El Campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Rebin una ben cordial salutació en començar una nova emissió del Campanar,
la corresponent el 9 de maig, sisè diumenge de Pasqua.
Com sempre, en Santi Grimau, el nostre tècnic i una servidora, Montse Sabater,
ens disposem a compartir aquest temps de ràdio i d'internet amb tots vostès.
En aquest sisè diumenge de Pasqua tenim una opció, ja que celebrem l'ascensió del Senyor el proper diumenge.
Tenim la possibilitat d'usar avui les lectures del setè diumenge.
L'Evangeli ens recorda aquesta pregària de Jesús.
Que tots siguin un, com tu, pare, estàs amb mi i jo amb tu.
Que també ells estiguin amb nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat.
Que tots siguin un, perquè el món cregui.
La nostra unitat atrau gent a la fe.
Vaig explicar això primer amb un exemple negatiu com la desunió destrueix la fe.
Després donaré un exemple positiu com la unitat condueix a altres a la fe.
Però abans, donem la benvinguda a mossèn Ricard Cabré i el seu comentari setmanal.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics.
El mes de maig és el temps de les primeres comunions.
Fàcilment ens trobem pel carrer amb nens i nenes que allueixen les millors gales, atuls i organdís
o marineres blanques fins i tot amb galons.
Fantàstic si això respongués a una realitat més profunda.
Si entenguéssim, encara que només fos una mica,
la dimensió transcendent i solidària de la comunió seria admirable.
És trist constatar com la societat de consum ens ho hembrot a tot, fins i tot a lloc més sagrat.
Quina llàstima que la comunió no sigui allò que vol ser, allò que hauria de ser.
El nostre món està mancat de comunió, de fraternitat, de germanor universal.
Tot això vol dir, i més encara, la paraula comunió.
Viure en comunió amb una persona vol dir viure compenetrat amb ella.
Dos nubis que s'estimen de veritat,
dos esposos que viuen compenetrats l'un amb l'altre,
pares i fills.
Comunió vol dir viure amb l'altre,
vol dir fer nostres les alegries i les penes,
els èxits i els fracassos,
les il·lusions i els desenganys dels altres.
Cris és el prototipus de comunió.
Cris ha fet seu el dolor i el pecat de la humanitat.
No era capaç de passar de llar davant el sofriment de l'altre
ni era capaç de mirar el pecat del món com a l'hiè.
I aquest sentit de comunió ens el vol infondre a nosaltres.
La paraula comunió és una paraula sagrada.
El món camina de cara a la comunió.
El progrés del món només es pot realitzar
dins d'un gran esperit de comunió.
Quan anem a rebre la comunió,
anem a identificar-nos amb Crist.
Ell es fa present en nosaltres
amb la seva gràcia transformadora,
amb el seu lliurement sense condicions,
amb el seu amor fins a l'extrem.
Quan anem a convergar,
anem a fondre-nos amb el Crist
perquè sigui ell qui s'expressi a través nostre.
Sant Pau deia
Ja no soc jo qui visc, és Crist qui viu en mi.
Això és certament la comunió.
No ens podem identificar amb Crist
si no estem disposats a estimar
amb el mateix amor en què ell ens ha estimat a nosaltres.
La comunió amb Crist implica comunió amb Déu,
el Pare, entranyable, amb el descendent,
amb aquell que té a les seves mans el destí de les nostres vides,
aquell que s'ha definit com amor.
Crist és l'amor de tot un Déu encarnat,
però que vol encarnar-se també en nosaltres
per fer present en aquest món
el seu regne de justícia,
de fraternitat i de pau.
Jo no puc anar a rebre la comunió
si no estic en comunió amb els meus germans.
No sols això,
és que la comunió
els ha determinat una vida alliurada.
Sant Joan Bermans deia
Jo he nascut per a coses més grans.
No ens empenyem
en viure com a criatures
quan Déu ens empenya
a alliberar-nos
i obrir-nos
a les dimensions del nostre món.
Això vol ser la comunió.
Això vol dir que fos per a totes i tots
i cada una de les persones
que s'acosten a la taula santa.
Amics,
fins al proper dia,
si Déu plau.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
El senyor Cabisba de Tarragona,
Monsenyor Jaume Pujol,
acompanyat de mossèn Vicenç Ribes,
rector de Santes Creus,
mossèn Antoni Martínez,
delegat diossassà del Patrimoni Artístic
i del senyor Andreu Muñoz,
director del Museu Bíblic Tarragonense
i membre de la Comissió Territorial
de Patrimoni de la Generalitat,
van visitar els treballs
de restauració dels mous oleus
reials de Santes Creus.
El Departament de Cultura
i Mitjans de Comunicació,
sota la direcció del Museu d'Història
de Catalunya,
està restaurant les tombes reials
del monestir de Santes Creus,
coincidint amb el 850è aniversari
del monument,
que se celebra en guany.
Les tombes reials,
que daten del segle XIV,
corresponen al rei Pere II el Gran,
Jaume II i la seva esposa
Blanca d'en Jú,
i a l'almirall Roger de Lluïria.
Paral·lelament,
s'està duent a terme
una nova senyalització interpretativa
i s'instal·larà una nova il·luminació
a l'església.
El director, Agustí Alcoverro,
i la coordinadora general del projecte,
l'arqueòloga Marina Miquel,
foren els encarregats
d'explicar les obres de restauració
dels dos mausoleus funeraris
i l'estat de la investigació actual
d'acord amb les investigacions
que s'han anat realitzant.
La trobada també va servir
per marcar futures línies
de col·laboració entre Generalitat
i Arquebisbat
de cara a noves intervencions
sobre el monument.
Tarragona Missionera,
una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la delegació diocesana
de missions
i cooperació entre les esglésies.
Adéu-vos guard.
En el nostre contacte
de la darrera setmana
els parlàvem de l'operació
Primavera de l'Església,
la qual té com a finalitat
l'ajut econòmic
a joves seminaristes,
novicis i novícies,
que aspiren al ministeri
en país de missió
i que veuen obstacilitzada
la seva vocació
per falta de recursos econòmics.
També recordàvem
com la nostra església diocesana
a través de la delegació diocesana
de missions
va subscrivint diverses beques d'estudi.
Doncs bé,
avui
volem aportar diversos testimonis agraïts
que s'han beneficiat d'aquesta ajuda.
Artur Cola és seminarista major a Albània
i diu
Tinc 22 anys i estic a Primera Teologia.
M'he fet gran en el si d'una família catòlica.
He tastat el gust de la fe en Déu
durant una situació extrem d'extrema progresa.
He entrat al seminari
perquè sempre he desitjat conèixer
i fer la voluntat de Déu en la meva vida
i comprenc que ara la voluntat de Déu
és que sigui sacerdot.
Aquesta és la meva alegria de cada dia.
He sabut que l'obra de Sant Pere Apòstol
dona una subvenció per a les despeses del seminari
i estic molt agraït per tot.
En John Ling Xinliang
és seminarista major a Taiwan
i ens diu
Soc un seminarista de primer any de Teologia.
Els meus pares m'inculcaren un fort sentiment de fe
des de petit
i crec que aquesta ha estat la base
de la meva vocació sacerdotal.
Crec veritablement que la crida és d'ell
i respon amb confiança i fe.
Com més hi penso,
més agraït estic al Senyor
per les seves benediccions i gràcia.
Desitjo seguir amb fidelitat Déu
confiant en que ell em conduirà pel seu camí
i així convertir-me en un canal del seu amor
per a servir el seu poble.
Gràcies a tots els benefactors.
Sense el vostre ajut i oracions
no hagués arribat fins aquí.
Us recordaré
en les meves pregàries
demanant al nostre bon Senyor
que us doni una gràcia abundant i pau.
Monsenyor Hernán Alvarado Solano
és vicari apostòlic de Guapi, Colòmbia,
i diu
El nostre vicariat té dotze seminaristes majors
de famílies afrodescendents
i que viuen en una gran pobresa.
Les limitacions pròpies i la situació geogràfica
afavoreixen un notable subdesenvolupament
en les comunitats.
Malgrat tot, el fonament religiós de les famílies
i el treball pastoral dels sacerdots
han creat un ambient propici
el foment de vocacions sacerdotals.
Els darrers anys s'ha mantingut amb molts esforços
un grup prou important d'aspirants al ministeri sacerdotal.
He de reconèixer el gran recolzament
que ens ofereix l'obra missional pontificia
de Sant Pere Apòstols.
Els seminaristes del vicariat i amb ells,
els qui formen aquesta porció de l'Església,
agraïm aquesta ajuda
i ens comprometem amb la nostra oració constant
en favor de les intencions
d'aquesta obra missional pontificia.
Adéu-siau.
Abans parlàvem de com la Unió
pot destruir o revifar la fe.
Aquest que els explicaré
és un exemple de com la desunió
destrueix la fe.
Resulta que, en una certa parròquia,
hi havia una controvèrsia
sobre de quin color calia pintar una habitació.
Alguns volien un color brillant,
viva,
però altres preferien un color tranquil,
suau.
La controvèrsia innocent es va anar escalfant.
Es van donar etiquetes
els uns als altres.
Els brillants eren elitistes,
els plàcids eren dinosaures.
Tots plegats es convenceren
que el futur de la parròquia
depenia del resultat de la controvèrsia.
Del color d'una habitació, vaja.
Per descomptat,
de controvèrsies n'hi ha hagut.
Sempre han estat part de la vida de l'Església,
fins i tot durant els temps apostòlics.
Déu pot utilitzar la controvèrsia
per purificar la seva Església
i aclarir la fe.
Però el diable també pot utilitzar
la controvèrsia
per crear en amistat,
retrets i amargor,
per destruir la fe.
Per això,
Jesús pregava
que tots siguin un,
com tu, pare,
estàs en mi
i jo en tu.
Que també ells estiguin
en nosaltres
perquè el món cregui
que tu m'has enviat.
Els propers dies 12, 18 i 19 de juny,
a l'amfiteatre romà de Tarragona
es tornarà a representar
la passió de Sant Fructuós,
tot just quan es compleixen
els 20 anys
de la seva primera representació.
Tot i que la sanificació de la passió
s'havia posat en dubte
per una sèrie de dificultats,
l'Associació Cultural Sant Fructuós
ha aconseguit el suport econòmic
de la Generalitat
i de la Diputació
per portar al públic
aquesta obra
amb un pressupost
de 69.000 euros.
Com a novetat,
aquest any
s'oferirà
la ruta
dels primers cristians
de Tàrraco
per fer un recorregut
per la Capella de Sant Pau,
la de Sant Fructuós
a la catedral,
el Museu Bíblic,
l'amfiteatre,
el Museu Paleocristià
i la Vila de Sant Celles.
El preu de les entrades
és de 10 euros
per als adults
i de 5 euros
per als nens.
Seguint amb el fil conductor
d'aquest programa d'avui,
deixeu-me donar ara
un exemple
de com la unitat
pot conduir a la fe.
En aquest cas,
va arribar
a una conversió impressionant.
Resulta
que en una parròquia
en el camp,
una feligresa
volia que el seu marit
es convertís
a la fe catòlica,
però ell menyspreava
la fe
i especialment
el sacerdot assignat
a la parròquia.
El sacerdot
tenia un problema
amb l'alcohol
i la gent
no sabia
quan anava
a desaparèixer
tota la nit
i ser inútil
el proper dia.
Els feligresos
havien de vigilar
la casa parruquial
el dissabte a la nit
per estar segurs
de tenir
la missa dominical.
El marit
de la senyora,
al principi,
es burlava d'ells,
però a poc a poc
va anar reflexionant,
tocat
per la unitat
de la gent
sobre el per què
la missa
significava
tant per a ells.
La unitat
dels feligresos,
la seva visió comú,
el va portar
a la fe.
Aleshores,
aquest és el missatge
per aquest diumenge.
Segur
que desacords
n'hi poden haver,
però molt depèn
de com els fem servir.
Desunió,
criticisme
i queixes
poden destruir
la fe,
però la unitat,
treballant
per una visió
comuna,
pot conduir
a la fe.
que tots
siguin un,
perquè
el món
cregui.
Els quatre vents.
Un comentari
de Monsenyor
Jaume Pujol
Balcells,
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i primat.
Déu vos guard.
Quan l'anciat rector
Ducré
va introduir oficialment
Joan Maria Vianney
a la parròquia d'Arts,
a la qual donaria
tanta fama,
com qui ensenya
la seva casa
nova
a un nom vingut,
el va anar
acompanyant
per diversos espais.
Primer a l'altar,
on va obrir
el sagrari,
després al confessionari,
a la trona,
a la pila
el rector
d'Arts
va celebrar
sempre
amb molta
devoció
a l'altar.
Es rendia
en adoració
davant el sagrari
i batejava
els nens
i predicava
des de la trona
els fidels
cada vegada
més nombrosos,
molt vinguts
de fora,
fins al punt
que a l'estació
de Treó
de Llió
van obrir
una taquilla
només per a vendre
els bitllets
per a Nars.
Però
la seva major
dedicació
en temps
la va donar
al confessionari,
davant el qual
esperava en cues
de penitents
a vegades
moltes hores.
Durant aquest any
sacerdotal
proclamat
per Benet XVI
en memòria
d'aquest sant,
vull tornar
a algunes
consideracions
sobre el pecat
i la penitència
que ja vaig iniciar
la setmana passada.
Un tema
ardu
per a la mentalitat
d'avui,
però necessari,
encara que pugui
semblar paradoxal,
per a entendre
l'alegria
cristiana.
Podríem
començar
observant
que no hi ha
ningú
que pugui dir
aquest és un
sacrament
que jo
no necessito.
Tots som
com el fill
pròdic,
alguna vegada
ens apartem
de la casa
del pare,
de la voluntat
de Déu
i hem de
tornar
a ell.
I com el
fill gran
que es va
quedar
a casa
i que
en la seva
rutina
no apreciava
el do
que suposava
aquesta
proximitat
habitual.
Per altra
banda,
la conversió
no és una
vegada
per sempre.
Xebrot
observa
que el
fill menor
de la
paràbola
no va
quedar
segurament
lliure
per a sempre
dels bruscos
ambats
de la
passió.
Origen és,
va advertir
ja al tercer
segle,
no creguis
que canviar
de vida
es fa
d'un sol
cop.
Cada dia
cal renovar
aquesta novetat
de vida.
La conversió
la conversió
no és
com
alguns
imaginen
una condició
prèvia
per a la
vida
cristiana,
una espècie
d'anticambre
per la qual
ens introduïm
en el regne
de la condició.
És la condició
permanent
per a la vida
cristiana,
la transformació
radical
i mai
no acabada
que tendeix
a fer
de nosaltres
fills de Déu.
Per això
l'Església
recomana
la confessió
freqüent.
És el
remei
posat per Cris
i encarregat
els seus apòstols.
Als qui
perdonareu
els pecats
li quedaran
perdonats.
L'alegria
que es viu
a la casa
del Pare
que representa
Déu
quan torna
el fill
que s'havia
perdut
és la que
ens espera
cada vegada
que acudim
a aquella ratlla
i creu
que procedeix
de la redenció
de Cris.
És una alegria
que es manifesta
en la pau interior
i que es trasllada
als qui conviuen
amb nosaltres.
El món feliç
només existirà
si cadascú
és feliç
en el seu interior.
Adéu-siau.
I tot seguit
donem un repàs
a la nostra agenda
informativa
per als propers dies.
Aquesta setmana
vinent, però,
estarà marcada
per l'arribada
de la creu
de les Jornades
Mundials
de la joventut
que organitzen
la delegació
diocesana
de joventut,
el secretariat
diocesà
de vocacions
i l'arcabisbat
de Tarragona.
El primer acte
es farà
al centre penitenciari
de Tarragona
a les 10 del matí.
Després,
la creu
arribarà
a l'església
de les Carmelites
descalces
al carrer
del Carme
número 2
de Tarragona
sobre dos quarts
d'una
del migdia
i romandrà
fins a dos quarts
de quatre
de la tarda.
A un quart
de deu
de la nit,
aproximadament,
al claustre
de la catedral,
hi haurà
una pre-vetlla
que organitza
l'arxiprestat
de Tarragona
centre
a la que seguirà
la vetlla
de pregària
diocesana
a la catedral
a partir
de les deu
de la nit.
De tot plegat,
ens parlen
els seus organitzadors,
la Marissa Jiménez,
delegada diocesana
de pastoral
de joventut
i mossèn
Simó Gràs,
director
del secretariat
diocesana
de vocacions.
Una salutació
ben cordial
des de la delegació
de joventut
de l'Arquivisbat
de Tarragona.
Continuem parlant
d'aquesta arribada
de la creu
de les Jornades Mundials
de Joventut
a Tarragona
que ens convida
a caminar
per camins
de la civilització
de la mort.
Aquesta creu
que el papa
Joan Pau Sagaón
regala als joves
de tot el món
ens arriba
a Tarragona
en la preparació
per la Jornada Mundial
de la Joventut
que tindrà lloc
a Madrid
el 2011.
Podrem acollir
aquesta creu
que ha presidit
tantes jornades mundials
des d'aquell primer any
celebrat a Roma
tot sentint
davant la creu
l'amor de Déu
un amor
que no falla mai.
Pels joves
el seu testimoni
de portar la creu
de pregar amb ella
s'ha convertit
en una ocasió
de trobada amb Crist
i de testimoniatge
de la seva fe.
Amb aquest esperit
ens arriba
el proper 15 de maig
a Tarragona
la creu
de les Jornades Mundials
una crida
de molts joves cristians
que va començar
ja fa més
de 25 anys
un gran
pelegrinatge
pel tot el món
sota el signe
de la creu
itinerant
que ens convida
a caminar
pels camins
de la civilització
de l'amor.
Aquest peregrinatge
precedeix
la celebració
de la Jornada Mundial
de la Joventut
als països
que l'acullen.
El nostre arquivisbe
Jaume
ha decidit
que en aquests dies
previs
a les Jornades Mundials
de la Joventut
siguem diòcesi
d'acollida.
Tarragona esdevindrà
país
terra
de tanta gent
del voltant del món
més de 5.000 joves
d'arreu de tot el món.
Ja tenim germans
confirmats
de les diòcesis
de Vinyon
i de Bari
i això només ha fet
que començar.
La visita
a la presó
serà un lloc especial
d'acollida
de la Creu.
La vella de pregària
al voltant d'ella
a la catedral
on seran presents
també famílies
joves,
religiosos,
tot l'arquivisbat.
També la Creu
acudirà
a la trobada
de les famílies
que es farà a Reus,
als diversos
atxiprestats
que l'han demanat.
Serà present
als monestirs
contemplatius
on la pregària
surt realment
del cor
de l'Església.
als centres educatius
i tindrem
una ocasió
ben especial
per recordar
el musical
Som Flama
que tant ens va fer
vibrar
a motiu
de l'any jubilar
de Sant Fructuós
i que el reeditem
en guany
a motiu
d'aquesta trobada
de la jornada mundial
amb la Creu
amb tots els centres
religiosos.
Més de 1.200 joves
ja han confirmat
la seva assistència.
serà un moment
intens
de comunió
viscut amb esperança
eclesial
per pregar junts
per preparar-nos
també
per aquesta acollida
de joves
a l'agost
del 2011
per renovar
la nostra
archidiócesi
i sobretot
per ser esperança
en un món
que tant ens necessita.
Una abraçada
ben cordial
des de la delegació
i més informació
al web
de l'Arquivisbat
de Tarragona.
El proper dimarts
11 de maig
dien que seguirà
el cicle
de conferències
per commemorar
els 90 anys
de l'Arxiu Històric
Arxidius Sassà
amb la dissertació
sobre
la repoblació
de la ciutat
i el camp
de Tarragona
a càrrec
de la doctora
Maria Bonetti Donato
professora
d'Història Medieval
de la Universitat
Rovira i Virgili.
Tindrà lloc
a la Casa dels Concilis
al carrer
de les Coques
número 1
de Tarragona
a les 7 de la tarda.
Per altra banda
el dijous
13 de maig
però a casa nostra
seguirà
l'esmentat
cicle
de conferències
per commemorar
els 90 anys
de l'Arxiu Històric
Arxidius Sassà.
El tema
serà
l'Església Catalana
a la primera dictadura
del segle XX
a càrrec
del doctor
Joan Bada
i Elías
professor
a mèrit
d'Història Moderna
i Contemporània
i d'Història
de l'Església
de la Universitat
de Barcelona
i de la Facultat
de Teologia
de Catalunya.
a la Casa
dels Concilis
al carrer
de les Coques
número 1
de Tarragona
a les 7 de la tarda.
El diumenge
6 de Pasqua
les lectures
de la missa
dominical
pertanyen
al cicle C.
L'Evangeli
és segon
Sant Joan
capítol 14
versets
del 23
al 29.
Escoltem
la perícopa
d'avui
en la ja
clàssica
versió
dramatitzada
de l'Associació
Bíblica
de Catalunya.
Judes
no l'Escariot
li pregunta
Senyor
què ho fa
que et vulguis
manifestar
a nosaltres
però no
al món?
Jesús
li respon
Qui m'estima
guardarà
la meva paraula.
El meu pare
l'estimarà
i vindrem
a fer estada
en ell.
El qui no m'estima
no guarda
les meves paraules
i la paraula
que escolteu
no és meva
sinó del pare
que m'ha enviat.
Us he dit
tot això
mentre he estat
amb vosaltres
però el defensor
l'Esperit Sant
que el pare
enviarà
en nom meu
us farà recordar
tot el que jo
us he dit
i us ho farà
entendre.
Us deixo
la pau
us dono
la meva pau
jo us dono
la pau
que el món
no dona
que els vostres
cors
s'asserenin
i no temin.
Heu sentit
que us deia
me'n vaig
però tornaré
a vosaltres.
Si m'estiméssiu
us alegraríeu
de saber
que me'n vaig
al pare
perquè el pare
és més gran
que jo.
Us ho he dit
ara
per endavant
perquè
quan això passi
cregueu.
La Bona Nova
Comentaris
sobre les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn
Joan Magí.
El dia 9 de maig
ens trobem
en el diumenge
6è de Pasqua.
Són les ganes
de viure
el cel nou
i la terra nova.
L'Església
vella
per la netedat
del missatge
de Jesús
deixant-se guiar
per l'Esperit Sant
amb el diàleg
a favor
de la comunió
sense acceptar
ni imposar
opinions
i càrregues
inútils
que pertorben
i trasbalsen
la pau
en els esperits
dels seus membres.
Hem sabut
que alguns
de nosaltres
han vingut
sense cap
encàrrec
nostre
a pertorbar-vos
amb les seves opinions
i a trasbalsar
els vostres esperits.
El diàleg
en assemblea
d'apòstols
dirigents
i tota la comunitat
amb la força
de l'Esperit Sant
posa les coses
al seu lloc
valents
sobretot
del testimoni
dels evangelitzadors.
En els nostres
diferents punts
de vista
en la nostra
riquesa
de dons
que l'Esperit
segueix repartint
com ell vol
el salmista
ens encamina
a buscar
per damunt de tot
la claror
de la mirada
de Déu
amb la petició
de pietat
i benedicció.
Si volem de veritat
que Déu
ens faci veure
la claror
de la seva mirada
ens hem d'ajudar
per a poder-la
reflectir
i trobar
en la mirada
de tots
i cadascú
de nosaltres.
Reunits
cada diumenge
per a celebrar
la resurrecció
de l'anyell
immolat
podem contemplar
i viure
l'alegria
de la Jerusalem
Celestial.
Ens trobem
al temple definitiu
que és
el Senyor
Déu de l'univers
junt amb l'anyell.
Ens sentim
protegits
per la muralla
de les dotze tribus
d'Israel
la paraula
salvadora
en la història
del poble
de Déu.
Hem entrat
per les portes
dels dotze
apòstols
de l'anyell
sempre obertes
als quadraments
proclamant
els fets
i les paraules
de Jesús.
La glòria
de Déu
que es vol
manifestar
en la nostra mirada
ens omple
de claror
i l'anyell
amb l'aliment
del seu cos
ressuscitat
és el grasol
que ens il·lumina.
Esforcem-nos
a conèixer
estimar
i fer servir
la paraula
com ens la dona
Jesús
i viure
en comunió
amb el Pare
el Fill
i l'Esperit Sant.
L'Esperit Sant
ens recordarà
que la pau
de Cris
s'aconsegueix
amb les pròpies
ferides
i mai
amb les que fem
els altres.
Mentre
deixem guiar
per l'Esperit
el Pare
i Jesús
fan estar
en nosaltres
tot caminant
cap al temple
definitiu
de la Jerusalem
Celestial.
Ets jove
tens força
sents dins
com un foc
que crema
però dubtes
i ho deixes
i et dius
que no val la pena
L'estiu del 2011
es celebraran
les jornades
mundials
de la joventut.
Per això
l'Església de Tarragona
acull la creu
dels joves.
L'acollida
diocesana
serà
amb una vetlla
de pregària
el dissabte
15 de maig
a les 10 de la nit
a la catedral
i el 18 de maig
amb les escoles
diocesanes.
Vine,
aquesta creu
parla de tu.
L'església del món
que ningú
no pot amagar
no pot amagar
la fengessor
a la societat.
I amb aquesta informació
posem punt i final
al nostre programa d'avui.
Moltes gràcies
per la seva atenció
i ens acomiadem,
si Déu vol,
fins al diumenge vinent,
diada de l'ascensió del Senyor.
Diumenge en què també
se celebra
la Jornada Mundial
de les Comunicacions Socials.
Fins aleshores,
feliç setmana a tothom!
Fins aleshores,
Fins demà!