Hola, bona nit!
Benvinguts a l'Un Vingués de Semihistòries, accidentat o pocs dies.
Què ha passat, Jordi?
Ho has cridat o tinc el volum molt alt?
Ho has cridat, no?
És que m'has assustat i m'ha pujat a la tona de veu.
Assustat és espantar, no? Suposo.
Com és possible fer-se mal en un estudi de ràdio?
De ràdio, doncs amb una taula i el ginoll.
Saps aquell punt que sempre fa mal?
Sí, just aquell punt.
Benvinguts al No em Vingués de Semihistòries,
programa 14 de la sisena temporada.
Avui heu obert de forma explosiva pel Manel Magí
un servidor, Jordi Ximeno, i el control tècnic d'aquesta nau especial,
doncs amb la Sílvia García.
La seguidora número 1 de Disney.
Sí, la seguidora número 1 de...
Bueno, és igual, deixa'm estar perquè comença el debat.
Benvinguts, comencem.
No em Vingués de Semihistòries, aquesta setmana...
Aquesta setmana dues efemèrides.
La primera ens porta a l'any 1943, la segona a l'any 1969.
Un monogràfic dedicat a la batalla de Marató.
No us perdeu, sobretot, les curiositats,
que sentireu el nostre estimat amic Manel cantar.
Bueno, no sé què, sí, sí, no sé què, però...
Jo t'he passat la lletra.
I avui fa 100 anys a Tarragona, notícies,
i 30 minuts passen volant.
La veritat és que el cop el Ginoi m'ha deixat descol·locat.
Continuem.
Avui fa...
Ui, ara...
Tindré que fer una resta.
Fa molts anys.
67, 67 anys.
Era un 2 de febrer de l'any 1943.
S'acabava oficialment la batalla de Stalingrad.
Ja dos dies abans, el 31 de gener,
s'havien rendit el marescal Bonpaulus
i el gruix de les restes d'aquell malaurat sis exèrcit.
El 2 de febrer s'acabava oficialment
la sagnant i decisiva batalla de Stalingrad
amb la rendició del darrer grup de soldats alemanys
a les runes del que havia estat la fàbrica de tractors Octubre Roig.
Alemanya perdia la iniciativa de la guerra
i havia de col·locar-se a la defensiva.
La Unió Soviètica, en canvi, va sortir enfortida,
tot i unes pèrdues humanes realment esgarrifoses.
Tot i que les xifres exactes no es saben ni sabran mai, segurament,
es parla d'un milió de civils morts
i uns 750.000 soldats morts de part russa.
Altres estudis eleven fins a dos milions
dels civils morts i un milió de soldats.
Una veritable massacre,
però que va ser decisiva per al curs
de la Segona Guerra Mundial.
I també tal dia com avui, però de l'any 1969,
moria l'actor britànic de teatre i de cinema William Henry Pratt.
I us preguntareu qui és aquest senyor?
Doncs més conegut com Boris Karloff.
La seva interpretació del personatge monstruós a Frankenstein,
l'home que va crear un monstre de l'any 1931,
el va convertir en l'especialista més conegut en aquest tipus de papers.
i si us fixeu la seva trajectòria com a actor,
doncs va continuar més o menys per papers similars.
Va actuar així a La Mòmia, l'any 1932,
The Bride of Frankenstein, l'any 1935,
i també a Frankenstein,
en una altra revisió del mite de Frankenstein,
l'any 1958, i un llarg etcètera.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
I avui comencem una sèrie de programes
que dedicarem a parlar de batalles.
De batalles.
És a dir, avui vens molt guerrer.
Vens molt guerrer, perquè ens parles de Stalingrad
i ara ens parles de...
La batalla de Marató.
De Marató.
Podria parlar, per exemple, de Petito Feo.
Per què?
Però la Sílvia ho sabria, segurament, perquè...
T'agrada Petito Feo, Sílvia?
No.
Menos mal que estem d'acord en alguna cosa.
I això que ho donen pel Disney Channel, eh?
Vale.
És una sèrie.
Estem enganxats a Disney Channel, els dos.
No, no, no.
Es nota que els dos teniu fills.
Sí.
Bé, deixem estar tot això i anem per coses sèries.
Com dic, farem una sèrie de programes
que dedicarem a parlar de batalles transcendentals.
Però de tant en tant, eh?
Les batalles o què?
No, que de tant en tant farem monogràfics dedicats a batalles.
Bé, ara farem un parell.
Marató, la setmana que ve, l'altre no.
L'altre no, més endavant segurament alguna més caurà.
Aquelles batalles que són decisives,
que canvien el curs de la història.
Per un punt d'inflexió.
Exacte.
Molt ben trobada l'expressió.
I avui començarem per aquesta batalla,
la batalla de Marató.
Situem-nos.
Situem-nos a finals del segle VI abans de Cris,
cap als 500 i poc,
a les ribes orientals del mar Mediterrani.
Un gran imperi domina
una extensió descomunal de territoris.
És l'imperi persa.
El seu poder s'escampa des de les ribes de l'Indo,
a l'Índia,
fins a les costes del mar Egeu.
Enfront de la frontera occidental d'este gran imperi,
el poble grec,
disgregat en centenars de petites ciutats-estat.
I una d'aquestes petites ciutats-estat,
Atenes,
amb l'ajuda d'Esparta,
va enderrocar el tirac que la governava,
Ípies,
i va iniciar el camí cap a una nova forma de govern,
la democràcia.
El senyor Ípies va fugir a territori persa
per demanar ajuda
amb el propòsit de recuperar el poder perdut.
Atenes va demanar als perses
la entrega d'Ípies per ser jutjat,
però que ells s'hi van negar.
Este fet va provocar que Atenes
enviés ajuda militar
a les antigues colònies gregues
de la costa jònica,
o sigui,
de la costa est del mar Egeu,
que estaven sota domini persa.
Estes colònies
es van rebel·lar contra el domini persa
i Atenes les va ajudar.
I ara tenim liada.
La rebel·lió d'aquestes colònies
va ser ràpidament sufocada pels perses,
però les coses no van quedar aquí.
El rei persa Darío
va decidir castigar l'ossadia d'Atenes
i va iniciar l'any 492
una campanya sobre territori grec.
Va començar amb la conquesta
pel nord de Macedònia.
Després, però,
els perses van sofrir
una gran pèrdua de vaixells homes
a causa d'una tempesta.
Tot i això,
l'any 490,
les tropes perses
van desembarcar
a la planura de Marató,
a una quarantena
de quilòmetres d'Atena.
Parlar de xifres de soldats
és complicat,
ja que les xifres
varien molt segons els fons.
Alguns autors parlen
de fins a 100.000 homes
per part dels perses,
però els estudiosos actuals
situen el nombre
dels atacants perses
en uns 20.000,
inclouenti remès
i cavalleria.
Ipiès,
l'antic tirà atenent,
acompanyava
aquesta força
invasora persa.
Esperaven
els perses
que la seva presència
provoqués un alçament
de l'elistocràcia
més conservadora
i
Atenes
es rendir sense lluita.
Ell va ser,
precisament,
el senyor Ipiès
que va recomanar desembarcar
la planura de marató.
La resta de Grècia,
davant d'aquests
acompanyaments,
es va covardar,
mostrant-se neutral.
Recordem que Grècia
no era un poder unit,
no era un sol estat,
sinó que,
com hem dit,
eren una multitud
de petites ciutats-estats
independents.
inclús els espartans,
el poder militar
més important de Grècia,
van estar ocupats
durant la crisi
celebrant diversos
rituals religiosos.
Només una petita ciutat
dependent d'Atenes,
Platea,
va enviar-hi tropes,
aproximadament un miler
de soldats.
O sigui que els atenents
s'ho van tindre
que menjar
tots sols.
per lluitar
per enfrontar-se
als perses,
els atenents
van reunir
un total
d'uns 100.200 homes,
més aquest miler
o miler i escats
que van arribar
des de Platea.
La majoria dels grecs
eren els anomenats
òplites,
soldats d'infanteria pesada
que utilitzaven
grans escuts circulars
i llargues piques
o llanges
com a principal
arma ofensiva.
Els perses,
per la seva part,
tenien en les files
d'infanteria
un gran nombre
d'arquès.
Arribat el moment
de la batalla,
els dos exèrcits
es van posicionar
un enfront de l'altre.
Els perses
formen una única
i gran unitat
d'infanteria
i un cos de cavalleria
una mica més enterrerit.
O sigui,
formaven com un gran rectangle.
Els grecs,
per la seva part,
van desplegar
gran part
de les seves forces
als seus flancs,
als costats
de la seva formació.
I va ser
en aquests costats
on la formació
d'infanteria
tenia
vuit fileres de gruix,
mentre que al centre
només hi van deixar
quatre fileres.
Aquesta tàctica
pot ser
pretenir
absorbir
l'ofensiva
de la cavalleria persa
o permetre
tensar les línies
durant l'atac persa
per acabar
encerclant-los.
A més,
a disposició,
l'exèrcit grec
corria el perill
de ser seccionat
per la meitat,
especialment
si els perses
duien cap al centre
de la formació grega
el pes principal
de l'atac.
Eh, Jordi?
Sí, sí.
D'acord?
Dos exercits
enfrontats,
dos rectangles.
Clar, si no,
no seria una batalla.
És que és lògic.
Però podrien atacar
en forma de triangle,
per exemple.
Sí, sí,
podria ser un setge,
però dos exercits
enfrontats.
Enfrontats
i, com dic,
els perses
formen un cos
més unit,
els grecs
més prim de la meitat,
més gruixut
dels costats.
I va arribar l'atac
amb la finalitat
de minimitzar
l'efecte
de les fletxes,
perquè els
perces
van llançar
un núvol
de fletxes
contra els atenents.
Els atenents
van fer un moviment
sense precedents.
Que de sobte
segurament es va fer
de nit.
Sí, van enfosquir
el cel,
això dient.
Però van fer una cosa,
tractant-se d'un exèrcit
d'òplites,
o sigui,
d'infanteria pesada,
van fer una cosa
sense precedents.
Van atacar
aprofitant
la pendent
d'una suau lloma
a la carrera.
Els primers
atacaven caminant
i es van llançar
en l'equip,
imagina't el que pesava,
entre l'esmadura,
entre una llança
de 4 o 5 metres
i l'escut
i es van llançar
a la carrera.
Això demostra
que els soldats
atenents
estaven
en una esplèndida
forma física,
ja que,
com dic,
l'equipament
era molt pesat,
els òplites.
Els perces
assustats
van calcular malament
la velocitat
dels atacants
i quan van començar
a disparar les fletxes
moltes van caure
més enllà
de l'atac
dels atenents
i,
bé,
tot i que l'atac
els va agafar
per sorpresa
i no van poder aprofitar
la seva arma
dels arquesos,
o sigui,
les fletxes,
així que
s'hi van refer.
Era lluitadors molt durs
i amb una capacitat
molt important
per recuperar-se
i ho van fer.
L'atac que van dirigir
contra la zona més fràgil
del centre,
que comentàvem abans,
va aconseguir
per uns moments
trencar les línies gregues
i obrir una escletxa.
Però,
què van fer els grecs,
llavors?
Els flancs,
o sigui,
els costats,
on concentraven
el gruix de les forces,
se van tancar,
agafant
o fent
una típica maniobra
d'encerclament.
Van derrotar
els flancs
dels perses,
produint
aquesta maniobra
de pinza
i les tropes
perses
se van voler atacar
des pels costats.
Tot i que havien aconseguit
trencar l'exèrcit grec
pel centre,
ara encerclats
van haver d'iniciar
la retirada
i la lluita
es va traslladar
cap al campament persa
mentre els perses
lluitaven desesperadament
per tornar els vaixells.
Els que no ho van aconseguir
van refugiar-se
en uns aiguamolls
situats
darrere del seu campament.
Tot i que l'acció
de la cavalleria persa
va protegir
les tropes en retirada,
els grecs
només van capturar
sis vaixells
d'una flota
de diversos centenars
de vaixells,
la victòria dels grecs
va ser contundent
i sorprenent.
Més de 6.000 morts
perses
per només
192 morts atenencs
i una dotzena
dels seus aliats
de platea.
O sigui,
200 morts
per una part
6.000
per l'altra.
Déu-n'hi-do.
No obstant,
no hi va haver temps
per assaborir la victòria
ja que la flota persa
va posar rum
que va deixant la costa
cap a una altra zona
més propera
d'Atenes
que estava desprotegida
per desembarcar de nou
i es va iniciar
una ràpida carrera
entre els perses
pel mar
i els Atenencs
pel terra.
Però van tornar
a guanyar els Atenencs
i quan els perses
van arribar al lloc
de desembarcament
per portar a terme
aquest pla B
doncs es van trobar
amb l'exèrcit Atenenc
format
esperant-nos.
Van dubtar
però al final
van decidir fugir.
No era el final
de la guerra
amb l'imperi persa
però sí
una victòria
de conseqüències
realment molt evidents.
Què hauria passat
si que havien guanyat
els perses?
Potser no entendríem
Europa
com l'entenem avui dia.
No vull dir
ni millor ni pitjor.
En aquella victòria
segurament
hagués caigut Atenes
i segurament
hagués caigut
Grècia a la llarga.
Per tant
Atenes
possiblement
no hagués vist
néixer a Sòfocles
ni a Herodos
ni a Sócrates
ni a Plató
ni a Aristòtil
per tant
el pensament occidental
hagués estat
completament diferent.
La democràcia
no s'hauria desenvolupat
com ho va fer
i la herència cultural
de la civilització
occidental
hagués quedat
profundament alterada.
Potser avui en dia
tot seria diferent.
No estaríem parlant
la millor llengua
que estem parlant?
Sí, sí.
Però segurament
els grecs
veien els perses
com a bàrbars
però segurament
també els perses
veien els grecs
com a bàrbars
com a un poble
estranger
un poble forani
un poble
amb costums diferents
o un conjunt
de ciutats-estat.
Bé, bàrbars
també
per als grecs
tampoc volia dir
el terme
que actual
espectiu
de primitius
o tal
bàrbars
més enllà
volia dir
diferent
estranger.
Sí, sí.
Doncs hagués canviat
realment
el curt de la història
d'una manera
molt significativa.
Això era l'any
490 abans de Crist.
Encara van durar
uns anys
de guerra
contra els perses
vindria després
la batalla
de Salamines
a les Termòpiles
que al final
acabarien sent derrotats
i els grecs acabarien
al final
al cap de 150 anys
el senyor
Alexandre Magna
vengant
aquestes guerres
doncs
va invadir
l'imperi persa.
I a més a més
esta batalla
si l'haguessin perdut
els grecs
tampoc hauria estat possible
que un jove corredor
anomenat
Fedipides
hagués portat
la notícia
de la victòria
a Atenes
morint
després d'aconseguir-ho
ni avui celebraríem
la carrera
que coneixem
amb el nom
de la marató
ens faria
la marató
de TV3
per exemple.
Però la distància
que va recórrer
aquest jove
era la mateixa
que actualment
ocupa una marató
no?
Sí
quan van
quan van
quan se van
obrir
els jocs
a l'any
1896
és el baró
de Cobertin
que va inaugurar
els jocs
de l'època moderna
van comptar
la distància
que hi havia
entre la localitat
de Marató
i Grècia
i els van sortir
42 quilòmetres
i Atenes
van sortir
42 quilòmetres
i els dos primers jocs
van ser 42 quilòmetres
i es va modificar
no sé si ho recordes
que ho vas explicar tu
una vegada
sí, és que em sona
perquè els jocs
de Londres
potser va ser la primera temporada
perquè en portem sis
sí, ja
ja són molts anys
tenia que donar la sortida
al rei d'Anglaterra
crec que era
estava plovent
i van retrasar la sortida
a 195 metres
perquè el senyor rei
no es banyés
crec que ho ha fet
des de davant del palau
alguna cosa així
i per això
ara són 42 metres
i 195 metres
però això evidentment
ja és
una altra història
No em vinguis amb històries
curiositats
La setmana passada
parlàvem
de gent que estava obligada
a realitzar
el Camí de Santiago
avui parlem
de la banda sonora
d'aquest mateix camí
i és que era habitual
escoltar els peregrins
cantant cançons
mentre caminaven
per aquesta ruta santa
però sens dubte
el hit
o el gran èxit
o aquell tema
que deuria guanyar
Grammys de l'època
entre els peregrins
va ser
el cant d'Ultrella
un autèntic himne
per tots els caminants
que realitzaven
el Camí de Santiago
la traducció
de la seva estrofa
deia
alguna cosa similar
era
Senyor Santiago
Déu Santiago
i més enllà
Ea
i més amunt
Ea
Déu ajuda'ns
ara l'escoltarem
de la viva veu
d'un peregrí
de l'època
gràcies a un document
històric
recuperat
pel nom
i més història
vinga Manel
Erro Santiago
Erro Santiago
Grot Santiago
Ea
Ea
Ea
Ea
Ea
Ea
Déus
Adiós
Erro Santiago
La la la
No t'emocionis
no t'emocionis
la curiositat
no és escoltar el Manel
cantar des del nom
i més història
sinó
deixem
lleigir-ho millor
lleigir-ho millor
que no queden tan patètic
m'ho he demanat
disculpas
a l'univers
Erro Santiago
que vol dir
senyor Santiago
Grot Santiago
Déu Santiago
Eutreia
Esus
Eia
i més allà
Ea
Ea
Ea
i més arriba
Ea
Déus
Adiós
o sigui
Déus
ajuda'ns
és una llengua
que no sé què és
és una mestra
de basc
de llatí
de llatí
a saber
d'alemany
no ho sé
és una cosa realment curiosa
doncs tota una sèrie de cants
que després van ser recopilats
per Pedro Echevarria
Bravo
Bravo?
Sí, no, no tenia res a veure
amb el Nino Bravo
Nino Bravo
però no, no, no
dins del cancionero de los peregrinos
deixem-ho estar
avui fa cent anys
a Tarragona
Venia cargadeta
la premsa fa cent anys
Sí
2 de febrer de 1910
Diario de Tarragona
diu el següent
recordem que estàvem en guerra
en el nord
d'Àfrica
d'Àfrica
diu
a 413
ascienden los reclutes
concentrados
ayer
en esta capital
en donde las comisiones
receptores
harán saca
para ser destinados
a cuerpo
casi todos
marxaran a Cartagena
Ceuta
y Melilla
una otra noticia
meteorológica
Fa fred, no
estos días
comentari
que
fa cent anys
també em feia
Comentari d'ascensor
Sí
El temps en guany
este hivern
fa cent anys
també feia fred
Allà aparecieron helades
totes les aguas
estancades
que estaven al descubierto
en este término
municipal
o sigui
va fer una mano gelada
I una altra notícia
esperantista
diu
en el grupo
esperantista
d'esta ciudad
Plaza de la Fuente
número 19
primero
tendrà lugar hoy
a les 4 de la tarde
reunión general
reglamentària
para
la elección
de la nueva junta
por la cual
ha de regirse
el grupo
La junta
invita
en nombre del grupo
a todos los
Societanoj
y le ruega
procuren asistir
a ella
por tratarse
de asuntos
de interés
para la misma
El grupo esperantista
es el grupo
d'aprenantatge
d'aquesta llengua
que en teoria
había de ser universal
l'esperant
universal
que al final
se va a quedar
a la plaza de la Font
número 19
número 19
primera
és on este grup
tenia la seu
sí
potser a partir d'ara
serà un lloc
de peregrinatge
de peregrinatge
per els esperant
esperantistes
esperantistes
esperantistes
esperantistes
molt bé
esperantistes del món
una notícia
d'espectacles
diu
en el salón d'espectàculos
del patronat
de l'obrero
llamaron ayer
l'atenció
a algunes
de les pel·lícules
expuestas
entre les cuales
sobresalen
3D cómicas
i otra verdaderamente
idílica
titulada
El milagre de la Virgen
també en l'atracción
Alegría Lentran
dada por un par
de Juggler
muy hábiles
es de gran sorpresa
por sus humorismos
y habilidades
hoy habrá sesiones
a las mismas horas
de las fiestas anteriores
en las que será repetido
el programa
de ayer
i tenim
un patrocinador
és que ens farem d'hora
en aquest programa
un elixir
bona nit
hem de dir que
patrocinador
barrejat
amb notícia
que dóna les gràcies
és una barreja avui
una mica rara
sí
bueno
és el elixir
Montserrat
no
perquè normalment
posen el elixir
Montserrat
o posen el carrer
a tal lloc
tal lloc
i aquí avui
ja ho sentireu
és notícia
perquè era la bon
més o menys
de fa 100 anys
doncs vinga
anem per feina
elixir
nostre amig
don Juan Perulles
agente general
en esta provincia
del elixir
Montserrat
distribuïó ayer
a buen número
de distinguidas familias
botellitas
de aquel excelente
dentífrico
el cual
desde hoy
se encuentra
en todas las toalets
toiletes
llegeixo
actualment
de la buena
sociedad
terraconense
no habiendo
pollitas
elegantes
que això
m'has de explicar
que és això
de las pollitas
lo de las pollitas
o las pollas
no és de lo que pensem
no, no són pollas
d'agua
no són pollas
d'agua
no és l'animal
pollitas
no
las pollitas
eren
les noies
de bona societat
de jovenetes
solteles
que dius
las de Manorta
de 18 anys
allò que feien
lo d'abans
sí
exacte
si eres jovenetes
no que sabes
no habiendo
pollitas elegantes
que no hayan recibido
como señalado
obsequio
y verdadera simpatía
los frasquitos
del aromático
y tónico
jugo de frescas
plantas
de la predilecta
Montaña Catalana
en nombre de las señoritas
obsequiadas
damos las gracias
a nuestro paisano
el señor Perullas
por su delicada
atención
en dedique
el Ixir Montserrat
del señor
Perullas
patrocina
el Nomvinguis Amistòries
i també recordar
que fa cent anys
totes les pollitas
estaven molt ben perfumades
Notícies
Tenim un dubte
llengüístic
Sí
No sé si tu
Sílvia
Salazón
en català
com seria?
Salazón
Indústria de Salazón
Indústria de Salazón
Que no és un poble
és una indústria
que sale en peix
Sí, jo ho sé
però
bueno, ho sabia
però no me'n recordo
Doncs bé, la primera
és igual
mentre
Mentre es barrofem
Mentre es barrofem
molt bé
Anem a la primera notícia
La primera notícia
ens porta cap a una ciutat
que per ara no direm el nom
i els problemes
entre una promotora immobiliaria
i l'Ajuntament
o el Consell
o la Conselleria de Cultura
problemes habituals
de l'arqueologia urbana
amb jaciments situats
en parcel·les situades
en ple centre de la ciutat
i us preguntareu
estan parlant de Tarragona
No, a Tarragona
no hi ha problemes
perquè directament
construïs
No, no
doncs en aquest cas
en aquest cas concret
no parlem de Tarragona
parlem de la ciutat de Vigo
i és que una obra
bloqueja el millor
jaciment romà
d'aquesta ciutat
La Conselleria de Cultura
està disposada
a musealitzar
la indústria
de la Salazón
Salahons
de la Salahó
sí, romana
no ho sé
de Marquès de Valladares
aquesta indústria
es va descobrir
l'any 2005
i està datada
aproximadament
pel segle I
segon
primer, segon
després de Crist
sembla ser
que era una indústria
d'elaboració
de la salsa gàrum
a base de peix macerat
essencial en la gastronomia romana
mentrestant
doncs s'està fent
tot el possible
per protegir-la
dels agents externs
i impedir-li
el seu deteriorament
però
com és habitual
també en altres ciutats
de l'estat espanyol
en aquest cas
també Tarragona
doncs es troben
entre
l'espai i la paret
es troben
a costats diferents
de
doncs
la promotora immobiliària
propietària
dels terrenys
de la ciutat
i després
per una altra banda
també l'Ajuntament
i la Conselleria de Cultura
que estan intentant
fer tot el possible
o tot el que està
a les seves mans
veurem com acaba
sí
continuem
amb una exposició
que ja fa setmanes
que us recomanem
des d'aquí
no en vinguis
amb històries
a Egipte
el pas a l'eternitat
a la sala d'exposicions
Caixa Tarragona
a higiene anglès
número 5
i fins al 7 de març
ja us queda
un mes
i 5 o 6 dies
aquesta exposició
és una nova aposta
de la Fundació
Caixa Tarragona
pels temes històrics
en aquest cas
Egipte
un plus
on si us apropeu
doncs podeu
gaudir
d'etapes de sarcòfag
de conjunts
de bassos canopis
de bassos d'ofrenes
del gat mumificat
que deu ser
la gran estrella
d'una exposició
el que és també
molt interessant
és tota una sèrie
de fotografies
sobre el descobriment
de la tomba
de Tutankamon
també és veritat
que hi són
des de
que van trobar
els primers escalons
fins a després
fotografies
de com inventarien
el material
que anava apareixent
molt interessant
i hi ha una maqueta
també de la tomba
val la pena entretenir-se
una bona estona
a part de veure
aquestes peces originals
de veure
totes aquestes fotografies
sobre aquell
important descobriment
molt bé
doncs fins al 7 de març
aquí a Egipte
el pas a la eternitat
a Caixa Tarragona
i sense moure's
de Tarragona
també tenim una altra exposició
al Museu Arqueològic
que es va inaugurar
el 29 de gener
si no recordo malament
això era el divendres passat
sí sí
una exposició sobre
la història dels Pirineus
durant l'època romana
és que es parla molt
d'època romana
doncs de ciutats costaneres
però els Pirineus
potser queden
una mica abandonats
què passava
durant
els segles
de dominació romana
en aquelles muntanyes
doncs
aquesta exposició
titulada
l'altre Olimp
els Pirineus
a l'antiguitat
i que es podrà veure
fins al 17 de maig
com dic
al Museu Arqueològic
de Tarragona
doncs
pretén això
mostrar una miqueta
com era la vida
que és el que passava
els Pirineus
a l'època romana
és una mostra
que s'organitza
a partir
d'una
d'una altra exposició
anomenada
i ara
tindré que
avui
m'ha tocat cantar
Marc Brès
Ames et dieu
vestits antics
de Pirineus central
hòstia Jordi
tio
m'acaba de
no no
no sé si ho hem dit bé
però és una exposició
que arriba des de França
des de l'altre costat
dels Pirineus
se va exhibir
l'any passat a Toulouse
i
aquesta d'aquí però
la que es fa aquí a Tarragona
està enriquida
en peces procedents
d'esta zona més propera
la zona catalana
dels Pirineus
és a dir
la unió del món ibèric
i del món gal
la intenció de l'exposició
és fer reflexionar
sobre la importància
d'aquestes muntanyes
i donar res a conèixer
no com una zona
de frontera
sinó com un lloc de trobada
de mestissatge ètnic
i cultural
això que tu dius
entre el món iber
i el món gal
l'exposició
s'articula a través
d'un centenar de peces
a partir de diferents
àmbits temàtics
com són
la romanització
dels Pirineus
els recursos naturals
i el control polític
la societat
i l'economia
a través de les diferents
àrees votives
la religió romana
o la religió també pròpia
dels pobles
que habitaven
els Pirineus
en els santuaris
dels Pirineus
centrals
una exposició
que com hem dit
estarà oberta
fins al 17 de maig
no, això no ho havies dit
has dit el dia
que havien inaugurat
però no ho havia dit
el dia que tancat
no, segur que no
m'havia passat
segur, segur
uf
que queda constància
el 17 de maig
una exposició
que ja anirem
a visitar un dia d'estos
i que comentarem
l'altre olim
els Pirineus
a l'antiguitat
al Museu Arqueològic
de Tarragona
per ser companys
que ja hem trobat
el Salazón
Salahó
Salahó
Salahó
i crec que ja ho havies dit
tu Jordi
sí, el Manel
també
però bueno
i ara ho podem assegurar
perquè hem buscat
en aquests diccionaris
online
li donem el mèrit
al Manel
perquè ja que l'he corregit
fa un moment
potser se m'enfada
jo crec que ho havia dit
jo crec que sí
que ho heu comentat
jo diria que no
el que passa
és que el Jordi
a vegades se despista
i està a l'Olimp
sí, a l'Olimp
per cert
ja fora de tema
encara que soni la sintonia
tu no et vas a faltar
als partits de Champions
del Barça
els i marx
si no recordeu malament
d'aquí dues setmanes
i tornem
sí
ostres
tan bé que m'ho sortia
en els programes
i ja tornarem a
estar distrets pel futbol
mare de Déu
jo us apagaré la tele
doncs bé
no, no, no
sí, mos ficarà
artist en el channel
no, no, no, sisplau
arribem al punt final
del No vinguis mi història
sisena temporada
programa número 14
avui 2 de febrer
de l'any 2010
hem tingut efemèrides
monogràfic, curiositats
avui fa centatge a Tarragona
i molt més
ha estat un plaer
suposo que sí
molt, molt
i espero que el Pal
el xinoll millor Jordi
sí, ja no me'n recordava
au-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau