Gràcies.
Aquest cap de setmana és un d'aquells punts destacats
al calendari d'activitat sardanista de tot l'any.
És el cap de setmana de la proclamació de la ciutat Pobilla corresponent.
Ja ho sabeu, aquella població que cada any rep és designada
com a capital del sardanisme d'arreu del país.
Enguany és l'escala i, a més a més, amb l'afegitó de l'atractiu
de ser la cinquantena ciutat Pobilla de la Sardana.
Una celebració que segueix tenint aquesta importància,
que sempre li hem reconegut, però que, a més a més,
ara arriba a rodonir aquesta xifra tan important.
Però que no està exempte de crítiques.
Ja fa temps que, des de diversos sectors,
s'exigeix, d'alguna manera, als organitzadors, als promotors,
que es repensi, que es revisi de d'alabaix
els plantejaments d'aquesta festa, d'aquesta celebració.
Cal com semblant al que, d'erarament,
es parla molt sobre el món de les colles sardanistes.
La manera de plantejar els concursos, els campionats, etcètera.
Sens dubte, en tot aquest món, en tota l'activitat humana,
sempre es convenien aquest replantejament constant de les activitats,
per tal de no caure, de no esclarotitzar-se, en definitiva.
I, òbviament, aquesta celebració de la ciutat Pobilla,
potser és una de les que més alerta hi hauria d'haver, en aquest sentit.
que, malgrat tot, malgrat tot, i això potser és el perill, també,
que ara els organitzadors segueix vitals, segueix atraient gent,
i això, com deies, és el perill, perquè pot fer pensar
a aquests organitzadors que sí, mentre les coses funcionin,
doncs, endavant.
Però, alerta, sempre, sempre hi ha d'haver aquest punt de debat,
i no només debat, sinó, a més a més, reconèixer aquelles propostes
que sorgeixin, precisament, d'aquests debats.
Molt bon dia, benvinguts a una nova edició de l'Undol Seguit,
Temps de sardanes, dels bars, de música,
per acablar la sintonia de Tarragona Ràdio.
Les cites cada dissabte, a les 12 minuters, fins a dos quarts de dues,
amb un programa, amb un temps de ràdio,
que el que intenta, doncs, posar-vos al dia,
dins d'aquest canvi de la cultura popular i tradicional del país,
però, sobretot, passar una estona, una bona estona,
en la qual us acompanyem amb aquest tipus de música i d'informacions.
Benvinguts, doncs, a aquesta edició 699 del programa,
que comencem, com és habitual, amb un ràpid resum de continguts.
A hores d'ara ja està en marxa la proclamació,
tots els actes, tot el programa d'aquesta proclamació de l'escala,
com a cinquantena, ciutat, pobilla de les sardanes.
Clar que en parlarem i serà el tema destacat,
el tema escollit per aquella secció que anomenem, això, el tema,
precisament, per remarcar una de les notícies del nostre programa.
Abans, però, us oferirem una nova eliminatòria de la sardana de l'any
i, de fet, l'última d'aquesta temporada.
Es tracta de la desena semifinal,
aquella en la que es decideix l'última de les sardanes
que formaran part d'aquella final de Perpinyà del 15 de maig,
i una semifinal diferent,
en les que hem vingut a escoltar fins ara,
perquè serà de revésca,
és a dir, unes quantes de les sardanes
que el jurat seleccionador ha cregut
que mereixen una segona oportunitat.
Després farem, evidentment, el nostre repàs a l'agenda d'activitats,
època ja forta pel que fa als aplecs,
també, Déu-n'hi-do, les ballades, els concursos,
actuacions d'esbars i algun concert també arreu del país.
A les notícies, parlarem atenció,
a més a més d'aquella proclamació de la ciutat Pobilla,
resultats de concursos,
bones notícies pel que fa a les colles d'aquí,
de la ciutat de Tarragona,
en el primer concurs en el qual hem participat en aquesta temporada.
Parlarem també d'altres aspectes,
com, per exemple, l'oportunitat,
que molts, molt segurament ignoren
de la possibilitat d'aprendre instruments tradicionals
i més específicament també dels instruments de coble
aquí a la ciutat de Tarragona.
Tot això serà fins a dos quarts de la tarda,
en aquest un dosi seguit,
que comencem ja amb la sardana de l'any.
I bé, ho acabem d'avançar.
La sardana de l'any arriba aquesta setmana,
un moment singular,
ja que s'emet l'última eliminatòria,
és a dir, que es tracta de decidir
la desena i última sardana
que participarà a la final de Perpinyà
el proper 15 de maig.
En aquesta ocasió, però,
serà amb l'anomenada eliminatòria de repesca,
on hi participen les sardanes,
que tot i no haver accedit a les semifinals,
els jurats seleccionadors creu que es mereixen,
això que deia també ara fa un moment,
una segona oportunitat.
Ja pensàvem la setmana passada
que els organitzadors del concurs,
la Federació Sardanista de Catalunya,
havien decidit fer una petita modificació a les normes,
de manera que aquesta eliminatòria de repesca
en comptes de metres als dies 1 i 2 de maig,
com estava previst inicialment,
ho farà doncs aquest cap de setmana,
que en principi havia de ser de descans.
I les sardanes que participen
en aquesta eliminatòria extraordinària són quatre.
Això sí, com sempre,
només n'heu de votar una,
i la primera és la que porta el nom
dels Pins de Campalaio, de Joan Lázaro,
que interpreta la cobla mediterrània.
i la primera és la que porta el nom
de la Càrèca, de Joan Lázaro,
que interpreta la cobla mediterrània.
de la Càrèca, de Joan Lázaro,
de la Càrèca, de Joan Lázaro,
de la Càrèca, de Joan Lázaro,
de la Càrèca, de Joan Lázaro,
i la Càrèca, de Joan Lázaro,
i la Càrèca, de Joan Lázaro,
i la Càrèca, de Joan Lázaro,
i la Càrèca, de Joan Lázaro,
i la Càrèca, de Joan Lázaro,
i la Càrèca, de Joan Lázaro,
i la Càrèca, de Joan Lázaro,
i la Càrèca, de Joan Lázaro,
i la Càrèca, de Joan Lázaro,
i la Càrèca, de Joan Lázaro,
i la Càrèca, de Joan Lázaro,
i la Càrèca, de Joan Lázaro,
i la Càrèca, de Joan Lázaro,
Aquesta era la primera sardana
de l'eliminatòria de repesca de la 21a edició del concurs
la sardana de l'any.
Ara ens correspon comprovar el resultat de l'anterior eliminatòria,
a més a la setmana passada.
La primera sardana, el Palau de la Fosca, de Pitutxar Morro,
va rebre 365 vots,
mentre que la segona, Sant Jordi de Puigses Lloses, de Miquel Tudela,
la van votar 356 oients.
Com ha succeït moltes vegades en aquesta temporada,
un resultat força ajustat, d'altres encara més,
ja ho sabeu, amb diferència de dos o tres vots.
La que passa a la final serà la desena i última finalista,
és el Palau de la Fosca, d'en Pitutxar Morro.
Escoltem tot seguit la segona sardana d'aquesta setmana,
el Cuduñer de la Font del Ferro, de Marcel Casellas,
interpretada per la Cobla Mediterrània.
Fosca, d'aquesta setmana,
Fosca, d'aquesta setmana,
Fosca, d'aquesta setmana,
Fosca, d'aquesta setmana,
i aquesta era la segona sardana de repesca
que opta a ser finalista del certamen la sardana l'any 2009.
Encara en tenim dues més per escoltar,
però abans posem-nos el dia pel que fa a la final del concurs.
Ja vam avançar que la demanda de localitats per a la final del dissabte 15 de maig
havia superat en pocs dies la capacitat prevista de 1.500 places a la sala Charles Trenet del Palau de Congressos de Perpinyà.
Per això la Federació Sardana de Catalunya havia decidit organitzar dues sessions consecutives per poder atendre tothom.
Per a la primera interpretació de la final es poden adquirir les entrades o bé a la Federació Sardana de Catalunya o bé a la Federació Sardana del Rosselló a un preu de 10 euros.
La segona ja té totes les localitats venudes.
La primera sessió començarà a les 3 de la tarda i la segona a les 6.
Els bons amesos, amb dues interpretacions,
s'assumaran i suposaran el resultat final per atorgar el títol de sardana de l'any a la peça més votada.
Per poder facilitar el seguiment del resultat final,
s'habilitaran alguns espais dins del Palau de Congressos després de la segona sessió.
A més, per allaugerir l'espera dels assistents a la primera sessió,
s'està gestionant una visita turística a la capital rossellonesa.
Tot i aquesta ampliació, el programa i l'estructura del concert continuaran igual.
És a dir, a la primera part, les cobles mil·lenària i mediterrània
interpretaran les 10 sardanes finalistes
i a la segona part, les mateixes cobles interpretaran conjuntament un programa de concert fos interessant,
del qual destaca el poema sinfònic Canigó, del mestre Fèlix Martínez i Comín,
amb les veus de Teresa de la Torre i Xavier Mestres.
La percussió de Joan Torres i l'esbar Manresà de Danseires.
Escolta'm ara la tercera sardana d'aquesta eliminatòria de repesca.
Ara és el torn de la sardana Costa Bravescent, de Jesús Ventura,
amb Bàrcia de la Cobla, als Montgrins.
Bàrcia de la Cobla, als Montgrins.
Bàrcia de la Cobla, als Montgrins.
Bàrcia de la Cobla, als Montgrins.
Bàrcia de la Cobla, als Montgrins.
Bàrcia de la Cobla, als Montgrins.
La sardana de l'any, el 15 de maig a Perpinyà.
En queda un altre encara per escoltar, però abans aprofitem per recordar-vos el sistema de votacions.
Són les dades d'ara, els habituals del programa, segur que us ho sabeu de memòria, però mai estarà de més recordar-ho.
Des del sistema més tradicional, enviar una carta indicant la sardana preferida i les dades personals,
adreçada a l'adreçada a Tarragona Ràdio, avinguda de Roma, no número 5B, primer pis, fins a utilitzar internet,
mitjançant el web de la Federació Sardana Ràdio de Catalunya, fet.sardanista.cat,
o bé el correu electrònic del nostre programa, un dos i seguit, arroba tarragonaràdio.cat.
I també podeu votar trucant al telèfon de Tarragona Ràdio mentre s'emet el programa.
Això sí, fins a dos quarts de dues de la tarda.
És el 977-24-47-667.
Cal tenir en compte que les votacions per a l'eliminatòria de repesca es tancaran un dia abans del que és habitual,
és a dir, que només es podrà votar fins dilluns dia 26 inclòs,
és a dir, que a les 12 de la nit es tancarà l'admissió de vots.
I acabem amb la quarta sardana, Prada-Ripoll, de René Picamal, a càrrec de la Cobla, la principal de l'Abisbal.
I acabem amb la quarta sardana.
I acabem amb la quarta sardana.
I acabem amb la quarta sardana.
I acabem amb la quarta sardana.
I acabem amb la quarta sardana.
I ja entrem al tema del programa.
Bé, la sardana de l'any aviat haurà de ser el tema, però de moment deixarem descansar unes quantes setmanes,
ara fins que arribi a aquella final de Perpinyà.
Això sí, setmana vinent haurem de saber quin és el resultat de les votacions d'aquest cap de setmana
i saber com es completa aquella desena de sardanes finalistes.
Doncs bé, el tema d'avui havia de ser, obligatoriament, la proclamació de l'escala com a ciutat pubilla de la sardana.
Els actes centrals tenen lloc justament aquest cap de setmana i, de fet, ja hauran començat a les 11 del matí d'avui dissabte
amb el comiat de la flama de la sardana al port de Mataró, fins ara a ciutat pubilla,
que serà embarcada en l'estol format per la barca de Creuers Marinòstrum i les barques de Vela Llatina
pel seu trasllat fins a l'escala, on és previst que arribi a dos quart de cinc de la tarda.
Allí serà rebuda amb tots els honors per presidir la proclamació de la cinquantena ciutat pubilla.
Com a comiat del pubillatge mataroní s'estrenarà la sardana de Mataró a l'escala de Josep Antoni López.
La recepció de la flama està prevista a les cinc de la tarda a l'Àgora,
o plaça de la ciutat grega del jasiment arqueològic d'Empúries.
Els honors de benvinguda aniran a càrrec dels membres del grup de danses La Farandola,
amb l'ofrena dels quatre elements, aigua, terra, aire i foc,
així tot molt adient a l'escenari on tenen lloc els actes,
i també a exhibició de tres danses històriques, Sirtaqui, Contrapàs i Sardana.
Posteriorment hi haurà una cercavilla de la Torxa pels carrers més cèntrics de l'escala,
a càrrec del grup Flama 91.
A dos quarts de vuit començarà l'acte solemne de la proclamació de l'escala,
com a cinquantè municipi mereixedor del títol de Ciutat Pobilla de la Sardana.
Serà per part dels representants de la Federació Sardanista de Catalunya.
Es farà la proclamació també de Pobillas i la lectura de la lliçó magistral
a càrrec de Josep Vilabró i Ballester.
A la nit es farà un sopar al Pau Avelló Municipal d'Esports,
amb la presentació de l'audiovisual d'escala Ciutat Pobilla de la Sardana 2010,
i un concert de la Cobla, Ciutat de Girona,
de presentació del disc editat amb motiu del Pobillatge Escaleng.
També es farà un homenatge musical a Joan Maragall
i actuarà la colla sardanista llevantada d'il·lusions de l'escala.
Demà diumenge, al matí, seguiran els actes
amb la manifestació d'elements de cultura popular
i la formació d'una cadena humana per transportar la flama de la sardana.
Després de la missa dels sardanismes, faran els actes protocolaris
de descoberta de la placa commemorativa de la proclamació,
la descoberta del nou monument a la sardana,
obra de l'escultor Escaleng Josep Maria Simón,
i la lectura del missatge al món sardanista,
a càrrec de l'actriu Carme Callol i el cantautor Josep Tero.
També s'efectuarà la lectura del missatge
de les noces d'or del Pobillatge,
allò que dèiem abans, serà un acte, diguem, extraordinari,
noces d'or del Pobillatge,
que pel que fa a aquest missatge anirà a càrrec de l'actriu Vicky Penya.
Per part de la Federació Sardanista de Catalunya
es donaran a conèixer les persones i entitats distingides
amb els Premis Sardana
i es nomenarà la ciutat pobilla de la sardana del 2011.
Les jornades completarà la tarda amb sardanes i danses
d'arrel tradicional i el concurs de colles sardanistes del Pobillatge.
A veure, la música fem-ho ara amb una sardana
d'un disc ha aparegut recentment,
un disc de la principal de l'Avisbal,
que de fet és el número 23 de la col·lecció de sardanes d'or
dedicat a qui va ser director d'aquesta formació,
en Josep Cassú, i pare de l'actual director, en Francesc Cassú.
En Josep Cassú ha estat un músic realment important,
ha format pare de diferents cobles, com les orquestres,
d'arreu del país,
i després d'aquesta tasca de director de la principal de l'Avisbal
va passar a ser professor del Conservatori de Girona,
però no es va acabar de desvincular del món sardanista,
ha estat director de la COP, la Flama de Farnés,
i també ha estat sempre compositor de sardanes realment remarcables.
Sardanes de plaça, principalment,
però també sardanes fetes amb molt bon criteri,
amb tècnica,
i sardanes que acostumen a entrar bé a tota mena de públics.
Escoltem una sardana d'aquelles,
que surt una miqueta, potser, de l'habitual del seu estil,
però és una sardana obligada,
i dintre l'ampli món de les obligades,
diguem-ne que no és gaire habitual
que sigui una obligada de tota la part del davant de la cobla,
és a dir, les tenores i els tibles,
exceptuant el Flaviol, evidentment.
És una sardana amb un títol prou,
però dient per això quina canya es diu,
perquè justament són instruments que se'ls anomena,
es designen també com la secció de canya de la cobla,
una de les diverses denominacions que els hi podríem fer.
És una sardana que va escriure el 2005,
i que en aquesta versió de la principal de l'habitual
interpreten en aquestes parts solistes
els tenores Josep Gispert i Jordi Parrot,
i els tibles Lluís Pujals i Gabriel Castelló.
Quina canya, doncs,
d'en Josep Cassú amb la principal de l'habitual.
Quina canya, doncs,
que ha本 Angelio Pujals i Gabriel Castelló.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

!


Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tornem!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tornemà!
!
Tornemà!
Tornemà!
Ah!
Tornemà!
Tornemà!
Tornemà!
Tornemà!
Marta i dansa. Nosaltres escoltarem al primer temps el Manalic en una versió magnífica que va enregistrar no una cobla normal, sinó una agrupació de músics selectes, diguem-ho així, estrets o convidats de diferents cobles, en la que se nominava Nidia Cobla.
En definitiva, es tractava d'una iniciativa d'aquest programa del Canal 33 per enregistrar un disc amb diverses propostes de música feta d'ara, d'autors d'ara, no sardanes però sí fetes per a Cobla.
Escoltem doncs aquest tema Manalic de la suït de Terra Baixa del Guino Bar amb la Nidia Cobla.
Manalic de la suït de Terra Baixa.
Manalic de la suït de Terra Baixa.
Manalic de la suït de Terra Baixa.
Manalic de la suït de Terra Baixa.
Manalic de la suït de Terra Baixa.
Manalic de Terra Baixa.
Manalic de la suït de Terra Baixa.
Manalic de la suït de Terra Baixa.
Manalic de la suït de Terra Baixa.
Manalic de la suït de Terra Baixa.
Manalic de la suït de Terra Baixa.
Manalic de la suït de Terra Baixa.
Manalic de Terra Baixa.
Manalic de Terra Baixa.
Manalic de Terra Baixa.
Manalic de Terra Baixa.
Manalic de Terra Baixa.
Manalic de Terra Baixa.
Manalic de Terra Baixa.
Manalic de Terra Baixa.
Manalic de Terra Baixa.
Manalic de Terra Baixa.
Manalic de Terra Baixa.
Manalic de Terra Baixa.
Manalic de Terra Baixa.
Manalic de Terra Baixa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Les va reprendre, imagino que sí que es va fer, no sé si el temps ho va impedir o no,
el diumenge passat, i han de seguir ara cada diumenge,
amb algunes variacions, sobretot de presentació, de cobles que hi participen, d'horari, etc.
Es tracta de fer una nova imatge, una imatge més natural potser,
però també més atractiva d'aquestes ballades de sardanes,
que sobretot pel que fa a la qualitat musical,
havien arribat a punts realment molt baixos.
I, en definitiva, començaven, com deia, diumenge passat, amb la Cobra Baix Llobregat,
han de seguir demà amb la Cobra Ciutat de Cornellà,
però també s'anuncia la participació del Cobra Mediterrània,
la principal Llobregat, la Marinada, Rassò i Rambles.
En definitiva, cada diumenge al migdia, i això és una altra variació,
si fins ara s'havien fet de 12 a dues, a partir d'ara es fan des d'un quart de 12 fins a la una del migdia,
adaptant-se a l'horari, doncs, de, segons sembla, del públic,
però també, no només del públic ballador, sinó també del públic passabolant,
que hi ha en aquell lloc, com deia, insisteixo, molt, molt, molt turístic.
Anem més lluny, anem fins a Palamós, actualment una de les poblacions
amb una vitalitat serranista més remarcable i més ferma,
i una de les manifestacions d'aquesta activitat és la publicació de discos,
discos de sardanes, fins ara sempre amb la cobla als mongrins,
i els discos que van començar amb la proclamació de la ciutat Pobilla, de Palamós,
i que han seguit després pràcticament cada any, amb un volum cada any,
de vegades són àlbums dobles, de vegades amb sardanes de concerts,
sardanes dos curtos llargs,
i acompanyats també en ocasions amb sardanes senceres per ballar.
Ara es presenta el volum número 9 de Sardanes a Palamós,
també amb la cobla als mongrins, aquesta vegada és un disc, però Déu-n'hi-do,
sempre amb molta qualitat i fets amb molta intel·ligència,
uns discos amb una selecció molt variada,
des de sardanes plenament actuals d'estrena, la majoria són d'estrena,
però també dosifiquen anar-hi incluent sardanes més clàssiques, més antigues,
procurant no repetir, sempre inèdites discogràficament, la majoria de les ocasions.
En aquesta tònica es presenta aquest nou disc,
que alhora vol ser un homenatge a un músic important al país dins el món de la cobla,
el Jordi Molina, gran interpreter tenora i també autor de sardanes,
diguem-ne d'aquelles més actuals sardanes que arriben a tots els públics.
I ara anem més a propet, aquí a Reus,
perquè dimecres vinent i el 28 d'abril tindrà lloc la primera jornada tècnica
que sobre la festa major, espai de trobada, espai de cohesió,
organitza el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana,
conjuntament amb la Federació de Municipis de Catalunya,
l'Associació Catalana de Municipis i els ajuntaments de Granollers, Reus i Vilafranca del Penedès.
La comitèoria recorda que la festa major constitueix el programa transversal més gran
que es porta a terme en molts municipis.
Les festes majors, a més de ser un element important i identitari de les nostres poblacions,
esdevenen una oportunitat única per a la integració de totes les comunitats que la viuen.
L'objectiu de la jornada, adreçada a regidors i regidores, tècnics de cultura de tots els ajuntaments,
és reflexionar, obrir, debat i intercanviar experiències.
Una ponència amarg i tres taules rodones al voltant de la participació i la festa,
sentiment de pertinencia, cohesió social i models organitzatius situaran el tema
i convidaran a la participació a partir del reconeixement de les diferents realitats
i amb la voluntat de trobar noves perspectives de la festa.
El domenatge passats, la Brava a l'Hospitalet de Llobregat concurs de colles,
concurs ja tradicional en aquesta població, tot i que enguany amb alguns canvis,
canvi d'ubicació sobretot, enguany s'ha portat a terme, dintre del terme municipal de l'Hospitalet,
però més concretament a Bellvitge, un escenari molt, molt adient per celebrar-hi concursos de colles
i el que volem destacar és que són bons resultats que van aconseguir les colles terragonines que hi participaven,
sobretot parlem dins la categoria de colles veteranes de la colla Toc de dansa,
que va fer un primer lloc, un resultat a més a més pel que fa als punts a distància de les colles següents.
Hi trobem la colla Toc de dansa amb 6 punts, seguint Rassó amb 14,
Arrels dintre del bosc amb 18, Arrels Blaves de la passió amb 21, Sabadell amb 38,
Arraón amb 39, Continuïtat amb 39 també, Dansàres de maig amb 42 i sempre Laietans amb 49.
Però també, això sempre dins la categoria de colles lliures,
un concurs que era vàlid per al campionat de les comarques barcelonines i de Barcelona Ciutat,
però també per a colles lliures, que és evidentment on participaven les colles terragonines,
i deia que en la categoria de colles grans també participava la colla Mastral,
que en definitiva és el trego que diuen de la colla Tarragona dansa.
La colla Tarragona dansa que va obtenir un resultat que no va estar gens malament,
podem dir que en quarta posició, empatada amb la colla Horitzó,
després de les colles Violetes del Bosch, Mare Nostrum i Maig.
Dixem les notícies, ara estan notícies per després del parèntesi que sempre fem pel butlletí de notícies,
i ara escoltem una sardana d'aquells autors que de vegades no són massa populars,
però sí que en moments puntuals sardanes com aquesta aconsegueixen ser presents sovint
en les programacions de les cobles en referèixos a Joaquim Ferrer i a Mare.
Escoltem una sardana que segur que si sou habituals als aplecs i ballades alguna vegada l'haureu pogut ballar.
La Bisbal en la història i el record amb la coble a Ciutat de Terrassa.
La Bisbal en la història.
La Bisbal en la història.
La Bisbal en la història.
La Bisbal en la història.
La Bisbal en la història.
La Bisbal en la història.
La Bisbal en la història.
La Bisbal en la història.
La Bisbal en la història.
La Bisbal en la història.
La Bisbal.
La Bisbal en la història.
La Bisbal en la història.
La Bisbal en la història.
La Bisbal en la història.
La Bisbal en la història.
La Bisbal en la història.
La Bisbal en la història.
la Bisbal en la història.
la Bisbal en la història.
la Bisbal en la història.
la Bisbal en la història.
la Bisbal en la història.
la Bisbal en la història.
la Bisbal en la història.
la Bisbal en la història.
la Bisbal en la història.
La Bisbal en la història.
la Bisbal en la història.
La Bisbal en la història.
i fem un segon bloc també
de notícies dins del nostre programa.
Seguim repassant l'actualitat
del món sartanista.
Ara centrant-nos, això sí,
aquí a la ciutat de Tarragona.
I en primer lloc recordem que aquí a Tarragona
a Tarragona és possible aprendre
a tocar instruments de coble.
De fet, instruments, molts instruments
diferents de tradicionals.
A l'Escola Municipal de Música
actualment resta oberta la preinscripció
per al curs 2010-2011.
Serà entre el 11 i el 25 de maig.
És a dir, que encara teniu temps de pensar-ho per vosaltres.
I de moment us direm que hi ha diferents línies d'ensenyament.
Educació infantil de 6 a 7 anys
i línia de graus a partir dels 8 anys.
i els instruments que és possible
aprendre a l'Escola Municipal
Tarragona són la gralla,
la tarota, la tenora, el tible, el flaviol i tamborí,
timbal i percussió tradicional,
acordeo diatònic i sac de gemics.
També s'imparteixen altres matèries
com llenguatge musical, cançó,
història i context, folclore,
dansa, improvisació i harmonia.
A l'hora que és possible
la participació en les diferents agrupacions instrumentals.
Recordeu que l'Escola Municipal de Música de Tarragona
és el carrer d'Armanyà número 10
i com us deia, la preinscripció
és entre l'11 i el 25 de maig.
i insistim, perquè és important,
la setmana vinent, diumenge dia 2,
l'Aplec Ciutat de Tarragona.
Un Aplec que té la novetat destacada,
com ja hem comentat, de canvi d'ubicació.
Passa a celebrar-se el nou parc del Francolí,
un lloc prou ampli, amb serveis,
amb possibilitat d'aparcar fàcilment,
ben apropets, els que vingueu de fora
o d'altres punts allunyats de la ciutat.
I enguany amb la participació,
crec que es repeteix la mateixa de l'any passat,
de les Cobles Marinada,
la Cobla Reu Jove, aquestes dues tot el dia,
pel matí la Cobla Cossetània
i per la tarda la principal de Tarragona.
Començarà el programa a les 10 del matí
amb una esmorzada de germanor,
Patomag de Botifarra,
acompanyat de bon vi del Priorat.
A les 11, les Vallades sardanes,
amb les Cobles Cossetània, Marinada i Reu Jove.
I a les 12, un homenatge
a les entitats organitzadores
dels Aplecs de Badalona, Caldes de Malavella
i Toralló, Aplecs ben veterans.
Tot seguit s'estrenarà la sardana
del mestre Vicenç Crúmines,
Visca Tarragona.
A tres quart de dues,
es ballarà la sardana de conjunt
i amb això es tancarà la ballada del matí.
A dos quart de quatre,
començarà la ballada de tarda,
amb la principal de Tarragona,
la Marinada i la Reu Jove.
Una ballada de tarda, entre altres coses,
hi haurà l'estrena d'una altra sardana
de Tomàs Gilimembrado
dedicada a la ciutat de Tarragona,
un concurs de colles improvisades
i es clourà amb una sardana de germanor,
que és la plec de Tarragona
de Tomàs Gilimembrado.
Evidentment, ampliarem tot això
i parlarem prou estantament en el proper programa.
Doncs deixem aquí les notícies,
anem al treball de la música,
fem-ho amb la secció de la relíquia.
Una relíquia que som com es miri,
sobretot comparant-ho amb moltes dades
que escoltem habitualment,
no és massa, massa, massa antiga,
del 1985,
però segons com es miri, sí,
perquè es tracta d'un disc LP,
d'aquells de vinil,
que des de la perspectiva de la gent més jove
que pràcticament no els han fet anar,
doncs sí, és una cosa molt antiga.
La sardana encara ho és més antiga,
és el 1960,
una sardana que un dels compositors
més populars,
més populars en el sentit
més estricte de l'expressió,
hi ha hagut mai,
va dedicar a una colla de la ciutat.
Parlem d'en Francesc Marrós,
i aquell any dedicava una sardana
a la colla Joventut Tarragonia.
L'enregistrament és d'una actuació directa
d'un concert que va oferir
la Copla Mediterrània
i l'Auditori de Ràdio Tarragona,
un auditori també hi ha desaparegut.
Recordeu el carrer de la Unió,
com una mena de centre social de la ciutat,
a més a més d'un auditori públic.
I en aquella ocasió es tractava
d'un concert on es presentaven
les sardanes d'un concurs musical
que va organitzar la colla Joventut Tarragonia,
precisament,
un premi que portava el nom
de Ciutat de Tarragona,
s'havia convocat el 1984
i es tractava de composicions noves
que incloguessin algun tema
dedicat a la ciutat de Tarragona.
El concert es va completar amb sardanes,
altres sardanes dedicades a la ciutat
o gent de la ciutat,
i una d'elles era aquesta,
doncs que ara recuperem.
A Cobla Mediterrània,
doncs en directe,
en aquell auditori
amb Joventut Tarragonina
d'en Francesc Marros.
i
sindicat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!