Comença el programa 323 d'Habaneras des del Balcó,
des de Tarragona, Ràdio.
Comença el programa 323 d'Habaneras des delas.
Comença el programa 323 d'Habaneras des delas.
Comença el programa 323 d'Habaneras des delas.
Comença el programa 323 d'Habaneras des delas.
Comença el programa 323 d'Habaneras des delas.
Los germans, José Manuel Ramírez, professor de flauta al Conservatorio de Sevilla,
y Pedro Ramírez, professor de guitarra en el Conservatorio de Málaga, han interpretat l'Habanera escrita en 1895 por el compositor francés Moïse Gabel.
I ara, caball Bernat, amb una balada molt maca de tofulmus i Ortega Monasterio, escolta est vent.
Si no veus
Ses promeses,
Ses promeses de l'amor no són sinceres, si penses que t'he obligat un moment.
Demana totes ses promes,
Demana totes ses nits en aquella estrella de firmament.
Els besmes,
Els besmes que li ha pregat,
Togués en el teu costat,
Tot s'amor que t'ha tingut i te té.
Mira al cel i escoltes bé,
Cada menor que t'arriba,
Et dirà que tu ets la vida,
I del meu cor sentiment.
Mira al cel i escoltes bé.
Si tu creus que tot lo meu és mentida,
Si tu creus que no t'estimo,
Si penses que tal vegada,
En el món de l'amor,
Vius enganyada,
L'estrella que comge el flor de la nit,
Espera l'hora i el dia enyorat,
Que tu retornis aquí.
Podria dir-te el moment,
La pena com va creixent,
Va creixent,
I arribo al fons del meu pit.
Mira al cel i escoltes bé,
Cada menor que t'arriba,
Et dirà que tu ets la vida,
i del meu cor sentiment.
Mira al cel i escoltes bé,
Esmer.
Esmer.
Esmer.
Una versió instrumental
De la habanera napolitana
De Eduardo Di Capua.
O sole mio.
Esmer.
Esmer.
Esmer.
Esmer.
Eggcast.
Esmer.
Esmer.
Esmer.
Esmer.
És перев.
Esmer.
Esmer.
Esmer.
Esmer.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara el grup bergantí canta una manera de Carles Casanovas i José Bastons a cau d'Orella.
M'agrada el blau de la mar,
m'agrada l'altra muntana,
m'agrada les nits d'estiu
i el cel rogent de l'albada.
M'agrada dels pins l'olor
i dels matins la rosada,
però més m'agrada el teu cos,
més m'agrada te'n besada.
Res en el món em plau tant,
tu ets la raó del meu cant,
la melodia vibrant del meu cos.
El amor que més m'agrada.
M'agraden els teus ulls verds
i ta mirada en siseta.
M'agraden els teus cabells
quan l'avantada els esmena.
M'agraden els teus petons
amb reguts de primavera
i m'agrada el teu cosat
quan et canto una barrera.
M'agrada el teu despertar,
la teva veu rianyera.
M'agrada la teva pell
i el teu somris a vida meva.
M'agrada quan dius que sí,
ben floixet i a pau d'orella.
M'agrada dur el teu record
si sóc molt lluny de Calella.
res en el món em plau tant,
tu ets la raó del meu cant,
la melodia vibrant
del meu color
que més m'agrada.
M'agraden els teus ulls verds
i ta mirada en siseta.
M'agraden els teus cabells
quan l'avantada els esmena.
m'agraden els teus petons
amb reguts de primavera
i m'agrada el teu cosat
quan et canto una avanera.
M'agrada el teu despertar,
la teva veu rianyera.
M'agrada la teva pell
i el teu somriu, vida meva,
m'agrada quan dius que sí,
ben floixet i a pau d'orella.
M'agrada dur el teu record
si sóc molt lluny de Calella.
si sóc molt lluny de Calella.
M'agrada dur el teu record
La New York Philharmonic
dirigida per Bernstein
s'ofereix una corta versió
de la Habanera de Carme.
de la Habanera de Carme.
M'agrada dur el teu record
de la Habanera de Carme.
M'agrada dur el teu record
de la Habanera de Carme.
de la Habanera de Carme.
de la Habanera de Carme.
de la Habanera de Carme.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.



Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Buen café, mulatae, la cubanita.
Y allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía, contemplando el mar azul,
yo le cante esta manera, con la brisa caribeña, que acarició nuestra piel.
Que ya me habló en La Bahía, con el viento en libertad,
de callos y de manglares, de guayas.