This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Sintonia de Tartúlia, matí de Tarragona Ràdio,
temps per comentar l'actualitat de la jornada
i dels últims dies en una Tartúlia d'un dia,
això amb un regús una mica especial.
Avui és dijous, tot i que és regús de dilluns
per a molta gent, dia de tornada a la normalitat quotidiana,
l'endemà de Reis, el dia d'inici de la campanya de rebaixes,
tot un clàssic de cada 7 de gener,
un dia en què més estem pendents de l'actualitat meteorològica
i un dia en què també en els propers minuts
parlarem de la gran qüestió que ens ha ocupat
durant les últimes setmanes aquí a les nostres comarques,
la llei de bagueries, que recordareu que el passat dimarts
finalment no va ser aprovada pel govern de la Generalitat.
Potser ho serà en les properes setmanes.
En fi, per tot plegat, avui hem convidat a la Tartúlia
a tres periodistes.
Som Francesc Domènec, director de Canal Reus Televisió.
Molt bon dia, Quigú.
Bon dia, bona hora.
També ens acompanya Lluís González, subdirector del Diari de Tarragona.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
I també Òscar Palau, company de la redacció del Diari El Punt a Tarragona.
Òscar, també bon dia.
Hola, bon dia.
Amb ells tres parlarem bàsicament d'això, d'aquesta llei de bagueries
que ha protagonitzat el debat polític
i la polèmica més territorial entre Tarragona i Reus
en les últimes setmanes.
L'últim que sabem és això,
que dimarts passat no va ser aprovat aquest avantprojecte de llei
per part del govern de la Generalitat
i que no queda clar si pot ser aprovat
durant les properes setmanes.
Vosaltres, en fi, com a periodistes que seguiu l'actualitat,
creieu que s'aprovarà?
Sou partidaris que tiri endavant aquest avantprojecte de llei?
Alguns diuen que ara és el pitjor moment
perquè estem precisament en un any el que acabem de començar electoral.
Òscar, tu com ho veus?
Bé, jo veig que això de l'any electoral,
bé, mal moment sempre ho és un mal moment.
Vull dir, jo no crec que això s'hagi fet...
Potser és mal moment, a veure, que ha sortit a la llum,
però no crec que sigui mal moment per plantejar-ho.
És a dir, que ja fa temps que se'n parli i fa molts anys
que la llei de bagueries hauria d'haver tirat endavant.
El que potser ha sortit en un moment que justament,
i a més en aquest territori de Reus i Tarragona,
en un moment d'enfrontament directe,
i que aquí ha caigut molt malament
que justament en aquest moment hagi sortit això.
En quant a qüestió electoral,
és que en algun moment o altre s'ha de fer.
I jo no crec que sigui mal moment
perquè aquest any hi hagi eleccions,
perquè si no sempre hi haurà algunes coses o altres per no fer-ho.
Quino, no sé si és bon moment o mal moment.
Jo crec que, en tot cas, era poc assenyat
des del govern plantejar-se una llei
que d'entubi es preveuria controvertida per diversos aspectes.
Ara hi entrarem a deu mesos d'unes eleccions.
Controvertida, primer, pel debat generat en el territori,
aquí al Camp de Tarragona, però també al Penedès, al Pirineu, a Lleida, etc.
I, segon, perquè és una llei que construeix un entramat
o que reforma un entramat institucional
molt arrelat i molt viu,
les diputacions, etc.,
en un moment en què el Tribunal Constitucional
això s'ho pot carregar d'arreu.
I, per tant, era...
En fi, és poc aconsellable
perquè ara farem vagaries
quan potser d'aquí la setmana que ve
el Tribunal Constitucional diu
que això de les vagaries no és constitucional.
I, per tant, era fer una marxa enrere.
Per tant, des d'aquest punt...
Potser per això ho han fet, eh?
Potser per això ho han fet, sí, sí.
I, d'altra banda, també...
Però creus que s'acabarà aprovant?
El teu nas periodístic et diu
que creus que s'aprovarà en les properes setmanes?
Jo crec que em sembla que va ser el portaveu...
El conseller Nadal, actuant com a portaveu del govern,
va dir una frase que per mi és la clau,
que és que és un projecte de llei
per part del govern que encara està poc madur
i que el president de la Generalitat
ja decidirà en quin moment...
El posa a l'ordre del dia.
a madurar el projecte.
Lluís.
Sí, és que gairebé no t'ha sentit,
perquè el que acaba de dir el Quico,
el que va dir el que va fer el senyor Nadal,
però també el que va dir no fa gaire
el senyor, el propi Ridao, no?
Va dir que es podia aprovar ara,
però que, en tot cas,
amb entrar al Parlament la seva tramitació
no s'acabaria amb aquesta legislatura.
Per tant, tampoc li ha agradat presa.
Jo, com que en aquest punt,
en aquest tema, que ens han anat molt bé els periodistes,
per cert, o els mitjans de comunicació,
perquè hem tingut...
Matèria, hem tingut matèria, no?
Matèria.
El cert és que...
Jo crec que el debat de fons és que realment...
Jo, sobretot que penso que no sé
per què s'ha de deixar les pagaries,
i per tant, ho plantejo així,
és que a mi no sé que em beneficiarà com a ciutadà.
I des d'aquest punt de vista,
trobo que tot això a mi em sobra, no?
I em rellisca, sincerament.
No sóc contrari, però crec que s'ha d'explicar millor,
i en dir, sobretot, en què li serà útil als ciutadans,
aquesta fragmentació de les pagaries del territori.
De totes maneres, si voleu, després podem parlar d'això,
perquè no està clar exactament si això,
si un cop instal·lera les pagaries,
si és que s'instauren, suposaria això, per exemple,
la desaparició d'altres institucions com les diputacions.
Però deixeu-me, en tot cas, si voleu,
d'això parlen després, perquè, clar, en els últims dies,
durant aquest període festiu hem assistit a un pim-pam-pum dialèctic
a nivell polític, sobretot, entre els alcaldes de Tarragona i Reus,
i també a rebuf d'aquestes declaracions i contradeclaracions dimarts,
que era el dia en què, en principi,
el govern havia d'aprovar aquest avantprojecte.
El delegat del govern aquí a Tarragona, Javier Sabater,
deia en aquests micròfons,
criticava la postura que havien tingut els dos alcaldes.
Deien que les declaracions i les intervencions de Ballesteros i de Pérez
havien estat molt poc afortunades
i, d'alguna manera, desqualificava en general
l'actuació dels dos alcaldes,
que són del seu propi partit, del Partit dels Socialistes.
L'espectacle o les declaracions i contradeclaracions
dels dos alcaldes, com les analitzeu?
Ara que ja, d'alguna manera, passa tot una mica.
Bé, jo crec que tot plegat és,
tu has dit, un espectacle bastant infantil,
jo trobo infantil, diria.
Vull dir, si hagués de definir-ho amb una paraula,
és infantil i molt poc propi de persones
que, en teoria, estan al capdavant
de ciutats tan importants com Tarragona i Reus.
perquè això, mira, o pensi la població,
o part de la població, o bona part de la població,
doncs, mira, té un passe,
perquè la gent se sent d'allà on és i tal,
i, evidentment, els alcaldes també,
i els alcaldes es deuen a la seva gent,
però als alcaldes se'ls hauria d'exigir
una certa alçada de mires
per sobre dels campanars famosos
que tothom parli,
i tenir una mica més de visió
d'aquesta àrea metropolitana,
que tothom parli, sembla,
de les altres esferes, però que sembla
que a la realitat ningú es creu.
Vull dir, al final haurà de venir
gent de fora, gent de Barcelona,
que aquí és el que la gent d'aquí no vol,
que a fora els imposin,
i haurà de posar ordre aquí
perquè aquí no ens aclarim.
Doncs, diguéssim,
el primer hauríem de començar
per aclarir aquest debat.
I llavors, clar,
la llei de vagaries,
potser sí que en això, doncs, ajudarà.
Volem o no, doncs, dir,
bueno, s'ha de fer un procés prèvi
de consens territorial,
ja l'estic d'acord, no s'ha fet.
Potser per això sí que en aquest sentit
sí que està mal plantejada la llei.
Però és que si no,
diguéssim,
al territori no hi ha consens,
i aquí sembla que no va pel camí
que hi hagi un consens,
algú des de fora al final
haurà de dictar,
dictar amb ulls més o menys imparcials.
I si aquí no som capaces
de posar-nos d'acord,
dictarà el que vulgui.
Llavors, això és el que al canvi a la fi,
ni els darrers ni els de Tarragona d'aquí
volem.
Doncs, escolta,
posem-nos d'acord aquí abans
i no ens dediquem a fer agraciades
sobre si el Gaudi és de Riudoms
i si el de Reusa
no té, diguéssim,
ha volgut rebentar la manifestació.
Això són, jo crec que són,
bueno, són paraules bastant infantils
i un enfrontament que
haurien de posar-se en una taula,
asseure-se,
encara que no sigui en públic,
que sigui en privat,
però que, cony,
que rebaixin l'atenció
perquè és que,
no sé,
ara si la gent que va de Tarragona
treballa a Reus
o al revés,
inclús,
potser ara és gros el que dirà,
però s'ha sentit cert,
en certa,
cohibida,
en certa manera,
de dir,
hosti,
estic en un territori un amic
i no és això,
no és això.
Hi ha molta gent
que treballa en una ciutat
i treballa en l'altra
i no hi ha hagut mai cap problema.
Exacte.
Però són el nou
que tot això respon
a un clímax
creat en tu
i fins i tot
al debat de la capitalitat,
que va ser el tema
del nom de l'aeroport.
De l'aeroport,
sí.
Provocar per,
bueno,
per unes declaracions
intencionales,
però que en tot cas
es van,
m'han esperonat
tota aquesta polèmica
que ara s'ha derivat
en moltes coses.
I d'això,
perdona,
Lluís,
no fa ni dos mesos,
un mes i mig.
Ha estat una qüestió
superintensa
en el temps,
però moltíssimes declaracions.
A mi no,
el meu pressió
que cíclicament
això convé remoure-ho,
i per almenys mentir
del calíu polític,
perquè en definitiva
són els polítics
els únics
que els interessa.
Però escolta,
el tema dels dos alcaldes,
com ho veus?
Veus reconduïble
la relació?
Perquè sembla que
no s'havien dit mai
paraules tan grosses
entre els alcaldes
de les dues ciutats
que a més són
del mateix color polític.
Jo crec que
aplicant
i crec
perquè
tenen sentit comú,
jo crec que això
a la fi
no quedaran res.
O sigui,
quedaran res.
Perquè
jo crec que són intel·ligents.
Aquest debat és estèril
per no dir
altra cosa
que comença
per la mateixa síl·laba.
És estèril,
no serveix per res,
només condueix
a crear,
com deia molt bé l'Òscar,
tensió
entre
dues ciutats
que els ciutadans,
com deia ell,
que acaben
a Tarragona
i a Tarragona
a Reus,
jo crec que
fins i tot
són més intel·ligents
i crec que això
ho saben separar
perfectament.
Però que
és una llàstima
que els nostres polítics,
els nostres representants
i els dos principals
alcaldes
de la demarcació
s'involuquin
en un tema
com aquest,
en una polèmica estèril
completament
i que no s'ha de ser per res.
Quico,
aquest episodi,
aquesta,
la batalla present,
que és una més
en una guerra
que fa anys
que dura,
té
algunes particularitats.
Però perdona, Quico,
potser la batalla
dialèctica
mai havia estat
tan forta
com ara no.
No, amb això
absolutament d'acord,
però té algunes
particularitats
que em sembla
que convé
remarcar
i sobretot
un servidor
que ja n'ha viscut
algunes.
Jo crec que
hi ha
alguns elements
significatius,
la interpretació
que pugui fer
cadascú
d'aquests elements
és lliure,
però en tot cas
convé remarcar-los.
El primer
és que
per primera vegada,
almenys
des que jo tinc
memòria periodista,
estigui,
és una batalla
que comença
a Tarragona,
no comença
a Reus.
És a Tarragona
amb aquesta història
de l'aeroport
que comença...
Tot comença
amb la visita
del president d'Aena,
recordem,
amb aquell acte
de capra de coberts.
Sí,
que no sabia
per què ho armava,
repetiré.
Sí,
a més,
comença
amb un episodi
que després
ha quedat molt
diluït,
que és el del nom
de l'aeroport,
que
aporta
un element
d'agressivitat
en la polèmica
d'una ciutat
contra una altra
o d'un sector
d'una ciutat
contra un sector
d'una altra,
perquè aquí també
això que diem
aquí interessa
tot plegat,
que fa que,
en fi,
aquesta agressivitat
fa que
arreus
aquesta
anomenada
societat civil
pensi que
s'ha de generar
una resposta.
La resposta
és aquell
famós acte
del teatre
Fortuny
que genera
una
contra-resposta
amb la
concentració
al pla
de la seu
aquí a Tarragona.
Però tu has de remarcar
aquest fet
que comença
aquí a Tarragona.
Jo,
em preguntaves tu
per l'actitud
dels alcaldes,
jo crec que
l'alcalde
de Tarragona
i en general
l'equip de govern
de l'Ajuntament
de Tarragona
ha caigut
en un parany
que és
el parany
de
creure
que és un parany
que
fins a cert punt
comprensible
de creure
que
aquesta societat
civil
organitzada
les entitats
etcètera
etcètera
tenen
tota la raó.
Quan
el governar
vol dir
sovint
dir que no
vol dir
agafar els grisos
agafar els matisos
entre el blanc i el negre
hi ha tota una gava
de grisos
que s'han d'agafar
vol dir
per exemple
hem de defensar
la capitalitat
però això
de l'aeroport
no ens ho demaneu
perquè és
un acte agressiu
contra la ciutat veïna
amb la qual
hem de col·laborar
etcètera
etcètera
i em sembla
que
el gran error
dels alcaldes
i el gran error
crec jo
de l'alcalde
de Tarragona
és
el ni un pam
el no
penso cedir
ni un mil·límetre
i és un error
fins i tot
estratègic
seu
perquè és que
l'haurà d'acabar
cedint
és evident
aquí hi ha dues
postures confrontades
que aquí
el de Barcelona
que dèiem abans
que haurà de venir
a posar pau
no dirà
o blanc o negre
perquè se la juga
què dirà el de Barcelona
entre cometes
jo crec que
per ara
no dirà res
i que ja passa
anys empeny
i d'aquí
tres o quatre anys
el pròxim govern
tornarà
o d'aquí
x temps
el pròxim govern
tornarà
a plantejar
el tema
perquè
convé recordar
malgrat el que deia Lluís
que aquesta llei
de vagaries
diguéssim
és una de les lleis
pendents
juntament amb la llei
electoral
del procés
constituent
de l'autonomia catalana
és a dir
la Generalitat
recupera
la legitimitat
republicana
estic parlant
de 30 anys enrere
quan aquest discurs
tenia sentit
l'OMI ara
no el té tant
però
aquesta legitimitat
que es basava
en un disseny
institucional
determinat
en unes lleis
determinades
té alguns temes
pendents
un
la llei
territorial
la divisió
territorial
es va fer
el nyap
dels consells
comarcals
i ha tocat
posar una mica
d'ordre
tot plegat
i per tant
és una llei
pendent
potser arribarem
a la conclusió
que no cal
com deia Lluís
però en tot cas
és lògic
que es planteja
clar perquè
cal o no cal
i agafant una mica
el que ja havíeu comentat abans
clar també molts es pregunten
si les vagaries
si finalment
doncs
s'aprova l'avantprojecte
ara o més endavant
suposaran la
la desaparició
d'altres institucions
perquè clar
si s'ha de sumar
un altre
nivell administratiu
el que ja tenim
recordem
ajuntaments
consells comarcals
diputacions
el govern de la Generalitat
el govern de l'Estat
i fins i tot
el tema
de les institucions
europees
clar
tampoc sembla que
quedi molt clar
la desaparició
de les diputacions
perquè vostès creuen
que els polítics
per exemple
la classe política
en general
està disposa
de renunciar
a uns òrgans
com les diputacions
aquest és el problema
és a dir
per això li dono la raó
al conseller Nadal
quan diu que
és un projecte
poc madur
a banda de les
batalles territorials
a banda de
qüestionar
algunes vagaries
que estan reconegudes
o que no
etcètera
hi ha
aquest tema de fons
és a dir
d'acord
vagaries
què en fem
dels consells comarcals
que alguns han funcionat
molt bé
i han estat
emprenedors
i han fet coses
d'altres
no
què en fem
de les diputacions
què fem
del servei
que les diputacions
donen
als municipis
especialment petits
els municipis
especialment petits
qui ho financia
això
la Generalitat
l'Estat
l'Estat
i la Generalitat
ara les diputacions
depenen dels ingressos
de l'Estat
això com canvia
és a dir
és un projecte
molt poc madur
i molt complex
i que
més enllà
dels polítics
que en depenen
hi ha els serveis
que presten
aquestes institucions
que en el cas
de les diputacions
és evident
que són imprescindibles
especialment
als pobles petits
jo crec que
com a filosofia
que recuperi
una ordenació
pròpia de Catalunya
amb un nom
propi de Catalunya
que més vagaria
a mi em sembla
correcte
ara bé
jo crec que està fet malament
primer ja ho hem dit
de cara en dins del territori
perquè no hi ha hagut prou
de debat territorial
però després
també de cara en fora
i és que
si no es vol crear
una altra administració
com s'assegura
des de la Generalitat
que no es crearà
hi ha d'haver
un procés previ
de posar-se d'acord
amb l'Estat
que és el cap i la fi
qui dicta
que hi hagi les diputacions
i està clar
que si hi ha d'haver
vagaries
és en detriment
de les diputacions
no junt
amb les diputacions
perquè allò sí que
aquí ningú ho entendrà
cap ciutadà
ni ningú
el ciutadà no ho entendria
que hi han de ser
jo crec que sí
però en substitució
de les diputacions
no sé
jo sí
en el seu dia
recordo
quan fa
no sé
potser 15 o 20 anys
la Generalitat
ja tenia
un projecte
per convertir Catalunya
en província única
i a partir d'aquí
sí
se va parlar fa temps
però
tot això
crear diguéssim
tot el propi ordenació
i no sé si
ara seria la fórmula
perquè si
hem de
començar
a canviar
els límits territorials
de les províncies
doncs
urbòniques
jo crec que això
no serà tan fàcil
i l'Estat
no ho permetrà
tan fàcilment
llavors
o fem res i curt
comencem des de zero
o negociem bé
amb l'Estat
perquè és que si no
aquí
i convé recordar
altra cosa
les vagaries
que quedin
dissenyades
són la base
territorial
per la llei electoral
següent
és el que ve del darrere
seria la circunscripció
electoral
des del punt de vista
allò de classe política
és importantíssima
la llei de vagaries
perquè marca les demarcacions
territorials
la distribució d'escons
etcètera
Lluís
com ho veus?
ho veus viable
tot això
amb la complexitat
que parlàvem
de substituir
diputacions
per vagaries?
Jo ho veig complicat
complicat
és possible
i crec que a la llarga
es farà
però
jo no
en el fons
el que vull dir
i ho he dit al principi
és que crec que
les vagaries
a mi m'expliquin
jo crec que el que estic escoltant ara
estic convençut
i cada vegada més
que només és una desió política
que no té transcendència
cap als ciutadans
els ciutadans
els de Tarragona
els de Reus
i els de
els de l'Osona
em sembla que tant els hi fa
tant els hi fa
no els hi afecta
políticament sí que afecta
i molt
i això té
unes connotacions polítiques
molt clares
jo
ho miro des del punt de vista
del ciutadà
jo crec que a nosaltres
no ens afecta res
la gent del carrer
la gent que treballem
la gent que
tinguis empreses
jo crec que no ens hi afecta
en absolut
és a dir
el que sí que haurem el perill
és de crear una altra administració
i això és el que s'està veient ara
i si no s'arregla
jo estic d'acord amb el Mosca
si s'han de poder
implantar les vagaries
han de desaparèixer
com a mínim les deputacions
però això
aquesta és una tramitació
tan llarga
que per molt que aprovin la llei
és que no ho sé
és que és per això
el que deia el Quico
és que
esperem a veure què passa amb l'Estatut
i a partir d'allí
comencem a debatre
i comencem a fer consens
veurem la pròpia voluntat política
dels propis partits polítics
si tenen voluntat
de fer desaparèixer
òrgans com les diputacions
però veig que
amb el rei de fons
veig un interès molt gran
dels polítics
però no per de les diputacions
tornant una mica
al debat territorial
entre Terroni i Rosca
l'hem parlat
hem citat els alcaldes
però recordem que aquí
darrere de tot això
o davant
que també és un tema de debat
hi ha la societat civil
entre cometes
plataformes diverses
moviments
i entitats diversos
les cambres de comerç
aquí hi ha també
una confrontació claríssima
entre Cambra de Comerç de Tarragona
i Cambra de Comerç de Reus
com a mínim
entre els seus presidents
vostès consideren que
les relacions en general
han quedat molt deteriorades
més enllà de l'àmbit
estrictament dels dos alcaldes?
Sí, jo crec que sí
la política és l'art de l'impossible
per tant jo crec que
els alcaldes de Reus
i de Tarragona
acabaran asseient-se
en una mateixa taula
és a dir que això
serà el més fàcil de recomposar
sí, amb algú
fent d'àrbitre
i en fi
pactes hem vist
d'enemics irreconciliables
que s'han posat d'acord
per tirar endavant coses
el pitjor és el que afecta
la societat civil
i el món econòmic
potser
jo crec que
en una situació
com la que estem
que els presidents
de les cambres de comerç
s'hagin
hagin entrat
en aquesta guerra
insisteixo
que hauríem de debatre
qui va
qui va llançar
primer la
qui va llançar
la primera pedra
en fi, això és secundari
tot i que és
seria important
aclarir-ho
i aquí
això ho veig
més difícil
de recomposar
recordem que
les últimes eleccions
al Parlament
de Catalunya
les dues cambres
van organitzar
conjuntament
un cicle
d'intervencions
dels presidenciables
en fi
que es veia
unes certes ganes
de fer coses
conjuntament
eren dos presidents
nous
de cambres de comerç
maneres diferents
de fer les coses
a les dues institucions
i ara això
s'ha degradat
a un extrem
notable
perquè les dues
sembla que han volgut
liderar
aquests moviments
ciutadans
jo crec que
els moviments ciutadans
són absolutament legítims
i entenc fins i tot
que en una ciutat
i en una altra
facin plantejaments
allò maximalistes
per entendre'ns
insisteixo
jo crec que
el problema
són
els alcaldes
que s'han
en fi
s'han ancorat
a les posicions
de les mateixes
plataformes ciutadanes
a més a més
a un nivell
de declaració pública
molt maximalista
que fa
en fi
ho deia en un article
l'altre dia
i ara això
qui ho arregla
és que
el problema
ve aquí
diguéssim
ara
aquestes cambres
en teoria
independentment
de com es digui
l'aeroport
crec que
l'Ajuntament de Terrona
i la càmera de Terrona
haurien de tenir
una certa participació
amb la gestió
que hi pugui haver
si és que mai
s'aconsegueix
una gestió
des del territori
i han de participar
perquè és l'aeroport
del territori
digui com es digui
llavors com s'han de posar
d'acord
en una taula
les cambres
que s'han dit de tot
aquests dies
amb la gestió
del tram-camp
també independentment
de com es digui
ara sembla que el senyor
Ballesteros vol que es digui
tram-te
una altra fugida d'estudi
el tram-camp
ha d'anar de Reus
a Tarragona
i si no es posen d'acord
per on ha de passar
o com s'ha de gestionar
diguéssim
això són
les rodalies
del camp
no sé
hi ha molts projectes
que
a curro mitjada ermídia
han de veure la llum
en aquest territori
i que requereixen
un consens
entre les dues ciutats
i no només
a nivell polític
a nivell d'això
a societat civil
i tal com estan
les coses
jo crec impossible
jo aquí trobo a faltar
que algú
amb seny
que estigui implantat
a les dues ciutats
faci
un comunicat conjunt
una veu comuna
i això només
ho he vist
amb un grup
o amb una institució
en aquest cas
Iniciativa per Catalunya
que la setmana passada
jo crec que amb un bon criteri
van fer un comunicat conjunt
a les agrupacions locals
de Reus i de Tarragona
doncs
mullant-se
i dient el que ells creien
que ha de ser
i doncs
anant a una
i jo particularment
personalment
estava molt d'acord
amb el que deia ell
però
bueno
això ja és opinable
però trobo a faltar
que surtin veus
des d'una ciutat
i l'altra
dient
escolta
calmem-nos
posem-nos d'acord
i intentar
diguéssim
unificar criteris
i establir un consens
que fins ara
sembla que a tothom
li vagi bé
aquesta baralla
és que estic segur
que aquestes veus hi són
però no s'atreveixen a sortir
estan amagades ara
estan amagades
perquè
per allò que dèiem
de les posicions maximalistes
és a dir
no s'accepta el matís
no s'accepta la gamma de grisos
que hi ha entre el blanc i el negre
els poden qualificar
d'antitarragorins
o antirraussens
segons la
de fet
algun cas hi ha hagut
de persones
que s'han posicionat
i polítics
que s'han posicionat
una mica
a la banda de grisos
i els han acusat
de tot
en el cas de Tarragona
no cal
en fi
ho podem dir
perquè va ser manifest
i ja en vam parlar
en aquesta tertulia
a propòsit de l'abstenció
en aquell plenari
d'Esquerra Republicana
sobre el tema
del nom de l'aeroport
digues Lluís
no jo he apuntat
amb el que estàvem comentant ara
l'exemple de les càmeres
del que va estar amb les càmeres
és l'exemple
de les connotacions
que ha tingut la polèmica
és a dir
les càmeres
com va dir el Quico
fa ara
3
gairebé 4 anys
per primera vegada
i siguin un criteri
que es va
generalitzar
arreu de Catalunya
totes les càmeres
de catalanes
van unir
per potenciar
el territori
per defensar
les infraestructures
de cara a l'Estat
és a dir
obtenir
la unió fa la força
era el lema
això s'ha trencat
ha hagut una escletxa
per aquesta polèmica
que crec que ja no es recuperarà
almenys mentre es tingui
els dos personatges
que avui en dia
estan presidint
les càmeres de Reus
i de Tarragona
i crec que això és important
i això
ha de fer pensar
a molta gent
i sobretot
els que estan
capitalitzant
aquesta polèmica
perquè
això és el perill
que correm tots
a nivell
de les dues ciutats
per exemple
és un exemple
molt clar
però que això
té una afectació
a tot el territori
brutal
perquè em diguin
a mi els de la Conca
que punyetes
els importa
aquesta polèmica
entre Reus i Tarragona
que està capitalitzant
tot i que està
paralitzant
segons un projecte
que pot ser important
per ells
creieu que ara
que tornem
de vacances
d'alguna manera
d'aquest
període festiu
la cosa calmarà
precisament
això ens pot ajudar
o que clar
o si el debat
continua obert
al Consell de Govern
de la Generalitat
encara les polèmiques
s'ha pagat
per les declaracions
l'altre dia
Javier Sabaté
dient que no pot ser
segurament pot intervenir
Javier Sabaté
com a primer secretari
del PSC
en la polèmica
entre els alcaldes
i en fi
entre altres coses
perquè si també
el govern aparca
momentàniament
l'avantprojecte
girarem pàgina
amb aquest tema
i potser abordarem
altres qüestions
també els mitjans
de comunicació
que fa dies
que parlem d'això
alcaldes
i partits polítics
Convergència i Unió
en fi
tots els partits polítics
estan tenint
problemes
en aquest sentit
clar
és el Javier Sabaté
però també és el Quim Nín
que haurà d'intervenir
per pacificar els seus
el Quim Nín
el responsable
territorial
de Convergència Democràtica
en fi
i tothom
jo crec que
no ho sé
jo tinc la sensació
que
el to de la declaració
del govern
de fa dos dies
deixava
era un eufemisme
tot plegat
per dir
escolta
queda damunt de la taula
i ja en parlarem
quan creguem convenient
és a dir
que
l'actual
o sigui
passarà el son dels justus
aquest projecte
o en aquest moment
processal
que diuen els advocats
ja en parlarem
més endavant
Oscar
jo no
no et tinc tan clar
que això
passi
el son dels justus
que dius
jo crec que
abans que s'acabi
aquesta legislatura
si és que finalment
s'acabi a la tardor
perquè ara no està tan clar
segons la sentència
de l'Estatut
si finalment s'acabi a la tardor
jo crec que abans
ho presentaran
el projecte de llei
el que passa
és que llavors
d'aquí llavors
s'haurà de vetre
molt aquí el territori
jo crec que
el caire que agafi això
a partir d'ara
dependrà
bastant
de la capacitat
de raciocini
que tinguin els alcaldes
per asseure-se
en una taula
i quedar per sobre
del que
les seves
jo dic
els integristes
respectius
de les seves
societats civils
els empenyin
que siguin
capaços
de dir
tranquils
ja defenso Tarragona
ja defenso Reus
però això no
vull dir
no vol dir
que
que el 100%
hagi d'anar
contra l'altre
perquè el fet
d'això que dius
Òscar
creus que els polítics
els alcaldes
han anat en aquest cas
en pesos
per la societat civil
per aquests moviments
o plataformes
jo crec que s'han deixat
emportar una mica
no sé si
per no ser
pitllar justament
d'això
d'anti-tarragonins
o anti-reusencs
i s'han deixat
emportar clarament
i fins que no
se sentin
i ells pensin
i dormin
i diguin
l'endemà
diuen
hòstia
què estem fent
recapacitem
home
adormir
deu endormir
cada dia
bueno
saps que
no sé
que consultin
amb el cuixi
com deia el Quico
això posa en perill
la seva
pròpia continuïtat
perquè clar
s'han ficat
en un merder
que veieu
com surten
i veieu
com queden
endavant
de les seves
respectives societats
clar no
que no quedaran bé
i clar
les oposicions
respectives
ja els ha anat bé
perquè és a fol·li
merder
són els grans guanyadors
d'aquesta guerra
les oposicions respectives
perquè el que implica
de desgast
els governs respectius
i és per això
que m'ha sorprès
algunes actituds
dels alcaldes
de defensar
aquestes postures
maximalistes
perquè és que
estan
és a dir
estan
omplint d'arguments
a l'oposició
és a dir
el que deies tu
el Trump-Camp
que es digui
Trump-T
o com d'allò
a part de que
des del punt de vista
del debat
de fons territorial
és una actitud
poc generosa
de la ciutat de Tarragona
que és la capital
del camp de Tarragona
és una actitud
poc generosa
cap a la resta
del territori
com el tema
de l'aeroport
és una actitud
poc generosa
és a dir
el primer que ha de fer
una capital
és reconèixer
el territori
que té
al seu voltant
dit això
és que a veure
si haurem de parlar
del calçot de Tarragona
o del carquinyoli
de Tarragona
no en fotem
aquí cadascú
té la seva pròpia pàtria
jo tinc la meva
i l'Òscar té la seva
i el Ricard té la seva
i el Luis té la seva
en fi
ja he perdut el fil
del carrer
és que això que deia
és molt similar a la problemàtica
que hi ha aquí
Sabadell i Terrassa són
i ho tenen solucionat
ho van solucionar fa temps
que és quan s'havien de solucionar
les coses
el que deia que
aquí els grans beneficiats
del plegat
els peredors
som tots
perquè
d'iniciativa m'explicaven
escolta
és que mentre aquí
estem barallant
la Renfe
ha posat
al servei de Rodalies
12 nous trens
dels quals
9 han anat a Girona
3
van aixecar aquí
mentre aquí
ens barallàvem
pel nom de l'aeroport
per la capitalitat
i tot això
quan diem
que s'estan perdent energies
s'estan perdent
per aquestes
per aquestes històries
només una cosa
és que ens queda només un minut
però arran del que comentava
el Quico
que l'oposició
en les dues ciutats
els partits d'oposició
poden sortir beneficiats
especialment a Tarragona
creuen que aquest tema
pot arribar fins i tot
a la propera campanya electoral
ja sé que falta un any i mig
però que es pot utilitzar
el Lluís diu que sí
jo quan vaig sentir
jo quan vaig sentir
el rei blanc de Tarragona
defensar la capitalitat
vaig dir
aquí aquest tema
ens el menjarem
amb patates
el rei Melció
fent política
tu Lluís
creus que sí
serà tema
això vol dir que serà
com una campanya
molt entre cometes
nacionalista
localista seria en aquest cas
sí
no tant
però bueno
a cada demarcació
és literal
el seu
i aquí
evidentment
aquest serà el pas
el Rem Elxor
tampoc diria que fes política
va fer tarragonisme
entre cometes
ben molt malentès
i bueno
jo depen de com estigui
un any i mig
donar-me pel molt
i no sé si d'aquí un any
i mig
encara
d'aquesta polèmica
dependrà
de com acabi
potser la llei
de bageries
en fi
queda molt
per parlar-ne
Déu-n'hi-do
avui
pràcticament
l'hem fet monogràfica
la tertúlia
perquè és una de les qüestions
que ha centrat
l'actualitat política
i l'actualitat dels mitjans
de comunicació
durant aquestes últimes setmanes
també coincidint
amb aquest període
fàstiu
que avui deixem enrere
en fi
avui hem convertit
la tertúlia
en tres periodistes
l'Òscar Palau
el Lluís González
i el Francesc Domènech
tots tres
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
bona rentrer
bona tornada a la normalitat
per a aquells que torneu
i que vagi molt bé
costarà
fins la propera
adeu bon dia