjà de comunicació
ràpid
d'una manera molt fàcil
sense necessitat
d'utilitzar
ni taxis
ni cotxes particulars
ni pàrquings
al després
això en el cas que hi hagués
si és que hi ha pàrquings
el pla sí que
ens falta
perdona
ens falta un cardenal
a la riba i castra
el pla dibuixa
aquesta futura estació
cèntrica de Tarragona
que estaria relativament
a prop d'aquí
entre la zona de Joan XXIII
el riu
l'horta
i després també
clar dibuixa
la que s'ha de construir
més aviat
que és la del sud de l'aeroport
si fixen aquests dies
estem parlant molt d'infraestructures
portem-ho unes quantes setmanes
potser perquè
és el que toca
la setmana passada
va haver-hi
una acció conjunta
dels alcaldes de Tarragona i Lleida
els presidents
de les cambres de comerç
i el president del port de Tarragona
demanen
l'acceleració
de l'A27
l'A27
és el que coneixem popularment
com l'autovia de Montblanc
aquesta el doctor
se la creu
que la veurem
més aviat
o de més agnòstic territorial
en aquest tema
jo és que soc com Santo Tomàs
i a mi he tornat
no puc posar el dit a la llaga
no m'ho crec
en quin cas el túnel
la conveniència
a veure
el túnel de Montblanc
és una infraestructura històrica
reivindicada
fa la tira
i que no s'ha fet
ara
en el poble
estem il·lusionats
creient
que realment
ara serà veritat
jo vull creure
pel bé del poble
que serà veritat
però
tinc els meus dubtes
només un apunt
amb això del túnel
de Montblanc
espero que no torni a passar
que el procés geològic
no li faci una mala passada
com els tunnels
del tren
perquè és clar
l'argila expansiva
de la zona
no és només
a la riba
és més àmplia
per tant
la generositat
dels enginyers
a l'hora de
subministrar ciment
per consolidar
aquestes infraestructures
és horrorosa
Tomàs
tema de l'autovia
de Montblanc
recordo
professionalment
l'any 78
la primera vegada
que la Càmera de Comerç
va presentar
ja el projecte
gairebé
a punt d'aprovar-se
per tant
fa 31 anys
el que
a la vista
de tot això
jo diria
que la part positiva
és que definitivament
quedarà resolt
el problema
de l'Avellana
perquè és clar
no quedarà conreu
o sigui que
vist des d'aquest punt de vista
almenys
solucionarem
un problema
però jo estaria content
que en tindreu un poc
allí al túnel
home i tant
no home
és que és una infraestructura
vaja
històricament reclamada
i necessària
però bueno
jo
a veure
si es tira endavant
que es tira
amb visió
de segle XXI
i XXII
que no es quedi
petita
que no poden passar
segons quins tipus
de transports
que no sé què
que després ho facin
de peatge
i que analitzin
del territori
perquè
el famós pont
de l'Ave
que ara
han descobert
que l'Argilla Estova
i que s'en sorra
jo és que
aquestes coses
a mi
em subleven
sincerament
perquè és que
jo em comparo
professionalment
jo aquestes equivocacions
no tinc dret
a cometre-les
i el periodista
probablement tampoc
llavors
jo
el que no entenc
és que no es demanin
responsabilitats
a aquells
que van fer
la prospecció
geològiques
algú ha de dir
escolta
i la vam cagar
i molt
estem a punt
d'acabar la tertúria
però ja acabíem
agafat teòricament
aquesta autovia
cap a Lleida
l'aeroport de Lleida
inaugurat
diumenge
els hi fa una mica
d'enveja
i ens ajudarà
que ens espavilem
sobretot el nom
sobretot el nom
i la infraestructura
com a tal també
és veritat
és veritat
és clar
evident
a mi l'únic
que em preocupa
en aquest moment
ja no és
el nom de l'aeroport
és la subsistència
de l'aeroport actual
perquè amb la intervenció
de Ryanair
i la implicació
de Ryanair
a l'aeroport
de Barcelona
estic segur
que això farà
molt de mal
tant el nostre
com el de Lleida
Francesc
alguna...
jo me n'alegro
me n'alegro
certament
que a Lleida
hi hagi un aeroport
que alevi
a categoria
de capital
interior
la ciutat
de Lleida
perquè esclar
moltes vegades
sempre quedem
al marge del territori
fora de Barcelona
i Lleida
té dret
a tenir
i sobretot
després d'aquest
conill
que s'ha tret
l'areu
el Jordi Reu
l'alcalde de Barcelona
dels Jocs
d'hivern
esclar
serà una
plataforma magnífica
perquè
per anar a esquiar
Tomas, alguna cosa?
10 segons
10 segons
la Generalitat
demostra que
quan vol
ho pot fer
millor que el govern
central
serà el primer aeroport
recordem
gestionat per la Generalitat
cosa que no
que no passa
en el cas
del nostre aeroport
ho deixem aquí
acabem la tertúlia
que avui hem convertit
amb el Francesc Roig
el Tomàs Carot
i el Josep Maria Soler Poblet
moltes gràcies
per estar aquesta estona
amb nosaltres
i fins la propera
que vagi molt bé
bon dia
bon dia