Fins demà!
Aquest estiu ens està resultant especialment dur i no ens referim a la crisi ni a la climatologia.
La setmana passada ploràvem la mort d'una jove sardanista, la Clara Zapater, en unes circumstàncies especialment dramàtiques.
Ara, novament, hem de lamentar el traspàs d'una persona potser no tan jove, però igualment amb moltes coses per dir i per fer encara, l'Antoni Anguela.
Per a molts, potser aquest nom i cognom no els dirà res, perquè era una persona gens amiga de l'ostentació,
malgrat ser singularment activa, i ho va ser tant des d'un punt de vista professional,
com a cap del Servei de Patrimoni Etnològic de la Generalitat, per exemple, com des de la perspectiva d'activitat serderista.
Els que ens dediquem a la informació d'aquesta parcel·la de la cultura catalana sabem de la seva eficiència i constància
com a responsable d'Infosardana, una mena d'agència de notícies que havia aparegut invariablement durant 30 anys
i que només la greu malaltia que patia va estroncar en el darrer moment.
L'Infosardana ja té nos responsables, com segurament altres dels fronts en els quals combatia l'Antoni,
però tots sabem que no abunden els personatges discrets, eficaços i amb iniciativa com ell.
Molt bon dia a tothom.
Arribant just el moment, encara amb les ulleres de sol posades, el David, bon dia.
He tingut problemes domèstics.
Excuses, excuses.
He empeçat excuses.
Què tal?
Amb això de problemes domèstics entra de tot.
I cap tot.
Tot i cap.
La Sílvia, el control de sol que es repeteix aquesta setmana.
I nosaltres així de contents.
Molt bé, Sílvia, molt bé.
Clar que sí.
Ets la millor.
Hola, Maria Rosa.
També la millor.
També és la millor.
Vinga, l'Àngel.
I tu, hombre.
Falteria plus.
No hi ha el David.
Amb els seus problemes domèstics, però el millor.
No en plus ho he de.
Va, som els millors en què?
En tot.
Què estem fent?
Vinga, furetes i encara no hem dit...
Un, dos i seguit.
Ho hem de demostrar.
Temp de sardanes, esbars.
L'edició número 714.
714.
Música precoble.
I de moment així ja veieu començar amb cadascú pel seu cantó.
Però a poquet a poquet anirem harmonitzant el tema.
I us parlarem, això us posarem el dia de sardanes, desbars, de música precoble.
Tu saps de què parlarem?
Sí, perquè ja sabeu que després ve un altre moment que la cosa es torna a desviar, a dispersar i posem-la...
Tot torna a adreçar-se, eh?
Sí.
Tot torna a adreçar-se, és com tot.
Sí, sí.
Allò que dèiem, harmonitzem la qüestió, Silvia, que soni la sintonia del sumari, del contingut del programa.
I avui, el tema del programa, doncs aparcarem per un moment l'actualitat, temes d'actualitat.
La setmana passada destacàvem la qüestió de la pleca internacional de la sardana, que mostra grups folclòrics,
del qual en parlarem evidentment després, en les notícies, però avui ara volem destacar una qüestió d'aquelles intemporals.
I a més a més, o potser sí, temporals, perquè serà com una mena de la relíquia extra,
perquè seran músiques que no hem trobat en CD, per il·lustrar el tema que ens ocupa,
i haurem d'anar a buscar enregistraments antics.
Veureu aviat per què?
Perquè parlarem de la sardana i la publicitat.
La sardana fent servei a la publicitat?
Últimament no gaire, però hi ha hagut moments, moments puntuals, que sí.
Sardana has fetes expressament amb intenció publicitària i d'altres aprofitades.
Hi ha hagut una miqueta de tot.
Serà dins el tema del programa d'avui.
Lògicament, també serà important l'agenda d'activitats,
amb moltes coses més enllà encara d'aquella pleca internacional,
perquè de plecs n'hi ha molts, aquesta època de l'any.
Entre ells, aquí a les comarquestes reunines,
avui el de la metlla de mar i el pont d'Armentera,
de mal de la figuera, hi haurà ballades de festa major,
de cicles d'estiu,
aviat sonarà la festa major aquí a Tarragona,
i el proper cap de setmana ja hi haurà els primers actes dins aquesta dinàmica.
Tindrem també, esclar,
les xafateries i diverses músiques
que ens aniran acompanyant al llarg del programa.
De moment, però, anem cap al tema.
que ens aniran acompanyant al llarg del temps,
que ens aniran acompanyant al llarg del temps,
i que ens aniran acompanyant al llarg del temps.
Doncs sí, hi ha hagut moltes vegades,
moltes, si ho tenim en compte, així al llarg del temps,
en què la sardana ha servit, ha estat eina de publicitat.
I anem, potser per començar,
a escoltar una sardana,
que segur que molts heu ballat moltes vegades,
no és de les que sonen més ara,
perquè ja és una sardana que té uns anys,
però sí que les cobles de tant en tant la van traient,
dels arxius,
i una sardana d'aquelles que queden bé,
les ballades i els aplecs.
Es diu Pirineu,
i després us explicarem per què la vinculosa
en aquesta secció del programa.
Una sardana amb Josep Maria Vilar,
que escoltàvem una versió dels anys 80
de la principal de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
esbrava.
de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
esbrava.
És la Sardana Pirineu de Josep Maria Vila.
Suposo que l'heu ballat alguna vegada, no sé si us sonarà ara.
No.
Sí, segur que l'heu ballat.
David, havia dit que no ara veus que si hi ha.
No, no, no. Que no la recordeu és una altra cosa.
Ja podria ser.
Home, és que és una Sardana del 1945.
I les que ens falten encara per ballar.
Espero.
Home, han passat uns quants anys el 1945,
però de tant en tant en alguna cobla allò que van recuperant coses de l'arxiu.
El cas és que la va dedicar a un anís que es deia Pirineu.
En aquells anys havia de ser el nom en castellà.
Ah, nosaltres dos pensant-nos que eren els Pirineus.
Promoció turística.
Ja n'hi ha de promoció turística, ja ho veurem més endavant.
Hi ha una que ens queda més a prop.
Aquesta era més per una cosa lúdica, no?
Sí.
Seria-ho així.
I ja.
Anís Pirineu que el feien a Berga.
I per cert, el mateix autor també va dedicar un altre licor,
no sé exactament quina mena, que es deia Aromes de Caral.
Que també de Berga, clar, suposo,
sent la muntanya Caral que és allà al costat d'ell mateix.
Doncs una mostra, mira, de Sardana.
Publicitaria que la Sardana, doncs, l'ha transcendit.
Anant més enllà, perquè el licor ja no existeix, fa molts anys.
Ana, i tu no saps si va tindre bons resultats, aquestes promocions?
No sé, això ja...
Això hauria de ser un estudi de camp més profund i més intens.
Alguna que sí que ha arribat als nostres dies, ja ho veureu,
és aquesta promoció en forma d'una sardana una mica diferent.
Diguem-ho així, ja ho veureu com sona.
A més a més són estranya veure per l'enregistrament antic,
tot això, passar-ho de disavinar la CD, doncs, és complicat.
Però com a mostra curiosa, veureu aquesta promoció d'una cervesa.
Després, més endavant, perquè de moment sona només música,
després ve, és una sardana cantada.
Encara que no hagi hagut l'intro i tot això, ja ho veureu,
més endavant ve i queda clar quina és la marca.
És una marca que encara està en actiu.
L'assignen la música a dos autors, Joan Torrens i Narcès Paulís.
Imagino que Narcès Paulís és qui va fer l'arranjament,
pertinent per a Cobla, amb aquest afegitó d'unes campanetes,
i l'interpreta una cobla, anunciant com a Cobla de Catalunya,
que imagino que és una formació feta express per a l'enregistrament.
Com dèiem, música de Joan Torrens, Narcès Paulís,
datada del 1970, i actua i canta més endavant el tenor Josep Mores.
Esperem a veure què riqui.
i canta més endavant el tenor Josep Mores.
i canta més endavant el tenor Josep Mores.
Mores, Mores, Mores, Rinc Menat,
Mores, Mores, Rinc Menat,
Fermentada, Saba, Llupol i Ordiada i un secret de més enlloc.
Com un nècter ens unifica...
Queda clar quina és, no?
Sí, sí.
És un estil...
Mòrits, mòrits, fermentada.
Passat de moda, eh?
Fermentació, escolta, una cosa bàrbara, eh?
Allí tenim tot el disc amb una fotografia que sembla un esbar més aviat, allà en Sardana.
I dius que encara aquesta cervesa es comercialitza, no?
Sí, sí.
Hi ha coses que sorprenen, no?
La podeu trobar...
Però escolta, devia ser la fàbrica, no? Aquesta fotografia davant de la fàbrica.
Sí, sí.
Doncs un altre exemple semblant de la Sardana així cantada.
És que això a midir de les Sardanes cantades?
Sí, sí, no? Per això no l'escoltarem sencera, precisament.
Ai, fa com a cosa, no?
Sí.
Més que real l'estil d'aquella determinada època.
Jo crec que es podria actualitzar això.
Hi ha algun cas, algun exemple de la Sardana cantada que sona més d'ara, diguéssim.
Un exemple amb una Sardana que va escriure el maestro Tomà Gilament Barado,
una de les tants centenars que va fer.
Van registrar la Cobra Badalona amb un altre vocalista,
que és com se'ls anomenen aquests intèrprets, en Josep Casas,
amb una Sardana de 1978, lletra de Josep Petit i Columines,
i per cert, en el disc, hi ha dues Sardanes dedicades als mateixos destinataris.
El nom de la Sardana aviat us permetrà identificar-ho.
El cant de l'Aliança.
Quan dintre meu sento vibrar una cançó
de tot un poble que la canta amb amor,
sento que a cada cop el canto un batec més fort,
sento que aquest poble meu torna a viure ja,
sento l'aliança de l'amor
per tot el meu país que està gaudint d'un sou millor.
Som un poble lliure i fem l'anella per dançar,
som un poble lliure que no està desprevingut.
Bé, i abans que aquí en els estudis de Tornaràdio es cometi un delicte,
amb la meva persona com a objecte,
doncs deixarem perquè ho hem de reconèixer.
És d'una altra època i suposo que amb molt de respecte ho dic
perquè sé que hi haurà gent que els agradarà,
però bé, ja ha passat, ha passat de moda aquest estil.
Aquesta és la veritat.
No, però avui dia és el que deies, també hi ha gent que li agrada,
i avui dia encara hi ha gent que s'hi sent cantar sardanes, els agrada.
No, és que no hem de generalitzar, hi ha sardanes cantades,
que peten molt bé.
Potser jo dic aquest tipus, aquest estil concret.
I potser per no abusar de la vostra atenció, amics oïdors,
no escoltarem del di següent,
una de les dues sardanes cantades que hi ha,
sinó una altra d'instrumental.
I aquí, allò que dèiem abans, hi ha una sardana de promoció turística
i de Salou, fa bastants anys ja.
Amb això ens hem de situar, a veure si trobo la data,
perquè el disc no m'ho havia apuntat.
Anys 65, 1965.
És un disc que es diu Salou, Playa d'Europa,
tot en castellà, com ho toca en aquella època.
I era un disc petit de 45 revolucions per minut,
on a dintre hi havia una mica de llibret,
vaja, promoció de Salou,
amb unes fotografies que es veu ara com passa el temps.
Salou, si podeu veure, companys,
veureu que és realment cruel el pas del temps,
en molts sentits.
En molts aspectes segur que millor,
evidentment, però un d'altres potser s'ha perdut
alguna cosa atractiva que tenia aquell Salou,
potser més salvatge, diguem-ne.
I no només a Salou, sinó que a moltes costes catalanes.
Perquè, per exemple, a més d'alguna sardana cantada,
un ballet, això cal dir que ho va publicar
l'Ajuntament de Vilaseca,
en aquella època, evidentment,
encara era tot,
era l'Ajuntament de Vilaseca-Salou.
I una sardana instrumental que hem trobat,
que no està pas malament,
d'en Jaume Ventura-Torn,
amb un nom que, evidentment, està dedicat
a algun aspecte de tota aquella zona,
Salou, inclús Vilaseca,
que alguns, que ja tenim certa edat,
recordem quan érem petits,
que hi havia uns pins enormes, meravellosos,
encara queda com una mena de reserva,
allà a Vilaseca,
per allà on hi havia aquella sala de festes,
no me'l recordo com es diu ja,
però bé, hi ha alguns que reconec
que encara queden aquells pins immensos,
però abans ho inundaven tot,
tota aquella costa.
Doncs la sardana es diu, precisament,
sota els pins de Salou,
i la interpretava com la meravella
disc promocional, sardana promocional
també, doncs, dels atractius turístics de Salou.
Sonava així.
Sous-titrage ST' 501




I sota els pins de Salou,
ja em permetreu d'això,
mira, una cosa fàcil,
doncs es fa cada any la plec també de Salou,
com un dels llocs que encara queden
aquells pins macos i ferms
al parc de Salou,
que abans crec que havia estat un càmping
i està utilitzat ara com a parc públic
pràcticament al centre,
centre de Salou.
Doncs bé, i acabarem aquesta secció
amb una sardana una miqueta més propera a nosaltres,
aquí potser alguns encara la recordeu,
és difícil,
reconec perquè va ser una cosa puntual,
és a dir,
l'utilització d'una sardana
per a un anunci de televisió
d'una conegudíssima marca de Cava.
Aquell any, per Nadal,
els milers de vegades,
no sé si milers,
però moltíssimes vegades
que apareixen per a les diferents televisions
els anuncis de les principals marques,
cada vegada sonava un trosset
d'aquesta sardana que l'escoltarem.
Concretament,
és la part que ve del Saltat,
el Tuti,
al final de la Cobra.
És una sardana d'Agustí Serratacó
que interpreta la principal de la Bisbal,
una sardana del 1986
i amb un nom,
jo no és que ja va orientar,
imagino els que van fer
aquell espot de televisió
Cent anys de Cava.
Institut Cartogràfic i lord de gamma.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
...
!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
개를...
...
...
...
Setmana Santa, jo ja me n'anava a Setmana Santa.
Hi ha vinant les de...
Setmana Santa, precisament, sardanes.
Doncs diem
quines sardanes s'interpretaran
l'últim divendres.
Baixcamp, 86, de Carles Santiago.
La plec jove, de Jordi Molina.
Dilecte mestre, de Josep Casú.
Cossetants amb salsa, de Daniel Casulla.
Sota el Mas Ventós, de Jaume Bonaterra.
Joves d'en Saires, de Jordi Pauli.
Tornem a casa, del fred abat.
Sardanes a la Lluna, de Josep Capell.
I en Joan i la Maria Dolors, de Xavier Forcada.
i no ho havies dit, amb la cobla Cossetània, en aquesta ocasió.
També, divendres, dia 13, a les 10 del vespre,
Calafell, a la plaça de Catalunya,
amb la cobla, la principal de Tarragona.
I per al dissabte, dia 14, a les 6 de la tarda,
Santa Coloma de Caral, a la plaça Major,
amb la cobla, Tàrrega.
I a les 11 de la nit, a Cunit, amb la cobla,
Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
L'endemà, el diumenge, dia 15, a la 1 del migdia,
a la Canonja, al carrer Raval, amb la cobla,
la principal de Tarragona.
I a les 7 de la tarda, Roda de Barà,
a la pista de l'urbanització Marisol,
amb la cobla, Reus Jove.
I acabem les ballades, el diumenge, dia 15,
dos quarts de vuit del vespre, al Vendrell,
a la Rambla, amb la cobla, Maricel.
I parlem ara de concerts.
El divendres, dia 13, a les 7 de la tarda,
al Vendrell, al Museu Déu,
el concert popular, amb la cobla,
Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
I per al diumenge, dia 15, al migdia,
a Capafons, concert vermut, amb la cobla,
Reus Jove.
I l'última pàgina de l'agenda, dedicada als esbars.
Demà, diumenge, a 2.45 de la tarda,
a Vilanova de Prades, a la plaça de la Vila,
actuació de l'esbar d'en Saire, de Tarragona.
I pel divendres, dia 13, diumenge, dia 15,
s'anuncia, a les 10 del vespre, a Jumilla, a Múrcia,
el Festival Nacional de Folclore Ciudad de Jumilla,
on l'esbar Sant Julià de l'Arbós
actuarà amb l'espectacle Reals de la Mediterrània,
amb l'acompanyament del Buda Bufalodre.
Les actuacions seran, com dèiem, el dia 13,
durant la inauguració del festival,
i el dia 15, com a cluenda,
compartint escenari amb altres grups de la península.
I per al proper dissabte, dia 14 d'agost,
i dins ja de les festes de Sant Magí,
a dos quarts d'11, a Tarragona, a la plaça de la Pagesia,
esbarça en Tatecla, amb les contalles de Sant Magí.
La vida del copatró de Tarragona
presentada a través de set quadres escènics.
L'arribada a la profeganya,
la dona endimoniada,
la presó i l'alliberament del portal del carro,
el miracle de la cova,
martiri i mort de Sant Magí,
devoció a Tarragona i contrapàs final.
I el diumenge dia 15, a la tarda,
l'esbar Santa Tecla viatjarà fins a Barcelona,
serà una part de l'esbar,
concretament,
participarà al ball de Turs i Camallets
de l'esbar Santa Tecla,
a la Sarcabella,
a la Festa Major de Gràcia.
I acabem aquesta agenda,
diem-vos que, com arruga,
aquest diumenge dia 15,
a les 10 del vespre,
hi actuarà l'esbar del Vendrell.
Fa uns pocs programes,
vam emetre una sardana cantada,
escrit expressament per Ricard Viladasau,
per als grups de veneres que,
com dèiem,
des de sempre tenen sardanes
en el seu repertori.
Era la que portava per nom Emma,
que ara escoltarem en versió instrumental
interpretada per la cobla
La Principal de l'Ebisbal.
La Principal de l'Ebisbal.
La Principal de l'Ebisbal.
La Principal de l'Ebisbal.
La Principal de l'Ebisbal.
La Principal de l'Ebisbal.
La Principal de l'Ebisbal.
La Principal de l'Ebisbal.
La Principal de l'Ebisbal.
La Principal de l'Ebisbal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!