Fins demà!
Molt, molt, molt content, però molt, molt, perquè el que va passar el dilluns passat és una cosa històrica i això és un programa d'història i per tant és una cosa que ens ompli de joia i de felicitat, encara que la Sílvia, hola, què tal?, no fa mala cara, ho sento, no tothom pot ser del Barça, hi ha gent que és del Madrid, hi ha gent que va passar etapes molt bones, sense comentaris, però ara els que passen una etapa dolça són els del Barça.
No sabem com acabarà la temporada, però de moment estem molt contents. Això és un programa d'història, però no us agrada el futbol. Benvinguts al No em vinguis amb històries.
No em vinguis amb històries aquesta setmana.
Bueno, per començar esta setmana no tenim el Jordi. Jordi faltarà un parell de setmanes perquè està fent un intercanvi, no de parelles, sinó cultural, podríem dir, o d'estudis.
Està amb els seus nois de batxillerat a Suècia. Esperem, Jordi, que t'arriben les nostres bones vibracions i que no passis gaire fred.
Però avui tenim, l'han canviat, no està el Jordi, però està el Lluís, que és un espectador, és un oient.
I sempre que trobes un oient és com una meravella, perquè n'hi ha pocs, a la millor, i s'han de cuidar moltíssim.
I avui l'hem invitat. Lluís, benvingut.
Hola, bona tarda.
Estar aquí, ets l'autre, the other one. Estar al micro obert, si alguna vegada me vols interrumpir, home, te recomano que no ho paguis massa, senyor, al final també haré el punt de fer primer.
Però bé, tens el micro obert i pots dir el que et dóna la gana.
I res més, anem per feina. Començarem, com sempre, a una efemèride avui d'un desastre que va passar a l'India fa 20 i gairebé 30 anys.
Parlarem d'erupcions volcàniques i de cocodrils prehistòrics a una catedral d'Itàlia. Som-hi!
La gent que ja té certa edat, jo m'inclouria, suposo, en aquest grup, segurament que recorda el desastre de Bhopal.
I és que, tal dia com avui, 3 de desembre de l'any 1987, fa 26 anys, una fuita en una planta química a la regió Índia de Bhopal va produir un desastre sense precedents.
L'anomenat desastre de Bhopal va passar, tal dia com avui, un 3 de desembre de l'any 84, quan es va produir una fuita d'unes 42 tones d'un material químic anomenat associat de metil,
en una fàbrica de pesticides propietat de l'empresa nord-americana Union Carbide.
Sembla ser que les causes de l'accident van ser la desídia d'esta empresa per a invertir en seguretat i manteniment d'esta planta.
El manteniment era nul, la seguretat també, i va passar el que havia de passar.
Sembla ser que van morir entre 6.000 i 8.000 persones la primera setmana i al cap del temps se van afegir 12.000 morts més, o sigui que vora els 20.000 morts.
A més a més, la fuita va afectar a més de 600.000 persones, 150.000 de les quals van sofrir greus ferides a conseqüència d'esta fuita.
Cal dir que, evidentment, tots els directius de l'empresa nord-americana no els ha passat mai res, ningú els ha jutjat i viuen ben tranquils a casa seva.
I fa uns mesos, el 7 de juny d'aquest 2010, un tribunal indi que jutjava aquest desastre va condenar a vuit directius de l'empresa,
però indis, o sigui, no nord-americans, a dos anys de presó i abonar 500.000 rupies, uns aproximadament 8.900 euros com a compensació.
Realment, ben poca cosa per haver causat més de 20.000 morts.
No sé per què, quan no està el company Jordi, ens acelerim molt.
Quan estem sols, clar, com que quan estem aquí en parella fem una miqueta de discusiones matrimoniales,
per tant, estem a... Lluís, pots intervenir quan vulguis i tallar-me una mica,
perquè si no acabarem el programa en 20 minuts i els últims 10 minuts no sabrem què fer.
Bé, potser podríem parlar de futbol o de Disney.
De Disney millor.
De Disney millor.
Avui parlarem, avui la cosa va de desastres,
perquè si hem començat l'efemèride parlant del desastre químic de Bopal,
en aquest cas un desastre provocat per una planta química,
parlarem avui d'un altre desastre i, de fet, no de més avui.
Avui iniciem una petita sèrie de dos monogràfics
dedicats a un parell d'erupcions volcàniques que han passat a la història
per la seva extraordinària capacitat destructiva.
Avui ens ocuparem de l'erupció del Krakatoa, l'any 1883,
un volcà que està situat entre Java i Sumatra,
i la propera setmana farem 5 cèntims d'una altra erupció cèlebre,
que és la del Montpelé, a l'illa de la Martínica, al Carip,
en aquest cas l'any 1902.
Tot i que no han estat els més mortífers,
el Krakatoa ocupa el tercer lloc, el rànquing de morts provocats,
i el Montpelé, el quart,
són possiblement les erupcions més conegudes i les més famoses.
I entrant en matèria,
el Krakatoa, o Krakatau,
com s'anomena en les llengües pròpies de la zona.
El Krakatoa és un conjunt d'illes
actualment reduït a una tercera part
del que havia estat abans de l'erupció de l'any 1883.
Aquesta illa, situada entre les illes majors de Java i de Sumatra,
l'actual Indonèsia està situada en un lloc calent del planeta.
I quan parlem del lloc calent del planeta,
no ens estem referint al turisme sexual,
tot i que ben a prop sí que n'hi ha,
sinó que ens referim a una zona tremendament inestable,
tant a nivell volcànic com sísmic.
Segurament, com deveu saber,
l'escorça de la Terra està formada per plaques,
plaques tectòniques,
que es van movent molt lentament.
Hi ha alguns llocs on aquestes plaques col·lisionen,
evidentment a unes velocitats
de pocs mil·límetres o com a molts centímetres a l'any,
però suficient per crear
aquestes àrees
amb molta activitat volcànica
i violents moviments sísmics.
De fet, el gran tsunami de l'any 2004
va ser a la mateixa zona
o molt a prop d'on se localés, el Krakatoa.
Però bé, en el cas del Krakatoa
hi ha dues grans plaques,
l'euroasiàtica,
que xoca contra la placa indaostrabaliana
creant tots aquests fenòmens.
L'erupció de la qual parlarem avui
va tenir lloc l'any 1983,
però no és la primera documentada
històricament del Krakatoa.
El llibre javanès dels Reis
un text del segle V de la nostra era
es parla d'una erupció l'any 416,
després de Cris,
tot i que no hi ha proves geològiques de la mateixa.
Podria tractar-se d'un error en la data
i que fa referència realment a una altra erupció.
Aquesta sí documentada geològicament
que va tenir lloc l'any 535 de la nostra era.
Alguns estudiosos actuals parlen
que aquesta erupció va ser la responsable
de les importants alteracions climàtiques
que va patir el planeta a la mateixa època,
entre els anys 535 i 536.
De fet, en els estudis de les capes de gel
als pols, que permeten investigar
tota la seqüència de les variacions climàtiques,
a les seccions de gel corresponent a aquestes dates,
de principis del segle VI,
hi ha una gran presència d'àcid sulfúric
originat pel diòxid de sofre
que va emanar aquesta erupció.
Els volcans, a diferència dels terratrèmols,
acostumen a avisar abans d'entrar en erupció
i el Krakatoa no va ser una excepció.
En els anys anteriors, a l'any 83,
l'activitat sísmica va ser molt intensa a la zona
i el 20 de maig d'aquell any,
tres mesos abans de la gran erupció final,
va començar a aparèixer regularment
fumadores de gas al nord de l'illa.
I també erupcions de cendra
que van assolir una alçada d'uns 6.000 metres.
Estes primeres explosions
ja queren ser ja prou violentes,
ja que se van poder escoltar
amb total claretat
des de la ciutat de Jakarta,
llavors anomenada Batàbia,
situada a més de 150 quilòmetres del volcà.
Però a final de maig,
l'activitat del volcà
aparentment va desaparèixer.
Això va comportar un relaxament
de la població situada
als voltants del Krakatoa.
La comunitat científica
hi va enviar grups d'estudiosos
per estudiar el fenomen
que van constatar
que la situació del volcà
no era tan adormida com semblava,
sinó que era realment preocupant.
I efectivament, cap al 19 de juny,
el volcà va entrar de nou en erupció.
Aquesta nova erupció
va provocar greus marees a la zona
i els vaixells situats a la zona
es van haver de ser amarrats
amb cadenes
per evitar que volquessin.
Després, ja l'11 d'agost,
les erupcions
es van intensificar
i finalment,
el 26 d'agost d'aquell 1883,
el Krakatoa va entrar
en la seva fase
de màxima intensitat.
Cap a les 12,
cap a les 2, perdó,
del migdia d'aquell 26 d'agost,
els observadors
van poder veure
un gran núvol de cendre
d'una alçada calculada
d'uns 27 quilòmetres.
En aquells moments,
l'activitat del volcà
era màxima
i les grans explosions
es registraven cada 10 minuts.
des d'alguns vaixells
situats a uns 20 quilòmetres
del volcà
es va informar
que els caia a sobre
una intensa pluja de cendre
molt espessa
amb fragments
de pedra pomes
d'uns 10 centímetres
de diàmetre.
Aquelles explosions
van originar també
un petit tsunami
que va arribar
fins a les costes
de l'illa d'Ijava.
I finalment,
el 27 d'agost,
es van produir
les explosions finals.
van ser 4 enormes explosions
a les 5.30 de la matinada,
a les 6.42,
a les 8.20
i a les 10.00
i dos minuts del matí.
De fet,
aquesta última va ser
la més gran.
Una gran àrea
de l'estret de Sunda,
que és l'estret
que separa
les illes de Sumatra i Java,
es va veure afectada
per fluxos piroclàstics
que van fer bullir l'aigua
molt a prop de l'illa del volcà.
El flux piroclàstic
és un fenomen
que es dona
en algunes erupcions.
Es tracta d'una emissió
de lava
amb alts continguts
de gasos
i que es pot desplaçar
a grans velocitats
inclús per sobre l'aigua.
La seva temperatura
oscil·la entre els 400
i els 1.000 graus.
Per tant,
tot el que és
alcançat
per aquests fluxos piroclàstics
queda immediatament
cremat,
calcinat.
Cadascuna
d'estes explosions
va ser
acompanyada
de forts tsunamis
la violència
de les explosions
va ser tal
que es van poder escoltar
a llocs tan remots
com zones d'Austràlia
situades a 3.500 quilòmetres
o l'illa
de Rodríguez
que és una petita illa
situada
a prop de l'illa Maurici
situada
a 4.800 quilòmetres
del Caracatoa.
Es creu que va ser
el so més potent
registrat
en tota la història.
Es diu que mariners
situats a 40 quilòmetres
en vaixells
a 40 quilòmetres
del volcà
es van quedar sorts
i que molts indígenes
de Java
situats
molts quilòmetres
selva
endins
també se'ls van
trencar
els timpans
o sigui que us podeu imaginar
la magnitud
del so
que va provocar
les explosions
del Caracatoa
que es van sentir
gairebé
a 5.000 quilòmetres.
El dia següent
el Caracatoa
havia tornat a la calma.
Dos terços
de l'illa principal
havien desaparegut.
L'erupció més gran
dels darrers segles
havia acabat.
Des d'aleshores
el volcà
ha tornat
a entrar en erupció
una altra vegada
l'any 1927.
Va ser una erupció
submarina
i continuada
i un any després
allí on
abans
havia estat
la part
que va desaparèixer
de l'illa principal
va tornar
a emergir
dels fons del mar
una nova illa.
Va ser batejada
com a
Anak
Krakatau
que en indonesi
vol dir
el fill del Caracatoa.
Actualment
aquesta illa
que continua
creixent
en alçada
té uns 250 metres
d'alçada.
Cada any
s'aficia
en uns 5 metres més
o sigui que
és un volcà
que continua actiu
i alguns científics
creuen
que algun dia
l'Anak
Krakatau
tornarà
a explosionar
amb una força
similar
a la que ho va fer
fa 127 anys.
Veurem ara
alguns testimonis
de l'erupció.
Evidentment
fa 127 anys
no hi havia
els mitjans
de tècnics
actuals
però els testimonis
directes
que van deixar
constància
escrita del fet
són nombrosos
i prou significatius.
Per exemple
el metge francès
de la Oroa
o l'enginyer
de camins
holandès
Berbeck
que després
escriuria
el llibre base
per conèixer
tot el que va passar
ho van descriure
així.
Diu
El fragor
fue haciéndose
más intenso.
Violentes explosiones
irrumpían
cada vez más
el sordo rugido
del volcán.
El cielo
aparecía
cubierto
por una cortina
opaca
i en el mar
ja no había ningún
navío.
Al caer
la tarde
el aire
se estremeció
con pavorosas
detonaciones
i la gente
presa del pánico
y viendo que era
algo más
que una tempestad
empezó a rogar a Dios.
De fet
el vent originat
per l'erupció
fue tan fort
que ningú
va poder dormir
en un radi
de 2.000 kilómetres.
Fins i tot
hi ha testimonis
de canvis de colors
en el cel
en ciutats
com Roma,
París
o Nova York
situades
gairebé
a les antípodes
del Krakatoa.
El tsunami
o tsunamis
originats
per les explosions
van arrasar
295 ciutats
matant
aproximadament
a unes 36.000 persones.
Tot i que
evidentment
les zones
més afectades
van ser
les més properes
al volcà,
les illes de Sumatra
i Java
l'onada generada
va tenir
prou força
com per
atravessar
tot l'oceà Índic
doblar el cap
de bona esperança
i pujar
a l'àntic amunt
fins a les costes
europees.
França,
per exemple,
de fet
a França
volem dir
de fet
a les 9
i 30 minuts
del 28 d'agost
dia següent
de l'erupció
els instruments
de medició
de marella
situats
a Rochefort
a la costa
atlàntica
francesa
van detectar
una perturbació
enorme
en forma
d'una gran onada
que avançava
a 200 metres
per segon.
Este tsunami
a les zones
properes
a l'illa
de Krakatoa
va solir
la forma
d'una onada
gegant
de més de 40 metres
d'alçada.
40 metres
d'alçada
és molt.
Pensem que
l'edifici atlàntic
de Tarragona
té 50,
o sigui,
imagineu-vos
una onada
gairebé
tan alta.
Molt il·lustrant
és el relat
de Charles Albert
que és el capità
del vaixell
governer
general Landon
que afirma
que
es va tornar
boig
ja que
no trobava
la ciutat
on anava
a atracar
el vaixell.
Senzillament
havia desaparegut
degut al tsunami.
Ja a prop
de la costa
va veure
un creuer
mitge esfonsat
i una mica
més lluny
sobre els cocoters
el casc
del vapor
Barrow
i no va ser
l'únic casc
de vaixells
que van acabar
arrastrats
al mig de la terra.
El buc de guerra
alemany
Berut
anclat
a la costa
de Sumatra
va ser trobat
al vell mig
de la selva
a 4 km
terra en dins.
Déu-n'hi-do
t'has trobat mai
Lluís
un barc
al mig de la selva?
No
a l'Ebre sí
però
a l'Ebre sí
que en pots trobar
alguns
però a l'Ebre
no hi ha tsunamis
és una cosa
Déu-n'hi-do
pensem que va ser
una de les explosions
més fortes
que han hagut
en els últims segles
una magnitud tremenda
penseu que es va sentir
a 5.000 km
de distància
això és molt
i que les maries
pràcticament
van recórrer
tots els oceans
del planeta.
De fet s'ha calculat
que l'explosió
del Krakatoa
va generar una energia
de 200 megatones
i ara explicarem
una miqueta
què és això
perquè això
queda molt xulo
dir-ho
però la gent
això és una unitat
de mesura d'energia
en la que
un kiloton
equival a l'energia
que lleve
en 1.000 tones
de TNT
d'aquest explosiu
fort
la bomba de Hiroshima
va tindre
una potència
crec que eren
d'uns 8 kilotons
i 1 megatons
són 1.000 kilotons
per lo tant
estem parlant
d'una energia
d'uns 200 milions
de tones
de TNT
una cosa imparable
Imparable
imparable
a més a més
potentíssima
que si poguéssim
calcular això
per estalviar energia
jo crec que tindríem
durant segles
gairebé
de tota aquesta energia
si poguéssig agafar
aquesta energia
que tinguéssim
de cara a la llum
imagina't
clar
el que passa
és que es concentra
en un puesto
va equivaldre
a 100.000 vegades
l'explosió
de la bomba
d'Hiroshima
i es va poder
percebre
un 10%
del planeta
percebre
la cendra
va arribar
a superar
els 80 kilòmetres
d'alçada
o sigui que
va arribar
a les capes
més altes
de l'atmòsfera
i es va escampar
per tota
l'atmòsfera
del planeta
3 anys després
observadors
de tot el món
descrivien
els crepuscles
i l'alba
de brillants
colors
provocats
per la
refracció
dels raigos
solars
contra
aquestes partícules
de cendra
aquests grans
cataclismes
podrien
fins i tot
variar
d'una manera
significativa
el clima
de la Terra
perquè la gran
explosió
de Krakatoa
va ser comparada
amb el que
els geòlegs
anomenen
els supervolcans
cosa petita
esperem que
almenys
durant uns quants
segles
la Terra
no
s'esveri
massa
perquè realment
allò sí que seria
una altra història
però ens han donat
també paris
ensurs
eh Manel?
Ensurs sí
home últimament
continua parlant-se
precisament de volcans
en erupció
i de molts moviments
de la Terra
no forts
però bueno
que sembla que
vagin petits avisos
no?
petites coses
que ens diguin
cuidado
que sembla que
estiguem molt tranquils
però tot allò
home
esperem que no arribi tant
eh
no
que seria realment
una altra història
una altra història
no envinguis amb històries
curiositats
avui parlarem de
coses allargades
i de tamans
i
no estarem parlant
de
cine porno
ni res semblant
no?
parlarem de veure qui la té més gran
qui la té més llarga
però no parlarem de la carrera del Nacho Vidal
sinó del canó més gran de la història
un altre dia potser sí que parlarem del Nacho Vidal
qui sap
mireu
l'any 1942
en plena segona guerra mundial
l'empresa alemanya Krupp
va fabricar
dos exemplars
del canó
més gran
mai construït
de fet encara
no ha estat superat
era
un model de canó
com hem dit
que només se'n van fer dues unitats
i que va ser batejat
amb el nom de
Dora
es tractava d'una peça d'artilleria
instal·lada sobre
raïls de tren
i amb un calibre
de 80 centímetres
el canó Dora
era transportat
mitjançant
tres trens especials
formats
per un total de 60 vagons
a més
tres trens més
ajudaven a construir els reforços
a la via necessaris
per a que el retrocés del canó
al disparar
no fes descarri l'altre
les proporcions de l'arma
eren realment descomunals
imagineu
pesava
1.350 tones
i tenia una longitud
de gairebé
43 centímetres
una alçada
d'11 metres i mig
i una amplada
de 7 metres
només el tub
del canó
media
32 metres i mig
o sigui que
ni Nacho Vidal
i la dotació humana
per fer disparar
el que no era
de 4.370 homes
o sigui que
Déu-n'hi-do
i podria disparar
projectils
clar perquè dius
unes dimensions
tan grans
4.300 homes
gairebé un terç
d'una divisió
només per disparar
això
tenia que disparar
projectils
molt potents
perquè sí
projectils
de 7 tones
de pes
que podia fer
arribar
fins a 38
quilòmetres
de distància
bé això
també era un càndicap
perquè
tenia que disparar
molt a prop
del front
i podria arribar
atacs aèries
estos macroprojectils
podien perforar
parets de cer
d'un metre
de gruix
o parets
de formigó
armat
de 8 metres
de gruix
si que hi ha
sobre terra
un lloc
que no hi havia
edificacions
podria obrir
cràters
de més
de 30 metres
de profunditat
una veritable
bèstia
de la guerra
avui fa 100 anys
a Tarragona
i avui portem
una notícia
extreta
com totes les notícies
de fa 100 anys
del diari
de Tarragona
en este cas
del dia 3 de desembre
de l'any 1910
que podria
semblar
una notícia
més moderna
mira
el company
estimat Jordi
està fent
un intercanvi
a Suecia
amb estudiants
d'aquí
fa 100 anys
també fent
coses similars
encara que pugui
soptar
mira que la notícia
diu
han salido
para Barcelona
los 5 obreros
de nuestra provincia
pensionados
por el gobierno
para perfeccionarse
en sus respectivas
industrias
en el extranjero
permanecerán
tres meses
en Barcelona
para aprender
algo
la lengua
de la nación
a donde van
destinados
entre ellos
marcha
nuestro paisano
don
Mateo
Magarolas
presentando
o representado
al sindicato
agrícola
de San Isidro
de esta ciudad
o sigui que
fa 100 anys
també enviaven gent
a formarse
al estranger
i una notícia
també de teatre
mireu
diu el següent
en la sesión
de las 6
debutarán
en el teatro
de la sesión
dos números
de la sesión
de la sesión
de la sesión
la celebre y hermosa
bailarina
la estrella
de Andalucía
conocida por
la reina
de los bailes
flancos
y el dueto
de baile y canto
Les Aidas
el programa
en películas
que se exhibirá
es completamente
nuevo y variado
entre las que figura
la tan celebrada
asesinato
del almiranto
Coligny
y una otra noticia
per la cabaña
escriben de Borges Blancas
que con gran prisa
se está instalando
en la citada población
una central eléctrica
para dar fuerza
durante la época
de la elaboración
de aceites
siendo varios
los pequeños industriales
que con tal motivo
han adquirido
nuevos molinos
y lo propio
se hace en Vinaixen
Albi
Servià
y Pobla
de Siervols
el precio del aceite
es de
16,5
a 18
pesetas
la cuartera
una cuartera
es una medida
una medida
una unitat de medida
aproximadamente
es como un sac
40 kilos
perfecto
entonces estaba de preu
estaba una miqueta car
creese que este
precio no es estable
temiéndose
para plazo corto
que se rebaje
han llegado
a dicho pueblo
compradores
forasteros
de Tortosa
italianos
etc
bueno
y como siempre
también tenemos
un patrocinador
sí pero
avui el patrocinador
que vols que et digui
eh
a ver
de bon rotllo
el senyor patrocinador
que ens agrada
que ens patrocinin
però
te fa una mica jojo
ai sí eh
a més a més
que toca una part tan delicada
com són els ulls
bueno
però mentre solte pasta
que sigui
la A és d'Antoni
espero
A d'Antoni és
ara t'ho comento
jo començo
o d'Andrés
o d'Àngel
és clar
perquè no ho sé
Antoni
poso A
poso A i està
A i està
A i està
doncs vinga
va ya
Clínica de Enfermedades
de los Ojos
Gabinete de Rayos X
y Electroterapia
del doctor
Avi Berr
era el que te haia
Avi Berr
Avi Berr
i està
Avi Berr
suena a
Avi Berr
Sembla Inglés
Ex-mèdico oculista
i electricista
del Hospital
de la Santa Cruz
de Barcelona
Se practica
toda clase
de operaciones
en el globo ocular
i sus anexos
i us al voltant
i...
Ai, ja te fa cosa
Nervi óptico
Oi, oi
Rayos X
Radio
Radiodiagnóstico
Radioscopia
Radioterapia
Corrientes Eléctricas
Ai
Me veu un mal rollo
Jo acabo
Jo acabo
Galvánicas
Alta frecuencia
Consulta
de 10 a 12
para Enfermedades
de los Ojos
y de 5 a 7 de la tarde
para Rayos X
y Electroterapia
Gratis
para los pobres
que xo me agrada molt
De 8 a 9 de la mañana
martes y viernes
Se encuentra
en la calle
Condo de Ríos
10 I Tarragona
La clínica
de Enfermedades
de los Ojos
del doctor
A. Viver
Patrocina
Al nonvingues
Amistarias
Notícies
Notícies
Qui
els hauria de dir
els feligresos
de la catedral
de Sant Ambrosio
de la localitat
italiana
de Vigevano
que quan anaven
a rezar
ho feien
al costat
d'un crani
de dinosauri
Curiós
i és que
moltes vegades
les pedres
que tenim
al mobiliari
urbà
les façanes
de les cases
etc
tenen marques
que poden ser
formacions
geològiques
quan se va formar
la pedra
o també poden ser
fòssils
que contenguen
fòssils
Això és el que va passar
en esta localitat
de Vigevano
situada al nord d'Itàlia
a la regió
de Pavia
un senyor
un paleontòleg
dedicat
als estudis
dels animals
prehistòrics
ha nominat
Andrea Tintori
de la Universitat
de Milán
sabeu que va anar
a la catedral
potser per visitar-la
potser per confessar-se
no ho sabem
la qüestió és que
se va fixar
en una pedra
situada
a la balustrada
que dóna accés
a l'altamajor
de la catedral
va veure que
aquella pedra
tenia un dibuixet
ningú s'havia fixat mai
i l'home
se va adonar
que era
un crani
de dinosauri
seccionat
si pot
apreciar perfectament
les fosses nasals
part del crani
a dentadura
i ara
la intenció
d'aquest senyor
del senyor
Tintori
que diu
que és un crani
de dinosauri
és extraure
aquesta peça
fer-li un escàner
per poder
veure realment
tot el que conté
a l'interior
perquè ara també
se veu la superfície
i així
veient
en tres dimensions
la forma real
del crani
poder arribar
a la conclusió
o extraure
una conclusió
de quin
dinosauri
es tracta
el tipus
de pedra
s'anomena
brocatelo
d'Arzo
que és una pedra
calisa
molt utilitzada
a la zona
del nord d'Itàlia
de la Llombardia
sobretot
i bé
no és l'únic
fòssil
perquè no fa massa
crec que va ser
el 2009
a Barcelona
es va treure
una guia
s'anomena
guia fòssils
urbans
de la ciutat
de Barcelona
d'una senyora
anomenada
Anna Cornella
on explica
o descriu
on es poden trobar
fòssils
a vegades
molt importants
molt curiosos
a mobiliars urbans
a seres
a façanes de cases
però aquestes coses
Manel
jo m'estava preguntant
s'han fet volent
allò que dius
sabien que allò era un fòssil
i ho van col·locar
en absolut
van tallar la pedra
quan van construir la catedral
va veure que hi havia
unes taques
ningú em va fer cas
i la pedra estava allí
i sort que este senyor
paleontòlic
va veure i va dir
això té una forma rara
i es va adonar
que era
que era un
un dinosaure
igual que
aquí a Tarragona
també hi ha moltes pedres
que contenen
doncs petites petxinetes
inclús monuments romans
i tal
però en aquest llibre
que m'ha comentat
de Barcelona
guia fòssils urbans
de la ciutat de Barcelona
t'he descriu
els fòssils més importants
que es poden trobar
i també són posats
i també són posats
de casualitat
de casualitat
van traure la pedra
de la cantera
la van col·locar
a la casa
o a la vorera
i a la millor
els hi va fer gràcia
perquè a la millor
estava un peix
o el que es pogués veure
de patxina
sense cas
ho van ficar-ho aquí
i la gent
a la millor
hi passa per davant
no se'n dona compte
i en aquest llibre
es pot fer una ruta
per Barcelona
anant visitant fòssils
incrustats
a les cases
o al mobiliari urbà
és molt interessant
curiós
i de temps
com anem
encara m'os queda
una miqueta
justet
no
doncs ja ho disserem
per la setmana que ve
això ja s'acaba
que ràpid
que passa el temps
sobretot
quan estem
en bona companyia
què tal Lluís
l'experiència
fantàstica
fantàstica
sí
molt bé
quan vulguis tornar
estàs invitant
gràcies per la invitació
doncs res més
ho dicem aquí
i la setmana que ve
tampoc estarà el senyor Jordi
continua fent-se el suec
mai més ben dit
i
ens trobarem en ell
d'aquí dues setmanes
la setmana que ve
continuarem parlant
de volcans
i possiblement
també del Barça
perquè no m'ho cansarem mai
perquè això és
infinit
adeu-siau
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans
de volcans