Fins demà!
Un minut a dos quarts al vespre, a dos quarts a nou del vespre, ara la Sílvia m'ha mirat amb una cara, amb una mirada que ja s'assassina,
dient, t'estàs equivocant, Jordi. Benvinguts a l'on vingui a Semistòries, Manel Magí, molt bona nit.
Què tal? No sabia que Federer havia quedat eliminat. Qui? Federer.
Federer? Ah, ni idea, jo tampoc. Sí, l'han eliminat. Avui no hi ha futbol, però tenim aquí el 3.24 enxufat i nosaltres anem mirant.
Ai, com hem de fer publicitat. Segona mirada assassina de la Sílvia. 3.24 has dit?
No, el 5.27. El 5.27. Bingo, hem cantat línia? No, comencem, no em vinguis amb històries.
No em vinguis amb històries aquesta setmana.
El programa on la Sílvia riu molt més que l'APM. Doncs tenim tota una sèrie, tercera mirada assassina de la Sílvia,
perquè s'està fent un part de riure, també. Tenim la mateixa estructura. Comencem amb efemèrides, dues,
una ens porta al segle XV a l'altre, al segle XX, un monogràfic amb una segona part sobre ciutats i contaminació.
avui fa 100 anys a Tarragona, amb un patrocinador molt interessant.
Callós, una mica callós.
Callós, una mica callós, i no és gastronòmic, no?
No.
No? Molt bé. I després també curiositats.
Per finalitzar, amb notícies i agenda de...
Has portat alguna notícia?
De concerts, jo no. I tu?
Una, pels pèls.
Una, pels pèls.
Sí.
Bueno, parlarem de Federer.
On porta l'accent, pels pèls?
El primer o el segon?
El segon.
El segon, obert o tancat?
Obert.
Molt bé, el català és fàcil.
Què passa, Jordi? Que dubtes del meu català?
No m'obris el micro, quan ric, sisplau.
Què? No, no, no, no.
Dostres del meu català?
No, no, no.
Saps què va passar, allò de juny de l'any 1433?
No ho sé.
Doncs que es moria un senyor.
Lo senyor Jaume II d'Urgell.
Lo senyor.
I si era Jaume II d'Urgell, saps d'on era Comte?
D'Urgell i fill de Jaume I d'Urgell.
Molt bé.
Això ja no ho sé.
Però aquest senyor que va morir tal dia com avui, va morir empresonat, a Sàtiva.
Mare de Déu.
Va ser un senyor que va tindre uns anys de pujança i al final de la seva vida va ser una mica trist.
Va ser lloc tinent de Catalunya l'any 1407 i 1408, durant els últims anys del rei Martí Lomar.
i el rei el va anomenar també procurador i governador general, fet que s'interpretava com que, ja que Martí Lomar no tenia fills,
s'havia mort el seu successor, Martí el Jove, doncs que el reconeixia com a virtual hereu a la corona.
Però poc abons de la mort de Martí Lomar, aquest rei va revocar el nomenament sota pressions del bisbe de Saragossa i de la família Urrea
i va morir sense deixar cap successor.
Què va passar llavors?
Doncs que es va organitzar l'anomenat compromís de casp
i es van presentar dos candidats per a succeir a Martí Lomar en la corona, al capdavant de la corona d'Aragó.
Un era Ferran I d'Antequera i l'altre era el senyor Jaume II d'Urgell.
Va guanyar Ferran d'Antequera i el comte d'Urgell no va estar d'acord i es va revoltar.
Una revolta que va acabar malament, va ser ell derrotat l'any 1413, processat, condemnat
i tots els seus béns van ser confiscats i malvenuts.
I ell va ser empresonat i per vida, va estar a Castella, a Terol i finalment a Sàtiva,
on va morir tal dia com avui de l'any 1433.
Molt bé, de la ruta de l'opressor anem al segle XX, de l'any 26 a l'any 62,
el temps en què va viure Norma Jim Bakery, us preguntareu, qui és aquesta senyora?
És el nom amb què és coneguda...
L'homite sexual eròtic més gran del segle XX.
Molt bé.
Neixia, tal dia com avui, de l'any 26, 1926, neixia a Los Ángeles,
i ell, l'actriu nord-americana Marilyn Monroe, actriu de cinema,
la indústria del cinema dels Estats Units la va convertir en la bellesa mite dels anys 50, 60, 70,
tot i que estigués morta a partir de l'any 62,
però és un dels grans mites eròtics, com Falta-se a lo Loco, Niágara, The Misfits, etc.
són moltes de les pel·lícules que va protagonitzar.
Tothom ja sap també que va cantar el Happy Birthday al senyor president,
i altres coses segurament, i molt bé.
I que, desgraciadament, es va suïcidar després de...
També ho ficarem en interrogants?
Sí, també ho podrem ficar en interrogants.
i es suïcidava, doncs, un 5 d'agost de l'any 62.
No envinguis amb històries, el monogràfic.
Esperant una quarta mirada assassina de la Sílvia,
però baixarem el cap i no la mirarem als ulls.
Farem com feien els egipcis als emperadors,
no mirar mai als ulls de qui mana.
Segons...
Segur que estàs rient.
Veus? Ho sabia.
Segona part d'un monogràfic que vam iniciar la setmana passada,
titulat Ciutats i contaminació.
Vam parlar de l'esmog i de la contaminació provocada pel CO2.
Avui tractarem la brossa, la química i els metalls.
La contaminació més abundant, una de les més desconegudes,
i la més passada.
Comencem per la brossa.
I ho fem parlant d'aquesta matèria.
La matèria contaminant més antiga,
són els propis rebuts humans i animals.
El 40% dels habitants del planeta
no tenen vàters, latrines o altres artilogis similars.
I dos milions de persones, moltes d'elles nens,
moren cada any per aquesta causa.
se'n parla per la insalubritat,
per manca d'higiene, etcètera, etcètera,
a l'hora de tractar els seus residus,
de la seva brossa.
Com a tall d'exemple,
estàvem parlant d'aquests nens,
moren al països subdesenvolupats,
però com a tall d'exemple podem dir
que fa només cinc anys,
les aigües residuals del teatre de l'escala de Milán
es vertien directament al riu Arno,
que això també diem,
i això estem a Europa,
fa cinc anys.
Estem parlant de l'any 2005.
De l'òpera de Milán.
Sí, de l'escala de Milán.
La caca del riu s'anava directament al riu.
Una de les evolucions més interessants
des del punt de vista ecològic,
dins del tractament de les aigües,
en concret dels propis rebuts humans i animals,
ha estat el de la disminució del consum d'aigua.
Així, els primers models de vàters
utilitzaven fins a 20 litres,
cada vegada que eren utilitzats,
i avui existeixen inclús models de vàters secs
que no consumeixen aigua.
Un dels altres grans rebuts
el constitueixen els residus sòlids urbans,
és a dir, tot allò que llencem
perquè no utilitzem,
és a dir, els rebuts.
Avui a les nostres ciutats
existeixen sistemes nets
de recollida de brosses,
els que, per sort,
molts ciutadans i ciutadanes
ja estem acostumats,
i molts més controls
per a l'eliminació d'aquests rebuts,
que, no obstant,
encara no són sistemes
que encara no es realitzen
en països emergents i pobres,
països amb més de desenvolupament,
subdesenvolupats,
o a la semiperifèria o perifèria.
Sobretot en barris marginals
de les grans ciutats metropolitanes
o les grans aglomeracions metropolitanes del planeta.
Recordeu que a la primera part
ja començàvem dient
que més del 50% de la població mundial,
des de fa un parell d'anys,
viuen ciutats,
i vivim gairebé en ciutats,
hi ha molta població
que vivim en ciutats cloaques.
L'increment dels materials de rebuts
ha crescut espectacularment
en els anys del consumisme,
i també per això
va aparèixer
la idea de reduir,
reutilitzar i reciclar.
Per exemple,
dos casos extrems
els trobem a la ciutat del Cairo,
a Egipte i a Medellín.
Per exemple,
a la capital egípcia,
els habitants del barri de Zabalem,
de Mokkatan,
vivien de reciclar
les brosses que reguïen d'altres barris
i que emmagatzemaven
els terrats de les seves cases.
Vivien, literalment,
podem dir,
sota de la brossa.
A Medellín,
a Colòmbia,
al barri de Moràvia,
viuen,
encara que cada cop menys,
sobre l'antic
verteder de brosses de la ciutat.
Passem
a una de les contaminacions
ciutadanes
més desconegudes
i no parlem
de part de la classe política.
Parlem de la química.
T'ha agradat, eh, Manel?
M'ha agradat molt.
Molt bé, molt bé.
La primavera silenciosa
és el nom
d'un llibre històric
publicat l'any 1962
per la suòloga americana
Rachel Carson.
En ella s'efectuava
una de les denúncies
més contundents
dels efectes secundaris
de molts dels insecticides,
en especial el DDT,
utilitzats pels agricultors
en un principi
dels Estats Units
i després per molts
agricultors d'altres països.
És un dels components
que també es van iniciar
amb la anomenada
Revolució Verda.
Els insecticides,
que maten els insectes
que ataquen
i es mengen les collites,
tenen efectes
també secundaris.
El DDT
es va utilitzar massivament
als 150
per matar
àcars,
pusses
i mosquits
que transmetien
malalties perioses
com regim
al tifus
i la malària.
Però mentre que per una banda
salvaven vides,
per una altra
afectaven a peixos,
a aus
i també a les persones
pel que el seu ús
va ser prohibit
a partir de l'any 73
als Estats Units,
uns anys després,
el 84,
al Regne Unit,
però
s'ha de dir
que encara
hi ha molts països
al món
que hi ha,
molts no,
hi ha alguns països
que els segueixen utilitzant,
països sobretot
del tercer món.
Els éssers humans
tenim avui en dia
els nostres cossos
entre 300
i 500
productes químics
que no tenien
les persones
de fa 80 anys
enrere.
Això
també vol dir
que potser vivim
en ciutats
que són cloaques
però també vivim
en cossos
que cada vegada
són més broses.
Després hi ha un augment
de casos de càncer
i no sabem per què.
Problemes asmàtics,
respiratoris,
etcètera.
En aquest cas,
problemes químics.
Actualment,
se sap que les dioxines
poden tenir efectes
de disfuncions
reproductives
i també
sobre el sistema
immunitari.
Tot i que sigui
en petites ciutats,
l'acció conjunta
de diversos compostos
amb efectes lleus
inclús
pot ocasionar
grans,
greus conseqüències.
És a dir,
de mica en mica
sombra la pica
i mentrestant
una mica d'aquí,
una mica d'allí,
al final
hi ha problemes
creus per la salut.
Anem a dos exemples
que després
el Manel,
ara tot seguit
el Manel us explicarà.
Anem primer
cap a la ciutat russa
d'un nom impronunciable,
com a mínim per mi,
és Jersing,
que està considerada
com la ciutat del món
més contaminada
químicament.
Què passa
en aquesta ciutat Manel?
És realment al·lucinant.
Estem parlant
d'una zona
que afecta
unes 300.000 persones
i és que en aquesta zona
en temps de la Guerra Freda
doncs...
És a dir,
el conflicte
que va enfrontar
els Estats Units
i la Unió Soviètica...
El conflicte...
Bueno,
sí,
època de tensió,
no?
I de...
Conflicten no declarat.
No declarat,
molt bé.
Doncs se van fer
grans desastres
ecològics
i un va ser
en aquesta ciutat
perquè s'hi fabricaven
armament químic.
Si hi havia
fàbriques
de gasos
i productes químics
molt tòxics,
no?
Per exemple,
es fabricava el gas mostassa,
el gas sarín
i actualment
l'esperança de vida
per als homes
és de només 47 anys.
47 anys.
Debut a grans quantitats
d'arsènic,
mercuri,
plom,
etc.
I les dones
42 anys.
Hi ha...
Se calcula
que entre 1930
i 1998
a alrededor
d'uns 300.000 tones,
o sigui,
pràcticament
una tona
per cada habitant
que hi ha avui en dia,
de desperdicis químics
altament tòxics
van ser, doncs,
tirats negligentment
a la ciutat
o al seu voltant,
sense cap tipus
de control.
I avui en dia,
doncs,
està tot
absolutament contaminat,
des de l'aire
fins a la terra
fins a les aigües subterrànies
i prova d'això
és aquesta esperança
de vida
tan curta.
I també
un altre exemple
de contaminació química
el trobem
a la ciutat
de Ranipet,
que ara mateix
no recordo
on està situada.
A la Índia,
pel nom.
També per contaminació química,
a causa
de les plantes químiques
que poblen
aquesta ciutat índia.
Sí,
es calcula
que en les darreres
dues dècades
s'han abocat
també de manera
totalment incontrolada
al voltant
d'un milió
i mig de tones
de residus
químics
tòxics
i l'esperança
de vida
tampoc
pràcticament
ni arriba
als 40 anys.
O sigui que
Déu-n'hi-do.
Això per qüestió
de productes químics.
De productes químics.
Recordem que Tarragona
està envoltada
de químiques,
no volem ser alarmistes
o que altres poblacions
també de Catalunya
com per exemple
Fliis
que ja en parlarem
més endavant
també
tenen indústria química
important
en propers programes.
En parlarem
més extensament.
Molt bé,
i anem a una
de les contaminacions
més passades,
els metalls.
Els processos
d'extracció
i fundació
meteorolúrgica
poden ser
activitats
altament contaminants
però un dels principals
focus de contaminació
es diu
a la mala gestió
dels residus
que es generen.
Aquest és un dels grans
problemes
de qualsevol
activitat humana.
Els residus
que es poden arribar
a generar.
Una varietat
de mateix passats
com per exemple
el plom,
l'arsènic,
el crom,
el cadmi,
el níquel,
el cobre
o el zinc
poden ser alliberats
per aquestes instal·lacions.
Per exemple,
el govern
de Polònia
ha descrit
la zona
de l'Alta Silècia
com una zona
de desastre ambiental.
Sobre la ciutat
de Cracòvia
queien
als anys 80
170 tones
de plom,
7 tones
de cadmi,
470 tones
de zinc
i 18 tones
de ferro
cada any.
Durant més
d'un terç
dels dies
de l'any
hi havia boira,
quasi dos terços
dels aliments
produïts
en aquesta zona
estan contaminats
i no són apropiats
pel consum humà.
Un dels pioners
en la investigació
de les malalties
industrials
va ser,
curiosament,
s'ha de retrocedir
fins al segle XVII,
va ser
Bernardino Ramazzini,
professor de Medicina Pràctica
a les Universitats
de Mòdena i Pàdua
entre l'any 1682
i 1714.
Aquest professor
va assenyalar
que els alfarers
patien
temblors,
paràlisis
i pèrdua dels dents
degut a les grans
quantitats
de plom
del vernís
que feien servir
els professionals
del vidre
tenien els pulmons
amb úlceres
i llagues
a la boca
degut al bòrax
i l'antimoni
que utilitzaven
per donar color
al vidre,
al cristall
i els duradors
i barreters
de fabricants
de barrets
estaven sotmesos
a l'enverinament
per mercuri.
Això hi ha
al segle XVII.
Un dels metalls
més perjudicials
és el plom.
Investigadors
dels Estats Units
per exemple
ja estem al segle XX
van descobrir
que el rendiment escolar
dels alumnes
d'una escola
propera
en aquest cas
a
una fàbrica
de plom
era escandalosament
inferior
als estàndards normals.
El plom
alliberat
a l'atmosfera
podia danyar
el cervell
i el sistema nerviós.
No sé si estudis
per veure
si la capacitat
intel·lectual
és resultat
dels estudiants
a la província
de Tarragona
és menor
que altres.
s'hauria de mirar
l'informer
Pisa
i trobem
dues ciutats
on
Clamanena
ens farà
també cinc cèntims.
La primera
ens traiem
que viatgem
cap a la ciutat
de l'Aurolla
a Perú.
En aquesta ciutat
des de l'any 1922
és una ciutat minera
a l'Aurolla
i des de l'any 1922
estan exposats
els habitants
d'aquesta ciutat
a les emissions
altament nocives
d'una planta
de fundició.
És una planta
d'una multinacional
americana
d'OE
Run Corporation
i que és la responsable
dels altíssims nivells
de plom
a la sang
dels nens
d'esta comunitat.
I també
s'ha trobat
a la zona
altres concentracions
de diòxid
de sofre
el qual
ha fet
que la vegetació
propera
a la planta
literalment
hagi desaparegut.
Sembla ser
que se li acabava
la concessió
l'any 2004
però se li va
prorrogar.
És a dir,
no només
la contaminació
de l'aire
que afecta
directament
a la població
un grup d'edat
en aquest cas
que pateix més
seria la població
jove
sinó també
els sols
amb la mort
de la vegetació
i
en aquest
trajecte
aquest recorregut
que no ens
agrada fer
però que s'ha de fer
de tant en tant
del Perú
anem cap a la Xina
a la ciutat
de l'Infen
la Xina
dels Jocs Olímpics
no serem
contaminació massiva
la contaminació massiva
la fàbrica del planeta
doncs
en aquesta localitat
l'Infen
a la Xina
l'atmòsfera
registra
uns nivells
d'òxid de carboni
d'arsènic
i de plom
realment brutals
la ciutat
és l'autèntica
meca
de la indústria
del carbó
de tota Xina
i els hospitals locals
veuen
com van augmentar
els casos de bronquitis
de pneumonia
i de càncer
de pulmó
també hi ha
índex de plom
molt alts
a la sang
igual que passa
a l'Aurolla
a Perú
dels nens
xinesos
de la província
de Shanxi
que és on se troba
aquesta ciutat
la ciutat
de l'Infen
o sigui que
hi ha una relació
molt estreta
entre el que és
la contaminació
i la salut
humana
això està clar
sí
el programa
dura 30 minuts
arribem al trajecte final
ho deixem estar aquí
amb el nostre monogràfic
seguirem la propera setmana
parlant
de l'energia
de la contaminació
provocada per l'energia
de la contaminació
més mortífera
que seria
la contaminació nuclear
tothom recorda
com a mínim
els que tenim
una certa edat
a l'accident nuclear
de Txernòbil
te parlarem breument
de la contaminació
ja hi ha
que ja hem parlat
de l'aigua dels sols
i després també
buscarem
què passa a Europa
i què passa a Espanya
perquè hi ha casos
també
que fiquen
la pell de gallina
però tot això
ja és qüestió
d'un altre programa
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui fa 100 anys
a Tarragona
l'assumpte anava
de robatoris
o sigui
més o menys
com
avui en dia
no?
sí
tampoc volem ser alarmistes
que també es viu
molt bé a Tarragona
i a Reus
i a Baig
i la qüestió és que
la justícia
tampoc no es canés
molt ràpida
perquè
aquesta és una notícia
d'avui fa 100 anys
del dia 1 de juny
de l'any
1910
bueno
és possible?
no, no és possible
no, no és un error
no és un error
perquè veureu el que diu
és un retall
una notícia
que parla
de l'audiència
provincial
diu el següent
robó
el 1 d'agost
del año
1901
o sigui
havien passat
9 anys
des de que
des de que
se fa este judici
se perpetró
un robó
en casa
del vecino
de la Riba
Antonio Farré
llevándose
sus autores
la cantidad
de 7.730
pesetas
en oro
i plata
además
de varias alhajas
valoradas
en 730
pesetas
el Ministeri
Fiscal
acusó
como autor
el procesado
José Miguel Palau
quien estaba
declarado en rebeldía
desde la fecha
que se cometió
el delito
terminada la prueba
testifical
se suspendió
el juicio
y continuó
a las 4.30
de la tarde
la defensa
encomendada
al señor Valle
sostuvo
que su defendido
no había tenido
participación
en el hecho
que se
persiga
y que por tanto
procedía
el hecho
que se persiga
exacte
y que por tanto
procedía
un veredicto
de inculpabilidad
hecho el resumen
presidencial
el jurado
dictó
veredicto
de culpabilidad
la sala
dictó sentencia
condenando
a dicho
procesado
a la pena
de 12 años
y un día
de cadena
temporal
accesorias
y costas
actuó
el procurador
el procurador
el procurador
senyor
Vallver
el juicio
terminó
a las 6.30
de la tarde
o sea
este señor
que teóricamente
había robado
el año 1901
el condenado
el año 1910
el robatorio
se había producido
en 1901
abans
dijo que había estado
en rebeldía
o sea
no lo habían
encontrado
en este señor
seguro que lo
encuentran
9 años después
y el juegan
y el condenan
a 12 años
de presión
tot i que
el seu abogado
decía
que era
innocent
y una otra noticia
esta vegada
relacionada
en el tráfico
de Baixells
al Por
después de ser
sometido
a una
desinfección
no digo
resmesis
que va a haber
alguna epidemia
o que va a pasar
fue ya
admitida
a libre plática
el vapor
Eleni
que viene
directo
de
Verdianisk
hoy procederá
al alijo
de 700 toneladas
de trigo
dirigiéndose
luego a Barcelona
a dejar
el resto
de su cargamento
el Ízaro
un otro vaixell
empezó ayer
la descarga
de carbón
a Vilés
para el ferrocarril
del norte
por la mañana
salió
con rumbo
a Gele
el vapor
Antónia
y por la noche
el Portugal
para Valencia
y el Alcira
para Génova
en el tránsit
de vaixells
del Port
de hoy
hace 100 años
de Tarragona
muy bien
y en términos de crisis
de Reus
no
a Port de Reus
algún día
en podemos hablar
porque
allo de
Reus, París y Londres
va a haber un proyecto
en Reus, París i Londres
la Iguardent
sortia sobretot
des del Port de Salou
i també des del Port
de Tarragona
però bé
la Sílvia en matarà
en temps de crisi
un patrocinador
que dona el callo
que dona el callo
no no
i en temps de crisi
que és el que passa
normalment
si has de posar
una miqueta
més de força
a l'habitual
que surten a les mans
pisant lo fuerte
i els peus
surten callos
surten ulls de poll
i surt de tot
i nosaltres
li donem la solució
venga
sí
anem a donar-li
la solució
com sempre
nosaltres
en la recerca
i el desenvolupament
sense contaminar
això
sempre
callos
i dureses
de los pies
és que això ho posa
més petitet
ja ho he llegit
d'una altra manera
curant segura
radicalmente
a los cinco días
de usar el
callicida
a braz
xifra
que t'ha semblat
bravo
bravo
abrax
xifra
xifra
veus
segueixo
eh
sí
a la primera aplicación
cesa el dolor
es fácil y cómoda
no duele
ni mancha
véndase en estuches
con frasco
y pincel
e instrucciones
una peseta
argensola 18
farmacia de Madrid
advertimos
que se expenden
multitud
de imitaciones
y falsificaciones
de nuestro
callicida
contame això
eh
pídase siempre
en farmacias
serias
y acreditadas
exigiendo el nombre
de
abras
xifra
vendase en
Tarragona
y provincia
en todas las
farmacias
y droguerías
el piratege
funcionaba
sí
el piratege
i sobretot
a mi m'ha sobtat
també allò de
i no mancha
i no mancha
és important
t'ho imagina't
no havien rentadores
clar
no havien rentadores
és veritat
era important
no manchar
sí
tacar-se
acabo eh
sí
digue
callicida
abraç
xifra
patrocina
no vinguis
amb històries
molt bé
no en vinguis amb històries
curiositats
els edificis que es van construir fa segles a l'antiga Xina
utilitzaven
utilitzaven
què utilitzaven
com a principal material per a la construcció
una cosa que és molt abundant a la Xina
podria ser
el què
l'arròs
molt bé
utilitzaven l'arròs com a un dels principals materials
tant en les feines d'edificació
com en les de restauració
segons un descobriment
realitzat darrerament per investigadors xinesos
que s'ha publicat
en una revista anomenada American Chemical Society
l'estudi
liderat per
per un doctor xinès
de nom
impronunciable per a mi
conclueix que aquest aliment
s'utilitzava per
reomplir
els forats existents
entre els blocs de pedra
fa 1.500 milions d'anys
per això els arquitectes de l'època
trituraven l'arròs
fins que es convertia en una
mena de massa
enganxifosa
més eficaç que la cal
per la seva resistència
a les altes temperatures
i a l'aigua
el secret d'aquesta eficàcia
resideix
en
l'amilopectina
un tipus de
carbohidrat
que es troba en l'arròs
i en altres aliments
segons el doctor xinès
de nom
impronunciable
l'arròs
l'ús de l'arròs
en les construccions
va ser un dels grans
ites tecnològics
del seu temps
ja que s'utilitzava
pàgodes
tombes
i edificis
moltes d'aquestes estructures
també ha demostrat
aquest estudi
de l'American
Chemical Society
signat
per un doctor xinès
de nom impronunciable
moltes d'aquestes estructures
van aconseguir
inclús
sobreviure
als terratrèmols
de l'època
és curiós que al delta de l'època
no hi haguin construccions
fetes en arròs
ja ho investigarem
un dia
sí, sí
és més curiós
que no hi hagi construccions
fetes d'arròs
a la vall d'avui
molt, eh?
però molt més, eh?
el dia que vegi un arròs
a la vall d'avui, Jordi
serà increïble
en fi
Jordi, tens 732.000 euros?
Espera
tens canvi de 800.000?
No, avui no porto xatarra
i és que ens ho ha estat
la càmera fotogràfica
més antiga del món
per 732.000 euros
home, normal
si és la càmera fotogràfica
més antiga del món
doncs val el seu preu, no?
sí, home
i és que és la primera
té un valor important
sí, és una càmera de 1839
la primera
píxels
de píxels poquets
ah, val
tardava mil hores
a fer una fotografia
de l'any 1800?
1839
39
tardava només mil horeta
a fer una fotografia
només?
només
o sigui que molt instantània no era
i era la primera càmera
comercialment
o sigui que produïda
per ser venuda
a nivell comercial, no?
entrada USB
sí, esclar
esclar
mira, era de fusta
pesava 5 quilos
toma
i va estar en mans
d'una família alemana
durant generacions
i diu que l'actual propietari
que ha dit que queda molt content
en aquests 732.000 euros
doncs
que li va donar son pare
com a regal
i està tan ben conservada
de fet pot funcionar encara
que el lot
inclouix
les instruccions originals
en alemany
del mateix any
1839
molt bé
o sigui que
déu-n'hi-do
732.000 euros
per la càmera
més antiga
era de fabricació
la mana també
era de fabricació
francesa
fabricada
a París
setembre de l'any
1839
per cunyat
de l'Uís de Guerre
de Guerre
senyor
nomenat
Alfons Giroud
molt de bolsilla
no era
5 quilos pesava
però bé
la primera càmera
que es va produir
molt bé
part de la història
de la tecnologia
de la ciència
per finalitzar
el no em vinguis
amb històries
programa número 30
de la seixena temporada
actual
no?
actual
el proper ja
el 31
sí
clar
si és programa número 30
el proper 31
i encara ens preguntem
per què no hi ha
plantacions d'arròs
a la Vall d'Avui
no m'ho en sé
ara que hi ha crisi
igual
al canvi climàtic
se poden aprofitar
les estacions d'esquí
sí sí
ja veurem
doncs bé
ho deixem hasta aquí
sí
i entrem al darrer
el darrer mes
del no em vinguis amb històries
això és el que volia dir
arriba l'estiu
queden 3 programes
i ha estat un plaer
per ara
adeu-siau
chao
chao
adeu-siau
Fins demà!