Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies a Tarragona Ràdio.
Comencem fent el resum?
Gràcies.
Són continguts.
Vinga, som-hi.
Gràcies.
I és el que toca en aquesta època de l'any,
en temps, sobretot, sobretot en l'àmbit
que ens ocupa en aquest programa, de plecs.
N'hi ha molts, però
a part de la quantitat,
la qualitat a plecs realment,
perquè és el que els agradi les sardanes, esclar,
la música per a cobla,
molt llaminés.
Sens dubte el més important,
el més destacat, el més tradició,
el més prestigio, el de Calella,
sessió previa aquesta nit i demà
tota la diada, però
ja ho sabeu, nosaltres només començar
el programa, ens agrada destacar
els d'aquí a les comarques tarragonines,
avui, el de Vandellós, i demà
a Bràfim, i crec que
és el més antic de les comarques tarragonines,
i un que comença, casualment
coincideix demà diumenge, però en sessió
de tarda a vespre, a Calafell.
Després tindrem un tema del programa
que no serà d'estricta actualitat,
és d'aquells temes que tant és parlar-ne avui
com la setmana vinent, però crec que val la pena
i és intentar descobrir-vos,
encara que sigui una miqueta,
un compositor, però un compositor d'aquells
singulars, que surten de la norma
i que en algun moment fins i tot
han estat polèmics, en Joan Josep Blai.
Parlarem, ja que
parlem de la música, ara
dels intèrpretes de la beca, Josep Maria Bernat,
una beca que des de fa uns quants anys
intenta promoure, incitar els joves
a que treballin
els instruments de la cobla,
i ho fan això en format de beca.
Doncs ja hi ha la convocatòria per aquesta edició
del 2010.
I el món dels esbars també ens ocupa l'un, dos i seguit,
i ara anuncien, a part d'actuacions diverses,
esclar, un seminari, un seminari que va celebrant
diferents sessions al llarg de l'any,
i la propera, doncs, és imminent,
aquest mateix mes de juny.
I posats a prendre, doncs, més general,
per a tothom, aquell que vulgui iniciar-se,
això de ballar sardanes,
a part dels molts que hem anunciat les últimes setmanes,
ara s'han de fer lleis una altra,
un curset intensiu a Reus,
a càrrec de la gent de la Rosa de Reus.
Donarem compte dels resultats de concursos,
com el de Mataró, de domenatge passat,
i mirant endavant,
la presentació d'un llibre, aquesta propera setmana,
no directament sardanista,
però sí que també afecta,
sobretot els compositors, els músics
de la ciutat de Tarragona.
Tindrem també xafarderies,
i sobretot molta música,
al llarg de l'1, dos i seguit,
que, com sabeu, arribarà fins a dos quarts de dues de la tarda.
I avui començarem el programa musicalment parlant
a les comarques de Ponent, a Bellpuig concretament.
Serà per escoltar la sardana,
que l'any 1972 el mestre Conrad Saló
va dedicar al pobillatge d'aquella població.
Concretament, l'estrena fó el dia de Sant Jordi
al Teatre Goia de Bellpuig,
a càrrec de la principal de l'Abisbal
i l'Orfeol Lleidatà,
dirigits per l'autor de la sardana
i director de la cobla bisbalenca, Conrad Saló.
Potser no sigui una de les composicions
més divulgades d'en Saló,
però no es pot negar que presenta
tots els ingredients característics de les seves sardanes.
La versió que oferim és ara fa uns cinc anys
i va anar a càrrec de la Bellpuig-Cobla,
Bellpuig, ciutat pobilla, de Conrad Saló.
He de canviar el sentit, eh?
L'he de posar cap a la...
Bonafé!
Bonafé!
Bonafé!
Bonafé!
Bonafé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!