El Campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Aquí estem disposats a compartir aquest temps de ràdio amb tots vostès en Santi Grimau, responsable de la part tècnica i de la que els parla Montse Sabater.
Aquesta setmana el calendari assenyala el 21 de novembre del 2010 data en la que s'escau la solemnitat de Jesucrist, rei de tot el món, que anuncia ja la fi de l'any litúrgic.
Els quatre vents. Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guardo.
A l'avió que va conduir Venet XVI a la Gran Bretanya, el passat mes de setembre, un periodista va preguntar al papa
Què es pot fer perquè l'Església sigui més atractiva per a tothom?
La resposta va ser
Una Església que busqués sobretot ser atractiva estaria en el camí equivocat.
Perquè l'Església no treballi per a ella mateixa.
Està al servei d'un altre.
Serveis per a fer accessible l'anunci de Jesucrist.
L'Església no pot renunciar a anunciar la veritat.
Costi el que costi i en la història són innombrables els casos en què aquesta actitud ha comportat perdre la pròpia vida.
Fidel a aquesta idea, Venet XVI va parlar clarament a la Gran Bretanya de totes les qüestions,
sense preocupar-se per com es prendrien les respostes, sinó en la seva relació amb la veritat profunda que ha d'ensenyar l'Església.
I així va ser percebut per alguns diaris que després del viatge van resaltar el valor del Papa a afrontar les grans controvèrsies del nostre temps.
Em sembla que portar aquí aquesta recent experiència del vicari de Cris pot ajudar a entendre el buitemanament
que avui em proposa de comentar,
que prohibeix falsitzar la veritat en les relacions entre el proisme i donar fals testimoni.
Això afecta d'una manera especial els creadors de l'opinió pública
que es forma pel fet que un gran nombre de persones fa seu considerant veritable
allò que unes poques que gaudeixen d'especial autoritat o popularitat pensen i diuen.
Pensem en el paper que desenvolupen en la nostra societat els mitjans de comunicació social,
no només en la configuració de l'opinió pública, sinó com a derivació seva en l'elaboració de les lleis.
John Pau II va cridar a formar una opinió pública que respecti i apreciei els valors morals i religiosos
en la mesura que fan l'home plenament humà, rebutjant la calúmnia, la injúria, la invasió de la privacitat.
Lamentablement, es queixava fixant-se en l'àmbit de les famílies,
s'està difonent una opinió pública favorable a les unions lliures, al divorci i a la reducció de la natalitat en qualsevol mitjà.
Però tenir opinió pròpia i difondre-la no és colcom que només correspongui als periodistes.
Cada persona ha de tenir amb molta estima la veritat, la sinceritat i la franquesa
que li facin rebutjar la mentida i la duplicitat en les relacions humanes.
El respecte a la reputació dels altres li impedirà, per exemple, el judici temerari, la maledicència, la calúmnia,
fins i tot l'adolació i la falàs, que poden fer-nos còmplices de vicis o de pecats greus d'altres.
La caritat i el respecte a la veritat que han de constituir la guia del cristià requereixen a vegades nedar a contracorrent,
enfrontar-se a la covardia del políticament correcte que evita certs temes o dir les coses pel seu nom.
Gràcies a Déu, els cristians, almenys a Europa, no ens enfrontem al martiri per actuar en veritat,
però sí a conseqüències que poden ser doloroses, com la pèrdua de popularitat
o fins i tot del treball en determinades ambients i empreses.
Aquests són els inconvenients de ser fidel a la veritat i a la pròpia consciència.
Els avantatges són, però, més grans.
La pau interior.
La seguretat que Déu no desempararà aquell que dona la cara per ell,
tenim sempre en compte, per descomptat, que veritat i caritat van íntimament lligades,
que no hi ha veritat sense caritat, com no hi ha caritat sense veritat.
Adéu-siau.
Com hem dit abans, el 21 de novembre s'acaba el cicle C pel que fa a les lectures dominicals.
El proper dia 27, després de l'hora menor, s'acaba el temps ordinari o de durant l'any.
A partir de la missa vespertina de l'esmentat dia 27, començarà el cicle A.
I amb les primeres vespres del primer diumenge d'Advent comença l'any litúrgic.
L'Evangeli del darrer diumenge de l'any litúrgic i del cicle C és segon Sant Lluc,
concretament el capítol 23, versets del 35 al 43.
Després de la dramatització de la perícopa a càrrec de l'Associació Bíblica de Catalunya,
el seu president, mossèn Joan Magí, els oferirà el seu comentari de les lectures de la missa dominical.
El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se'n reien dient
Ell que va salvar-ne d'altres, que se salvi a si mateix, si és el Maciès de Déu, l'ha elegit.
També els soldats l'escarnien.
Se li acostaven a oferir-li vinagre i deien
Sobre d'ell hi havia un rètol que deia
Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient
No ets el Maciès, doncs salva-te a tu mateix i a nosaltres
Però l'altre, arrenyant-lo, li respongué
Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena?
I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes
Però aquest no ha fet res de mal
I deia
Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu regne
Jesús li digué
Tu asseguro, avui seràs amb mi al paradís
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
A càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 21 de novembre ens trobem el diumenge 34
I últim dels de Durant l'any
En la qual se celebra la festa del Cris-Rei
I en aquestes lectures d'avui, doncs, es diu que la fe
Ens fa viure el regne de Déu
Totes les tribus d'Israel anaren a trobar David a Hebron per dir-li
Nosaltres som parents teus
Os dels teus ossos
I carn de la teva carn
Ja abans que Saúl encara era el nostre rei
Tu dirigia les campanyes d'Israel
El senyor t'havia dit
Tu pasturaràs Israel
El meu poble
Tu seràs el seu sobirà
Així, quan tots els ancians d'Israel anaren a trobar el rei Hebron
David va fer amb ells un pacte davant el Senyor
I el van ungir rei d'Israel
El regne de Déu es comença a viure aquí, a la terra
El subtis d'aquest regne
Estem emparentats en la mateixa família de Déu
Ell ha fet la nostra família
Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn
Déu és el pastor
Nosaltres ens organitzem d'acord amb la seva paraula
I cadascú fa el servei que li correspon
Amb una acceptació pactada
Sant Pau ens diu
Que el pare ens alliberarà del poder de les tenebres
I ens transpassar al regne del seu fill estimat
Aquest fill estimat
És també el cap del cos que és l'Església
Ell és l'origen
El primogènit dels que retornen d'entre els morts
Perquè ell ha de ser en tot el primer
Déu vulguer que residís en ell
Tota la plenitud
Déu vulguer reconciliar-ho tot per ell
I destinar-ho a ell
Posant la pau en tot el que hi ha
Tant a la terra com al cel
Per la sang de la creu de Jesucrist
Per la fe
El pare ens posa al regne del seu fill
On hi trobem la redempció
O sigui
La possibilitat i la força
Per viure amb netedat
Tota la realitat creada que ell ens ofereix
I trobem també el perdó
Les forces per viure la veritat
De la imatge de Déu
Que som com Jesús l'ha viscut
La realitat església en la pau i plenitud
Que Déu vol
Sempre fidels a la greu de Jesucrist
Un dels lladres
Entengué el cartell de la greu
I digué Jesús
Recorda't de mi
Quan arribis al teu regne
I Jesús li digué
T'ho asseguro
Avui seràs amb mi
Al paradís
El regne de Déu és servei
Donació als altres
Victòria sobre la violència dels altres
I sobre les temptacions
De violència pròpia
Com a resposta
Jesús ens ensenya la porta del regne
No s'hi entra matant
Sinó morint per amor
Sense retrets
I amb el perdó els llavis
Volem ser ciutadans del regne de Déu
La seva gran família
On tothom estima
I es preocupa de servir els altres
Capaços de donar fins i tot la vida
Com Jesús
Uns ciutadans
Que no estem col·locats en categories dignatàries
Uns ciutadans conscients
Que l'alegria de tots
És l'alegria de cadascú
I l'alegria de cadascú
És l'alegria de tots
Perquè estem arrelats
Per creació
Per amor
Per redempció
Per voluntat del mateix Déu
A la seva vida de Trinitat Divina
El passat 12 de novembre
A la sala del tronc del Palau Arcabisbal
Sota la presidència de l'arcabisbe
Metropolità de Tarragona i Primat
Monsenyor Jaume Pujol Balcell
Va tenir lloc la presentació del llibre
Miscel·lània
Monsen Miquel Barberà
Anglès
Aportació a la història
De les idioses i de Tarragona
Entre dos postconcilis
1969-2009
Tot seguit
Monsen Francesc Manresa
Va fer una breu biografia
De Monsen Miquel Barberà
Del que va destacar
La seva lleialtat
I fidelitat a l'Església
Sense oblidar
La seva vocació
I dedicació a la música
Miquel
Parlaré de tu
Perquè el senyor arcabisbe
M'ho ha demanat
Precisament a mi
Que he estat absent
Físicament
D'aquesta casa
Gran part
De l'itinerari
Que segueix
La teva miscel·lània
I he sigut d'altra banda
L'últim
D'arribar a aquesta casa
Quina raó justifica
Només l'amistat
Pot avalar
Pot avalar aquesta gozeria
Del senyor arcabisbe
I és la mateixa paraula
Il·lusionada i lliure
De l'amic
Que va predicar
La teva primera missa
Perquè tu m'ho demanares
Que pretén ara donar
Aquest acte digne
I merescut
Una pinzellada càlida
Senzilla
I espontània
De qui parla
No de l'obra
Sinó de la teva persona
I perquè sóc amic
Mai en parlaré
Amb tòpics adoradors
Que sonen adrinc
De moneda falsa
Sinó amb el cor a la mà
I el capteniment discret
De tantes històries
I complicitats viscudes
Dels anys del seminari
Fins avui
Amb el mateix
Rerafons
Del dia de la primera missa
L'amor
A la nostra església
Des d'aquest amor
Ara sí que em deixo anar
I ho vull parlar
A l'amic
Per la seva banda
mossèn Joaquim Clavé
Autor de l'obra
Va explicar
Que a iniciativa
Del senyor arcabisbe
Va acceptar
Fer-se càrrec
De l'edició del llibre
Com a reconeixement
A la persona
I com a aportació
A la història
Els darrers anys
Han estat editades
Per compte
Del nostre arcabisbat
Tres miscel·lànies
La de l'arcabisbe
Ramon Torrella
L'any 1993
La de l'arcabisbe
Ponigol
El 1998
I ara aquesta
Dedicada
A mossèn Miquel Barberà
Aquesta tercera
Presenta
En relació
Amb les dues anteriors
Dues significatives
Diferències
Primerament
El gruix
Ja que
Té moltes més pàgines
Que les dues anteriors
I en següent lloc
L'estil
Una miscel·lània
Com indica el mateix nom
Acostuma a ser
Una obra
Dedicada a una persona
En la qual col·laboren
Diferents autors
Cada un
Amb la seva
Aportació personal
A si però
Els escrits
Són
En bona part
Del mateix
A qui es dedica
L'obra
És a dir
De mossèn Miquel Barberà
L'explicació
D'aquest canvi de model
La trobem
En el subtítol
De l'obra
Que diu
Aportació
A la història
De l'Arxidiócesi
De Tarragona
Entre dos postconcilis
1969-2009
Subtítol
Val a dir
Que mossèn Miquel
Em demanà
Gairebé
Amb clams
I llàgrimes
Que fos
No el subtítol
O títol secundari
Sinó
El títol
De l'obra
Petició
Però
Que jo
Sense aconseguir
De convèncer-lo
Vaig desuïr
Al començament
De juliol
De 2009
El senyor arcabisbe
M'informava
De la seva voluntat
Que l'Arxidiócesi
Fes un reconeixement
A mossèn Miquel Barberà
Per la seva llarga trajectòria
De servei
Fidel
Qualificat
I constant
A la nostra Arxidiócesi
I més enllà
Sobretot
En l'àmbit
De la tarragonensa
D'aquest reconeixement
Havia de formar part
Una miscel·lània
I em proposava
De col·laborar-hi
Oferiment
Que vaig acollir
Molt gustosament
Vaig demanar
Al senyor arcabisbe
De bon principi
De poder parlar
Obertament
Amb mossèn Miquel
D'aquest projecte
Per tal
De poder comptar
Amb el seu consentiment
I sobretot
Amb la seva col·laboració
Atesa
L'orientació
Que vam decidir
De donar-li
Aquest procediment
Hauria pogut comportar
Entre bancs
I dificultats
Però
No va ser així
Perquè mossèn Miquel
Respectar sempre
La meva llibertat
I
En tot moment
Oferir
Decididament
La col·laboració
Que li demanava
Deixant de banda
Alguns detalls
En què
Em vaig prendre
La llibertat
De tirar pel dret
Sense atendre
El que ell
Modestament preferia
Com abans he dit
En tot cas
El corpus
De la publicació
Ha estat acceptat
I treballat
De comú acord
Precisament
Per voler
Que més enllà
Del reconeixement
Ad personam
L'obra
Fos una aportació
A la història
Diocesana
D'aquests darrers
40 anys
Una aportació
És clar
Que no ho diu tot
I ves a saber
Si mai es dirà
Perquè no es pot matar
Tot el que és gras
Monsenyor Miquel Barberà
Anglès
Va iniciar la seva intervenció
Agraint al senyor
Arcabisbe
La publicació
Del llibre
Que s'ofereix
A l'Església
Arcidiocesana
I que és obra
De moltes persones
Va tenir també
Paraules d'agraïment
Als arcabisbes
Amb els quals
Ha treballat
Des del cardenal
Arriba i Castro
Que el va enviar
A Roma
Fins al doctor
Ponigol
Doctor
Torrella
Cascante
Doctor Martínez
Sistac
I el doctor
Pujol Balcells
Heu-se-sí
Un fragment
De la seva intervenció
Gràcies senyor arcabisbe
Per aquesta iniciativa
De fer aquesta miscel·lània
Que la veig
Coma immerescuda
Vostè sap
Que jo l'ofereixo
Com una contribució
A la història
De la nostra
Arcidiocesi
I no
Com una lluança
A la meva persona
Gràcies senyor cardenal
Per haver-vos
Volgut fer present
En aquest acte
Presència decidida
Fa dies
Tot i estar tan immers
En els preparatius
De la visita
Del Papa
Benet XVI
Mereixeu la nostra
Felicitació
Per una iniciativa
I una realització
Tan importants
Públicament
Vull manifestar
L'agraïment
Del cor
Dels amics
De la Catedral
De Tarragona
Per haver-nos
Invitat
Personalment
A participar
Amb les corals
800 cantaires
Que van cantar
A la missa
De la Sagrada Família
Ha estat una experiència
Que no oblidarem mai
En nom del cor
Moltes gràcies
Agraeixo sentidament
Les paraules
De l'amic
Mossant Francesc
Manresa
Que va ser ja
Com ell ha dit
El predicador
De la primera missa
Amb el qual
Ens uneix
Una forta amistat
Des del primer dia
Que vaig entrar
Al seminari
I el superior
Em va dir
Com ell
També esmentat
Et poso
Entre dos
De Serviar
Ell i
Mossant Pasqual
Gasol
I jo vaig pensar
I què deu ser
Això de Serviar
Les seves paraules
S'han d'interpretar
Des del cor
Des de l'afecte
I l'amistat
Que agraeixo
Molt sincerament
Agraeixo també
De cor
L'exposició
De Mossant Joaquim
Claver
També amic
Des de l'entrada
Al seminari
Si em permets
Quim
Una broma
Des del dia
Que les nostres mares
Venien de visites
I miraven
De reull
El quadro d'honor
Per veure qui hi havia
Amic Joaquim
Moltes vegades
Hem fet junts
El camí de la vida
Fins i tot per Roma
I hem participat junts
De moments importants
De la vida
Del nostre arquebisbat
Amb goig
I esperances
I amb tristeses
I angoixes
Amb expressió
Del concili
Vaticà II
Hi ha hagut de tot
En aquest camí
Que hem fet junts
Gràcies també
Molt sincerament
Tu saps molt bé
Que jo
Com ho has dit
No hauria volgut
Que el meu nom
Hagués figurat
A la portada del llibre
Però que he acceptat
El que has decidit
Amb el senyor
Arquebisba
En realitat
Aquesta miscel·lània
Hauria de ser
De tots dos
Tu hi has fet
Una feinada
D'aquella
Que només
Saps fer tu
Els apèndits
Que hi has posat
I que tu
Modestament
No has indicat
L'autor
Els apèndits
Qui hi has posat
Són molt importants
Per la història
De l'arcidióssia
Gràcies
El cardenal
Monsenyor
Lluís Martínez
Sistac
Arquebisba
Metropolità
De Barcelona
Va cloure l'acte
I va dir
Que havia vingut
A Tarragona
Amb goig
Per agrair
El treball constant
Realitzat
Per mossèn Miquel
Barberà
Gràcies
Agradeixo al senyor
Arquebisba
Que m'hagi convidat
Per aquesta celebració
Tan bonica
Tan entranyable
De la presentació
D'aquesta miscel·lànea
Dedicada a mossèn Miquel
Barberà
Anglès
I he vingut de seguida
I he vingut en goig
En goig
Fondamentalment
Per agrair-li
Una vegada més
Perquè moltes vegades
Li he agraït
Per donar-li gràcies
La meva actitud
Estar aquí
És l'amistat
I l'agraïment
Dos coses
Que es van relacionant
I que porten
Tot una història
De set anys
No
De més anys
Perquè ens coneixem
De molt de temps
Ens coneixem ja estudiant a Roma
Però
Vam treballar molt
I molt intensament
I molt units
Durant aquests anys
Set anys
Que vaig estar aquí
D'Arquebisba de Tarragona
I que ell va ser
El meu col·leador primer
Més immediat
Com a vicari general
Gràcies
Per tant
I aquesta paraula
Anirà sortint
Com ha sortit abans
En tots els parlaments
Gràcies Miquel
Per tot el que el senyor
El senyor ha fet
En tu
I a través teu
Aquesta estimada església de Tarragona
A l'església de Catalunya
I a l'església universal
I en definitiva
Les coses
Avui no tenen frontera
I els serveis que es fan
Té una dimensió també universal
Perquè l'església
És catòlica i universal
El títol és important
I el subtítol també
Aquesta miscel·lània
Si agafem el subtítol
Parla de l'aportació
I continua
Que ja aniré glosant
Aportació
Sí, sí
Ha estat la seva
Una aportació important
Ha estat un treball constant
Sempre
Sense parar
Gairebé treballava
Quan descansava
Però ja el coneixeu
I per tant
És un treball constant
El que ha fet
mossèn Miquel Barberà
A tots els nivells
Aquí
En tots els arcabisbes
En tots els moments
En tots els nivells
En totes les institucions
De l'església diocesana
Un treball constant
A la presentació del llibre
Hi van assistir
mossèn Joaquim Fortuny
Vicari General
De l'Arcidiòcesi
Preveres i representacions
Dels ajuntaments
De Tarragona
I el Moster
De la Diputació
I nombroses persones
Que van omplir
De gom a gom
La sala del tron
Del Palau
Arcabisbal
Però l'actitud
Dels seus companys
Era ferma
I decidida
A casa nostra
Ben segur
Que el mossèn
Hauria de fer
El favor
Tarragona
Missionera
Una finestra
A la realitat missionera
Oberta
Des de la delegació
Diocesana
De missions
I cooperació
Entre les esglésies
Déu vos guard
Moltes vegades
Ens preguntem
Què se'ns fa
Dels diners
Del dòmon
I de veritat
Que ens agradaria
Beure-ho
Com pel forat
Del pany
I veure
Aquell malalt
Que és atès
I gràcies
Al caliu
D'una bona missionera
Va recobrant
El coratge
I retornant
A la vida
Aquell infant
Desnudrit
Que esclata
En plena exuberància
Aquell analfabet
Que agafa
En amor
En amor un llibre
Aquell missioner
Un llibre
Un llibre
Un llibre
Un llibre
En un poble
Que té fam
Un llibre
Un llibre

Un llibre
Un llibre
Un llibre
Un llibre
Un llibre
Un llibre
Un llibre
Un llibre
Un llibre
Un llibre
Afluents
Que travessin
El territori
També
10.000 dòlars
La majoria
De les parròquies
Es troben
A la riba
I el transport
Fluvial
És el millor
Mitjà
Al sud
De la República
Del Combo
A la diòcese
De Quiliuà
Casenga
Té la majoria
De les seves parròquies
A la riba
Del riu
Luapula
Prou ample
Per a servir
De frontera
Entre la República
Democràtica
Del Congo
I Zàmbia
Aquí
L'ajuda
A arribar
A 18.000 euros
Atencem-nos
A l'altra part
Del món
A Oceania
A Beubac
Papua Nova
Guinea
S'hi ha portat
2.000 dòlars
Per a comprar
Una motora
La parròquia
Té uns 25
Centres missioners
En prop
De 9.000 fidels
Sol se'ls pot
Visitar
Amb canoa
Encara
A l'AE
També a Pàpua
S'ha comprat
Una embarcació
Per valor
De 5.000 dòlars
Facilitant
Que un prevera
De les illes
Siassi
Pugui visitar
Els diversos
Llocs missioners
Fins ara
El viatge
Més breu
Durava 24 hores
Degut al mal estat
En que es trobava
L'antiga barca
Cal saber
Que el desplaçament
No és per riu
Sinó pel mar
De Salomón
També l'ajut
Ha arribat
A l'Àsia
A Mainmar
L'antiga
Birmania
A una parròquia
Enclavada
A la mateixa
Desembocadura
Del riu
Salouen
Que forma
Un immens delta
En moltes illes
Concretament
En dues
D'aquestes illes
Caterin
I la illa
Del reis
S'hi volen
Elegir
Dugues
Parròquies
Del diner
Del dòmon
Els ha arribat
10.000 dòlars
Per a la compra
D'una motora
Fora borda
Que els permetrà
No sols
La visita
A les parròquies
Sinó també
El trasllat
De materials
Per a la construcció
En el referent
Amèrica
Necessitava ajut
La missió
De Guapi
Al sud
De Colòmbia
Aquest vicariat
Es troba
A la costa
Del Pacífic
En 4.000 dòlars
S'ha comprat
Una fora borda
Que ajudarà
Al desplaçament
Dels missioners
A la parròquia
De Santa Bàrbara
A la qual
No s'hi pot arribar
Ni per camí
Ni carretera
Sols
S'hi pot arribar
Pel riu
Isquandé
Adéu-siau
De l'agenda
D'actes culturals
Organitzats
Per institucions
Diocesanes
A realitzar
Els propers dies
En destaquem
El dijous
25 de novembre
Aquest dia
Dintre del curs
Història i Arqueologia
Cristiana
De Tarragona
Que organitzen conjuntament
L'Institut Superior
de Ciència Religiosa
Sant Fructuós
L'Institut Català
D'Arqueologia Clàssica
I el Museu Bíblic
Tarraconense
La professora
Judit Siurana
De l'ICAC
Dissertarà
Sobre
Els ritus funeraris
A Tàrraco
Arrels paganes
I cultura cristiana
Mentre que
La doctora
Isabel Rodà
De l'ICAC
I la doctora
Montserrat Claveria
De la Universitat
Autònoma
De Barcelona
Ho faran
Sobre
L'art funerari
Cristià
Això
Si Déu vol
S'esdevindrà
El proper dijous
25 de novembre
L'exponència
Es tindrà lloc
A la sala d'actes
Del Museu Bíblic
Tarraconense
Al carrer
De les Coques
Número 1
De Tarragona
De les 7
De la tarda
A les 9
Del vespre
I això
És tot per avui
El rellotge
Ens indica
Que ens hem d'acomiadar
Gràcies
Per la seva atenció
I fins la propera missió
A la mateixa hora
En què ha començat
La d'avui
I naturalment
En el mateix punt
Del diàl
El de la seva missora preferida
Si Déu vol
Fins aleshores
Amics i amigues
Del Campanar
Feliç setmana a tothom
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores