Gràcies.
La formació musical que coneixem com a cobla
ja fa força temps que ha estat identificada amb la sardana
com a interpret més genuïna
i això és molt més discutible
com si aquesta hagués estat la seva única funció
a banda d'acompanyar els esbars, naturalment.
Ja sabem que això no és cert
és més, s'ha demostrat de manera incontestable
que en realitat la cobla, tal com la coneixem ara
és fruit d'un procés d'evolució llarg
però accelerat a mitjans del segle XIX
quan la sardana no era més que una de les moltes danses
tradicionals o de moda que ho farien
un format d'actuació que a la Catalunya Nord
va ser plenament vigent fins a dates molt més recents
També és cert que en aquella transformació
els canvis que també va viure la sardana
no només fóren paral·lels
sinó que les influències fóren mútues
sardana i cobla vull dir
i que finalment les cobles van perpetuar
i potenciar la diferenciació entre dos tipus de formació
que podien presentar la mateixa colla de músics
la cobla i l'orquestra
i que la primera es va especialitzar en les sardanes
Malgrat això, poc o molt, les cobles
sempre han interpretat alguna cosa més
que sardanes i danses d'esbars
aviat va sorgir el sinfonisme per a cobla
amb obres de concert sense el condicionants de dansa
i altres provatures que els últims anys s'han multiplicat
cobles o parts d'aquestes
barrejades amb orquestres sinfòniques
amb grups de rock o de jazz
acompanyant cantautors i totes les combinacions imaginables
avui en el nostre programa també en tindrem algun exemple
L'estima que aquesta vitalitat no sigui més coneguda
Doncs molt bon dia
La salutació que us oferim cada dissabte al migdia
al voltant de les 12 del migdia
des de Tarragona Ràdio, aquí en directe
des dels Estudis de l'Avinguda de Roma
parlant-vos de sardanes, dels bars, de música per a cobla
un programa que anomenem un dos i seguit
que avui arriba a la seva edició número 704
que us acompanyarà fins a dos quarts d'una de la tarda
i que avui us oferim el Joan Maria Bertran
a control de so, amb servidor l'Àngel
en el guió i presentació
i també és costum, a part d'això de ser bon educats
i donar-vos el bon dia en començar el programa
fer un petit resum dels continguts del programa
Anem-hi!
i avui ens farem ressò, encara que sigui d'esquit llevi
que diria aquell de l'Apatum de Berga
una de les grans cites de la cultura popular i tradicional del país
no és que us anem a explicar ara de què va
perquè segur que tots n'està vol corrent
una d'aquelles festes
no només plenament populars
amb totes les excepcions que pugui tenir aquesta expressió
sinó, a més a més, prou coneguda i divulgada
però avui prenem atenció
amb una de les moltes, moltes versions musicals
que s'hi han fet
de l'Apatum de Berga
i una de les més recents, per cert
i després, esclar, anirem a desenvolupar
la nostra agenda d'activitats
amb un bon grapat de plecs per triar
ballades sardanes, concursos, actuacions dels bars
i malgrat que ara
curiosament, aquest cap de setmana
aquí a les comarques terronines
hi hagi una mena de parèntesi
pel que fa això
per a aquelles coses que passen
després, la setmana vinent, per exemple
ja ho veurem també a l'agenda d'avui
hi haurà diverses coincidències de plecs
en el mateix dia
són aquelles coses que passen
i que potser s'haurien de resoldre
a nivell de coordinadores
però bé, no és ara el moment
de tractar-ho aquí
en aquest punt del programa
doncs encara menys
després, en les notícies
com sempre, un repàs a l'actualitat
al món de les sardanes
els esbars
i acabarem amb xafarderies
i també, si el temps ens ho permet
una repassada
una mirada
al món de les diferents maneres
en què es poden publicar textos
la nostra secció de textos
ens permetrà navegar
per internet
veure papers
papers físics
i així
sempre
procurar plantejar
des de diferents punts de vistes
també aspectes
del món
de les sardanes
els esbars
i la música
per acollar
i esclar
la música
la música sempre
fidel company
al nostre programa
tota aquesta
gairebé
hora i mitja
que us oferim
de l'un, dos
i seguit
i això anirem
precisament per començar
i paradoxalment
ho farem
començarem el programa
amb una sardana
que fa referència
allò que acostuma
a cloure
molts grans àpats
que fer cop i puro
es tracta d'una espectacular
la sardana de Ricard Viladasau
una de les moltes obligades
de tenora que ha escrit
bona part de les quals
estaven fetes
a mida
de les seves
extraordinàries
facultats interpretatives
com a tenora
aquesta però data
de l'any 2002
quan Viladasau
ja feia temps
que estava retirat
i més aviat pensava
en els seus deixibles
més avantatjats
sens dubte
és el cas
de Josep Gispert
solista de tenora
de la principal
de l'abisbal
i sobre ells
l'abisbal i el Gispert
els que ens ofereixen
aquesta sardana
cafè, copa i puro
de l'abisbal
de l'abisbal
la sardana
és el cas
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una visió molt personal i molt original,
com podeu veure, o escoltar
millor dit, de la música
de l'Apotum de Berga, l'Albert Ginovar
amb la Cobla Sant Jordi, amb percussions
al piano, evidentment, i allò
que molts recordem i amb
ganes de tornar-ho a sentir alguna vegada
és la versió que durant un
temps va interpretar
l'Albert Ginovar de
la Rhapsody in Blue de Gershwin
arranjada per a Cobla, i per cert
una versió que diuen
que és de les
més fidels a l'original pel que fa el piano
perquè sovint les dificultats
d'aquella peça fan que
moltes de les versions que escoltem
siguin, diguem-ne
arranjades per fer-les més fàcils, per dir-ho
de manera més clara i directa
Berga i l'Albert, no només excel·lent compositor
sinó, sobretot, sembla
un dels millors pianistes del
país. Bé, anem a l'agenda, comencem
amb els aplecs i situant-nos
avui mateix, dissabte, dia 29
avui previstos
els aplecs de Castelló del Vallès
i Mollerussa pel que fa al de Castelló
al Vallès, és la 33a edició
serà la nit al Col·legi de la Immaculada
amb les Cobles Juvenívola de Sabadell, Marinada
i Viladolesa, amb concurs de colles improvisades
i el de Mollerussa arriba a la
31a edició. És a la tarda
als jardins municipals i a la nit al Pobelló Poloesportiu
amb la Bell Puig-Cobla i la
Juvenívola de Gramunt. S'estrenarà la
sardana urgellenca d'en Valentí
Miserachs dedicada als 25 anys a la Bell Puig-Cobla.
Demà diumenge el 33è plec de Benyuls a la Merenda, matí tarda a la plaça de Pau Reig, amb les Cobles
els únics i 3 béns al matí i Milenària
i Convogili a la tarda.
També el 53è plec de Girona, matí tarda
a la Devesa, amb la ciutat de Girona,
la Bisbal Jove, la Flama de Farners
i la Baixa Empordà.
També per demà, el 2è plec de Fulgaroles,
tarda a l'Ermita de la Damunt, amb les Cobres
Lluïsos i Bell Puig-Cobla.
Encara més aplecs per aquest diumenge,
el 56è plec de Santa Coloma
de Gravenet, matí tarda i nit, els jardins
de Can Sistaré, amb la principal
de la Bisbal, la Juvenívola de Sabadell
i la Vila de Blanes. I una mica més
a prop, el 25è plec de Vilafranca
del Penedès, matí a la plaça de Sant Jaume
i a la tarda al Pabelló Firal, amb les Cobles
Marinada, la principal de Llobregat
i Reu Jove.
Aplecs ara pel proper cap de setmana, el dissabte
dia 5, el 14è plec del Macelles,
a la tarda, a la plaça de la Sardana,
a la nit, a la sala Polivalent, amb les
Cobles Contemporània i vell Puigcobla, amb
exibició de colles improvisades.
També el 83è plec de Calella,
vespre i nit al passeig de Manuel Puigbert,
a les 7, concert amb la Cobla Marinada,
a les 10, ballades amb les Cobles Marinada
i Juvenívola de Sabadell.
De fet, és sessió prèvia a la diada tradicional
del diumenge, però una sessió prèvia
que els que hi han estat.
Saben que és realment gairebé
tant o més exitosa vegades
que el mateix plec del diumenge.
Bé també pel dissabte dia 5,
al 22è plec de Bandellós,
a les 7 de la tarda i a les 10 de la nit
a la plaça del Casal d'Avis,
amb la Cobla Reu Jove.
Hi haurà un dinar de Germanó.
I el diumenge dia 6,
al 35è plec de l'Escala,
matí i tarda al passeig de Lluís Albert,
amb les Cobles Ciutat de Girona,
Flama de Farners,
la principal de l'Escala
i Foment del Montgrí.
I tornem-hi,
al 83è plec de Calella,
la plec pairal de Catalunya,
és com el seu lema.
Matí i tarda al Parc del Mau,
amb les Cobles Marinada,
Montgrins, Juvení,
la Sabadell i la principal de l'Ebisbal.
Al matí,
amb concurs de colles improvisades.
I un parell de plecs
aquí a les comarques terraunines.
El 46è plec de Primervera de Bràfim,
a les 12 del migdia i a les 5 de la tarda,
a l'Ermita de Loreto,
amb la Cobla Reu Jove,
i el primer plec de Calafell,
a les 6 de la tarda,
al Parc de la Sínia,
amb les Cobles Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona i Cossetània.
El que fa pel que fa
Vallada de Sardanes,
ja sabeu que en aquest sentit
són més restrictius,
ens fixem només
a les comarques tarragonines
o comarques més immediates,
i efectivament avui
ens hem de fixar
al Baix Penedès,
al Penedès,
millor dit,
també,
el dissabte dia 29,
a les 6 de la tarda,
a Vilafranca del Penedès
amb la Cobla Catània,
celebració del 20è aniversari
de la Cobla,
aquesta formació local,
i a les 7,
a Covelles,
la plaça de la Vila
amb la Cobla Reu Jove.
Pel que fa a concursos,
avui també,
a les 8 del vespre,
a Gramunt,
a la plaça de la Font d'Andana,
campionat de la terraferma
i colles lliures
amb la Cobla Riella.
Demà diumenge,
a les 2.15 del matí,
a Mataró,
a la plaça de Sant Anna,
concurs per a colles lliures
amb la Cobla Ciutat de Cornellà.
A la tarda,
a les 2.15 del vespre,
a Berga,
a la plaça Vila Domat,
en plena programació d'actes
de la Petum,
el 59è concurs,
territorial comarques
barcelonines
i colles lliures
amb la Cobla Pirineu.
I a 2.15 també,
a Mataró,
el col·legi Valdèmia,
individual de Reveses
amb la Cobla Ciutat de Cornellà.
Pel que fa,
el diumenge vinent,
dia 6,
concurs a les 12 del migdia
a Sant Feliu de Llobregat,
a la plaça de la Vila.
És territorial comarques
barcelonines
i colles lliures
amb la Cobla
a la Principal de Terrassa.
I a les 5 de la tarda,
a Camprodó,
al Parc Mare de Déu de la Font,
territorial comarques
gironines
i colles lliures
amb la Cobla
a l'abisbal jove.
Parlem d'esbars
per acabar
amb aquesta agenda d'avui,
situant-nos
aquesta tarda
a partir de 2.15
a la Fira d'Entitats
que es rebre a Reus,
a la plaça de la Llibertat
i alctorant
a aquella hora
l'esbar Reus d'Anse
i després,
cap a 2.15
a un altre esbar local,
l'esbar Santa Llúcia.
També avui
a les 9
a les 9 de la nit
a l'Hospitalet
de Llobregat,
al Teatre Joventut,
s'oferirà l'espectacle
100% Melo
on hi actuen
alguns esbars
aquí de les comarques
tarragonines.
Hi haurà
el grup mediterrani
de la Unió Sant Cugatenca
de Sant Cugat del Vallès,
l'esbar Vila del Vendrill,
l'esbar Santa Ulàlia
de Banyeres
i l'esbar Sant Isidre,
grup folclòric
de l'Hospitalet.
La gent de la cobla contemporània
ja estan enllestint un nou disc
que recull la música
d'un dels seus sous.
Aquesta vegada,
després dels bons resultats
del que van treure al mercat
l'any passat,
anomenat Estius,
amb sardanes i un galop,
amb agosarades adaptacions
de mítiques cançons de l'estiu,
ara repeteixen
aquesta fórmula
d'èxit segur.
De moment,
mentre no arribi
aquest nou enregistrament,
escoltem una d'aquelles sardanes
del xar de xou 4.
Com sempre,
són composicions escrites
expressament,
a vegades per músics
de la cobla,
de la pròpia cobla,
i altres per autors convidats.
El cas de la que hem triat
és una combinació
dels dos aspectes,
ja que és d'una sardana
d'en Gerard Pastor,
que havia estat
contrabaixista
de la contemporània.
Doncs ell va escollir
el mambo número 5
de Damaso Periz
per fer-ne una sardana
i en va sortir
aquest supermambo
que interpreta
la contemporània.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I obrem el nostre noticiari.
Començant dient
que l'Associació per la Innovació
a la Cultura Catalana,
instituïda pel Cercle
de Cultura Popular
i Tradicional Marvoleny,
de les Preses
a la comarca de la Garrotxa,
té l'objectiu
de desenvolupar
noves tecnologies
i plataformes
de difusió
i promoció
de la dansa
d'arrel tradicional.
Un projecte
que suma innovació
i tradició
per fomentar
la implantació
de les noves tecnologies
en la dansa
d'arrel tradicional
i especialment
en la seva distribució
i promoció.
És en aquest context
que ha creat
EnDansa,
un portal web
de dansa catalana
d'arrel tradicional
amb la intenció
d'esdevenir
una plataforma
internàutica
per emetre informació,
esdeveniments
i propostes
precisament sobre això,
sobre la dansa
d'arrel tradicional.
EnDansa és també
un programa de televisió
que vol donar a conèixer
al públic general
la dansa catalana
des de diferents localitzacions
d'arreu de Catalunya.
El programa està obert
al coneixement
de tota aquella gent
que es dedica
a la difusió
i promoció
de la dansa d'arrel,
així com les companyies,
artistes,
esbars,
organismes i entitats
que vetllen
per la dansa catalana.
De fet,
ja s'ha realitzat
una primera sèrie
de 13 capítols
d'EnDansa
amb títols
prou explícits
com aquests,
la dansa és de la festa,
la formació
dels joves balladors,
dançàneu,
l'espai de dansa
d'arrel tradicional
de les preses,
el món dels esbars,
amb capítols dedicats
a l'esbar català
de Dançaire,
l'esbar d'Ençaire
Renaixença,
l'esbar Sant Martí,
l'esbar Ciutat Comptal,
l'esbar Santa Tecla,
l'esbar d'Ençaire
de Rubí
i factoria Mascaró.
També un altre capítol,
la Fira Mediterrània
de Manresa,
de la plaça
a l'escenari,
la Patum
a les Jotes de l'Ebre,
els esbars
fem història
d'inicis del segle XX
a finals de la Guerra Civil
i els esbars
fem història,
l'esbar Verdaguer
primera etapa.
Aquests capítols
es van començar a emetre
el mes d'abril
per 8 emissores
de televisió
de la xarxa
de televisions locals.
Alternativament,
el portal en dansa
està obert
a tots els grups
o formacions
que ho desitgin,
facilitant el seu accés
com a usuaris
i penjar-hi els seus vídeos
i emetre en directe
les seves propostes
de manera fàcil
i assequible
per a tothom.
És accessible
a aquest web,
a aquest portal
a l'adreça
www.endansa.cat
Un recordatori
perquè ja vam parlar
fa un parell de setmanes
però crec que
la proposta s'ho mereix.
Es tracta del 26è
acertament musical
Saret Banyoles
de composició
per a Cobla.
Una de les convocatòries
més serioses
que des de fa
aquests anys,
aquests 26 anys,
es realitza
amb una organització
conjunta
dels ajuntaments
i les entitats
sardanistes
tant de Saret
com de Banyoles
alternant un any
les peces lliures
de composició
per a Cobla
i l'altre
Sardanes.
S'atorga
el Premi
Manuel Seterre Puig Ferrer
pel que fa
a Sardanes,
a Saret
i també
diferents premis
habitualment
des de Banyoles
per això
per peces
de format lliure.
El cas és que
els organitzadors
han fet diverses preguntes
sobre la continuïtat
del seu
concurs.
Preguntes
que
plantejen d'aquesta manera
seguint sent valida
la mateixa fórmula
de concurs
de fa 25 anys
realment
s'incideix
en ampliar
el ventall
de compositors
podria ser interessant
en lloc
de convocar premis
fer encàrrecs
com podem estimular
al màxim
els compositors
més joves
perquè una bona part
de les obres
premiades
no es toquen
mai més
o perquè
hi ha compositors
que no participen
mai
en els concursos
i això
malgrat pugui semblar
per qui
ho vegi
sí
o ho senti
d'entrada
que no ha donat
fruits
a aquests concurs
realment
no és així
s'ha arribat
a produir
una quantitat
important
i de gran qualitat
de música
per a Cobla
però és bo
que els organitzadors
de tant tant
es replantegin
allò que es realitzen
una dinàmica
que realment
potser
hauria de ser
més general
en tot cas
hem plantejat
aquestes preguntes
i s'obren
els suggeriments
de tothom
qui vulgui participar
ho podeu fer
a través
d'aquesta web
a tres ve dobles baixes
punt
alfoment
punt
cap
mentretant
com que evidentment
no hi hauria temps
per obtenir
resultats
i analitzar-los
assimilar-los
per per enguany
de moment
el que han fet
aquest any
és fer obres
d'encàrrec
ho han fet
tots els membres
habituals
del jurat
d'aquest concurs
de Panyoles i Seret
la professora
del Conservatori
de Girona
Àngels Alaber
i el músic
rossellonès
Roland Besson
ells han assumit
el compromís
d'escriure
aquestes obres
d'encàrrec
que imaginem
que s'estrenaran
a l'habitual
tradicional concert
de música
per a cobla
a les festes
de Panyoles
d'enguany
en tot cas
això ja s'anirà
desenvolupant
l'actualitat
al voltant
d'aquesta convocatoria
sabigueu doncs
que podeu participar
a portar les vostres idees
les vostres opinions
sobre aquest tema
recordem
aquest web
www.alfoment.cat
A Reus
ho hem comentat abans
a l'agenda
parlant d'actuacions
d'esbar
s'està celebrant
la fira
d'entitats
d'arreus
i no només
hi participen
aquests esbars
sinó
ens consta
que hi tenen
els seus estants
situats
a la plaça
de llibertat
la colla
sardanista
rosa
de Reus
i també
el patronat
sardanista
de Reus
i un altre recordatori
per acabar
aquestes notícies
i és que
la pleca de Calella
també ho hem comentat
abans
a l'agenda
sens dubte
és una de les grans cites
de cada any
arreu del país
una pleca
amb una llarga història
i per diversos motius
ha arribat
a consolidar
un prestigi
important
entre altres motius
sens dubte
els més importants
és una organització
acurada
seriosa
amb bones cobles
i tot plegat
consolidat
al llarg
d'aquests anys
d'organització
i una de les idees
de renovació
que sempre hem tingut
malgrat
conservar
l'essència
de la pleca
els actes centrals
del diumenge
al Parc del Mau
primer va ser
la idea
de fer una versió
prèvia
el dissabte
a la vigília
a la nit
però després
organitzar
i presentar
curadament
una oferta
d'estada
pels que vulguin
fer tot el cap de setmana
a Calella
una oferta
d'hotel
restaurant
etc.
Tot això
amb uns preus
realment
molt assequibles
a Tarragona
s'hi ha apuntat
darrerament
al casal
Tarragoní
per aquell
qui vulgui anar
des d'aquí
des de la ciutat
amb sortida
molt tocar
el dissabte
dia 5
a les 3 de la tarda
a la plaça
Emperia Tàrraco
arribant a Calella
a les 6
es podrà participar
als actes
del vespre
i de la nit
es podrà fer
estar
evidentment
en un hotel
d'allí de Calella
i l'endemà
participar
en tots els actes
del dia
una proposta
que és pels socis
de 55 euros
els no socis
de 60
i sapigueu que
en tot cas
això inclou
el viatge
anar i tornada
el sopar del dia 5
esmorzar i dinar
el dia 6
la nit
en hotel
de 3 estrelles
i l'entrada
a la pleca
que és una pleca
d'entrada
de pagament
podeu contactar
se'ns faciliten
diversos telèfons
per tal de
participar
si és que ho desitgeu
obtenir més informació
us en donarem un
al 610
88
15
97
que és el del president
del casal
el Jordi Grau
a repetir-lo
per ser de cas
el 606
perdó
610
88
15
97
610
88
15
97
i tot seguit
us proposem
escoltar
una de les sardanes
més apreciades
i segurament
una de les més
aconseguides
de Conrad Saló
i va ser
durant mig segle
director i ànima
de la cobla
la principal
de l'abisbal
els ocellets
et canten
la va escriure
l'any 1959
arran de la mort
del seu pare
Martí Saló
que també havia estat
un músic destacat
vinculat igualment
a la cobla
de l'abisbal
Conrad agafa
com a motiu
el cant dels ocells
però no es limita
a utilitzar la melodia
sinó que la va adaptar
a integrar
en una manera genial
amb una sardana
plena de sentiment
però perfectament apta
per avallar la plaça
com era habitual
en les seves composicions
sempre ben originals
l'escoltem en versió
de la cobla marinada
a l'ocells et canten
de Conrad Saló

a l'ocells et canten
de l'ocells et canten
de l'ocells et canten
a l'ocells et canten
L'ocells et canten
l'ocells et canten
de l'ocells et canten
disini
focalisation
smash
cr�zie
veint nit
glálly
à l'ocells
d'accomplìn
d'or
et
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!



!
!



!
!

...
!
...
...

!

!

!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
...
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
L'Ofrena Floral,
en la seva tomba,
el cementari de Torroella de Montgrí,
on va morir el 1961,
i concloure amb un dinar i un concert a càrrec de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà.
Des de jove, segueix dient l'article,
Pronyonosa va interessar-se per la música.
Les seves germanes, Maria i Paquita,
recorden com de petit pelava les canyes,
les deixava ben fines i quan bufava aconseguia una música melodiosa.
Nosaltres dues començàvem a ballar.
Més tard va començar a estudiar amb el mestre Josep Maria Soler
i amb el compositor Magna Bosch i Vives,
fundador de la principal de l'Ebisbal.
De fet, el jove Pere de votaria més tard
en aquesta cobla, quan tot just havia fet 16 anys.
Després es van anar succeint les seves col·laboracions
amb petites orquestres,
fins que als anys 30 va arribar a formar part
de l'Orquestra del Gran Teatre del Laixeu.
Durant els anys 40 va ser solista de la principal de Girona,
dels Montgrins de Torroella de Montgrí
i de l'Orquestra Caravana del Casino de Figueres, entre altres.
És evident que el món de les cobles i les orquestres
també ha tingut i té la seva constel·lació d'estrelles
més o menys mitificades.
Com acostuma a passar tot arreu,
aquestes figures tenen els seus clorobscurs
i el músic que avui ens ocupa no és una excepció.
Escolteu com en parlava el crític Eugenie Molero
en el seu llibre
Els instruments de cobla i els seus ejecutants.
Deia que deixar un record inesborrable
sense cap mena de dubte en Pere Prunyó no és a triomfar
posseïdor d'un so privilegiat
esdevingui un instrumentista de gran anomenada,
anomenada que contribuirà a incrementar
les seves moltes proeses i excentricitats de tota mena.
Els músics de més de 60 anys,
això evidentment en el moment que es va publicar aquest llibre,
ja fa un quant temps,
aboquen sovint les innombrables anècdotes i facècies d'en Trunfa.
Fill d'un modest creviner, nascut a principis de segle
en un lloguerret propi a l'abisbal.
Més d'un músic que havia tocat al seu costat,
m'ha confessat alguna vegada que la qualitat del so d'en Trunfa
era tan excepcional que qualsevol aficionat
podia identificar-lo de llunyestant,
tant si tocava al vell mig d'una plaça
com a l'interior d'un embalat o d'un cafè,
tot i que en aquell temps,
on no disposava d'equips electrònics per amplificar el so.
En Trunfa pertanyia a les agrupacions musicals,
de més anomenada de les Terres Gironines,
les quals anaven donant una darrere l'altra
a cavall d'alguna de les seves excentricitats.
Quan Pere Pronyonós es mostrava disposat
a acreditar les seves qualitats,
el públic gaudia d'unes interpretacions
probablement irrepetibles.
En Trunfa se sentia feliç
quan posava de manifest la seva indiscutible primícia
i havia arribat a humiliar els seus rivals
més directes amb tota mena de proeses interpretatives.
dissortadament moria encara jove víctima dels seus excessos.
Tot i que havia estat deixeble de Magna Bosch,
el Corretí, Josep Maria Soler, el Solfeig,
la seva formació musical era molt precària.
Si les seves extraordinàries condicions naturals
haguessin anat acompanyades a la formació corresponent,
Pere Pronyonós a Trunfa hauria esdevingut
una figura de veritable projecció internacional.
I anem enfilant ja la recta final del programa
i ho farem amb música.
El cas de Josep Clavé i Bullic
és un dels nombrosos casos que, sortosament,
podem posar com a exemple de compositor
sorgit del món de les colles sardanistes de competició.
Va iniciar-se en la dansa
en el grup de Colles Maig de Barcelona
i musicalment s'ha format al Conservatori del Liceu.
A les seves sardanes hi podem apreciar un neguit
per aconseguir composicions originals
ben fetes i atractives per als balladors,
com aquesta que va dedicar a la colla infantil Xiroia
i que tot just porta el nom de Colla Xiroia.
La interpreta la Cobla Marinada.
ATC
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!