Gràcies.
Comença la nit, Violeta.
Serem amb tu fins la una de la matinada.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Has estès les ales de la intimitat,
damunt dels cossos invisibles que et senten a través de la teva veu.
Has vingut silenciosa per arribar als cors dels solitaris
i d'aquells que esperen una paraula amable per poder fugir de les ombres.
Bona nit, Violeta.
Des de Tarragona Ràdio et donem la benvinguda
perquè omplis de música i paraules aquesta nit del diumenge.
Aquest diumenge, abans de les festes de Nadal,
ens acompanyarà fins a la una de la matinada.
Brindarem amb tu,
amb el gui de l'orgia
i de la cançó de ball i de vida.
Et saludarem
amb el desig de la teva companyia.
Bona nit, Violeta.
Aquesta rosa
que ens apropa a Nadal és per tu.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
No has sentit batre les ales d'un àngel molt a prop temps?
És la net violeta que et parla molt sualment a caudulada.
d'orella!
No has sentit batre les ales d'un àngel molt a prop temps?
És la net violeta que et parla molt sualment a cau d'orella.
d'orella!
No has sentit batre les ales d'un àngel!
No has sentit batre les ales d'un àngel!
d'orella!
No has sentit batre les ales d'un àngel!
No has sentit batre les ales d'un àngel!
No has sentit batre les ales d'un àngel!
D'orella!
Very, muchachère!
No has sentit batre les ales d'un àngel!
C'est du mot d'un àngel!
Fins demà!
Des de la taula dels dies impossibles
s'enlairen com el fum d'un local atrotinat.
Demano un rond anònim a qui sempre es fa així.
Mentre t'escric sense arrecància quatre mots precaris.
Hauria de mirar-te a contracor,
descensisat pel pas d'alguna tarda,
que abans la volia amb nostra.
Però sóc feble, i en el fons això t'agrada,
perquè en les runes edifico el crit del teu llenguatge intens,
fugàs de mena,
i un rar negui també de molt endins,
si no m'apropo a tu.
Esclar que encara
que goses no mirar-me,
tot negant el ressò dels teus passos rere on viure,
tu seguiries proclamant la veu profunda i fràgil
que em batega els llavis.
Tu, nit violeta,
tu que em dus pels vells dilemes
que ultrapassen tantes hores.
Mal que ho proves de ser absent,
no abastaria mai la teva absència,
l'oblit d'uns versos
que seien curats en tu.
Per tot això,
pel lligam d'un temps,
m'agradaria que ara brindéssim junts
amb aquest rom
que al teu costat
esdevindrà metàfora.
No, ja no ploris,
no hi ha cap carí,
agafa't fort,
vine amb mi,
jo et protegeixo,
no tenis cap mal,
no ploris més,
soc gay.
Per ser tan fràgil,
s'atreu molt fort,
entre els meus braços
no tindràs mai poc,
la forza no pot
separar-nos,
no ploris n'està aquí.
Et sinça el meu cor,
en dinça el meu cor,
i cridurem
dintra meu
por sempre a més.
dintra meu cor,
la forza no pot,
ser tan fràgil,
no pot ser tan fràgil,
no pot ser tan fràgil,
no pot ser tan fràgil,
no pot ser tan fràgil,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No em facis esperar més!
Fins demà!
L'endemà el mateix...
Mirades...
Res més...

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I de cop...
i de cop...
Sento...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
que en aquesta hora ja només hi ha un remei per als cors enfebrits...
Deixar-se'ndú per l'ànima de la nit violeta de Tarragona Radió.
...
...
...
...
...
...
i al cos
escoltes Tarragona Ràdio
dins el teu cotxe
contemples
les llums del carrer
i les ombres que fan els arbres
de tant en tant
un altre cotxe que passa
sembla destorbar
el teu moment de tranquil·litat
moment de silenci
que tant anheles
fumes a poc a poc
assegurint cada calada
perquè saps que tard o d'hora
ho hauràs de deixar
ella és a casa
però no hi vols anar
te l'atreus ràpid el pensament
perquè així serà més fàcil
no saps si encara te l'estimes
no et fas aquests plantejaments
només saps per què has sortit aquesta nit
dus prou diners a la cartera
i veus
com s'acosten cap a tu
aquesta nit ho faràs
no saps ben bé per què
però és el que vols ara mateix
elles s'acosten cada cop més
són gaire bé a tocar
ja saps
que és molt senzill
només cal preguntar el preu
qualsevol lloc és bo
és ràpid
i ningú no fa preguntes
et miren
et somriuen
i tu baixes la finestreta del cotxe
i algú
que mira amb ulls de fan
i gaudir
i've got this feeling
at once
eregith
I look at you and I fantasize
To find your night
Now I've got you in my sights
With these hungry eyes
I look at you and I can't disguise
I've got hungry eyes
I feel the magic between you and I
I want to hold you so hear me out
I want to show you what love's all about
Darling tonight
Now I've got you in my sights
There's these hungry eyes
One look at you and I can't disguise
I've got hungry eyes
I feel the magic between you and I
I've got hungry eyes
Now I've got you in my sights
With those hungry eyes
Now did I take you by surprise
I need you to see
This love was meant to be
I've got hungry eyes
One look at you and I can't disguise
I've got hungry eyes
I feel the magic between you and I
I think you hungry and you and I
Missed my hungry eyes
I'm being hungry, I'm never getting in my sight of my hungry eyes.
Diràs paraules d'amor i te'n demanaré penyora.
I cada penyora, un petó com el suau contacte de la nit violeta.
Avui, ell t'ha mirat.
Has vist que, durant un parell de vegades, el seu cap s'ha girat i t'ha mirat.
Has vist com la seva mirada t'interrogava.
Ell et preguntava per què...
Perquè tu l'has mirat insistentment, des de fa tants dies, des de fa tantes setmanes, tants mesos.
Avui, ell t'ha mirat i tu t'has avergonyit.
Un cop has aconseguit allò que volies, no has sabut continuar.
I ara que...
tot ja és violeta, que durant tot el dia no te l'has tret del cap.
Precisament ara et maleixes, i ploraries de ràbia, si les llàgrimes vinguessin.
Però no saps què fer amb el desig.
Contínuament, la guardes dins un llibre, com una flor seca.
però, en el fons, estàs contenta, perquè ell avui t'ha mirat.
Tens la seva mirada, guardes la seva mirada.
Cover the mirror, hide in your dreams.
Forget what they told you.
Forget what it means.
A picture worth a thousand lies.
The memory and the mirror.
Nothing but what came before.
Nothing but a closing door.
A picture with a thousand lies.
A thousand words.
A thousand eyes.
Bury my lovely, hide in your room.
Bury my lovely, forget me soon.
Forget me, forget me now.
Cover the madness.
Cover the madness.
Cover the fear.
No one will ever know you are here.
You are here.
A figure in the hallway, hide.
Returning like a ghost.
Something that was left behind.
Something in a child's mind.
A picture with a thousand lies.
A thousand words.
A thousand eyes.
Bury my lovely, hide in your room.
Bury my lovely, forget me soon.
Forget me, forget me now.
Forget me now.
Bury my lovely, bury the lies.
Bury me under a thousand goodbyes.
A shadow from another time is waiting in the night.
Something happened.
Something happened long ago.
Something that will not let go.
Bury my lovely, hide in your room.
Bury my lovely, forget me soon.
Forget me.
Forget me.
Forget me now.
Forget me now.
Forget me now.
A los que te venen...
Floriran lilàs i violers mentre durin les estrelles.
I com qui guarda un tresor, guardaràs les paraules i les cançons de la nit violeta.
No hi ha res com veure com deixes que la roba
abandoni la teva pell amb el desig que vinguis al llit
per jo poder-la substituir.
No hi ha res com assaborir-te mullada
el cap enfonsat entre les teves cames
i les puntes dels dits fregant amb prou feines el camí
que busca el teu interior.
No hi ha res com jugar a menjar-te.
No hi ha res com fer escala als teus pits
amb la punta de la llengua endurir-te els mugrons
lenta i suaument.
No hi ha res com veure el teu cabell fregant al meu ventre,
la meva mà acoblada al teu clatell.
Les teves passejant-se pel meu pit
sentia lliscada la boca i llengua dels teus moviments afirmatius.
no hi ha res com la remor tranquil·la d'un gest d'un gemer que cau d'orella,
tots dos abraçats l'un per l'altre.
jo amb els braços,
tu amb mi amb braços i cames,
asseguts al llit o entre núvols.
no hi ha res com l'embranzida que em porta a penetrar-te,
aquella entrada oliosa inicial,
còsmica de plaer,
tàctil,
sensitiva i vibrant.
No hi ha res com tastar-te tota.
No hi ha res com quan em tastes,
gust a pell i a sexe càlid,
gust a suor i a matinada.
no hi ha res com el moment de simultània brillantor,
líquid esclat de plaer i harmonia,
sexeig d'orgàsmica complicitat.
No hi ha res com quan de tant en tant
em demanes veure el fruit del meu plaer,
sobre algun racó anhelat
de la teva pell excitada.
No hi ha res
com dormir abraçat a tu
després de tot l'amor i sexe,
just abans
que torni a començar.
Gordioncito que melancolía
en tus ojos
muere el día
ya
excusa si
la culpa ha sido
mía
si no puedo
retenerte
más.
A dónde
fueron mis
amores
que surcaban
mares
que cruzaban
vívidos
volando
que
los venza el llanto
malheridos
ya
no te
no te marches
te ruego
gordioncito
que melancolía
pues
sin tus caprichos
yo
que haré
pero
cada cosa
que fue tuya
con el alma rota
buscaré
a dónde
fueron esos tiempos
que soñaba el viento
que cruzabas
vívido
gritando
contra el cielo
no me dejes
solo
no
no
no te marches
no
no te marches
yo
sin ti
moriré
yo
sin
ti
sufriré
yo
sin
ti
quedaré
todo
el sueño
mío
solo
solo
y lejos
de ti
gritaré
ya
sin
ti
yo
sin
ti
yo
sin
ti
lentamente
el sábado
se va
corioncito
dime
dónde
estás
tú
no
te acuerdas
que
emigrábamos
como
dos
gaviotas
yo quisiera
ver
tus manos
y
tenerlas
calentarlas
cantarás
corioncito
no
no
no
no
te marches
no
no
te marches
yo
sin
ti
moriré
yo
sin
ti
sufriré
yo
sin
ti
yo
sin
yo
sin
ti
yo
sin
ti
yo
sin
yo
sin
yo
sin
ti
Ja senti, jo senti, jo senti.
Jo senti, jo senti, jo senti, jo senti, jo senti.
Jo senti, jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Enmig d'estrelles, el meu cos estirat.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
Jo senti.
mirada perduda
i el cor una pregunta.
Serà una Déu per sempre?
O no més fins aviat?
Nit violeta.
Digue-m'ho.
Digue-m'ho.
I'm all out of love
I'm so lost without you
I know you were right
Believing for so long
I'm all out of love
What am I without you?
I can't be too late
To say that I was so wrong
I want you to come back
And carry me home
Away from these long lonely nights
I'm reaching for you
Are you feeling it too?
Does the feeling seem oh so right?
And what would you say
If I called on you now
And said that I can't hold on
There's no easy way
It gets harder each day
Please love me or I'll be gone
I'll be gone
I'm all out of love
I'm so lost without you
I know you were right
Believing for so long
I'm all out of love
What am I without you?
What am I without you?
I can't be too late
To say that I was so wrong
What am I without you?
I'm all out of love
I'm so lost without you
I know you were right
Believing for so long
I'm all out of love
What am I without you?
I can't be too late
I know I was so wrong
I'm all out of love
I'm so lost without you
I know you were right
Believing for so long
I'm all out of love
What am I without you?
What am I without you?
I can't be too late
I know I was so wrong
I'm all out of love
I'm so lost without you
I know you were right
Believing for so long
I'm all out of love
What am I without you?
I can't be too late
I know you were right
What am I without you?
I know you were right
I know you were right
And you were right
I know you were right
You were right
La nit violeta
a Tarragona Ràdio
Se m'aixeca l'ànim
cada cop
que et veig passar de puntetes
com qui no vol dir res.
En l'aire
surt el fraire
impregnat de tu
i m'acosto suaument
fràgilment
dolçament amb el cor obert.
Sense mentides
ni fer debrinks
per aconseguir cap mena d'objectiu
ni anar més enllà
sols passar pàgina
em deixaré estimar.
com sempre t'he permès.
Només cal que vulguis
i el meu llinatge serà ferm
sortint així
d'aquests llims
que m'emmascaren el cor
i em saccegen la ment.
només cal que t'ho vulguis
i faré que el regalim dels teus ulls
siguin brolls de llàgrimes de frucció
que et delectaran eternament.
només cal que t'ho vulguis
i em deixaré seduir
o et seduiré
com sempre hem fet tu i jo
en la més generosa intimitat.
només cal que t'ho vulguis
i et faré arribar
la nit violeta des de la serenor
des de la fidelitat del meu cor
tota la dolçor
que pugui remetre
tu aquesta nit
només cal que t'ho vulguis
s'apropa a la mitjanit
sis minuts
només cal que t'ho vulguis
i can't sleep tonight
everybody's saying
everything's alright
still i can't close my eyes
i'm seeing the tunnel
at the end of all these lights
so days
where have you gone
i get the strangest feeling
you belong
why does it always rain on me
is it because i lied
when i was 17
why does it always rain on me
even when the sun is shining
i can't avoid the light
i can't stand myself
i'm being held up by invisible men
still life on a shelf when
i got my mind
i can't 그러면 on a shelf it
i can't share your life
i can't cry
damn in
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ha endolcit l'enyor, com el vol lleuger de la papallona,
passeja el teu record entre les flors silvestres que uneixen camí del meu cor.
Dolces i etèries, carícies gairebé imperceptibles,
que, travessant el temps, passegullegen suaus la pell de la nostàlgia.
Les llunes d'argent i els sols,
els sols de la foguera, tan dibuixat volàtil i màgic com un núvol de mil cares.
Et bellugues entre els silencis immortals de totes les fades
i les remors adormides de les fulles dels arbres.
Els teus llavis transparents empatoneixen gairebé com un sospir
les parpelles amarades d'aquells somnis que mai moren.
Les violes i els lilàs, com cada any, han rebrotat
i el so del teu estimat somriure baixa alegre pels basals.
Sento en les meves mans
noves llavors que germinen
i el pols de la terra humida
com un cor enamorat
que omple la nit violeta de melodies.
La teva llum es reflecteix
en els pètals violetes
i en les ombres amagades
que dibuixen els nostres dies.
L'enyor esclata dolçament
entre flors de Nadal.
i potser són aquests dies
que el temps
ha endolcit l'enyor.
He vist una llum
que t'envolta
però tu no la veus
La música sona
és la música dels esters
amb un, amb un
Llevatge i observa el teu voltant
Perdut a l'espai
Ara tot el temps s'ha apartat
L'esclat de l'espai
L'esclat de l'espai
L'esclat de l'esclat de l'espai
L'esclat de l'esclat de l'espai
L'esclat de l'espai
No sents el vent
Que per tot arreu està bufant
No sents l'amor
Que per l'aire es vas campant
Amunt, amunt
Lleva ja i observa el teu voltant
Perdut en l'espai
Ara tot el teu sap per tant
Oh, oh, oh
Ah, ah, ah
Ja surt el sol
I el seu resplendor tan poca
I tu perdut en l'espai
Ets al mig de tot i ets tan lluny
He vist una llum
Que t'envolta però tu no la veus
La música sona
És la música dels estels
Oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh
Et farem un llarg petó amb gust de vidols
Un llarg petó de paraules i música
Com mai ningú t'ha fet a la vida
Deixa't besar per la nit violeta
Un llarg petó de paraules i música
Un llarg petó de paraules i música
Llisca pel meu cos
Com la pluja fina
I captura els sospirs de foguera i fantasia
Enganjat entre les ombres dels meus llavis
Com un cant lliuri i salvatge
I arriba lentament a l'essència del meu ser
Com amagada crida el desig
La immesurable necessitat
De mil vegades estimar-te
Dibuixa amb formes abstractes
I pinta amb els colors que més t'agradin
Fes-ho amb els pinzells dels teus dits
Transforma la meva pell
En un univers
De llum inabastables
Deixa'm que colpegi les teves roques
Amb onades de mar amb revida
Amb arades de pessigolles d'algues
Deixa'm que sigui eternament dins teu
Deixa'm un ale perdut
Entre les coves humides que et reclamen
Signem
Amb la braçada dels nostres batecs desfermats
Un somni indeble
Travessant les nostres pells
Pells que vibren
Amb un oreig càlid
Aquí a la nit violeta
I amb un trast ferm
T'invento nova
Perfumada
Perfumada pel teu tacte
Com la nit renova el dia
Mira'm més endins dels ulls
Mentre et busco en el viatge
Dos cossos
I un sol anel destilant-se
Complim els racons secrets
D'infinites melodies
De vals
Que entre la calma i la pau
Encara somriurà l'espurna
D'un esclat viu en la follia
I d'una lluna violeta
Que aquesta nit del diumenge
Aquest diumenge abans de Nadal
Té més llum que mai
Només brilla per tu
Només per tu
Que escoltes la nit violeta
Guaita per la llesta
A coombo en la game of life
Yeah, yeah, yeah, yeah
Andy Kaufman in the wrestling match
Yeah, yeah, yeah, yeah
Monopoly 21
Checkers and chess
Yeah, yeah, yeah, yeah
Mr. Fred Blassie in a breakfast mess
Yeah, yeah, yeah, yeah
Let's play twister
Let's play risk
Ooh, yeah, yeah, yeah
We'll see you in heaven
If you make the last
Yeah, yeah, yeah
Now Andy, did you hear about this one?
Tell me, are you locked in the pond?
Andy, are you goofing on out?
Let's take a look
Are we losing ties?
If you believe
They put a man on the moon
Man on the moon
If you believe
There's nothing up his sleeve
And nothing is cool
Moses went walking
With a staff of wood
Yeah, yeah, yeah, yeah
Newton got me
By the apple
Yeah, yeah, yeah, yeah
Egypt was troubled
By the horrible ass
Yeah, yeah, yeah
Mr. Charles Darwin
Had to call him
Yeah, yeah, yeah
Now Andy, did you hear
About this one?
Tell me, are you locked in the pond?
Yeah, Andy, are you goofing on elders?
Say, baby
Are you having fun?
If you believe
They put a man on the moon
Man on the moon
If you believe
There's nothing up his sleeve
Nothing is cool
Here's a little edge for the never-believer
Yeah, yeah, yeah, yeah
Here's a little ghost
For the offering
For the offering
Yeah, yeah, yeah, yeah
Here's a truck stop
Instead of St. Peter's
Yeah, yeah, yeah, yeah
Mr. Andy Kaufman's gone
Wrestling
Yeah, yeah, yeah, yeah
Now Andy, did you hear about this one?
Tell me, are you locked in the pond?
Yeah, Andy, are you goofing on elders?
Say, baby
Are we losing your cup?
If you believe
They put a man on the moon
Man on the moon
Man on the moon
Yeah, yeah, yeah
If you believe
There's nothing up his sleeve
Nothing is cool
Nothing is cool
Yeah, yeah, yeah
If you believe
They put a man on the moon
Man on the moon
If you believe
There's nothing up his sleeve
Nothing is cool
If you believe
They put a man on the moon
Man on the moon
If you believe
There's nothing up his sleeve
Nothing is cool
If you believe
They put a man on the moon
Man on the moon
Man on the moon
If you believe
They put a man on the moon
If you believe
There's nothing up his sleeve
There's nothing up his sleeve
Nothing is cool
Yeah, yeah, yeah
Nothing is cool
Només hi ha una mena d'amor
Però n'hi ha mil còpies diferents
Només hi ha una nit violeta
Però té mil sensacions a cada paraula
Que passessin lleugerament com una crisi
Ningú no t'ha donat la mà
Ni tan sols uns dits
Que passessin lleugerament com una crisi
I això és tot el que sé
Que res cansats
Vida gastada
I sexe fet servir
Amb un plaer instantani
Et sembla de vegades
Que el món
Que el món
És un supermercat
I que t'hi mous com un ànim amb pena
Esperant aquella oferta del dia
Sempre massa barata
Sempre massa pobra
Sempre massa vulgar
Aquesta és la teva història
Quan et despertis al matí
Et diràs
Deixa-ho anar
Deixa-ho anar
Però a la boca de l'estómac
Hi tens una cançó trista
Com un grill negre
Seguint sempre
Amb el peu al ritme
Ningú no te'l podrà agafar
Ningú no te'l podrà agafar
Ja no te'l podrà agafar
Jo t'he quiero regalar doves
Ser tu red para cuando caigas
Cogerte de la mano al andar
?
Que decirte cosas al oído
Ser tu manta cuando tengas frío
Y ser
Tu hombro para llorar
Por ti mi vida empeño, por un momento de verte sonreír.
Por ti mi alma vendo, a cambio del tiempo que necesites para ser feliz.
Por ti mi alma vendo, a cambio del tiempo que necesites para ser feliz.
Por ti mi vida empeño, por un momento de verte sonreír.
Por ti mi alma vendo, a cambio del tiempo que necesites para ser feliz.
Por ti mi vida empeño.
Por ti mi vida empeño, por un momento de verte sonreír.
Por ti mi alma vendo, a cambio del tiempo que necesites para ser feliz.
Y si vols, només aquesta nit, et diré coses dolces a cau d'orella.
Coses que seran només per tu, que estimes els batecs, Violeta.
I era com una nit violeta, que naixia dels somnis més profuns.
Cada racó de la teva pell emproduia un encís que m'obligava a estar a cada moment
basant amb generositat els teus dits, els teus braços,
al lobo de la teva orella, amb passió irrefrenable.
T'almossego fins que no m'aturis amb la teva mà,
que està massa entretenida, acariciant-me els meus cabells.
Passejo amb la meva llengua, cada plec de la teva forma.
Mapa celeste farcit d'estrelles i pigues,
que són illes en una marca macarona.
La meva llengua
és una pluja insolent,
mentre els teus amics
són com onades
que s'esberlen contra les roques.
Després,
llavi contra llavi,
et demano que a poc a poc
fem un sol cos,
com si el cel,
la terra i el mar
es fonguessin en una sola matèria.
I vull estar dintre teu
arraul·lit
entre els meus braços,
dibuixant onades amb la meva llengua damunt del teu coll,
el cim més alt
d'aquesta illa de coral,
d'aquesta illa
de desig.
Vols compartir aquest somni?
Ja és teu.
i vê-la.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.




Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Dos quarts d'una i cinc minuts.
Dos quarts d'una i cinc minuts.
Dos quarts d'una i cinc minuts.
Dos quarts d'una i cinc minuts.
I porta els cinc llunyans a la bord dels arbres propers.
Tots els camps que jo veig, fer-los fondre en un de sol,
fes que totes les carreteres es desdibuixin
i deix només un llum i un altre llum
i un altre en la distància imprecisa i vagament pertorbadora.
Vine, nit violeta.
Vine, dolorosa.
Matardolorosa de les angoixes dels tímids.
torris ebúrnia de les tristeses dels menys preats.
Vine, i sigues una fresca mà
sobre el cap enfebrat dels humils.
Sabo d'aigua en els llavis aixuts dels fatigats.
Vine, d'allà del fons del lívit aire cel.
Vine, i arrabassa'ns.
Perquè tenim temor.
Ens fa por.
Un Nadal de comiats.
Deixa, corre al riu.
Deixa volar tots els teus somnis.
Vine al nou Jerusalén.
Dolors.
inek.
?
Moral.
És temps de preguntar-se si tens por, si sents fredor.
Oh, bé, cora't amant, que agafis per la veu.
Crida-s'ho no paris, puja-te-l'en si el món és aquí.
I sí, podré volar, jugar al cel amb les estrelles.
I just cantaré la cançó.
Quais temps de preguntar-ho saps?
Tornar a començar, dues coses senzilles,
Tornar, equivocar-me a noces i jo veurà.
Vull parlar, col·lant de mana.
Conoces, col·lore, obrida, son o paris, puja-te-l'en si el món és aquí.
Tornar a començar, si tens por, si sents fredor.
Tornar a començar, col·lore, obrida, son o paris, puja-te-l'en si el món és aquí.
Deixa, corre al riu, deixa volar tots els teus somris i vine al nou Jerusalén.
Deixa, corre al riu, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Deixa, corre al riu, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
I et veig.
I et veig com una proa de futur.
i una dolça vela del passat.
Toco les llunes que habiten el teu front,
els rems d'or de la teva veu callada.
i et veig.
arrencant en ells de llampec en les mans del món.
somrient el teu cor de cèrvol i rosella,
obrint l'hora invencible dels teus ulls.
et veig com una estàtua voltada a cavalls de vent.
com un huracà d'anèmones,
com un huracà d'anèmones,
com una espasa dins un núvol,
com un cant de fruita en una dansa de foc.
i m'has fet vencedor,
i m'has fet vencedor,
vencedor nocturn d'unes hores,
que sempre,
sempre fan que siguis aquí.
i només voldria
demanar-te
un pensament,
un pensament com un record.
sempre seràs aquí.
sempre et veurem aquí.
sempre et veurem aquí.
al costat de la nit violeta.
estimant aquesta nit
que sempre
ha sigut per tu.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.

a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
a dir.
i can
o you can
no
me
no
s'hàmona
s'hàmona
que abbiamo ancora
volia di stupire
no
s'hàmona
la teniamo sempre
accesa
questa ansia leggerissima
che abbiamo
un po'
di vivere
la vita
più che vuoi
respira profondo
apri le tue
braccia al mondo
abbraccia tutto
quello
che ci sta
tutta l'emozione
che ci sta
a
l'escrizione
a
più che può
più che può
a
più che può
più che può
più che può
più che può
Più che puoi, afferra questa vita e stringi più che puoi, più che puoi e non lasciare mai la presa, c'è tutta l'emozione dentro che tu vuoi di vivere la vita più che puoi.
Divideré la vita più che puoi.
Divideré la vita più che puoi.
Divideré la vita più che puoi.
Divideré la vita più che puoi.
Divideré la vita più che puoi.
Cegues, sordes i mudes, descartades, mortes i perdudes, abandonades a l'oblit.
S'escola la vita entre els dits i el rellotge no en vol saber res.
Diu que ell no se sent responsable d'aquest lentes de venir d'aleshores, solitàries, grises i confuses d'aquesta nit.
Res no conserva el sentit.
M'abandono el desgranar-se de la sorra d'un vas de l'altre rellotge.
Em deixo colgar pel desert del temps perdut, esperant que les hores grises es tornin violetes.
Potser la màgia d'una cançó, de quan eren més joves, podrà canviar el color d'aquesta nit.
Deu minuts i haurem de dir-te adéu, però abans escolta la cançó.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Car personne ne m'aime
Mais je recorre mes nuits
Sont en tout point pareils
Sans joie et plein d'ennuis
Personne ne murmure
Je t'aime à mon oreille
Tous les garçons et les filles de mon âge
Font ensemble des projets d'avenir
Tous les garçons et les filles de mon âge
Savent très bien ce qu'aimer veut dire
Et les yeux dans les yeux
Et la main dans la main
Ils s'en vont amoureux
Sans peur du lendemain
Oui mais moi je vais seule
Par les rues, la montagne
Oui mais moi je vais seule
Car personne ne m'aime
Mais je recorre mes nuits
Sont en tout point pareils
Sans joie et plein d'ennuis
Au camp dont pour moi brillera le soleil
Comme les garçons et les filles de mon âge
Trèche bientôt ce qu'est l'amour
Comme les garçons et les filles de mon âge
Demande quand viendra le jour
Dans ses yeux dans ses yeux
Et la main dans sa main
J'hauré le cœur heureux
Sans peur du lendemain
Le jour où je n'aurai plus du tout
La main dans sa main
Le jour où moi aussi
J'aurai quelqu'un qui m'aime
Et silenci i ets abisme
Però sense tu, nit violeta
Em perdrien els laberints de passió
I en el fons de la mirada
T'endevino, nit violeta
Sé del cert
Que morirem de tu
Del teu rostre màgic
I ho dic així tal com raja
Com qui escriu una carta en presses
Sé del cert
Que moriré de tu
Dels teus límits de flama
De cofí desitjat
A tota la nostra pell desitjosa
M'ofegaré en els teus ulls d'aigua fonda
Precipici travessat de déus i de tristeses
I passaran molts vespres
I tot serà com espines
I jo moriré de tu
Pels racons d'aleshores
I tu, dic així, senzillament
Dibuixant
Els teus llavis
Una rosa
Mentre la nocturnitat
Es va omplint de grisos
Milers d'ulls claríssims
Que fiten el silenci
Què més et puc donar
Quan vindrà la teva resposta
A tant de desig
La terra m'hi descrita
Nena, estic boig per tu
Em passo moltes dies
Espera-me a mi
Com et puc estimar
Si de mi estàs tan
Servil i acabar
Vox per tu
Sé molt bé
Que des d'aquest bar
Jo no puc arribar
On ets tu
Però dins la meva copa
Veig
Reflexada la teva
Tu
Me lo veuré
Sabir-li acabar
No ets tu
Quan no siguis al matí
Les llàbrimes es perdran
Entre la puja
Que caurà
En avui
No em quedaré atrapat
Ebri d'aquesta
No ets tu
Servil i acabar
No ets tu
Sé molt bé
Que des d'aquest bar
Jo no puc arribar
On ets tu
Però fins la meva copa veig
Reflaçada la teva llum
Acaba la nit, Violeta.
Tornarem a ser amb vosaltres el proper diumenge
al punt de les 11 de la nit, aquí, a Tarragona Ràdio.
Ara que dorm el sol dins l'oceà
mira les flors cobertes de rosada
són d'un Violeta viu, brillant, fèrtil
com si la nit tingués una mateixa cara
a cada minut que passa.
Bona nit, Violeta.
Bona nit des de Tarragona Ràdio.
Bona nit.